British Broadcasting Corporation

Josep Manyé i Vendrell ("Jorge Marín" en antena), guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i membre honorari de l'Imperi Britànic, va ser el responsable dels programes en català de la British Broadcasting Corporation (BBC). Josep Manyé, a finals dels anys trenta, era el delegat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya a Londres. Poc després d'acabar la Guerra Civil Espanyola, el gener de 1939, la BBC va convocar un concurs de locutors en llengua castellana per a les noves emissions cap a Espanya. S'hi van presentar la majoria dels exiliats de l'Estat espanyol que ja havien arribat a Londres i un dels escollits va ser Josep Manyé. Segons la revista Germanor, de Xile, en aquell concurs de mèrits per entrar a la BBC també hi havia guanyat una plaça Manuel Serra i Moret, conseller de la Generalitat republicana i fundador del Moviment Socialista de Catalunya, però l'ambaixada franquista a Londres va pressionar, amb èxit, la BBC perquè no l'acceptés. La BBC ja tenia programes en castellà vers Amèrica des del 15 de març de 1938 i el 4 de juny de 1939 va inaugurar els programes cap a la Península Ibèrica. Es feien dues emissions al dia: una a la tarda i l'altra a la nit. Les emissions del Servei espanyol van començar tres mesos abans que el primer ministre britànic, Neville Chamberlain i el rei Jordi VI declaressin la guerra a l'Alemanya nazi de Hitler pels micròfons de la BBC. Josep Manyé va poder fer el primer espai bilingüe, en castellà i català, a la BBC el 23 d'abril de 1944, amb motiu de la diada de Sant Jordi, patró d'Anglaterra i de Catalunya. El mes de maig de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial i el mes de juny ja va arribar a Anglaterra el violinista Pau Casals, que estava a l'exili des del 1938, per fer-hi els primers concerts acabada la guerra. Pau Casals va poder adreçar unes paraules en català pels micròfons de la BBC. El mateix any 1945, Josep Manyé va voler abandonar la BBC perquè li van posar limitacions en els seus comentaris contra la dictadura del general Franco seguint les indicacions del Foreign Office. Manyé va consultar amb Batista i Roca, secretari del Consell Nacional Català, el qual li va aconsellar seguir a la BBC. Un any després, Manyé aconseguiria autorització per fer el segon espai bilingüe castellà–català. Els republicans exiliats a Mèxic també estaven queixosos amb l'emissora internacional de Londres. No es feia ressò de les últimes activitats fetes per les institucions republicanes a Mèxic, com la sessió de Corts, el nomenament del president de la República i la formació del govern a l'exili. El 20 d'octubre de 1946, el doctor Josep Trueta, exiliat a Londres, va rebre una carta de Josep Manyé en la qual li proposava fer una emissió especial en català a la BBC. Trueta havia acabat de publicar, a l'Oxford University Press, el seu llibre The spirit of Catalonia. El 9 de novembre de 1946, el doctor Trueta es va adreçar en català i castellà als catalans des de la BBC i va parlar sobre les causes de la hipertensió. Gràcies al programa en català, del 9 de novembre de 1946, preparat pel doctor Trueta, segons les dades de l'Audience Research i de l'agregat de premsa anglès a Barcelona, la secció en castellà de la BBC va rebre més cartes i trucades que mai: 70 trucades telefòniques i 4.000 cartes. Aquella emissió va reconciliar l'audiència catalana amb la BBC, darrerament decebuda per l'aparent negligència de l'emissora respecte de la seva causa nacional. L'agregat de premsa anglès a Barcelona va escriure aquest comentari: "aquesta xerrada ha reconquerit la simpatia catalana vers la BBC i revivificat als nostres oients que sol•liciten que siguin emeses el més sovint possibles xerrades sobre art, esport, història, música, medicina i literatura catalanes". L'Oficina de Premsa de Barcelona havia aconseguit publicar un anunci de l'emissió del programa del doctor Trueta a la BBC als diaris de la tarda del dia 8 de novembre, La Prensa i El Noticiero Universal. Tot i que els diaris matinals de Barcelona havien de publicar també l'anunci, l'endemà no ho van fer en actuar-hi la censura. Encara van haver de passar uns quants mesos per tal que els responsables del Foreing Office i la direcció de la BBC autoritzessin les emissions regulars en català, a partir del 7 d'abril de 1947. Aquestes emissions van començar, per tant, en el període en què la frontera entre Espanya i França estava tancada i en què les Nacions Unides mantenien la seva demanda de retirada de diplomàtics d'Espanya. Josep Manyé ho explicava a l'entrevista feta pel programa L'Altra Ràdio, de Ràdio 4, l'octubre de 1997: "Les emissions en català de la BBC de Londres és un tema tan important que mereix un llibre. És una gestió que vam fer principalment en Batista i Roca, el doctor Trueta i jo. Ens va costar molt que la BBC hi accedís. Jo vaig fer els impossibles per aconseguir-ho i sempre em va semblar que si ho veien com una cosa dels exiliats no ho acceptarien. Llavors em vaig preocupar de buscar tots els catedràtics de les universitats britàniques que eren especialistes en llengües romàniques pensant que ells podrien conèixer perfectament el cas de Catalunya i la nostra literatura i la nostra història. Gràcies a això vaig poder organitzar aquelles emissions en català, que em van donar una feinada imponent perquè era quelcom més que preparar una emissió qualsevol. Hi estava involucrat l'esperit de Catalunya, el seu prestigi... en fi, una sèrie de circumstàncies. Hi vaig passar moltes hores pensant-hi (...) Jo ho havia de fer tot des de el punt de vista anglès. És a dir: posar als anglesos en tot allò que fos possible perquè no fes la sensació que érem un grupet de catalans fent catalanisme, a