• Internacional privada Emissores internacionals privades que han emès programes en català en ona curta, com la religiosa Ràdio Transmundial (TWR) o que els han distribuït mitjançant Internet, com World Wide Radio..
  • RAB Ràdio RAB Ràdio és una iniciativa de l'Associació Ràdio Amèrica Barcelona, amb la col·laboració d'Esguard Publicacions. RAB Ràdio és la ràdio per Internet dels catalans d'Amèrica i de tota la Catalunya Exterior, que fa la seva programació des de Barcelona, Guayaquil, Ciutat de Mèxic, Buenos Aires i Bogotà. Ofereix música i informa sobre l'activitat dels catalans de l'Amèrica Llatina i el món i sobre la cultura catalana en tots els seus aspectes.
  • Radio Tanger International Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Radio Tanger International, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va anar des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco. Les emissions van acabar per manca de finançament. A l'Ona Curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i els produïa Panorama Evangèlic a la Ràdio, a Barcelona.
  • Ràdio Andorra Ràdio Andorra va ser una emissora privada molt escoltada a Catalunya en ona mitjana, que també va emetre alguns anys part de la seva programació en ona curta.El 19 d'agost de 1935, el Consell de les Valls del Principat d'Andorra va concedir a Buenaventura Vila Ribes, súbdit andorrà resident a Barcelona, una concessió per un període de trenta anys per a l'explotació en exclusiva d'una emissora de radiodifusió, destinada a la difusió de la cultura i l'art. Immediatament, Vila va cercar a França els mitjans per al seu finançament i va entrar en contacte amb l'empresari radiofònic Jacques Trémoulet, que ja tenia Radio Toulouse, Radio Agen, Radio Bordeaux Sud-Ouest, Radio Montpellier. França no va acceptar aquella concessió i l'inici d'emissions de Ràdio Andorra no va ser fins al 9 d'agost de 1939, quan el ministre de Treball francès, Anatole de Monzie  la va inaugurar. L'emissió va ser feta en francès, català i castellà en ona mitjana, 410 metres, i ona curta, 30 metres. La programació era musical, per evitar conflictes amb Espanya i França, i els discos només es presentaven en aquella època en francès i castellà. Gràcies a la neutralitat del Principat d'Andorra va continuar emetent durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, el Govern francès volia anul•lar la concessió que gestionava l'empresari Jacques Trémoulet per col•laboracionista amb l'ocupació alemanya. Això ho va aconseguir uns quants anys després. Des de l'any 1949, Ràdio Andorra va emetre durant un temps en francès i català sota el control de la societat anònima espanyola, Sociedad de Explotación Radiofónica Radio Andorra, amb seu a Madrid, impulsada per Jacques Trémoulet, que estava refugiat a Espanya i era propietari en aquell moment de la cadena espanyola Compañía de Radiodifusión Intercontinental. L'any 1951, el Govern francès es fa finalment amb la concessió original dels anys trenta de Ràdio Andorra i la va transmetre a SOFIRAD, una empresa controlada per l'Estat, que va crear AndorRadio. L'empresari Jacques Trémoulet, que va perdre l'explotació de l'emissora en aquell moment, va fer diverses gestions amb les autoritats espanyoles de l'època per recuperar Ràdio Andorra. El 16 de novembre de 1960, el Consell de Les Valls va autoritzar el funcionament de dues emissores a Andorra: una amb personal espanyol i l'altra amb personal francès. Trémulet va proposar al Govern del general Franco la cessió gratuïta de Ràdio Andorra a l'Estat espanyol a canvi de reservar-se l'explotació comercial durant vint anys. El 16 de gener de 1961 es va signar el contracte de cessió entre Trémoulet i el director general de Radiodifusión y Televisión. Vint anys després, el Consell General de Les Valls, el 2 de març de 1981, va prendre la decisió de tancar Ràdio Andorra i Sud Radio, les concessions de les quals expiraven el 29 de març de 1981. El 3 d'abril de 1981, a les 21:25, Ràdio Andorra llegia un breu comunicat en francès, castellà i català anunciant que per ordre de les autoritats andorranes deixava d'emetre. El 4 d'abril, els delegats permanents dels coprínceps van acceptar els recursos de "Queixa" d'EIRASA (Ràdio Andorra) i SOFIRARD (Sud Radio) i va deixar en suspens l'ordre de tancament de les emissores. El 8 de febrer de 1983, l'Assemblea Magna d'Andorra va acordar la reobertura de les dues emissores. El 4 de gener de 1984, Ràdio Andorra va tornar a emetre en període de proves, durant unes quantes setmanes, explotada ara per l'empresa pública espanyola PROERSA, presidida per Luis Ezcurra. L'abril d'aquell any, la Direcció General del Patrimoni del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya no va autoritzar el desembossament de 50 milions de pessetes que calien per obtenir el permís per fer emissions regulars. Així acabava aquella etapa de Ràdio Andorra.El Consell General d'Andorra va posar en marxa la seva pròpia emissora, només en FM, Ràdio Nacional d'Andorra, el 8 de setembre de 1990, festivitat de la Mare de Déu de Meritxell. La ràdio nacional andorrana emet tota la seva programació en català. Ràdio Andorra, entre 1961 i 1981 va transmetre en ona mitjana, 701 kHz, i en alguns períodes també ona curta, als 5.995 o 6.215 kHz. A causa dels acords de funcionament establerts amb el règim franquista, la programació de l'estació era fonamentalment musical i presentada en castellà i francès. L'any 1975, a la nit, es feia un únic espai en català, de deu minuts. No es van emetre espais en català d'una hora fins a l'any 1977. En aquell any es van començar a fer uns espais musicals i culturals diaris, presentats en català, de 21 a 22 hores, que generalment només es radiaven per l'ona mitjana amb el nom d'Horitzons Catalans. El 16 de desembre de 1975 després d'uns quants anys d'inactivitat, Ràdio Andorra va reactivar la seva freqüència en ona curta de 5.995 kHz. El mes de juliol següent va començar la programació regular en francès als 6.230 kHz. Des del 28 d'agost del 1976, Ràdio Andorra va llogar els seus equips a World Music Radio, una emissora de música pop i "oldies" d'Amsterdam que emetia en anglès i neerlandès. L'any en què es van poder escoltar, durant alguns mesos, els programes en català en ona curta va ser el 1979. Aquell any, de 21 a 22 hores, el programa de Ràdio Andorra emès en ona mitjana també es retransmetia en ona curta. Des del 8 d'agost, el locutor era Josep Casamajor. Els programes propis de Ràdio Andorra en ona curta van acabar el mes de desembre de 1979.Des de 1980, l'emissora internacional religiosa Ràdio Adventista Mundial, que ja emetia espais en proves des del setembre de 1979, es va fer càrrec de les instal•lacions en ona curta de Ràdio Andorra i va portar-hi dos transmissors Collins, de 10 kW que havia comprat a Radio Free Europe. Les transmissions en ona curta de Ràdio Adventista Mundial des d'Andorra, als 6.215 kHz, van cloure el 2 d'abril de 1981.Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164
  • Ràdio Catalunya Itàlia L'Associació Catalans a Roma, des de l'11 de setembre de 2018 i fins al 24 d'octubre de 2023, va impulsar a Internet Ràdio Catalunya Itàlia. Un programa dels catalans i catalanes que viuen a Itàlia, fet en català i italià i de manera desinteressada. El seu promotor va ser Rafael Hidalgo, filòleg jubilat que residía a Roma des de 1984. Inicialment, Ràdio Catalunya Itàlia es feia des de la seu de l'Associació Catalans a Roma. Quan aquesta va deixar de comptar amb una seu física, la ràdio va passar a establir-se a la casa de Rafael Hidalgo. L'Associació Catalans a Roma és una associació formada per la comunitat catalana a Itàlia i oberta a totes aquelles persones interessades a crear ponts entre Catalunya i Itàlia. Va ser fundada l'any 1997 i està registrada com a "associazione" segons la normativa vigent italiana.
  • Ràdio Transmundial (TWR) Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Ràdio Tànger, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va comprendre des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco, les emissions van acabar per manca de finançament. A l'ona curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i, a la Ràdio, els produïa Panorama Evangèlic a Barcelona.
  • World Wide Radio El grup Estrader-Nadal de Comunicació gestionava a Barcelona el Centre d'Estudis de Periodisme. El juliol de 1998 va començar a gestar el que seria la primera ràdio professional europea que distribuïa els seus continguts exclusivament per Internet, com a suport dels estudis presencials i a distància que oferia el Centre d’Estudis de Periodisme. World Wide Radio (WWR) va començar a funcionar el 15 de novembre de 1999. Tenia els seus estudis al carrer de Balmes de Barcelona, entre Còrsega i Diagonal. El seu director era Josep Adolf Estrader. Inicialment, comptava amb una plantilla de sis persones, entre elles el periodista Marcos Muñoz, i tenia una desena de col•laboradors. Va començar oferint una programació en català i castellà i va incorporar el francès, l'anglès i l'alemany, a partir de l'any 2000. Els seus espais, la majoria informatius i esportius, s’havien d’escoltar a la carta en Real Audio o com a fitxer MP3. La pàgina web a través de la qual s'accedia a WWR havia estat dissenyada per Magatzem d'Idees. La seva adreça era wwr.fm.
• Internacional pública Emissores internacionals públiques que han emès programes en català en ona curta, com: Ràdio Moscou, Ràdio España Independiente, BRT de Bèlgica, etc. El cas de Radio Exterior de España es recull dins de la tipologia de “Pública estatal”.
  • BBC World Service Durant uns anys, el BBC World Service es va poder escoltar a la zona del barri de les Corts de Barcelona, gràcies a la transmissió que feia, amb un equip de molt baixa potència, el radioaficionat Joaquim Fàbregas. Aquesta petita ràdio va començar a funcionar l’any 2002 retransmetent, inicialment, el senyal de Voice of America per passar després a fer-ho del BBC World Service. Segons l’ocupació del dial barceloní, la ràdio anava canviant de freqüència. L'emissora va acabar retransmetent el BBC World Service pels 98 MHz. Es va aturar a l'any 2016 donat que en aquella època totes les freqüències esestaven ocupades a Barcelona. A l'any 2024, Joaquim Fàbregas va posar en marxa aquesta emissora d’FM, de baixa potència, des d'Olesa de Montserrat, pels 100.3 MHz. Es retransmetia el BBC World Service, de dilluns a divendres, i la ràdio per Internet Country Shack Radio, els dissabtes i diumenges.
  • Belgische Radio ea Televisie (BRT) El diumenge 27 de setembre de 1987, la Belgische Radio ea Televisie (BRT) va emetre per primera vegada en català. Començava l'espai bimestral Més DX realitzat per la revista Món DX de l'Associació de Radioescoltes de Barcelona (ADXB) i presentat per Cinto Niqui i Anna Hernàndez Cortès. L'espai Més DX es va emetre l'últim diumenge de cada mes alternant amb Retalls DX, un programa produït per la revista Quaderns Tècnics i presentat per Xavier Cacho. El primer espai de Retalls DX es va emetre l'octubre de 1987 i l'últim el desembre de 1989. Més DX es va emetre fins a la primavera de 1991. Els dos espais en català de la BRT eren fets a Barcelona.
  • British Broadcasting Corporation Josep Manyé i Vendrell ("Jorge Marín" en antena), guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i membre honorari de l'Imperi Britànic, va ser el responsable dels programes en català de la British Broadcasting Corporation (BBC). Josep Manyé, a finals dels anys trenta, era el delegat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya a Londres. Poc després d'acabar la Guerra Civil Espanyola, el gener de 1939, la BBC va convocar un concurs de locutors en llengua castellana per a les noves emissions cap a Espanya. S'hi van presentar la majoria dels exiliats de l'Estat espanyol que ja havien arribat a Londres i un dels escollits va ser Josep Manyé. Segons la revista Germanor, de Xile, en aquell concurs de mèrits per entrar a la BBC també hi havia guanyat una plaça Manuel Serra i Moret, conseller de la Generalitat republicana i fundador del Moviment Socialista de Catalunya, però l'ambaixada franquista a Londres va pressionar, amb èxit, la BBC perquè no l'acceptés. La BBC ja tenia programes en castellà vers Amèrica des del 15 de març de 1938 i el 4 de juny de 1939 va inaugurar els programes cap a la Península Ibèrica. Es feien dues emissions al dia: una a la tarda i l'altra a la nit. Les emissions del Servei espanyol van començar tres mesos abans que el primer ministre britànic, Neville Chamberlain i el rei Jordi VI declaressin la guerra a l'Alemanya nazi de Hitler pels micròfons de la BBC. Josep Manyé va poder fer el primer espai bilingüe, en castellà i català, a la BBC el 23 d'abril de 1944, amb motiu de la diada de Sant Jordi, patró d'Anglaterra i de Catalunya. El mes de maig de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial i el mes de juny ja va arribar a Anglaterra el violinista Pau Casals, que estava a l'exili des del 1938, per fer-hi els primers concerts acabada la guerra. Pau Casals va poder adreçar unes paraules en català pels micròfons de la BBC. El mateix any 1945, Josep Manyé va voler abandonar la BBC perquè li van posar limitacions en els seus comentaris contra la dictadura del general Franco seguint les indicacions del Foreign Office. Manyé va consultar amb Batista i Roca, secretari del Consell Nacional Català, el qual li va aconsellar seguir a la BBC. Un any després, Manyé aconseguiria autorització per fer el segon espai bilingüe castellà–català. Els republicans exiliats a Mèxic també estaven queixosos amb l'emissora internacional de Londres. No es feia ressò de les últimes activitats fetes per les institucions republicanes a Mèxic, com la sessió de Corts, el nomenament del president de la República i la formació del govern a l'exili. El 20 d'octubre de 1946, el doctor Josep Trueta, exiliat a Londres, va rebre una carta de Josep Manyé en la qual li proposava fer una emissió especial en català a la BBC. Trueta havia acabat de publicar, a l'Oxford University Press, el seu llibre The spirit of Catalonia. El 9 de novembre de 1946, el doctor Trueta es va adreçar en català i castellà als catalans des de la BBC i va parlar sobre les causes de la hipertensió. Gràcies al programa en català, del 9 de novembre de 1946, preparat pel doctor Trueta, segons les dades de l'Audience Research i de l'agregat de premsa anglès a Barcelona, la secció en castellà de la BBC va rebre més cartes i trucades que mai: 70 trucades telefòniques i 4.000 cartes. Aquella emissió va reconciliar l'audiència catalana amb la BBC, darrerament decebuda per l'aparent negligència de l'emissora respecte de la seva causa nacional. L'agregat de premsa anglès a Barcelona va escriure aquest comentari: "aquesta xerrada ha reconquerit la simpatia catalana vers la BBC i revivificat als nostres oients que sol•liciten que siguin emeses el més sovint possibles xerrades sobre art, esport, història, música, medicina i literatura catalanes". L'Oficina de Premsa de Barcelona havia aconseguit publicar un anunci de l'emissió del programa del doctor Trueta a la BBC als diaris de la tarda del dia 8 de novembre, La Prensa i El Noticiero Universal. Tot i que els diaris matinals de Barcelona havien de publicar també l'anunci, l'endemà no ho van fer en actuar-hi la censura. Encara van haver de passar uns quants mesos per tal que els responsables del Foreing Office i la direcció de la BBC autoritzessin les emissions regulars en català, a partir del 7 d'abril de 1947. Aquestes emissions van començar, per tant, en el període en què la frontera entre Espanya i França estava tancada i en què les Nacions Unides mantenien la seva demanda de retirada de diplomàtics d'Espanya. Josep Manyé ho explicava a l'entrevista feta pel programa L'Altra Ràdio, de Ràdio 4, l'octubre de 1997: "Les emissions en català de la BBC de Londres és un tema tan important que mereix un llibre. És una gestió que vam fer principalment en Batista i Roca, el doctor Trueta i jo. Ens va costar molt que la BBC hi accedís. Jo vaig fer els impossibles per aconseguir-ho i sempre em va semblar que si ho veien com una cosa dels exiliats no ho acceptarien. Llavors em vaig preocupar de buscar tots els catedràtics de les universitats britàniques que eren especialistes en llengües romàniques pensant que ells podrien conèixer perfectament el cas de Catalunya i la nostra literatura i la nostra història. Gràcies a això vaig poder organitzar aquelles emissions en català, que em van donar una feinada imponent perquè era quelcom més que preparar una emissió qualsevol. Hi estava involucrat l'esperit de Catalunya, el seu prestigi... en fi, una sèrie de circumstàncies. Hi vaig passar moltes hores pensant-hi (...) Jo ho havia de fer tot des de el punt de vista anglès. És a dir: posar als anglesos en tot allò que fos possible perquè no fes la sensació que érem un grupet de catalans fent catalanisme, a través de la BBC. També vaig pensar que si fèiem una cosa només per a Catalunya molts espanyols se'ns haguessin tirat al damunt. Llavors vaig pensar a fer unes emissions per a Catalunya, Euskadi i Galícia. Les tres parts d'Espanya amb idioma propi. Vaig plantejar-ho així a la BBC. Però, com que teníem molts més oïdors a Catalunya que a la resta d'Espanya, vaig suggerir que les emissions en català fossin quinzenals i les mensuals fossin fetes en basc i gallec. I així van néixer les emissions en català. La BBC va acceptar les emissions en català quan van veure que els americans estaven relacionant-se amb Espanya i que Catalunya era un factor molt important dins de la història d'Espanya, no només intel•lectualment sinó comercialment. En el sentit que era un bon client d'Anglaterra. S'havien de cultivar Catalunya i Euskadi. Amb la presència dels americans a Espanya els anglesos tenien por que conquerissin aquell mercat. Estàvem sotmesos a una oposició inusitada. Gent com Salvador de Madariaga i l'ambaixador a Londres i altres castellans estaven oposats al fet que la BBC fes aquestes emissions. Punxaven la BBC que estàvem cultivant el separatisme i una sèrie de coses per l'estil. Per tant, no només calia convèncer els anglesos que els programes eren productius per al seu prestigi a Catalunya sinó que havíem d'afrontar totes les persones que els volien convèncer que els programes feien més mal que bé. Va ser una lluita molt difícil. La sintonia de les emissions en català la vaig triar quan vaig descobrir que el compositor anglès Benjamin Britten havia estat a Catalunya i havia escrit un tema, Montjuïc, basat en cançons populars catalanes. Vaig fer adaptar la peça per l'orquestra de la BBC com a sintonia de les emissions catalanes. Els programes en català eren una part de les emissions cap a Espanya i duraven uns vint minuts dels quaranta-cinc que tenia l'emissió. Jo feia la realització i la locució. Això va ser una prova de confiança de la BBC, que mai no agrairé prou. Vaig anar amb molt de compte en tot. Jo sempre procurava buscar un comú denominador entre temes anglesos i catalans que justifiqués que la BBC parlés en català. Al primer programa va intervenir-hi Sir Henry Thomas, que era el director de la Biblioteca Nacional i parlava el català amb un accent de Lleida, cosa que atribuïa al fet d'haver estat molt amic de Magí Morera i Galícia, el gran traductor de Shakespeare, que era lleidatà. Sir Henry va parlar dels incunables catalans, de la biblioteca del Museu Britànic i del magnífic exemplar del Tirant lo Blanc que allà es conserva. El programa en català va permetre transmetre els primers Jocs Florals de la Llengua que es van fer a Londres, a la Church House de Westminster, l'onze de setembre d'aquell any. La comissió organitzadora estava formada per Francesc Galí, que representava el president de la Generalitat a l'exili. En aquell lloc es van escoltar veus en prosa i en vers que palesaven que Catalunya era una cosa viva." En els cercles d'exiliats catalans, l'anunci d'aquell programa de la BBC va provocar una enorme expectació. Pau Casals va enviar una carta a Jorge Marín on deia que Rovira i Virgili, Pi Sunyer, Barrera fill i altres personalitats es trobarien a Prada per escoltar plegats la primera emissió en català de la postguerra. Per contra, a Londres, el doctor Trueta explica al seu llibre Fragments d'una vida com el seu veí liberal Salvador de Madariaga es va adreçar a les autoritats angleses dient que calia suspendre les emissions "perquè encara farien augmentar la intransigència militar i franquista contra Catalunya". Es va produir una mena d'"unitat nacional castellana": els secretaris de Negrín, a Londres, i els falangistes de l'ambaixada espanyola, els uns darrere dels altres, van desfilar pel Foreign Office "irats per l'insult que es feia al castellà dedicant una petita atenció a un dels idiomes de la península." Tot i les protestes, el programa en català de la BBC va continuar i va començar a ser força seguit, ja que la BBC disposava d'un prestigi que no tenien les altres emissores. En aquells espais s'hi van poder escoltar peces d'autors anglesos traduïdes per Marià Manent i Segarra; treballs de Ferran Soldevila i Carles Riba, que eren enviats a Londres mitjançant el correu diplomàtic del Consolat Britànic a Barcelona; i col•laboracions d'intel•lectuals de la nova generació, com ara Joan Triadú i Jordi Sarsanedas, que eren lectors de català a les universitats angleses i escoceses. El programa quinzenal en català de la BBC es va emetre durant deu anys: els dimecres, de deu a dos quarts d'onze de la nit, i els dijous a la tarda. Josep Manyé justificava amb aquestes paraules la fi d'aquells programes: l'any 1957 els anglesos van considerar que ja no era tan indispensable que la BBC mantingués els catalans probritànics sinó que ja hi havia altres mitjans per assolir-ho. Durant uns mesos de 1977 Josep Manyé va dirigir un nou programa de la BBC en català: el 'Setmanari d’actualitat britànica', realitzat a Ràdio Barcelona per Albert Nadal. A la sala d'actes dels Serveis Exteriors de la BBC, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el novembre de 1987, va descobrir una placa amb la inscripció següent en anglès "La Generalitat de Catalunya a la British Broadcasting Corporation en senyal de gratitud del poble català per radiar en el nostre idioma durant una època molt difícil". Josep Manyé va morir a Barcelona el 17 de juliol de 2000, a 91 anys. Entre els fons documentals de l'Arxiu Nacional de Catalunya per a l'estudi de la radiodifusió es troba el fons de la Fonoteca Històrica Jaume Font on es conserven gravacions de les emissions en català de la BBC fetes per Josep Manyé. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164
  • Radio España Independiente L'any 1940, la Internacional Comunista va decidir dotar d'una emissora de ràdio als partits comunistes dels països europeus que estaven sota règims feixistes. Així va néixer a Moscou, per passar després a Romania, Radio España Independiente (REI) "La Pirenaica". El seu director, entre 1952 i 1977, Ramón Mendezona, definia així la missió de la ràdio: "cridar a la lluita i denunciar la corrupció, la repressió i els escàndols de la dictadura". I Jordi Solé Tura, col•laborador de "La Pirenaica", hi afegia: "era una emissora d'informació i agitació". El Partit Comunista d'Espanya va posar en marxa Radio España Independiente a Moscou el 22 de juliol de 1940. La primera directora, fins a l'any 1952, va ser Dolores Ibarruri, la Pasionaria. Altres comunistes que van participar en els primers espais en castellà van ser: Francisco Antón, company sentimental de la Pasionaria, Irene Falcón, la seva secretària personal, Antonio Pretel, Segis Álvarez, Pedro Felipe, Esperanza González, Baudilio Sánchez, Julio Mateu i Julita Pericacho. Radio España Independiente, en els primers anys, tenia uns estudis diferents dels de Ràdio Moscou. Les plantes transmissores que feia servir "La Pirenaica" eren, però, les mateixes que emprava la potent emissora internacional de la Unió Soviètica. En plena Segona Guerra Mundial, l'any 1941, quan Alemanya ataca la Unió Soviètica provocant que la redacció de "La Pirenaica", temporalment, deixés Moscou i marxés a Ufa, a la república de Baskiria, la ciutat on s'havia instal•lat la Internacional Comunista. Poc temps després, "La Pirenaica" va retornar a Moscou i el 5 de gener de 1955 es va traslladar a Bucarest. En aquella ciutat, els estudis estaven en un xalet davant del parc Herestrau i la planta transmissora estava a la zona militar de Safitca, a vint-i-cinc quilòmetres de la capital. Les primeres emissions de "La Pirenaica" en català les va fer, des de Moscou, a començaments dels quaranta, Emili Vilaseca amb el pseudònim de Jordi Català. Els espais es feien setmanalment els divendres. L'emissió acabava dient: "fora Franco i la Falange del poder. Visca la República. Visca Catalunya." I sonava Els Segadors. L'any 1944, Radio España Independiente sembla que emetia de 22 a 23:30 en castellà i els dijous, l'últim quart d'hora, és quan radiava en català. Radio España Independiente no va transmetre una programació més estable en català fins que Ramon Mendezona no va substituir Dolores Ibarruri en la direcció de la REI, l'any 1952, i fins que la Pasionaria no va deixar de ser la secretària general del Partit Comunista d'Espanya, l'any 1960, per passar a ser-ne la presidenta. En un plenari del Partit Comunista d'Espanya, de l'any 1956, Rafael Vidiella va demanar que Radio España Independiente fes emissions en català. Dolores Ibarruri li va contestar com a secretària general que: "el PCE no té ni diners ni gent, ni temps per emetre en català." En un Boletín de Información del Partit Comunista d'Espanya, de l'any 1958, hi ha els horaris d'emissió dels espais en castellà de Ràdio Moscou, Ràdio Budapest, Ràdio Bucarest, Ràdio Praga, Ràdio Pequín i Radio España Independiente i no hi ha cap referència a les emissions en català de la REI. Fins a l'arribada de Jordi Solé Tura als estudis del xalet del parc Herestrau de Bucarest, els esporàdics espais en català de "La Pirenaica" van ser realitzats per Emili Vilaseca (Jordi Català) i per Victòria Pujolar, una treballadora d'Editorial Bruguera a l'exili, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i casada amb Federico Melchor, qui va muntar la redacció de "La Pirenaica" a París. La parella residia a Bucarest des de l'any 1949. Ramón Mendezona, el director de l'emissora entre 1952 i 1977, explica el següent sobre els programes fets en català al seu llibre La Pirenaica y otros episodios: "Vam dedicar una gran atenció als problemes de les nacionalitats. La continuïtat bisetmanal dels programes en llengua catalana va ser assegurada per Emilio Vilaseca el qual, durant molts anys, es va lliurar en aquesta tasca amb tota la seva passió revolucionària i la seva experiència de dirigent obrer. El van seguir Alberto Prats (Jordi Solé Tura), brillant publicista, professor universitari i, posteriorment, diputat a les Corts i ministre de Cultura; Pere Sabater (Marcel Plans), el qual amb la seva companya Esther Berenguer i amb Victòria Pujolar van aportar moltes iniciatives i esperit renovador." Jordi Solé Tura, un dels redactors de l'Estatut de Catalunya de 1979 i ministre de Cultura del govern espanyol, quan vivia exiliat a París, a començaments dels seixanta, va tenir la possibilitat d'anar a treballar a "La Pirenaica" i es va fer càrrec de les emissions en català entre 1962 i 1964, aproximadament. A Romania, Jordi Solé Tura va adoptar el nom de Jorge Fabra i en antena tenia el pseudònim d'Alberto Prats. A Solé Tura el va substituir un company amb qui va sortir junts cap a l'exili a França, en Marcel Plans. Marcel Plans (Pere Sabater), militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, va arribar a "La Pirenaica" l'any 1964, procedent del Berlín oriental, on havia estudiat cinema. Va entrar a l'emissora amb la seva esposa Esther Berenguer i va fer els espais en català, dels dilluns i dijous, fins l'any 1971, any en què la parella Plans Berenguer va retornar a Catalunya sense problemes. Marcel Plans explica "l'emissió de vint-i-cinc minuts completament en català es feia amb la informació que arribava de l'interior i un comentari molt breu signat per Jordi Català o Pere Sabater segons les èpoques." Entre 1972 i 1973 es va produir un període de manca de redactors i locutors en català als estudis de Bucarest. Els espais en català d'aquell període es van fer amb recursos d'emergència. A París, Leonor Bornao, d'origen aragonès, enregistrava alguns espais i uns altres arribaven a la REI des de Budapest, fets per Lourdes Jiménez (Maria Bartra) i Rafael Vidiella, el veterà dirigent obrer que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya. L'any 1973, Josep Maria Cendrós es va encarregar de l'última etapa dels espais en català fets per "La Pirenaica" des dels estudis de Bucarest. Uns quants anys abans, ell ja havia col•laborat des de París enviant alguns enregistraments en català. La seva estada a Bucarest va ser de tres mesos, ja que no es va adaptar a l'ambient del país. La revista Xaloc, de Mèxic, el desembre de 1972 publicava un comunicat del Secretariat Permanent de l'Assemblea de Catalunya adreçat als exiliats, que deia: "aprofitem aquesta avinentesa per comunicar-vos que a partir del 15 de juliol, els dimarts, dijous i dissabtes podreu escolar l'emissió radiofònica de "La Veu de l'Assemblea de Catalunya", que us parlarà de 13:30 a 13:45 hores emetent en ones de 19,3; 20,6; 24,5 i 29,5 que esperem que sigui un nou vincle entre tots els qui viuen i treballen per una Catalunya lliure i democràtica. Pròximament, us farem saber on podeu adreçar la vostra correspondència relativa a aquestes emissions." L'any 1972, Radio España Independiente va emetre alguns espais enregistrats per l'Assemblea de Catalunya. A la I Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya, feta el mes de novembre de 1971, es va decidir crear un butlletí escrit que informés dels seus acords. Quan ja n'havien sortit tres es va decidir ampliar el radi d'acció amb un programa de ràdio. A partir del mes de juliol de 1972, "La Pirenaica" va emetre l'espai La Veu de l'Assemblea de Catalunya. Les emissions reflectien el treball que duia a terme la Permanent de l'Assemblea de Catalunya i el seu Secretariat. Els programes també donaven aquelles notícies importants que la dictadura franquista volia silenciar. Aquelles emissions en català es van radiar els dimarts, dijous i dissabtes al migdia. Els fulls volants clandestins, que es van llançar per donar a conèixer l'emissió, els va preparar el periodista Jaume Fabre, la persona que va intervenir decisivament per fer realitat aquell projecte. Se'n van fer onze programes, entre el 15 de juliol de 1972 i principis del mes de novembre d'aquell any. Comptant les repeticions, es van emetre poc més de vuit hores. A la pràctica era molt difícil captar les emissions a causa de les interferències provocades. A la IV Permanent de l'Assemblea de Catalunya es va fer balanç del programa i alguns assistents van demanar que es canviés la franja horària, mentre que els components de la comissió encarregada van demanar ajuda financera. Fer arribar aquells onze espais radiofònics de l'Assemblea de Catalunya als estudis de la REI va suposar una gran complicació logística. Ricard Lobo i Jaume Fabre preparaven els programes. Aquest últim, acompanyat d'una veu femenina, en feia la locució. El pianista, Carles Santos, era el tècnic i qui interpretava la sintonia del programa, una versió d'Els Segadors. Quan la cinta estava enregistrada, Pere Portabella la portava als serveis de propaganda del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que la feia arribar clandestinament a Bucarest. En aquell moment, a Catalunya es produïen alguns canvis. El PSUC, com altres forces polítiques a la clandestinitat, ja miraven d'informar com podien, des de Catalunya, pels mitjans de comunicació locals, sobretot premsa escrita. El 1974, pràcticament va desaparèixer la programació fixa en català de la REI. Només es van enregistrar alguns espais puntuals a Budapest, fets per Lourdes Jiménez (Maria Bartra) i Rafael Vidiella. Lourdes Jiménez comenta que a la primavera del 1975 "La Pirenaica" s'havia quedat sense cap català. Ella el que feia a Budapest era llegir, a casa seva, textos de la revista Treball i enviava els enregistraments a Bucarest. Aquesta última etapa dels espais en català de la REI va acabar l'any 1976. Aquell any Rafael Vidiella va retornar a Catalunya. El mes d'abril de 1977, a l'Estat español, es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. El mes de juny, Adolfo Suárez, líder de la Unión del Centro Democrático, va guanyar les eleccions. "La Pirenaica" va deixar d'emetre el 14 de juliol de 1977 coincidint amb la retransmissió des de Madrid la sessió de constitució de les Corts. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164)
  • Ràdio Moscou Ràdio Moscou és una de les poques emissores internacionals que en diverses etapes, entre 1939 i 1991, va emetre programes en català per ona curta. A finals de 1939, l'any en què va acabar la Guerra Civil Espanyola i que va començar la Segona Guerra Mundial, alguns membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya exiliats a Rússia van començar a fer un espai setmanal en català, d'una hora, per Ràdio Moscou. A causa de la confrontació entre les direccions del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSUC, a conseqüència d'haver-se format una comissió per depurar responsabilitats per la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil en mans de l'exèrcit franquista, els espais en català es van suprimir temporalment a començaments de 1940. Poc temps després, aquells programes setmanals en català es van reprendre. Hi ha el testimoni de Rafael Vidiella que ho confirma. Vidiella és una de les personalitats importants pel que fa a la radiodifusió internacional feta en català durant el franquisme. A més de Ràdio Moscou, va fer programes en català a Ràdio Budapest i Radio España Independiente, com veurem més endavant. Va nàixer l'any 1890 a Tortosa i va morir a Barcelona el 1982. Rafael Vidiella va ser el president del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, des de 1931; va ser fundador del Partit Socialista Unificat, el 1936; conseller de la Generalitat de Catalunya; i delegat del PSU a la Internacional Comunista, entre 1939 i 1943. Al llibre de Monserrat Roig Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució explica: "Un dia en què estàvem reunits a la Internacional Comunista (no precisa l'any, però hauria de ser entre 1941 i 1943 –nota meva) jo entre la Dolores (Ibarruri) i en José Díaz, va venir un representant de Ràdio Moscou i va dreçar-se a en Pepe Díaz tot dient-li que li mancaven hores per als seus programes, que les emissions estaven molt plenes, i li va preguntar si no li feia res suprimir l'emissió en català, ja que a Catalunya tothom sabia el castellà. En Josep, després de fer una consulta a la Dolores, va dir que no, que de cap manera, i li va preguntar que quantes hores tenia la ràdio castellana de Moscou. No recordo si el soviètic li va dir que tenia una hora o una hora i mitja, però el cas és que en José li va dir: –'Bé, doncs aleshores treu mitja hora de l'emissió en castellà, però no treguis la mitja hora de l'emissió catalana.' I després es va donar el cas que ni van treure la mitja hora castellana ni la mitja catalana i la ràdio en català va durar tota la Segona Guerra Mundial, fins i tot després, i jo mateix hi vaig col•laborar algunes vegades." A la dècada dels quaranta, per tant, Ràdio Moscou, amb algunes discontinuïtats, va ser la primera emissora internacional que va transmetre els primers programes en llengua catalana fets per comunistes catalans a l'exili, com Rafael Vidiella. Aquells espais es van interrompre novament l'any 1945 quan, acabada la Segona Guerra Mundial, el secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Joan Comorera, va tornar de Mèxic a França i poc després va anar a Moscou. Allà es va trobar que Dolores Ibarruri ja era membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i que considerava que a Moscou només hi havia lloc per a un partit comunista espanyol. Les noves discrepàncies entre el Partit Comunista d'Espanya i el PSUC van provocar que Dolores Ibarruri fes tancar les emissions en català. Una dada curiosa. Hi ha documentat el guió del sainet satíric "La demanà" escrit en valencià per Diego Perona, que devia ser emès per Ràdio Moscou entre el 1943 i el 1956. Diego Perona va ser locutor dels programes en castellà, amb el pseudònim Diego de la Plana. Abans de marxar a l'exili, havia estat locutor de Ràdio Castelló, actor i alcalde de Castelló. Segons la pàgina a Internet del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'any 1950 Ràdio Moscou tornava a emetre alguns espais en català en ona curta. Sembla que, en aquell moment, el responsable dels programes era un locutor que es deia Quintana, tot i que també hi havia a la secció espanyola de l'emissora l'esmentat Diego Perona, que era catalanoparlant. Des de l'any 1962 i fins al 1977, Ràdio Moscou va mantenir els programes setmanals de trenta minuts en llengua catalana. Alguns dels locutors van ser: Hortènsia Vallejo, casada amb un voluntari romanès de les Brigades Internacionals amb qui va tenir un fill que es diu Peter Roman, el qual va esdevenir primer ministre a Romania; Maria Pala, una obrera tèxtil de Sabadell a l'exili; Conxita Brufau, una de les nenes evacuades a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil; Lluís Ardiaca, fill del dirigent comunista català Pere Ardiaca, que hi va participar durant un parell d'anys; i Josep Vilella. La publicació dels catalans a Mèxic, Xaloc, parlava d'aquells programes en un dels seus exemplars de l'any 1965. Els programes començaven amb la Sardana de les monges. Els continguts estaven relacionats amb les decisions polítiques preses pel govern de la Unió Soviètica. Als anys setanta, els espais catalans s'emetien els dimarts, dimecres i dissabte dins de la programació en castellà cap a Europa, de 20 a 21 hores, i ocupaven els darrers trenta minuts. L'any 1977, Ràdio Moscou va deixar d'emetre els programes en català. El cap de les emissions de Ràdio Moscou per a Espanya i Portugal, l'any 1989, Victor Txeretski, explicava que els espais no es van continuar emetent en jubilar-se aquell any la locutora Conxita Brufau, qui, a més, era enginyera aeronàutica. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou es va produir a finals dels anys vuitanta. El 18 d'agost de 1988, Ràdio Moscou va començar uns programes en basc. Els diaris Egin i Deia van publicar diversos articles i el govern basc va felicitar l'emissora. Ràdio Moscou va rebre unes tres-centes cartes de felicitació però, curiosament un gran nombre de cartes provenien de Catalunya i demanaven que es tornessin a fer programes en català. Ràdio Moscou va tornar a emetre espais en català el 15 de novembre de 1988. L'espai s'emetia els dies 15 i 30 de cada mes i durava mitja hora. Els programes arriben l'any que acaben les conseqüències de la Guerra Freda a les bandes d'ona curta. És l'any que cessen les interferències provocades per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques a algunes emissores internacionals occidentals. Les reformes polítiques i econòmiques de la Perestrojka, impulsades per Mikhail Gorbachev, en són la causa. Per això, en aquell moment el contingut i la forma dels programes va ser diferent dels de l'etapa dels seixanta i els setanta. Alguns universitaris catalans que estudiaven a Moscou i que ja col•laboraven a la programació en castellà van fer els primers programes en català de la nova etapa. El locutor Viktor Súkhov, que va aprendre català a l'Institut de les Llengües Estrangeres de la Universitat Estatal de Moscou, també hi participava. El febrer de 1989, l'espai mensual en català, de trenta minuts, es repetia cinc vegades al mes. Poc temps després es va passar a emetre dos espais mensuals diferents de quinze minuts. Enric Fernández, un barceloní llicenciat en traducció i interpretació, que treballava com a especialista estranger a la redacció en castellà de Ràdio Moscou, va ser l'últim presentador dels espais en català entre 1989 i 1991. Ell també va fer de corresponsal de Catalunya Ràdio a l'URSS fins al 1993. Enric Fernández deia al diari Avui, el 22 de novembre de 1989, que l'acceptació dels programes havia estat bona i que l'únic que li estranyava és que no havia rebut cartes de catalans residents fora del Principat. Aquell any es rebien unes seixanta cartes al mes. En cada espai oferia una crònica d'actualitat soviètica, centrada en temes de caràcter social i humà, un tema musical del rock o del pop que es feia a l'URSS; i algun monogràfic o alguna entrevista. L'últim presentador dels programes en català de Ràdio Moscou recorda així el seu pas per l'emissora: "Jo estava contractat com a locutor dels serveis en ona curta en espanyol. El meu cap, Victor Txeretski, sabia que jo era catalanoparlant. Com que feia temps que tenia penjat el programa en català, per manca de locutors nadius, em va proposar de reprendre els programes. Vaig notar que tindria una certa autonomia i que podria preparar jo mateix els continguts del programa, amb els condicionats d'una emissora pública d'un país socialista en plena reforma. I ho vaig trobar un desafiament interessant. Vaig intentar fer una proposta una mica diferent de la que es donava a la programació en castellà: no parlar tant de míssils, ni d'alta política i presentar un enfocament de les coses tocant més de peus a terra; més del carrer; més humà. Els programes en català van acabar quan jo vaig deixar l'emissora després del cop d'estat del 1991. Va ser una setmana força conflictiva i interessant. En aquell moment jo cavalcava entre dues feines i cada vegada treballava més per a Catalunya Ràdio. Aquella setmana va ser decisiva i vaig optar per Catalunya Ràdio, on tenia més autonomia de treball. Quan vaig marxar els programes van acabar. Però jo ja feia algun temps que m'havia adonat que els programes en català ja no tenien raó de ser. Les emissores d'ona curta estaven canviant. La seva missió havia de ser diferent." El tècnic de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, Jaume Vernet, en aquella època destinat a l'emissora de Terol és qui va facilitar a Enric Fernández, cosí seu, les músiques que es feien servir en les emissions en català. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou va acabar pocs dies després de l'intent de cop d'estat a la Unió Soviètica, el mes d'agost de l'any 1991, quan el president Mikhail Gorbachev va estar arrestat a la seva dacha de Crimea durant setanta-dues hores. Tot i les moltes discontinuïtats, durant cinquanta anys, Ràdio Moscou va ser una de les dues emissores que va radiar més nombre d'hores en català en ona curta. L'altra va ser Radio España Independiente. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164 )
  • Voice of America L'any 2002, el radioaficionat Joaquim Fàbregas, a la zona del barri de les Corts de Barcelona, va posar en marxa un equip de molt baixa potència, per retransmetre la programació de l'emissora internacional Voice of America. Poc temps després va passar a fer-ho del BBC World Service. Segons l’ocupació del dial barceloní, la ràdio anava canviant de freqüència. L'emissora va acabar retransmetent el BBC World Service pels 98 MHz. Es va aturar l'any 2016, donat que en aquella època totes les freqüències estaven ocupades a Barcelona. L'any 2024, Joaquim Fàbregas va posar en marxa aquesta emissora d’FM, de baixa potència, des d'Olesa de Montserrat, pels 100.3 MHz. Es retransmetia el BBC World Service, de dilluns a divendres, i la ràdio per Internet Country Shack Radio, els dissabtes i diumenges.
