• Internacional privada Emissores internacionals privades que han emès programes en català en ona curta, com la religiosa Ràdio Transmundial (TWR) o que els han distribuït mitjançant Internet, com World Wide Radio..
  • RAB Ràdio RAB Ràdio és una iniciativa de l'Associació Ràdio Amèrica Barcelona, amb la col·laboració d'Esguard Publicacions. RAB Ràdio és la ràdio per Internet dels catalans d'Amèrica i de tota la Catalunya Exterior, que fa la seva programació des de Barcelona, Guayaquil, Ciutat de Mèxic, Buenos Aires i Bogotà. Ofereix música i informa sobre l'activitat dels catalans de l'Amèrica Llatina i el món i sobre la cultura catalana en tots els seus aspectes.
  • Radio Tanger International Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Radio Tanger International, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va anar des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco. Les emissions van acabar per manca de finançament. A l'Ona Curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i els produïa Panorama Evangèlic a la Ràdio, a Barcelona.
  • Ràdio Andorra Ràdio Andorra va ser una emissora privada molt escoltada a Catalunya en ona mitjana, que també va emetre alguns anys part de la seva programació en ona curta.El 19 d'agost de 1935, el Consell de les Valls del Principat d'Andorra va concedir a Buenaventura Vila Ribes, súbdit andorrà resident a Barcelona, una concessió per un període de trenta anys per a l'explotació en exclusiva d'una emissora de radiodifusió, destinada a la difusió de la cultura i l'art. Immediatament, Vila va cercar a França els mitjans per al seu finançament i va entrar en contacte amb l'empresari radiofònic Jacques Trémoulet, que ja tenia Radio Toulouse, Radio Agen, Radio Bordeaux Sud-Ouest, Radio Montpellier. França no va acceptar aquella concessió i l'inici d'emissions de Ràdio Andorra no va ser fins al 9 d'agost de 1939, quan el ministre de Treball francès, Anatole de Monzie  la va inaugurar. L'emissió va ser feta en francès, català i castellà en ona mitjana, 410 metres, i ona curta, 30 metres. La programació era musical, per evitar conflictes amb Espanya i França, i els discos només es presentaven en aquella època en francès i castellà. Gràcies a la neutralitat del Principat d'Andorra va continuar emetent durant la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra, el Govern francès volia anul•lar la concessió que gestionava l'empresari Jacques Trémoulet per col•laboracionista amb l'ocupació alemanya. Això ho va aconseguir uns quants anys després. Des de l'any 1949, Ràdio Andorra va emetre durant un temps en francès i català sota el control de la societat anònima espanyola, Sociedad de Explotación Radiofónica Radio Andorra, amb seu a Madrid, impulsada per Jacques Trémoulet, que estava refugiat a Espanya i era propietari en aquell moment de la cadena espanyola Compañía de Radiodifusión Intercontinental. L'any 1951, el Govern francès es fa finalment amb la concessió original dels anys trenta de Ràdio Andorra i la va transmetre a SOFIRAD, una empresa controlada per l'Estat, que va crear AndorRadio. L'empresari Jacques Trémoulet, que va perdre l'explotació de l'emissora en aquell moment, va fer diverses gestions amb les autoritats espanyoles de l'època per recuperar Ràdio Andorra. El 16 de novembre de 1960, el Consell de Les Valls va autoritzar el funcionament de dues emissores a Andorra: una amb personal espanyol i l'altra amb personal francès. Trémulet va proposar al Govern del general Franco la cessió gratuïta de Ràdio Andorra a l'Estat espanyol a canvi de reservar-se l'explotació comercial durant vint anys. El 16 de gener de 1961 es va signar el contracte de cessió entre Trémoulet i el director general de Radiodifusión y Televisión. Vint anys després, el Consell General de Les Valls, el 2 de març de 1981, va prendre la decisió de tancar Ràdio Andorra i Sud Radio, les concessions de les quals expiraven el 29 de març de 1981. El 3 d'abril de 1981, a les 21:25, Ràdio Andorra llegia un breu comunicat en francès, castellà i català anunciant que per ordre de les autoritats andorranes deixava d'emetre. El 4 d'abril, els delegats permanents dels coprínceps van acceptar els recursos de "Queixa" d'EIRASA (Ràdio Andorra) i SOFIRARD (Sud Radio) i va deixar en suspens l'ordre de tancament de les emissores. El 8 de febrer de 1983, l'Assemblea Magna d'Andorra va acordar la reobertura de les dues emissores. El 4 de gener de 1984, Ràdio Andorra va tornar a emetre en període de proves, durant unes quantes setmanes, explotada ara per l'empresa pública espanyola PROERSA, presidida per Luis Ezcurra. L'abril d'aquell any, la Direcció General del Patrimoni del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya no va autoritzar el desembossament de 50 milions de pessetes que calien per obtenir el permís per fer emissions regulars. Així acabava aquella etapa de Ràdio Andorra.El Consell General d'Andorra va posar en marxa la seva pròpia emissora, només en FM, Ràdio Nacional d'Andorra, el 8 de setembre de 1990, festivitat de la Mare de Déu de Meritxell. La ràdio nacional andorrana emet tota la seva programació en català. Ràdio Andorra, entre 1961 i 1981 va transmetre en ona mitjana, 701 kHz, i en alguns períodes també ona curta, als 5.995 o 6.215 kHz. A causa dels acords de funcionament establerts amb el règim franquista, la programació de l'estació era fonamentalment musical i presentada en castellà i francès. L'any 1975, a la nit, es feia un únic espai en català, de deu minuts. No es van emetre espais en català d'una hora fins a l'any 1977. En aquell any es van començar a fer uns espais musicals i culturals diaris, presentats en català, de 21 a 22 hores, que generalment només es radiaven per l'ona mitjana amb el nom d'Horitzons Catalans. El 16 de desembre de 1975 després d'uns quants anys d'inactivitat, Ràdio Andorra va reactivar la seva freqüència en ona curta de 5.995 kHz. El mes de juliol següent va començar la programació regular en francès als 6.230 kHz. Des del 28 d'agost del 1976, Ràdio Andorra va llogar els seus equips a World Music Radio, una emissora de música pop i "oldies" d'Amsterdam que emetia en anglès i neerlandès. L'any en què es van poder escoltar, durant alguns mesos, els programes en català en ona curta va ser el 1979. Aquell any, de 21 a 22 hores, el programa de Ràdio Andorra emès en ona mitjana també es retransmetia en ona curta. Des del 8 d'agost, el locutor era Josep Casamajor. Els programes propis de Ràdio Andorra en ona curta van acabar el mes de desembre de 1979.Des de 1980, l'emissora internacional religiosa Ràdio Adventista Mundial, que ja emetia espais en proves des del setembre de 1979, es va fer càrrec de les instal•lacions en ona curta de Ràdio Andorra i va portar-hi dos transmissors Collins, de 10 kW que havia comprat a Radio Free Europe. Les transmissions en ona curta de Ràdio Adventista Mundial des d'Andorra, als 6.215 kHz, van cloure el 2 d'abril de 1981.Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164
  • Ràdio Catalunya Itàlia L'Associació Catalans a Roma, des de l'11 de setembre de 2018 i fins al 24 d'octubre de 2023, va impulsar a Internet Ràdio Catalunya Itàlia. Un programa dels catalans i catalanes que viuen a Itàlia, fet en català i italià i de manera desinteressada. El seu promotor va ser Rafael Hidalgo, filòleg jubilat que residía a Roma des de 1984. Inicialment, Ràdio Catalunya Itàlia es feia des de la seu de l'Associació Catalans a Roma. Quan aquesta va deixar de comptar amb una seu física, la ràdio va passar a establir-se a la casa de Rafael Hidalgo. L'Associació Catalans a Roma és una associació formada per la comunitat catalana a Itàlia i oberta a totes aquelles persones interessades a crear ponts entre Catalunya i Itàlia. Va ser fundada l'any 1997 i està registrada com a "associazione" segons la normativa vigent italiana.
  • Ràdio Transmundial (TWR) Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Ràdio Tànger, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va comprendre des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco, les emissions van acabar per manca de finançament. A l'ona curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i, a la Ràdio, els produïa Panorama Evangèlic a Barcelona.
  • World Wide Radio El grup Estrader-Nadal de Comunicació gestionava a Barcelona el Centre d'Estudis de Periodisme. El juliol de 1998 va començar a gestar el que seria la primera ràdio professional europea que distribuïa els seus continguts exclusivament per Internet, com a suport dels estudis presencials i a distància que oferia el Centre d’Estudis de Periodisme. World Wide Radio (WWR) va començar a funcionar el 15 de novembre de 1999. Tenia els seus estudis al carrer de Balmes de Barcelona, entre Còrsega i Diagonal. El seu director era Josep Adolf Estrader. Inicialment, comptava amb una plantilla de sis persones, entre elles el periodista Marcos Muñoz, i tenia una desena de col•laboradors. Va començar oferint una programació en català i castellà i va incorporar el francès, l'anglès i l'alemany, a partir de l'any 2000. Els seus espais, la majoria informatius i esportius, s’havien d’escoltar a la carta en Real Audio o com a fitxer MP3. La pàgina web a través de la qual s'accedia a WWR havia estat dissenyada per Magatzem d'Idees. La seva adreça era wwr.fm.
• Internacional pública Emissores internacionals públiques que han emès programes en català en ona curta, com: Ràdio Moscou, Ràdio España Independiente, BRT de Bèlgica, etc. El cas de Radio Exterior de España es recull dins de la tipologia de “Pública estatal”.
  • Belgische Radio ea Televisie (BRT) El diumenge 27 de setembre de 1987, la Belgische Radio ea Televisie (BRT) va emetre per primera vegada en català. Començava l'espai bimestral Més DX realitzat per la revista Món DX de l'Associació de Radioescoltes de Barcelona (ADXB) i presentat per Cinto Niqui i Anna Hernàndez Cortès. L'espai Més DX es va emetre l'últim diumenge de cada mes alternant amb Retalls DX, un programa produït per la revista Quaderns Tècnics i presentat per Xavier Cacho. El primer espai de Retalls DX es va emetre l'octubre de 1987 i l'últim el desembre de 1989. Més DX es va emetre fins a la primavera de 1991. Els dos espais en català de la BRT eren fets a Barcelona.
