El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora.
La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933.
Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'.
El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51).
Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora.
Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos
El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus.
A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés.
A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés.
La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana.
El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell.
L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color.
Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova.
En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú.
(Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