• Privada estatal Emissores i cadenes de radiodifusió, actives o inactives, d'abast estatal, propietat d'empreses privades. Cadena SER, Cadena COPE, Cadena Rato, Antena 3 de Radio, Radio 80 Serie Oro, Onda Cero Radio, Radio Marca, etc. També s'inclouen les emissores privades locals propietat d'aquelles cadenes o que hi estan associades. Moltes de les cadenes estatals privades espanyoles fan desconnexions en OM o FM i ofereixen franges de programació en català produïdes per les seves emissores a Catalunya.
  • ABC Punto Radio Catalunya L'any 1991, Luis del Olmo va crear a Catalunya la cadena Onda Rambla i a l'estiu va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal utilitzant les freqüències d'Onda Rambla per a Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer per donar més presència a la marca estatal Punto Radio. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va adoptar a tot l'Estat la marca ABC Punto Radio i va decidir començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013. A Catalunya, el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Antena 3 Lleida El setembre de 1991, Talleres de Imprenta S.A., del Grupo Godó va rebre la concessió d'una freqüència, els 101.3 MHz, a Lleida. Antena 3 Lleida va començar a emetre a la primavera del 1992. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.
  • Antena 3 Radio Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona. La seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80 i es passa a donominar Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 Segundo Canal EI 13 de maig de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 de Barcelona Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona i la seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. El mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar les seves emissions el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 de Tarragona-Reus Antena 3 va establir-se a Reus l'any 1983. L'emissora es va batejar primer, com Antena 3 Cataluña Sur i, després, com Antena 3 Tarragona-Reus. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 del Penedès Antena 3 del Penedès va començar a emetre, en proves, el 10 de setembre de 1984 des de Vilafranca del Penedès. Es va inaugurar oficilament el dia 11 de setembre. L'emissora es va convertir en Cadena SER Penedès-Garraf el mes de març de l'any 1994. Antena 3 Radio es va crear l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda amb la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. EI mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radio fórmula musical.
  • Bom Radio Radio 4G va iniciar les seves emissions en FM en algunes ciutats espanyoles el 14 d'abril de 2014 amb el programa "La Jungla 4.0" de José Antonio Abellán, que és qui la va crear a través de la societat Power Media en el moment que va deixar de treballar a la Cadena COPE. També es podia escoltar per la seva plataforma web a Internet. El desembre de l'any 2016 va impulsar una campanya de microfinançament en travessar dificultats econòmiques. L'any 2018, el grup Squirrel Capital, gestora del canal de televisió Bom Cine a través de Squirrel Media, es va fer amb una participació del 75% de l'emissora. El 25% restant seguia en mans del periodista José Antonio Abellán. El mes de gener de 2020, Radio 4G va arribar a un acord amb el canal de televisió Bom Cine per emetre en directe el seu programa despertador "Desde que amanece, apetece", presentat per Fernando Martínez «Fernandisco». L'1 de setembre de 2022, Radio 4 G va passar a denominar-se Bom Radio 4 G. El grup Squirrel Media volia treure més profit a l'espectre que gestionava a la TDT. Des del 13 de gener de 2023, el projecte va passar a ser Bom Radio i es va poder escoltar a tot l'Estat espanyol en el canal de la TDT ocupat per Bom Cine. És en aquell moment quan la ràdio es pot escoltar a Catalunya en aquella banda digital, a més de poder fer-ho per Internet.
  • COPE Catalunya La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). Va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​
  • COPE Catalunya i Andorra La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • COPE Costa Brava Ràdio Cope Costa Brava va començar a emetre el 2 d’agost de 1993. Tenia els seus estudis al carrer del Carme de Sant Feliu de Guíxols. Era la segona emissora de la COPE a la província de Girona, després de Ràdio Figueres. La posada en marxa de Cope Costa Brava formava part del llançament de la Cope a Catalunya. A més de Figueres i Barcelona, la COPE afegia emissions a Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Lleida, Manresa, Sabadell, Igualada, Cervera i Reus, amb un total de setze noves emissores. A l’any 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova, propietat de COPE, van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • COPE Manresa L’origen de COPE Manresa està en la llicència de Ràdio 13 de Catalunya que tenia a Manresa i que va emetre amb l’indicatiu Ràdio Catalunya des del 14 de desembre de 1984 i que formava part de la Cadena 13. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. L’emissora de Manresa s’identificava com Ràdio Nova Manresa. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Manresa. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova, eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. Els estudis de COPE Manresa estaven situats a la carretera de Vic de Manresa. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1, les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència de COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008.
  • COPE Maresme Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l’emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s’identificava com Cadena 13 Maresme. A l’any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L'any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • COPE Miramar Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona es va inaugurar el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda, des del primer dia, com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. L'any 1941, el centre emissor s'instal·la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i es fan uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a anomenar-se Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé esdevé l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi havia Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto i José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE. Quan comença les emissions Cadena Ibérica, el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, a través de la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE, es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • COPE Tarragona A principis de la dècada de 1980, la Cadena COPE va rebre una concessió d'FM a Tarragona, i va començar a emetre sota el nom de Popular FM. La periodista Neus Bonet va començar en aquesta emissora. La programació era bàsicament musical. Va ser l'any 1992 quan per la freqüència de Popular FM es va passar a emetre la Cadena 100, la radiofórmula musical creada en l'àmbit estatal per la COPE. D'altra banda, es pot trobar l'origen de la freqüència de COPE Tarragona en Ràdio Mar de la Cadena 13. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'any 1985, la Cadena 13 també va obrir una delegació en un primer pis de la plaça del Mercadal de Reus. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Cadena Nova Tarragona-Reus la programació pròpia desapareixeria al cap de poc temps. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Tarragona. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1 les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència dec COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008. L'any 2023, COPE Tarragona continuava fent programació pròpia.
  • Cadena 100 Rafael Revert va crear i dirigir fins l’any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l’any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d’una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, el juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). Cap al juny de 1992 la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena 100 Barcelona Rafael Revert va crear i dirigir fins l’any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l’any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d’una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, el juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). Cap al juny de 1992 la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena 100 Reus Rafael Revert va crear i dirigir fins a l'any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l'any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d'una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l'1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona, el mes de maig de 1992, Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, des de l'any 1990, la Cadena COPE havia començat les negociacions per comprar la Cadena 13 i integrar-la a la seva Cadena Nova. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. L'any 1993, aquelles freqüències de Cadena Nova van passar a emetre la programació de la COPE o de la Cadena 100. La Cadena COPE va rebre una concessió d'FM, a principis de la dècada de 1980 a Reus. Emetia pels 89.5 MHz i sota el nom de Popular FM. La programació era bàsicament musical. El mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Reus que durant la resta del dia emetia la seva programació i la de la COPE. Va ser l'any 1992, i des dels 89.7 MHz, quan la Cadena 100 va emetre per una freqüència pròpia des de Reus. Els continguts locals es van reduir notablement.
  • Cadena 40 Principales El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . L'any 1979, comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. La temporada 1987-1988 és crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Barcelona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . Los 40 Principales, a Barcelona, van començar a Radio España de Barcelona, en Ona Mitjana, coincidint amb un canvi de programació. El 10 de març de 1969 es va iniciar Radio Reloj de Radio España, una radiofórmula dirigida per Alberto Domper. Al diari La Vanguardia del 22 d’octubre de 1969 ja s’anunciava aquell espai basat en 40 discos que es repetien tot el dia. La SER tenia accions a Radio España de Barcelona. Precisament Joaquín Luqui va començar a Barcelona però hi va estar poc temps. En aquella emissora es van emetre Los 40 Principales fins l’any 1971. El dissabte 5 d’agost de 1972 al diari La Vanguardia ja sortien inclosos dins de la programació en ona mitjana de Ràdio Barcelona, a les 21 hores . El 2 de setembre de 1972 va començar “Sabadeando con los 40 Principales”, a Ràdio Barcelona, presentat per Rafael Turia. Presentava els candidats a Los 40, les novetats de la setmana, obria telèfons i els oients votaven. Es feia el mateix a les emissores comarcals de la SER a Catalunya, per exemple Albert Malla jo ho va fer a Ràdio Terrassa. De 20h a 21h Rafael Turia trucava a les emissores comarcals que els donaven els vots locals. Aquesta hora només es podia escoltar per Ràdio Barcelona. Tots aquests vots sumaven i de 21h a 22h Rafael Turia des de Ràdio Barcelona entrava, amb la resta d’emissores de capçalera espanyoles, en cadena per donar els vots i confeccionar la llista de la pròxima setmana. L’any 1979 comença la radiofórmula musical basat en aquell format en algunes emissores d’FM de la Cadena SER. A Ràdio Barcelona Segundo Canal 2 no es va incorporar la programació de Los 40 Principales fins l’any 1985. L’any 1987 es quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. L’any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994 el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l’estiu de l’any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Barcelona en FM. El maig de 2016, l’any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. (Informació pròpia i l'aportada per Albert Malla)
  • Cadena 40 Principales Girona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Girona, Los 40 Principales durant molts anys es van emetre com una part de la programació de Ràdio Girona FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 va funcionar Cadena 40 Principales Girona en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Lleida El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Lleida, Los 40 Principales, durant molts anys, es van emetre com una part de la programació de Ràdio Lleida FM. Cadena 40 Principales Lleida va començar a emetre el mes de març de l'any 1989. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Reus El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 és quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Reus, Los 40 Principales durant molts anys es van emetre com una part de la programació de Ràdio Reus FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Reus en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A Barcelona, Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. El 1984, Cadena 80 va ser adquirida per Antena 3 Radio i va adoptar el nom de Radio 80 Serie Oro, amb una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol, reconvertida en radiofórmula musical.
  • Cadena COPE La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • Cadena Catalana L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins a la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Dial El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Dial Barcelona El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Dial Lleida Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà, a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.
  • Cadena Dial Radio Salou Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou, l'any 1994 ja s'identificava així, i Cadena Dial Costa Daurada. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Ibérica El naixement de Cadena Ibérica es produeix quan Eugenio Fontán, director general de la Cadena SER, des de 1963 fins a 1985, moment en què és comprada pel Grupo PRISA, deixa la cadena i ven les seves accions. A través de la societat Unión Ibérica de Radio compra Radio España de Madrid i des de l’any 1988 va creant la Cadena Ibérica. A Catalunya, quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se des del 5 de setembre de 1988 al juny de l’any 1991, amb Cadena Ibérica. Després de diversos canvis en el seu accionariat, el 23 de setembre de 2001, Onda Cero va llogar les freqüències de la llavors Radio España-Cadena Ibérica que estava en mans del Grupo Planeta. El juliol de 2007, Uniprex, societat propietària d’Onda Cero, va comprar totes les accions d’Unión Ibérica Radio.
  • Cadena Minuto A Barcelona, a la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro se separa de la societat propietària de Ràdio Miramar i es queda amb Miramar FM y Olé. José María Ballvé es queda amb l’OM de Ràdio Miramar, que anys després passaria a ser propietat de la Cadena COPE. Rodríguez de Castro tanca Miramar FM y Olé i comença el projecte Radio Minuto l'1 de maig de 1982, amb participació de la SER. Tenia els seus estudis al carrer Teodor Roviralta de Barcelona, a sota de la muntanya del Tibidabo. A l’Estat, El Grupo 16 —editor de Diario 16 i Cambio 16— va rebre concessions d’emissores en FM, l’any 1982, a Madrid, Sevilla i València i, més endavant, a Alacant i Saragossa. L'any 1983, el Grupo 16 va arribar a un acord amb la Cadena SER per tal d’explotar la Cadena Minuto, coneguda en algunes etapes com Radio Minuto-Cadena 16. Les seves emissions van començar el 20 de juny de 1983. El grup PRISA, propietari de la SER, es va fer amb la societat CORASA, propietària de la Cadena 16, l’any 1987 i va seguir gestionant la Cadena Minuto amb emissores a Madrid, Sevilla, València, Saragossa i Alacant. Posteriorment, a Galícia, la SER va incorporar la fórmula Radio Minuto a les emissores d’Onda Galicia en les quals hi tenia participació en el seu accionariat. A l’Aragó, l’octubre de 1990, la SER, “Heraldo de Aragón” i Manuel Campo Vidal van crear una cadena regional de set emissores d’FM amb el nom de Radio Minuto Aragón. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto de Barcelona i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo, poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. En el cas de Barcelona, des de finals del mes de gener de 1990, Ràdio Tràfic, propietat de la Cadena SER, va passar a ser Ràdio Tràfic Cadena Minuto. Un projecte que va durar poc, perquè el mes de setembre de 1991, la seva freqüència la va ocupar la programació de Ràdio Barcelona 2. El setembre de 1991, Radio Club 25 va passar a connectar amb la Cadena Minuto, gràcies a un acord amb la Cadena SER que va durar dos anys. L’any 1993., Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993, M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Cadena Nova L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena Nova Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes: Ràdio Berga, Ràdio Valls (1985), Ràdio Urgell i Ràdio Aran. La temporada 1986-1987, la major part de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona, el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993, les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena Rato La Rueda de Emisoras Rato es va crear l'any 1947 a l'Estat espanyol. Cap als anys 1984-1985, va passar a dir-se Cadena Rato. La primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar 63 emissores de la Cadena Rato. El mes de novembre d'aquell any, va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Rato Barcelona El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Ràdio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera, d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l'emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdevant. Ramon Rato l'any 1941 compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Rato Catalunya La Rueda de Emisoras Rato es va crear l'any 1947 a l'Estat espanyol. Cap als anys 1984-1985, va passar a dir-se Cadena Rato. La primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar 63 emissores de la Cadena Rato. El mes de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a ser Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. El juliol de 1989, la cadena SER va apoderar-se de la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona-. En OM, Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any.
  • Cadena Rato Panadés El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d'un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment, es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones afins a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos. El 7 d'octubre de 1942, el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. L'any 1954, Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM, Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any. Durant uns mesos de 1990 l'emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. L'any 1978, l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d'Onda Cero Música) i el 13 de setembre de 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d'Onda Cero Radio). L'any 2000, l'emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Vilanova. En el cas de l'ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. L'any 2000, l'emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l'octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015, la Cadena COPE va deixar d'emetre els seus programes per aquella emissora i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l'extreta de l'entrada "Ràdio Vilanova (EAJ-35)" de la Viquipèdia).
  • Cadena SER El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d’Unión Radio, que s’havia creat a Madrid l’any 1924. Unión Radio, el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • Cadena SER Garrotxa L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. La SER va millorar la seva recepció en FM, des de finals del mes de novembre de 2005, al Ripollès i a la Garrotxa, assumint les freqüències que fins aleshores eren d’Ona Música a Ripoll (94.9 MHz) i a la Garrotxa (95.5 MHz). Cadena SER Garrotxa es va presentar públicament el 16 de març de 2006 en un programa especial d’”Hora L” de Ràdio Girona fet des d’Olot. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca de la Garrotxa, tant pel que fa als continguts com a la publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. La programació local es feia des dels estudis de Ràdio Olot i sovint l’emissió era conjunta per Cadena SER Garrotxa i Cadena SER Ripollès -que a l’any 2010 va passar a ser 40 Principales Ripoll.
  • Cadena SER La Selva L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. Des de divendres 18 de novembre de 2005, l’antiga Ona Selva (92.3 MHz) va passar a ser SER la Selva. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca de publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM Tota la programació de Cadena SER La Selva (92,3 MHz) es feia des dels estudis de la Cadena SER a Girona. El setembre de 2011 es va tancar la delegació comercial de Cadena SER La Selva a Blanes.
  • Cadena SER Osona L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. Per tant aquest grup passava a ser el propietari d’Ona Osona que, a finals de 2005, va passar a ser Cadena SER-Osona per tal de millorar la recepció de la SER en aquella comarca. El Grup Taelus de Comunicació, grup multimèdia nascut a l’any 1995 a Manresa, és qui controla Canal Taronja, Ràdio Manresa Cadena SER, Cadena SER Osona i 40 Principals Osona. Respecte a Els 40 Principals Osona, la freqüència és propietat de cadena SER, però l’explota el Grup Taelus de Comunicació a través d’un contracte d’associació. En canvi, la freqüència de SER Osona és propietat del Grup Taelus i fa el contracte d’explotació a cadena SER, per tant, aquestes dues emissores fan de portadores de les cadenes a nivell estatal, ja que no emeten programació local des dels estudis de Vic. Des de l’abril de 2008, aproximadament, es van deixar de fer espais locals de producció pròpia quan el grup Taelus, va fer una reducció de la plantilla. A l’any 2017 només hi havia una persona específicament dedicada a la ràdio, que és la responsable comercial. Qui contracta i programa la publicitat en les desconnexions. Font: informació pròpia i l’extreta del Treball Final de Grau “El mapa radiofònic local d’Osona”, de Xavier Miralpeix, presentat el maig de 2017 a la Facultat d’Empresa i Comunicació Universitat de Vic.
  • Cadena SER Pallars
  • Cadena SER Penedès-Garraf L’11 de setembre de 1984 es va inaugurar Antena 3 del Penedès, que havia començat a emetre el dia 10 de setembre, en proves. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Antena 3 del Penedès es va convertir en Cadena SER Penedès-Garraf el mes de març de l'any 1994 amb la intenció també de cobrir una part on, per orografia, les ones de Ràdio Barcelona, en freqüència modulada, no arribaven degut al massís del Garraf. Per aconseguir-ho es va canviar l'emplaçament del centre emissor, situat en aquell moment al Pi de la Serreta, el qual impossibilitava l'arribada de les ones al Garraf degut al massís d'Olèrdola. L'any 1996 es va aconseguir aquest propòsit situant el centre emissor al Puig- Montgròs, a cavall entre els termes de Canyelles i Sant Pere de Ribes. Amb el canvi d'emplaçament s'aconseguia la plena cobertura al Garraf, l'Alt i el Baix Penedès. Per tenir presència física a Vilanova i la Geltrú, el mes de novembre del 1999, es van inaugurar uns estudis al carrer Cervantes d’aquella ciutat. Van estar oberts poc més d’una dècada. Les noves concessions d'emissores, situades molt a prop del dial de la Cadena SER Penedès-Garraf, dificultaven l'arribada de les ones a algunes zones. El canvi de dial es va concedir a principis del 2000, però no va ser fins uns mesos més tard que es va començar a emetre oficialment pel 103.1 MHz. Durant sis mesos es va emetre pels dos dials i l'any 2001 va ser quan es va retirar definitivament l'emissió per la freqüència 92.6 MHz. L'any 2005 va arribar la implantació de dues emissores musicals de Prisa Radio a l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf: 40 Principales i Cadena Dial. Aquell any 2005 es van traslladar els estudis a la Rambla Principal núm. 1 de Vilafranca del Penedès. Cadena SER Penedès-Garraf emet la programació de la Cadena SER, amb desconnexions locals fetes des dels estudis de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú. El 15 d'octubre de 2018 la SERCAT va tornar al nom històric de SER Catalunya i la seva programació va passar a incloure, a banda dels continguts en català de Ràdio Barcelona, programes de la Cadena SER. Coincidint amb aquest canvi, SER Catalunya va ampliar el nombre de freqüències d’emissió: Barcelona, Catalunya Central (Manresa), Girona, Lleida, Penedès, Ebre, Baix Empordà, Alt Empordà, Pallars, Val d'Aran, Osona, Garrotxa, Cerdanya, Camp de Tarragona, Segarra i Principat d'Andorra.
  • Cadena SER Ripollès L’Ajuntament de Ripoll va rebre una llicència d’emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991. Ràdio Ripoll va ser la primera emissora municipal que va tenir una explotació privada, canviant el seu nom pel de Ràdio Antena del Ter. A finals del mes de maig de 1985, el ple de l’Ajuntament de Ripoll va acordar que l’emissora passava a dir-se Ràdio Ripoll Antena del Ter. En aquell any formava part de SER Catalunya i volia abastar el Ripollès i Osona. El novembre de 1985 la Generalitat de Catalunya va clausurar el reemissor que Ràdio Ripoll Antena del Ter tenia instal·lat a Sant Bertomeu del Grau per abastar Osona. A l’any 1986 l’emissora tornava a identificar-se com Ràdio Ripoll. I la Cadena SER va deixar de tenir presència en FM a la comarca del Ripollès. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. La SER va millorar la seva recepció en FM, des de finals del mes de novembre de 2005, al Ripollès i a la Garrotxa, assumint les freqüències que fins aleshores eren d’Ona Música a Ripoll (94.9 MHz) i a la Garrotxa (95.5 MHz). Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca del Ripollès, tant pel que fa als continguts com a la publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. La programació local es feia des dels estudis de Ràdio Olot i sovint l’emissió era conjunta per Cadena SER Garrotxa i Cadena SER Ripollès. A l’any 2010 la freqüència de Cadena SER Ripoll va passar a ser 40 Principales Ripoll.
  • Cadena Top Radio Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. El nom de Cadena Top Radio va arribar a Catalunya el mes de setembre de l'any 1995. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. Després de diversos canvis en el seu accionariat, el 23 de setembre de 2001 Onda Cero va llogar les freqüències del que aleshores era Radio España-Cadena Ibérica que estava en mans del Grupo Planeta. El juliol de 2007, Uniprex, societat propietària d'Onda Cero, va comprar totes les accions d'Unión Ibérica Radio.
  • Canal Once El mes de novembre de l'any 1993, Onda Cero Radio, propietat de la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE), va posar en marxa el canal de ràdio codificat, Canal Once. Es transmetia en una subportadora del senyal d'FM d'Onda Cero i pel satèl·lit Hispasat. Per rebre'l, calia un descodificador. Era una oferta radiofònica informativa pensada per a les persones invidents afiliades a l'ONCE.
  • Capital Radio A Espanya, l’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. L’any 2013, un altre periodista que deixa l’emissora crea Capital Radio i el 2014, un altre fa el mateix per posar en marxa Radio Internacional. Capital Radio es va presentar a Madrid el 29 de gener de 2014. A finals del 2014, Capital Radio va començar a emetre des de Barcelona, sense llicència. Ocupava les mateixes freqüències que havia fet servir Gestiona Radio. Feia servir els antics estudis d’Onda Rambla a la cruïlla de l’Avinguda Diagonal amb el carrer Muntaner. El mes de gener de 2015 va incorporar una hora de programació feta en català. En el mes de maig de 2015 va deixar d’emetre pels 102.3 MHz i aquesta freqüència va emprar-la Radio Intereconomía. El mes de gener del 2016, la societat Ràdio Ciutat de Manresa va arribar a un acord amb la societat Capital Radio Economía per a arrendar la seva freqüència de Montserrat. Això va suposar la desaparició d’Styl FM de la banda d’FM i que seguís només oferint la seva fórmula musical per Internet. L’ Acord 4/2016, de 19 de gener, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya autoritzava la transmissió de la llicència per a la prestació servei de radiodifusió de Manresa de la societat Ràdio Ciutat de Manresa a favor de la companyia Som House, sense eliminar el contracte d’arrendament de la llicència realitzat a Capital Radio Economía per substituir en el dial del Bages l’emissora musical Styl FM per l’emissora de temàtica econòmica Capital Radio. Capital Radio va rescindir aquell acord d'arrendament, en data 31 de maig de 2020.
  • El Mundo Radio El 10 de març de l'any 2000, el Consell de Ministres espanyol va aprovar la concessió de les deu primeres llicències de ràdio digital (Digital Audio Broadcasting). Entre els qui les van rebre hi havia Unedisa Comunicaciones, filial d'Unidad Editorial, editora del diari "El Mundo". El Mundo Radio va començar a emetre en DAB per a Madrid i Barcelona el 25 de juliol del 2000. En aquella data també van començar les emissions en ràdio digital el Grupo Recoletos, la cadena COPE, Radio Intereconomía i Radio Nacional de España. Totes les programacions es feien des dels estudis de Madrid, sense desconnexió. La programació de El Mundo Radio es basava en una llista de reproducció musical. El gener de 2016, el múltiplex DAB per on sortia El Mundo Radio va començar a emetre Radio Marca i el 10 de gener de 2018, esRadio.
  • Europa FM Barcelona Europa FM va començar les seves emissions el 15 d’abril de 1996 a Madrid, a la freqüència d’Onda Mini. Des del seu inici va oferir una radiofórmula musical. A l’estiu de 1999, Mediapress, empresa propietària d’Europa FM, va signar un acord de col•laboració per 10 anys amb Onda Cero, propietat en aquell moment d’Admira de Telefónica Media. Des del mes de setembre de 1999, Europa FM passava a ser l’emissora musical d’Onda Cero, en substitució d’Onda Diez. A finals de 2001, Admira va vendre les emissores d’Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta. El mes de febrer de 2004, Onda Cero Radio (Uniprex) va passar ser la propietària del cent per cent d’Europa FM. A Catalunya, en concret a la ciutat de Barcelona, Europa FM no va arribar fins al 25 de setembre de 2001 amb Radio Salud-Europa FM. Les programacions de les dues emissores compartien freqüència. En aquell any, a l’Estat espanyol, Europa FM ja disposava d’una quarantena de freqüències. Anys després Europa FM passaria a tenir freqüències pròpies en algunes ciutats catalanes.
  • Gestiona Radio A Espanya, l’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. A Madrid Gestiona Radio va començar a emetre el 13 d’octubre de 2009. La Cadena COPE va entrar a l’accionariat d’aquesta emissora especialitzada en la informació econòmica. A Madrid Gestiona Radio va començar disposant d’un estudi a la seu de la Cadena COPE. El mes de setembre de l’any 2010 COPE va sortir de l’accionariat de Gestiona Radio. A partir d’aleshores la ràdio va començar a oferir una programació més generalista i a emetre des d’altres ciutats espanyoles. L'any 2016, l’empresa propietària de l’emissora es va declarar en preconcurs de creditors i l'any 2017 en concurs de creditors. El 21 de desembre del 2018 va tancar. A Barcelona Gestiona Radio va emetre per dues freqüències el mes de gener del 2011. El mes de setembre d’aquell any transmetia en una freqüència per a Barcelona i en una segona per al Baix Llobregat. A Catalunya no disposava de llicència d’emissió. A finals de l’any 2014 Gestiona Radio va deixar d’emetre a Catalunya i les seves dues freqüències van ser aprofitades per  Capital Radio, que tampoc disposava de llicència. La seva programació es podia seguir escoltant per Internet. A Barcelona Gestiona Radio va tenir els seus estudis on hi havia estat Onda Rambla, a l’avinguda Diagonal amb el carrer Muntaner.
  • Hit Ràdio La fórmula musical Kiss FM va sorgir el 13 d'abril de 2002 gràcies a l'acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l'empresari asturià Blas Herrero, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d'FM. L'acord preveia que les dues emissores poguessin abastar tot l'Estat espanyol en FM. A Catalunya no es podia escoltar Kiss FM, per la qual cosa Onda Cero Radio havia de fer-ho possible. Luis del Olmo, propietari d'Ona Rambla, tenia un acord d'associació a Catalunya amb Onda Cero Radio per emetre part de la seva programació. A Barcelona, la freqüència de 94.9, on havia transmès Radio España-Catalunya, des del 27 de setembre de 2001, estava ocupada per Onda Cero Barcelona, donat que l'any 2001 Onda Cero Radio (Uniprex) s'havia fet amb Radio España. El 9 de setembre de 2002, en aquella freqüència va començar a emetre Kiss FM. Sembla que a Luis del Olmo que sortís Kiss FM al dial de Barcelona no li acabava d'agradar, perquè suposava una nova oferta en el dial i que a Blas Herrero l'acord amb Ona Cero Radio tampoc li satisfeia del tot, i això va portar que, el 7 d'octubre de 2002, Blas Herrero creés una radiofórmula només per Catalunya, semblant a Kiss FM, amb el nom de Hit Radio, però gestionada per persones properes a Luis del Olmo i amb els equips tècnics ubicats a Onda Rambla. Aquella emissora, el 25 d'octubre de 2002, va passar a identificar-se com Hit Radio i, inicialment, només programava música de forma automatitzada. Des de l'11 de novembre de 2002, Hit Radio va iniciar la programació regular amb emissores a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins a l'agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio juntament amb el grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d'Onda Cero. El 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Anys després, el Grupo Kiss Media, de Blas Herrero, recuperaria la marca "Hit" per posar en marxa la segona emissora musical del grup a tot l'Estat espanyol, Hit FM. La seva primera emissió es va fer el 13 d'abril de 2010.
  • Interpop Interpop va ser una cadena musical del grup de mitjans de comunicació Intereconomía Corporación. L'emissora va començar a funcionar el mes de gener de l'any 2008, en proves, a la Comunidad de Madrid. A partir del 4 de febrer del 2008 es va iniciar la programació regular i es va anar ampliant el nombre d'emissores a l'Estat espanyol. En algunes zones sortia amb l'indicatiu de Radio Vinilo. Interpop va acabar l'1 d'octubre del 2010. A l'Estat espanyol, algunes freqüències d'Interpop van passar a ser ocupades per Radio Intereconomía. El 13 de febrer de 2014, algunes d'aquelles freqüències van passar a emetre Radio Inter – l'antiga Radio Intercontinental, de Madrid, que havia estat comprada el mes de maig de 2009 pel Grupo Intereconomía. A Barcelona, Interpop va emetre, sense llicència, del 29 de març del 2009 a l'1 d'octubrer del 2010. També se la podia escoltar en un múltiplex del Baix Llobregat de la TDT. A Girona també va emetre en FM sense llicència.