  • British Broadcasting Corporation Josep Manyé i Vendrell ("Jorge Marín" en antena), guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i membre honorari de l'Imperi Britànic, va ser el responsable dels programes en català de la British Broadcasting Corporation (BBC). Josep Manyé, a finals dels anys trenta, era el delegat de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya a Londres. Poc després d'acabar la Guerra Civil Espanyola, el gener de 1939, la BBC va convocar un concurs de locutors en llengua castellana per a les noves emissions cap a Espanya. S'hi van presentar la majoria dels exiliats de l'Estat espanyol que ja havien arribat a Londres i un dels escollits va ser Josep Manyé. Segons la revista Germanor, de Xile, en aquell concurs de mèrits per entrar a la BBC també hi havia guanyat una plaça Manuel Serra i Moret, conseller de la Generalitat republicana i fundador del Moviment Socialista de Catalunya, però l'ambaixada franquista a Londres va pressionar, amb èxit, la BBC perquè no l'acceptés. La BBC ja tenia programes en castellà vers Amèrica des del 15 de març de 1938 i el 4 de juny de 1939 va inaugurar els programes cap a la Península Ibèrica. Es feien dues emissions al dia: una a la tarda i l'altra a la nit. Les emissions del Servei espanyol van començar tres mesos abans que el primer ministre britànic, Neville Chamberlain i el rei Jordi VI declaressin la guerra a l'Alemanya nazi de Hitler pels micròfons de la BBC. Josep Manyé va poder fer el primer espai bilingüe, en castellà i català, a la BBC el 23 d'abril de 1944, amb motiu de la diada de Sant Jordi, patró d'Anglaterra i de Catalunya. El mes de maig de 1945 va acabar la Segona Guerra Mundial i el mes de juny ja va arribar a Anglaterra el violinista Pau Casals, que estava a l'exili des del 1938, per fer-hi els primers concerts acabada la guerra. Pau Casals va poder adreçar unes paraules en català pels micròfons de la BBC. El mateix any 1945, Josep Manyé va voler abandonar la BBC perquè li van posar limitacions en els seus comentaris contra la dictadura del general Franco seguint les indicacions del Foreign Office. Manyé va consultar amb Batista i Roca, secretari del Consell Nacional Català, el qual li va aconsellar seguir a la BBC. Un any després, Manyé aconseguiria autorització per fer el segon espai bilingüe castellà–català. Els republicans exiliats a Mèxic també estaven queixosos amb l'emissora internacional de Londres. No es feia ressò de les últimes activitats fetes per les institucions republicanes a Mèxic, com la sessió de Corts, el nomenament del president de la República i la formació del govern a l'exili. El 20 d'octubre de 1946, el doctor Josep Trueta, exiliat a Londres, va rebre una carta de Josep Manyé en la qual li proposava fer una emissió especial en català a la BBC. Trueta havia acabat de publicar, a l'Oxford University Press, el seu llibre The spirit of Catalonia. El 9 de novembre de 1946, el doctor Trueta es va adreçar en català i castellà als catalans des de la BBC i va parlar sobre les causes de la hipertensió. Gràcies al programa en català, del 9 de novembre de 1946, preparat pel doctor Trueta, segons les dades de l'Audience Research i de l'agregat de premsa anglès a Barcelona, la secció en castellà de la BBC va rebre més cartes i trucades que mai: 70 trucades telefòniques i 4.000 cartes. Aquella emissió va reconciliar l'audiència catalana amb la BBC, darrerament decebuda per l'aparent negligència de l'emissora respecte de la seva causa nacional. L'agregat de premsa anglès a Barcelona va escriure aquest comentari: "aquesta xerrada ha reconquerit la simpatia catalana vers la BBC i revivificat als nostres oients que sol•liciten que siguin emeses el més sovint possibles xerrades sobre art, esport, història, música, medicina i literatura catalanes". L'Oficina de Premsa de Barcelona havia aconseguit publicar un anunci de l'emissió del programa del doctor Trueta a la BBC als diaris de la tarda del dia 8 de novembre, La Prensa i El Noticiero Universal. Tot i que els diaris matinals de Barcelona havien de publicar també l'anunci, l'endemà no ho van fer en actuar-hi la censura. Encara van haver de passar uns quants mesos per tal que els responsables del Foreing Office i la direcció de la BBC autoritzessin les emissions regulars en català, a partir del 7 d'abril de 1947. Aquestes emissions van començar, per tant, en el període en què la frontera entre Espanya i França estava tancada i en què les Nacions Unides mantenien la seva demanda de retirada de diplomàtics d'Espanya. Josep Manyé ho explicava a l'entrevista feta pel programa L'Altra Ràdio, de Ràdio 4, l'octubre de 1997: "Les emissions en català de la BBC de Londres és un tema tan important que mereix un llibre. És una gestió que vam fer principalment en Batista i Roca, el doctor Trueta i jo. Ens va costar molt que la BBC hi accedís. Jo vaig fer els impossibles per aconseguir-ho i sempre em va semblar que si ho veien com una cosa dels exiliats no ho acceptarien. Llavors em vaig preocupar de buscar tots els catedràtics de les universitats britàniques que eren especialistes en llengües romàniques pensant que ells podrien conèixer perfectament el cas de Catalunya i la nostra literatura i la nostra història. Gràcies a això vaig poder organitzar aquelles emissions en català, que em van donar una feinada imponent perquè era quelcom més que preparar una emissió qualsevol. Hi estava involucrat l'esperit de Catalunya, el seu prestigi... en fi, una sèrie de circumstàncies. Hi vaig passar moltes hores pensant-hi (...) Jo ho havia de fer tot des de el punt de vista anglès. És a dir: posar als anglesos en tot allò que fos possible perquè no fes la sensació que érem un grupet de catalans fent catalanisme, a través de la BBC. També vaig pensar que si fèiem una cosa només per a Catalunya molts espanyols se'ns haguessin tirat al damunt. Llavors vaig pensar a fer unes emissions per a Catalunya, Euskadi i Galícia. Les tres parts d'Espanya amb idioma propi. Vaig plantejar-ho així a la BBC. Però, com que teníem molts més oïdors a Catalunya que a la resta d'Espanya, vaig suggerir que les emissions en català fossin quinzenals i les mensuals fossin fetes en basc i gallec. I així van néixer les emissions en català. La BBC va acceptar les emissions en català quan van veure que els americans estaven relacionant-se amb Espanya i que Catalunya era un factor molt important dins de la història d'Espanya, no només intel•lectualment sinó comercialment. En el sentit que era un bon client d'Anglaterra. S'havien de cultivar Catalunya i Euskadi. Amb la presència dels americans a Espanya els anglesos tenien por que conquerissin aquell mercat. Estàvem sotmesos a una oposició inusitada. Gent com Salvador de Madariaga i l'ambaixador a Londres i altres castellans estaven oposats al fet que la BBC fes aquestes emissions. Punxaven la BBC que estàvem cultivant el separatisme i una sèrie de coses per l'estil. Per tant, no només calia convèncer els anglesos que els programes eren productius per al seu prestigi a Catalunya sinó que havíem d'afrontar totes les persones que els volien convèncer que els programes feien més mal que bé. Va ser una lluita molt difícil. La sintonia de les emissions en català la vaig triar quan vaig descobrir que el compositor anglès Benjamin Britten havia estat a Catalunya i havia escrit un tema, Montjuïc, basat en cançons populars catalanes. Vaig fer adaptar la peça per l'orquestra de la BBC com a sintonia de les emissions catalanes. Els programes en català eren una part de les emissions cap a Espanya i duraven uns vint minuts dels quaranta-cinc que tenia l'emissió. Jo feia la realització i la locució. Això va ser una prova de confiança de la BBC, que mai no agrairé prou. Vaig anar amb molt de compte en tot. Jo sempre procurava buscar un comú denominador entre temes anglesos i catalans que justifiqués que la BBC parlés en català. Al primer programa va intervenir-hi Sir Henry Thomas, que era el director de la Biblioteca Nacional i parlava el català amb un accent de Lleida, cosa que atribuïa al fet d'haver estat molt amic de Magí Morera i Galícia, el gran traductor de Shakespeare, que era lleidatà. Sir Henry va parlar dels incunables catalans, de la biblioteca del Museu Britànic i del magnífic exemplar del Tirant lo Blanc que allà es conserva. El programa en català va permetre transmetre els primers Jocs Florals de la Llengua que es van fer a Londres, a la Church House de Westminster, l'onze de setembre d'aquell any. La comissió organitzadora estava formada per Francesc Galí, que representava el president de la Generalitat a l'exili. En aquell lloc es van escoltar veus en prosa i en vers que palesaven que Catalunya era una cosa viva." En els cercles d'exiliats catalans, l'anunci d'aquell programa de la BBC va provocar una enorme expectació. Pau Casals va enviar una carta a Jorge Marín on deia que Rovira i Virgili, Pi Sunyer, Barrera fill i altres personalitats es trobarien a Prada per escoltar plegats la primera emissió en català de la postguerra. Per contra, a Londres, el doctor Trueta explica al seu llibre Fragments d'una vida com el seu veí liberal Salvador de Madariaga es va adreçar a les autoritats angleses dient que calia suspendre les emissions "perquè encara farien augmentar la intransigència militar i franquista contra Catalunya". Es va produir una mena d'"unitat nacional castellana": els secretaris de Negrín, a Londres, i els falangistes de l'ambaixada espanyola, els uns darrere dels altres, van desfilar pel Foreign Office "irats per l'insult que es feia al castellà dedicant una petita atenció a un dels idiomes de la península." Tot i les protestes, el programa en català de la BBC va continuar i va començar a ser força seguit, ja que la BBC disposava d'un prestigi que no tenien les altres emissores. En aquells espais s'hi van poder escoltar peces d'autors anglesos traduïdes per Marià Manent i Segarra; treballs de Ferran Soldevila i Carles Riba, que eren enviats a Londres mitjançant el correu diplomàtic del Consolat Britànic a Barcelona; i col•laboracions d'intel•lectuals de la nova generació, com ara Joan Triadú i Jordi Sarsanedas, que eren lectors de català a les universitats angleses i escoceses. El programa quinzenal en català de la BBC es va emetre durant deu anys: els dimecres, de deu a dos quarts d'onze de la nit, i els dijous a la tarda. Josep Manyé justificava amb aquestes paraules la fi d'aquells programes: l'any 1957 els anglesos van considerar que ja no era tan indispensable que la BBC mantingués els catalans probritànics sinó que ja hi havia altres mitjans per assolir-ho. Durant uns mesos de 1977 Josep Manyé va dirigir un nou programa de la BBC en català: el 'Setmanari d’actualitat britànica', realitzat a Ràdio Barcelona per Albert Nadal. A la sala d'actes dels Serveis Exteriors de la BBC, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el novembre de 1987, va descobrir una placa amb la inscripció següent en anglès "La Generalitat de Catalunya a la British Broadcasting Corporation en senyal de gratitud del poble català per radiar en el nostre idioma durant una època molt difícil". Josep Manyé va morir a Barcelona el 17 de juliol de 2000, a 91 anys. Entre els fons documentals de l'Arxiu Nacional de Catalunya per a l'estudi de la radiodifusió es troba el fons de la Fonoteca Històrica Jaume Font on es conserven gravacions de les emissions en català de la BBC fetes per Josep Manyé. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/38164
  • Radio España Independiente L'any 1940, la Internacional Comunista va decidir dotar d'una emissora de ràdio als partits comunistes dels països europeus que estaven sota règims feixistes. Així va néixer a Moscou, per passar després a Romania, Radio España Independiente (REI) "La Pirenaica". El seu director, entre 1952 i 1977, Ramón Mendezona, definia així la missió de la ràdio: "cridar a la lluita i denunciar la corrupció, la repressió i els escàndols de la dictadura". I Jordi Solé Tura, col•laborador de "La Pirenaica", hi afegia: "era una emissora d'informació i agitació". El Partit Comunista d'Espanya va posar en marxa Radio España Independiente a Moscou el 22 de juliol de 1940. La primera directora, fins a l'any 1952, va ser Dolores Ibarruri, la Pasionaria. Altres comunistes que van participar en els primers espais en castellà van ser: Francisco Antón, company sentimental de la Pasionaria, Irene Falcón, la seva secretària personal, Antonio Pretel, Segis Álvarez, Pedro Felipe, Esperanza González, Baudilio Sánchez, Julio Mateu i Julita Pericacho. Radio España Independiente, en els primers anys, tenia uns estudis diferents dels de Ràdio Moscou. Les plantes transmissores que feia servir "La Pirenaica" eren, però, les mateixes que emprava la potent emissora internacional de la Unió Soviètica. En plena Segona Guerra Mundial, l'any 1941, quan Alemanya ataca la Unió Soviètica provocant que la redacció de "La Pirenaica", temporalment, deixés Moscou i marxés a Ufa, a la república de Baskiria, la ciutat on s'havia instal•lat la Internacional Comunista. Poc temps després, "La Pirenaica" va retornar a Moscou i el 5 de gener de 1955 es va traslladar a Bucarest. En aquella ciutat, els estudis estaven en un xalet davant del parc Herestrau i la planta transmissora estava a la zona militar de Safitca, a vint-i-cinc quilòmetres de la capital. Les primeres emissions de "La Pirenaica" en català les va fer, des de Moscou, a començaments dels quaranta, Emili Vilaseca amb el pseudònim de Jordi Català. Els espais es feien setmanalment els divendres. L'emissió acabava dient: "fora Franco i la Falange del poder. Visca la República. Visca Catalunya." I sonava Els Segadors. L'any 1944, Radio España Independiente sembla que emetia de 22 a 23:30 en castellà i els dijous, l'últim quart d'hora, és quan radiava en català. Radio España Independiente no va transmetre una programació més estable en català fins que Ramon Mendezona no va substituir Dolores Ibarruri en la direcció de la REI, l'any 1952, i fins que la Pasionaria no va deixar de ser la secretària general del Partit Comunista d'Espanya, l'any 1960, per passar a ser-ne la presidenta. En un plenari del Partit Comunista d'Espanya, de l'any 1956, Rafael Vidiella va demanar que Radio España Independiente fes emissions en català. Dolores Ibarruri li va contestar com a secretària general que: "el PCE no té ni diners ni gent, ni temps per emetre en català." En un Boletín de Información del Partit Comunista d'Espanya, de l'any 1958, hi ha els horaris d'emissió dels espais en castellà de Ràdio Moscou, Ràdio Budapest, Ràdio Bucarest, Ràdio Praga, Ràdio Pequín i Radio España Independiente i no hi ha cap referència a les emissions en català de la REI. Fins a l'arribada de Jordi Solé Tura als estudis del xalet del parc Herestrau de Bucarest, els esporàdics espais en català de "La Pirenaica" van ser realitzats per Emili Vilaseca (Jordi Català) i per Victòria Pujolar, una treballadora d'Editorial Bruguera a l'exili, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i casada amb Federico Melchor, qui va muntar la redacció de "La Pirenaica" a París. La parella residia a Bucarest des de l'any 1949. Ramón Mendezona, el director de l'emissora entre 1952 i 1977, explica el següent sobre els programes fets en català al seu llibre La Pirenaica y otros episodios: "Vam dedicar una gran atenció als problemes de les nacionalitats. La continuïtat bisetmanal dels programes en llengua catalana va ser assegurada per Emilio Vilaseca el qual, durant molts anys, es va lliurar en aquesta tasca amb tota la seva passió revolucionària i la seva experiència de dirigent obrer. El van seguir Alberto Prats (Jordi Solé Tura), brillant publicista, professor universitari i, posteriorment, diputat a les Corts i ministre de Cultura; Pere Sabater (Marcel Plans), el qual amb la seva companya Esther Berenguer i amb Victòria Pujolar van aportar moltes iniciatives i esperit renovador." Jordi Solé Tura, un dels redactors de l'Estatut de Catalunya de 1979 i ministre de Cultura del govern espanyol, quan vivia exiliat a París, a començaments dels seixanta, va tenir la possibilitat d'anar a treballar a "La Pirenaica" i es va fer càrrec de les emissions en català entre 1962 i 1964, aproximadament. A Romania, Jordi Solé Tura va adoptar el nom de Jorge Fabra i en antena tenia el pseudònim d'Alberto Prats. A Solé Tura el va substituir un company amb qui va sortir junts cap a l'exili a França, en Marcel Plans. Marcel Plans (Pere Sabater), militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, va arribar a "La Pirenaica" l'any 1964, procedent del Berlín oriental, on havia estudiat cinema. Va entrar a l'emissora amb la seva esposa Esther Berenguer i va fer els espais en català, dels dilluns i dijous, fins l'any 1971, any en què la parella Plans Berenguer va retornar a Catalunya sense problemes. Marcel Plans explica "l'emissió de vint-i-cinc minuts completament en català es feia amb la informació que arribava de l'interior i un comentari molt breu signat per Jordi Català o Pere Sabater segons les èpoques." Entre 1972 i 1973 es va produir un període de manca de redactors i locutors en català als estudis de Bucarest. Els espais en català