Durant uns anys va ser emissora comercial del Tercer Sector i, posteriorment, emissora municipal de Castell i Platja d'Aro.
Ràdio Platja d'Aro va començar a emetre el 22 de desembre de l'any 1982, des d'uns estudis situats a l'Hotel Claramar, com una emissora comercial del Tercer Sector impulsada per empresaris de la localitat. Els seus promotors manifestaven al diari El Punt, l'any 1983: «Ni som ni fem ràdio de poble".
Després d'un primer any de rodatge, s'estrenen nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984, els promotors de l'emissora van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar als millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu a la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destaca Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo.
El setembre de 1984, l'emissora es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo.
A finals de 1984, el ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir expedientat a 46 emissores per irregularitats en l'emissió, 8 d'elles de les comarques gironines, una Ràdio Platja d'Aro. Això va provocar que al mes de desembre els propietaris de Ràdio Platja d'Aro oferissin totes les seves instal·lacions a l'Ajuntament per convertir-se en emissora municipal. Francesc Giraut entrava una instància a l'Ajuntament, en la seva condició de president de l'entitat mercantil Ràdio Platja d'Aro, S.A., en la qual exposava que «l'entitat que represento de la qual tinc amplis poders atorgats, explota comercialment l'emissora d'FM Ràdio Platjad'Aro, S.A., constituïda amb capital social representatiu de tots els sectors comercials i industrials de la vila, sense perseguir ànim de lucre, ans al contrari, el foment del turisme, la divulgació cultural i la promoció de Castell-Platja d'Aro S'Agaró». L'Ajuntament no va acceptar la cessió «per temps indefinit i a títol gratuït» per crear una emissora municipal, en considerar que Ràdio Platja d'Aro no era una entitat cultural, sinó una ràdio comercial.
A finals del mes de març de 1985, la Presidència de la Generalitat notificava a Ràdio Mediterrània de Blanes, Ràdio Platja d'Aro i Ràdio Badia de Roses que havien de tancar les seves emissions.
El 6 de desembre de 1985, Ràdio Platja d'Aro és venuda i va integrar-se a la Cadena Catalana per tal d'emetre quatre hores diàries de la seva programació i de Ràdio Girona. Immediatament, el Gabinet de Radiodifusió i Televisió, dependent del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va requerir a Ràdio Girona, que en aquell moment formava part de Cadena Catalana, que deixés d'emetre els seus programes des del centre emissor del Mas Nou, a Platja d'Aro, perquè no tenien cap concessió. Ràdio Platja d'Aro, com a emissora comercial sense llicència, va estar emetent fins al juny de 1988.
Un any després, aproximadament, a mitjans de 1989, és quan la localitat va crear la seva emissora municipal amb el nom de Vall-d'Aro Ràdio. Josep Sala i Joan Perich van oferir a l'executiu d'Anicet Clarà, alcalde de Platja d'Aro, la possibilitat d'obrir l'emissora. El consistori ho va trobar bé i així és com s'inicià la segona etapa de l'emissora dins de la legalitat.
Els primers estudis de la ràdio municipal es varen situar en un petit local del complex Eurocenter. L'any 1991 es van traslladar als antics estudis de Ràdio Platja d'Aro al Banc de Madrid. L'empresa propietària de la S.A.Radio Platja d'Aro, es rendeix en la seva aspiració de rebre una llicència comercial per emetre, i cedeix el local i tots els equipaments de l'antiga emissora a la ràdio municipal. És en aquell moment, cap a finals de 1991, quan Vall-d'Aro Ràdio recupera l'antic nom de Ràdio Platja d'Aro.
L'any 1995, l'emissora es trasllada als locals de la Masia Bas (actual ubicació) on es consolida l'etapa digital. Ràdio Platja d'Aro és la primera emissora de Catalunya amb plana web i la segona de l'Estat espanyol.
A partir de 2005 s'entra en una etapa difícil. Radio Platja d'Aro que sempre havia mantingut com a característica destacada la capacitat d'autofinançar-se, comença a tenir problemes econòmics. La situació va portar-la al fil del tancament. L'Ajuntament va crear una àrea de comunicació de la qual passa a dependre la ràdio i es va establir un nou marc legal de la seva gestió.
El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d'Aro (COCU) aglutina des de 2008 a tots els col·laboradors i amics de Ràdio Platja d'Aro. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, que vetlla pel bon funcionament de l'emissora.
(Font: informació pròpia i l'extreta de l'apartat "Història" del web de Ràdio Platja d'Aro)
