La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques.
La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment.
Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954.
La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954.
L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias."
A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra".
Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana.
El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar.
Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega.
Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega.
El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna.
L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments.
Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical.
El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal.
El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals.
El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega.
(Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