d'aquell període es van fer amb recursos d'emergència. A París, Leonor Bornao, d'origen aragonès, enregistrava alguns espais i uns altres arribaven a la REI des de Budapest, fets per Lourdes Jiménez (Maria Bartra) i Rafael Vidiella, el veterà dirigent obrer que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya. L'any 1973, Josep Maria Cendrós es va encarregar de l'última etapa dels espais en català fets per "La Pirenaica" des dels estudis de Bucarest. Uns quants anys abans, ell ja havia col•laborat des de París enviant alguns enregistraments en català. La seva estada a Bucarest va ser de tres mesos, ja que no es va adaptar a l'ambient del país. La revista Xaloc, de Mèxic, el desembre de 1972 publicava un comunicat del Secretariat Permanent de l'Assemblea de Catalunya adreçat als exiliats, que deia: "aprofitem aquesta avinentesa per comunicar-vos que a partir del 15 de juliol, els dimarts, dijous i dissabtes podreu escolar l'emissió radiofònica de "La Veu de l'Assemblea de Catalunya", que us parlarà de 13:30 a 13:45 hores emetent en ones de 19,3; 20,6; 24,5 i 29,5 que esperem que sigui un nou vincle entre tots els qui viuen i treballen per una Catalunya lliure i democràtica. Pròximament, us farem saber on podeu adreçar la vostra correspondència relativa a aquestes emissions." L'any 1972, Radio España Independiente va emetre alguns espais enregistrats per l'Assemblea de Catalunya. A la I Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya, feta el mes de novembre de 1971, es va decidir crear un butlletí escrit que informés dels seus acords. Quan ja n'havien sortit tres es va decidir ampliar el radi d'acció amb un programa de ràdio. A partir del mes de juliol de 1972, "La Pirenaica" va emetre l'espai La Veu de l'Assemblea de Catalunya. Les emissions reflectien el treball que duia a terme la Permanent de l'Assemblea de Catalunya i el seu Secretariat. Els programes també donaven aquelles notícies importants que la dictadura franquista volia silenciar. Aquelles emissions en català es van radiar els dimarts, dijous i dissabtes al migdia. Els fulls volants clandestins, que es van llançar per donar a conèixer l'emissió, els va preparar el periodista Jaume Fabre, la persona que va intervenir decisivament per fer realitat aquell projecte. Se'n van fer onze programes, entre el 15 de juliol de 1972 i principis del mes de novembre d'aquell any. Comptant les repeticions, es van emetre poc més de vuit hores. A la pràctica era molt difícil captar les emissions a causa de les interferències provocades. A la IV Permanent de l'Assemblea de Catalunya es va fer balanç del programa i alguns assistents van demanar que es canviés la franja horària, mentre que els components de la comissió encarregada van demanar ajuda financera. Fer arribar aquells onze espais radiofònics de l'Assemblea de Catalunya als estudis de la REI va suposar una gran complicació logística. Ricard Lobo i Jaume Fabre preparaven els programes. Aquest últim, acompanyat d'una veu femenina, en feia la locució. El pianista, Carles Santos, era el tècnic i qui interpretava la sintonia del programa, una versió d'Els Segadors. Quan la cinta estava enregistrada, Pere Portabella la portava als serveis de propaganda del Partit Socialista Unificat de Catalunya, que la feia arribar clandestinament a Bucarest. En aquell moment, a Catalunya es produïen alguns canvis. El PSUC, com altres forces polítiques a la clandestinitat, ja miraven d'informar com podien, des de Catalunya, pels mitjans de comunicació locals, sobretot premsa escrita. El 1974, pràcticament va desaparèixer la programació fixa en català de la REI. Només es van enregistrar alguns espais puntuals a Budapest, fets per Lourdes Jiménez (Maria Bartra) i Rafael Vidiella. Lourdes Jiménez comenta que a la primavera del 1975 "La Pirenaica" s'havia quedat sense cap català. Ella el que feia a Budapest era llegir, a casa seva, textos de la revista Treball i enviava els enregistraments a Bucarest. Aquesta última etapa dels espais en català de la REI va acabar l'any 1976. Aquell any Rafael Vidiella va retornar a Catalunya. El mes d'abril de 1977, a l'Estat español, es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. El mes de juny, Adolfo Suárez, líder de la Unión del Centro Democrático, va guanyar les eleccions. "La Pirenaica" va deixar d'emetre el 14 de juliol de 1977 coincidint amb la retransmissió des de Madrid la sessió de constitució de les Corts. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164)
  • Ràdio Moscou Ràdio Moscou és una de les poques emissores internacionals que en diverses etapes, entre 1939 i 1991, va emetre programes en català per ona curta. A finals de 1939, l'any en què va acabar la Guerra Civil Espanyola i que va començar la Segona Guerra Mundial, alguns membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya exiliats a Rússia van començar a fer un espai setmanal en català, d'una hora, per Ràdio Moscou. A causa de la confrontació entre les direccions del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSUC, a conseqüència d'haver-se format una comissió per depurar responsabilitats per la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil en mans de l'exèrcit franquista, els espais en català es van suprimir temporalment a començaments de 1940. Poc temps després, aquells programes setmanals en català es van reprendre. Hi ha el testimoni de Rafael Vidiella que ho confirma. Vidiella és una de les personalitats importants pel que fa a la radiodifusió internacional feta en català durant el franquisme. A més de Ràdio Moscou, va fer programes en català a Ràdio Budapest i Radio España Independiente, com veurem més endavant. Va nàixer l'any 1890 a Tortosa i va morir a Barcelona el 1982. Rafael Vidiella va ser el president del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, des de 1931; va ser fundador del Partit Socialista Unificat, el 1936; conseller de la Generalitat de Catalunya; i delegat del PSU a la Internacional Comunista, entre 1939 i 1943. Al llibre de Monserrat Roig Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució explica: "Un dia en què estàvem reunits a la Internacional Comunista (no precisa l'any, però hauria de ser entre 1941 i 1943 –nota meva) jo entre la Dolores (Ibarruri) i en José Díaz, va venir un representant de Ràdio Moscou i va dreçar-se a en Pepe Díaz tot dient-li que li mancaven hores per als seus programes, que les emissions estaven molt plenes, i li va preguntar si no li feia res suprimir l'emissió en català, ja que a Catalunya tothom sabia el castellà. En Josep, després de fer una consulta a la Dolores, va dir que no, que de cap manera, i li va preguntar que quantes hores tenia la ràdio castellana de Moscou. No recordo si el soviètic li va dir que tenia una hora o una hora i mitja, però el cas és que en José li va dir: –'Bé, doncs aleshores treu mitja hora de l'emissió en castellà, però no treguis la mitja hora de l'emissió catalana.' I després es va donar el cas que ni van treure la mitja hora castellana ni la mitja catalana i la ràdio en català va durar tota la Segona Guerra Mundial, fins i tot després, i jo mateix hi vaig col•laborar algunes vegades." A la dècada dels quaranta, per tant, Ràdio Moscou, amb algunes discontinuïtats, va ser la primera emissora internacional que va transmetre els primers programes en llengua catalana fets per comunistes catalans a l'exili, com Rafael Vidiella. Aquells espais es van interrompre novament l'any 1945 quan, acabada la Segona Guerra Mundial, el secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Joan Comorera, va tornar de Mèxic a França i poc després va anar a Moscou. Allà es va trobar que Dolores Ibarruri ja era membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i que considerava que a Moscou només hi havia lloc per a un partit comunista espanyol. Les noves discrepàncies entre el Partit Comunista d'Espanya i el PSUC van provocar que Dolores Ibarruri fes tancar les emissions en català. Una dada curiosa. Hi ha documentat el guió del sainet satíric "La demanà" escrit en valencià per Diego Perona, que devia ser emès per Ràdio Moscou entre el 1943 i el 1956. Diego Perona va ser locutor dels programes en castellà, amb el pseudònim Diego de la Plana. Abans de marxar a l'exili, havia estat locutor de Ràdio Castelló, actor i alcalde de Castelló. Segons la pàgina a Internet del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'any 1950 Ràdio Moscou tornava a emetre alguns espais en català en ona curta. Sembla que, en aquell moment, el responsable dels programes era un locutor que es deia Quintana, tot i que també hi havia a la secció espanyola de l'emissora l'esmentat Diego Perona, que era catalanoparlant. Des de l'any 1962 i fins al 1977, Ràdio Moscou va mantenir els programes setmanals de trenta minuts en llengua catalana. Alguns dels locutors van ser: Hortènsia Vallejo, casada amb un voluntari romanès de les Brigades Internacionals amb qui va tenir un fill que es diu Peter Roman, el qual va esdevenir primer ministre a Romania; Maria Pala, una obrera tèxtil de Sabadell a l'exili; Conxita Brufau, una de les nenes evacuades a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil; Lluís Ardiaca, fill del dirigent comunista català Pere Ardiaca, que hi va participar durant un parell d'anys; i Josep Vilella. La publicació dels catalans a Mèxic, Xaloc, parlava d'aquells programes en un dels seus exemplars de l'any 1965. Els programes començaven amb la Sardana de les monges. Els continguts estaven relacionats amb les decisions polítiques preses pel govern de la Unió Soviètica. Als anys setanta, els espais catalans s'emetien els dimarts, dimecres i dissabte dins de la programació en castellà cap a Europa, de 20 a 21 hores, i ocupaven els darrers trenta minuts. L'any 1977, Ràdio Moscou va deixar d'emetre els programes en català. El cap de les emissions de Ràdio Moscou per a Espanya i Portugal, l'any 1989, Victor Txeretski, explicava que els espais no es van continuar emetent en jubilar-se aquell any la locutora Conxita Brufau, qui, a més, era enginyera aeronàutica. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou es va produir a finals dels anys vuitanta. El 18 d'agost de 1988, Ràdio Moscou va començar uns programes en basc. Els diaris Egin i Deia van publicar diversos articles i el govern basc va felicitar l'emissora. Ràdio Moscou va rebre unes tres-centes cartes de felicitació però, curiosament un gran nombre de cartes provenien de Catalunya i demanaven que es tornessin a fer programes en català. Ràdio Moscou va tornar a emetre espais en català el 15 de novembre de 1988. L'espai s'emetia els dies 15 i 30 de cada mes i durava mitja hora. Els programes arriben l'any que acaben les conseqüències de la Guerra Freda a les bandes d'ona curta. És l'any que cessen les interferències provocades per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques a algunes emissores internacionals occidentals. Les reformes polítiques i econòmiques de la Perestrojka, impulsades per Mikhail Gorbachev, en són la causa. Per això, en aquell moment el contingut i la forma dels programes va ser diferent dels de l'etapa dels seixanta i els setanta. Alguns universitaris catalans que estudiaven a Moscou i que ja col•laboraven a la programació en castellà van fer els primers programes en català de la nova etapa. El locutor Viktor Súkhov, que va aprendre català a l'Institut de les Llengües Estrangeres de la Universitat Estatal de Moscou, també hi participava. El febrer de 1989, l'espai mensual en català, de trenta minuts, es repetia cinc vegades al mes. Poc temps després es va passar a emetre dos espais mensuals diferents de quinze minuts. Enric Fernández, un barceloní llicenciat en traducció i interpretació, que treballava com a especialista estranger a la redacció en castellà de Ràdio Moscou, va ser l'últim presentador dels espais en català entre 1989 i 1991. Ell també va fer de corresponsal de Catalunya Ràdio a l'URSS fins al 1993. Enric Fernández deia al diari Avui, el 22 de novembre de 1989, que l'acceptació dels programes havia estat bona i que l'únic que li estranyava és que no havia rebut cartes de catalans residents fora del Principat. Aquell any es rebien unes seixanta cartes al mes. En cada espai oferia una crònica d'actualitat soviètica, centrada en temes de caràcter social i humà, un tema musical del rock o del pop que es feia a l'URSS; i algun monogràfic o alguna entrevista. L'últim presentador dels programes en català de Ràdio Moscou recorda així el seu pas per l'emissora: "Jo estava contractat com a locutor dels serveis en ona curta en espanyol. El meu cap, Victor Txeretski, sabia que jo era catalanoparlant. Com que feia temps que tenia penjat el programa en català, per manca de locutors nadius, em va proposar de reprendre els programes. Vaig notar que tindria una certa autonomia i que podria preparar jo mateix els continguts del programa, amb els condicionats d'una emissora pública d'un país socialista en plena reforma. I ho vaig trobar un desafiament interessant. Vaig intentar fer una proposta una mica diferent de la que es donava a la programació en castellà: no parlar tant de míssils, ni d'alta política i presentar un enfocament de les coses tocant més de peus a terra; més del carrer; més humà. Els programes en català van acabar quan jo vaig deixar l'emissora després del cop d'estat del 1991. Va ser una setmana força conflictiva i interessant. En aquell moment jo cavalcava entre dues feines i cada vegada treballava més per a Catalunya Ràdio. Aquella setmana va ser decisiva i vaig optar per Catalunya Ràdio, on tenia més autonomia de treball. Quan vaig marxar els programes van acabar. Però jo ja feia algun temps que m'havia adonat que els programes en català ja no tenien raó de ser. Les emissores d'ona curta estaven canviant. La seva missió havia de ser diferent." El tècnic de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, Jaume Vernet, en aquella època destinat a l'emissora de Terol és qui va facilitar a Enric Fernández, cosí seu, les músiques que es feien servir en les emissions en català. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou va acabar pocs dies després de l'intent de cop d'estat a la Unió Soviètica, el mes d'agost de l'any 1991, quan el president Mikhail Gorbachev va estar arrestat a la seva dacha de Crimea durant setanta-dues hores. Tot i les moltes discontinuïtats, durant cinquanta anys, Ràdio Moscou va ser una de les dues emissores que va radiar més nombre d'hores en català en ona curta. L'altra va ser Radio España Independiente. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164 )
• Privada estatal Emissores i cadenes de radiodifusió, actives o inactives, d'abast estatal, propietat d'empreses privades. Cadena SER, Cadena COPE, Cadena Rato, Antena 3 de Radio, Radio 80 Serie Oro, Onda Cero Radio, Radio Marca, etc. També s'inclouen les emissores privades locals propietat d'aquelles cadenes o que hi estan associades. Moltes de les cadenes estatals privades espanyoles fan desconnexions en OM o FM i ofereixen franges de programació en català produïdes per les seves emissores a Catalunya.
  • ABC Punto Radio Catalunya L'any 1991, Luis del Olmo va crear a Catalunya la cadena Onda Rambla i a l'estiu va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal utilitzant les freqüències d'Onda Rambla per a Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer per donar més presència a la marca estatal Punto Radio. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va adoptar a tot l'Estat la marca ABC Punto Radio i va decidir començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013. A Catalunya, el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Antena 3 Lleida El setembre de 1991, Talleres de Imprenta S.A., del Grupo Godó va rebre la concessió d'una freqüència, els 101.3 MHz, a Lleida. Antena 3 Lleida va començar a emetre a la primavera del 1992. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.
  • Antena 3 Radio Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona. La seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80 i es passa a donominar Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 Segundo Canal EI 13 de maig de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 de Barcelona Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona i la seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. El mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar les seves emissions el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 de Tarragona-Reus Antena 3 va establir-se a Reus l'any 1983. L'emissora es va batejar primer, com Antena 3 Cataluña Sur i, després, com Antena 3 Tarragona-Reus. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Antena 3 del Penedès Antena 3 del Penedès va començar a emetre, en proves, el 10 de setembre de 1984 des de Vilafranca del Penedès. Es va inaugurar oficilament el dia 11 de setembre. L'emissora es va convertir en Cadena SER Penedès-Garraf el mes de març de l'any 1994. Antena 3 Radio es va crear l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda amb la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. EI mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radio fórmula musical.