  • Kiss FM Barcelona La fórmula musical Kiss FM va sorgir el 13 d’abril de 2002, gràcies a l’acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l’empresari asturià Blas Herrero, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d’FM. L’acord preveia que les dues emissores poguessin abastar tot l’Estat espanyol en FM. A Catalunya no es podia escoltar Kiss FM, per la qual cosa Onda Cero Radio havia de fer-ho possible. Luis del Olmo, propietari d’Ona Rambla, tenia un acord d’associació a Catalunya amb Onda Cero Radio per emetre part de la seva programació. A Barcelona, la freqüència de 94.9, on havia transmès Radio España-Catalunya, des del 27 de setembre de 2001, estava ocupada per Onda Cero Barcelona, donat que a l’any 2001 Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. El 9 de setembre de 2002, en aquella freqüència va començar a emetre Kiss FM. Sembla que a Luis del Olmo que sortís Kiss FM al dial de Barcelona no li acabava d’agradar, perquè suposava una nova oferta en el dial i que a Blas Herrero l’acord amb Ona Cero Radio tampoc li satisfeia del tot, i això va portar a que, el 7 d’octubre de 2002, Blas Herrero creés una radiofórmula només per Catalunya, semblant a Kiss FM, amb el nom de Hit Radio, però gestionada per persones properes a Luis del Olmo i amb els equips tècnics ubicats a Onda Rambla. Aquella emissora, el 25 d’octubre de 2002 va passar a identificar-se com Hit Radio i inicialment només programava música de forma automatitzada. Des de l’11 de novembre de 2002, Hit Radio va iniciar la programació regular amb emissores a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins l’agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio junt al grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d’Onda Cero. El 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. I Anys després el Grupo Kiss Media, de Blas Herrero, recuperaria la marca “Hit” per posar en marxa la segona emissora musical del grup a tot l’Estat espanyol, Hit FM. La seva primera emissió es va fer el 13 d’abril de 2010. Kiss FM va retornar al dial català el novembre de 2003. A Catalunya, el 14 de novembre de 2003, es va signar un conveni entre la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió, i l’Associació Catalana de Radiodifusió Privada. L’objectiu formal era establir els mecanismes de concertació entre la Secretaria de Comunicació i les emissores que formaven part d’aquella associació per dur a terme proves pilot per analitzar el comportament real de noves freqüències encara no planificades, de manera temporal i sense el títol habilitant legalment necessari. La prova pilot es va allargar cinc anys. Tal com es recollia en el conveni: «La participació d’una empresa emissora en la prova pilot no li atorgarà cap mena de dret en el concurs que es convoqui per atorgar les concessions de les freqüències […] objecte de la prova». Emparant-se en aquest pla pilot, però sense el vistiplau de la Generalitat, Kiss FM va retornar al dial català el 17 novembre de 2003, des de les instal·lacions de Retevisión. En aquell moment, a més de Barcelona emeteia des de Girona, Lleida i Tarragona. L’Associació Catalana de Ràdio Privada ho va denunciar. Poc després va deixar d’emetre a Barcelona des de la instal·lació de Retevisión i el 31 de desembre de 2003 va passar a transmetre des de les instal·lacions de Medialatina canviant lleugerament la freqüència. També va canviar de freqüència a Girona. Els mesos de maig i juny de 2004 la Generalitat va clausurar tots els quatre centres emissors de Kiss FM a Catalunya. El 28 de desembre de 2006 Blas Herrero (Radio Blanca) va comprar el 76% de Ràdio Club Terrassa, propietària de Ràdio Terrassa, associada a la cadena SER, i Ràdio Club 25. Aquella operació va permetre a Kiss FM tornar a emetre a Catalunya. El juliol de 2007 Kiss FM tornava a escoltar-se a Catalunya a través de tres dials: 95.5 Barcelona (antiga Radio Club 25), 95.6 Costa Brava i 90.6 Sitges. A l’estiu de 2007 l’emissora en ona mitjana de Ràdio Terrassa va passar a ser Kiss FM. El dia 26 d’abril de 2008 Kiss FM va inaugurar els seus nous estudis a Barcelona, situats al carrer d’Aragó, on s’ubicava l’antiga seu d’Ona Catalana, i temporalment la de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona. El mes de juliol de l’any 2006, el Consell de Ministres va acordar cedir la concessió del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre (TDT) de Quiero TV a CRB Digital de Radio Blanca (Kiss FM). Això li va permetre crear Kiss TV. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Los 40 Barcelona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979, comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. La temporada 1987-1988 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Los 40 Classic Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Los 40 Classic Tarragona L'any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. M80 Tarragona-Reus va començar a funcionar per una freqüència del Grup Taelus. Aquell grup va operar cinc freqüències dins del Pla Pilot de la Generalitat a Girona, Tarragona, Lleida, Manresa i Vic, durant set anys. El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya es va posar en marxa cap a l'any 2003. M80 Tarragona-Reus tenia els seus estudis inicials al carrer Tomàs Bergadà, de Tarragona. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic. L'emissora va passar a ser Los 40 Classic Tarragona Els seus estudis estaven a l'Avinguda Roma, de Tarragona.
  • Los 40 Dance Barcelona Prisa Radio, el 9 d'octubre de 2019, va posar en marxa Los 40 Dance en substitució de Máxima FM. Unificava el nom de les seves marques radiofòniques (Los 40 Classic era el nou nom de M80 Radio). La seva radiofórmula musical estava dedicada a la música electrònica. Des del 28 d'abril de 2021, Los 40 Dance va deixar d'emetre en quatre ciutats espanyoles i a Barcelona. En aquesta ciutat la seva freqüència dels 104.2 MHz va passar a oferir la radiofórmula Los 40 Urban.
  • Los 40 Girona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 és quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Girona, Los 40 Principales, durant molts anys, es van emetre com una part de la programació de Ràdio Girona FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Girona en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Los 40 La Selva L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Des de divendres 18 de novembre de 2005, l'antiga Ona Selva (92.3 MHz) va passar a ser SER la Selva. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per la comarca de publicitat. Aquell any, a les comarques gironines, la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. Tota la programació de Cadena SER La Selva (92,3 MHz) es feia des dels estudis de la Cadena SER a Girona. El setembre de 2011 es va tancar la delegació comercial de Cadena SER La Selva a Blanes. Cap a l'any 2012 o 2013, l'antiga Ona Selva (92.3 MHz) va deixar de ser Cadena SER la Selva per passar a ser Los 40 Principales La Selva. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. L'adreça de Los 40 La Selva era la Plaça Josep Pla de Santa Coloma de Farnés, tot i que el centre emissor estava a Lloret de Mar.
  • Los 40 Penedès-Garraf L'any 2005 va arribar la implantació de dues emissores musicals de Prisa Radio a l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf: 40 Principales i Cadena Dial. Aquell 2005 Cadena SER Penedès-Garraf va traslladar els estudis a la Rambla Principal núm. 1 de Vilafranca del Penedès. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. Los 40 Penedès-Garraf emet la programació de Los 40 a Catalunya, amb desconnexions locals per a publicitat fetes des dels estudis de Vilafranca del Penedès.
  • Los 40 Pirineus Cadena 40 Principales va començar a emetre cap a la Cerdanya després que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el 19 de desembre de 2007, fes les adjudicacions de freqüències del concurs per a particulars per a l'explotació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. L'emissora de Puigcerdà va passar a ser Los 40 Pirineus. Uns anys després, Corisa Media Grup, el grup multimèdia que aplega diferents branques del món de la comunicació a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, va passar a gestionar Los 40 Pirineus a la Cerdanya. Va ser la primera emissora musical a emetre des de la Cerdanya amb contingut propi de la Cerdanya. Dintre la graella general de ràdio fórmula, com a freqüència associada a la xarxa de Los 40, també deixava lloc per a espais breus diaris dedicats a l'actualitat de la comarca. Els seus estudis estaven al carrer Pla del Fort de Puigcerdà.
  • Los 40 Urban Barcelona Prisa Radio va posar en marxa a l'Estat espanyol Los 40 Urban el 14 d'abril de 2020. Substituia a Ke Buena en les ciutats espanyoles on tenia freqüència. El juliol de 2020, Los 40 Urban va començar a transmetre en TDT, per tal d'abastar un nombre més gran de ciutats. A Barcelona, Radiolé va començar a emetre la seva programació l'any 2006, quan va desaparèixer Ona Música, i ho va fer durant 15 anys, fins al 28 d'abril de 2021 quan Prisa Radio va tancar Radiolé a Barcelona i la seva freqüència va passar a transmetre Los 40 Urban.
  • M80 L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Empordà Ràdio SER Empordà, propietat de la Cadena SER, es va fundar el 14 d'abril de 1984. Tenia els estudis a Figueres, al carrer Sant Pau, i a Roses, al carrer Figueres. Emetia des de la muntanya del Puig Rom per a la comarca de l'Alt Empordà. L'any 1985, SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Móra d'Ebre i Ràdio Salou. L'any 1990, Ràdio SER Empordà va passar a dependre de Ràdio Girona i va emetre fins al 31 d'agost de 1993. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. L'1 de setembre de 1993 va començar a emetre M80 Serie Oro Empordà, que uns anys després va passar a identificar-se com M80 Empordà. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Serie Oro
  • Mega Star FM El mes de juny de 2013 quan les freqüències de la desapareguda ABC Punto Radio van passar a al grup COPE, aquesta cadena en algunes ciutats tenia quatre freqüències pròpies i en canvi només disposava de tres cadenes (COPE, Cadena 100 i Rock FM). Per això es va posar en marxa una nova emisora musical el dia 1 de juliol de 2013 amb el nom provisional de Solo Temazos. El 20 de juliol de 2013 el locutor Xavi Martínez va passar d’Europa FM al grup COPE per posar en marxa la nova cadena musical del Grup Cope que es diría finalmente Mega Star FM. Els seus estudis centrals estaven a Madrid, al carrer d’Alfonso XI, a la seu de la COPE. Mega Star FM va començar les seves emissions en proves el 2 de setembre de 2013 a la banda d’FM d’algunes ciuatats espanyoles. A Catalunya, Radio Popular, durant l’any 2013, va experimentar força canvis i va poder regularitzar algunes freqüències que funcionaven sense concessió, millorar la recepció de la cadena COPE en FM, consolidar Rock FM i establir, durant uns mesos, només a Barcelona, la seva quarta cadena Mega Star FM. Donat que per emetre en aquella freqüència no tenia llicència l’emissora va deixar d’escoltar-se durant l’any 2014 -aquell punt del dial el va ocupar l’ emissora de vidència Aire Radio. El mes de maig de 2015 Mega Star va començar a emetre en el sistema digital DAB per a Madrid i Barcelona. El dia 1 de setembre de 2016 Mega Star FM va deixar d’emetre en FM en diverses ciutats espanyoles, per tal que les seves freqüències fossin emprades per emissores locals del grup COPE. Des d’aleshores orientava la seva distribució per Internet. A l’any 2013 al seu web només donava 4 freqüències en FM (a la Comunitat de Madrid, Rioja i Andalusia)
  • Melodía FM Barcelona Radio Melodía va començar les seves emissions el 1985 a Còrdova des d'una de les emissores de la llavors existent Cadena Rato. Quan Onda Cero Radio va comprar les emissores de la Cadena Rato, inclosa Radio Melodía, aquest va passar a denominar-se Onda Cero Melodía Córdoba. El mes de novembre de 1990, Onda Cero Radio va posar en marxa la seva radiofórmula musical amb el nom d'Onda Cero Música. Després, el 1995, aquella radiofórmula va passar a dir-se Onda 10 L'any 1995, Onda Cero Radio, tot i tenir Onda 10, va expandir la programació musical de Córbova a gairebé 20 emissores de tot l'Estat espanyol i va passar a denominar-la Onda Melodía. Les tres cadenes d'Uniprex (Onda Cero, Onda10 i Onda Melodía) van deixar de ser propietat de l'ONCE l'any 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir-les. L'any 1999, Onda 10 va acabar les seves emissions i les seves freqüències van passar a emetre per Onda Melodía. A Catalunya, Radio Terramar Color de Vilanova i la Geltrú, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 i el 1999 es va transformar en Onda Melodía. Aquesta emissora, l'any 2000, va passar a ser Onda Rambla a Vilanova i la Geltrú per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Radio, Vilanova i la Geltrú. La cadena musical Onda Melodía, l'any 1999, va passar a emetre per més de 50 emissores de tot l'Estat. Algunes de les noves freqüències de la cadena eren propietat de Blas Herrero, de Radio Blanca. En aquell moment, Blas Herrero va passar a ser el propietari de la cadena Onda Melodía, implantant el format de fil musical sense locutors i pràcticament sense publicitat. Aquest format va desaparèixer a mitjans del 2000, i amb ell tota la cadena. A finals de 2001, Admira de Telefónica Media va vendre les tres cadenes d'Uniprex a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari era el Grupo Planeta. Blas Herrero, després d'aquell projecte, crearia la fórmula musical Kiss FM, que va sorgir el 13 d'abril de 2002, gràcies a l'acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l'empresari asturià, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d'FM. El 2005, Onda Cero va rescatar el format i la marca d'Onda Melodía per a diverses emissores a grans capitals d'Espanya. Es va decidir que la nova Onda Melodía havia d'emetre una programació basada en balades únicament del record. Durant aquella època no es va comptar amb cap locutor. Tot i això, continuaven existint finestres per a la programació local, que en moltes ciutats van ser usades per retransmetre esdeveniments esportius o culturals com si fons un tercer canal d'Onda Cero. El mes de novembre de 2007, moltes de les freqüències amb què comptava Onda Melodía van començar a emetre Radio Marca, fruit de l'acord entre Uniprex i Unidad Editorial. L'any 2010, les emissores que restaven a l'Estat espanyol com Onda Melodía van incrementar la seva varietat musical. A Girona ciutat, Onda Melodía va començar a transmetre el mes de maig de 2011. L'any 2012, Onda Cero Radio va potenciar la seva distribució per Internet. El 6 de març de 2013, el Grup Antena 3, propietari d'Uniprex, va passar a denominar-se Atresmedia Corporación. Era propietat del Grupo Planeta. El 2 de gener de 2014 Onda Melodía va passar a denominar-se Melodía FM. Des del 13 de gener de 2014, a més de la radiofórmula musical, va incorporar programes de producció pròpia. A Catalunya, l'any 2015, les llicències de la cadena RM Radio van ser comprades per Onda Cero Radio per emetre Melodía FM.
  • Máxima FM Barcelona Aquesta emissora dedicada a la música "dance" del Grupo Prisa va començar a funcionar el 29 de març de 2002, a Madrid, Barcelona i en algunes ciutats més de l'Estat espanyol. A Catalunya, quan Ona FM va finalitzar algunes de les seves freqüències el mes de juny de 2012, aquestes van passar a ser ocupades per Máxima FM, i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Des d'aleshores Máxima FM, a més de a Barcelona, també es podia escoltar a ciutats com Lleida i Girona. Prisa Radio, el 9 d'octubre de 2019, va posar en marxa Los 40 Dance en substitució de Máxima FM. Unificava el nom de les seves marques radiofòniques (Los 40 Classic era el nou nom de M80 Radio). La seva radiofórmula musical estava dedicada a la música electrònica. A Barcelona, Máxima FM va passar a ser Los 40 Dance. A Lleida, SER Catalunya. A Girona, Los 40 Classic. Des del 28 d'abril de 2021, Los 40 Dance va deixar d'emetre en quatre ciutats espanyoles i a Barcelona. En aquesta ciutat la seva freqüència dels 104.2 MHz va passar a oferir la radiofórmula Los 40 Urban.
  • Ona FM L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment, Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va finalitzar les seves emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Onda Cero Barcelona La desconnexió per a Catalunya de les emissores d'Onda Cero. Va començar als estudis de la Cadena Catalana de Les Rambles 126 el novembre de 1990 i el dia 11 de setembre de 1996 va obrir els estudis de La Rambla 88. A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre de 1990 va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i en FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10, a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Catalunya Desconnexió per a Catalunya de les emissores d'Onda Cero. Va començar als estudis de la Cadena Catalana de Les Rambles, 126 el novembre de 1990 i el dia 11 de setembre de 1996 va obrir els estudis de La Rambla 88. A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre de 1990 va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i en FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca, Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un espai curt de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Girona Onda Cero Girona va començar a emetre programació pròpia el setembre del 2005. Abans només feia desconnexions per emetre blocs de publicitat. El 28 de març de 2012, la direcció d'Onda Cero, emissora propietat d'Antena 3, va prescindir dels treballadors de la delegació de Girona, renunciant a la informació local de la demarcació. Aquell dia, el director de l'emissora a Catalunya, Francesc Robert Agell, es va desplaçar a Girona amb un advocat per comunicar als quatre treballadors de la delegació de Girona el seu acomiadament fulminant, argumentant la mesura per motius econòmics. Des d'aquell moment es va deixar d'emetre l'informatiu matinal i el magazín del migdia "La ciutat". La freqüència gironina passava a ser un repetidor de la programació estatal i d'Onda Cero Catalunya, mentre que la publicitat gironina va passar a gestionar-se des de Barcelona. Tot i quedar-se sense redacció, l'emissora mantenia la seu a Girona, on tenia la infraestructura tècnica per emetre, a més d'Onda Cero, Onda Melodia i Europa FM. Antena 3 no va tancar les delegacions d'Onda Cero de Lleida i Tarragona. (Font: Comunicació 21. "Acomiaden la plantilla d'Onda Cero Girona, que renuncia a la informació local", publicat el 2 d'abril de 2012)
  • Onda Cero Lleida La Veu de Lleida va ser una ràdio privada lleidatana, que va començar l'11 de setembre de 1991. Era propietat de l'empresa editora del diari "La Mañana". L'any 1994, l'ONCE va comprar l'emissora La Veu de Lleida que va passar a ser Onda Cero Lleida, integrada a la cadena Onda Cero Radio a Catalunya. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Música A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i, pocs mesos després, va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana des dels seus estudis de Les Rambles, 126. En FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Radio A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i des dels seus estudis de Les Rambles 126. En FM no ho va fer fins el 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Vilanova El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Onda Diez El 24 de juny de 1995, Onda Cero Radio va reformular la seva cadena musical Onda Cero Música que va passar a ser Onda Diez. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda Diez a les nits. Es va escoltar durant la segona meitat de 1995. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. El mes de setembre de 1999, Onda Cero va tancar Onda Diez i va posar en marxa la radiofórmula musical Europa FM després d’haver signat un acord de col•laboració amb aquella emissora de Madrid per 10 anys. Les tres cadenes d’Uniprex (Onda Cero, Onda Diez i Onda Melodía) van deixar de ser propietat de l'ONCE l’any 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir-les. A finals de 2001, Admira va vendre les tres cadenes d’Uniprex a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Punto Radio L'any 1991, Luis del Olmo va crear a Catalunya la cadena Onda Rambla i a l'estiu va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal utilitzant les freqüències d'Onda Rambla per a Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer per donar més presència a la marca estatal Punto Radio. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va adoptar a tot l'Estat la marca ABC Punto Radio i va decidir començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013. A Catalunya, el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Radio 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d’emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. El 1984 Cadena 80 va ser adquirida per Antena 3 Radio i va adoptar el nom de Radio 80 Serie Oro, des del 28 de gener de 1985, amb una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol, reconvertida en radiofórmula musical.
  • Radio 80 Serie Oro Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. L’any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80. Va reconvertir la Cadena 80 en radiofórmula musical, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l’emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. Amb poc temps va tenir una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol. L’any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80) el 18 de gener de 1993. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Radio 80 Serie Oro Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80. Va reconvertir la Cadena 80 en radiofórmula musical, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Àvila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. Amb poc temps va tenir una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80) el 18 de gener de 1993. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment, era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir del 1991 al 2001.
  • Radio Barcelona Segundo Canal L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de del 1991 al 2001.
  • Radio España de Barcelona El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio España de Barcelona FM Després que Ràdio Barcelona fos absorbida per Unión Radio, l’any 1929, l’Asociación Nacional de Radiodifusión va crear a Barcelona Ràdio Associació de Catalunya, el gener de 1930. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Quan va començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes, l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio España de Gerona El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre una setmana en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio Gerona que l'any 1945 ja era Radio España de Gerona. L'any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Radio España-Catalunya Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l’any 1985 i, des de l’any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40. L’any 1998, Radio España de la Cadena Ibérica i la Cadena Top van passar a ser Radio España i Top Radio España, respectivament, coincidint amb el canvi d’accions entre la francesa Europa 1 i la mexicana Televisa. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio España, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca. A l’Estat espanyol, la radiofórmula musical Top 40, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser es una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. L’any 2001, Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. A finals de 2001, Admira (nou nom de Telefónica Media) va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV.
  • Radio Inter El mes de maig de 2009, el Grupo Intereconomía va comprar a Fernando Serrano Suñer el 96,7% del capital de Compañía de Radiodifusión Intercontinental (CRISA), l'empresa propietària de Radio Intercontinental de Madrid que transmetia en ona mitjana des del 12 de febrer de 1950 . El Grupo Intereconomía va canviar el nom de l'emissora pel de Radio Inter i va començar a obrir algunes freqüències en FM en diverses ciutats. A Barcelona, Radio Inter va començar a emetre, sense llicència, el 7 de setembre de 2009. A més també tenia un emissor a Montcada i Reixac adreçat al Vallès. Repetia la programació de Radio Inter feta a Madrid. Durant l'any 2010 va deixar d'emetre sota la pressió de la secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, perquè no tenia llicència. El mes de maig de 2015, Radio Inter va tornar a emetre des de Barcelona, deixant de fer-ho el 31 de juliol d'aquell any.
  • Radio Intereconomía Radio Intereconomía, impulsada per l'empresari Jesús Gasulla, va iniciar les seves emissions en FM a Madrid el 7 d'octubre de 1994, utilitzant la freqüència de Radio Vinilo, emissora propietat de Radio Intercontinental. A començaments de 1995, després d'un acord entre Jesús Gasulla i Antonio Asensio, l'emissora fou adquirida per la societat Monte Cañaveral -propietat en un 80% del Grupo Zeta-, que editava les publicacions econòmiques “La Gaceta de los Negocios” i “Dinero”. L’any 1997, amb l'arribada de Julio Ariza, Radio Intereconomía va incrementar la seva presència arreu d'Espanya i després de la compra d’'altres mitjans de comunicació es va crear el Grupo Intereconomía. A Catalunya, a finals de l’estiu de 2001, Radio Intereconomía va llogar al Grupo Planeta la freqüència de l’antiga RKOR de Granollers. A l’FM de Barcelona va començar a emetre el mes d’octubre de l’any 2001. L’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. L’any 2013, un altre periodista que deixa l’emissora crea Capital Radio i el 2014, un altre fa el mateix per posar en marxa Radio Internacional. Des del mes de juliol de l’any 2000, Radio Intereconomía va començar a emetre en la banda de Radiodifusió Sonora Digital (DAB).
  • Radio Intereconomía Barcelona Radio Intereconomía, impulsada per l'empresari Jesús Gasulla, va iniciar les seves emissions en FM a Madrid el 7 d'octubre de 1994, utilitzant la freqüència de Radio Vinilo, emissora propietat de Radio Intercontinental. A començaments de 1995, després d'un acord entre Jesús Gasulla i Antonio Asensio, l'emissora fou adquirida per la societat Monte Cañaveral -propietat en un 80% del Grupo Zeta-, que editava les publicacions econòmiques “La Gaceta de los Negocios” i “Dinero”. L’any 1997, amb l'arribada de Julio Ariza, Radio Intereconomía va incrementar la seva presència arreu d'Espanya i després de la compra d’altres mitjans de comunicació es va crear el Grupo Intereconomía. A Catalunya, a finals de l’estiu de 2001, Radio Intereconomía va llogar al Grupo Planeta la freqüència de l’antiga RKOR de Granollers. A l’FM de Barcelona va començar a emetre el mes d’octubre de l’any 2001. L’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. L’any 2013, un altre periodista que deixa l’emissora crea Capital Radio i el 2014, un altre fa el mateix per posar en marxa Radio Internacional. Des del mes de juliol de l’any 2000, Radio Intereconomía va començar a emetre en la banda de Radiodifusió Sonora Digital (DAB).
  • Radio Lérida El 29 de gener de 1933 l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934 l’entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d’emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Radio Marca Radio Marca, l'emissora de temàtica esportiva, originalment del Grup Recoletos i, posteriorment, integrada en Unidad Editorial (l'editora del diari El Mundo) va començar a emetre el mes de juliol de l'any 2000 només en DAB (Radiodifusió sonora digital) en rebre una de les primeres llicències concedides pel Govern espanyol el març d'aquell any. En FM, va començar a emetre a Madrid l'1 de febrer de 2001 i no va arribar a l'FM de Barcelona fins el 13 de setembre de 2004, després de tancar l'acord amb Radio Salud, per la qual cosa aquesta emissora va passar a emetre des del Garraf.
  • Radio Marca Barcelona Radio Marca, l’emissora de temàtica esportiva, originalment del Grup Recoletos i, posteriorment, integrada a Unidad Editorial (l’editora del diari El Mundo) va començar a emetre l’any 2000 només en DAB (Radiodifusió sonora digital), ja que va rebre una de les primeres llicències concedides pel Govern espanyol el març d’aquell any. En FM va començar a emetre a Madrid l’1 de febrer de 2001 i no va arribar a l’FM de Barcelona fins al 13 de setembre de 2004, després de tancar l’acord amb Radio Salud, per la qual cosa aquesta emissora va passar a emetre des del Garraf.
  • Radio María L'emissora catòlica Radio María és propietat de l'Asociación Radio María. El 24 de gener de 1999 va començar a emetre a Madrid en FM, com una emissora més de les Radio María que ja existien al món. Els seus antecedents es remunten a una ràdio parroquial, sorgida el 1983, a Arcellasco d'Erba. Al gener de 1987, aquella ràdio es va independitzar de la parròquia de la diòcesi de Milà i es va formar l'Associazione Radio Maria, composta per seglars i sacerdots, per tal de desenvolupar una obra d'evangelització a major escala. El juny de 1998 es va crear la World Family of Radio Maria. Així com a Madrid disposava d'una concessió legal d'FM, a Catalunya, Radio María va començar a emetre el 2007 a Tarragona i a Barcelona, alegalment, com una emissora del Tercer Sector. A principis de l'any 2009 tenia 184 emissores d’FM a tot l'Estat espanyol, 13 de les quals eren a Catalunya i cap tenia llicència. Durant l'any 2009 va deixar d'emetre en 7 freqüències d'FM a Catalunya. Radio María va ser la primera emissora de l'Estat espanyol en emetre en la modalitat de DAB+, a Madrid i Barcelona -des del centre emissor de Collserola- el 31 de gener de 2015. Per promoure la seva escolta va distribuir uns 5.000 aparells de ràdio digital amb DAB+ entre els seus oients de Madrid i Barcelona.
  • Radio Panadés El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Radio Popular FM (COPE FM) L'FM de Radio Popular de Madrid es va crear l'any 1971 amb el nom de Radio 99.5. Alfonso Eduardo Pérez Orozco va ser el primer director. El primer any combinava els programes musicals amb la radiofórmula. Al grup inicial de responsables hi havia Rafa García Loza "Ringo Gun", del programa de TVE "Escala en Hi Fi", i José María Goñi. L'any 1972, la programació passa a ser més rockera. Amb el pas del temps sorgirà Popular FM (COPE FM). Quan la Cadena 100 de la COPE va començar a emetre l'1 de maig de 1992, ho va fer aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM) a l'Estat espanyol. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE).
  • Radio Reloj Tarragona Tortosa L'emissora es va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona Tortosa, dins de la Cadena Catalana, propietat de la família Rato i de la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo, en obtenir una llicència d'FM a Barcelona, va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. L'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento i totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que, mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i, un any després, a partir de l'octubre de 2011 es converteix en ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida, el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Radio Reloj de Radio España El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio Reloj de Radio Iltirda 2 Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L'FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 l'any 1978, quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. L'any 1983 va adoptar el nom de Radio Reloj de Radio Iltirda 2. Quan la Cadena SER va adquirir la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l'indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va aconseguir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida, des d'aquell moment, es va integrar a la Cadena SER.
  • Radio Top 40 Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l’any 1985 i, des de l’any 1988, va crear la Cadena Ibérica. El 1989 SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989 SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990 Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. L’estiu de 1991 Unión Ibérica de Radio va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. És en aquell any 1991 quan Unión Ibérica de Radio es va crear a l’Estat espanyol la radiofórmula musical Cadena Top, agafant el nom del programa Top 40 (1990). A l’any 1994 les emissores d’Unión Ibérica de Radio de Galícia (Cadena Noroeste) van passar a integrar-se a Radio Voz, un projecte del diari “La Voz de Galicia”. A l’any 1995 Cadena Top va passar a denominar-se Top 40 i, posteriorment, Cadena Top Radio i, finalment, Top Radio España. El projecte va acabar l’any 2001.
  • Radiolé Barcelona El mes de febrer de l'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 Radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula musical, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. Radiolé quedava dins de les emissores d'Unión Radio. A Barcelona, Radiolé va començar a emetre la seva programació l'any 2006, quan va desaparèixer Ona Música, i ho va fer durant quinze anys, fins al 28 d'abril de 2021 quan Prisa Radio va tancar Radiolé a Barcelona per tal d'oferir Los 40 Urban.
  • Rock & Gol La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El desembre de 2011, Rock & Gol va passar a ser Rock FM i el seu contingut només era musical.
  • Rock FM Barcelona La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Ràdio Barcelona L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 14 d’octubre de 1924, el diari "La Vanguardia" publicava “Fue una sorpresa para todos los aficionados a la radiodifusión el oir a última hora de ayer, por vez primera, la voz de la nueva estación «Radio-Barcelona» que por cuenta de la «Asociación Nacional de Radiodifusión» se ha instalado en el hotel Colón. Las pruebas que des de hace unos días efectuaban los ingenieros de «Radio-Barcelona» han tenido un feliz término, ya que la palabra transmitida se oye fuerte, clarísima y sin ningún defecto”.(La Vanguardia, 14-10-1924). El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Es va escollir aquell dia, perquè el 14 de novembre de 1922 la British Broadcasting Company havia iniciat les emissions diàries de ràdio des de Londres. Ràdio Barcelona tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica, el 29 de juliol de 1936, el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat, l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica, el periodista Daniel Arasa, que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "El gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'emissora continuava essent propietat d'Unión Radio, que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l'extreta de l'article "La guerra civil de la ràdio" publicat per Blaca Cia al "Quadern" del diari El País, el 2 d'abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Barcelona 2 L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Barcelona FM L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Costa Brava-Cadena SER La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins al 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l'estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d'accionariat d'Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d'Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l'emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Ràdio Ebre - Cadena SER La SER no aconseguí cap llicència a Catalunya l'any 1991, però Antena-3 sí: dues directament i una tercera cedida pel seu soci de grup "Talleres de Imprenta" (editora de "La Vanguardia"). Les dues freqüències aconseguides a Amposta, per "Avante Radio" i Teresa Valldepérez, van permetre la creació de Ràdio Ebre i Antena 3 Tortosa. En poc temps Antena 3 Tortosa va passar a ser Ràdio Ebre - SER dins de SER Catalunya. L’any 1993 SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. L’any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994 el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Ràdio Ebre - SER té els seus estudis al carrer Cristòfol Despuig, de Tortosa. La Ràdio Ebre dels 93.2 MHz, el juliol de 1994, va passar a ser Cadena Dial Ebre. Pel que fa a Ràdio Ebre – Els 40, als 106 MHz, la seva freqüència ve de Ràdio Amposta, que es va posar en marxa l’any 1983 i es va integrar a la Cadena 13, com Cadena 13 Amposta. Després va passar ser Cadena Nova Amposta (105.6 MHz) i quan aquesta va acabar, la seva freqüència d’Amposta, va passar a ser Ràdio Ebre-Els 40.
  • Ràdio Girona (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Ràdio Girona (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona, des d'aquell moment, es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L'any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona, durant uns anys, va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins a l'any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona canvien el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de la Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L'any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada, el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins a l'any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona FM (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d’emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L’any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d’aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Iltirda 2 Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L’FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 a l’any 1978. A l’any 1983 va adoptar el nom de Ràdio Reloj de Ràdio Iltirda 2. Quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. Quan la Cadena SER es va fer amb la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l’indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933 l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934 l’entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d’emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Lleida (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio Lleida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal•lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Lleida (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Nova Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d’emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes: Ràdio Berga, Ràdio Valls (1985), Ràdio Urgell i Ràdio Aran. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Ràdio Nova Manresa Emissora de la Cadena Nova a Manresa. Té el seu origen en Ràdio Catalunya, l’emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l’11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l’empresa TVC SA, impulsora d’un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a ser realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • Ràdio Nova Maresme Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l’emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s’identificava com Cadena 13 Maresme. L' any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radio fórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • Ràdio Popular de Figueres A Figueres, del 20 de març al 3 d'abril de 1960, la Junta Interparroquial d'Acció Catòlica va posar en marxa una petita emissora d'ona mitjana per recaptar fons per continuar les obres de construcció de la parròquia de la Immaculada i Sant Pau que havien començat l'any 1959 i havien quedat aturades. Donat l'èxit de la iniciativa, la Junta Interparroquial va promoure la creació d'una emissora estable. El Patronat de l'Emissora Diocesana de Ràdio a Figueres va posar en marxa Radio Popular de Figueras (EOP-82) el dia 22 de desembre de 1961. El Bisbe de la Diòcesi, José Cartañá, va fer la seva benedicció i inauguració en el local del Patronat de la Catequística de Figueres. Els estudis propis de l'emissora es van inaugurar el 28 d'abril de 1962, al carrer Sant Llàtzer. Els primers anys Radio Popular de Figueras també s'identificava com Radio Interparroquial de Figueras. Va ser la segona emissora a Catalunya de la COPE. Va iniciar el seu primer programa en català el dia 1 de novembre de 1965 amb "L'hora de Catalunya". El 27 de juny de 1967 es van inaugurar uns nous equips emissors d'ona mitjana i es va posar en marxa la transmissió en FM. L'any 1992 Ràdio Popular de Figueres FM va passar a ser Cadena 100. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, degut al Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971 la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, és quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola. A finals de juliol del 2015 la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.
  • Ràdio Popular de Lleida (COPE Lleida) Ràdio Popular de Lleida va ser inaugurada pel bisbe Aurelio del Pino el 7 de novembre de 1960. Era la número 15 de la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia i la primera que s'instal·lava a Catalunya d'aquella cadena. El transmissor era de 2 Kw de potència i emetia pels 1.097 KHz. El centre emissor estava a la Bordeta i els seus primers estudis a l'Acadèmia Mariana de Lleida. Aleshores, cada Ràdio Popular tenia la seva pròpia programació. A finals de l'any 1960, 31 emissores diocesanes formaven la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que anys més tard es va convertir en la Cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, va ser quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola.
  • Ràdio Popular de Reus Aquesta emissora va començar a emetre l'11 de desembre de 1963. Els estudis estaven, inicialment, al número 6 del carrer de Sant Pere Apòstol. El naixement d'aquesta ràdio és gràcies a dos eclesiàstics de Riudoms, els germans Mossèn Enric i Mossèn Josep Maria Domènech. Passats uns quants anys, Ràdio Popular va connectar amb la programació de la cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A finals de juliol del 2015, la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.
  • Ràdio Reus L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Francesc Balcells i Joan Díaz, membres de la Secció Científica del Centre de Lectura de Reus, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Després, Joan Díaz gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-ser, novament, Ràdio Reus. Ell 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Ràdio Reus FM L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Ràdio Salou Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou i Cadena Dial Costa Daurada.
  • Ràdio Terramar El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Ràdio Tràfic A finals de 1987, l'FM de Radio España de Barcelona va passar a ser Ràdio Tràfic, dins Cadena Catalana. La SER a Catalunya va comprar la major part de Radio España de Barcelona (REBSA) el juliol de l'any 1989, per la qual cosa passava a tenir Ràdio Tràfic que va abandonar la Cadena Catalana durant el mes d'agost. El gener de 1990 es va incorporar a Cadena Minuto (Ràdio Tràfic Cadena Minuto), també propietat del Grupo Prisa (cadena SER). El 31 de desembre de 1989, Radio Minuto de Barcelona havia passat a dir-se Radio Tiempo. Ràdio Tràfic va seguir amb la ràdio fórmula de música i notícies sobre el trànsit i va incorporar la informació general, dintre de la línia de la Cadena Minuto de la SER a tot Espanya. L'emissora a Barcelona, amb la ràdio fórmula de Radio Minuto, no va durar gaire. Ràdio Tràfic Cadena Minuto va desaparèixer el setembre de 1991 i la seva freqüència va ser ocupada per Ràdio Barcelona 2.
