Ràdio Andorra

Ràdio Andorra va ser una emissora privada molt escoltada a Catalunya en ona mitjana, que també va emetre alguns anys part de la seva programació en ona curta.El 19 d'agost de 1935, el Consell de les Valls del Principat d'Andorra va concedir a Buenaventura Vila Ribes, súbdit andorrà resident a Barcelona, una concessió per un període de trenta anys per a l'explotació en exclusiva d'una emissora de radiodifusió, destinada a la difusió de la cultura i l'art. Immediatament, Vila va cercar a França els mitjans per al seu finançament i va entrar en contacte amb l'empresari radiofònic Jacques Trémoulet, que ja tenia Radio Toulouse, Radio Agen, Radio Bordeaux Sud-Ouest, Radio Montpellier. França no va acceptar aquella concessió i l'inici d'emissions de Ràdio Andorra no va ser fins al 9 d'agost de 1939, quan el ministre de Treball francès, Anatole de Monzie  la va inaugurar. L'emissió va ser feta en francès, català i castellà en ona mitjana, 410 metres, i ona curta, 30 metres. La programació era musical, per evitar conflictes amb Espanya i França, i els discos només es presentaven en aquella època en francès i castellà. Gràcies a la neutralitat del Principat d'Andorra va continuar emetent durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, el Govern francès volia anul•lar la concessió que gestionava l'empresari Jacques Trémoulet per col•laboracionista amb l'ocupació alemanya. Això ho va aconseguir uns quants anys després. Des de l'any 1949, Ràdio Andorra va emetre durant un temps en francès i català sota el control de la societat anònima espanyola, Sociedad de Explotación Radiofónica Radio Andorra, amb seu a Madrid, impulsada per Jacques Trémoulet, que estava refugiat a Espanya i era propietari en aquell moment de la cadena espanyola Compañía de Radiodifusión Intercontinental. L'any 1951, el Govern francès es fa finalment amb la concessió original dels anys trenta de Ràdio Andorra i la va transmetre a SOFIRAD, una empresa controlada per l'Estat, que va crear AndorRadio. L'empresari Jacques Trémoulet, que va perdre l'explotació de l'emissora en aquell moment, va fer diverses gestions amb les autoritats espanyoles de l'època per recuperar Ràdio Andorra. El 16 de novembre de 1960, el Consell de Les Valls va autoritzar el funcionament de dues emissores a Andorra: una amb personal espanyol i l'altra amb personal francès. Trémulet va proposar al Govern del general Franco la cessió gratuïta de Ràdio Andorra a l'Estat espanyol a canvi de reservar-se l'explotació comercial durant vint anys. El 16 de gener de 1961 es va signar el contracte de cessió entre Trémoulet i el director general de Radiodifusión y Televisión. Vint anys després, el Consell General de Les Valls, el 2 de març de 1981, va prendre la decisió de tancar Ràdio Andorra i Sud Radio, les concessions de les quals expiraven el 29 de març de 1981. El 3 d'abril de 1981, a les 21:25, Ràdio Andorra llegia un breu comunicat en francès, castellà i català anunciant que per ordre de les autoritats andorranes deixava d'emetre. El 4 d'abril, els delegats permanents dels coprínceps van acceptar els recursos de "Queixa" d'EIRASA (Ràdio Andorra) i SOFIRARD (Sud Radio) i va deixar en suspens l'ordre de tancament de les emissores. El 8 de febrer de 1983, l'Assemblea Magna d'Andorra va acordar la reobertura de les dues emissores. El 4 de gener de 1984, Ràdio Andorra va tornar a emetre en període de proves, durant unes quantes setmanes, explotada ara per l'empresa pública espanyola PROERSA, presidida per Luis Ezcurra. L'abril d'aquell any, la Direcció General del Patrimoni del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya no va autoritzar el desembossament de 50 milions de pessetes que calien per obtenir el permís per fer emissions regulars. Així acabava aquella etapa de Ràdio Andorra.El Consell General d'Andorra va posar en marxa la seva pròpia emissora, només en FM, Ràdio Nacional d'Andorra, el 8 de setembre de 1990, festivitat de la Mare de Déu de Meritxell. La ràdio nacional andorrana emet tota la seva programació en català. Ràdio Andorra, entre 1961 i 1981 va transmetre en ona mitjana, 701 kHz, i en alguns períodes també ona curta, als 5.995 o 6.215 kHz. A causa dels acords de funcionament establerts amb el règim franquista, la programació de l'estació era fonamentalment musical i presentada en castellà i francès. L'any 1975, a la nit, es feia un únic espai en català, de deu minuts. No es van emetre espais en català d'una hora fins a l'any 1977. En aquell any es van començar a fer uns espais musicals i culturals diaris, presentats en català, de 21 a 22 hores, que generalment només es radiaven per l'ona mitjana amb el nom d'Horitzons Catalans. El 16 de desembre de 1975 després d'uns quants anys d'inactivitat, Ràdio Andorra va reactivar la seva freqüència en ona curta de 5.995 kHz. El mes de juliol següent va començar la programació regular en francès als 6.230 kHz. Des del 28 d'agost del 1976, Ràdio Andorra va llogar els seus equips a World Music Radio, una emissora de música pop i "oldies" d'Amsterdam que emetia en anglès i neerlandès. L'any en què es van poder escoltar, durant alguns mesos, els programes en català en ona curta va ser el 1979. Aquell any, de 21 a 22 hores, el programa de Ràdio Andorra emès en ona mitjana també es retransmetia en ona curta. Des del 8 d'agost, el locutor era Josep Casamajor. Els programes propis de Ràdio Andorra en ona curta van acabar el mes de desembre de 1979.Des de 1980, l'emissora internacional religiosa Ràdio Adventista Mundial, que ja emetia espais en proves des del setembre de 1979, es va fer càrrec de les instal•lacions en ona curta de Ràdio Andorra i va portar-hi dos transmissors Collins, de 10 kW que havia comprat a Radio Free Europe. Les transmissions en ona curta de Ràdio Adventista Mundial des d'Andorra, als 6.215 kHz, van cloure el 2 d'abril de 1981.Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164