  • Bom Radio Radio 4G va iniciar les seves emissions en FM en algunes ciutats espanyoles el 14 d'abril de 2014 amb el programa "La Jungla 4.0" de José Antonio Abellán, que és qui la va crear a través de la societat Power Media en el moment que va deixar de treballar a la Cadena COPE. També es podia escoltar per la seva plataforma web a Internet. El desembre de l'any 2016 va impulsar una campanya de microfinançament en travessar dificultats econòmiques. L'any 2018, el grup Squirrel Capital, gestora del canal de televisió Bom Cine a través de Squirrel Media, es va fer amb una participació del 75% de l'emissora. El 25% restant seguia en mans del periodista José Antonio Abellán. El mes de gener de 2020, Radio 4G va arribar a un acord amb el canal de televisió Bom Cine per emetre en directe el seu programa despertador "Desde que amanece, apetece", presentat per Fernando Martínez «Fernandisco». L'1 de setembre de 2022, Radio 4 G va passar a denominar-se Bom Radio 4 G. El grup Squirrel Media volia treure més profit a l'espectre que gestionava a la TDT. Des del 13 de gener de 2023, el projecte va passar a ser Bom Radio i es va poder escoltar a tot l'Estat espanyol en el canal de la TDT ocupat per Bom Cine. És en aquell moment quan la ràdio es pot escoltar a Catalunya en aquella banda digital, a més de poder fer-ho per Internet.
  • COPE Catalunya La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). Va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​
  • COPE Catalunya i Andorra La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit a la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987, la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració per haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. Aleshores, l'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona). COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i que agrupava gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Abans la COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l'OM des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • COPE Costa Brava Ràdio Cope Costa Brava va començar a emetre el 2 d’agost de 1993. Tenia els seus estudis al carrer del Carme de Sant Feliu de Guíxols. Era la segona emissora de la COPE a la província de Girona, després de Ràdio Figueres. La posada en marxa de Cope Costa Brava formava part del llançament de la Cope a Catalunya. A més de Figueres i Barcelona, la COPE afegia emissions a Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Lleida, Manresa, Sabadell, Igualada, Cervera i Reus, amb un total de setze noves emissores. A l’any 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova, propietat de COPE, van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • COPE Manresa L’origen de COPE Manresa està en la llicència de Ràdio 13 de Catalunya que tenia a Manresa i que va emetre amb l’indicatiu Ràdio Catalunya des del 14 de desembre de 1984 i que formava part de la Cadena 13. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. L’emissora de Manresa s’identificava com Ràdio Nova Manresa. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Manresa. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova, eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. Els estudis de COPE Manresa estaven situats a la carretera de Vic de Manresa. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1, les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència de COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008.
  • COPE Maresme Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l’emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s’identificava com Cadena 13 Maresme. A l’any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L'any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • COPE Miramar Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona es va inaugurar el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda, des del primer dia, com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. L'any 1941, el centre emissor s'instal·la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i es fan uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a anomenar-se Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé esdevé l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi havia Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto i José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE. Quan comença les emissions Cadena Ibérica, el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, a través de la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE, es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • COPE Tarragona A principis de la dècada de 1980, la Cadena COPE va rebre una concessió d'FM a Tarragona, i va començar a emetre sota el nom de Popular FM. La periodista Neus Bonet va començar en aquesta emissora. La programació era bàsicament musical. Va ser l'any 1992 quan per la freqüència de Popular FM es va passar a emetre la Cadena 100, la radiofórmula musical creada en l'àmbit estatal per la COPE. D'altra banda, es pot trobar l'origen de la freqüència de COPE Tarragona en Ràdio Mar de la Cadena 13. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'any 1985, la Cadena 13 també va obrir una delegació en un primer pis de la plaça del Mercadal de Reus. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Cadena Nova Tarragona-Reus la programació pròpia desapareixeria al cap de poc temps. A partir de 1993, una part de les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE, com és el cas de COPE Tarragona. L'any 1994, les emissores que encara transmetien amb indicatiu COPE, procedents de Cadena Nova eren les de Cervera, Igualada, Manresa, Puigcerdà (Ràdio Pirineus) i Tarragona. Totes oferien programació pròpia. En el concurs per operar emissores de freqüència modulada convocat per la Generalitat l'any 1998 i adjudicat el mes de maig de 1999, la Generalitat no va procedir a la renovació automàtica de les llicències de quatre freqüències ocupades per COPE Barcelona, Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern va adjudicar en el concurs a RAC 1 les freqüències de Barcelona i Manresa i a Ràdio Teletaxi, la de Tarragona. La interposició del recurs de la COPE va fer que el canvi d'operador quedés en suspens en espera de la sentència final dels tribunals i, per tant, les emissores de la COPE no va deixar mai d'emetre. L'any 2005, el Tribunal Suprem va decidir a favor de la COPE en relació amb la freqüència dec COPE Barcelona. El Govern de la Generalitat va acatar la sentència del Suprem i va renovar l'abril de 2005 la concessió de COPE Barcelona fins al 2008 (la renovació de deu anys es comptava a partir de 1998). El mes de novembre de 2006, el Tribunal Suprem espanyol va tornar a donar la raó a la cadena COPE en el recurs de l'emissora contra la Generalitat per la no renovació automàtica el 1998 de tres de les seves freqüències, ocupades per Cadena 100 Barcelona, COPE Tarragona i COPE Manresa. El Govern de la Generalitat també va acatar la segona sentència i va procedir a renovar automàticament les tres llicències fins al 2008. L'any 2023, COPE Tarragona continuava fent programació pròpia.
  • Cadena 100 Rafael Revert va crear i dirigir fins l’any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l’any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d’una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, el juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). Cap al juny de 1992 la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena 100 Barcelona Rafael Revert va crear i dirigir fins l’any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l’any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d’una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, el juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). Cap al juny de 1992 la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena 100 Reus Rafael Revert va crear i dirigir fins a l'any 1992 Los 40 Principales del Grupo Prisa. Radio Popular, propietària de la Cadena COPE, l'any 1992 el va fitxar i li va encarregar la creació d'una cadena musical en FM. La Cadena 100 va començar a emetre l'1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona, el mes de maig de 1992, Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de COPE FM Barcelona que durant la resta del dia emetia la seva programació. A Catalunya, des de l'any 1990, la Cadena COPE havia començat les negociacions per comprar la Cadena 13 i integrar-la a la seva Cadena Nova. Cap al juny de 1992, la Cadena Nova, propietat de COPE, va passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. L'any 1993, aquelles freqüències de Cadena Nova van passar a emetre la programació de la COPE o de la Cadena 100. La Cadena COPE va rebre una concessió d'FM, a principis de la dècada de 1980 a Reus. Emetia pels 89.5 MHz i sota el nom de Popular FM. La programació era bàsicament musical. El mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Reus que durant la resta del dia emetia la seva programació i la de la COPE. Va ser l'any 1992, i des dels 89.7 MHz, quan la Cadena 100 va emetre per una freqüència pròpia des de Reus. Els continguts locals es van reduir notablement.
  • Cadena 40 Principales El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . L'any 1979, comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. La temporada 1987-1988 és crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Barcelona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . Los 40 Principales, a Barcelona, van començar a Radio España de Barcelona, en Ona Mitjana, coincidint amb un canvi de programació. El 10 de març de 1969 es va iniciar Radio Reloj de Radio España, una radiofórmula dirigida per Alberto Domper. Al diari La Vanguardia del 22 d’octubre de 1969 ja s’anunciava aquell espai basat en 40 discos que es repetien tot el dia. La SER tenia accions a Radio España de Barcelona. Precisament Joaquín Luqui va començar a Barcelona però hi va estar poc temps. En aquella emissora es van emetre Los 40 Principales fins l’any 1971. El dissabte 5 d’agost de 1972 al diari La Vanguardia ja sortien inclosos dins de la programació en ona mitjana de Ràdio Barcelona, a les 21 hores . El 2 de setembre de 1972 va començar “Sabadeando con los 40 Principales”, a Ràdio Barcelona, presentat per Rafael Turia. Presentava els candidats a Los 40, les novetats de la setmana, obria telèfons i els oients votaven. Es feia el mateix a les emissores comarcals de la SER a Catalunya, per exemple Albert Malla jo ho va fer a Ràdio Terrassa. De 20h a 21h Rafael Turia trucava a les emissores comarcals que els donaven els vots locals. Aquesta hora només es podia escoltar per Ràdio Barcelona. Tots aquests vots sumaven i de 21h a 22h Rafael Turia des de Ràdio Barcelona entrava, amb la resta d’emissores de capçalera espanyoles, en cadena per donar els vots i confeccionar la llista de la pròxima setmana. L’any 1979 comença la radiofórmula musical basat en aquell format en algunes emissores d’FM de la Cadena SER. A Ràdio Barcelona Segundo Canal 2 no es va incorporar la programació de Los 40 Principales fins l’any 1985. L’any 1987 es quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. L’any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994 el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l’estiu de l’any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Barcelona en FM. El maig de 2016, l’any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. (Informació pròpia i l'aportada per Albert Malla)
  • Cadena 40 Principales Girona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert . L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Girona, Los 40 Principales durant molts anys es van emetre com una part de la programació de Ràdio Girona FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 va funcionar Cadena 40 Principales Girona en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Lleida El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Lleida, Los 40 Principales, durant molts anys, es van emetre com una part de la programació de Ràdio Lleida FM. Cadena 40 Principales Lleida va començar a emetre el mes de març de l'any 1989. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 40 Principales Reus El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 és quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Reus, Los 40 Principales durant molts anys es van emetre com una part de la programació de Ràdio Reus FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Reus en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Cadena 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A Barcelona, Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. El 1984, Cadena 80 va ser adquirida per Antena 3 Radio i va adoptar el nom de Radio 80 Serie Oro, amb una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol, reconvertida en radiofórmula musical.
  • Cadena COPE La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • Cadena Catalana L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins a la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Dial El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Dial Barcelona El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Dial Lleida Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. El 17 de juny de 1994, "Antena 3 de Radio en Lleida" va tancar les seves emissions. L'endemà, a la seva freqüència va començar la radifórmula Cadena Dial Lleida.
  • Cadena Dial Radio Salou Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou, l'any 1994 ja s'identificava així, i Cadena Dial Costa Daurada. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990. Propietat del Grupo Prisa.
  • Cadena Ibérica El naixement de Cadena Ibérica es produeix quan Eugenio Fontán, director general de la Cadena SER, des de 1963 fins a 1985, moment en què és comprada pel Grupo PRISA, deixa la cadena i ven les seves accions. A través de la societat Unión Ibérica de Radio compra Radio España de Madrid i des de l’any 1988 va creant la Cadena Ibérica. A Catalunya, quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se des del 5 de setembre de 1988 al juny de l’any 1991, amb Cadena Ibérica. Després de diversos canvis en el seu accionariat, el 23 de setembre de 2001, Onda Cero va llogar les freqüències de la llavors Radio España-Cadena Ibérica que estava en mans del Grupo Planeta. El juliol de 2007, Uniprex, societat propietària d’Onda Cero, va comprar totes les accions d’Unión Ibérica Radio.
  • Cadena Minuto A Barcelona, a la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro se separa de la societat propietària de Ràdio Miramar i es queda amb Miramar FM y Olé. José María Ballvé es queda amb l’OM de Ràdio Miramar, que anys després passaria a ser propietat de la Cadena COPE. Rodríguez de Castro tanca Miramar FM y Olé i comença el projecte Radio Minuto l'1 de maig de 1982, amb participació de la SER. Tenia els seus estudis al carrer Teodor Roviralta de Barcelona, a sota de la muntanya del Tibidabo. A l’Estat, El Grupo 16 —editor de Diario 16 i Cambio 16— va rebre concessions d’emissores en FM, l’any 1982, a Madrid, Sevilla i València i, més endavant, a Alacant i Saragossa. L'any 1983, el Grupo 16 va arribar a un acord amb la Cadena SER per tal d’explotar la Cadena Minuto, coneguda en algunes etapes com Radio Minuto-Cadena 16. Les seves emissions van començar el 20 de juny de 1983. El grup PRISA, propietari de la SER, es va fer amb la societat CORASA, propietària de la Cadena 16, l’any 1987 i va seguir gestionant la Cadena Minuto amb emissores a Madrid, Sevilla, València, Saragossa i Alacant. Posteriorment, a Galícia, la SER va incorporar la fórmula Radio Minuto a les emissores d’Onda Galicia en les quals hi tenia participació en el seu accionariat. A l’Aragó, l’octubre de 1990, la SER, “Heraldo de Aragón” i Manuel Campo Vidal van crear una cadena regional de set emissores d’FM amb el nom de Radio Minuto Aragón. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto de Barcelona i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo, poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. En el cas de Barcelona, des de finals del mes de gener de 1990, Ràdio Tràfic, propietat de la Cadena SER, va passar a ser Ràdio Tràfic Cadena Minuto. Un projecte que va durar poc, perquè el mes de setembre de 1991, la seva freqüència la va ocupar la programació de Ràdio Barcelona 2. El setembre de 1991, Radio Club 25 va passar a connectar amb la Cadena Minuto, gràcies a un acord amb la Cadena SER que va durar dos anys. L’any 1993., Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993, M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Cadena Nova L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena Nova Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes: Ràdio Berga, Ràdio Valls (1985), Ràdio Urgell i Ràdio Aran. La temporada 1986-1987, la major part de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990, la COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova, creada l'any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona, el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993, les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Cadena Rato La Rueda de Emisoras Rato es va crear l'any 1947 a l'Estat espanyol. Cap als anys 1984-1985, va passar a dir-se Cadena Rato. La primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar 63 emissores de la Cadena Rato. El mes de novembre d'aquell any, va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Rato Barcelona El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Ràdio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera, d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l'emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdevant. Ramon Rato l'any 1941 compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Cadena Rato Catalunya La Rueda de Emisoras Rato es va crear l'any 1947 a l'Estat espanyol. Cap als anys 1984-1985, va passar a dir-se Cadena Rato. La primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar 63 emissores de la Cadena Rato. El mes de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a ser Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. El juliol de 1989, la cadena SER va apoderar-se de la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona-. En OM, Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any.
  • Cadena Rato Panadés El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d'un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment, es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones afins a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos. El 7 d'octubre de 1942, el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. L'any 1954, Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM, Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any. Durant uns mesos de 1990 l'emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. L'any 1978, l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d'Onda Cero Música) i el 13 de setembre de 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d'Onda Cero Radio). L'any 2000, l'emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Vilanova. En el cas de l'ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. L'any 2000, l'emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l'octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015, la Cadena COPE va deixar d'emetre els seus programes per aquella emissora i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l'extreta de l'entrada "Ràdio Vilanova (EAJ-35)" de la Viquipèdia).
  • Cadena SER El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d’Unión Radio, que s’havia creat a Madrid l’any 1924. Unión Radio, el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • Cadena SER Garrotxa L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. La SER va millorar la seva recepció en FM, des de finals del mes de novembre de 2005, al Ripollès i a la Garrotxa, assumint les freqüències que fins aleshores eren d’Ona Música a Ripoll (94.9 MHz) i a la Garrotxa (95.5 MHz). Cadena SER Garrotxa es va presentar públicament el 16 de març de 2006 en un programa especial d’”Hora L” de Ràdio Girona fet des d’Olot. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca de la Garrotxa, tant pel que fa als continguts com a la publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. La programació local es feia des dels estudis de Ràdio Olot i sovint l’emissió era conjunta per Cadena SER Garrotxa i Cadena SER Ripollès -que a l’any 2010 va passar a ser 40 Principales Ripoll.
  • Cadena SER La Selva L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. Des de divendres 18 de novembre de 2005, l’antiga Ona Selva (92.3 MHz) va passar a ser SER la Selva. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca de publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM Tota la programació de Cadena SER La Selva (92,3 MHz) es feia des dels estudis de la Cadena SER a Girona. El setembre de 2011 es va tancar la delegació comercial de Cadena SER La Selva a Blanes.
  • Cadena SER Osona L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. Per tant aquest grup passava a ser el propietari d’Ona Osona que, a finals de 2005, va passar a ser Cadena SER-Osona per tal de millorar la recepció de la SER en aquella comarca. El Grup Taelus de Comunicació, grup multimèdia nascut a l’any 1995 a Manresa, és qui controla Canal Taronja, Ràdio Manresa Cadena SER, Cadena SER Osona i 40 Principals Osona. Respecte a Els 40 Principals Osona, la freqüència és propietat de cadena SER, però l’explota el Grup Taelus de Comunicació a través d’un contracte d’associació. En canvi, la freqüència de SER Osona és propietat del Grup Taelus i fa el contracte d’explotació a cadena SER, per tant, aquestes dues emissores fan de portadores de les cadenes a nivell estatal, ja que no emeten programació local des dels estudis de Vic. Des de l’abril de 2008, aproximadament, es van deixar de fer espais locals de producció pròpia quan el grup Taelus, va fer una reducció de la plantilla. A l’any 2017 només hi havia una persona específicament dedicada a la ràdio, que és la responsable comercial. Qui contracta i programa la publicitat en les desconnexions. Font: informació pròpia i l’extreta del Treball Final de Grau “El mapa radiofònic local d’Osona”, de Xavier Miralpeix, presentat el maig de 2017 a la Facultat d’Empresa i Comunicació Universitat de Vic.
  • Cadena SER Pallars
  • Cadena SER Penedès-Garraf L’11 de setembre de 1984 es va inaugurar Antena 3 del Penedès, que havia començat a emetre el dia 10 de setembre, en proves. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Antena 3 del Penedès es va convertir en Cadena SER Penedès-Garraf el mes de març de l'any 1994 amb la intenció també de cobrir una part on, per orografia, les ones de Ràdio Barcelona, en freqüència modulada, no arribaven degut al massís del Garraf. Per aconseguir-ho es va canviar l'emplaçament del centre emissor, situat en aquell moment al Pi de la Serreta, el qual impossibilitava l'arribada de les ones al Garraf degut al massís d'Olèrdola. L'any 1996 es va aconseguir aquest propòsit situant el centre emissor al Puig- Montgròs, a cavall entre els termes de Canyelles i Sant Pere de Ribes. Amb el canvi d'emplaçament s'aconseguia la plena cobertura al Garraf, l'Alt i el Baix Penedès. Per tenir presència física a Vilanova i la Geltrú, el mes de novembre del 1999, es van inaugurar uns estudis al carrer Cervantes d’aquella ciutat. Van estar oberts poc més d’una dècada. Les noves concessions d'emissores, situades molt a prop del dial de la Cadena SER Penedès-Garraf, dificultaven l'arribada de les ones a algunes zones. El canvi de dial es va concedir a principis del 2000, però no va ser fins uns mesos més tard que es va començar a emetre oficialment pel 103.1 MHz. Durant sis mesos es va emetre pels dos dials i l'any 2001 va ser quan es va retirar definitivament l'emissió per la freqüència 92.6 MHz. L'any 2005 va arribar la implantació de dues emissores musicals de Prisa Radio a l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf: 40 Principales i Cadena Dial. Aquell any 2005 es van traslladar els estudis a la Rambla Principal núm. 1 de Vilafranca del Penedès. Cadena SER Penedès-Garraf emet la programació de la Cadena SER, amb desconnexions locals fetes des dels estudis de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú. El 15 d'octubre de 2018 la SERCAT va tornar al nom històric de SER Catalunya i la seva programació va passar a incloure, a banda dels continguts en català de Ràdio Barcelona, programes de la Cadena SER. Coincidint amb aquest canvi, SER Catalunya va ampliar el nombre de freqüències d’emissió: Barcelona, Catalunya Central (Manresa), Girona, Lleida, Penedès, Ebre, Baix Empordà, Alt Empordà, Pallars, Val d'Aran, Osona, Garrotxa, Cerdanya, Camp de Tarragona, Segarra i Principat d'Andorra.
  • Cadena SER Ripollès L’Ajuntament de Ripoll va rebre una llicència d’emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991. Ràdio Ripoll va ser la primera emissora municipal que va tenir una explotació privada, canviant el seu nom pel de Ràdio Antena del Ter. A finals del mes de maig de 1985, el ple de l’Ajuntament de Ripoll va acordar que l’emissora passava a dir-se Ràdio Ripoll Antena del Ter. En aquell any formava part de SER Catalunya i volia abastar el Ripollès i Osona. El novembre de 1985 la Generalitat de Catalunya va clausurar el reemissor que Ràdio Ripoll Antena del Ter tenia instal·lat a Sant Bertomeu del Grau per abastar Osona. A l’any 1986 l’emissora tornava a identificar-se com Ràdio Ripoll. I la Cadena SER va deixar de tenir presència en FM a la comarca del Ripollès. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. La SER va millorar la seva recepció en FM, des de finals del mes de novembre de 2005, al Ripollès i a la Garrotxa, assumint les freqüències que fins aleshores eren d’Ona Música a Ripoll (94.9 MHz) i a la Garrotxa (95.5 MHz). Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per a la comarca del Ripollès, tant pel que fa als continguts com a la publicitat. Aquell any a les comarques gironines la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. La programació local es feia des dels estudis de Ràdio Olot i sovint l’emissió era conjunta per Cadena SER Garrotxa i Cadena SER Ripollès. A l’any 2010 la freqüència de Cadena SER Ripoll va passar a ser 40 Principales Ripoll.
  • Cadena Top Radio Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. El nom de Cadena Top Radio va arribar a Catalunya el mes de setembre de l'any 1995. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. Després de diversos canvis en el seu accionariat, el 23 de setembre de 2001 Onda Cero va llogar les freqüències del que aleshores era Radio España-Cadena Ibérica que estava en mans del Grupo Planeta. El juliol de 2007, Uniprex, societat propietària d'Onda Cero, va comprar totes les accions d'Unión Ibérica Radio.
  • Canal Once El mes de novembre de l'any 1993, Onda Cero Radio, propietat de la Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE), va posar en marxa el canal de ràdio codificat, Canal Once. Es transmetia en una subportadora del senyal d'FM d'Onda Cero i pel satèl·lit Hispasat. Per rebre'l, calia un descodificador. Era una oferta radiofònica informativa pensada per a les persones invidents afiliades a l'ONCE.
  • El Mundo Radio El 10 de març de l'any 2000, el Consell de Ministres espanyol va aprovar la concessió de les deu primeres llicències de ràdio digital (Digital Audio Broadcasting). Entre els qui les van rebre hi havia Unedisa Comunicaciones, filial d'Unidad Editorial, editora del diari "El Mundo". El Mundo Radio va començar a emetre en DAB per a Madrid i Barcelona el 25 de juliol del 2000. En aquella data també van començar les emissions en ràdio digital el Grupo Recoletos, la cadena COPE, Radio Intereconomía i Radio Nacional de España. Totes les programacions es feien des dels estudis de Madrid, sense desconnexió. La programació de El Mundo Radio es basava en una llista de reproducció musical. El gener de 2016, el múltiplex DAB per on sortia El Mundo Radio va començar a emetre Radio Marca i el 10 de gener de 2018, esRadio.
  • Europa FM Barcelona Europa FM va començar les seves emissions el 15 d’abril de 1996 a Madrid, a la freqüència d’Onda Mini. Des del seu inici va oferir una radiofórmula musical. A l’estiu de 1999, Mediapress, empresa propietària d’Europa FM, va signar un acord de col•laboració per 10 anys amb Onda Cero, propietat en aquell moment d’Admira de Telefónica Media. Des del mes de setembre de 1999, Europa FM passava a ser l’emissora musical d’Onda Cero, en substitució d’Onda Diez. A finals de 2001, Admira va vendre les emissores d’Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta. El mes de febrer de 2004, Onda Cero Radio (Uniprex) va passar ser la propietària del cent per cent d’Europa FM. A Catalunya, en concret a la ciutat de Barcelona, Europa FM no va arribar fins al 25 de setembre de 2001 amb Radio Salud-Europa FM. Les programacions de les dues emissores compartien freqüència. En aquell any, a l’Estat espanyol, Europa FM ja disposava d’una quarantena de freqüències. Anys després Europa FM passaria a tenir freqüències pròpies en algunes ciutats catalanes.
  • Hit Ràdio La fórmula musical Kiss FM va sorgir el 13 d'abril de 2002 gràcies a l'acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l'empresari asturià Blas Herrero, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d'FM. L'acord preveia que les dues emissores poguessin abastar tot l'Estat espanyol en FM. A Catalunya no es podia escoltar Kiss FM, per la qual cosa Onda Cero Radio havia de fer-ho possible. Luis del Olmo, propietari d'Ona Rambla, tenia un acord d'associació a Catalunya amb Onda Cero Radio per emetre part de la seva programació. A Barcelona, la freqüència de 94.9, on havia transmès Radio España-Catalunya, des del 27 de setembre de 2001, estava ocupada per Onda Cero Barcelona, donat que l'any 2001 Onda Cero Radio (Uniprex) s'havia fet amb Radio España. El 9 de setembre de 2002, en aquella freqüència va començar a emetre Kiss FM. Sembla que a Luis del Olmo que sortís Kiss FM al dial de Barcelona no li acabava d'agradar, perquè suposava una nova oferta en el dial i que a Blas Herrero l'acord amb Ona Cero Radio tampoc li satisfeia del tot, i això va portar que, el 7 d'octubre de 2002, Blas Herrero creés una radiofórmula només per Catalunya, semblant a Kiss FM, amb el nom de Hit Radio, però gestionada per persones properes a Luis del Olmo i amb els equips tècnics ubicats a Onda Rambla. Aquella emissora, el 25 d'octubre de 2002, va passar a identificar-se com Hit Radio i, inicialment, només programava música de forma automatitzada. Des de l'11 de novembre de 2002, Hit Radio va iniciar la programació regular amb emissores a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins a l'agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio juntament amb el grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d'Onda Cero. El 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Anys després, el Grupo Kiss Media, de Blas Herrero, recuperaria la marca "Hit" per posar en marxa la segona emissora musical del grup a tot l'Estat espanyol, Hit FM. La seva primera emissió es va fer el 13 d'abril de 2010.
  • Interpop Interpop va ser una cadena musical del grup de mitjans de comunicació Intereconomía Corporación. L'emissora va començar a funcionar el mes de gener de l'any 2008, en proves, a la Comunidad de Madrid. A partir del 4 de febrer del 2008 es va iniciar la programació regular i es va anar ampliant el nombre d'emissores a l'Estat espanyol. En algunes zones sortia amb l'indicatiu de Radio Vinilo. Interpop va acabar l'1 d'octubre del 2010. A l'Estat espanyol, algunes freqüències d'Interpop van passar a ser ocupades per Radio Intereconomía. El 13 de febrer de 2014, algunes d'aquelles freqüències van passar a emetre Radio Inter – l'antiga Radio Intercontinental, de Madrid, que havia estat comprada el mes de maig de 2009 pel Grupo Intereconomía. A Barcelona, Interpop va emetre, sense llicència, del 29 de març del 2009 a l'1 d'octubrer del 2010. També se la podia escoltar en un múltiplex del Baix Llobregat de la TDT. A Girona també va emetre en FM sense llicència.
