Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39.
Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa.
El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament.
A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat.
A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències.
Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”.
L'any 1941, el centre emissor s'instal·là a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal·len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona.
L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo.
A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE.
Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any.
L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
