En aquest apartat recollim les ràdios i projectes que distribueixen el seu contingut només per Internet i que no formen part de cap grup de comunicació que tingui emissores en FM o OM.Pel que fa a les ràdios que transmeten en FM, dins del tercer sector, cal diferenciar les emissores que, sense tenir una llicència, suposen una competència a les ràdios privades regulades de les que transmeten, també il•legalment degut a la manca de regulació, però que no tenen afany de lucre. En el primer cas hi ha les emissores classificades com “comercial”, “fórmula musical”, “esotèrica” o “llatina”. En el segon cas hi ha les tipologies: “lliure”, “escolar”, “penitenciària”, “cultural”, “religiosa”, “barri o districte”, "universitària" i “política o sindical”. També s’ha inclòs en aquesta tipologia, com “pre-municipals” algunes emissores que van tenir uns mesos d’activitat abans de ser gestionades pels ajuntaments de les seves localitats i passar a formar part de la tipologia pública local. La majoria de ràdios que distribueixen els seus continguts només per Internet també s'han posat dins d'aquest conjunt.En el cas específic de les ràdios lliures cal recordar que estan actives a l’FM de Catalunya des del 1977, abans de que les emissores municipals, quan es va crear Ràdio Maduixa de Granollers, seguida d’Ona Lliure, a Barcelona, el 1978. L'any 1980 ja hi havia emissores polítiques, com Ràdio Unitat pel Socialisme. Les primeres ràdios escolars catalanes en FM van ser: Ona Juvenil, de Torelló (1981), Ràdio Xiprers, de l'Escola Els Xipres de Barcelona (1986) -per megafonia, en aquest cas-, Ràdio Tibidabo del Centre Calassanç de Formació Professional de l'Escola Pia de Sarrià de Barcelona (1987), Ràdio Vedruna de Tona (1988), Ràdio Icària de l'Institut Icària de Barcelona (1989) i Ràdio Ràpia,de Santa Margarida i els Monjos (1990). Cal destacar la gran quantitat de ràdios escolars creades als Centres d’Educació Infantil i Primària i als Instituts d’Educació Secundària. A partir de l’any 2000, la immensa majoria d’aquestes ràdios van començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet. XTEC Ràdio del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va començar a estendre’s en el curs 2000-2001. Al curs 2006-2007 aquest departament va lliurar 150 kits de ràdio: a 100 centres públics, 40 serveis educatius i 10 serveis territorials. Allò, juntament a la formació del professorat en la producció sonora amb programaris com l’Audacity, va provocar un notable increment en l’ús del llenguatge radiofònic a les escoles.
En quatre dècades han existit centenars de ràdios del tercer sector i l’administració n’ha tancat algunes. Les emissores no comercials segueixen pendents de regularització a la banda d’FM i sembla que a les últimes dècades només ha trobat encaix en la distribució dels seus continguts per internet. Segons l’Informe sobre els mitjans del Tercer Sector de la comunicació (2008/2011(INI)), elaborat per la Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu: “els mitjans de comunicació del tercer sector de la comunicació són organitzacions sense ànim de lucre i són responsables davant la comunitat a la que tracten de servir. L’absència d’ànim de lucre vol dir que l’objectiu primordial d’aquests mitjans de comunicació és emprendre activitats d’interès públic o privat sense tractar d’obtenir beneficis comercials o monetaris”. Aquest informe afirmava també que els mitjans de comunicació audiovisuals impulsats per entitats sense ànim de lucre són un instrument fonamental per facilitar que la ciutadania pugui participar activament en la societat. D’aquesta manera, es reforça la identitat local, s’estimula el pluralisme i la diversitat cultural i lingüística i s’afavoreix la inclusió social. La Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu recomanava als Estats membres que “donessin reconeixement legal als mitjans del tercer sector de la comunicació com grup definit, junt als mitjans de comunicació comercials i públics, quan no existís aquest reconeixement legal, sense que això vagi en detriment dels mitjans de comunicació tradicionals”. Parlament Europeu (2008): Informe sobre los medios del tercer sector de la comunicación (TSC) [En línia]. Parlament Europeu (24 juny 2008), 2008/2011(INI). http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A6-2008-0263+0+DOC+XML+V0//ES
