Entre el col•lectiu promotor d'Ona Lliure hi havia alumnes i professors de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona -que havia obert el curs 1971-72- com Emili Prado, Rosa Franquet, José Luis Terrón o Mar Fontcuberta. Emili Prado va ser el primer llicenciat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB que va llegir la seva tesi doctoral amb el títol: «Les ràdios lliures a Itàlia, de l'esplendor a la crisi». En el col•lectiu també hi havia el periodista Xavier Rius Sant, relacionat amb els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, i el tècnic de so Manel Martínez. La visita a Barcelona de Félix Guattari, un intel•lectual francès implicat en els camps de la psicoteràpia, la filosofia i la semiòtica que tenia relació amb el moviment de ràdios lliures a França i Itàlia, va propiciar que Emili Prado, José Luis Terrón i algunes persones més assistissin a la trobada de ràdios lliures ALFREDO celebrada el 16 de març del 1978 a París. ALFREDO era la suma de les inicials de les coordinadores d'emissores lliures de França, ALO, i d'Itàlia, FRED. Pocs mesos després, Ona Lliure va emetre per primera vegada el 25 de juliol de l'any 1978 durant les "Jornades internacionals contra la repressió" que es van celebrar a Santa Maria de Corcó (Osona). L'emissió es va fer des d'una tenda de campanya fent servir un micròfon sense fils transformat com a emissor. Ona Lliure també es va identificar com Ràdio Bruixa. Els dies 23 i 24 de setembre, Ona Lliure va emetre, ja des de Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè, en col•laboració amb l'Associació de Veïns del Poble-sec. En aquella ocasió, Ona Lliure alternava el seu nom amb el de Ràdio Poble-sec. Es reivindicava la recuperació per al barri d'un edifici del qual s'havia apropiat el Frente de Juventudes, després de la Guerra civil. El seu objectiu principal, en paraules d'un dels seus promotors, José Luis Terrón- ser un "instrument per donar la paraula a la gent".El nom d'Ona Lliure es va triar perquè el col•lectiu promotor volia impulsar la creació del moviment de ràdios lliures a Catalunya, més que crear una emissora amb personalitat pròpia. Després de sis mesos d'organització del col•lectiu i dels recursos necessaris, Ona Lliure va començar les emissions "regulars" el dia 4 d'abril de l'any 1979 des d'un pis llogat situat al carrer Ludovico Pío 10 -Lluís el Piadós- de Barcelona, a prop de l'Arc de Triomf. Es feia servir una antena, un equip emissor d'uns 20 watts, construït pel tècnic de so Manel Martínez -que havia modificat un transmissor de la banda de radioaficionats de 144 MHz-, un petit mesclador portat d'Itàlia, un giradiscs i una platina de casset. El 19 d'abril, Ona Lliure és precintada per primera vegada per tres funcionaris del Ministeri de Cultura acompanyats de dos inspectors de policia. Ona Lliure recorre judicialment contra el precinte, que considera atemptatori contra la llibertat d'expressió i anticonstitucional, i denuncia el Ministeri de Cultura, perquè segons la llei vigent el precinte no és de la seva competència. Pocs dies després del tancament es van fer dues assemblees de suport al pati de lletres de la Universitat de Barcelona. El col•lectiu d' Ona Lliure decideix sortir de nou el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, i instal.la una parada a les Rambles, on col•loca un equip de so amb el qual es podia escoltar el programa de l'emissora. Les emissions continuen amb programes autogestionats per grups de base: gais, ecologistes, objectors de consciència, feministes, treballadors...El dia 15 de maig de l'any 1979, Ona Lliure és precintada per segona vegada. En aquest cas el precinte afecta tant els locals de l'emissora com els d'un centre d'estudis socials veí que no tenia lligam amb l'emissora. L'ordre de clausura prové del jutjat d'instrucció número tres de Barcelona a instàncies d'una denúncia efectuada pel governador civil de Barcelona, senyor