  • SER Catalunya L’any 1985, SER Catalunya, estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Mora d’Ebre i Ràdio Salou. L’any 1993, SER Catalunya, aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. La cadena SER va crear l'any 2016 la cadena de ràdio SERCAT amb una programació íntegrament en català basada en continguts produïts per Ràdio Barcelona. Va començar les emissions el 23 de maig de 2016 i disposava de 7 freqüències d'emissió: Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona i el Vendrell. El 15 d'octubre de 2018, la SERCAT, va tornar al nom històric de SER Catalunya i la seva programació va passar a incloure, a banda dels continguts en català de Ràdio Barcelona, programes de la Cadena SER. Coincidint amb aquest canvi, SER Catalunya va ampliar el nombre de freqüències d’emissió: Barcelona, Catalunya Central (Manresa), Girona, Lleida, Penedès, Ebre, Baix Empordà, Alt Empordà, Pallars, Val d'Aran, Osona, Garrotxa, Cerdanya, Camp de Tarragona, Segarra i Principat d'Andorra. El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d’Unión Radio, que s’havia creat a Madrid l’any 1924. Després de la fi de la Guerra Civil espanyola Unión Radio va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • SER Catalunya Girona El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona, durant uns anys, va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • SER Catalunya Lleida El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Radio Lérida va seguir com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. A Barcelona, la família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • SER Catalunya Tarragona
  • SER Podcast El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d'Unión Radio, que s'havia creat a Madrid l'any 1924. Unión Radio el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • Sinfo Radio Antena 3 L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. La programació d'Antena 3 Radio va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula dedicada a la música clàssica i la informació. El 29 de març de l'any 2002, Sinfo Radio Antena 3 va deixar d'emetre en FM i PRISA Radio va destinar gran part de les seves freqüències a la radiofórmula Máxima FM. Durant alguns anys, Sinfo Radio va distribuir una programació musical sense locutors feta per ordinador, per Internet i via satèl•lit a través de Canal Satélite Digital, fins a desaparèixer el 26 d’octubre de 2012.
  • Sinfo Radio Antena 3 Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. La programació d'Antena 3 Radio va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula dedicada a la música clàssica i la informació. El 29 de març de l'any 2002, Sinfo Radio Antena 3 va deixar d'emetre en FM i PRISA Radio va destinar gran part de les seves freqüències a la radiofórmula Máxima FM. Durant alguns anys, Sinfo Radio va distribuir una programació musical sense locutors feta per ordinador, Internet i via satèl·lit a través de Canal Satélite Digital, fins desaparèixer.
  • Tarragona Cadena Catalana L'emissora es va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona Tortosa, dins de la Cadena Catalana, propietat de la família Rato i de la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo, en obtenir una llicència d'FM a Barcelona, va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. L'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento i totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que, mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i, un any després, a partir de l'octubre de 2011 es converteix en ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida, el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Top Radio Barcelona El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va deixar d'emetre el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l'FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.
  • Top Radio España El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.
  • Tortosa Cadena Catalana Tortosa Cadena Catalana es va crear l'any 1983 quan Rueda de Emisoras Rato va rebre la llicència, el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tortosa. L'any 1991, Luis del Olmo quan va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després, va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. En el cas d'Ona Cero Tarragona la seva llicència no es va renovar l'any 2002 i va passar a ser adjudicada a Onda Rambla. L'any 2004, Luis del Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a ser Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any.
  • Unión Radio Barcelona L’any 1923 l’enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. A l’any 1923 Guillén amb l’impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista “Radiosola” i al mes d’octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d’Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Les dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015.
  • esRadio La cadena generalista espanyola esRadio va ser creada per Federico Jiménez Losantos, quan va deixar de treballar a la Cadena COPE, Dieter Brandau, César Vidal i Luis Herrero. Pertany al grup multimedia Libertad Digital. Va començar com una emissora d’FM a Madrid concedida a la societat Unión Liberal de Radio, participada per Libertad Digital i Unidad Editorial (editora del diari “El Mundo”). El projecte esRadio es va presentar el 17 de juny de 2009, dins del programa “La tertulia” de Libertad Digital TV. Les emissions analògiques d’esRadio a Madrid van començar el 7 de setembre de 2009. També es podia escoltar la ràdio per Internet i, en digital, en diverses ciutats a través de la televisió digital terrestre (TDT), gràcies a un acord amb Unidad Editorial. Aviat va començar a transmetre en FM des de altres ciutats, sense llicència. A Catalunya, a finals de setembre de 2009, la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació va fer un requeriment a Libertad Digital, perquè tanqués l’emissió d’esRadio que es feia des de Tarragona. A mitjans del mes d’octubre de 2009, esRadio va començar a emetre en FM des d’un centre emissor il·legal al Tibidabo de Barcelona. El 29 d’octubre de 2009 l’Ajuntament de Barcelona va signar un decret per procedir al desmuntatge d’aquella antena del Tibidabo des d’on transmetia esRadio i altres emissores. Segons el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament barceloní, l’antena ja havia estat objecte d’una inspecció l’estiu de l’any 2008. La seva instal·lació es va fer el mes de juliol i, al setembre, es va informar al propietari de la instal·lació i les dues empreses que la utilitzaven de la necessitat de desmuntar-la. Després que l’un i les altres van presentar unes al·legacions, finalment van ser desestimades i l’Ajuntament obligava els responsables del muntatge de l’antena a desmuntar-la. El dia 1 de març de 2010 esRadio deixava d’emetre a Tarragona i Barcelona en FM. Se la podia seguir escoltant per Internet i en un múltiplex d’abast estatal de la TDT. El mes de febrer de 2018, gràcies a l’acord entre esRadio i el diari “El Mundo”, una de les llicències de radiodifusió digital (DAB) que tenia Unidad Editorial passava a emetre la programació en cadena d’esRadio. Això permetia la seva escolta a l’àrea metropolitana de Barcelona en DAB.
• Privada local Emissores, actives o inactives, propietat d’empreses privades que no pertanyen o estan associades a una cadena nacional o estatal: Ràdio Mataró, Ràdio Olot, Ràdio Marina ...
  • 101.1 Música Emissora privada local d’Igualada amb radiofórmula musical que va començar a emetre el 21 de març de 1992. A partir de desembre de l'any 2000, la seva freqüència va ser adquirida pel Grup Godó, per poder transmetre RAC1 a la Catalunya Central.
  • 21 Ràdio Canal 21 Ebre és el canal de televisió digital terrestre de Teveon Ebre que emet des de Tortosa. Va començar les seves emissions el 19 de març de 2010. L'estiu del 2015 va ampliar els seus estudis, situats a l'Avinguda de Remolins, a Tortosa, i des de l'any 2016 forma part de la Xarxa Audiovisual Local de Catalunya. El 21 de març de 2022, el Grup Doble Columna va afegir als seus mitjans de comunicació 21 Ràdio. Es podia escoltar a través d'Internet i en un múltiplex de la Televisió Digital Terrestre. També tenia els seus estudis a l'avinguda Remolins, de Tortosa.
  • Catalunya 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984 per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editonal Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. Posteriorment, Ràdio Berga, Ràdio Valls, Ràdio Urgell, Ràdio Aran i Ràdio Nova van formar la cadena Ràdio Comarques Catalanes. L'any 1985, es va formar la Cadena Nova. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • El 9 FM Premsa d’Osona és una empresa de comunicació que va néixer l’any 1978 amb la creació de l’edició d’Osona d’”El 9 Nou”. Amb el pas dels anys es va convertir en una empresa multimèdia. A l’any 2023 era propietària dels periòdics El 9 Nou d’Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental, del web El9nou.cat, de l’emissora de televisió El 9 TV, de la ràdio El 9 FM i de la productora Catalana de Televisió Local. A l’any 2008, després de diversos intents, Premsa d’Osona va aconseguir una llicència d’FM. La ràdio privada local El 9 FM va començar a emetre a les 12 del migdia del dia 1 de febrer de 2010 en la freqüència d’FM que havia fet servir durant uns cinc anys Onda Rambla a Vic. Quan a l’any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla. La majoria van passar a ser gestionades per Punto Radio. No així la freqüència de Vic. Té la seva seu a la Plaça de la Catedral.
  • Gum FM L'any 2002, a Catalunya, va començar a emetre la cadena de ràdio Gum FM, impulsada per l'empresa GrupCat de Comunicació. Es va crear a partir de dues emissores que havien estat associades a Ona Catalana: Ona Aranesa i Ona Ribagorça de Catalana i Aranesa de Telecomunicacions. Inicialment, l'abast de l'emissió es limitava a la Vall d'Aran i a la Ribagorça. Posteriorment, es va ampliar al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Maresme, la Selva, el Gironès i Andorra. En el concurs de l'any 2008, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya no va concedir cap freqüència a Gum FM. Les freqüències del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall de Boí, Alt Urgell i Cerdanya passaven a mans d'altres operadors de ràdio. El març de 2022, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va adjudicar a Catbroadcast Publicitat (Gum FM) les llicències d'FM de Sort-Escobedo (94.5), Vall Boí (93.9) i Vielha eth Aro (103). L'any 2022 Gum FM es podia tornar a escoltar a la Vall d'Aran, Ribagorça, Cerdanya i Pallars.
  • Hit 103 Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. A finals de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. Posteriorment, l'any 1996, va passar a ser Ràdio Valls-Ràdio Flaixbac i, des de l'agost de 2000, Ràdio Valls – RAC 105. Quan RAC 105 va llogar la seva freqüència, els dissabtes es desconnectava per tal d'oferir la programació pròpia de Ràdio Valls. Cap a l'any 2011, Ràdio Valls es va separar de RAC 105 per oferir una programació pròpia i adoptar el nom de Hit 103 Ràdio Valls. Amb el pas dels anys va acabar identificant-se només com Hit 103. La programació d'aquesta ràdio privada en FM i per Internet es basava en una radiofórmula musical, amb informatius i alguns espais.
  • Imagina Ràdio A començaments de 2006, a Tortosa, va néixer Imagina Ràdio, continuadora de Ràdio Amposta (1983) i Ràdio Ebre (1991).
  • La Veu de Lleida Aquesta ràdio privada lleidatana va començar a emetre l'11 de setembre de 1991. Era propietat de l'empresa editora del diari La Mañana. El 1994, l'ONCE compra l'emissora La Veu de Lleida que passa a formar part de la cadena Onda Cero Radio.
  • Miramar FM y Olé El 13 de novembre de 1933 s'inauguraven oficialment les emissions de Ràdio Badalona, creada per Joan Vidal i Prat. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i es fan uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a anomenar-se Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi havia Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. Miramar a l'FM posa en marxa Radio Miramar FM y Olé. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar.
  • Montserrat Ràdio A l'Abadia de Montserrat va funcionar una emissora d'ona curta, com la que podien tenir els radioaficionats de l'època, i es radiava les cerimònies litúrgiques. Va operar des de finals de la dècada dels quaranta i fins a mitjan anys seixanta. Després, al voltant de 1982, es va posar en marxa una petita emissora d'FM (107, 2 MHz) des del monestir per transmetre la seva megafonia. Montserrat Ràdio va sorgir a l'FM fruit de la col•laboració entre l'Abadia de Montserrat i el Grup Taelus. Tot i tenir la llicència des de 2008, va començar a emetre en proves el mes de juny de 2011. Es va inaugurar el 24 de desembre de 2011. Des de principis de 2018 va deixar d'emetre en FM i va seguir per Internet. El monjo responsable era el germà Anton Gordillo.
  • Nou Temps Ràdio Emissora privada evangèlica que va començar a emetre en FM des d'El Pont de Suert el 28 de desembre de 2017. La titularitat la tenia l'Asociación Cultural Radio Adventista España. El Consell Audiovisual de Catalunya, el mes de gener de 2015, li va atorgar una llicència. El projecte en FM va durar poc, perquè el 17 de novembre de 2022 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va incoar un "procediment administratiu d'extinció de la llicència per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de la freqüència 90.1 MHz del Pont de Suert". La programació l'any 2023 es continuava oferint per Internet.
  • Ona Girona Ona Girona va començar a emetre el mes de gener de 1997, tot i que la seva programació es va posar en marxa el vespre del 22 d’abril de 1997 i l’estrena es va fer amb un programa especial durant la Diada de Sant Jordi del 23 d’abril de 1997. Tenia els seus estudis a la Gran Via Jaume I, 29 de Girona. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d’abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’any 1999 Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d’adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, a l’octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d’Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999 Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l’empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l’havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d’Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d’Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d’octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Ràdio Costa Brava Ràdio Costa Brava va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins al 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l'estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d'accionariat d'Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d'Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l'emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Onda Cero-Radio Salud Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d’octubre de 1983 llogant l’FM de Ràdio Sabadell, que des de 1977 havia funcionat com a Antena de Catalunya. L’any 1987 es va tancar l’acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena i reduir la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM, amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L’estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L’any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L’any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Pròxima FM Pròxima FM és una ràdio privada musical que abasta Lleida, Cerdanya francesa i catalana, Alt Urgell i Andorra. És propietat del grup Cadena Pirenaica, fundat l’any 1986, que té la seu al Principat d’Andorra. Els seus estudis estan a Andorra la Vella. A Catalunya va iniciar les seves emissions, des d’una freqüència a La Seu d'Urgell, el 22 de setembre de 2003, com un repetidor del seu senyal al Principat d’Andorra. Cap a l’any 2006 Ràdio Bellver, emissora municipal de Bellver de Cerdanya, va passar a estar gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica. El contracte entre l’empresa i el consistori va acabar l’any 2009. Posteriorment, l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal, tot i que, a l’any 2009, Ràdio Bellver encara feia connexions amb Pròxima FM. El Grup Segre, a l’any 2009, es va vendre la freqüència de Segre Ràdio a la Cadena SER, que va passar a oferir Ràdio Lleida en FM. Aleshores va passar a gestionar Pròxima FM a Lleida, que va ser presentada durant la Fira de Sant Miquel, el 25 de setembre de 2009. A l’any 2023 a Pròxima FM se la podia escoltar per Internet i en FM i TDT al Pirineu. El centre emissor en freqüència modulada el tenia a la Tossa d’Alp.
  • RKOR Ràdio Record, inicialment identificada després com RKOR, va començar a emetre en proves el mes de març de 1984 a Granollers. Va ser fundada per Jordi Riba i operava amb una llicència concedida per la Generalitat al realitzador de televisió Esteve Duran el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar. L'any 1984, RKOR va formar part de la Cadena 13. Posteriorment, a finals de 1994, RKOR va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s’hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR i va llogar la seva freqüència a Radio Intereconomía.
  • RKOR Ràdio Berga La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A aquesta s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")
  • RKOR Sant Celoni Ràdio Record, inicialment identificada després com RKOR, va començar a emetre en proves el mes de març de 1984 a Granollers. Va ser fundada per Jordi Riba i operava amb una llicència concedida per la Generalitat al realitzador de televisió Esteve Duran el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar. L'any 1984, RKOR va formar part de la Cadena 13. L'any 1992, RKOR Sant Celoni ja funcionava. Posteriorment, a finals de 1994, RKOR va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR i va llogar la seva freqüència a Radio Intereconomía.
  • RM Radio Ràdio Mataró va néixer l'any 1975 quan José María Ballvé obté una llicència d'emissió i comença la seva etapa d'empresari radiofònic. Un any i pocs mesos després que Radio Tele Taxi fos clausurada pel Govern Civil, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i el 14 de desembre comença RM Radio. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari i crearia la cadena RM Radio. L'any 1991, Justo Molinero va obtenir una llicència per a emetre en FM, la qual cosa va suposar el ressorgir de Radio Tele Taxi, iniciant una nova etapa legalitzada i amb una xarxa de freqüències arreu de Catalunya. El 1995, Onda Cero Radio va reformular la seva cadena musical Onda Cero Música, que va passar a ser Onda10. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Radio va connectar amb Onda 10, a les nits. L'any 2008, el grup Tele Taxi va rebre nou llicències que li van permetre crear una segona cadena musical amb el nom de RM Ràdio que, a finals de 2008, ja sortia per 9 freqüències arreu de Catalunya. L'any 2015, les llicències de la cadena RM Radio van ser comprades per Onda Cero Radio per emetre Onda Melodía.
  • Radio Badalona EAJ 39 Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Club 25 Radio Club 25 va ser l'FM de Ràdio Terrassa EAJ 25 (1933) des de l'1 d'octubre de 1979. Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa el 27 de novembre de 1928. Aquell ràdio club, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, en què oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis, al carrer Sant Pere, 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, el gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 que va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 30 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys, en aquella freqüència, es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Radio Corazón El 30 de gener de 1984, la societat Ondas Cataluña va inaugurar Radio Corazón a Barcelona. Ondas Cataluña va ser creada al 50 %, per Sistemas Radiofónicos, de Marcelino Rodríguez de Castro, propietari de Radio Minuto, i la Cadena SER. Radio Corazón a Barcelona era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves i, Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989.
  • Radio Minuto A Barcelona, a la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro se separa de la societat propietària de Ràdio Miramar i es queda amb Miramar FM y Olé. José María Ballvé es queda amb l’OM de Ràdio Miramar, que anys després passaria a ser propietat de la Cadena COPE. Rodríguez de Castro tanca Miramar FM y Olé i comença el projecte Radio Minuto, l'1 de maig de 1982, amb participació de la SER. Tenia els seus estudis al carrer Teodor Roviralta de Barcelona, a sota de la muntanya del Tibidabo. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990 Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. L’estiu de 1991 Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. A l’Estat, El Grupo 16 —editor de Diario 16 i Cambio 16— va rebre concessions d’emissores en FM, l’any 1982, a Madrid, Sevilla i València i més endavant a Alacant i Saragossa. L' any 1983, El Grupo 16 va arribar a un acord amb la Cadena SER per tal d’explotar la Cadena Minuto, coneguda en algunes etapes com Radio Minuto-Cadena 16. Les seves emissions van començar el 20 de juny de 1983. L’any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia, el 18 de gener de 1993, M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Radio Miramar Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des des l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal•là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Miramar de Badalona EAJ 39 Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·là a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal·len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Ocio El 30 de gener de 1984, la societat Sistemas Radiofónicos, propietària de Radio Minuto, va inaugurar Radio Corazón, a Barcelona. Era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves. I Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. Dissabte i diumenge, Radio Corazón al vespre es transformava en Radio Ocio fins la matinada. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40.
  • Radio Salud Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d'octubre de 1983 llogant la FM de Ràdio Sabadell, que des de 1977 havia funcionat com a Antena de Catalunya. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena, reduint la programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L'estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L'any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L'any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Radio Salud-Europa FM Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d'octubre de 1983 llogant l'FM de Ràdio Sabadell que, des de 1977, havia funcionat com a Antena de Catalunya. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena, reduint la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L'estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L'any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L'any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Radio Tiempo El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40.
  • Ràdio Antena Blava Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l’any 1985 l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal•lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena, basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
  • Ràdio Aran El naixement de Ràdio Aran en FM està lligat a l’estació hivernal de Baqueira Beret -que va ser inaugurada el 6 de desembre de 1964. L’emissora va ser creada l’any 1978 . El desembre de 1982 va rebre la llicència d’emissió quan la Generalitat en va concedir una trentena. N’era la propietària de la llicència, a través d’Aranesa de Ràdio i TV, una empresa participada per CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell, a mitjans dels anys 80. Durant la temporada d’esquí dins de la seva programació es donava una informació exhaustiva de l'estat de les pistes. A començaments de 1983 es va incorporar a Radio 80. La primera emissió de ràdio en aranès per Ràdio Aran es va fer l’any 1983. El gener de 1988 El Consell de Muntanya de la Vall d’Aran i els responsables de Ràdio 4 i Televisió Espanyola a Catalunya van arribar a un acord per introduir l’aranès a les seves programacions. A Rádio 4 els espais en aranès produïts per Ràdio Aran es van incloure al programa “Catalunya pam a pam”. Els radiofonistes Miquel Calçada i Carles Cuní, des de l’any 1988, van gestionar Ràdio Aran. Catalunya Ràdio va començar a emetre el programa dirari en aranès “Metdia aranès”, d’una hora, el 26 de març de 1988, per Ràdio Aran. Quan Calçada i Cuní creen Flash FM, que va començar a emetre en proves el 24 de maig de 1992, Ràdio Aran va passar a ser Flash Aran durant uns anys. Cap a el 1998 es va recuperar el nom de Ràdio Aran i va seguir emetent com emissora privada local independent, operada per Aranesa de Ràdio i TV.
  • Ràdio Associació de Catalunya, Societat Cooperativa El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 hores fins a les 9 hores del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105, a Barcelona, va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022.I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Ràdio Berga (Privada) La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l’any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l’època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l’any 1965 quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L’Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986 Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. Ràdio Berga també va formar part de l’inici de la Cadena Nova, durant un parell d’anys. Ràdio Berga, a poc a poc, és va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s’hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L’estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l’objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l’11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal•lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d’emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l’emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d’uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L’any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l’Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè l’emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l’avaria s’havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l’emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. A l’any 2023 la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia seguir escoltant al portal d’Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l’extreta de “Guía de la radio”)
  • Ràdio Blanes (privada) Blanes va tenir una emissora, en ona mitjana, des del 20 de juliol de 1954. Inicialment s’identificava com Emisora Villa de Blanes. Tenia els estudis a les golfes del primer Casino de Blanes. Pocs anys després va passar a ser Radio Blanes i es va integrar a la Red de Emisoras del Movimiento. Va transmetre fins a principis de l’any 1963. Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d'octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l'any 1985, l'emissora, que no tenia llicència d'emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l'Antiga per passar, posteriorment, a instal•lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l'any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d'octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l'estiu de 1985, els seus responsables i els d'Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d'emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que, inicialment, connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis. L'emissora municipal de Blanes, també amb el nom de Ràdio Blanes, es va crear l'any 1991
  • Ràdio Catalunya Emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l'11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l'empresa TVC SA, impulsora d'un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a fer-se realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa.
  • Ràdio Ciutat Creada l'any 1986 per Ràdio i Televisió de Manresa.
  • Ràdio Costa Brava Va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins el 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l’estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d’accionariat d’Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d’Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l’emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Ràdio Girona (RAC) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona canvien el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de la Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Ràdio Grup El Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEiEG) va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. El 12 de novembre de l'any 1983, Ràdio Grup va començar a emetre en període de proves i es va integrar a la Cadena 13. En aquells moments, tenia els seus estudis al carrer de la Creu de Girona. Va formar part de la Cadena 13 fins a la seva desaparició el setembre de 1990. Cap a la meitat de la dècada dels noranta, el GEiEG va prescindir de Ràdio Grup i va cedir els drets d'explotació de la freqüència a Onda Rambla, emissora fundada per Luis del Olmo, que en aquell moment tenia un acord amb Onda Cero Radio. Naixia Onda Rambla Girona. El 2004, Onda Rambla va trencar amb el grup Onda Cero, raó per la qual l'emissora va estar dos mesos sense emetre res. Quan Luis del Olmo va arribar a un acord amb el grup de mitjans de comunicació Vocento, propietària dels diaris ABC i El Correo Vasco. Onda Rambla Girona va seguir, tot i que va perdre part de la seva producció local. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer, per donar més presència a la marca estatal Punto Radio, i l'emissora es va unir a Punto Radio passant a ser la seva delegació a Girona. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va decidir formar l'emissora ABC Punto Radio i, llavors, va començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. La de Girona va ser tancada el 30 de novembre de 2011.
  • Ràdio Hot 70 Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l'emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s'identificava com Cadena 13 Maresme. L'any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l'1 d'octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar d'emetre l'any 1995. L'any 1995, la llicència de l'emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l'empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Lleida (RAC) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Manresa Manresa fou ciutat capdavantera pel que fa a la constitució d'un ràdio-club però, en canvi, va ser una de les últimes a instal•lar i inaugurar l'emissora d'ona mitjana. El 28 de febrer de 1924, un petit grup d'industrials manresans, en un acte públic, van sintonitzar Ràdio París i la BBC de Londres. El Ràdio Club Manresa es va constituir el 4 de març de 1924. Tenia per finalitat "divulgar los fenómenos radioeléctricos, construir aparatos de galena y escuchar las emisiones extranjeras que se reciban o sean audibles en Manresa". Ràdio Barcelona no es va inaugurar fins al 14 de novembre de 1924. Tenia la seu al número 1 del carrer de Les Piques. El 6 de gener de 1930 es va fer la primera emissió radiofònica a Manresa. El dia 1 de març de 1930 es va instal•lar una emissora d'ona curta amb l'indicatiu corresponent d'EAR. El 21 de novembre de 1933, la Direcció General de Telecomunicacions autoritzà que Ràdio Club Manresa utilitzés l'indicatiu EAJ51. El 17 de febrer de 1934 es va inaugurar la primera emissora d'ona mitjana de baixa potència. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El reconeixement oficial de la llicència de Ràdio Manresa va arribar el 10 de maig de 1934. Els primers estudis estaven en dependències de l'Ateneu Manresà. L'any 1952 es van traslladar a La Plana de l'Om. Després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Manresa va passar a ser Radio España de Manresa. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Manresa. Anys després, tot i mantenir-se com una emissora independent, Ràdio Manresa va passar a estar associada a la Cadena SER.
  • Ràdio Marina Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d'octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre, creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer d'Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l'any 1985, l'emissora, que no tenia llicència d'emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les, oficialment, el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l'Antiga, per passar posteriorment a instal•lar-se en uns locals de Ca la Guidó l'any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d'octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l'estiu de 1985, els seus responsables i els d'Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d'emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
  • Ràdio Mataró A Mataró a la Fira de 1951 es va posar en marxa, en període de proves, Radio Maresma de Mataró el dia 20 de maig de l'any 1951. Transmetia en ona mitjana. Els seus impulsors van ser Ernesto Jordi i José Bonany. La primera veu que va sortir per antena va ser la de José Crespo, un militant d'Acció Catòlica que feia teatre al Foment Mataroní. L'emissora, que comptava amb el suport de la delegació de l’Organización Sindical Española a Mataró, es va inaugurar oficialment el diumenge 29 de juliol de 1951. Els seus estudis estaven en un tercer pis de la Riera. Ernesto Jordà, Maria Rosa Brassé i Javier Ubach van ser alguns dels primers locutors. Quan es va crear la Red de Emisoras del Movimiento va passar a integrar-se com EFE-27. El mes de març de l’any 1964 va haver de tancar les seves emissions en ona mitjana. El projecte de Ràdio Mataró, en FM, va néixer l’any 1975 quan José María Ballvé, del grup empresarial Ràdio Miramar de Barcelona, va obtenir una llicència d’emissió. Ràdio Mataró EAM-31, va començar les emissions regulars el 15 de desembre de 1977. Un any i pocs mesos després que Radio Tele Taxi fos clausurada pel Govern Civil, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí fitxa Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i el 14 de desembre comença RM Radio. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari i crearia la cadena RM Radio. L'any 1991, Justo Molinero va aconseguir una llicència per a emetre en FM, la qual cosa va suposar ressorgir de Radio Tele Taxi, iniciant una nova etapa legalitzada i amb una xarxa de freqüències arreu de Catalunya.
  • Ràdio Móra d'Ebre Ràdio Móra d'Ebre va començar al carrer Bonaire de Móra d'Ebre l'any 1946, on Joan Canalda Asens va fer les primeres emissions en ona curta. Durant la Festa Major de 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Móra d'Ebre, que emetia ja en ona mitjana. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu REM 51. El 14 d'octubre de 1964, però, va ser clausurada, perquè no s'adaptava a la nova normativa de conversió en freqüència modulada. El tancament de l'emissora va fer que les persones que s'hi dedicaven formessin l'Associació de Ràdio Móra d'Ebre i l'emissora es va tornar a posar en marxa en FM l'1 de maig del 1969, amb l'indicatiu EAM-29. L'Associació de Ràdio Móra d'Ebre va gestionar l'emissora durant catorze anys. El 30 de setembre de 1983 es va decidir arrendar l'explotació de l'emissora a la Cadena SER. A l’any 1985 SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Mora d’Ebre i Ràdio Salou. L’any 1993 SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. El dia 1 de gener de 2012 la gestió de la ràdio va retornar als seus propietaris, l’Associació local de Ràdio Móra d’Ebre. Va deixar d'estar associada a la cadena SER per formar part de la mateixa cadena en qualitat d'emissora afiliada.
  • Ràdio Móra d'Ebre (SER) Ràdio Móra d'Ebre va començar al carrer Bonaire de Móra d'Ebre l'any 1946, on Joan Canalda Asens va fer les primeres emissions en ona curta. Durant la Festa Major de 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Móra d'Ebre, que emetia ja en ona mitjana. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu EFE 51. El 14 d'octubre de 1964, però, va ser clausurada, perquè no s'adaptava a la nova normativa de conversió en freqüència modulada. El tancament de l'emissora va fer que les persones que s'hi dedicaven formessin l'Associació de Ràdio Móra d'Ebre i l'emissora es va tornar a posar en marxa en FM l'1 de maig del 1969, amb l'indicatiu EAM-29. L'Associació de Ràdio Móra d'Ebre va gestionar l'emissora durant catorze anys. El 30 de setembre de 1983 es va decidir arrendar l'explotació de l'emissora a la Cadena SER. L'any 1985, SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Móra d'Ebre i Ràdio Salou. L'any 1993, SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre, Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. El dia 1 de gener de 2012, la gestió de la ràdio va retornar als seus propietaris, l'Associació local de Ràdio Móra d'Ebre. Va deixar d'estar associada a la cadena SER per formar part de la mateixa cadena en qualitat d'emissora afiliada.
  • Ràdio Olot Ràdio Olot és una emissora de ràdio privada d'àmbit local fundada el 8 de setembre de 1951. Abans, un grup de radioaficionats olotins va retransmetre el 14 de gener de 1950 les campanades de Sant Esteve i el cant dels serenos de la plaça Major d'Olot. Inicialment, era una emissora de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El 22 de setembre de 1954, Ràdio Olot EFE 41 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM), de la qual en va ser membre fins al 1963, quan la REM va donar per acabat el contracte i se'n va fer càrrec un patronat local. El 17 de juliol de 1965 va tancar temporalment les seves emissions, en haver d'abandonar l'OM i va passar a emetre en FM com Ràdio Olot EAM 28. Les noves instal·lacions de l'emissora en FM es van inaugurar el 24 d'octubre de 1965. Quan va complir els 25 anys, el 8 de setembre de 1976, va passar a fer tota la seva programació en català. Era la primera emissora que emetia íntegrament en català després del franquisme. Tres mesos després va fer-ho la primera ràdio pública, Ràdio 4. L'any 1982, l'Ajuntament d'Olot va comprar la meitat de les accions de la societat propietària de l'emissora. L’1 de febrer de 1983 va estrenar un nou centre emissor i va començar a emetre les 24 hores del dia. Al juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El 1989, Ràdio Olot amb Ràdio Costa Brava van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Des del 27 d'abril de 1998 fins l'estiu de l'any 2005 va formar part d'Ona Catalana.
  • Ràdio Pirineus Puigcerdà no va tenir una emissora pròpia fins a l'any 1962. Allà, va començar Josep Maria Teignier qui va marxar a treballar a Ràdio Olot. L'any 1983, Teignier, des de l'empresa Ràdio la Cerdanya va posar en marxa la ràdio privada Ràdio Pirineus. Va començar a emetre el 27 de novembre de 1983, des de Puigcerdà. Fins a l'any 1990 no va formar part de la Cadena 13. Des del 27 d'abril de 1998 fins a l'estiu de l'any 2005, va formar part d'Ona Catalana. Quan aquesta va ser comprada pel Grupo PRISA, l'estiu de 2005, va passar a emetre la programació d'Ona FM. Des del 5 d'octubre de 2009, va passar a ser Ràdio Pirineus-Cadena SER, emetent la seva programació i des del dia 14 d'aquell mes va començar a emetre una petita programació pròpia en desconnexió. Josep Maria Teignier i altres antics professionals de Ràdio Pirineus van col•laborar, com a voluntaris, en la creació de l'emissora municipal Ràdio Puigcerdà, inaugurada el 20 de febrer de 2015.
  • Ràdio Pont Nou El 30 de gener de 1984, la societat Sistemas Radiofónicos, propietària de Radio Minuto, va inaugurar Radio Corazón a Barcelona. Era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984 a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves. I Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que, en algunes franges de nit, connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. El 1989, SER a Catalunya va comprar la marca Radio Minuto i l'emissora Radio Corazón va passar a formar part de la naixent Cadena Dial.
  • Ràdio Principat Ràdio Principat fou creada sota l'impuls del bisbe d'Urgell Joan Martí i Alanis, a La Seu d'Urgell. Va fer les seves primeres emissions el 2 de març de 1998. El 1999, Ràdio Estel va celebrar el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la col·laboració amb Ràdio Principat que s'hi va associar, mantenint desconnexions per a la programació local. El mateix 1998, Ràdio Principat va posar en funcionament un repetidor a Andorra, que també forma part de la Diòcesi d'Urgell. A mitjans del 2000, la Generalitat de Catalunya li va cedir dues freqüències a Puigcerdà-Tosa d'Alp i a Lleida-Alpicat per emetre en proves de manera temporal. En el concurs públic del 2008 obtingué les concessions de forma definitiva. El 2017, l'emissora va desaparèixer i va ser absorbida per Ràdio Estel. A principis de l'any 2017, l'Ajuntament urgellenc i el Bisbat d'Urgell van arribar a un acord per llogar el local dels estudis de Ràdio Principat, situat a la zona de l'eixample de la ciutat. El trasllat dels equips de l'emissora municipal Ràdio Seu, des del seu emplaçament de Castellciutat, al passeig del Parc es va aprovar en una sessió plenària de l'Ajuntament celebrada l'any 2018.
  • Ràdio Ripoll La Emisora Sindical Radio Ripoll (EFE-20) va ser una emissora d'ona mitjana que es va inaugurar el juliol de 1951. Pel que fa a l'FM Ràdio Ripoll va començar a emetre el dia 11 de setembre de 1980, amb la voluntat de ser un mitjà de comunicació de proximitat per al Ripollès. Va ser la novena emissora municipal catalana. L'Ajuntament de Ripoll va rebre una llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991. Ràdio Ripoll va ser la primera emissora municipal que va tenir una explotació privada, canviant el seu nom pel de Ràdio Antena del Ter. A finals del mes de maig de 1985, el ple de l'Ajuntament de Ripoll va acordar que l'emissora passava a dir-se Ràdio Ripoll Antena del Ter. En aquell any formava part de SER Catalunya i volia abastar el Ripollès i Osona. El novembre de 1985, la Generalitat de Catalunya va clausurar el reemissor que Ràdio Ripoll Antena del Ter tenia instal·lat a Sant Bertomeu del Grau per abastar Osona. L'any 1986, l'emissora tornava a identificar-se com Ràdio Ripoll. El dia 19 de març de 1986 els alcaldes de quatre poblacions ripolleses, amb emissores municipals, van arribar a l'acord pel qual Ràdio Campdevànol, la Veu de Sant Joan les Abadesses i Ràdio Camprodon s'adherien a Ràdio Ripoll, ja que aquesta darrera era l'única de la comarca que estava legalitzada. Aquell acord es va prendre després que la Generalitat de Catalunya fes palesa la seva intenció d'expedientar les emissores municipals que no disposessin de la corresponent llicència. Les emissores tot i continuar oferint una programació pròpia connectaven la major part del temps amb Ràdio Ripoll i van formar La Xarxa d'Emissores del Ripollès. El mes de març de 1992, Ràdio Ripoll va deixar de tenir una titularitat municipal i va passar a ser una emissora privada. Ràdio Ripoll va ser el mitjà on es va crear el grup de mitjans de comunicació Corisa Media Grup, que l'any 1996 va posar en marxa la Televisió del Ripollès, sota la direcció del mateix gerent de Ràdio Ripoll, Jordi Martí. A la primavera de 1998, Ràdio Ripoll va ser una de les fundadores d'Ona Catalana, que va començar com una xarxa gironina, amb Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Olot i Ràdio Pirineus. Quan Ona Catalana va passar a estar en mans d'Unión Radio (Cadena SER) Ràdio Ripoll també va formar part d'Ona FM. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Després va seguir com a emissora privada local independent.