  • Kiss FM Barcelona La fórmula musical Kiss FM va sorgir el 13 d’abril de 2002, gràcies a l’acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l’empresari asturià Blas Herrero, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d’FM. L’acord preveia que les dues emissores poguessin abastar tot l’Estat espanyol en FM. A Catalunya no es podia escoltar Kiss FM, per la qual cosa Onda Cero Radio havia de fer-ho possible. Luis del Olmo, propietari d’Ona Rambla, tenia un acord d’associació a Catalunya amb Onda Cero Radio per emetre part de la seva programació. A Barcelona, la freqüència de 94.9, on havia transmès Radio España-Catalunya, des del 27 de setembre de 2001, estava ocupada per Onda Cero Barcelona, donat que a l’any 2001 Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. El 9 de setembre de 2002, en aquella freqüència va començar a emetre Kiss FM. Sembla que a Luis del Olmo que sortís Kiss FM al dial de Barcelona no li acabava d’agradar, perquè suposava una nova oferta en el dial i que a Blas Herrero l’acord amb Ona Cero Radio tampoc li satisfeia del tot, i això va portar a que, el 7 d’octubre de 2002, Blas Herrero creés una radiofórmula només per Catalunya, semblant a Kiss FM, amb el nom de Hit Radio, però gestionada per persones properes a Luis del Olmo i amb els equips tècnics ubicats a Onda Rambla. Aquella emissora, el 25 d’octubre de 2002 va passar a identificar-se com Hit Radio i inicialment només programava música de forma automatitzada. Des de l’11 de novembre de 2002, Hit Radio va iniciar la programació regular amb emissores a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins l’agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio junt al grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d’Onda Cero. El 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. I Anys després el Grupo Kiss Media, de Blas Herrero, recuperaria la marca “Hit” per posar en marxa la segona emissora musical del grup a tot l’Estat espanyol, Hit FM. La seva primera emissió es va fer el 13 d’abril de 2010. Kiss FM va retornar al dial català el novembre de 2003. A Catalunya, el 14 de novembre de 2003, es va signar un conveni entre la Secretaria de Comunicació del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió, i l’Associació Catalana de Radiodifusió Privada. L’objectiu formal era establir els mecanismes de concertació entre la Secretaria de Comunicació i les emissores que formaven part d’aquella associació per dur a terme proves pilot per analitzar el comportament real de noves freqüències encara no planificades, de manera temporal i sense el títol habilitant legalment necessari. La prova pilot es va allargar cinc anys. Tal com es recollia en el conveni: «La participació d’una empresa emissora en la prova pilot no li atorgarà cap mena de dret en el concurs que es convoqui per atorgar les concessions de les freqüències […] objecte de la prova». Emparant-se en aquest pla pilot, però sense el vistiplau de la Generalitat, Kiss FM va retornar al dial català el 17 novembre de 2003, des de les instal·lacions de Retevisión. En aquell moment, a més de Barcelona emeteia des de Girona, Lleida i Tarragona. L’Associació Catalana de Ràdio Privada ho va denunciar. Poc després va deixar d’emetre a Barcelona des de la instal·lació de Retevisión i el 31 de desembre de 2003 va passar a transmetre des de les instal·lacions de Medialatina canviant lleugerament la freqüència. També va canviar de freqüència a Girona. Els mesos de maig i juny de 2004 la Generalitat va clausurar tots els quatre centres emissors de Kiss FM a Catalunya. El 28 de desembre de 2006 Blas Herrero (Radio Blanca) va comprar el 76% de Ràdio Club Terrassa, propietària de Ràdio Terrassa, associada a la cadena SER, i Ràdio Club 25. Aquella operació va permetre a Kiss FM tornar a emetre a Catalunya. El juliol de 2007 Kiss FM tornava a escoltar-se a Catalunya a través de tres dials: 95.5 Barcelona (antiga Radio Club 25), 95.6 Costa Brava i 90.6 Sitges. A l’estiu de 2007 l’emissora en ona mitjana de Ràdio Terrassa va passar a ser Kiss FM. El dia 26 d’abril de 2008 Kiss FM va inaugurar els seus nous estudis a Barcelona, situats al carrer d’Aragó, on s’ubicava l’antiga seu d’Ona Catalana, i temporalment la de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona. El mes de juliol de l’any 2006, el Consell de Ministres va acordar cedir la concessió del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre (TDT) de Quiero TV a CRB Digital de Radio Blanca (Kiss FM). Això li va permetre crear Kiss TV. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Los 40 Barcelona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979, comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. La temporada 1987-1988 es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Los 40 Classic Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Los 40 Classic Tarragona L'any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. M80 Tarragona-Reus va començar a funcionar per una freqüència del Grup Taelus. Aquell grup va operar cinc freqüències dins del Pla Pilot de la Generalitat a Girona, Tarragona, Lleida, Manresa i Vic, durant set anys. El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya es va posar en marxa cap a l'any 2003. M80 Tarragona-Reus tenia els seus estudis inicials al carrer Tomàs Bergadà, de Tarragona. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic. L'emissora va passar a ser Los 40 Classic Tarragona Els seus estudis estaven a l'Avinguda Roma, de Tarragona.
  • Los 40 Dance Barcelona Prisa Radio, el 9 d'octubre de 2019, va posar en marxa Los 40 Dance en substitució de Máxima FM. Unificava el nom de les seves marques radiofòniques (Los 40 Classic era el nou nom de M80 Radio). La seva radiofórmula musical estava dedicada a la música electrònica. Des del 28 d'abril de 2021, Los 40 Dance va deixar d'emetre en quatre ciutats espanyoles i a Barcelona. En aquesta ciutat la seva freqüència dels 104.2 MHz va passar a oferir la radiofórmula Los 40 Urban.
  • Los 40 Girona El 18 de juliol de 1966 va començar a Radio Madrid FM de la Cadena SER el programa Los 40 Principales, sota la direcció de Rafael Revert. L'any 1979 comença la radiofórmula musical basada en aquell format en algunes emissores d'FM de la Cadena SER. L'any 1987 és quan es crea la Cadena 40 Principales dins del Grupo Prisa. A Girona, Los 40 Principales, durant molts anys, es van emetre com una part de la programació de Ràdio Girona FM. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Unión Radio va aprofitar la fusió per millorar la xarxa de Cadena 40 Principales, Cadena Dial, M-80 i Radiolé. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Des de l'estiu de l'any 1994 ja va funcionar Cadena 40 Principales Girona en FM. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40.
  • Los 40 La Selva L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Des de divendres 18 de novembre de 2005, l'antiga Ona Selva (92.3 MHz) va passar a ser SER la Selva. Des del mes de setembre de 2006 va disposar de desconnexions exclusives per la comarca de publicitat. Aquell any, a les comarques gironines, la SER disposava de: Ràdio Costa Brava-Cadena SER, Cadena SER La Selva, Cadena SER Garrotxa, Cadena SER Ripollès, Ràdio Girona i Ràdio Girona OM. Tota la programació de Cadena SER La Selva (92,3 MHz) es feia des dels estudis de la Cadena SER a Girona. El setembre de 2011 es va tancar la delegació comercial de Cadena SER La Selva a Blanes. Cap a l'any 2012 o 2013, l'antiga Ona Selva (92.3 MHz) va deixar de ser Cadena SER la Selva per passar a ser Los 40 Principales La Selva. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. L'adreça de Los 40 La Selva era la Plaça Josep Pla de Santa Coloma de Farnés, tot i que el centre emissor estava a Lloret de Mar.
  • Los 40 Penedès-Garraf L'any 2005 va arribar la implantació de dues emissores musicals de Prisa Radio a l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf: 40 Principales i Cadena Dial. Aquell 2005 Cadena SER Penedès-Garraf va traslladar els estudis a la Rambla Principal núm. 1 de Vilafranca del Penedès. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. Los 40 Penedès-Garraf emet la programació de Los 40 a Catalunya, amb desconnexions locals per a publicitat fetes des dels estudis de Vilafranca del Penedès.
  • Los 40 Pirineus Cadena 40 Principales va començar a emetre cap a la Cerdanya després que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, el 19 de desembre de 2007, fes les adjudicacions de freqüències del concurs per a particulars per a l'explotació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques. El maig de 2016, l'any del 50è aniversari, Los 40 Principales passen a dir-se Los 40. L'emissora de Puigcerdà va passar a ser Los 40 Pirineus. Uns anys després, Corisa Media Grup, el grup multimèdia que aplega diferents branques del món de la comunicació a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, va passar a gestionar Los 40 Pirineus a la Cerdanya. Va ser la primera emissora musical a emetre des de la Cerdanya amb contingut propi de la Cerdanya. Dintre la graella general de ràdio fórmula, com a freqüència associada a la xarxa de Los 40, també deixava lloc per a espais breus diaris dedicats a l'actualitat de la comarca. Els seus estudis estaven al carrer Pla del Fort de Puigcerdà.
  • Los 40 Urban Barcelona Prisa Radio va posar en marxa a l'Estat espanyol Los 40 Urban el 14 d'abril de 2020. Substituia a Ke Buena en les ciutats espanyoles on tenia freqüència. El juliol de 2020, Los 40 Urban va començar a transmetre en TDT, per tal d'abastar un nombre més gran de ciutats. A Barcelona, Radiolé va començar a emetre la seva programació l'any 2006, quan va desaparèixer Ona Música, i ho va fer durant 15 anys, fins al 28 d'abril de 2021 quan Prisa Radio va tancar Radiolé a Barcelona i la seva freqüència va passar a transmetre Los 40 Urban.
  • M80 L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Empordà Ràdio SER Empordà, propietat de la Cadena SER, es va fundar el 14 d'abril de 1984. Tenia els estudis a Figueres, al carrer Sant Pau, i a Roses, al carrer Figueres. Emetia des de la muntanya del Puig Rom per a la comarca de l'Alt Empordà. L'any 1985, SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Móra d'Ebre i Ràdio Salou. L'any 1990, Ràdio SER Empordà va passar a dependre de Ràdio Girona i va emetre fins al 31 d'agost de 1993. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia el 18 de gener de 1993 M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Inicialment es va identificar com M80 Serie Oro. L'1 de setembre de 1993 va començar a emetre M80 Serie Oro Empordà, que uns anys després va passar a identificar-se com M80 Empordà. El 21 de novembre de 2018 M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • M80 Serie Oro
  • Mega Star FM El mes de juny de 2013 quan les freqüències de la desapareguda ABC Punto Radio van passar a al grup COPE, aquesta cadena en algunes ciutats tenia quatre freqüències pròpies i en canvi només disposava de tres cadenes (COPE, Cadena 100 i Rock FM). Per això es va posar en marxa una nova emisora musical el dia 1 de juliol de 2013 amb el nom provisional de Solo Temazos. El 20 de juliol de 2013 el locutor Xavi Martínez va passar d’Europa FM al grup COPE per posar en marxa la nova cadena musical del Grup Cope que es diría finalmente Mega Star FM. Els seus estudis centrals estaven a Madrid, al carrer d’Alfonso XI, a la seu de la COPE. Mega Star FM va començar les seves emissions en proves el 2 de setembre de 2013 a la banda d’FM d’algunes ciuatats espanyoles. A Catalunya, Radio Popular, durant l’any 2013, va experimentar força canvis i va poder regularitzar algunes freqüències que funcionaven sense concessió, millorar la recepció de la cadena COPE en FM, consolidar Rock FM i establir, durant uns mesos, només a Barcelona, la seva quarta cadena Mega Star FM. Donat que per emetre en aquella freqüència no tenia llicència l’emissora va deixar d’escoltar-se durant l’any 2014 -aquell punt del dial el va ocupar l’ emissora de vidència Aire Radio. El mes de maig de 2015 Mega Star va començar a emetre en el sistema digital DAB per a Madrid i Barcelona. El dia 1 de setembre de 2016 Mega Star FM va deixar d’emetre en FM en diverses ciutats espanyoles, per tal que les seves freqüències fossin emprades per emissores locals del grup COPE. Des d’aleshores orientava la seva distribució per Internet. A l’any 2013 al seu web només donava 4 freqüències en FM (a la Comunitat de Madrid, Rioja i Andalusia)
  • Melodía FM Barcelona Radio Melodía va començar les seves emissions el 1985 a Còrdova des d'una de les emissores de la llavors existent Cadena Rato. Quan Onda Cero Radio va comprar les emissores de la Cadena Rato, inclosa Radio Melodía, aquest va passar a denominar-se Onda Cero Melodía Córdoba. El mes de novembre de 1990, Onda Cero Radio va posar en marxa la seva radiofórmula musical amb el nom d'Onda Cero Música. Després, el 1995, aquella radiofórmula va passar a dir-se Onda 10 L'any 1995, Onda Cero Radio, tot i tenir Onda 10, va expandir la programació musical de Córbova a gairebé 20 emissores de tot l'Estat espanyol i va passar a denominar-la Onda Melodía. Les tres cadenes d'Uniprex (Onda Cero, Onda10 i Onda Melodía) van deixar de ser propietat de l'ONCE l'any 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir-les. L'any 1999, Onda 10 va acabar les seves emissions i les seves freqüències van passar a emetre per Onda Melodía. A Catalunya, Radio Terramar Color de Vilanova i la Geltrú, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 i el 1999 es va transformar en Onda Melodía. Aquesta emissora, l'any 2000, va passar a ser Onda Rambla a Vilanova i la Geltrú per adoptar, des de l'octubre de 2004, el nom d'Onda Cero Radio, Vilanova i la Geltrú. La cadena musical Onda Melodía, l'any 1999, va passar a emetre per més de 50 emissores de tot l'Estat. Algunes de les noves freqüències de la cadena eren propietat de Blas Herrero, de Radio Blanca. En aquell moment, Blas Herrero va passar a ser el propietari de la cadena Onda Melodía, implantant el format de fil musical sense locutors i pràcticament sense publicitat. Aquest format va desaparèixer a mitjans del 2000, i amb ell tota la cadena. A finals de 2001, Admira de Telefónica Media va vendre les tres cadenes d'Uniprex a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari era el Grupo Planeta. Blas Herrero, després d'aquell projecte, crearia la fórmula musical Kiss FM, que va sorgir el 13 d'abril de 2002, gràcies a l'acord entre Onda Cero Radio, aleshores propietat de Telefónica, i l'empresari asturià, propietari de la marca Kiss i de diverses freqüències d'FM. El 2005, Onda Cero va rescatar el format i la marca d'Onda Melodía per a diverses emissores a grans capitals d'Espanya. Es va decidir que la nova Onda Melodía havia d'emetre una programació basada en balades únicament del record. Durant aquella època no es va comptar amb cap locutor. Tot i això, continuaven existint finestres per a la programació local, que en moltes ciutats van ser usades per retransmetre esdeveniments esportius o culturals com si fons un tercer canal d'Onda Cero. El mes de novembre de 2007, moltes de les freqüències amb què comptava Onda Melodía van començar a emetre Radio Marca, fruit de l'acord entre Uniprex i Unidad Editorial. L'any 2010, les emissores que restaven a l'Estat espanyol com Onda Melodía van incrementar la seva varietat musical. A Girona ciutat, Onda Melodía va començar a transmetre el mes de maig de 2011. L'any 2012, Onda Cero Radio va potenciar la seva distribució per Internet. El 6 de març de 2013, el Grup Antena 3, propietari d'Uniprex, va passar a denominar-se Atresmedia Corporación. Era propietat del Grupo Planeta. El 2 de gener de 2014 Onda Melodía va passar a denominar-se Melodía FM. Des del 13 de gener de 2014, a més de la radiofórmula musical, va incorporar programes de producció pròpia. A Catalunya, l'any 2015, les llicències de la cadena RM Radio van ser comprades per Onda Cero Radio per emetre Melodía FM.