través de la BBC. També vaig pensar que si fèiem una cosa només per a Catalunya molts espanyols se'ns haguessin tirat al damunt. Llavors vaig pensar a fer unes emissions per a Catalunya, Euskadi i Galícia. Les tres parts d'Espanya amb idioma propi. Vaig plantejar-ho així a la BBC. Però, com que teníem molts més oïdors a Catalunya que a la resta d'Espanya, vaig suggerir que les emissions en català fossin quinzenals i les mensuals fossin fetes en basc i gallec. I així van néixer les emissions en català. La BBC va acceptar les emissions en català quan van veure que els americans estaven relacionant-se amb Espanya i que Catalunya era un factor molt important dins de la història d'Espanya, no només intel•lectualment sinó comercialment. En el sentit que era un bon client d'Anglaterra. S'havien de cultivar Catalunya i Euskadi. Amb la presència dels americans a Espanya els anglesos tenien por que conquerissin aquell mercat. Estàvem sotmesos a una oposició inusitada. Gent com Salvador de Madariaga i l'ambaixador a Londres i altres castellans estaven oposats al fet que la BBC fes aquestes emissions. Punxaven la BBC que estàvem cultivant el separatisme i una sèrie de coses per l'estil. Per tant, no només calia convèncer els anglesos que els programes eren productius per al seu prestigi a Catalunya sinó que havíem d'afrontar totes les persones que els volien convèncer que els programes feien més mal que bé. Va ser una lluita molt difícil. La sintonia de les emissions en català la vaig triar quan vaig descobrir que el compositor anglès Benjamin Britten havia estat a Catalunya i havia escrit un tema, Montjuïc, basat en cançons populars catalanes. Vaig fer adaptar la peça per l'orquestra de la BBC com a sintonia de les emissions catalanes. Els programes en català eren una part de les emissions cap a Espanya i duraven uns vint minuts dels quaranta-cinc que tenia l'emissió. Jo feia la realització i la locució. Això va ser una prova de confiança de la BBC, que mai no agrairé prou. Vaig anar amb molt de compte en tot. Jo sempre procurava buscar un comú denominador entre temes anglesos i catalans que justifiqués que la BBC parlés en català. Al primer programa va intervenir-hi Sir Henry Thomas, que era el director de la Biblioteca Nacional i parlava el català amb un accent de Lleida, cosa que atribuïa al fet d'haver estat molt amic de Magí Morera i Galícia, el gran traductor de Shakespeare, que era lleidatà. Sir Henry va parlar dels incunables catalans, de la biblioteca del Museu Britànic i del magnífic exemplar del Tirant lo Blanc que allà es conserva. El programa en català va permetre transmetre els primers Jocs Florals de la Llengua que es van fer a Londres, a la Church House de Westminster, l'onze de setembre d'aquell any. La comissió organitzadora estava formada per Francesc Galí, que representava el president de la Generalitat a l'exili. En aquell lloc es van escoltar veus en prosa i en vers que palesaven que Catalunya era una cosa viva." En els cercles d'exiliats catalans, l'anunci d'aquell programa de la BBC va provocar una enorme expectació. Pau Casals va enviar una carta a Jorge Marín on deia que Rovira i Virgili, Pi Sunyer, Barrera fill i altres personalitats es trobarien a Prada per escoltar plegats la primera emissió en català de la postguerra. Per contra, a Londres, el doctor Trueta explica al seu llibre Fragments d'una vida com el seu veí liberal Salvador de Madariaga es va adreçar a les autoritats angleses dient que calia suspendre les emissions "perquè encara farien augmentar la intransigència militar i franquista contra Catalunya". Es va produir una mena d'"unitat nacional castellana": els secretaris de Negrín, a Londres, i els falangistes de l'ambaixada espanyola, els uns darrere dels altres, van desfilar pel Foreign Office "irats per l'insult que es feia al castellà dedicant una petita atenció a un dels idiomes de la península." Tot i les protestes, el programa en català de la BBC va continuar i va començar a ser força seguit, ja que la BBC disposava d'un prestigi que no tenien les altres emissores. En aquells espais s'hi van poder escoltar peces d'autors anglesos traduïdes per Marià Manent i Segarra; treballs de Ferran Soldevila i Carles Riba, que eren enviats a Londres mitjançant el correu diplomàtic del Consolat Britànic a Barcelona; i col•laboracions d'intel•lectuals de la nova generació, com ara Joan Triadú i Jordi Sarsanedas, que eren lectors de català a les universitats angleses i escoceses. El programa quinzenal en català de la BBC es va emetre durant deu anys: els dimecres, de deu a dos quarts d'onze de la nit, i els dijous a la tarda. Josep Manyé justificava amb aquestes paraules la fi d'aquells programes: l'any 1957 els anglesos van considerar que ja no era tan indispensable que la BBC mantingués els catalans probritànics sinó que ja hi havia altres mitjans per assolir-ho. Durant uns mesos de 1977 Josep Manyé va dirigir un nou programa de la BBC en català: el 'Setmanari d’actualitat britànica', realitzat a Ràdio Barcelona per Albert Nadal. A la sala d'actes dels Serveis Exteriors de la BBC, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el novembre de 1987, va descobrir una placa amb la inscripció següent en anglès "La Generalitat de Catalunya a la British Broadcasting Corporation en senyal de gratitud del poble català per radiar en el nostre idioma durant una època molt difícil". Josep Manyé va morir a Barcelona el 17 de juliol de 2000, a 91 anys. Entre els fons documentals de l'Arxiu Nacional de Catalunya per a l'estudi de la radiodifusió es troba el fons de la Fonoteca Històrica Jaume Font on es conserven gravacions de les emissions en català de la BBC fetes per Josep Manyé. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164