Són les emissores locals de titularitat municipal.
Les eleccions del 3 d’abril del 1979 van portar a l’Estat espanyol la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Pocs mesos després els consistoris d’Arenys de Mar i Rubí creen les dues primeres emissores municipals catalanes: Ràdio Arenys, el 8 de setembre, i Ràdio Rubí, el 20 de novembre de 1979.
Després sorgeixen, l’any 1980: Ràdio Canet (9 de febrer), Ràdio Sant Boi (20 de maig) , Ràdio Esparreguera (12 de juliol), Vilassar Ràdio (23 de juny), Ràdio Camprodon (8 d’agost), Ràdio Ripoll (11 de setembre), Ràdio Parets (11 de setembre), Ràdio Sant Feliu (Baix Empordà) (novembre) i Ràdio Anglès (8 de desembre).
El 4 d’octubre del 1980, Rubí va acollir la Primera Trobada d'Emissores Municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l’EMUC ja s’aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i als Vallesos. Deu anys després, a finals del 1989, ja n’hi havia 164.
Les Emissores Municipals de Catalunya van celebrar el seu desè aniversari amb un festival que es va fer el dissabte 30 de setembre de 1989, a la plaça de braus Monumental de Barcelona. Hi van participar el grup americà The B-52's, Quico Pi de la Serra, Mas Madera, Ramoncín, Huapachá Combo, etc.
La ràdio pública local catalana, tot i estar emparada pels ajuntaments, va començar il·legalment. La llei vigent a la dècada dels 80 prohibia que cap persona o entitat transmetés a les bandes de radiodifusió sense el permís del Govern. Després de la primera trobada de ràdios municipals feta a Rubí i presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el primer Govern de la Generalitat va publicar un decret-llei assumint la competència en la concessió d'emissores de freqüència modulada. Però encara va haver de passar una dècada fins que es va publicar la llei reguladora.
Un primer pas es va produir amb l’aprovació, el 18 de desembre de 1987, de la Llei estatal d’ordenació de les telecomunicacions (LOT), que donava reconeixement a les ràdios municipals en FM. El segon es produí el 17 de març de 1989, amb l’assignació de la banda de freqüència en la qual podien operar aquestes emissores. El Govern de l'Estat espanyol havia començat a redactar l'avantprojecte de llei de regulació que havia de ser aprovat a la tardor de 1989. A causa de l'anticipació de les eleccions generals, l'aprovació de la llei va quedar ajornada. Finalment, la Llei que regula les emissores municipals a tot l’Estat espanyol va ser aprovada l'any 1991 i publicada al BOE el dia 8 d’abril (Ley 11/1991, de 8 de abril, de organización y control de las emisoras municipales de radiodifusión sonora). Un Reial decret de 1992 van acabar de regular la seva situació.
Dins d’aquest col•lectiu, dedicat a la comunicació local de proximitat, l’activitat màxima es va enregistrar l’any 2009, amb 243 ràdios municipals catalanes actives. Durant quatre dècades han funcionat unes 277 emissores, per tant, a prop del 30% de municipis catalans n’havien gestionat una en algun període.
Després d’EMUC, les ràdios públiques locals s’han aplegat dins de la Federació d’Organismes d’Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012 el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l’última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