  • Máxima FM Barcelona Aquesta emissora dedicada a la música "dance" del Grupo Prisa va començar a funcionar el 29 de març de 2002, a Madrid, Barcelona i en algunes ciutats més de l'Estat espanyol. A Catalunya, quan Ona FM va finalitzar algunes de les seves freqüències el mes de juny de 2012, aquestes van passar a ser ocupades per Máxima FM, i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Des d'aleshores Máxima FM, a més de a Barcelona, també es podia escoltar a ciutats com Lleida i Girona. Prisa Radio, el 9 d'octubre de 2019, va posar en marxa Los 40 Dance en substitució de Máxima FM. Unificava el nom de les seves marques radiofòniques (Los 40 Classic era el nou nom de M80 Radio). La seva radiofórmula musical estava dedicada a la música electrònica. A Barcelona, Máxima FM va passar a ser Los 40 Dance. A Lleida, SER Catalunya. A Girona, Los 40 Classic. Des del 28 d'abril de 2021, Los 40 Dance va deixar d'emetre en quatre ciutats espanyoles i a Barcelona. En aquesta ciutat la seva freqüència dels 104.2 MHz va passar a oferir la radiofórmula Los 40 Urban.
  • Ona FM L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment, Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va finalitzar les seves emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Onda Cero Barcelona La desconnexió per a Catalunya de les emissores d'Onda Cero. Va començar als estudis de la Cadena Catalana de Les Rambles 126 el novembre de 1990 i el dia 11 de setembre de 1996 va obrir els estudis de La Rambla 88. A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre de 1990 va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i en FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10, a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Catalunya Desconnexió per a Catalunya de les emissores d'Onda Cero. Va començar als estudis de la Cadena Catalana de Les Rambles, 126 el novembre de 1990 i el dia 11 de setembre de 1996 va obrir els estudis de La Rambla 88. A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre de 1990 va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i en FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca, Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un espai curt de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Girona Onda Cero Girona va començar a emetre programació pròpia el setembre del 2005. Abans només feia desconnexions per emetre blocs de publicitat. El 28 de març de 2012, la direcció d'Onda Cero, emissora propietat d'Antena 3, va prescindir dels treballadors de la delegació de Girona, renunciant a la informació local de la demarcació. Aquell dia, el director de l'emissora a Catalunya, Francesc Robert Agell, es va desplaçar a Girona amb un advocat per comunicar als quatre treballadors de la delegació de Girona el seu acomiadament fulminant, argumentant la mesura per motius econòmics. Des d'aquell moment es va deixar d'emetre l'informatiu matinal i el magazín del migdia "La ciutat". La freqüència gironina passava a ser un repetidor de la programació estatal i d'Onda Cero Catalunya, mentre que la publicitat gironina va passar a gestionar-se des de Barcelona. Tot i quedar-se sense redacció, l'emissora mantenia la seu a Girona, on tenia la infraestructura tècnica per emetre, a més d'Onda Cero, Onda Melodia i Europa FM. Antena 3 no va tancar les delegacions d'Onda Cero de Lleida i Tarragona. (Font: Comunicació 21. "Acomiaden la plantilla d'Onda Cero Girona, que renuncia a la informació local", publicat el 2 d'abril de 2012)
  • Onda Cero Lleida La Veu de Lleida va ser una ràdio privada lleidatana, que va començar l'11 de setembre de 1991. Era propietat de l'empresa editora del diari "La Mañana". L'any 1994, l'ONCE va comprar l'emissora La Veu de Lleida que va passar a ser Onda Cero Lleida, integrada a la cadena Onda Cero Radio a Catalunya. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Música A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i, pocs mesos després, va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana des dels seus estudis de Les Rambles, 126. En FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Radio A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i des dels seus estudis de Les Rambles 126. En FM no ho va fer fins el 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Onda Cero Vilanova El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Onda Diez El 24 de juny de 1995, Onda Cero Radio va reformular la seva cadena musical Onda Cero Música que va passar a ser Onda Diez. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda Diez a les nits. Es va escoltar durant la segona meitat de 1995. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. El mes de setembre de 1999, Onda Cero va tancar Onda Diez i va posar en marxa la radiofórmula musical Europa FM després d’haver signat un acord de col•laboració amb aquella emissora de Madrid per 10 anys. Les tres cadenes d’Uniprex (Onda Cero, Onda Diez i Onda Melodía) van deixar de ser propietat de l'ONCE l’any 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir-les. A finals de 2001, Admira va vendre les tres cadenes d’Uniprex a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.
  • Punto Radio L'any 1991, Luis del Olmo va crear a Catalunya la cadena Onda Rambla i a l'estiu va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal utilitzant les freqüències d'Onda Rambla per a Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer per donar més presència a la marca estatal Punto Radio. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va adoptar a tot l'Estat la marca ABC Punto Radio i va decidir començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013. A Catalunya, el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Radio 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d’emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. El 1984 Cadena 80 va ser adquirida per Antena 3 Radio i va adoptar el nom de Radio 80 Serie Oro, des del 28 de gener de 1985, amb una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol, reconvertida en radiofórmula musical.
  • Radio 80 Serie Oro Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. L’any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80. Va reconvertir la Cadena 80 en radiofórmula musical, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l’emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. Amb poc temps va tenir una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol. L’any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80) el 18 de gener de 1993. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Radio 80 Serie Oro Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. Barcelona Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80. Va reconvertir la Cadena 80 en radiofórmula musical, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Àvila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. Amb poc temps va tenir una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80) el 18 de gener de 1993. Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, l'any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.
  • Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment, era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir del 1991 al 2001.
  • Radio Barcelona Segundo Canal L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de del 1991 al 2001.
  • Radio España de Barcelona El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio España de Barcelona FM Després que Ràdio Barcelona fos absorbida per Unión Radio, l’any 1929, l’Asociación Nacional de Radiodifusión va crear a Barcelona Ràdio Associació de Catalunya, el gener de 1930. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Quan va començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes, l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio España de Gerona El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre una setmana en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio Gerona que l'any 1945 ja era Radio España de Gerona. L'any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Radio España-Catalunya Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l’any 1985 i, des de l’any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40. L’any 1998, Radio España de la Cadena Ibérica i la Cadena Top van passar a ser Radio España i Top Radio España, respectivament, coincidint amb el canvi d’accions entre la francesa Europa 1 i la mexicana Televisa. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio España, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca. A l’Estat espanyol, la radiofórmula musical Top 40, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser es una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. L’any 2001, Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. A finals de 2001, Admira (nou nom de Telefónica Media) va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV.
  • Radio Inter El mes de maig de 2009, el Grupo Intereconomía va comprar a Fernando Serrano Suñer el 96,7% del capital de Compañía de Radiodifusión Intercontinental (CRISA), l'empresa propietària de Radio Intercontinental de Madrid que transmetia en ona mitjana des del 12 de febrer de 1950 . El Grupo Intereconomía va canviar el nom de l'emissora pel de Radio Inter i va començar a obrir algunes freqüències en FM en diverses ciutats. A Barcelona, Radio Inter va començar a emetre, sense llicència, el 7 de setembre de 2009. A més també tenia un emissor a Montcada i Reixac adreçat al Vallès. Repetia la programació de Radio Inter feta a Madrid. Durant l'any 2010 va deixar d'emetre sota la pressió de la secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, perquè no tenia llicència. El mes de maig de 2015, Radio Inter va tornar a emetre des de Barcelona, deixant de fer-ho el 31 de juliol d'aquell any.
  • Radio Intereconomía Radio Intereconomía, impulsada per l'empresari Jesús Gasulla, va iniciar les seves emissions en FM a Madrid el 7 d'octubre de 1994, utilitzant la freqüència de Radio Vinilo, emissora propietat de Radio Intercontinental. A començaments de 1995, després d'un acord entre Jesús Gasulla i Antonio Asensio, l'emissora fou adquirida per la societat Monte Cañaveral -propietat en un 80% del Grupo Zeta-, que editava les publicacions econòmiques “La Gaceta de los Negocios” i “Dinero”. L’any 1997, amb l'arribada de Julio Ariza, Radio Intereconomía va incrementar la seva presència arreu d'Espanya i després de la compra d’'altres mitjans de comunicació es va crear el Grupo Intereconomía. A Catalunya, a finals de l’estiu de 2001, Radio Intereconomía va llogar al Grupo Planeta la freqüència de l’antiga RKOR de Granollers. A l’FM de Barcelona va començar a emetre el mes d’octubre de l’any 2001. L’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. L’any 2013, un altre periodista que deixa l’emissora crea Capital Radio i el 2014, un altre fa el mateix per posar en marxa Radio Internacional. Des del mes de juliol de l’any 2000, Radio Intereconomía va començar a emetre en la banda de Radiodifusió Sonora Digital (DAB).
  • Radio Intereconomía Barcelona Radio Intereconomía, impulsada per l'empresari Jesús Gasulla, va iniciar les seves emissions en FM a Madrid el 7 d'octubre de 1994, utilitzant la freqüència de Radio Vinilo, emissora propietat de Radio Intercontinental. A començaments de 1995, després d'un acord entre Jesús Gasulla i Antonio Asensio, l'emissora fou adquirida per la societat Monte Cañaveral -propietat en un 80% del Grupo Zeta-, que editava les publicacions econòmiques “La Gaceta de los Negocios” i “Dinero”. L’any 1997, amb l'arribada de Julio Ariza, Radio Intereconomía va incrementar la seva presència arreu d'Espanya i després de la compra d’altres mitjans de comunicació es va crear el Grupo Intereconomía. A Catalunya, a finals de l’estiu de 2001, Radio Intereconomía va llogar al Grupo Planeta la freqüència de l’antiga RKOR de Granollers. A l’FM de Barcelona va començar a emetre el mes d’octubre de l’any 2001. L’any 2009, alguns periodistes de Radio Intereconomía abandonen l’empresa per crear la seva pròpia emissora, Gestiona Radio. L’any 2013, un altre periodista que deixa l’emissora crea Capital Radio i el 2014, un altre fa el mateix per posar en marxa Radio Internacional. Des del mes de juliol de l’any 2000, Radio Intereconomía va començar a emetre en la banda de Radiodifusió Sonora Digital (DAB).
  • Radio Lérida El 29 de gener de 1933 l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934 l’entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d’emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Radio Marca Radio Marca, l'emissora de temàtica esportiva, originalment del Grup Recoletos i, posteriorment, integrada en Unidad Editorial (l'editora del diari El Mundo) va començar a emetre el mes de juliol de l'any 2000 només en DAB (Radiodifusió sonora digital) en rebre una de les primeres llicències concedides pel Govern espanyol el març d'aquell any. En FM, va començar a emetre a Madrid l'1 de febrer de 2001 i no va arribar a l'FM de Barcelona fins el 13 de setembre de 2004, després de tancar l'acord amb Radio Salud, per la qual cosa aquesta emissora va passar a emetre des del Garraf.
  • Radio Marca Barcelona Radio Marca, l’emissora de temàtica esportiva, originalment del Grup Recoletos i, posteriorment, integrada a Unidad Editorial (l’editora del diari El Mundo) va començar a emetre l’any 2000 només en DAB (Radiodifusió sonora digital), ja que va rebre una de les primeres llicències concedides pel Govern espanyol el març d’aquell any. En FM va començar a emetre a Madrid l’1 de febrer de 2001 i no va arribar a l’FM de Barcelona fins al 13 de setembre de 2004, després de tancar l’acord amb Radio Salud, per la qual cosa aquesta emissora va passar a emetre des del Garraf.
  • Radio María L'emissora catòlica Radio María és propietat de l'Asociación Radio María. El 24 de gener de 1999 va començar a emetre a Madrid en FM, com una emissora més de les Radio María que ja existien al món. Els seus antecedents es remunten a una ràdio parroquial, sorgida el 1983, a Arcellasco d'Erba. Al gener de 1987, aquella ràdio es va independitzar de la parròquia de la diòcesi de Milà i es va formar l'Associazione Radio Maria, composta per seglars i sacerdots, per tal de desenvolupar una obra d'evangelització a major escala. El juny de 1998 es va crear la World Family of Radio Maria. Així com a Madrid disposava d'una concessió legal d'FM, a Catalunya, Radio María va començar a emetre el 2007 a Tarragona i a Barcelona, alegalment, com una emissora del Tercer Sector. A principis de l'any 2009 tenia 184 emissores d’FM a tot l'Estat espanyol, 13 de les quals eren a Catalunya i cap tenia llicència. Durant l'any 2009 va deixar d'emetre en 7 freqüències d'FM a Catalunya. Radio María va ser la primera emissora de l'Estat espanyol en emetre en la modalitat de DAB+, a Madrid i Barcelona -des del centre emissor de Collserola- el 31 de gener de 2015. Per promoure la seva escolta va distribuir uns 5.000 aparells de ràdio digital amb DAB+ entre els seus oients de Madrid i Barcelona.
  • Radio Panadés El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Radio Popular FM (COPE FM) L'FM de Radio Popular de Madrid es va crear l'any 1971 amb el nom de Radio 99.5. Alfonso Eduardo Pérez Orozco va ser el primer director. El primer any combinava els programes musicals amb la radiofórmula. Al grup inicial de responsables hi havia Rafa García Loza "Ringo Gun", del programa de TVE "Escala en Hi Fi", i José María Goñi. L'any 1972, la programació passa a ser més rockera. Amb el pas del temps sorgirà Popular FM (COPE FM). Quan la Cadena 100 de la COPE va començar a emetre l'1 de maig de 1992, ho va fer aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM) a l'Estat espanyol. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE).
  • Radio Reloj Tarragona Tortosa L'emissora es va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona Tortosa, dins de la Cadena Catalana, propietat de la família Rato i de la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo, en obtenir una llicència d'FM a Barcelona, va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. L'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento i totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que, mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i, un any després, a partir de l'octubre de 2011 es converteix en ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida, el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Radio Reloj de Radio España El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.
  • Radio Reloj de Radio Iltirda 2 Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L'FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 l'any 1978, quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. L'any 1983 va adoptar el nom de Radio Reloj de Radio Iltirda 2. Quan la Cadena SER va adquirir la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l'indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va aconseguir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida, des d'aquell moment, es va integrar a la Cadena SER.
