Ràdio 5 Tortosa

Segons Lluís Mestre i Rexach en el seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a "La Veu del Baix Ebre" (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa es poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d'ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d'abril de 1931, l'emissora va perdre, poc després, la concessió oficial i va haver de deixar d'emetre. L'indicatiu d'EAJ-11, l'any 1933, va ser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del "Setmanari Vida Tortosina" pels escrits de Ramon Òdena a fi d'aconseguir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou confiscada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L'emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 amb l'assassinat de Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil Espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, l'any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L'equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l'emissora fins a la seva jubilació, l'any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. L'any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l'any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar quaranta-tres anys a l'emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era "Quico de Forés", Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau" Joan de Gandaia", Paco Guimerà, Paco Prieto "Joan de Cadup", Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per a oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa, Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement dels seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques.