Ràdio lliure de la vila de Gràcia que va iniciar l'emissió irregular el 13 de juny de 1979, dies després del tercer tancament d'Ona Lliure. Ona Lliure havia començat una campanya en favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia.
La Campana va sorgir per iniciativa del radiofonista Eduard Delgado amb persones properes a «Anella, serveis creatius», com el músic i radiofonista Jordi Roura o Miquel Colomer. L'espai pilot el va enregistrar el realitzador radiofònic Pep Adell i les falques de les primeres emissions les va preparar en Jordi Roura amb un equip de veus professional -les actrius Maria Jesús Andany i Maria Vilanova i el mateix Eduard Delgado- i persones del barri. Als inicis, van comptar, també, amb l'ajut del tècnic de RNE a Catalunya, Ramon Castellví.
Els tres primers programes es van enregistrar mentre s'anava canviant de lloc d'emissió. La primera emissió es va fer des de la casa d'Eduard Delgado, radiofonista que havia treballat al servei en castellà de la BBC i a Ràdio 4, al carrer Santa Magdalena. El primer programa es va emetre el 13 i 14 de juny de 1979. El segon, del 18 al 21 de juny. I el tercer del 25 al 28 de juny. La Campana continuava transmetent des de diferents pisos i terrats de Gràcia. El nucli fundador va durar poc temps.
El projecte el van continuar altres persones de la vila de Gràcia, algunes relacionades amb la Llibreria de la Llibertat del carrer de Berga, a tocar del Mercat de la Llibertat.
Des del 14 d'agost de 1979, es van fer les primeres emissions en directe des de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, durant els dies de la Festa Major de Gràcia. Posteriorment, les emissions es van aturar.
El dia 23 d'octubre de 1979, La Campana va reprendre les emissions i des del mes de novembre va començar a oferir una programació més regular, després de fer millores en les seves instal•lacions. Tenia un petit estudi a la Plaça Trilla i l'antena estava posada a la torre del rellotge de la Plaça de la Vila. Va ser precintada el 24 gener de 1980 quan les havia cedit a Ona Lliure que era tancada per cinquena vegada per ordre del governador civil de Barcelona. El 28 de gener de 1980, La Campana va reprendre les emissions. Durant uns mesos es van fer les emissions des de diferents terrats de Gràcia. Un altre indret on va tenir el seu estudi va ser l'Ateneu Llibertari de Gràcia. El dia 1 d'octubre de 1980, es va fer el judici de faltes als detinguts de La Campana durant el tancament del mes de gener. Tots van ser absolts. El novembre de 1980, l'estudi estava a sota de les escales de la torratxa de la plaça de la Vila de Gràcia, amb la complicitat de la regidora del Districte Mercè Sala.
Del 16 al 22 de febrer de 1981 La Campana participa en les emissions fetes per la Coordinadora de Ràdios Lliures a Sant Adrià de Besós amb motiu de la Setmana Ecològica.
El mes de març de 1981, el col•lectiu de La Campana fa una assemblea per decidir el futur de l'emissora i si es demana o no la seva legalització. Es decideix que no i el que sí que es fa és ampliar la seva programació. Durant la Festa Major de Gràcia, des del 15 d'agost, es va fer una programació especial feta per en Marià, "Xufla", Elvira, Rosa, Cinto, entre d'altres. L'any 1981, l'estudi de La Campana va estar a la part baixa de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila i en un pis del carrer Bretón de los Herreros.
L'octubre de 1981, quan es van iniciar les obres de conservació de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, es va haver de treure l'antena i l'emissor d'aquell indret. Des de finals de l'octubre al novembre de 1981, La Campana de Gràcia i Ràdio Venus van emetre dins d'Antena Alternativa, l'emissora de la Coordinadora de Ràdios Lliures amb seu a la Barceloneta. Posteriorment, La Campana ja no va continuar activa perquè no disposava de cap local on tenir el seu estudi.
La Campana va agafar el seu nom del setmanari satíric, republicà i anticlerical "La Campana de Gràcia", fundat el 8 de maig de 1870. El títol va ser suggerit per Valentí Almirall i recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar. El setmanari fou editat durant més de seixanta-quatre anys.
(Informació pròpia i l'aportada del període inicial per Jordi Roura)