  • Ràdio Sabadell EAJ-20 El 1928, a Sabadell, es va constituir Radio Club Sabadell que seria l'embrió de la futura emissora local que es va inaugurar el 5 d'agost del 1933, durant la Festa Major. L'emissora s'establí en un pis del Cafè de Cal Jan situat a la Rambla. Dos anys després es van inaugurar uns nous estudis. El 22 de febrer de 1934, es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Mitjançant aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Ràdio va quedar un any sota el control de Radio Nacional d'Espanya fins que el propietari de la llicència, José Corbella, va decidir llogar-la a Juan Vidal Prat, propietari de Ràdio Badalona fins que el 1941 va transferir-la a l'empresa Emisiones Radiófonicas (ERESA). El 1950, Vidal Prat va intentar fer-se amb l'emissora original, al•legant que el contracte d'ERESA era invàlid. Finalment, un grup d'empresaris sabadellencs van constituir l'empresa Compañía de Emisiones y Publicidad i van comprar les accions necessàries per se els propietaris de Ràdio Sabadell. Posteriorment, l'emissora canviarà de propietaris, entre els quals s'inclou Caixa Sabadell. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. El mes de setembre de 1985, Ràdio Sabadell va iniciar una nova programació com Ràdio Sabadell Ràdio Comarques Catalanes, que va durar pocs anys. Aquell any, des de finals de gener, la Corporació Catalana de Ràdio i TV va començar negociacions amb Ràdio Sabadell per poder-la comprar i disposar d'una emissora d'OM per a Catalunya Ràdio. El Cap d'Any de 1985, Ràdio Sabadell va connectar amb la programació de Catalunya Ràdio i semblava que, des del gener de 1986, podria començar una nova programació. Finalment, no es va arribar a l'acord de compra. De juliol de 1986 a març de 1995, Ràdio Sabadell va oferir una programació estrictament local. Alguns estudis d'audiència van situar en uns 82.000 el nombre d'oïdors, al juny de 1992. El juny de 1987, la COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de l'emissora (CEPSA) i passa a controlar-la. El 1994 la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. El nom de Ràdio Sabadell va reaparèixer, com a emissora municipal de la ciutat, emetent per FM l'any 2001.
  • Ràdio Terrassa Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d’abril de l’any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d’Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un pèrit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radio club, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l’any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d’aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l’FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l’emissora d’FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l’eslògan “la emisora de la buena música”. L’any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, el gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l’emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d’emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l’any 2010. Segons els nous propietaris, la Cadena SER havia decidit no renovar l’acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa FM Canal Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. L'1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa Segundo Canal Canal Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l’any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. L'1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa-SER Vallès Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat Francesc Macià va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric, que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere,38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965 Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins el mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Tremp L'any 1957 es va posar en marxa a Tremp, en ona mitjana, Radio Tremp La Voz de la Conca del Frente de Joventudes. El 15 de juliol de 1965 va deixar d'emetre perquè no podia passar a emetre en FM. L'any 1980, el Grup Independent de Tremp d'en Josep Altisent tenia com a un dels seus punts electorals la reobertura de la ràdio. La idea va ser desestimada pel seu elevat cost. Un dels components, pocs dies després, va posar en marxa un transmissor artesanal de baix cost i així va començar a emetre en FM Ràdio Tremp La Veu de la Conca. Entre els promotors hi havia Manolo García, Ramon Pascual i Josep Lluís Datz. Els primers estudis van estar al col·legi Sant Josep de Tremp. L'ajuntament de Tremp volgué formar part d'aquest projecte i va demanar una llicència d'emissió a la Generalitat. El 16 de maig del 1981, la conselleria de Comunicació i Audiovisuals va concedir la freqüència de 107.4 a Ràdio Tremp, La Veu de la Conca. Les primeres emissions començaven amb la "Cançó d'amor i de guerra" de la sarsuela catalana estrenada el 1926. Aquesta etapa, com a emissora municipal, va acabar l'any 1991. Es volien renovar les instal·lacions i es va comprar nou material, però el govern del nou consistori no la va posar en marxa. Des del 1994, la freqüència de Ràdio Tremp va passar a mans privades. Va formar part de Cadena Musical, amb Ràdio Cervera i Ràdio Tàrrega. El maig de l'any 1999, Ràdio Tremp i la resta d'emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana. Montcau Produccions va començar a operar l'any 2014 a Tremp mitjançant una llicència de ràdio pròpia. Alhora, disposava d'altres llicències a Catalunya que emetien sota la marca Digital Hits FM. El 22 de juny de 2017, l'Ajuntament de Tremp va presentar l'acord amb Montcau Produccions, propietària de Digital Hits FM, per tornar a tenir una ràdio amb producció local. Les emissions de Ràdio Tremp-Digital Hits s'havien iniciat el 20 de juny de 2017, des d'un estudi ubicat al pavelló del Juncar, amb una emissió especial del programa matinal "Aixecant el país" emès per totes les emissores de Digital Hits FM. Durant l'estiu es van realitzar emissions en proves i es van emetre butlletins informatius locals. A partir del mes de setembre, Pallars Digital es va fer càrrec de la delegació de Digital Hits FM a Tremp i, en conseqüència, va assumir bona part de la programació territorial i la producció íntegra dels informatius locals i comarcals de Ràdio Tremp. La inauguració oficial de la programació de la tercera etapa de Ràdio Tremp es va fer el 19 d'octubre de 2017.
  • Ràdio Valira Va començar les seves emissions l'any 1986, a La Seu d'Urgell, amb estudis al Principat d'Andorra, on disposava d'una altra freqüència. Va formar part de l'etapa final de la Cadena 13. Quan aquesta va desaparèixer, des de l'octubre de 1990 es va unir a la Cadena Principat, formada per Ràdio Valira, Ràdio Grup de Girona, Ràdio Vic i Radio Salud de Barcelona, tot i que, cadascuna de les emissores disposava d'una total autonomia de programació. Posteriorment, Ràdio Valira va establir acords per retransmetre part de la programació de les cadenes espanyoles Punto Radio i Onda Cero Radio a Andorra.
  • Ràdio Valls Ràdio Capital de L'Alt Camp va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET a Valls. Va començar a emetre l'any 1984. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l'Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l'emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d'aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de l'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjan febrer de 1985. A finals de 1987 Ràdio Valls es va incorporar a la Cadena 13. A finals del mes de juny de 1996, Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova decideix que Ràdio Valls connecti amb Ràdio Flashback, passant a ser Ràdio Valls Flahback. Posteriorment, va passar a ser Ràdio Valls – RAC 105. L'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls el 23 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi del 2012 Ona Valls va deixar d'emetre.
  • Ràdio Valls Flaixbac Ràdio Capital de l’Alt Camp va sorgir com a iniciativa del grup d’Electrònica de l’AAEET a Valls. Va començar a emetre l’any 1984. Inicialment no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l’Ajuntament de Valls, passant a ser municipal el juliol de 1985. Però, la Generalitat de Catalunya, la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l’Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l’emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d’aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de l’Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. Al final de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. A finals del mes de juny de 1996, Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova decideix que Ràdio Valls connecti amb Ràdio Flashback, passant a ser Ràdio Valls Flashback (des de 1999 Ràdio Valls Flaixbac). Posteriorment va passar a ser Ràdio Valls – RAC 105. L’Ajuntament va posar en marxa l’emissora municipal Ona Valls el 24 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi del 2012 Ona Valls va deixar d’emetre.
  • Ràdio Vic A Vic, als anys 1957, 1958 i 1959 va estar funcionant en ona mitjana la ràdio parroquial Radio Vich. A la dècada de 1960 va passar a ser una emissora privada en ona mitjana que, d’acord amb la legislació existent en el moment, va ser inclosa en la Red de Emisoras del Movimiento (REM) com EFE-55 La Voz de Ausona, Vich. A l’any 1965 va haver de tancar les emissions en ona mitjana i es va veure obligada a passar a emetre en FM. Radio Vich EAM-26, a finals de la dècada de 1960, era l’única emissora d’FM que hi havia a Osona. A les comarques veïnes del Ripollès, Cerdanya, Berguedà, Selva i Vallès Oriental no n’hi havia cap. Només hi havia Ràdio Olot EAM-28, a la Garrotxa. Des d’Osona pràcticament només es podia sintonitzar Radio Vic, ja que les emissores de Barcelona no arribaven. Radio Vich l’any 1975 va incorporar un transmissor d’1 kW de potència. La freqüència era 91.2 MHz. Va fer el següent anunci, llegit pel locutor Alex Brugera: “Miles de hogares nos reciben cada día. Nuestra voz y nuestro sonido cubren la Plana. Cruzan el Cabrerés hasta la Garrotxa. Se extienden por el Ripollés. Salvan de un salto la Selva y se abren en abanico desde el Lluçanés hasta las playas de la Costa Brava. Radio Vich, un gran recurso publicitario a su alcance.” L’any 1976 Radio Vich va incorporar el so estereofònic i va canviar a la freqüència de 90.3 MHz. Quan l’any 1978 totes les emissores de la REM van passar a formar part de Radio Cadena Española Ràdio Vic, com Ràdio Olot, se’n van mantenir al marge i va seguir com una ràdio privada independent La Cadena 13 va començar a funcionar l’any 1984 com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. Ràdio Vic s’hi va integrar. A l’estiu de 1984 Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Ràdio Vic va formar part de Cadena 13 fins la seva desaparició el mes de setembre de 1990. Després Ràdio Vic va formar part de la cadena RKOR, com Ràdio Vic RKOR, cadena que era propietat del Grupo Planeta. Aleshores va passar a oferir una programació musical. Més endavant Ràdio Vic RKOR va passar a estar gestionada per Luis de Olmo, a partir de l’1 de gener de 2001. La causa va ser un intercanvi entre els dos grups, que va atorgar a Planeta el control d’una emissora a Lleida, mentre que Onda Rambla podia emetre per Ràdio Vic. Des de l’11 de gener de 2001, Ràdio Vic RKOR va passar a formar part d’Onda Rambla. Ràdio Vic va canviar la seva fórmula musical per la programació d’Onda Rambla, va passar a ser Onda Rambla Vic i emetia cada matí, des de les sis fins a la una del migdia, el programa en castellà “Protagonistas” de Luis del Olmo. Immediatament es va produir una reacció en contra i es va crear la plataforma “Ràdio Vic en Català”, impulsada per la Coordinadora d’Associacións per la Llengua. Dies després un parell de persones van ser detingudes per trencar els vidres de l’emissora. El 22 de gener de 2001 aquella plataforma es va adreçar per carta als anunciants de l’emissora, perquè retiressin la publicitat d’Onda Rambla Catalunya-Onda Cero. El 15 de febrer, en una entrevista a TV d’Osona, Luis del Olmo expressava que la pressió feta per la plataforma li havia fet perdre el 80% de la publicitat. El mes de març de 2001 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va obrir un expedient a l’emissora, degut a que aquesta estava gestionada indirectament. El Consell de l'Audiovisual proposava dues opcions a les dues parts per donar el seu vist-i-plau: el traspàs d'una part majoritària de les accions o bé el retorn de la gestió a mans de Planeta. El mes de maig de 2001 Luis de l'Olmo passava a ser el soci majoritari dins dels propietaris. El 14 d’agost de 2001, la plataforma “Ràdio Vic en català” va presentar una denuncia davant del CAC contra Osonenca de Ràdio i TV, l’empresa propietària de Ràdio Vic, i Onda Rambla a les que acusava d’incompliment dels acords previstos en el seu contracte d’associació que el CAC havia acceptat. Específicament es denunciava l’incompliment de les franges horàries dedicades a la programació local. El mes de desembre de 2001, Onda Rambla va reestructurar la seva programació a Vic, Girona i Igualada. En el cas de Vic, “Protagonistas” va ser substituït pel programa “Vic Directe”. El 26 de gener de 2002 la plataforma “Ràdio Vic en català” va organitzar una festa en el Recinte del Sucre per celebrar que Onda Rambla Vic tornava a emetre tota la programació en català. El mes de novembre de 2002, Ona Catalana i el Grupo Planeta van arribar a un acord pel qual Ràdio Vic s’incorporava en aquella cadena en qualitat d’emissora associada. La programació, com a l’etapa Ràdio Vic RKOR va passar a ser bàsicament musical i amb connexions amb Ona Música. Ràdio Vic va abandonar els seus estudis del carrer Sant Antoni 4 i es va traslladar als d’Ona Osona, ubicats a la Rambla dels Montcada. Onda Rambla va aconseguir una freqüència pròpia a Osona, diferent de la de Ràdio Vic. L'any 2004 Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment la majoria d’emissores d’Onda Rambla van passar a ser emissores de Punto Radio. Aquella freqüència, a l’any 2010 va passar a ser El 9 FM. El Grupo Planeta, el desembre de 2005, va vendre Osonenca de Ràdio i Televisió, l’empresa propietària de Ràdio Vic, a al grup Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, propietari de diversos mitjans de comunicació d'Osona i el Ripollès. El nou propietari va recuperar la marca Ràdio Vic. El mes de maig de 2006 Ràdio Vic va començar a distribuir el seu senyal per Internet. El 21 de novembre de 2012 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va acceptar l’arrendament de la llicència per a la prestació del servei de comunicació audiovisual radiofònica de la localitat de Vic, per part de la societat Osonenca de Ràdio i Televisió a favor de Totssomun. Font: informació pròpia i l’extreta de la pàgina web del radioaficionat EA3FHP i l’aportada per Luis Segarra, de “Guía de la radio”
  • Segre Ràdio Emissora local privada de Lleida que es va crear quan l'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre les accions de l'emissora de Lleida ciutat, Ràdio Terraferma-Cadena 13 -que en aquell moment feia més de 10 anys en antena- a un grup d'accionistes minoritaris, que ja estava present dins l'accionariat de l'emissora i va entrar a formar part del nou accionariat el diari lleidatà "Segre", amb la meitat d'accions. Ràdio Segre va començar a emetre a partir de finals del mes de setembre de 1994. Oferia programació en català que combinava continguts de música, informació i convencionals. Anys després l'emissora va passar a denominar-se Segre Ràdio. El Grup Segre, des de l'any 2009, va passar a gestionar Pròxima Lleida i la freqüència de Segre Ràdio es va vendre a la Cadena SER que va passar a oferir Ràdio Lleida en FM.
  • Styl Classics El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya va permetre que a Catalunya sorgissin les petites cadenes musicals catalanes Styl FM i Gum FM i l'Andorrana Pròxima FM, també amb presència a Catalunya. L'any 2003, TLB Grup guanya l'adjudicació d'un dels quatre canals de TDT de la Catalunya Central. Aquest grup de comunicació l'any 2003 crea Styl FM a partir de la freqüència de Manresa que estava associada a Flaix FM. L'empresa propietària d'aquella freqüència era Ràdio Ciutat de Manresa. El 17 de novembre de 2003, Styl FM va començar a transmetre des de Barcelona, a més de Manresa. Inicialment, oferia la radiofórmula Styl Cat, que el gener de 2004 va passar a ser Styl FM. A Internet es va obrir el portal stylfm.com l'any 2004, per distribuir Styl FM en línia. El mes de març de 2004 es va posar en marxa Styl FM Classics. En aquell moment a Manresa es podia escoltar Styl FM i Styl FM Classics en dues freqüències. A Internet es va obrir el portal stylclassics.com l'any 2007, per distribuir Styl Classics en línia. A Barcelona, Styl FM va deixar d'emetre durant uns mesos per tornar a sortir del setembre de 2007 al 22 de març de 2010. El motiu per acabar les emissions a Barcelona és que no disposava de la llicència per fer-ho. A partir d'aquell moment només es va poder escoltar per la freqüència de Manresa. Ràdio i Televisió de Manresa, d'ençà de l'any 2009 i fins a l'any 2013, aproximadament, va llogar durant uns anys la seva concessió a Montserrat al Grupo Intereconomía per tal d'emetre Radio Intereconomía. L'any 2011, Styl FM també es podia escoltar per un múltiplex de la TDT al Bages. L'any 2013, en FM, només s'oferia una única radiofórmula Styl FM. El mes de gener del 2016, la societat Ràdio Ciutat de Manresa va arribar a un acord amb la societat Capital Radio Economía per arrendar la seva freqüència de Montserrat. Això va suposar la desaparició d'Styl FM de la banda d'FM i que seguís només oferint la seva fórmula musical per Internet. L'Acord 4/2016, de 19 de gener, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya autoritzava la transmissió de la llicència per a la prestació servei de radiodifusió de Manresa de la societat Ràdio Ciutat de Manresa a favor de la companyia Som House, sense eliminar el contracte d'arrendament de la llicència realitzat a Capital Radio Economía per substituir en el dial del Bages l'emissora musical Styl FM per l'emissora de temàtica econòmica Capital Radio. El 7 de setembre de 2021, al compte de Twitter d'Styl FM s'anunciava que tornava a emetre en FM per a la Catalunya Central, als 103.3 MHz. L'any 2024, el web de Styl Classic anunciava que sortia pels 95.2 MHz. Els seus estudis estaven al carrer Pompeu Fabra de Manresa.
  • Styl FM El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya va permetre que a Catalunya sorgissin les petites cadenes musicals catalanes Styl FM i Gum FM i l'Andorrana Pròxima FM, també amb presència a Catalunya. Styl FM es va crear l'any 2003 a partir de la freqüència de Manresa que estava associada a Flaix FM. L'empresa propietària era Ràdio Ciutat de Manresa. El 17 de novembre de 2003, Styl FM va començar a transmetre des de Barcelona, a més de Manresa. Inicialment, oferia la radiofórmula Styl Cat, que el gener de 2004 va passar a ser Styl FM i el març de 2004 Styl FM Classics. En aquell moment a Manresa es podia escoltar Styl FM i Styl FM Classics en dues freqüències. A Barcelona, Styl FM va deixar d'emetre durant uns mesos per tornar a sortir des del setembre de 2007 fins al 22 de març de 2010. El motiu per acabar les emissions a Barcelona és que no disposava de la llicència per fer-ho. A partir d'aquell moment només es va poder escoltar per la freqüència de Manresa. Ràdio i Televisió de Manresa, des de l'any 2009 i fins a l'any 2013, aproximadament, va llogar durant uns anys la seva concessió a Montserrat al Grupo Intereconomía per tal d'emetre Radio Intereconomía. L'any 2011, Styl FM també es podia escoltar per un múltiplex de la TDT al Bages. L'any 2013 només s'oferia una única radiofórmula Styl FM. El mes de gener del 2016, la societat Ràdio Ciutat de Manresa va arribar a un acord amb la societat Capital Radio Economía per arrendar la seva freqüència de Montserrat. Això va suposar la desaparició d'Styl FM de la banda d'FM i que seguís només oferint la seva fórmula musical per Internet. L'Acord 4/2016, de 19 de gener, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya autoritzava la transmissió de la llicència per a la prestació servei de radiodifusió de Manresa de la societat Ràdio Ciutat de Manresa a favor de la companyia Som House, sense eliminar el contracte d'arrendament de la llicència realitzat a Capital Radio Economía per substituir en el dial del Bages l'emissora musical Styl FM per l'emissora de temàtica econòmica Capital Radio. El 7 de setembre de 2021, al compte de Twitter d'Styl FM s'anunciava que tornava a emetre en FM per a la Catalunya Central, als 103,3 MHz.
  • Televisió Catalana – Ràdio Avui El 23 d’abril de 1982, el diari “Avui” comunicava: “Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió”. El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA (“La Vanguardia”) -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de “El Periódico”). En les seves primeres emissions en proves a l’FM es va identificar com “Televisió Catalana – Ràdio Avui”. Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l’emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d’emetre. Mesos després d’aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari “Avui” va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari “Avui” i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l’emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català.
  • UA1 Lleida Ràdio Emissora privada de Lleida que va ser creada l'any 2011. Té la seva seu al carrer Bisbe Martin. És propietat del Grupo Simalro.
• Privada nacional Emissores i cadenes de radiodifusió, actives o inactives, d'abast nacional, propietat d'empreses privades: Cadena Catalana -dins de la Cadena Rato-, Cadena 13, Cadena Nova, RAC 1, RAC 105, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel, Ràdio Flaix, etc.
  • Anoia Ràdio L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer seu el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Igualada, Anoia Ràdio va passar a ser Onda Rambla Catalunya Centre. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local. Un any després, des de l'octubre de 2011, van passar a identificar-se com ABC Punto Radio i, des del mes de novembre, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE.
  • Antena de Catalunya Des de 1977, l'FM de Ràdio Sabadell va funcionar com a Antena de Catalunya. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. L'any 1983, l'FM de Ràdio Sabadell va ser llogada per Radio Salud, un projecte radiofònic de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. Anys després, quan va acabar el projecte Radio Salud, la freqüència va ser comprada per Radio Marca.
  • Antena del Maresme L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13.Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats al carrer Barcelona 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i, finalment, des de l'octubre de 1987, aproximadament, com Cadena 13 Maresme. Els estudis van passar a estar a Mataró. L'any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d'aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies, només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L' estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirinesus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista “Capçalera”, l’any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Amposta El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. Ràdio Amposta es va posar en marxa l’any 1983 i es va integrar a la Cadena 13, com Cadena 13 Amposta. Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui, va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrere la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar les emissions. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Barcelona  Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa.Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià.Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrere la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrere el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC".La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials.A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). El juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar.El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona.El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona.Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores.L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13, que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova des de l'1 d'octubre.A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passa a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573).
  • Cadena 13 Cervera-Tàrrega El projecte local de Ràdio Cervera va iniciar-se el 1983 quan l'Ajuntament de Cervera va sol·licitar-ne la llicència d'emissió. Però des de l'inici va ser una emissora de la Cadena 13. Va començar a emetre, en proves, el setembre de 1983. El gener de 1984 va començar la programació regular. El 1987, La Paeria de Cervera va renunciar a la freqüència i aquesta va passar a ser propietat de la Cadena 13. Aleshores es va identificar com Cadena 13 Cervera-Tàrrega. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. L'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre Ràdio Cervera a un particular. Aleshores, la llicència va ser adjudicada a la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA, mitjançant Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 30 de maig de 1995. Posteriorment, la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA va transmetre la titularitat de l'esmentada concessió a la societat Ràdio Cervera, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 9 de novembre de 1999. Novament, la concessió es va transmetre a favor de la societat Ona Catalana, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 6 de juliol de 2004. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant l'Acord 189/2007, de 13 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va renovar a la societat Ona Catalana, SA, la concessió de l'emissora de Cervera 99.2 MHz, per un període de deu anys. Posteriorment, mitjançant l'Acord 85/2008, de 4 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, s'autoritza, entre d'altres, una operació de fusió per absorció d'Ona catalana, per part de la Sociedad Española de Radiodifusión. Segons l'Acord 253/2010, de 17 de novembre, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya es va autoritzar la transmissió de la llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual radiofònica a la localitat de Cervera (99.2 MHz) per part de la seva titular, la Sociedad Española de Radiodifusión, a favor de la societat Ràdio Lleida.
  • Cadena 13 Maresme L’any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències de FM. Un terç d’aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13. Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983.Tenia els estudis al carrer Barcelona, 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i va traslladar el transmissor i els estudis a Mataró. Finalment, des de l’octubre de 1987, aproximadament, es va identificar com Cadena 13 Maresme. L’any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d’aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Els darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Cadena 13 Tarragona Reus Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). El juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Els darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573).
  • Digital Hits FM Digital Hits FM és una cadena de ràdio privada, que emet una radiofórmula musical basada en els grans èxits de la música "dance". Va iniciar les seves emissions l'11 de setembre de 2013 des de Puigcerdà, amb el centre emissor a la Tossa d'Alp. Aquesta emissora musical multiplataforma i de proximitat pertany a Digital Hits Audiovisual i el Grup Mola Media (Mola TV). El Grup Mola, establert a Sabadell, era el propietari, en el moment de posada en marxa de Digital Hits, de Mola TV, Mola FM i Amb 2FM. El Grup Digital Hits, dedicat al sector dels mitjans audiovisuals des del 2005, tenia una important presència al sector jove i de mitjana edat gràcies als programes de televisió englobats sota la marca Digital Hits TV distribuïts a través de televisions locals i del portal web audiovisual dedicat a l'oci nocturn Digitalhits.cat. L'any 2014, Amb2 FM ja no sortia per FM, perquè no tenia llicència, i només transmetia en 3 múltiplex de la TDT. Va ser aleshores quan l'empresa Montcau Produccions de Sabadell, gestora del Grup Mola, va rebre dues llicències d'FM. En la sessió del 3 de setembre del ple del Consell Audiovisual de Catalunya es va aprovar l'adjudicació d'explotació comercial de 22 llicències de ràdio en freqüència modulada. En el cas de Digital Hits se li van adjudicar les llicències de Vic i Tremp. L'emissor d'Osona-Collsuspina va entrar en funcionament el juliol de 2015. El mes de març de 2017, El 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès va incorporar la seva freqüència d'FM (100.9 MHz) a Digital Hits. El 3 de Vuit tenia aquella freqüència des de l'any 2008 i havia estat operant-la sota el paraigua d'altres marques. Amb el pas dels anys, Digital Hits ha aconseguit abastar una gran part de Catalunya. L'any 2023 sortia per sis freqüències d'FM i diversos múltiplexs de TDT de Barcelona, Tarragona i Girona. Els seus estudis centrals es troben a Sabadell. Els programes territorials s'emeten des dels estudis de Vilafranca del Penedès, Tremp, Vic i Tortosa.
  • Flaix Ciutat Emissora de Flaix FM a la ciutat de Manresa. Va començar a oferir la programació regular el mateix dia que tota la cadena, l'1 de juny de 1992. Abans va emetre uns dies en període de proves. A principis de 1999 va passar a identificar-se com Flaix FM Catalunya Central. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i després el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on hi han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir temps després només amb les seves dues emissores en català.
  • Més Estel Canal en línia a Internet de Ràdio Estel. Més Estel es podia escoltar, tant des de la web de Ràdio Estel com des de l'aplicació de l'emissora. Va començar a difondre la seva oferta musical el dia 9 de gener de 2023. Oferia una selecció de cançons des dels anys 1960 fins a l'actualitat. Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal, 460 de Barcelona, a la cruïlla amb Rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.
  • Ona Barcelona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la ràdioformula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la ràdioformula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català de SER Catalunya.
  • Ona Catalana Va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar les emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya. El 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalidad de Cataluña a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp). Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Barcelona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018, es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Girona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Osona Ona Osona es va inaugurar el 14 de juliol de l’any 2000. Formava part de la cadena Ona Catalana. Tenia els seus estudis a la rambla dels Montcada de Vic. Ona Osona, igual que la resta d’emissores de la cadena, va posar en funcionament la seva programació generalista l’11 de setembre del 2000. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d’abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’any 1999 Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d’adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, a l’octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d’Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999 Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l’empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l’havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. Per tant aquest grup passava a ser el propietari d’Ona Osona que, a finals de 2005, va passar a ser Cadena SER-Osona per tal de millorar la recepció de la SER en aquella comarca. El Grup Taelus de Comunicació, grup multimèdia nascut a l’any 1995 a Manresa, és qui controla Canal Taronja, Ràdio Manresa Cadena SER, Cadena SER Osona i 40 Principals Osona.
  • Onda Rambla Barcelona L’any 1991 el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan a l’any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Catalunya L’any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l’any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Catalunya Centre L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. En aquell moment, a Igualada Anoia Ràdio va passar a ser Onda Rambla Catalunya Centre. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local. Un any després, des de l'octubre de 2011, van passar a identificar-se com ABC Punto Radio i, des del mes de novembre, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE.
  • Onda Rambla Girona L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Barcelona, Onda Rambla va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal, 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d'octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. A Girona el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i Onda Rambla, el 10 d'octubre de 1995, van signar l'acord de venda dels drets d'explotació de l'emissora de l'entitat gironina, Ràdio Grup. El GEiEG va descartar les ofertes presentades per altres quatre cadenes i emissores: COPE, SER, Onda Cero i COM Ràdio. Finalment, va optar per cedir els drets a Onda Rambla, propietat del periodista Luis del Olmo. Del 27 d'octubre al 2 de novembre de 1995, Onda Rambla Girona va emetre una part de la seva programació des del Protabús, instal·lat en el recinte firal de la Devesa de Girona. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: "la ràdio d'aquí". L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l'any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Lleida L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Barcelona, Onda Rambla va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d'octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: "la ràdio d'aquí". L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l'any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Tarragona L'antecedent va ser l'emissora que va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona - Cadena Catalana, propietat de la família Rato i la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990 la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991 Luis del Olmo quan va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Anys després, quan Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a Punto Radio, aquesta freqüència de Reus passaria a ser Onda Cero Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local, en el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Vic Ràdio Vic va formar part de Cadena 13 fins la seva desaparició el mes de setembre de 1990. Després Ràdio Vic va formar part de la cadena RKOR, com Ràdio Vic RKOR, cadena que era propietat del Grupo Planeta. Aleshores va passar a oferir una programació musical. Més endavant Ràdio Vic RKOR va passar a estar gestionada per Luis de Olmo, a partir de l’1 de gener de 2001. La causa va ser un intercanvi entre els dos grups, que va atorgar a Planeta el control d’una emissora a Lleida, mentre que Onda Rambla podia emetre per Ràdio Vic. Des de l’11 de gener de 2001, Ràdio Vic RKOR va passar a formar part d’Onda Rambla. Ràdio Vic va canviar la seva fórmula musical per la programació d’Onda Rambla, va passar a ser Onda Rambla Vic i emetia cada matí, des de les sis fins a la una del migdia, el programa en castellà “Protagonistas” de Luis del Olmo. Immediatament es va produir una reacció en contra i es va crear la plataforma “Ràdio Vic en Català”, impulsada per la Coordinadora d’Associacións per la Llengua. Dies després un parell de persones van ser detingudes per trencar els vidres de l’emissora. El 22 de gener de 2001 aquella plataforma es va adreçar per carta als anunciants de l’emissora, perquè retiressin la publicitat d’Onda Rambla Catalunya-Onda Cero. El 15 de febrer, en una entrevista a TV d’Osona, Luis del Olmo expressava que la pressió feta per la plataforma li havia fet perdre el 80% de la publicitat. El mes de març de 2001 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va obrir un expedient a l’emissora, degut a que aquesta estava gestionada indirectament. El Consell de l'Audiovisual proposava dues opcions a les dues parts per donar el seu vist-i-plau: el traspàs d'una part majoritària de les accions o bé el retorn de la gestió a mans de Planeta. El mes de maig de 2001 Luis de l'Olmo passava a ser el soci majoritari dins dels propietaris. El 14 d’agost de 2001, la plataforma “Ràdio Vic en català” va presentar una denuncia davant del CAC contra Osonenca de Ràdio i TV, l’empresa propietària de Ràdio Vic, i Onda Rambla a les que acusava d’incompliment dels acords previstos en el seu contracte d’associació que el CAC havia acceptat. Específicament es denunciava l’incompliment de les franges horàries dedicades a la programació local. El mes de desembre de 2001, Onda Rambla va reestructurar la seva programació a Vic, Girona i Igualada. En el cas de Vic, “Protagonistas” va ser substituït pel programa “Vic Directe”. El 26 de gener de 2002 la plataforma “Ràdio Vic en català” va organitzar una festa en el Recinte del Sucre per celebrar que Onda Rambla Vic tornava a emetre tota la programació en català. El mes de novembre de 2002, Ona Catalana i el Grupo Planeta van arribar a un acord pel qual Ràdio Vic s’incorporava en aquella cadena en qualitat d’emissora associada. La programació, com a l’etapa Ràdio Vic RKOR va passar a ser bàsicament musical i amb connexions amb Ona Música. Ràdio Vic va abandonar els seus estudis del carrer Sant Antoni 4 i es va traslladar als d’Ona Osona, ubicats a la Rambla dels Montcada. Onda Rambla va aconseguir una freqüència pròpia a Osona, diferent de la de Ràdio Vic. L'any 2004 Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment la majoria d’emissores d’Onda Rambla van passar a ser emissores de Punto Radio. La freqüència d’Onda Rambla Vic, des de l’1 de febrer de 2010, va passar a ser El 9 FM.
  • Onda Rambla Vilanova A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la família Rato, propietària de la Rueda Rato, i va canviar el nom pel de Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. L'any 1978, Radio Panadés estrena el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova, dins d'Onda Cero. Mentre va funcionar com Onda Rambla Vilanova sempre va mantenir una part de programació pròpia. Des de l’octubre de 2004, l’emissora va adoptar el nom d’Onda Cero Radio Vilanova. A l'any 2006 Onda Cero Vilanova va tancar els seus estudis a Vilanova i la Geltrú i va mantenir un personal mínim per fer les desconnexions publicitàries locals i oferir la programació d’Onda Cero.
  • RAC 1 El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa RAC105 el 15 de febrer de 1984. El 28 de juliol de 1998 s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000 El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de JAume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • RAC 105 En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 a les 9 del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació, als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC 105. La gestió de RAC 105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d’Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Les dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947.
  • RAC+1 RAC1, el setembre de 2019, va afegir al seu web l'apartat RAC+1 que, a més d'oferir alguns pòdcasts de producció pròpia, servia per difondre transmissions en directe de partits de futbol i bàsquet, mentre que la programació de flux radiava altres programes. Dins dels primers pòdcasts produïts per a RAC+1 hi havia: Oxigen -meteorologia i medi ambient- i RAC1net de tecnologia. El gener de 2021 s'hi van sumar set títols més i l'oferta va continuar creixent. El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000.
  • Radio Tele Taxi Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.
  • Radio Tele Taxi FM y Olé Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.
  • Ràdio Avui Cadena 13 El 23 d'abril de 1982, el diari "Avui" comunicava "Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió".El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA ("La Vanguardia") -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de "El Periódico"). En les seves primeres emissions en proves a l'FM es va identificar com "Televisió Catalana – Ràdio Avui". Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l'emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al Passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d'emetre. Mesos després d'aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari "Avui" va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari "Avui" i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l'emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Ràdio Barça Cadena 13 Cadena 13 Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal ,612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986 Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. Era el resultat de les negociacions mantingudes amb el FC Barcelona presidit per Josep Lluís Núñez. L'acord establia una durada de quatre anys que no es va complir. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992 Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • Ràdio El Masnou Maresme L’any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències de FM. Un terç d’aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13. Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983.Tenia els estudis al carrer Barcelona, 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i va traslladar el transmissor i els estudis a Mataró. Finalment, des de l’octubre de 1987, aproximadament, es va identificar com Cadena 13 Maresme. L’any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències de FM. Algunes d’aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies, només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l’estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, TarragonaReus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Estel Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys, va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat del Bisbat d'Urgell està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal,460 a Barcelona, a la cruïlla amb rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.
  • Ràdio Flaix FM L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i després el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on hi han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir temps després només amb les seves dues emissores en català.
  • Ràdio Flaixbac L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d’FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i, després, el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre, Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón que va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir només amb les seves dues emissores en català.
  • Ràdio Mar Emissora de la Cadena 13 a Tarragona que va començar a funcionar el mes de juny del 1984. Va funcionar durant pocs anys, fins al 1990. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'any 1985, la Cadena 13 també va obrir una delegació en un primer pis de la plaça del Mercadal de Reus. Ràdio Mar de la Cadena 13 va ser l’origen de la freqüència de COPE Tarragona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Cadena Nova Tarragona-Reus, la programació pròpia desapareixeria al cap de poc temps. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre en indicatiu COPE, com és el cas de COPE Tarragona.
