El 23 d'abril de 1982, el diari "Avui" comunicava "Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió".El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA ("La Vanguardia") -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de "El Periódico"). En les seves primeres emissions en proves a l'FM es va identificar com "Televisió Catalana – Ràdio Avui". Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l'emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al Passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d'emetre. Mesos després d'aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari "Avui" va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari "Avui" i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l'emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
