Ràdio Moscou

Ràdio Moscou és una de les poques emissores internacionals que en diverses etapes, entre 1939 i 1991, va emetre programes en català per ona curta. A finals de 1939, l'any en què va acabar la Guerra Civil Espanyola i que va començar la Segona Guerra Mundial, alguns membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya exiliats a Rússia van començar a fer un espai setmanal en català, d'una hora, per Ràdio Moscou. A causa de la confrontació entre les direccions del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSUC, a conseqüència d'haver-se format una comissió per depurar responsabilitats per la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil en mans de l'exèrcit franquista, els espais en català es van suprimir temporalment a començaments de 1940. Poc temps després, aquells programes setmanals en català es van reprendre. Hi ha el testimoni de Rafael Vidiella que ho confirma. Vidiella és una de les personalitats importants pel que fa a la radiodifusió internacional feta en català durant el franquisme. A més de Ràdio Moscou, va fer programes en català a Ràdio Budapest i Radio España Independiente, com veurem més endavant. Va nàixer l'any 1890 a Tortosa i va morir a Barcelona el 1982. Rafael Vidiella va ser el president del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, des de 1931; va ser fundador del Partit Socialista Unificat, el 1936; conseller de la Generalitat de Catalunya; i delegat del PSU a la Internacional Comunista, entre 1939 i 1943. Al llibre de Monserrat Roig Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució explica: "Un dia en què estàvem reunits a la Internacional Comunista (no precisa l'any, però hauria de ser entre 1941 i 1943 –nota meva) jo entre la Dolores (Ibarruri) i en José Díaz, va venir un representant de Ràdio Moscou i va dreçar-se a en Pepe Díaz tot dient-li que li mancaven hores per als seus programes, que les emissions estaven molt plenes, i li va preguntar si no li feia res suprimir l'emissió en català, ja que a Catalunya tothom sabia el castellà. En Josep, després de fer una consulta a la Dolores, va dir que no, que de cap manera, i li va preguntar que quantes hores tenia la ràdio castellana de Moscou. No recordo si el soviètic li va dir que tenia una hora o una hora i mitja, però el cas és que en José li va dir: –'Bé, doncs aleshores treu mitja hora de l'emissió en castellà, però no treguis la mitja hora de l'emissió catalana.' I després es va donar el cas que ni van treure la mitja hora castellana ni la mitja catalana i la ràdio en català va durar tota la Segona Guerra Mundial, fins i tot després, i jo mateix hi vaig col•laborar algunes vegades." A la dècada dels quaranta, per tant, Ràdio Moscou, amb algunes discontinuïtats, va ser la primera emissora internacional que va transmetre els primers programes en llengua catalana fets per comunistes catalans a l'exili, com Rafael Vidiella. Aquells espais es van interrompre novament l'any 1945 quan, acabada la Segona Guerra Mundial, el secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Joan Comorera, va tornar de Mèxic a França i poc després va anar a Moscou. Allà es va trobar que Dolores Ibarruri ja era membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i que considerava que a Moscou només hi havia lloc per a un partit comunista espanyol. Les noves discrepàncies entre el Partit Comunista d'Espanya i el PSUC van provocar que Dolores Ibarruri fes tancar les emissions en català. Una dada curiosa. Hi ha documentat el guió del sainet satíric "La demanà" escrit en valencià per Diego Perona, que devia ser emès per Ràdio Moscou entre el 1943 i el 1956. Diego Perona va ser locutor dels programes en castellà, amb el pseudònim Diego de la Plana. Abans de marxar a l'exili, havia estat locutor de Ràdio Castelló, actor i alcalde de Castelló. Segons la pàgina a Internet del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'any 1950 Ràdio Moscou tornava a emetre alguns espais en català en ona curta. Sembla que, en aquell moment, el responsable dels programes era un locutor que es deia Quintana, tot i que també hi havia a la secció espanyola de l'emissora l'esmentat Diego Perona, que era catalanoparlant. Des de l'any 1962 i fins al 1977, Ràdio Moscou va mantenir els programes setmanals de trenta minuts en llengua catalana. Alguns dels locutors van ser: Hortènsia Vallejo, casada amb un voluntari romanès de les Brigades Internacionals amb qui va tenir un fill que es diu Peter Roman, el qual va esdevenir primer ministre a Romania; Maria Pala, una obrera tèxtil de Sabadell a l'exili; Conxita Brufau, una de les nenes evacuades a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil; Lluís Ardiaca, fill del dirigent comunista català Pere Ardiaca, que hi va participar durant un parell d'anys; i Josep Vilella. La publicació dels catalans a Mèxic, Xaloc, parlava d'aquells programes en un dels seus exemplars de l'any 1965. Els programes començaven amb la Sardana de les monges. Els continguts estaven relacionats amb les decisions polítiques preses pel govern de la Unió Soviètica. Als anys setanta, els espais catalans s'emetien els dimarts, dimecres i dissabte dins de la programació en castellà cap a Europa, de 20 a 21 hores, i ocupaven els darrers trenta minuts. L'any 1977, Ràdio Moscou va deixar d'emetre els programes en català. El cap de les emissions de Ràdio Moscou per a Espanya i Portugal, l'any 1989, Victor Txeretski, explicava que els espais no es van continuar emetent en jubilar-se aquell any la locutora Conxita Brufau, qui, a més, era enginyera aeronàutica. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou es va produir a finals dels anys vuitanta. El 18 d'agost de 1988, Ràdio Moscou va començar uns programes en basc. Els diaris Egin i Deia van publicar diversos articles i el govern basc va felicitar l'emissora. Ràdio Moscou va rebre unes tres-centes cartes de felicitació però, curiosament un gran nombre de cartes provenien de Catalunya i demanaven que es tornessin a fer programes en català. Ràdio Moscou va tornar a emetre espais en català el 15 de novembre de 1988. L'espai s'emetia els dies 15 i 30 de cada mes i durava mitja hora. Els programes arriben l'any que acaben les conseqüències de la Guerra Freda a les bandes d'ona curta. És l'any que cessen les interferències provocades per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques a algunes emissores internacionals occidentals. Les reformes polítiques i econòmiques de la Perestrojka, impulsades per Mikhail Gorbachev, en són la causa. Per això, en aquell moment el contingut i la forma dels programes va ser diferent dels de l'etapa dels seixanta i els setanta. Alguns universitaris catalans que estudiaven a Moscou i que ja col•laboraven a la programació en castellà van fer els primers programes en català de la nova etapa. El locutor Viktor Súkhov, que va aprendre català a l'Institut de les Llengües Estrangeres de la Universitat Estatal de Moscou, també hi participava. El febrer de 1989, l'espai mensual en català, de trenta minuts, es repetia cinc vegades al mes. Poc temps després es va passar a emetre dos espais mensuals diferents de quinze minuts. Enric Fernández, un barceloní llicenciat en traducció i interpretació, que treballava com a especialista estranger a la redacció en castellà de Ràdio Moscou, va ser l'últim presentador dels espais en català entre 1989 i 1991. Ell també va fer de corresponsal de Catalunya Ràdio a l'URSS fins al 1993. Enric Fernández deia al diari Avui, el 22 de novembre de 1989, que l'acceptació dels programes havia estat bona i que l'únic que li estranyava és que no havia rebut cartes de catalans residents fora del Principat. Aquell any es rebien unes seixanta cartes al mes. En cada espai oferia una crònica d'actualitat soviètica, centrada en temes de caràcter social i humà, un tema musical del rock o del pop que es feia a l'URSS; i algun monogràfic o alguna entrevista. L'últim presentador dels programes en català de Ràdio Moscou recorda així el seu pas per l'emissora: "Jo estava contractat com a locutor dels serveis en ona curta en espanyol. El meu cap, Victor Txeretski, sabia que jo era catalanoparlant. Com que feia temps que tenia penjat el programa en català, per manca de locutors nadius, em va proposar de reprendre els programes. Vaig notar que tindria una certa autonomia i que podria preparar jo mateix els continguts del programa, amb els condicionats d'una emissora pública d'un país socialista en plena reforma. I ho vaig trobar un desafiament interessant. Vaig intentar fer una proposta una mica diferent de la que es donava a la programació en castellà: no parlar tant de míssils, ni d'alta política i presentar un enfocament de les coses tocant més de peus a terra; més del carrer; més humà. Els programes en català van acabar quan jo vaig deixar l'emissora després del cop d'estat del 1991. Va ser una setmana força conflictiva i interessant. En aquell moment jo cavalcava entre dues feines i cada vegada treballava més per a Catalunya Ràdio. Aquella setmana va ser decisiva i vaig optar per Catalunya Ràdio, on tenia més autonomia de treball. Quan vaig marxar els programes van acabar. Però jo ja feia algun temps que m'havia adonat que els programes en català ja no tenien raó de ser. Les emissores d'ona curta estaven canviant. La seva missió havia de ser diferent." El tècnic de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, Jaume Vernet, en aquella època destinat a l'emissora de Terol és qui va facilitar a Enric Fernández, cosí seu, les músiques que es feien servir en les emissions en català. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou va acabar pocs dies després de l'intent de cop d'estat a la Unió Soviètica, el mes d'agost de l'any 1991, quan el president Mikhail Gorbachev va estar arrestat a la seva dacha de Crimea durant setanta-dues hores. Tot i les moltes discontinuïtats, durant cinquanta anys, Ràdio Moscou va ser una de les dues emissores que va radiar més nombre d'hores en català en ona curta. L'altra va ser Radio España Independiente. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164 )