Belloch Puig, en què acusava Ona LLiure de "desacato a la autoridad y grave alteración del orden público". Pocs dies després, el jutge arxiva el cas per manca de proves i ordena el desprecinte de les instal•lacions de l'emissora el dia 28 de maig i l'endemà Ona Lliure torna a estar en antena. Però el dia 30 de maig, els funcionaris del Ministeri de Cultura, acompanyats per inspectors de policia, precinten per tercera vegada l'emissora. Aquesta vegada, l'ordre de precinte procedia del Ministeri de Cultura per decisió expressa del Director General de Radiodifusió i Televisió. Les incidències del precinte són retransmeses en directe en el programa "Vida quotidiana". Ona Lliure impulsa la creació d'una Coordinadora de Ràdios Lliures i comença una campanya a favor de la despenalització de les ones, que culmina amb un festival per la llibertat d'emissió que se celebra el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. Del 14 al 17 de juny se celebra a Barcelona la primera trobada de Ràdios Lliures de l'Estat espanyol amb representants de Catalunya, País Basc i País Valencià. L'endemà, el 18 de juny de l'any 1979 es publica al Butlletí Oficial de l'Estat el Reial Decret de Presidència del Govern pel qual s'estableix el Pla Tècnic Transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència fet a la mida per a avortar el moviment de ràdios lliures. El decret reserva a l'Estat la titularitat del servei de radiodifusió en FM i diu que podrà fer concessions d'explotació a institucions i empreses privades. La manca de concessió determinarà la immediata clausura de l'estació que funcioni sense concessió. La Coordinadora de Ràdios Lliures decideix seguir amb la lluita per la llibertat d'expressió i per la despenalització de les ones. Basant-se en el dret a la llibertat d'expressió reconegut en la Carta dels Drets Humans, de la qual l'Estat espanyol és signatari, i en la Constitució. Tot i això, a finals del mes de juny, Ona Lliure va deixar d'emetre un temps, com també ho va fer Contra Radio i durant l'estiu La Campana. Del 12 al 14 d'octubre es va celebrar la segona trobada de ràdios lliures i el dia 22 d'octubre de 1979, Ona Lliure torna a emetre i ofereix un programa elaborat conjuntament per totes les emissores existents que van reprendre les emissions (Contra Radio, La Campana, El Avispero). Es va tancar per quarta vegada el 9 de gener de 1980. El col•lectiu va passar a emetre des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia l'11 de gener, amb les altres ràdios lliures actives, fins que el 24 de gener de 1980 la policia per ordre el Govern civil van precintar les instal•lacions i els equips de La campana de Gràcia i Ona Lliure va ser clausurada per cinquena vegada. Es van detenir una vintena de persones que l'endemà van quedar en llibertat. Poques hores després tres partits polítics -Partit Socialista de Catalunya , Partit Socialista Unificat de Catalunya i Nacionalistes d'Esquerra es van pronunciar contra l'atemptat a la llibertat d'expressió que significava la clausura de les instal•lacions de La Campana. El 9 de febrer de 1980, la policia va dissoldre una manifestació de protesta a La Rambla. Mesos després, en el judici posterior, totes les persones van ser absoltes. Ona Lliure, però, ja no va tornar a les ones i La campana de Gràcia va reprendre les emissions poc després del seu tancament des de la torratxa de la Plaça de la Vila de Gràcia. Ona Lliure, però, va estar present el 23 de maig de 1980 a la festa míting al Palau dels Esports de Barcelona sota el lema «Per la llibertat d'expressió, per la llibertat d'emissió» organitzada per la Coordinadora de Ràdios Lliures. Ressenya feta amb informació pròpia, l'aportada per José Luis Terrón i la publicada per Emili Prado el 1980 a "El desenvolupament de les ràdios lliures a Espanya". Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 1, 155-167. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/33690