  • VilaWeb (pòdcasts) VilaWeb és el portal informatiu d'Internet més antic en llengua catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. El 15 de maig del 1995 va començar a funcionar de manera oficial La Infopista que, el 15 de maig de 1996, va esdevenir en VilaWeb. Pel que fa a la producció de continguts sonors a Internet des de VilaWeb cal remuntar-se al programa "L'Internauta", que va començar a emetre per les ones de Catalunya Ràdio el setembre de 1995. Es tractava d'una col·laboració de l'emissora amb VilaWeb. Era presentat i dirigit per Jordi Vendrell i comptava amb la presència setmanal de Vicent Partal. Després de catorze temporades en antena, el setembre de 2010 Catalunya Ràdio va comunicar que no continuaria el programa i els seus autors van decidir continuar fent "L'Internauta" com un pòdcast, produït i distribuït des de VilaWeb. Una dècada després, VilaWeb va crear el primer pòdcast nadiu a Internet, "Closcadelletra". El 27 de setembre de 2022 es va estrenar el segon pòdcast nadiu "Santa Eulàlia" i el 16 de març de 2023, el tercer, "La tertúlia proscrita".
• Pública estatal Totes les emissores que pertanyen a Radio Nacional de España de la Corporación de Radio y Televisión Española, que és de caràcter públic estatal, com Ràdio 4, que emet únicament en català. I les emissores que, anys ençà, formaven part de Radiocadena Española, Red de Emisoras del Movimiento (REM), Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) i Cadena de Emisoras Sindicales (CES).
  • Cadena Azul de Radiodifusión Durant el franquisme, a més de Radio Nacional de España, es van crear tres cadenes radiofòniques públiques: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) La Cadena Azul de Radiodifusión era la cadena que agrupava les emissores escolars Radio Juventud de..., sorgides a partir del 1946 a diverses localitats espanyoles. Depenia del Frente de Juventudes. La CAR es va crear l'any 1954. La Secretaria General de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) anomenava els seus directors. Les emissores de la CAR es finançaven amb la publicitat. Tot i existir la cadena, la major part de la programació era local. Alguna programació conjunta s'enregistrava als estudis del carrer Diego de León de Madrid, a l'edifici de Radio Juventud de España i es distribuïa en cintes magnetofòniques a totes les emissores. Les emissores de la CAR connectaven obligatòriament amb els informatius de Radio Nacional de España. El 1974, REM CAR i CES es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.
  • Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega La història de la radiofonia targarina va començar-la Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes per comprar una transmissió d'FM americana marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si arribava una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per a l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • La Veu del Mediterrani Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt. Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • La Voz de Gerona Emili Casademont, en un article publicat al Diari de Girona (18-12-2011) explica que Jaume Sureda va ser nomenat, l'any 1962, delegat a les comarques gironines de la Red de Emisoras del Movimiento. Li van ordenar que agafés l'emissora d'ona mitjana de La Voz de la Costa Brava, de Palamós, i que la traslladés a Girona, per tal que comencés a funcionar amb l'indicatiu de La Voz de Gerona. "Ell, però, al·legà, amb molt bon criteri, que allò seria perdre el temps, ja que La Voz de la Costa Brava disposava d'uns equips bastant obsolets i no podria competir, quant a cobertura i qualitat de so, amb Ràdio Girona". Llavors, des de la direcció de la REM, li digueren que construís l'equip emissor amb parts dels equips de La Voz de la Cerdaña, de Puigcerdà, i de La Voz de la Costa Brava, de Palamós. Tampoc va ser possible, perquè el transmissor de La Voz de la Cerdaña feia alguns mesos que estava fora de servei i l'aigua de la pluja havia malmès els seus aparells. "Comunicat tot allò a Madrid, la resposta que en Sureda rebé fou la següent: «No te preocupes. Te mandaremos una emisora nueva»". Una emissora nova que els responsables de la REM mai van enviar. El gener de 1965 es va inaugurar La Voz Sindical de Gerona, com a emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales (CES). Emetia en ona mitjana i en freqüència modulada. Un dels seus fundadors va ser Jaume Teixidor Cuyàs. Els primers estudis estaven a l'edifici de Sindicats, a la Gran Via de Girona. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, l'emissora va passar a ser La Voz de Gerona integrada a RCE. A mitjan 1982, La Voz de Gerona va passar a identificar-se com Radiocadena a Girona. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1994. Tenia la seva seu a l'Avinguda Jaume I de Girona.
  • La Voz de Lérida – Radio Tárrega La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • La Voz de la Costa Dorada Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.
  • RNE Audio El mes de novembre de 2004, el portal d’Internet de Radio y Televisión Española,  RTVE.es, va incorporar la possibilitat d’escoltar en línia per Internet totes les emissores de Radio Nacional de España. L'any 2008, RTVE.es passa a ser una de les quatre divisions del grup Radio y Televisión Española i, per primera vegada, els logos TVE, RNE i RTVE.es compartien estil visual. L'any 2021 es va llançar la plataforma en línia i gratuïta de RTVE de continguts radiofònics i televisius, amb la marca RTVE Play. S’oferien continguts a la carta i en directe. Els continguts radiofònics es podien escoltar a RTVE Audio. L'any 2024, RTVE Audio va passar a ser RNE Audio.
  • RNE-Suspilne Ukraine Rússia, després d'una acumulació militar prolongada a les seves fronteres amb Ucraïna, va reconèixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk. El 21 de febrer de 2022, les Forces Armades de Rússia van entrar a la regió de Donbàs a l'est d'Ucraïna. Seguidament, es va produir l'intent d'invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer del 2022, quan inicià accions militars contra aquell país. Un any després el conflicte armat seguia. Des del 9 de febrer de 2023, Radio Nacional de España va començar l'emissió temporal del canal generalista de la ràdio pública ucraïnesa, Suspilne Ukraine, en Digital Audio Broadcasting (DAB). Una iniciativa solidària de suport a les persones ucraïneses que fugien de la guerra en el seu país i estaven residint a Madrid o Barcelona. La presidenta interina de la Corporació RTVE, Elena Sánchez Caballero, amb representants del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va visitar el dilluns 13 de febrer de 2023, Dia Mundial de la Ràdio, el Centro de Atención, Acogida y Derivación de Refugiados Ucranianos (CREADE) de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, per fer l'acte d'inauguració oficial de RNE - Suspilne Ukraine. El canal que s'escoltava en DAB a Madrid i Barcelona era Ukrayinske Radio, l'emissora generalista de la Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d'Ucraïna Suspilne movlennia (en ucraïnès: Суспільне мовлення).
  • RT 2 (Ràdio Tarragona) Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Va ser inaugurada, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Va ser destruïda durant lal guerra, el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt, fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional de Epaña l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • Radio 2 A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Radio 3 El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, l’octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l’any 1953. Radio 3 va néixer el 1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d’aquell Tercer Programa de RNE. Es tractava d’una programació pensada per a joves. L’any 1981 és quan RNE va adoptar el nom de Radio 3 per a tota la programació.
  • Radio 5 El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 (Radio Peninsular) Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. L'any 1981, va canviar el seu nom pel de Radio 5, fins al seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona (Radio 5). La seva escassa rendibilitat va provocar, el 18 d'abril de 1994, la seva reconversió en la radio fórmula informativa Radio 5 Todo Noticias i, després, RNE Radio 5 Información el 2013.
  • Radio 5 Barcelona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Girona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radio 5 Información El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Lleida Els estudis de RNE a Lleida es van inaugurar el 17 de juliol de 1990. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Tarragona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. La temporada 2012-2013, l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Barcelona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Girona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Lleida El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013, l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Tortosa Segons Lluís Mestre i Rexach en el seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a "La Veu del Baix Ebre" (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa es poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d'ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d'abril de 1931, l'emissora va perdre, poc després, la concessió oficial i va haver de deixar d'emetre. L'indicatiu d'EAJ-11, l'any 1933, va ser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del "Setmanari Vida Tortosina" pels escrits de Ramon Òdena a fi d'aconseguir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou confiscada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L'emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 amb l'assassinat de Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil Espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, l'any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L'equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l'emissora fins a la seva jubilació, l'any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. L'any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l'any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar quaranta-tres anys a l'emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era "Quico de Forés", Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau" Joan de Gandaia", Paco Guimerà, Paco Prieto "Joan de Cadup", Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per a oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa, Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement dels seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques.
  • Radio 5 Tàrrega-Lleida La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • Radio 5 Ulldecona Radio Ulldecona va néixer l'any 1949, amb l'impuls de Juan Nadal. Inicialment, només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estacionas- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada, un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l'emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, quan es va crear Radiocadena Española (RCE), l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius.
  • Radio Alcanar, La Voz Sindical del Bajo Ebro Radio Alcanar, “La Voz Sindical del Bajo Ebro” CES56, va ser una emissora d’ona mitjana impulsada per Alfonso Martínez-Aguado a la localitat d’Alcanar. Els seus inicis van ser amb motiu de les Festes Quinquennals d’Alcanar cap a l’any 1949, quan es van començar a dedicar discos. S’identificava com “Radio Alcanar, emisora municipal, al Servicio de las Fiestas Quinquenales”. L’emissora va començar a funcionar només els diumenges, a partir de 1954. La seu estava a la segona planta de l’Ajuntament d’Alcanar. El primer transmissor el va fer Pepe Garriga “lo tio Pato”, que era representant d’aparells de ràdio a la localitat. Posteriorment, les emissions van passar a fer-se dos dies a la setmana i es van anar ampliant. Radio Alcanar va quedar integrada a la Cadena de Emisoras Sindicales. La primera locutora va ser Felisa Esteller i la segona, Remei Alfara Garriga. A mitjans de la dècada dels seixanta va deixar d’emetre. L’emissora municipal d’Alcanar, Alcanar Ràdio, es va inaugurar el 9 de maig de 1997. (Dades pròpies i extretes del programa “En blanc i negre” d’Alcanar Ràdio)
  • Radio Clásica A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Radio Costa Dorada Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.
  • Radio Europa 2 Emissora de Radio Nacional de España a Barcelona que es va posar en marxa sota la direcció de Luis Ezcurra. Radio Europa 2 es va posar en marxa el 20 d'agost de 1960, utilitzant un transmissor d'ona mitjana de RNE marca Marconi de 5 quilovats que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any i que es va substituir per un Thompson de 25. La idea era oferir una segona programació a la de RNE de Barcelona. El distintiu no resultà gaire encertat, ja que a França existia Radio Europa 1. Aquella emissora es mobilitzà ràpidament per impedir la continuïtat de l'emissora barcelonina. D'aquí ve que el nom durés ben poc. El mes de maig de 1961 al diari "La Vanguardia" ja no sortia aquest nom en el recull de la programació radiofònica. Es va convertir en la "segunda emisora de la Agrupación Radiodifusora Española (ARE) i poc després en el Segundo Programa de RNE a Barcelona. Aquesta segona emissora deixà d'existir el 1964, ja que es va produir la doble inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d'FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi de 5 quilovats utilitzat per Radio Europa 2 i els que el van seguir van passar a la condició de reserva del transmissor Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", que seria la futura Radio Peninsular de Barcelona, des de l'1 de gener de 1966. (Font:" RNE a Catalunya, síntesi històrica", escrit per Joan Munsó Cabús i publicat a "Annals del periodisme català" 23, 1993, pàgina 67)
  • Radio Exterior de España Els informatius en català de REE van començar a emetre's el 4 de febrer de 1985 i es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia, 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d'informatius. La primera veu que va sonar a l'emissió inaugural va ser la de Joan Grau.
  • Radio Juventud RJ2 L'any 1958, Radio Juventud de Barcelona i Radio Juventud de San Feliu van emetre simultàniament el primer programa estereofònic experimental de la radiodifusió de l'Estat espanyol. RJ2 es va inaugurar l'any 1964 com l'emissora en FM de Radio Juventud de Barcelona. Els primers estudis estaven ubicats al carrer Saragossa i el 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona i RJ2 a la Via Augusta, 17-19. Va ser la primera emissora estereofònica que va emetre regularment en Freqüència Modulada de l'Estat espanyol des del 10 de gener de 1975. A finals de l'any 1981, es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena amb 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radio Juventud de Barcelona Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes amb el nom de Radio Unión, Estación Escuela número 15 i, com no disposava de prou espai, es va unir el 26 de gener de 1951 a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la Carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar el nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952, Radio Juventud es va traslladar a Barcelona als estudis del número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. A finals de l'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena amb 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radio Juventud de Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944 estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977, els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988, RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991, donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors, Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radio Mundial 82 (Radio 3) La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any. Radio 3 de RNE, durant aquells diez, va oferir una programació multilingüe dedicada a aquell esdeveniment esportiu.
  • Radio Nacional de España L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938, RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals, es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939, Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant, Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona, que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre",etc. El 13 de desembre de 1976,, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament, Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981, Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Radio Nacional de España Barcelona L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938 RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939 Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre" ... El 13 de desembre de 1976, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Radio Peninsular de Barcelona Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. El desembre de 1969, les emissores de Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Conca, Sevilla i La Línea de la Concepción de Radio Peninsular juntament amb 16 estacions de la Red de Emisoras del Movimiento i altres emissores associades van constituir la cadena radiofònica comercial Cadena Ibérica. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984.
  • Radio Reus EAJ 11 de Falange Tradicionalista y de las JONS L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització per a la instal·lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal·lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Radio Tortosa ECS-6 Segons Lluís Mestre i Rexach al seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a “La Veu del Baix Ebre” (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa els poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que es transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ésser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d’ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931, l'emissora va perdre poc després la concessió oficial i va haver de deixar d’emetre. L'indicatiu d’EAJ-11, a l'any 1933, va ésser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del “Setmanari Vida Tortosina” pels escrits de Ramon Òdena a fi d'obtenir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou incautada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L’emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 a l'ésser assassinat Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, a l’any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L’equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l’emissora fins la seva jubilació, l’any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. A l’any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l’any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar 43 anys a l’emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto “Joan de Cadup”, Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980 Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement als seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. A l’any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L’emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. Ràdio Tortosa va reaparèixer en FM, com a emissora municipal, el juny de 1999. El seu primer director va ser Conrad Duran, que ja va treballar en l'antiga Ràdio Tortosa des dels anys setanta i fins que va tancar. Els seus estudis estaven al primer pis de l'edifici del carrer Montcada número 27, al nucli antic de la ciutat. Ràdio Tortosa el 21 de juliol de 2001 va patir un incendi als estudis que la va deixar operativa durant un mes. A finals del mes d’agost va reprendre l’emissió. El 3 de setembre de 2010 Ràdio Tortosa va inaugurar nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta. Ràdio Tortosa va passar a ocupar els baixos de l'edifici del carrer Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dona directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada. (Informació pròpia i extreta de l’entrada “Ràdio Tortosa” de la Viquipèdia)
  • Radiocadena Catalunya Connexió de les emissores de Radiocadena Española a Catalunya. L'antecedent de Radiocadena Española a Barcelona és Radio Juventud La Voz de Catalunya. Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes com Radio Unión, Estación Escuela número 15. Com no disposava de prou espai es va unir, el 26 de gener de 1951, a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión, a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar de nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952, Radio Juventud es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat, que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964, es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va haver de fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. L'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar d'emetre el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Compás Barcelona Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). L'any 1983, Radiocadena española va posar en marxa a l'FM "Radiocadena Compás Deportiva". El seu lema era "Música y Deportes. La Radio de aquí" i alternava clàssics del pop amb notícies esportives. L'any 1987, l'emissora va passar a ser Radiocadena Compás i només programava música. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional i van passar a operar com Radiocadena Española REM-CAR. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit i caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d’aquelles emissores d’FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Barcelona L'antecedent de Radiocadena Española a Barcelona és Radio Juventud La Voz de Catalunya. Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes com Radio Unión, Estación Escuela número 15. Com no disposva de prou espai es va unir, el 26 de gener de 1951, a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la Carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar de nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952 Radio Juventud es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta, 17-19. L'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radiocadena Española REM CAR Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional i van passar a operar com Radiocadena Española REM-CAR. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit i caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Tarragona Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Tàrrega Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5. La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, per un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va dur a terme Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal•lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. La Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM, americà i de marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades. Per aquesta raó, l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5 fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal•lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994, Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal•lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol•licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal•lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació pròpia i extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l'Ajuntament de Tàrrega).
  • Radiocadena Española Ulldecona Radio Ulldecona va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal. Inicialment, només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada, un dels programes més escoltats va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l'emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, quan es va crear Radiocadena Española (RCE) l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius.
  • Radiocadena a Girona Emili Casademont, en un article publicat al Diari de Girona (18-12-2011) explica que Jaume Sureda va ser nomenat, l'any 1962, delegat a les comarques gironines de la Red de Emisoras del Movimiento. Li van ordenar que agafés l'emissora d'ona mitjana de La Voz de la Costa Brava, de Palamós, i que la traslladés a Girona, per tal que comencés a funcionar amb l'indicatiu de La Voz de Gerona. "Ell, però, al·legà, amb molt bon criteri, que allò seria perdre el temps, ja que La Voz de la Costa Brava disposava d'uns equips bastant obsolets i no podria competir, quant a cobertura i qualitat de so, amb Ràdio Girona". Llavors, des de la direcció de la REM li digueren que construís l'equip emissor amb parts dels equips de La Voz de la Cerdaña, de Puigcerdà, i de La Voz de la Costa Brava, de Palamós. Tampoc va ser possible, perquè el transmissor de La Voz de la Cerdaña feia alguns mesos que estava fora de servei i l'aigua de la pluja havia malmès els seus aparells. "Comunicat tot allò a Madrid, la resposta que en Sureda rebé fou la següent: «No te preocupes. Te mandaremos una emisora nueva»". Una emissora nova que els responsables de la REM mai van enviar. El gener de 1965 es va inaugurar La Voz Sindical de Gerona, com a emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales (CES). Emetia en ona mitja i en freqüència modulada. Un dels seus fundadors va ser Jaume Teixidor Cuyàs. Els primers estudis estaven a l'edifici de Sindicats, a la Gran Via de Girona. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, l'emissora va passar a ser La Voz de Gerona integrada a RCE. A mitjan 1982, La Voz de Gerona va passar a identificar-se com Radiocadena a Girona. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1994. Tenia la seva seu a l'Avinguda Jaume I de Girona.
  • Red de Emisoras del Movimiento (REM) Es va crear l’any 1953. Formava part dels mitjans controlats per La Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista i depenia de la Secretaría General del Movimiento.  Va ser una de les cadenes que va quedar integrada a Radiocadena Española (RCE). Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...-  i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d’aquelles emissores d’FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Ràdio 4 Emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d’Espanya que va començar l’emissió , en proves, el 10 de novembre de 1976. Inicialment, s’oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l’emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d’escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Inicialment, només es podia escoltar a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès i una part del Maresme. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.
  • Ràdio 4 la Ràdio Olímpica Ràdio 4, l'emissora en català de Radio Nacional de España, es va transformar en la Ràdio Olímpica del 29 de juny al 14 d'agost. A partir del 15 de juliol, tot el contingut estava relacionat únicament amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Durant aquells dies, la Ràdio Olímpica oferia 24 hores de programació en 12 idiomes. Una ràdio informativa dirigida a la família olímpica i tot el seu entorn. De 00 a 23 hores, cada quinze minuts, es feia un espai en català, anglès, castellà i francès. I de 23 a 24 hores, cada 5 minuts, s'oferien els espais en 12 idiomes. L'emissora es podia escoltar en freqüència modulada a tot Catalunya i a les subseus olímpiques de València i Saragossa. A més del personal de Ràdio 4, en la producció dels espais van col•laborar Radio Exterior de España, BBC i Radio France. L'emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d'Espanya va començar a funcionar a mitjans del mes de novembre de 1976. Inicialment, s'oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l'emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d'escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.
  • Ràdio Ebre Ràdio Ebre va ser el nom que va adoptar, durant uns pocs anys, l'emissora d'FM de Ràdio Tortosa quan aquesta formava part de Radiocadena Española. Va ser l'any 1979. Des de finals de 1979 i fins al juny de 1981, Ràdio Ebre connectava amb una part de la programació de Ràdio 4. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa, en ona mitjana, va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa perdia gran part de la seva programació i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. No s'ha de confondre aquesta emissora amb Ràdio Ebre -SER, creada a principis de la dècada dels noranta, quan Antena 3 Tortosa va passar a ser Ràdio Ebre - SER dins de SER Catalunya.
  • Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938 RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939 Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre" ... El 13 de desembre de 1976, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, els estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Ràdio Tarragona Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estaba situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt .Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • Segundo Programa de RNE A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i, des del 1994, va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Supercadena 72 Durant el franquisme es van crear tres cadenes radiofòniques públiques, a més de Radio Nacional de España: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.
  • Tercer Programa de RNE El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, el 12 d'octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l'any 1953. Radio 3 va néixer l'1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d'aquell Tercer Programa de RNE.
• Pública municipal Són les emissores locals de titularitat municipal. Les eleccions del 3 d’abril del 1979 van portar a l’Estat espanyol la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Pocs mesos després els consistoris d’Arenys de Mar i Rubí creen les dues primeres emissores municipals catalanes: Ràdio Arenys, el 8 de setembre, i Ràdio Rubí, el 20 de novembre de 1979. Després sorgeixen, l’any 1980: Ràdio Canet (9 de febrer), Ràdio Sant Boi (20 de maig) , Ràdio Esparreguera (12 de juliol), Vilassar Ràdio (23 de juny), Ràdio Camprodon (8 d’agost), Ràdio Ripoll (11 de setembre), Ràdio Parets (11 de setembre), Ràdio Sant Feliu (Baix Empordà) (novembre) i Ràdio Anglès (8 de desembre). El 4 d’octubre del 1980, Rubí va acollir la Primera Trobada d'Emissores Municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l’EMUC ja s’aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i als Vallesos. Deu anys després, a finals del 1989, ja n’hi havia 164. Les Emissores Municipals de Catalunya van celebrar el seu desè aniversari amb un festival que es va fer el dissabte 30 de setembre de 1989, a la plaça de braus Monumental de Barcelona. Hi van participar el grup americà The B-52's, Quico Pi de la Serra, Mas Madera, Ramoncín, Huapachá Combo, etc. La ràdio pública local catalana, tot i estar emparada pels ajuntaments, va començar il·legalment. La llei vigent a la dècada dels 80 prohibia que cap persona o entitat transmetés a les bandes de radiodifusió sense el permís del Govern. Després de la primera trobada de ràdios municipals feta a Rubí i presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el primer Govern de la Generalitat va publicar un decret-llei assumint la competència en la concessió d'emissores de freqüència modulada. Però encara va haver de passar una dècada fins que es va publicar la llei reguladora. Un primer pas es va produir amb l’aprovació, el 18 de desembre de 1987, de la Llei estatal d’ordenació de les telecomunicacions (LOT), que donava reconeixement a les ràdios municipals en FM. El segon es produí el 17 de març de 1989, amb l’assignació de la banda de freqüència en la qual podien operar aquestes emissores. El Govern de l'Estat espanyol havia començat a redactar l'avantprojecte de llei de regulació que havia de ser aprovat a la tardor de 1989. A causa de l'anticipació de les eleccions generals, l'aprovació de la llei va quedar ajornada. Finalment, la Llei que regula les emissores municipals a tot l’Estat espanyol va ser aprovada l'any 1991 i publicada al BOE el dia 8 d’abril (Ley 11/1991, de 8 de abril, de organización y control de las emisoras municipales de radiodifusión sonora). Un Reial decret de 1992 van acabar de regular la seva situació. Dins d’aquest col•lectiu, dedicat a la comunicació local de proximitat, l’activitat màxima es va enregistrar l’any 2009, amb 243 ràdios municipals catalanes actives. Durant quatre dècades han funcionat unes 277 emissores, per tant, a prop del 30% de municipis catalans n’havien gestionat una en algun període. Després d’EMUC, les ràdios públiques locals s’han aplegat dins de la Federació d’Organismes d’Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012 el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l’última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
  • Alcanar Ràdio La periodista Noemí Polls, que coordinava i redactava el Butlletí Municipal Alcanar -anys després a RAC 1-, es va encarregar del projecte tècnic i del disseny de l’emissora. L’any 1996, la Direcció General de Telecomunicacions va concedir la freqüència 107.5 de l’FM a l’Ajuntament d’Alcanar. L’emissora municipal d’Alcanar es va inaugurar el 9 de maig de 1997. Les emissions es van iniciar una setmana abans, amb una programació especial dedicada a la primera emissora local que hi va haver al poble, el 1949. El mes de juliol de 2019 es va adherir a La Xarxa de Comunicació Local. En aquesta localitat, abans va funcionar Radio Alcanar, “La Voz Sindical del Bajo Ebro” CES56, una emissora d’ona mitjana impulsada per Alfonso Martínez-Aguado. Els seus inicis van ser amb motiu de les Festes Quinquennals d’Alcanar, cap a l’any 1949, quan es van començar a dedicar discos.
  • Alcover Ràdio Emissora municipal d'Alcover. El 7 de febrer de 2003, l'Ajuntament d'Alcover va aprovar la constitució i creació de l'organisme autònom local per a la gestió del servei de ràdio local.
  • Alpicat Ràdio És l'emissora municipal d'Alpicat, al Segrià. Segons el llibre "La Ràdio a Lleida" de Jaume Serra, el primer intent de posar-la en marxa va ser l'any 1984, però, finalment, no va quallar. Sembla que l'any 1985 es van fer algunes emissions irregulars. Alpicat Ràdio va començar a emetre, ininterrompudament, el 27 de setembre de l'any 1991.
  • Altafulla Ràdio Altafulla Ràdio és l'emissora municipal d'Altafulla, al Baix Gaià. Va néixer el desembre de l'any 2001 de la mà del Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació d'Altafulla. Les emissions regulars van començar el mes de juny de 2002. El seu centre emissor i els primers estudis estaven a la torre del telègraf adjacent a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla, un edifici religiós d'estil barroc que data del segle XVIII. El mes de novembre de l'any 2006, per la Festa Major de Sant Martí, es van inaugurar els nous estudis en un local de la planta baixa de la comunitat de pisos de protecció oficial que s'havien aixecat a l'avinguda Marquès de Tamarit. El locutori rebia el nom d'Agustí Gutiérrez Pérez, el primer director de l'emissora. El novembre de 2008 es va presentar públicament el lloc web de l'emissora. Altafulla Ràdio va signar un conveni amb la COM Ràdio, quan aquesta emissora va funcionar. Posteriorment, es va integrar a la Xarxa de Comunicació Local. L'any 2023 se la podia sintonitzar en FM i Televisió Digital Terrestre, a més de distribuir els seus programes per Internet.
  • Amposta Ràdio L’emissora municipal d’Amposta es va posar en marxa durant la Festa Major de l’agost de 1980 en unes golfes de l’edifici de l’Ajuntament. Inicialment era Ràdio Amposta Antena Montsià El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. El 8 de febrer de 1992 va començar a emetre Ràdio Ebre-Cadena SER des dels seus estudis a Amposta. Una part dels professionals que hi van treballar inicialment procedien d’Amposta Ràdio i això va provocar que la ràdio municipal tanqués un any i mig. Com que no satisfeia del tot la informació local que podia oferir Ràdio Ebre, a finals de 1994, l’emissora municipal va reprendre l’emissió com Amposta Ràdio en el moment que es va posar en marxa la Televisió d’Amposta, amb estudis al carrer Lleida. El dia 22 de març de 2014, en el marc de la Nit dels Mitjans de Comunicació, es va fer la inauguració oficial dels nous estudis d’Amposta Ràdio que estan situats al carrer Palau i Quer, a la Plaça del Mercat. Amposta Ràdio és una de les emissores que formen la societat Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre.
  • Antena Aldaia Els promotors de l'emissora municipal de l'Aldea van ser Carles Blanch i Seto Gallego. El primer nom que es va pensar va ser Ràdio l'Aldea. Com no agradava del tot es va considerar el nom d'Ona Aldaia. Finalment es va triar Antena Aldaia. Després de la campanya "L'Aldea sona" anunciant la nova emissora als comerços de la localitat, Antena Aldaia el dia 28 de desembre del 1991 va començar les emissions en proves, i el maig de 1992, les emissions regulars. Té la seva seu a l'avinguda Catalunya de l'Aldea.
  • Antena Caro L’emissora municipal de Roquetes va néixer quan un grup de quatre joves, a mitjans de 1980, van voler fer una emissora local i van aconseguir el suport de l’Ajuntament. El 29 d’abril de 1987 es va fer la inauguració oficial d’Antena Caro. Els primers estudis estaven a les golfes de l’antic edifici de l’Ajuntament. Poc temps després va fructificar un acord d’emissió conjunta entre Antena Caro i Ràdio Joventut, l’emissora municipal de Masdenverge creada l’any 1983. La segona s’encarregava de realitzar la programació matinal i Antena Caro, la programació de la tarda. L’emissió conjunta va durar un any i, posteriorment, Antena Caro va posar en marxa una programació completa les 24 hores del dia. L’any 1992, l’emissora va començar a tenir les dues primeres persones contractades. El 19 de desembre del 2003 es van inaugurar els estudis d’Antena Caro situats a l’edifici del nou Centre Cívic de la ciutat. A finals del 2008, quan es va crear l’Organisme Autònom Roquetes Comunicació, va passar a estar sota la seva gestió. El seu nom l’agafa de El Caro o Mont Caro, el massís més alt del dels Ports de Tortosa-Beseit, dins del Parc Natural dels Ports.
  • Antena Directa L'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l'any 1983 amb el nom d'Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d'existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada "Xaneta" qui va comptar amb l'ajut del grup de radioafcionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l'Ateneu de Cerdanyola. Quatre anys després de la posada en marxa, l'ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l'ajuntament de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El jutge de primera instància i instrucció de Sabadell va dictar acta, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l'Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L'any 1991, l'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l'any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès. Va acabar cap a l'any 1990.
  • Baix Camp Ràdio Ràdio Ciutat de Tarragona va ser fundada per tres professionals de la ràdio: Carles Cortés, Albert Cots i Quim Espinosa-provinent de Cadena SER a Mallorca. La va posar en marxa l'empresa de màrqueting i comunicació Quimeras, el mes de maig de 2014, des d'un espai de "coworking" de Tarragona, amb una mínima programació i en període de proves. Va ser la primera ràdio per Internet de Tarragona. Poc després, seguint el mateix model, es va posar en marxa la ràdio associada, Ràdio Ciutat de Reus, fundada per Jordi Escoda Solé, que també distribuïa els seus continguts únicament per Internet. Jordi Escoda Solé va morir sobtadament el 6 d'agost del 2020 a l'edat de cinquanta-dos anys. El projecte radiofònic va continuar amb el nom de Baix Camp Ràdio. La programació la gestionava i produïa Ràdio Ciutat de Tarragona.
  • Barcelona FM El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Barcelona Ràdio El mes de novembre de l'any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies amb la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. "Mundo Diario", el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia a posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. "El Periódico", el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l'1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l'any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l'any 1996, a causa de la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser "L'Amparo va al mercat", el 17 de febrer de 1997. Quan desapareix COM Ràdio, l'agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l'any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d'estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va continuar repetint la programació de La Xarxa fins al juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l'emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l'emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model "tot notícies", amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra de "Guía de la radio)
  • Bas Ràdio Bas Ràdio va néixer l'any 1979 amb el nom inicial de Ràdio En Bas. L'emissora va ser fundada per joves de Sant Esteve d'en Bas que participaven al Centre Cultural d'en Bas. Tenia una potència de 4 watts que no arribava a tot al poble i només emetia divendres, dissabtes i diumenges. L'emissora va anar creixent i es va convertir en l'emissora municipal de La Vall d'en Bas. Des de l'any 1982, La Vall d'en Bas tenia dues emissores: Ràdio En Bas i Ràdio La Vall, creada per un grup d'amics. Anys després Daniel Terradellas, Diputat al Parlament de Catalunya i Alcalde de les Preses, municipi veí, va oferir a Ràdio La Vall l'opció de traslladar els equips i constituir-se com a Emissora Municipal de les Preses. El 12 d'octubre de 1988, dins el marc de la Gala de les Preses, es va presentar Ràdio La Vall com l'emissora municipal de Les Preses. El 22 de març de 1991, l'Ajuntament de La Vall d'en Bas va segellar els estudis de l'emissora que va deixar d'emetre temporalment, després que hagués dimitit el seu director Albert Geli. L'Ajuntament volia fer un inventari i replantejar el funcionament de l'emissora municipal. Aquesta va passar a estar regida pel Patronat Ràdio Vall d'en Bas, perquè considerava que l'anterior equip de programes no feia una programació adequada per al municipi. Cap a l'any 1997, Ràdio en Bas va passar a dir-se Bas Ràdio. El febrer de 2001 Bas Ràdio va començar a emetre les 24 hores del dia. Des de finals de l'any 2015, Bas Ràdio està adherida a La Xarxa Comunicació Local. Un dels professionals que va començar a Ràdio en Bas és Gaspar Henàndez.
  • Bellvei Ràdio L'Ajuntament de Bellvei tenia la concessió administrativa del Ministeri de Telecomunicacions des de l'any 1998 per crear la seva ràdio municipal. La petició l'havia fet el govern municipal de l'època i del cap de premsa municipal del moment, Joan Enric Vidal. Com passaven els anys i l'emissora no es posava en marxa, el Departament de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya en va requerir l'obertura immediata en el termini de sis mesos. L'emissora municipal Bellvei Ràdio va iniciar les seves emissions, en proves, a la tardor del 2007. La inauguració oficial es va fer el desembre de l'any 2008 i la programació regular es va posar en marxa l'1 de gener de 2009. Els estudis estaven ubicats a les antigues escoles de Bellvei.
  • Betevé El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Calafell Ràdio L’emissora municipal de Calafell va començar a emetre el 11 de setembre de 1984.
  • Caldes FM Emissora municipal de Caldes de Malavella. Va començar a emetre l’any 1997 com Ràdio Caldes. Aquest nom coincidia amb el de l’emissora municipal de Caldes de Montbuí, que havia començat a emetre a l'octubre del 1980. A l’any 1999 va obtenir la concessió provisional com emissora municipal. El 8 de desembre de 2001 Ràdio Caldes va canviar de nom i va passar a dir-se Ràdio L'Altell. Aquest nom venia, perquè els estudis estaven en un altell de la Casa Nova. El nom es va fer servir fins el mes de gener de 2008. El maig de 2004 l’emissora va associar-se a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. El 7 de gener de 2008 Caldes FM va passar a emetre les 24 hores del dia, set dies a la setmana, mitjançant una radiofórmula. El centre emissor va passar d’estar a l'edifici municipal de la Casa Rosa, al Dipòsit d'Aigües per tal de poder donar servei a la majoria dels veïnats i barris de Caldes de Malavella. En aquell moment Mateu Ciurana es va incorporar com a director de l’emissora. Els estudis estan ubicats a la Casa Rosa del carrer de Sant Grau de Caldes de Malavella. (Font: informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Caldetes Ràdio Caldetes Ràdio va ser l'emissora municipal de Caldes d'Estrac. Caldetes Ràdio va néixer el 9 de maig de 1998. L'Ajuntament va comptar amb la col·laboració de COM Ràdio per crear-la. Connectava amb la seva programació i estava consorciada a ella. Disposava de la participació de diversos col·lectius de col·laboradors, entre altres, el jovent de l'Espai Jove i l'Associació Esportiva Mar i Natura que emetia la graella de programació nocturna anomenada Ràdio Bemba Caldetes. Els estudis de la ràdio municipal es van instal·lar al tercer pis de l'edifici de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. El mes de març de 2006 va estrenar el domini a Intenernet .cat. El web de Caldetes Ràdio-COMRàdio era accessible des de comemissores.cat/rcaldetes. La programació pròpia de la ràdio no va arribar als deu anys, ja que, l'any 2007, el govern municipal, a causa de la crisi econòmica, va realitzar una primera retallada en el pressupost de l'emissora, fet que va provocar que el desembre de 2007 acabessin els programes de producció pròpia i que durant tres anys la ràdio només actués com a repetidor de COM Ràdio. Només es desconnectava d'aquella programació per emetre els plens municipals, els quals se celebraven una tarda al mes. Amb l'evolució d'Internet, el govern municipal va decidir enregistrar els seus plens i oferir-los com arxius d'àudio al web de l'Ajuntament. D'aquesta forma ja no era necessària l'emissora per retransmetre'ls i en conseqüència, l'Ajuntament va aprofitar una segona retallada general en els pressupostos anuals del 2010 per clausurar definitivament Caldetes Ràdio. Al ple municipal d'octubre de 2018, tots els grups polítics de l'Ajuntament es van posar d'acord i van decidir renunciar a la freqüència d'emissora municipal. El col·lectiu Gent d'Estrac considerava necessari tenir una ràdio municipal que: "informi, que doni veu a les entitats i que publiciti el bo i millor de l'oferta comercial, cultural i esportiva del poble. I que ho faci de manera autònoma, sense control polític i potenciant la creativitat de les persones que de ben segur, tenen coses i idees a dir i aportar. Necessitem com l'aigua del cel, un mitjà de comunicació d'àmbit local, plural i dinàmic, que a més de divulgar, ajudi a cohesionar la nostra gent".
