L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”.
Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938, RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid.
A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals, es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939, Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión.
L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol.
Més endavant, Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona, que es van inaugurar el 6 de juny de 1949.
Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona.
Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis.
El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano.
Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo.
La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito.
El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc.
El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat.
El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc.
A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre",etc.
El 13 de desembre de 1976,, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament, Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989.
Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda.
L'any 1981, Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984.
Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau.
Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008.
(Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
