L'associació Ona Cultural es va fundar el mes de juny de l'any 1979 davant l'excusa de determinades emissores de ràdio de no poder emetre en català per tenir una infraestructura insuficient. Volia oferir un servei programàtic en català per a aquelles emissores que es trobaven amb problemes infraestructurals a l'hora d'emetre en català. Era una espècie d'agència de ràdio catalana.
En una declaració de motivacions i objectius assenyalaven: «... tots estarem d'acord que les eines i els mitjans que més influeixen en la pèrdua de catalanoparlants són les escoles i els mitjans de comunicació. Aquests mitjans romanen en mans de l'Estat o sota el seu control (...) La ràdio és el mitjà més important per raons d'estratègia, ja que no és avui considerat amb el seu real valor el poder de persuasió que té". A partir d'aquí, Ona Cultural establia tres principals camins d'entrada en el món radiofònic: la introducció de programes catalans dins de la xarxa actual d'emissores, fomentar una cadena d'emissores institucionals comarcals i comprar accions d'emissores per arribar a controlar-les.
El 6 d'octubre de 1980 va reunir la comissió de treball de la Comissió Cívica d'Entitats per a la Ràdio i la Televisió Catalanes amb la presència de CAOC, Cercle Artístic Sant Lluc, Club Ramon Muntaner, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, diari Avui, Gallca, Grup del Llibre, IPEC, Òmnium Cultural, Ona Cultural, Ràdio Associació de Catalunya i Xarxa Cultural. L'objectiu era donar suport a la ràdio i la televisió catalanes.
En un reial decret publicat al BOE el mes de juny de l'any 1979 es recollia que «el govern podrà atorgar concessions d'emissores educatives i culturals a favor de les institucions culturals que les demanin...» Ona Cultural, el mes de novembre de 1980, ja havia presentat un projecte tècnic sota les normes del ministeri sol·licitant formalment la corresponent concessió.
En el rectorat de la Universitat Central de Barcelona i sota la presidència del rector magnífic d'aquesta, doctor Antoni Maria Badia i Margarit, fou constituïda la junta directiva d'Ona Cultural, associació creada per a promoure la difusió de la cultura catalana en els mitjans de radiodifusió del nostre país. La comissió gestora va ratificar per unanimitat com a president d'aquesta el doctor Antoni Maria Badia i Margarit. A finals del mes de gener de 1981 es van inaugurar els seus estudis de producció de programes al carrer Consell de Cent, 474 de Barcelona. Els primers espais es van produir el mes de març. El 24 d'abril de 1981 se'n va emetre un per Radio Juventud de Barcelona.
El mes de gener de 1982 radiaven els programes produïts per Ona Cultural: Ràdio Vic, Ràdio Móra d'Ebre, Ràdio Reus, Ràdio Figueres, La Veu de Lleida (Tàrrega), Ràdio Olot, Ràdio Costa Daurada (Ulldecona) i La Veu de Girona.
El 21 de juny de 1986 es van començar a fer unes emissions, en proves, a l'FM des del Tibidabo de Barcelona. Van durar menys d'un mes.
El 12 de setembre de 1986, al diari Avui, es publicava el següent escrit d'Ona Cultural: "volem agrair el suport que hem rebut, per telèfon i per carta, en el període de proves de l'emissora Ràdio Ona Cultural. Han estat centenars els testimonis que majoritàriament ens esperonaven a continuar amb la nostra ràdio catalana i en altres casos n'hi havia que ens recriminaven alguna cosa perquè ho féssim més bé. A tots, des d'aquí, moltes gràcies. Us podem avançar que quan tinguem la llicència definitiva posarem en marxa una emissora que estarà exclusivament al servei de la cultura catalana, de les seves institucions i entitats i, en definitiva, del seu poble. Creiem que aquesta emissora avui manca a les ones catalanes".
Ona Cultural Ràdio no va tornar a emetre mai més. Va continuar produint programes durant un temps i organitzava conferències a la ciutat de Barcelona.