  • Canal 20 Ràdio Olèrdola Canal 20-Ràdio Olèrdola va començar les seves emissions de prova el 13 d'abril de l'any 1993. L'emissora va néixer amb la intenció de promocionar el municipi. Un grup de professionals dirigits per Carles Esteve van fer realitat el projecte. Inicialment, la seva programació era eminentment musical. Uns anys més tard, la ràdio va ampliar la seva graella i va incorporar-hi informatius i programes. En la seva posada en marxa, la seu de l'emissora estava situada a les dependències municipals de la plaça de l'Església de Moja, adjacents a l'oficina de Correus. El trasllat al Centre Cívic La Xarxa l'abril de 2003 va suposar una millora en les condicions tècniques i de treball de l'emissora. Canal 20-Ràdio Olèrdola forma part de La Xarxa de Comunicació Local des de l'any 2015.
  • Canal Blau FM Canal Blau va començar com un canal de televisió de Vilanova i la Geltrú que formava part del Consorci Teledigital del Garraf, juntament amb Maricel TV. Va començar a emetre en UHF el juliol de 1989. El 8 de febrer de 1999 es va estrenar Canal Blau Informació. A més del canal de televisió es va estrenar Canal Blau FM, amb estudis al carrer Escolapis, 6 i el mitjà escrit digital "El Sol Blau".
  • Castellet Ràdio A principis de la dècada de 1960 a Sant Vicenç de Castellet va funcionar Radio Castellet COPE 40, en ona mitjana, promoguda per la parròquia de la localitat. L'emissora municipal de Sant Vicenç de Castellet va començar a funcionar l'any 1983 com Ràdio Zènit, tot i que la inauguració es va fer el mes de novembre de 1985. Des de gener de 2016 es fa càrrec de l'emissora l'Associació Cultural El Breny, passant a dir-se El Breny Ràdio. El 23 de setembre del 2017 es torna a canviar de nom, pel de Castellet Ràdio. Uns mesos abans es va posar a votació pública a través de les xarxes socials l'elecció del nom que per una àmplia majoria es va triar Castellet Ràdio per sobre de: Ona Castellet, Ràdio Castellet, El Breny Ràdio, Ràdio El Breny, etc. Forma part d'Ona Bages, la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. Castellet Ràdio està integrada a la Xarxa de Comunicació Local.
  • Cerdanyola Ràdio Cerdanyola Ràdio, emissora municipal, va començar les seves emissions l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada “Xaneta” qui va comptar amb l’ajut del grup de radioaficionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l’Ateneu de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El Jutge de Primera Instància i Instrucció de Sabadell va dictar acte, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l’Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L’any 1991, l’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l’any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès Va acabar cap a l’any 1990.
  • Colera Ràdio Colera va estrenar la seva ràdio municipal per Internet el dia 8 de maig de 2021, coincidint amb la festa petita del poble. La primera emissió es va obrir amb la sardana "L'Arbre de Colera" (1968) de Miquel Tudela i Benavent. L'impulsor del projecte i primer director de Colera Ràdio va ser Jordi Casademont, fill dels radiofonistes Emili Casademont, el creador d'en Pau Pi, i Emília Pla, la veu de referència del món sardanista durant anys des de Ràdio Popular de Figueres. La ràdio té un contingut plenament musical, però també dona veu a les informacions municipals rellevants.
  • Consorci de Comunicació Local Després de l'organisme, Emissores Municipals de Catalunya, una part de les ràdios públiques locals es van aplegar dins el Consorci de la Comunicació Local, creat l'any 1994. Una altra part, ho va fer a La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996) -posteriorment, Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya-. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. El setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio, es va crear la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals dins de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) de la Diputació de Barcelona. Poc després, el mes de gener de 2013, la XAL va passar a denominar-se Xarxa de Comunicació Local quan s'hi va integrar el Consorci de Comunicació Local per distribuir els continguts de la productora pública La Xarxa. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL.
  • Constantí Ràdio Constantí Ràdio va néixer com un projecte de comunicació d'àmbit local a iniciativa de l'Ajuntament de Constantí i de Com Ràdio. L'any 1998 es realitzaven les primeres emissions en proves i durant la Festa Major d'hivern del 1999 començaven les emissions oficials. Aquestes primeres emissions es van dur a terme des de les golfes de l'Ajuntament, en un mòdul prefabricat que va ser l'escenari de Constantí Ràdio fins a l'any 2004. Aquell any s'estrenava l'edifici de l'emissora, ubicat al nucli històric, al carrer Església Vella número 32. Constantí Ràdio és una emissora adherida a la Xarxa de Comunicació Local.
  • Domenys Ràdio Domenys Ràdio és l'emissora municipal de Sant Jaume dels Domenys. Va començar les seves emissions l'any 2009. Domenys Ràdio està adherida a la Xarxa de Comunicació Local. Té els seus estudis al Centre Cívic de la localitat, al carrer de la Carretera.
  • El Prat Ràdio La societat El Prat Comunicació es va constituir el 23 de maig de 2001 amb l’encàrrec de crear la ràdio municipal de la ciutat del Prat de Llobregat. En menys d’un any El Prat Ràdio era una realitat i emetia per primera vegada el 23 d’abril de 2002. Els estudis de l’emissora estaven situats al carrer Doctor Soler i Torrens.
  • Emissora Municipal de La Pobla de Segur. La Pobla de Segur va inaugurar el 16 d'octubre de 1983 la seva emissora municipal. Tot i ser una ràdio de titularitat pública, l'any 1986 es va associar a la Cadena Catalana i va adoptar el nom de Radio Reloj La Pobla de Segur. Quan la Cadena Catalana va deixar d'existir, a principis de l'any 1990, l'emissora va recuperar el nom de Ràdio La Pobla de Segur. Va estar poc temps oferint una programació pròpia. L'any 1995 ja estava inactiva. Una dècada després, cap a l'any 2005, l'Emissora Municipal de La Pobla de Segur va tornar a transmetre associada a COM Ràdio. (Font: Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Emissores Municipals de Catalunya (EMUC) L'octubre del 1980, Rubí va acollir la primera trobada d'emissores municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d'aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l'EMUC, ja s'aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i els Vallesos. Deu anys després, ja n'hi havia 164. Després d'EMUC, les ràdios públiques locals s'han aplegat dins la Federació d'Organismes d'Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012, el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l'última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
  • Emun FM Ràdio Emun FM Ràdio és un consorci d'emissores municipals format l’any 2021 pels municipis d'Albesa -la Noguera-, Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins i Torrefarrera -tots del Segrià. La seu administrativa l’estudi d'Emun FM Ràdio es troba a l'Ajuntament de Torrefarrera. Totes les emissores emeten la mateixa programació feta de forma conjunta. Emun FM Ràdio va iniciar-se l’any 2005 amb el suport de quatre municipis: Almenar, Alguaire, Alfarràs i Rosselló. Poc després, Alfarràs es va despenjar mentre que Albesa, Corbins i Torrefarrera s’hi van sumar. Més tard, van marxar Corbins i Rosselló i va tornar Alfarràs. El 12 de febrer de l’any 2016 es van inaugurar els nous estudis a l’Ajuntament de Torrefarrera. Ràdio Albesa En la seva primera etapa va començar a emetre cap a finals de la dècada de 1980. Després d’estar uns anys inactiva, el març de 2008 Ràdio Albesa estava emetent en període de proves. Ràdio Albesa té la seva seu al carrer Major. Ràdio Alfarràs Va començar a emetre l’any 1985. Ràdio Alfarràs té la seva seu a l’avinguda de Catalunya. Ràdio Alguaire Durant uns anys es va identificar com Ràdio Macot. Té la seva seu a la plaça de l'Església d’Alguaire. Ràdio Corbins Va començar les seves emissions l’any 1984. Té la seva seu al carrer La Creu de Corbins.
  • Espluga FM Ràdio Espluga FM Ràdio (EFMR) és l'emissora municipal de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Va iniciar les seves emissions el 23 de juny de 1984. L'any 2014, quan l'Espluga FM Ràdio va celebrar els trenta anys d'emissions, era gestionada pel Patronat municipal de l'Espluga FM Ràdio. Estava emetent, provisionalment, des de la sala polivalent de l'antic hospital de la localitat a l'espera que finalitzessin les obres d'adequació de la segona planta de l'edifici. A finals del juny de 2015 va deixar d'emetre. Des del novembre de 2016, l'emissora es va integrar a l'Espluga Audiovisual i l'Associació Cultural Espluguina per a la Comunicació Local. El 4 de març de 2017, L'Espluga FM Ràdio va inaugurar nous estudis i va tornar a emetre després de vint mesos d'aturada. EFMR, a més de ràdio, passava a ser una plataforma de comunicació a través d'Internet.
  • Fem Girona Després del tancament de COM Ràdio, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM. Una d'elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona, l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018, una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l'emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM.
  • Freqüència Barcelona El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Freqüència Camp de Tarragona Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. A l’any 1997 ja estaven funcionant. A l’octubre de 1998 també ja funcionava Freqüència Camp de Tarragona, des del centre emissor a la Selva del Camp. S’aprofitava la freqüència de Ràdio La Selva, l’emissora municipal de La Selva del Camp. Totes aquelles freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l’agost de 2012, La Xarxa, fins el juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d’FM.
  • Freqüència Girona Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. A l’any 1997 ja estaven funcionant. Aquestes freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l’agost de 2012, La Xarxa, fins el juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d’FM. Una d’elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018 una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l’emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM.
  • Freqüència Lleida Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l'1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. L'any 1997 ja estaven funcionant. Aquestes freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l'agost de 2012, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM.
  • Girona FM Després del tancament de COM Ràdio, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM. Una d'elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona, l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018, una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l'emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM. L'any 2019, Montcau Produccions va guanyar el concurs públic per gestionar la programació de l'emissora municipal. El contracte es va adjudicar a la productora el 29 d'agost i la formalització es va fer el 25 de setembre d'aquell mateix any. El març de 2021, un jutjat va anul·lar l'adjudicació de la ràdio municipal de Girona a la productora Montcau Produccions. Té els estudis a peu de carrer, a la planta baixa del número 15 del carrer Balmes, a l'Eixample de Girona. La graella de Girona FM es complementa amb els continguts de La Xarxa de Comunicació Local.
  • Grama Ràdio L'emissora municipal de Santa Coloma de Gramenet va començar a emetre el mes d'abril de l'any 1982 com Ràdio Gramenet. Anys després va passar a transmetre com Grama Radio. Des del 2003 fins al 30 de juny de 2010 el Grupo Tele Taxi va gestionar-la. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar l'emissora. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l'Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, la ràdio municipal de La Garriga (Vallès Oriental), des de l'any 2006.
  • IQuart FM L'emissora de Quart va néixer gràcies a l'impuls d'un grup de joves de la localitat. Va començar a transmetre el mes de desembre de l'any 1985, amb uns equips autoconstruïts i com una emissora del Tercer Sector. L'abril de 1988, el grup cultural Tarannà, format per vuit joves, es va fer càrrec de la gestió de la ràdio. El 13 de juliol de 1989 es va fer la inauguració oficial de Ràdio Quart, com a emissora municipal. Tenia els seus estudis a l'edifici consistorial, a la Plaça de la Vila. Les hores d'emissió eren poques, i se centraven en el cap de setmana. La programació començava els divendres i acabava els diumenges. Durant la nit l'emissora connectava amb Catalunya Ràdio. Cap al mes de maig de 1990, Ràdio Quart va deixar d'emetre un parell de mesos per problemes tècnics. Aleshores es van fer reformes en l'equipament i es va millorar aquest. L'any 1991 quan no oferia la seva programació connectava amb RAC 105. A la primavera de 1992, Ràdio Quart va passar a oferir una programació de radiofórmula musical anomenada Hot 101 FM. El 5 de juny de 1992 va organitzar un concert del grup OBK a la discoteca Class de Montjuïc per celebrar la seva posada en marxa. Els seus promotors afirmaven que Hot 101 no era una emissora municipal tradicional perquè era una emissora municipal especialitzada en música electrònica. El mes de juliol de 2007, el director d'Hot 101 FM, Jordi Fornells, i tot el seu equip de col·laboradors van dimitir per discrepàncies amb l'equip de govern de l'Ajuntament. Amb això, el Hot 101 FM, la radiofórmula que es podia escoltar a través de Ràdio Quart, es va deixar d'emetre. En aquell moment el govern de l'Ajuntament de Quart havia decidit emetre una programació diferent. El setembre de 2007 va agafar la direcció de l'emissora Mateu Ciurana. L'emissora va passar a denominar-se Ràdio Quart FM. El 10 de juliol de 2015 es va tornar a produir un altre canvi en la programació de l'emissora i en la seva denominació, naixia la radiofórmula IQuart FM, que des de l'octubre de 2015 va incorporar el retorn d'alguns espais d'Hot 101 FM. A l'estiu de 2016 la programació d'IQuart FM incloïa la radiofórmula Hot 101 FM.
  • La Cala Ràdio La Cala Ràdio és l'emissora municipal de l'Ametlla de Mar. Va començar a emetre el febrer de 1984. La seva primera ubicació va estar a la costera de Sant Roc. El setembre de 1996, vuit emissores de ràdio del Baix Ebre i el Montsià van posar en marxa un informatiu conjunt, que es produïa a Amposta Ràdio. Hi participaven Antena Caro, Antena Aldaia, La Plana Ràdio, Ràdio Joventut, La Cala Ràdio, Ràdio Ràpita i Ràdio Delta. Naixia el grup de les Emissores Municipals de les Terres de l'Ebre (EMUTE). La Cala Ràdio, l'any 2009, es va integrar al portal multimèdia La Cala RTV on es pot trobar informació del municipi en format àudio, vídeo i text. Té els seus estudis a la segona planta de la Casa de la Vila. Forma part de La Xarxa de Comunicació Local.
  • La Plana Ràdio Emissora municipal de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià. Va començar a funcionar el mes de juny de 1995. Els estudis es van inaugurar el 9 de juliol de l'any 1995 per l'aleshores director general de Telecomunicacions Agustí Gallart. Els primers estudis de La Plana Ràdio estaven ubicats al primer pis de l'Ajuntament de Santa Bàrbara. L'emissora naixia gràcies a la insistent reivindicació local encapçalada per Josep Roig Cardona i amb el suport de les diferents entitats locals. L'objectiu principal pel qual naixia l'emissora, era dinamitzar la vida social, cultural i esportiva del municipi i donar veu a aquestes entitats. La Plana Ràdio va ser una de les emissores adherides a les Emissores Municipals de les Terres de l'Ebre (Emute) Josep Roig com a director i Tere Giné com a locutora, van ser els primers treballadors de la ràdio local planera, acompanyats per una bona munió de col·laboradors. El març del 2014, els estudis i equips tècnics es van renovar completament. La seu de la Plana Ràdio es va ubicar al segon pis del mercat municipal. Després de la jubilació de Josep Roig, el 2019, Tere Giné va passar a ser-ne la directora i Víctor Montecinos, el cap de redacció. (Informació facilitada per Josep Roig i Cardona)
  • La Sénia Ràdio Emissora municipal de la localitat de La Sénia. Té la seva seu al carrer La pau.
  • La Veu de Navàs La Veu de Navàs va iniciar les seves emissions l'any 1982.
  • La Veu de Sant Joan La Veu de Sant Joan és l'emissora municipal de Sant Joan de les Abadesses. Va començar a emetre l'any 1983.
  • La Veu de Tàrrega La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • Live FM (Campdevànol) L'any 1988, Ràdio Campdevànol emissora municipal ja funcionava. L'any 1998, l'Ajuntament de Campdevànol va decidir que l'empresa privada Live FM, amb seu a la localitat, gestionés la programació i coordinació de la ràdio. Gran part de la programació va passar a ser una radiofórmula musical. L'any 2006, el Govern de la Generalitat va adjudicar la concessió definitiva d'una emissora municipal de radiodifusió sonora en FM a l'Ajuntament de Campdevànol. L'any 2009, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Generalitat i l'Estat a l'emissora, per considerar que Live FM de Campdevànol, ocupava il·legalment una freqüència destinada a una ràdio municipal. L'entitat considerava que es tractava d'una emissora privada sense voluntat de servei públic. El mes de febrer de 2010, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre una carta del CAC avisant de l'existència de presumptes incidències en la gestió directa de l'emissora municipal de l'Ajuntament. En aquest sentit, recordava que la Llei de la comunicació de Catalunya de 2005 obliga la gestió directa d'aquest tipus de ràdios pels ajuntaments. L'alcaldessa, Núria López, va respondre al CAC que el conveni amb Live Produccions era anterior a la llei de 2005. A finals de l'any 2019, Live FM transmetia per quatre freqüències (Campdevànol, Pardines, Ripoll i Toses). Anys després, el novembre de 2020, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre un primer avís del Ministeri de Transports de França en què els informaven que l'aviació civil de París havia detectat que la ràdio feia interferències des del centre emissor del Puig del Catllar, en el municipi de Ripoll, a les comunicacions dels avions de l'aeroport de Perpinyà. El febrer de 2021 van rebre un segon avís i l'Ajuntament va decidir no prorrogar el contracte amb Live FM Produccions i acabar amb la irregularitat que la gestió de l'emissora municipal estigués externalitzat i amb una cobertura superior a la de l'àmbit local. Ràdio Campdevànol va passar a ser gestionada directament des de l'Ajuntament. El centre d'emissió va passar a estar en el cementiri de la localitat. Durant l'estiu de 2021 es va treballar en una graella de continguts. El mes de febrer de 2022 es va emetre el primer espai informatiu. Live FM va continuar transmetent com a emissora privada musical del tercer sector des de Ripoll i distribuint el seu senyal pel web de l'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès, una associació, sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per un grup de persones de la comarca del Ripollès.
  • Llagostera Ràdio La idea de crear Llagostera Ràdio va començar l’any 1983, quan un grup de persones es va reunir en un bar del poble per parlar de nous projectes que podrien dur-se a terme a la vila. Entre ells, hi havia Joan Carles Buhigas, en aquells moments Locutor de Ràdio Sant Feliu, i en Joan Gruart, exregidor de l'ajuntament de Llagostera. En aquella trobada va sortir la proposta de crear una Ràdio municipal, que l’ajuntament va acceptar. El primer local on va funcionar Llagostera Ràdio estava al carrer Àngel Guimerà, en un edifici on hi havia la policia, la llar d'avis i la llar d'infants. L’emissora es va inaugurar el diumenge 8 d'abril del 1984. L’any 1987, els estudis es van traslladar al carrer Sant Pere.
  • Matadepera Ràdio L'emissora municipal de Matadepera va començar a emetre a la festa major de Matadepera, l'agost de 1981.
  • Mataró Ràdio Mataró Ràdio és l'emissora municipal de la ciutat de Mataró. Va començar a emetre el 25 de juliol de 2006, amb un programa pilot centrat en La Crida a la Festa de Les Santes, fet des de l'Ajuntament de Mataró. Gairebé dos mesos després, l'11 de setembre de 2006 va començar les emissions regulars, des dels estudis de la primera planta del Centre Cívic Pla d'En Boet. L'emissora va néixer emmarcada en el projecte de creació d'un servei de comunicació audiovisual a Mataró, Mataró Audiovisual, encarregat d'aplegar totes les iniciatives municipals de l'àmbit de la comunicació audiovisual de la ciutat. Mataró Audiovisual va integrar Mataró Ràdio i m1tv l'any 2017. El dia 9 de setembre de 2017 es van inaugurar les noves instal·lacions, que estan ubicades a l'edifici universitari del TecnoCampus de Mataró, amb accés pel carrer de Tordera. La programació que integrava ràdio i televisió es va inaugurar l'11 de setembre de 2017. Segons els responsables municipals: "La fusió dels dos mitjans públics tenia com a objectiu guanyar en eficiència i eficàcia; mantenir i reforçar el model de comunicació de proximitat; incrementar la col·laboració amb el TecnoCampus per desenvolupar una cooperació acadèmica intensa; i crear un nou model que ha d'esdevenir un element de participació ciutadana que doni veu als col·lectius i entitats diverses en el marc del Reglament de Participació Ciutadana". Estudiants i professors del Grau de Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus aportaven continguts per ser emesos a través de l'espai "Laboratori Audiovisual". L'equipament disposava d'un plató, un estudi de ràdio equipat amb càmeres i realització televisiva que permetien poder seguir els programes tant per Mataró Ràdio com per Mataró Televisió. L'any 2022 es podia escoltar en FM, per Internet, a través dels telèfons mòbils fent servir l'aplicació de Tunein, de Ràdio Garden, o a través de la TDT, al Maresme.
  • Montbui Ràdio Montbui Ràdio és l'emissora municipal de Santa Margarida de Montbui. El març de 1993, Montbui Ràdio amb Ràdio Capellades i Ràdio Nova, de Vilanova del Camí, van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l'Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L'experiència va durar un parell d'anys. Montbui Ràdio es va refundar l'any 2000 i va començar la seva segona etapa històrica. Està vinculada al consorci La Xarxa. Té la seva seu al carrer La Fàbrica.
  • Montcada Ràdio A Montcada i Reixac, cap a l'any 1957 va funcionar Radio Montcada, una emissora parroquial en ona mitjana. Emissora municipal de Montcada i Reixac. Va néixer a l'estiu de 1986, per iniciativa ciutadana en uns estudis del carrer Major. L'any 1987 va passar a estar sota titularitat municipal i, el setembre de 1989, els seus estudis es van traslladar al carrer Julio García. L'abril de 1998, Montcada Ràdio es va traslladar a l'edifici de l'Ajuntament, a l'Avinguda de la Unitat. Entre les moltes persones que hi han fet programes tenim en Rubén Sierra, cantant i guitarrista de La Pegatina i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, que va començar com a becari i va presentar el programa "Mestizoo". El 18 de novembre de 2022 Montcada Comunicació va passar a ser La Veu de Montcada i Reixac, una plataforma multimèdia a Internet, que oferia alguns pòdcasts. Montcada Ràdio va tancar.
  • Noucinc.2 Ràdio L’emissora municipal de Terrassa va inaugurar les seves emissions el 27 de febrer de 1998, amb el nom de Terrassa FM – COM Ràdio, a la freqüència 95.1, al carrer de Galileo 236. L’any 2000 va passar a denominar-se Ràdio Municipal de Terrassa 95.2. Emetia aleshores pels 95.2 de l’FM i s’identificava en antena i a la marca com Noucinc.2 Ràdio. A l'any 2008 es va canviar la ubicació dels seus estudis a la plaça de la Farinera 5. Formava part de la Xarxa de Comunicació Local. La programació de producció local se situava en una mitjana de sis hores diàries. La ràdio municipal de Terrassa va renovar les seves instal·lacions el 1 de març de 2022 per afrontar els reptes de futur.
  • Nova Ràdio Lloret Ràdio Lloret era una emissora comercial del Tercer Sector amb estudis a Lloret de Mar. Es va posar en funcionament a principis del mes de setembre de 1983 i el 19 d'octubre de 1983 el Govern Civil de Girona la va clausurar per primera vegada, però va continuar emetent. El desembre de 1984, el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir-li un expedient de clausura. El matí del 18 de juliol de 1985, els Mossos d'Esquadra la van clausurar per segona vegada, però Ràdio Lloret va continuar emetent. Finalment, el 23 de juliol de 1985 va ser clausurada per tercera vegada per ordre del jutjat de Santa Coloma de Farners, perquè no tenia llicència d'emissió. El seu promotor va ser Isidoro Llorca. L'any 1989, Isidoro Llorca va rebre una concessió i va tornar a posar en marxa Ràdio Lloret a l'estiu de 1989, amb estudis situats al carrer del Turó de l'Estelat. A conseqüència dels problemes econòmics, Llorca va renunciar a la concessió, que s'acabava el 31 de desembre, el 30 de setembre de 1991. El mes d'octubre de 1991, l'Ajuntament de Lloret es va fer amb la concessió privada de l'emissora, va comprar el material de Ràdio Lloret i es va fer càrrec del lloguer de les seves instal·lacions al carrer del Turó de l'Estelat. L'emissora municipal Nova Ràdio Lloret es va inaugurar durant les festes de Sant Romà, el 14 de novembre de 1991. En una primera fase, la ràdio oferia dotze hores de programació diària durant els set dies de la setmana. Durant un temps va estar funcionant amb una concessió de freqüència provisional. L'any 1992 va establir una col·laboració amb les emissores veïnes de Tossa, Blanes i Tordera. Es feia un intercanvi de programes i, en alguns casos, l'emissió de programes conjunts. El mes d'octubre de 1992 va començar a fer connexions amb Catalunya Informació. El mes de novembre de 1992, Nova Ràdio Lloret va realitzar uns cursets de ràdio.
  • Olesa Ràdio Jaume Ribas i Juli Garcia, per tal de col·laborar amb la 'Campanya del Somriure', van posar en marxa una petita emissora local, el 5 de gener de 1982, amb el nom de Ràdio Olesa, al poble d'Olesa de Montserrat. L'emissora es va ubicar al carrer de Mallorca i per transmetre Juli Garcia va adaptar un transmissor que havia fet servir durant el franquisme. En poc temps, Ràdio Olesa es va traslladar a un nou local al carrer de Metge Carrera. L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va adquirir la ràdio el 1984 i va passar a ser municipal. D'aquesta manera naixia Olesa Ràdio Emissora Municipal que es va traslladar a l'edifici de Ca l'Oriol, el juny del 1985, i després, el 1987, es va ubicar a la tercera planta de l'edifici de l'ajuntament. Durant uns anys es va conservar la identificació de Ràdio Olesa per més tard passar a ser Olesa Ràdio. L'any 1995, els estudis d'Olesa Ràdio es van ubicar a la plaça Catalunya. Aquell any, Olesa Ràdio connectava amb COM Ràdio i transmetia algun dels seus programes. L'any 2009, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va fer una inversió per habilitar uns nous estudis, al soterrani de la Casa de Cultura. A principis del mes d'octubre del 2022 Olesa Ràdio va renovar el seu web a Internet (www.olesaradio.cat) amb noves prestacions de ràdio a la carta per tal d'apropar tots els continguts al conjunt de la ciutadania.
  • Ona 7 Ràdio Durant les Festes de la Llum de 1982, l'Ateneu Cultural Llamborda de Manresa va posar en marxa una emissora. Alguns dels seus impulsors van crear Ràdio Llamborda de Manresa, activa d'agost de 1982 fins a maig de 1983. Per les Festes de la Llum del 1984, l'Ajuntament de Manresa va posar en marxa la seva emissora municipal Ona 7, amb una part d'aquell equip. Ona 7 només va funcionar des del 21 de febrer de l'any 1984 fins al 22 de novembre del 1985.
  • Ona 90 de Ràdio Emissora municipal de Campllong. Durant la Festa Major de l'agost de 1984 va començar a emetre Ràdio Campllong. La ràdio havia sorgit amb l'impuls de dos joves, Jordi Frigolé i Joan Miquel Pardos, que van comptar amb el suport d'algunes entitats i particulars de Campllong. L'Ajuntament hi va aportar l'emissora, la parròquia va deixar els micròfons i la rectoria per posar-hi l'estudi i alguns particulars van cedir material audiovisual divers. En principi, Ràdio Campllong havia de funcionar només per la Festa, iniciant les seves transmissions una setmana abans, al migdia i al vespre. Però va tenir continuïtat com a emissora feta pels joves del poble des dels estudis a la rectoria. L'any 1985 Ràdio Campllong emetia cada cap de setmana i durant l'estiu, a més, cada vespre. A l'estiu de 1986 es va abandonar la rectoria i l'emissora va passar a l'Ajuntament de Campllong. L'any 1987, el projecte va aturar-se durant sis mesos per manca de persones interessades i, a l'estiu de 1988 es va iniciar una nova etapa i una nova programació. Dos anys després l'Ajuntament de Campllong posava en marxa un nou projecte de ràdio. L'emissora municipal de Campllong, Ona 90 de Ràdio, es va inaugurar l'11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical "El so impacte" i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear, conjuntament, l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic va passar a identificar-se com Top Gironès FM.
  • Ona Bitlles Emissora municipal de Sant Pere de Riudebitlles. Va arrencar amb un període de proves a l’any 2009. El 27 de febrer de 2010, a les 10 del matí, es va inaugurar l’emissora, amb un programa especial de tres hores, dirigit per l’aleshores director Jordi Teruel i Baqués, amb la intenció de donar la benvinguda als oients i animar-los a escoltar l’emissora de recent creació al municipi. El programa d’estrena va comptar amb l’apadrinament del cap d’informatius de Ràdio Vilafranca, Josep Maria Soler i amb Àlex Santamaria i Josep Vergés, presentadors del xou de crítica social “El que faltava”. L’emissió inaugural va començar amb un parlament de l’aleshores alcalde Vicenç Oliver, posteriorment es varen anar presentant tots els col·laboradors de la mà de l’actual director Lluis Miquel Garcia. Jordi Teruel va dimitir el 9 d’agost de 2010, esdevenint director de l’emissora Lluis Miquel Garcia. Ona Bitlles va estar adherida a COM Ràdio fins a la seva desaparició i va fer connexions amb els informatius de Ràdio Vilafranca, durant l’etapa de Jordi Teruel com a director. Després es va integrar a la Xarxa Audiovisual Local. A l’any 2023 la ràdio comptava amb 51 col·laboradors. (Informació aportada per Sergi Huete)
  • Ona Codinenca A Sant Feliu de Codines, l'any 1998, va néixer Ràdio L'Espurna, creada per un grup de veïns. Ona Codinenca és la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines. Va iniciar les seves emissions el 9 de gener de 2005, gràcies a un grup de santfeliuencs que, de forma voluntària, decideix treballar desinteressadament en la creació de la ràdio i en la seva gestió. Els primers estudis de la ràdio, arreglats pels mateixos voluntaris que la van impulsar, es van situar al segon pis del centre Social Maria Roca-Umbert, "Can Buixó". La temporada 2009/2010, Ona Codinenca es va traslladar als baixos de l'antic edifici de l'Ajuntament de forma provisional mentre es reformava el centre social. A la festa major de l'any 2010 es va inaugurar la reforma dels estudis del centre Social Maria Roca-Umbert. A la temporada 2014/2015 es va adherir a La Xarxa de Comunicació Local.
  • Ona Malgrat La Secció Local d'Esquerra Republicana de Malgrat de Mar va crear el 22 de febrer de 1981 Ràdio Malgrat que es va instal·lar al local del partit. Abans d'un any, el local, que es trobava al Passeig de Llevant, es va enderrocar i l'emissora es va instal·lar en un pis d'un membre de la Junta d'E.R.C. al carrer del Mar, però el partit es va desvincular formalment de l'emissora. En aquell moment, les persones que la van fundar es van constituir en Cooperativa Ràdio Malgrat. El 30 de juliol de 1985 va rebre una multa de la Generalitat per emetre sense llicència que van pagar i que no va ser un obstacle per continuar emetent gestionada per la cooperativa. L'any 1989, Ràdio Malgrat es va integrar a l' EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), però encara no estava sota titularitat municipal. El Ple de l'Ajuntament, celebrat el dia 8 de juliol de 1993, va aprovar definitivament els Estatuts de l'Organisme Autònom Local de Ràdio Malgrat que s'encarregaria de la gestió directa dels serveis municipals adscrits a la ràdio. Ràdio Malgrat va passar a ser una emissora municipal el mes de juliol del 1993. Uns anys després, va tancar les emissions durant un temps, fins que les va reprendre el 23 d'abril de 1997 amb noves instal·lacions. Anys després, Ràdio Malgrat va passar a denominar-se Ona Malgrat, i l'any 2010, obre els estudis al carrer del Carme.
  • Ona Valls Emissora de Valls que va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1988. Mesos després, l'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls. Ho va fer en període de proves, a finals del mes de maig de 1998, per transmetre la fase final del play-off de la lliga femenina de bàsquet que el Club Bàsquet Valls jugava a Galícia. Va ser inaugurada el 23 de juny de 1988 i la programació regular va començar a mitjans del mes de setembre. Els estudis estaven en un edifici municipal de la carretera del Pla. Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. L'Ajuntament de Valls, el 23 d'abril de 2012, va informar els treballadors de l'emissora municipal Ona Valls del seu tancament immediat i definitiu. El consistori ja s'havia plantejat dos anys abans (2010) la clausura de l'emissora, que en els darrers anys havia patit una manca d'inversió pública. Ràdio Ciutat de Valls, de titularitat municipal, va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. El pressupost municipal inicial va ser de 30.000 euros per fer possible la compra de materials i la creació de la plataforma necessària a Internet. Els pòdcasts dels programes i el conjunt de continguts radiofònics es podien escoltar a través del web www.rcvalls.cat. Els estudis de la ràdio municipal estaven emplaçats a les instal·lacions de Vallsgenera, a Valls. Una segona etapa de ràdio pública municipal va començar amb la posada en marxa de Ràdio Ciutat de Valls, que va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. Seguia la línia de Ràdio Ciutat de Tarragona, impulsada per l’empresa Quimeras, amb qui l’Ajuntament havia signat un contracte municipal. A l’any 2019 Ràdio Ciutat de Valls va passar a estar gestionada a través de l’empresa Ràdio Televisió de Catalunya Nova, que també portava la gestió de les ràdios privades HIT 103, Ràdio Flaixbac i Flaix FM, a Valls. El 13 de febrer de 2023 es va integrar a La Xarxa.
  • Ona Vilamalla Ona Vila Malla és la ràdio municipal de Vilamalla. Ràdio Vilamalla K25 es va crear el novembre del 2003 i va començar a emetre el 31 d'agost del 2004. Tres anys després es va refundar en Ona Vilamalla. Ona Vilamalla va començar a emetre per les Festes de Sant Gil, a finals d’agost de 2007. El 2 de setembre es va fer la jornada d’inauguració i portes obertes. Degut al temporal de pluja del 29 de novembre de 2014 els estudis i equipaments d’Ona Vilamalla es van malmetre i va estar inactiva un temps. El govern de la Generalitat li va concedir el 26 de novembre de 2019 la concessió definitiva en freqüència modulada.
  • Ona la Torre Emissora municipal de Torredembarra. Va iniciar les seves emissions, de forma provisional, durant el mes de maig de 2007. Va ser a partir del mes de setembre de 2007 quan va entrar en ple funcionament, amb una programació informativa, cultural i musical variada. El Ple de l'Ajuntament de Torredembarra en la seva sessió ordinària, duta a terme en data 18 de febrer de 2021, va aprovar el projecte de Reglament d'organització i funcionament de l'emissora municipal de Torredembarra. Depèn de la Regidoria de Comunicació de l'Ajuntament de Torredembarra. Té la seva seu al carrer Garrofers, de Torredembarra.
  • Osona Ràdio Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Vic. Tenia el centre emissor i l’estudi en una casa de pagès, Can Putelles, a Sobremunt (Osona). Va estar activa entre l’any 1984 i la primavera de 1986, quan va ser clausurada per la Generalitat per no tenir llicència. Informació facilitada pel radioaficionat EA3FHP, Josep Vinyets
  • Penedès FM Subirats Penedès FM era l’emissora municipal del poble de Subirats a l’Alt Penedès. Tenia la seva seu al carrer Ponent, 30 de Sant Pau d'Ordal, Subirats. Des de l'any 2016 als estius la ràdio quedava en portadora per vacances del director i no s'oferia programació, però tornava a oferir-la al setembre, Penedes FM va tancar per Sant Joan de 2023 despres de romandre en portadora des de l'agost de 2022,. (Informació pròpia i la facilitada per Sergi Huete)
  • Premià Mèdia Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l'any 1985. El mes de novembre de 2021, a Premià de Mar, es va celebrar el Premià Fòrum Mèdia. Aquella trobada de mitjans locals catalans va coincidir amb l'estrena d'uns nous i moderns estudis de producció i emissió de Ràdio Premià de Mar, ubicats a l'edifici de Ca l'Escoda. El 23 d'abril de 2022 es va crear Premià Mèdia, el mitjà de comunicació públic de Premià de Mar que unia imatge, àudio i un diari digital. Era un servei públic de comunicació que sorgia de l'evolució natural de Ràdio Premià de Mar que havia donat servei al municipi durant trenta-set anys.
  • Premià de Dalt Ràdio Emissora creada a principis de l’any 1983. Un dels seus impulsors va ser Isidre Moragas, de la masia de Can Grau.
  • Punt 7 Ràdio Sant Celoni Emissora Municipal de Sant Celoni. Va fer la primera emissió el 1981 des dels estudis de Can Ramis a la plaça de la Vila. El 23 d'abril de 2011 es van obrir els estudis a la part del darrere de Can Ramis. Rep el seu nom de la seva freqüència d'emissió, 107.7 de l'FM.
  • RAP 107 Emissora municipal de Parets del Vallès. Inici d'emissions l'11 de setembre de 1980, com a Ràdio Parets. Va ser la novena emissora municipal catalana i la segona dels Vallesos (després de Ràdio Rubí). La primera veu que va sortir a l'aire per Ràdio Parets va ser la de Pere Vila i Font, un dels seus promotors. L'any 1995, ja s'identificava com Ràdio Parets, RAP 107. Aquell any, el mes de setembre, per commemorar el seu quinzè aniversari i el centenari del cinema va muntar un autocine. Sota el títol de "100 cinema", Ràdio Parets va projectar el 29 de setembre de 1995 la pel·lícula "Juez Dredd", el so de la qual es va emetre per la seva freqüència, 107.3 de la FM, perquè l'escoltessin les persones dins dels cotxes que van anar a l'autocine. L'any 1997, RAP 107 es va adherir a COM Ràdio, sense abandonar la producció pròpia de programes. El mes de març de 2003, RAP 107 va haver de suspendre temporalment la seva emissió a causa d'unes interferències de l'emissora municipal Grama Ràdio, de Santa Coloma de Gramenet. Des de l'agost de 2006, l'emissora té l'adjudicació definitiva de la llicència per emetre a través del 107.2 MHz de la FM. RAP 107, és gestionada per l'Ajuntament de Parets del Vallès com un servei públic més dins de la regidoria de Comunicació. Té els seus estudis a l'avinguda Lluís Companys. (Font informació pròpia i la publicada a la Viquipèdia)
  • Radio Abrera Va començar a emetre el 29 de juny de 1985. Els primers estudis van estar a l'edifici de les escoles velles. L'any 1987 va començar a oferir una programació diària. El 29 de juny de 1993 es van inaugurar uns nous estudis en una planta de l'antic edifici de la casa de la vila.
  • Radio Avinyó Emissora municipal del poble d'Avinyó. Ràdio Avinyó es va inaugurar el 19 de setembre del 1991. Tenia la seva seu a l'edifici de l'Ajuntament d'Avinyó. Ràdio Avinyó va haver de tancar el setembre del 2000, quan l'aparell emissor es va espatllar definitivament. En aquells moments els estudis estaven ubicats, provisionalment, en un local de Cal Guardiola, esperant que s'acabés la remodelació de l'edifici de l'Ajuntament per poder-hi tornar. El retorn es va complicar, perquè significava haver de renovar tot l'equipament de l'emissora que, a part d'estar avariat, era ja molt antiquat. L'any 2001, les persones responsables de la ràdio van presentar a l'Ajuntament el pressupost d'aquesta renovació, però no van rebre resposta. El mes de setembre de 2018 es van reprendre les emissions en FM. Des del mes de març de 2019, algun dels continguts es podien escoltar a Internet al web d'Ivoox. El 19 de desembre de 2021 es va obrir l'exposició "40 anys de la ràdio municipal d'Avinyó", al Casal Jove el Refugi. Des del mes de setembre de 2022 va començar a transmetre pel canal 4 de la televisió local. Després de resoldre alguns problemes tècnics, el 17 de gener de 2023, Ràdio Avinyó es podia tornar a sintonitzar al dial de l'FM (107.4) i també per internet (a onabages.cat/radioavinyo). Ràdio Avinyó formava part d'Ona Bages la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. (Informació pròpia i l'extreta del número 2 de la revista "El Pedrís", de juliol de 2006).
  • Radio Batea Emissora municipal de Batea. L'any 1998 estava adherida a COM Ràdio. En aquell any van començar a fer-se anualment "Els concerts amb Ràdio Batea", que l'any 2017 encara se celebraven. Tenia els seus estudis a la plaça de Catalunya de Batea.
  • Radio Cornellá FM Emissora del Tercer Sector de Conellà de Llobregat, anterior a Ràdio Conellà, emissora municipal. Va començar a emetre abans de l'estiu de 1979 i va ser creada per un grup de joves de la ciutat. A l'estiu de 1979, l'emissora va ser precintada per primera vegada, però va tornar a emetre posteriorment. El mes de febrer de 1980, els integrants de Radio Cornellá FM, van participar en la reunió convocada per la regidoria de joventut de l'Ajuntament de la ciutat amb les organitzacions juvenils per crear el consell municipal de joventut. Radio Conellá FM va ser precintada per segona vegada per la Policia Nacional, acompanyada d'un tècnic de RTVE, el 28 de maig de 1980 per ordre del Govern Civil. El tancament es va transmetre en directe i algunes persones van presentar-se davant de la seu de l'emissora per expressar al col•lectiu que l'impulsava el seu suport. El 30 de maig es va celebrar la primera assemblea de socis de la Cooperativa de Radio Cornellá que va elegir el consell rector. L'agost de 1980, la Generalitat de Catalunya va aprovar els estatuts de fundació de la Societat Cooperativa Radio Cornellá. L'entitat volia produir i difondre programes en FM per a la ciutat. La cooperativa estava constituïda amb caràcter autònom i es declarava independent de qualsevol entitat política, religiosa i sindical. L'emissora municipal de Cornellà de Llobregat va iniciar les seves emissions en proves el juny de 1981, en un petit estudi situat al parc de Can Mercader. El mes de maig del 1982 van començar les emissions de manera estable.
  • Radio Metro (a la megafonia del Metro de Barcelona) A finals de 1987, l'FM de Radio España de Barcelona va passar a ser Ràdio Tràfic, dins Cadena Catalana. Va tenir un «apèndix» anomenat Radio Metro, que només es podia escoltar per la megafonia de les estacions del Metro de Barcelona. Va començar el febrer del 1988, dins del Centre de Difusió d'Informació a l'Usuari (CDIU) de Metro de Barcelona al recinte del Centre Tècnic de Control de Metro, a l'estació de Sagrada Família. En els seus inicis, Ràdio Metro només es podia escoltar per la megafonia de les estacions de correspondència. La programació alternava la informació del servei de metro en temps real, la música ambiental i connexions amb Ràdio Tràfic.
  • Radio Reloj La Pobla de Segur La Pobla de Segur va inaugurar el 16 d'octubre de 1983 la seva emissora municipal. Tot i ser una ràdio de titularitat pública, l'any 1986 es va associar a la Cadena Catalana i va adoptar el nom de Radio Reloj La Pobla de Segur. Quan la Cadena Catalana va deixar d'existir, a principis de l'any 1990, l'emissora va recuperar el nom de Ràdio La Pobla de Segur. Va estar poc temps oferint una programació pròpia. L'any 1995 ja estava inactiva. Una dècada després, cap a l'any 2005, l'Emissora Municipal de La Pobla de Segur va tornar a transmetre associada a COM Ràdio. (Font: Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Ripollet Ràdio L’Associació Ràdio Ripollet, a l’abril de l’any 1982, va posar en marxa l’emissora, que no estava sota el control de l’Ajuntament. Rosa Santacreu va inaugurar la ràdio amb el programa “Ripollet sardanista”. Un altre dels impulsors va ser Albert Ramírez. Un dels professionals que va començar en aquella emissora va ser Xavier Bonastre, presentant el programa “La nova cançó”. L’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Quatre anys després de la posada en marxa, l’any 1987, l’ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l’ajuntament de Cerdanyola, que a l’any 1991 va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. L' any 1987, Ràdio Ripollet va deixar d’emetre un temps. Els seus promotors a l’any 1988 van arribar a un acord amb l’Ajuntament per tal de poder rebre una subvenció. L'abril de 1993, Ràdio Ripollet va deixar d'emetre a l'espera del reconeixement del seu estatus d'emissora municipal per part de l'Ajuntament, sense el qual no podia obtenir el permís de la Generalitat. Pocs mesos després, al mateix any, va reprendre les emissions amb l’estatus d’emissora municipal. L’any 1995, l’Associcació Ràdio Ripollet va intensificar la seva dedicació a l’edició de la “Revista de Ripollet”, que des de l’any 1984 publicava mensualment la ràdio. El 24 d’agost de 1997,les emissions de Ràdio Ripollet van acabar després que es trenqués la negociació entre l’Ajuntament i l’Associació Ràdio Ripollet, que s’havia fet càrrec de l’emissora durant quinze anys. Segons els responsables de l’associació, l’Ajuntament tenia previst reformular l’emissora municipal de manera que el gruix de la programació seria en connexió amb COM Ràdio. La desconnexió local de Ripollet prevista per l’Ajuntament era de vuit hores, dues de les quals s’havien ofert a l’Associació Ràdio Ripollet. Aquesta associació no va acceptar la nova orientació de la ràdio municipal i volia crear una emissora cultural a la localitat. L’Ajuntament va tancar Ràdio Ripollet el 24 d’agost de 1997.El 30 d’agost d’aquell any va posar en marxa Ripollet Ràdio, amb la direcció del periodista Toni Miralles. Els primers sis mesos van ser d’emissions en prova. Finalment, es va arribar a un acord per salvar gran part de l’equip de col·laboradors i entitats que participaven en el projecte anterior.
  • Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.
  • Roda de Berà Ràdio Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.
  • Ràdio 010 Emissora municipal de Santa Maria d'Oló. Ràdio 010 va començar a emetre el 24 de juny 1989. Quan va funcionar COM Ràdio s'hi va consorciar i hi connectava (l'any 1998 ja ho feia). El 19 de juny de 2004 es va celebrar el 15è aniversari de la ràdio i durant tot el dia (de 10:00 a 20:00) es va fer una marató d'antics programes. Anys després va deixar d'emetre durant uns anys. Ràdio 010 va retornar a les emissions el mes d'agost de 2014. El Ple de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló, en sessió ordinària celebrada el dia 29 d'octubre de 2015 acordà l'aprovació inicial del Reglament d'Organització i Funcionament del servei públic de l'emissora municipal de Ràdio 010. El mes de maig de 2016 es va estrenar el web de la ràdio, amb l'adreça radio010.cat El 22 de gener de 2023 es va inaugurar el nou Centre Recreatiu de la localitat, en aquell local d'entitats del poble hi ha la seu de l'escola de música i de Ràdio 010.
  • Ràdio 7 FM Ràdio 7 FM va començar a emetre el de gener de 1991. Va acabar les emissions l'any 1995. La va impulsar Joan Masats. L'activitat radiofònica a la localitat es va recuperar amb Ràdio 7 Digital, una ràdio per Internet impulsada per Castellvilarenc.info, un mitjà de comunicació associatiu, gestionat per l'associació Audiovisual mitjans digitals de Castellbell i el Vilar. La ràdio associativa de Castelbell i el Vilar va començar la seva programació el 26 d'abril de 2014.
  • Ràdio 7 Vallès L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.
  • Ràdio Abella Ràdio per Internet del Centre d'Educació Especial Font de l'Abella de Girona. Va començar a funcionar en el curs 2011-2012.
  • Ràdio Alforja Emissora municipal de l'Alforja. Va començar a emetre cap a l'any 1991. El seu impulsor va ser Pep Guerrero. A l’any 1998 va canviar el seu nom de Ràdio Alforja pel d’Alforja Ràdio. Tenia la seva seu a la plaça Mercadal.
  • Ràdio Alp Després d’haver estat uns anys sense emetre, a finals de  l’any 2009 Ràdio Alp va retornar a l’activitat durant un temps. El mes de febrer de 2019, el Govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar la concessió definitiva de llicència d’FM a Ràdio Alp. El mes de març del 2019, Ràdio Alp va començar a emetre, en període de proves, música les 24 hores sense cap tipus d'esment al nom o denominació de  l’emissora. La intenció de l’ajuntament d’Alp era obrir aquest mitjà de comunicació a diferents col·lectius del municipi. També va iniciar converses amb les estacions d’esquí de La Molina i Masella per tal que, durant la temporada d’esquí, poguessin utilitzar l’emissora de ràdio per donar a conèixer l’estat de les pistes, de la neu i també les activitats que organitzaven. Les instal·lacions de Ràdio Alp estaven situades a l’antic consultori, a tocar de l’edifici de l’ajuntament d’Alp. L’emissora va deixar d’emetre en poc temps. L'any 2021ja estava inactiva.
  • Ràdio Altiplà Era l'emissora municipial de Calonge de Segarra. El 1997, l'Ajuntament de Calonge de Segarra va sol·licitar a la Generalitat una llicència d'emissora municipal per gestionar-la conjuntament amb els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal Segarrenca. El 30 de gener de 1999 es va inaugurar la programació regular de l'emissora, amb la primera edició del programa 'El mercat', la presència de les autoritats de la zona i també la del llavors conductor del programa matinal de COM Ràdio, Josep Cuní. La programació de producció pròpia es concentrava durant el cap de setmana, mentre la resta de dies es feia radiofórmula musical amb connexions amb els butlletins de COM Ràdio. L'any 2009, la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS) -formada per Calaf, Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles, Els Prats de rei i Sant Pere Sallavinera- i l'entitat Gestora de Serveis de Comunicació van signar un conveni en el qual la MIVS aportaria subvencions a l'associació Gestora de Serveis de Comunicació destinades a cofinançar les despeses de funcionament ordinari de l'emissora Ràdio Altiplà. Aquesta entitat gestora treballava sense ànim de lucre. L'any 2012, l'entitat Gestora de Serveis de Comunicació va presentar la seva renúncia a la gestió de l'emissora. Ràdio Altiplà va deixar d'emetre a través dels 107.2 MHz per passar a distribuir la programació per Internet com a mesura de pressió de l'entitat que la gestionava a la Mancomunitat, que encara no havia pagat els 6.000 euros de subvenció per al funcionament de la ràdio corresponent a l'any anterior. Fins al 2014 es va mantenir una mínima programació pròpia. El Ple de l'Ajuntament de Calonge de Segarra va aprovar, el 24 de setembre del 2015, el cessament de l'activitat radiofònica de l'emissora Ràdio Altiplà i el tancament dels seus estudis. L'any 2015 l'emissora ja no emetia programes radiofònics propis. (Font: web "Som Segarra")
  • Ràdio Antena Penedès Ràdio Antena Penedès es va crear l'any 1983 com emissora municipal de Sant Quintí de Mediona amb el suport dels Serveis de Joventut del seu ajuntament. El grup de joves fundadors estava format per Àlex Santamaria -que havia col•laborat a Ràdio Martorell-, Pep Vergés i Salvador Salrà. Tots tres després farien programes a Ràdio Vilafranca. Una altra persona relacionada amb l'emissora va ser Xavier Aymerich. L'any 1988, Carme Chaparro, amb 15 anys, va començar en aquesta emissora. Amb els anys arribaria a ser una de les presentadores dels informatius de Telecinco.
  • Ràdio Arbeca Emissora municipal d’Arbeca. Ràdio Arbeca "Freqüència Garrigues" va ser inaugurada el 20 de gener del 1994. Durant uns anys va fer servir l’eslògan de "La més explosiva". Al seu logitip sortien dues bombes. Quan va funcionar COM Ràdio hi connectava quan no oferia programació pròpia. Té els seus estudis a l’edifici del Centre Republicà (Informació facilitada per Luis Segarra, de “Guía de la radio”)
  • Ràdio Arbúcies A Arbúcies, amb motiu de la Primavera Jove i de la Setmana de la Joventut del 1983 va funcionar Ràdio Punt i Mig. Havia de funcionar una setmana, però va acabar fent-ho durant un mes. Aquell grup d’onze joves, durant un any, van treballar de manera desinteressada en l’adequació d’un local per crear l’emissora municipal. El mes d'octubre de 1984, l'Ajuntament d'Arbúcies va aprovar la constitució del patronat de la fundació pública de l'emissora municipal de Ràdio Arbúcies "La Veu del Montseny". L'emissora municipal d'Arbúcies va començar a emetre en proves els caps de setmana del mes de febrer de 1985. Es va inaugurar oficialment el 21 d'abril d'aquell any. Els primers estudis estaven situats al carrer del Pont, número 5. Un grup d'onze joves van iniciar desinteressadament la programació de Ràdio Arbúcies i, a partir de llavors, i, amb el suport de l'ajuntament, la programació va anar creixent. El juliol de 1993 es van obrir els estudis situats a l'edifici annex a l'Ajuntament, conegut com la Torre del Vent. El juny de 2003, els estudis van passar a l'edifici Hotel d'Entitats. El juny de 2019, les instal·lacions de Ràdio Arbúcies es van traslladar al centre cultural Naus Ayats, al carrer Camprodon, 92. El 27 de març de 1999, Ràdio Arbúcies va celebrar el seu catorzè aniversari batent el rècord de l'«entrevista del Mil·lenni», amb un programa que va durar deu hores. Els membres de l'equip del magazín "La Sarsuela" van entrevistar els tres membres de Teatre de Guerrilla, una companyia de teatre independent molt lligada a la població, integrada per Quim Masferrer, Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. El mes de març de 2014, Ràdio Arbúcies va començar a distribuir els seus programes per Internet les 24 hores al dia a través de la pàgina que l'emissora municipal té al web de l'Ajuntament. A més de programes propis ofereix continguts oferts per La Xarxa de Comunicació Local.
  • Ràdio Arenys A Arenys de Mar, durant els dies de les Festes de Sant Zenon de 1979, celebrades des del 7 fins a l'11 de juliol, Antoni Barrachina -radioaficionat i tècnic- i Manel Sorribas -tècnic de so de Ràdio Nacional d'Espanya i radioaficionat- van posar en marxa Ràdio Festa. L'emissió es feia des d'un local cedit per Convergència Democràtica de Catalunya, on es feia una exposició de pintures. Darrere d'uns llençols negres hi havia un petit emissor d'uns 4 watts i l'antena. Es programaven sardanes i música. Els membres de la comissió de festes hi anunciaven els actes del dia i quan el polític Jordi Pujol va visitar el local se li va fer una entrevista. En la posada en marxa d'aquella experiència també van col•laborar-hi alguns membres de l'Agrupació de Radioaficionats de Calella (Calella de Mar) que havien posat en marxa, a la primavera, unes emissions experimentals setmanals en FM sota el nom de Ràdio Calella, emissora de l'URC. Coincidint amb aquella Festa Major es va fer a Arenys una conferència sobre la clausura d'Ona Lliure a Barcelona. Antoni Barrachina considerava que per tirar endavant una emissora, més que fer-ho dins del moviment d'emissores lliures, seria millor comptar amb el suport de l'ajuntament. Va anar a parlar amb l'alcalde, Joan Enric Garcia, que feia poques setmanes que havia estat escollit, i aquest li va demanar que li fes un informe tècnic. Barrachina va preparar un document per crear una ràdio amb un emissor d'un watt de potència. L'ajuntament va preparar una sol•licitud oficial que va enviar al ministeri. Des dels organismes oficials de Madrid van respondre que no hi havia legislació per aquestes emissores. L'emissora municipal de Ràdio d'Arenys de Mar, la degana d'aquest col•lectiu de ràdio pública local, va iniciar les seves emissions regulars en FM, sota l'empara de l'Ajuntament, el 8 de setembre de 1979. Un dels seus impulsors va ser el periodista arenyenc Antoni Esteve, que, en aquell moment, era regidor d'Informació i Estadística de l'Ajuntament i que havia escoltat i vist Ràdio Festa durant les Festes de Sant Zenon. Ell va ser qui va presentar l'informatiu de la Diada de l'11 de setembre. Entre l'equip promotor del projecte també hi havia Antoni Barrachina i Manel Sorribas. El primer transmissor d'uns 2 watts es basava en una placa de 6 per 10 centímetres i el va construir Antoni Barrachina. L'antena era d'una banda de radioaficionats. Els primers dies d'emissió, el transmissor casolà i el primer estudi de Ràdio Arenys estaven en un àtic de la Torre d'Arenys, propietat d'una regidora de l'Ajuntament. Després de la Diada de 1979, Ràdio Arenys va continuar funcionant els caps de setmana i va passar a emetre des d'un pis elevat de la riera propietat de Quico Bertran. Les botigues d'Arenys, a finals de 1979 i durant el 1980, van vendre molts receptors d'FM, perquè en aquell moment moltes cases encara no en tenien. Antoni Barrachina va facilitar l'esquema del seu transmissor a una trentena d'emissores. A finals de març de 1980, Ràdio Arenys continuava emetent només els caps de setmana. Sis mesos després de la seva creació, l'Ajuntament va instal•lar uns estudis a la Plaça del Mercat. Un dels primers tècnics va ser Francesc Bailón que treballava com a DJ. La periodista arenyenca Assumpció Maresme va començar a fer un espai de sardanes. De mica en mica es va ampliar la programació fins a consolidar una graella d'emissions diàries. L'any 2003, els estudis de Ràdio Arenys es van traslladar a les dependències del Centre Cultural Calisay.
  • Ràdio Arenys de Munt L’emissora municipal d’Arenys de Munt es va inaugurar el dia 11 de novembre de 1983 fruit de la trobada de diverses persones apassionades per la ràdio i per la tècnica. L'Ajuntament va cedir un local al segon pis de l’edifici municipal de la Plaça de l'Església, que encara és la seu de l'emissora. L'any 2007 es va fer un nou salt de cara a professionalitzar el servei municipal de Ràdio. Alguns dels components de l’emissora van formar l’entitat sense ànim de lucre “Ràdio Associació Arenys de Munt” amb l'única finalitat de poder optar a la concessió municipal del servei de ràdio.
  • Ràdio Argentona L’any 1982, un grup de joves va muntar una emissora a Argentona, al garatge de can Duatis. Mesos després van passar al Casal del poble. Després de dos anys, el grup de joves i l’Ajuntament d’Argentona es van posar d’acord i Ràdio Argentona, el mes de gener de 1984, va passar a ser municipal i a ocupar un espai de l’edifici de l’Ajuntament. Durant força anys la seva programació va ser feta per joves. L’any 1991, l’emissora va canviar de l’Ajuntament vell a la Casa de Cultura i va ampliar la seva programació.
  • Ràdio Artesa de Segre Va començar les seves emissions el 19 de juliol de l'any 1986 i les emissions regulars el dia 26 de juliol.
  • Ràdio Balaguer L’emissora municipal de Balaguer es va inaugurar el 26 d’abril de 1985. Tenia els seus estudis a l’edifici de l’Ajuntament. Ràdio Balaguer fou clausurada el 26 d’agost de 1986 per funcionaris del Gabinet de Ràdio i Televisió de la Secció d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya, acompanyats de dos mossos d'esquadra. Els funcionaris portaven un acte del jutge substitut del Jutjat d'Instrucció de Balaguer per facilitar l'acompliment de la resolució de precintar els equips de l'emissora. L’alcalde de Balaguer ho va atribuir a les pressions fetes per un conjunt d'emissores privades de Lleida que s'havien pogut sentir perjudicades per l'acceptació assolida per Ràdio Balaguer. Aquesta emissora municipal havia arribat a aconseguir 2.600 signatures entre els habitants de la ciutat en suport a la seva subsistència. El 4 d’octubre de 1986, l’Assemblea de les Emissores Municipals de Catalunya es va celebrar a Balaguer i l'alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, anuncià la possibilitat de reobrir l'emissora municipal de Balaguer. El 7 de maig de 1987, l’Ajuntament de Balaguer va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de suspendre la resolució de la Generalitat per la qual va ser clausurada Ràdio Balaguer. Això va permetre a l’emissora tornar a funcionar.
  • Ràdio Balsareny Ràdio Balsareny, emissora municipal, va començar les emissions el 15 de gener de 2007, després d'una setmana d'emissions en proves.
  • Ràdio Banyoles Al mes d'agost de 1982, la primera Ràdio Banyoles va començar a emetre. El projecte l'havia impulsat l'any 1981 Miquel Roure, que aleshores tenia quinze anys. Ho va proposar a uns quants amics seus i els estudis es van muntar en un local de la família de Miquel Casadevall al carrer del Progrés, a prop de la plaça de les Rodes. A finals de 1982 es va crear Ràdio Juvenil de Banyoles. El 20 de desembre de 1982, el secretari de l'Associació de l'Emissora Juvenil de Banyoles, Francesc Mayolas, dirigeix una carta a l'Ajuntament en què sol•licita que nomeni portaveus per poder tramitar els papers oportuns i la llicència definitiva. Els dos projectes radiofònics acabarien confluint. Després de deixar d'emetre un temps, l'any 1983 Ràdio Banyoles va reprendre l'activitat i es va traslladar al carrer de Santa Maria. Un cop constituït el nou consistori de Banyoles, el 26 de juliol de 1983, la Conselleria d'Informació, Relacions Exteriors i Treball de l'Ajuntament de Banyoles envia un escrit on considera que és necessari iniciar el procés de creació d'una emissora municipal. També té present que en aquells moments hi ha una societat privada amb el nom de Ràdio Banyoles. L'any 1984, la Junta de Ràdio Banyoles va decidir que la ràdio passés a ser una emissora privada cultural, amb col•laboració de diverses entitats banyolines i sense ànim de lucre. A finals del 1986, els fundadors de Ràdio Banyoles van comunicar que tancaven l'emissora del carrer de Santa Maria. Va deixar d'emetre un temps, però un d'ells, Jordi Juanola, va voler seguir amb Ràdio Banyoles i va muntar els estudis en un local del carrer de la Sardana. Per tercera vegada, Ràdio Banyoles tornava a estar en funcionament des del mes de febrer de 1987. Volien que la Mancomunitat assumís el projecte per tenir un abast comarcal. La nova etapa duraria ben poc, ja que el 16 de febrer de 1987 la Delegació Territorial del Govern a Girona del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya envia un escrit a l'alcalde de Banyoles en el qual li comenta que han arribat denúncies del funcionament d'una emissora de ràdio cultural els promotors de la qual no tenien cap autorització. El 15 d'abril de 1987, els Mossos d'Esquadra, per ordre de la Generalitat, van precintar l'emissora. Quinze dies després, el divendres dia 1 de maig i el dissabte dia 2, a la plaça Major de Banyoles es van organitzar uns actes reivindicatius i una emissió en directe. El mes de novembre de 1987 es presenta a l'Ajuntament de Banyoles una sol•licitud d'un grup de joves de la localitat per a la creació d'una emissora local. El projecte anava signat per Xavier Tarrés Busquets, com a portaveu del grup. El 25 de setembre del 1990, la comissió de govern de l'Ajuntament de Banyoles va aprovar el model de gestió pressupostària de l'emissora municipal. L'emissora municipal de Banyoles, sota el disseny de Josep Maria Francino, va començar a emetre en període de proves el dia 10 d'octubre de 1990 des del despatx del regidor de l'Ajuntament Francesc Noguer. Després d'uns quants mesos en període de proves, Ràdio Banyoles emissora municipal es va inaugurar l'11 de març de 1991, al carrer Pere Alsius, 1. L'any 2011, per commemorar els vint anys de l'emissora, la Diputació de Girona va editar el llibre "La Ràdio a Banyoles (1952-2011)", de Joan Anton Abellan Manonellas, que recull la història de totes les iniciatives radiofòniques anteriors a la localitat.
  • Ràdio Barberà La ràdio municipal de Barberà del Vallès va començar com un projecte dels estudiants de l'institut de Barberà del Vallès. El Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, a la sessió plenària de 7 de març de 1984, va aprovar la seva creació i el mes de novembre següent es va dotar de pressupost. Va començar a emetre poc després. Ràdio Barberà, com a emissora municipal, es va instal•lar, en un principi, en un pis, propietat de l'ajuntament, al passeig Dr. Moragas i, posteriorment, es va traslladar al carrer Manuel de Falla,16.
  • Ràdio Begur Ràdio Begur té el seu antecedent l’any 1989 quan un grup de joves de Begur i poblacions veïnes comencen a emetre des d’una de les dependències de l’antic Casino Cultural. Les emissions no van durar gaire, però el grup, el mes de març del 1990, aconsegueix que es presenti una proposta de creació d’emissora municipal a l’Ajuntament, aprofitant les noves dependències de les Escoles Velles. Amb l’assessorament del radiofonista Josep Maria Francino, l’any 1991 s’inaugura Ràdio Begur, com emissora municipal, en aquell indret on, a més de la ràdio, hi havia un museu, una sala d'exposicions i una llar d'infants. Les primeres emissions, en fase de proves, es van fer el setembre de 1991. A principis del 1992, es començà a posar en antena la primera graella de programació.
  • Ràdio Bellpuig (municipal) Emissora municipal de Bellpuig. Va començar a emetre, en proves, l'any 1986. Es va inaugurar la Diada de l'11 de Setembre de 1987. Els primers estudis estaven a l'edifici de l'Ajuntament. Un dels seus impulsors va ser Josep Pont, qui anys després va fundar el consorci Localret i va ser vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya. L'Ajuntament de Bellpuig, l'any 1994, va rebre una llicència provisional d'emissió. L'any 1995, Ràdio Bellpuig es va traslladar a la nova Casa de Cultura de la localitat. El desembre d'aquell any Ràdio Bellpuig es va adherir a la Federació Catalana de Ràdios i Televisions Locals. El març del 2009, la Generalitat de Catalunya autoritzà la concessió definitiva de freqüència d'emissió a Ràdio Bellpuig. La seva seu està a la plaça Sant Roc.
  • Ràdio Bellver Emissora municipal de Bellver de Cerdanya Els seus estudis inicials estaven a les golfes de Ca les Monges del carrer de l'Església. El mes de juny de 1993 es van inaugurar els estudis en un baix de l'avinguda Pere Sicard. L'any 1995, el director de l'emissora era el periodista Carles Pont. El mes de juny de 2001, Ràdio Bellver es va incorporar a la Federació de Ràdio Local de Catalunya. L'any 2005 dirigia l'emissora Néstor Travieso. Poc després, cap a l'any 2006, Ràdio Bellver va passar a ser gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, que tenia els seus estudis de ràdio al Principat d'Andorra. El contracte entre l'empresa i el consistori acabava l'any 2009. Posteriorment, l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal. L'any 2009, Ràdio Bellver feia connexions amb COM Ràdio.
  • Ràdio Berga (Municipal) La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal·lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga: Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. L'any 2023, la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia continuar escoltant al portal d'Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")
  • Ràdio Besalú L’emissora municipal de Besalú va començar les emissions el mes de setembre de l’any 1985, coincidint amb la Festa Major. Es van començar a fer proves mentre es muntava l’envelat i la primera emissió oficial va ser el sorteig de les llotges. Les primeres emissions es van fer des de l’antic dispensari. Allà, la ràdio s’hi va estar un any, fins que va estrenar els estudis de Can Tenas, el 10 de maig de 1987, al carrer Portalet. Inicialment, Ràdio Besalú va funcionar com una comissió de treball de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament. Als inicis, els programes només es feien en cap de setmana i a l’estiu de 1986 es va ampliar les hores d’emissió. Alguns dels seus impulsors van ser Salvador Garcia-Arbós, Joan Gratacós i Jesús Balateu. El presentador i escriptor Martí Gironell (1971) va començar la seva carrera periodística, quan tenia 14 anys, a Ràdio Besalú.
  • Ràdio Bisbal La idea de crear aquesta emissora va sorgir d'un grup d'estudiants de l'institut, aficionats a l'electrònica, els quals a les estones lliures feien funcionar una emissora des d'un local situat al carrer Tramuntana. Va fer la seva primera emissió el dia 1 de maig de 1981. El 17 de desembre de 1982 van fer una passa significativa quan van inaugurar els estudis a l'edifici del Centre Comercial Bisbal i aquell dia es va fer la presentació oficial de l'emissora Ràdio Bisbal. El batlle bisbalenc, Joan Hugues, va manifestar el seu interès i afany de potenciar aquesta emissora, però els ajuts no van arribar mai i la ràdio, sense ànim de lucre, s'intentava finançar amb la publicitat. El juliol de 1983, a conseqüència dels problemes interns que patia, Ràdio Bisbal va deixar d'emetre momentàniament. A l'assemblea general, dos membres de l'emissora, havien estat expulsats. En aquell moment, la ràdio tenia una junta gestora municipal que havia de regular el seu procés de municipalització. Pocs dies després va tornar a emetre, El mes de novembre de 1983, l'emissora es va reestructurar i va començar a treballar com a emissora municipal. L'Ajuntament va comprar una emissora de 50w. Des de 1993, els estudis de la ràdio van passar a estar situats al denominat edifici dels Mestres del carrer Morró. A inicis de la dècada del 2010 va deixar d'emetre. Per tornar a fer-ho entre 2013 i 2017, any en què novament va deixar d'emetre. L'Ajuntament de La Bisbal va destinar una partida del pressupost de 2019 per a nou equipament per la ràdio municipal i per recuperar la programació local. La coordinació de les obres dels nous estudis les va fer Ràdio Capital. Els estudis de l'emissora, a la primavera de 2020, van passar a estar a l'edifici de l'antic ajuntament. Els nous estudis es van acabar el mes de juliol de 2020 i durant aquell estiu algun programa de Ràdio Capital es va fer des d'aquells estudis. Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, dissabte 13 de febrer de 2021, es va estrenar la radio fórmula musical amb denominació d'origen i des del mes de març es van començar a oferir alguns nous programes.
  • Ràdio Blanes (municipal) Blanes va tenir una emissora, en ona mitjana, des del 20 de juliol de 1954. Inicialment s’identificava com Emisora Villa de Blanes. Tenia els estudis a les golfes del primer Casino de Blanes. Pocs anys després va passar a ser Radio Blanes i es va integrar a la Red de Emisoras del Movimiento. Va transmetre fins a principis de l’any 1963. Des del 1983 fins al 1985 va funcionar una emissora privada en FM amb el nom inicial de Ràdio Blanes que poc després va passar a dir-se Antena Blava. El març de 1991, l’Ajuntament de Blanes posava en marxa en període de proves l’emissora municipal, recuperant el nom de Ràdio Blanes. El 18 de juliol de 1991, el ple municipal ratificava la creació d’una empresa de gestió de la ràdio i de la televisió de Blanes: Mitjans de Comunicació Municipals de Blanes S.A. Els estudis estaven instal·lats a l’avinguda de la Pau i van ser inaugurats oficialment el 26 de juliol de 1991, coincidint amb la festa major. Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de de l’any 1985, l’emissora, que no tenia llicència d’em