  • Radio Top 40 Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l’any 1985 i, des de l’any 1988, va crear la Cadena Ibérica. El 1989 SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989 SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990 Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. L’estiu de 1991 Unión Ibérica de Radio va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. És en aquell any 1991 quan Unión Ibérica de Radio es va crear a l’Estat espanyol la radiofórmula musical Cadena Top, agafant el nom del programa Top 40 (1990). A l’any 1994 les emissores d’Unión Ibérica de Radio de Galícia (Cadena Noroeste) van passar a integrar-se a Radio Voz, un projecte del diari “La Voz de Galicia”. A l’any 1995 Cadena Top va passar a denominar-se Top 40 i, posteriorment, Cadena Top Radio i, finalment, Top Radio España. El projecte va acabar l’any 2001.
  • Radiolé Barcelona El mes de febrer de l'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 Radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula musical, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. Radiolé quedava dins de les emissores d'Unión Radio. A Barcelona, Radiolé va començar a emetre la seva programació l'any 2006, quan va desaparèixer Ona Música, i ho va fer durant quinze anys, fins al 28 d'abril de 2021 quan Prisa Radio va tancar Radiolé a Barcelona per tal d'oferir Los 40 Urban.
  • Rock & Gol La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El desembre de 2011, Rock & Gol va passar a ser Rock FM i el seu contingut només era musical.
  • Rock FM Barcelona La Cadena COPE va posar en marxa Rock & Gol l'any 2004 a l'Estat espanyol. Inicialment, l'emissora conjugava la música i l'esport. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Ràdio Barcelona L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 14 d’octubre de 1924, el diari "La Vanguardia" publicava “Fue una sorpresa para todos los aficionados a la radiodifusión el oir a última hora de ayer, por vez primera, la voz de la nueva estación «Radio-Barcelona» que por cuenta de la «Asociación Nacional de Radiodifusión» se ha instalado en el hotel Colón. Las pruebas que des de hace unos días efectuaban los ingenieros de «Radio-Barcelona» han tenido un feliz término, ya que la palabra transmitida se oye fuerte, clarísima y sin ningún defecto”.(La Vanguardia, 14-10-1924). El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Es va escollir aquell dia, perquè el 14 de novembre de 1922 la British Broadcasting Company havia iniciat les emissions diàries de ràdio des de Londres. Ràdio Barcelona tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica, el 29 de juliol de 1936, el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat, l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica, el periodista Daniel Arasa, que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "El gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'emissora continuava essent propietat d'Unión Radio, que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l'extreta de l'article "La guerra civil de la ràdio" publicat per Blaca Cia al "Quadern" del diari El País, el 2 d'abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Barcelona 2 L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Barcelona FM L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022
  • Ràdio Costa Brava-Cadena SER La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins al 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l'estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d'accionariat d'Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d'Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l'emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Ràdio Ebre - Cadena SER La SER no aconseguí cap llicència a Catalunya l'any 1991, però Antena-3 sí: dues directament i una tercera cedida pel seu soci de grup "Talleres de Imprenta" (editora de "La Vanguardia"). Les dues freqüències aconseguides a Amposta, per "Avante Radio" i Teresa Valldepérez, van permetre la creació de Ràdio Ebre i Antena 3 Tortosa. En poc temps Antena 3 Tortosa va passar a ser Ràdio Ebre - SER dins de SER Catalunya. L’any 1993 SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. L’any 1993 Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994 el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d’Antena 3, l’any 1995, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical. Ràdio Ebre - SER té els seus estudis al carrer Cristòfol Despuig, de Tortosa. La Ràdio Ebre dels 93.2 MHz, el juliol de 1994, va passar a ser Cadena Dial Ebre. Pel que fa a Ràdio Ebre – Els 40, als 106 MHz, la seva freqüència ve de Ràdio Amposta, que es va posar en marxa l’any 1983 i es va integrar a la Cadena 13, com Cadena 13 Amposta. Després va passar ser Cadena Nova Amposta (105.6 MHz) i quan aquesta va acabar, la seva freqüència d’Amposta, va passar a ser Ràdio Ebre-Els 40.
  • Ràdio Girona (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Ràdio Girona (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona, des d'aquell moment, es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L'any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona, durant uns anys, va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins a l'any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona canvien el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de la Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona 2 (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L'any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1976, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada, el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins a l'any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Girona FM (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d’emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L’any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d’aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.
  • Ràdio Iltirda 2 Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L’FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 a l’any 1978. A l’any 1983 va adoptar el nom de Ràdio Reloj de Ràdio Iltirda 2. Quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. Quan la Cadena SER es va fer amb la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l’indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933 l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934 l’entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d’emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Lleida (Cadena Catalana) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio Lleida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal•lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Lleida (Cadena SER) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Nova Barcelona Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d’emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes: Ràdio Berga, Ràdio Valls (1985), Ràdio Urgell i Ràdio Aran. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).
  • Ràdio Nova Manresa Emissora de la Cadena Nova a Manresa. Té el seu origen en Ràdio Catalunya, l’emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l’11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l’empresa TVC SA, impulsora d’un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a ser realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • Ràdio Nova Maresme Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l’emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s’identificava com Cadena 13 Maresme. L' any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radio fórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.​ El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.
  • Ràdio Popular de Figueres A Figueres, del 20 de març al 3 d'abril de 1960, la Junta Interparroquial d'Acció Catòlica va posar en marxa una petita emissora d'ona mitjana per recaptar fons per continuar les obres de construcció de la parròquia de la Immaculada i Sant Pau que havien començat l'any 1959 i havien quedat aturades. Donat l'èxit de la iniciativa, la Junta Interparroquial va promoure la creació d'una emissora estable. El Patronat de l'Emissora Diocesana de Ràdio a Figueres va posar en marxa Radio Popular de Figueras (EOP-82) el dia 22 de desembre de 1961. El Bisbe de la Diòcesi, José Cartañá, va fer la seva benedicció i inauguració en el local del Patronat de la Catequística de Figueres. Els estudis propis de l'emissora es van inaugurar el 28 d'abril de 1962, al carrer Sant Llàtzer. Els primers anys Radio Popular de Figueras també s'identificava com Radio Interparroquial de Figueras. Va ser la segona emissora a Catalunya de la COPE. Va iniciar el seu primer programa en català el dia 1 de novembre de 1965 amb "L'hora de Catalunya". El 27 de juny de 1967 es van inaugurar uns nous equips emissors d'ona mitjana i es va posar en marxa la transmissió en FM. L'any 1992 Ràdio Popular de Figueres FM va passar a ser Cadena 100. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, degut al Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971 la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, és quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola. A finals de juliol del 2015 la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.
  • Ràdio Popular de Lleida (COPE Lleida) Ràdio Popular de Lleida va ser inaugurada pel bisbe Aurelio del Pino el 7 de novembre de 1960. Era la número 15 de la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia i la primera que s'instal·lava a Catalunya d'aquella cadena. El transmissor era de 2 Kw de potència i emetia pels 1.097 KHz. El centre emissor estava a la Bordeta i els seus primers estudis a l'Acadèmia Mariana de Lleida. Aleshores, cada Ràdio Popular tenia la seva pròpia programació. A finals de l'any 1960, 31 emissores diocesanes formaven la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que anys més tard es va convertir en la Cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, va ser quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola.
  • Ràdio Popular de Reus Aquesta emissora va començar a emetre l'11 de desembre de 1963. Els estudis estaven, inicialment, al número 6 del carrer de Sant Pere Apòstol. El naixement d'aquesta ràdio és gràcies a dos eclesiàstics de Riudoms, els germans Mossèn Enric i Mossèn Josep Maria Domènech. Passats uns quants anys, Ràdio Popular va connectar amb la programació de la cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A finals de juliol del 2015, la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.
  • Ràdio Reus L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Francesc Balcells i Joan Díaz, membres de la Secció Científica del Centre de Lectura de Reus, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Després, Joan Díaz gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-ser, novament, Ràdio Reus. Ell 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Ràdio Reus FM L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Ràdio Salou Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou i Cadena Dial Costa Daurada.
  • Ràdio Terramar El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)
  • Ràdio Tràfic A finals de 1987, l'FM de Radio España de Barcelona va passar a ser Ràdio Tràfic, dins Cadena Catalana. La SER a Catalunya va comprar la major part de Radio España de Barcelona (REBSA) el juliol de l'any 1989, per la qual cosa passava a tenir Ràdio Tràfic que va abandonar la Cadena Catalana durant el mes d'agost. El gener de 1990 es va incorporar a Cadena Minuto (Ràdio Tràfic Cadena Minuto), també propietat del Grupo Prisa (cadena SER). El 31 de desembre de 1989, Radio Minuto de Barcelona havia passat a dir-se Radio Tiempo. Ràdio Tràfic va seguir amb la ràdio fórmula de música i notícies sobre el trànsit i va incorporar la informació general, dintre de la línia de la Cadena Minuto de la SER a tot Espanya. L'emissora a Barcelona, amb la ràdio fórmula de Radio Minuto, no va durar gaire. Ràdio Tràfic Cadena Minuto va desaparèixer el setembre de 1991 i la seva freqüència va ser ocupada per Ràdio Barcelona 2.
  • SER Catalunya L’any 1985, SER Catalunya, estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Mora d’Ebre i Ràdio Salou. L’any 1993, SER Catalunya, aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. La cadena SER va crear l'any 2016 la cadena de ràdio SERCAT amb una programació íntegrament en català basada en continguts produïts per Ràdio Barcelona. Va començar les emissions el 23 de maig de 2016 i disposava de 7 freqüències d'emissió: Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona i el Vendrell. El 15 d'octubre de 2018, la SERCAT, va tornar al nom històric de SER Catalunya i la seva programació va passar a incloure, a banda dels continguts en català de Ràdio Barcelona, programes de la Cadena SER. Coincidint amb aquest canvi, SER Catalunya va ampliar el nombre de freqüències d’emissió: Barcelona, Catalunya Central (Manresa), Girona, Lleida, Penedès, Ebre, Baix Empordà, Alt Empordà, Pallars, Val d'Aran, Osona, Garrotxa, Cerdanya, Camp de Tarragona, Segarra i Principat d'Andorra. El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d’Unión Radio, que s’havia creat a Madrid l’any 1924. Després de la fi de la Guerra Civil espanyola Unión Radio va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • SER Catalunya Girona El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona, durant uns anys, va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • SER Catalunya Lleida El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Radio Lérida va seguir com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. A Barcelona, la família Rato va passar a ser el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora Radio España de Barcelona l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • SER Catalunya Tarragona
  • SER Podcast El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d'Unión Radio, que s'havia creat a Madrid l'any 1924. Unión Radio el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.
  • Sinfo Radio Antena 3 L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. La programació d'Antena 3 Radio va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula dedicada a la música clàssica i la informació. El 29 de març de l'any 2002, Sinfo Radio Antena 3 va deixar d'emetre en FM i PRISA Radio va destinar gran part de les seves freqüències a la radiofórmula Máxima FM. Durant alguns anys, Sinfo Radio va distribuir una programació musical sense locutors feta per ordinador, per Internet i via satèl•lit a través de Canal Satélite Digital, fins a desaparèixer el 26 d’octubre de 2012.
  • Sinfo Radio Antena 3 Barcelona L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. La programació d'Antena 3 Radio va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula dedicada a la música clàssica i la informació. El 29 de març de l'any 2002, Sinfo Radio Antena 3 va deixar d'emetre en FM i PRISA Radio va destinar gran part de les seves freqüències a la radiofórmula Máxima FM. Durant alguns anys, Sinfo Radio va distribuir una programació musical sense locutors feta per ordinador, Internet i via satèl·lit a través de Canal Satélite Digital, fins desaparèixer.
  • Tarragona Cadena Catalana L'emissora es va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona Tortosa, dins de la Cadena Catalana, propietat de la família Rato i de la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo, en obtenir una llicència d'FM a Barcelona, va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. L'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento i totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que, mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i, un any després, a partir de l'octubre de 2011 es converteix en ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida, el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Top Radio Barcelona El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va deixar d'emetre el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l'FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.
  • Top Radio España El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.
  • Tortosa Cadena Catalana Tortosa Cadena Catalana es va crear l'any 1983 quan Rueda de Emisoras Rato va rebre la llicència, el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. L'any 1990, la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tortosa. L'any 1991, Luis del Olmo quan va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després, va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. En el cas d'Ona Cero Tarragona la seva llicència no es va renovar l'any 2002 i va passar a ser adjudicada a Onda Rambla. L'any 2004, Luis del Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a ser Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins a l'any 1990, quan l'ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d'aquell any.
  • Unión Radio Barcelona L’any 1923 l’enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. A l’any 1923 Guillén amb l’impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista “Radiosola” i al mes d’octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d’Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Les dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015.
  • esRadio La cadena generalista espanyola esRadio va ser creada per Federico Jiménez Losantos, quan va deixar de treballar a la Cadena COPE, Dieter Brandau, César Vidal i Luis Herrero. Pertany al grup multimedia Libertad Digital. Va començar com una emissora d’FM a Madrid concedida a la societat Unión Liberal de Radio, participada per Libertad Digital i Unidad Editorial (editora del diari “El Mundo”). El projecte esRadio es va presentar el 17 de juny de 2009, dins del programa “La tertulia” de Libertad Digital TV. Les emissions analògiques d’esRadio a Madrid van començar el 7 de setembre de 2009. També es podia escoltar la ràdio per Internet i, en digital, en diverses ciutats a través de la televisió digital terrestre (TDT), gràcies a un acord amb Unidad Editorial. Aviat va començar a transmetre en FM des de altres ciutats, sense llicència. A Catalunya, a finals de setembre de 2009, la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació va fer un requeriment a Libertad Digital, perquè tanqués l’emissió d’esRadio que es feia des de Tarragona. A mitjans del mes d’octubre de 2009, esRadio va començar a emetre en FM des d’un centre emissor il·legal al Tibidabo de Barcelona. El 29 d’octubre de 2009 l’Ajuntament de Barcelona va signar un decret per procedir al desmuntatge d’aquella antena del Tibidabo des d’on transmetia esRadio i altres emissores. Segons el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament barceloní, l’antena ja havia estat objecte d’una inspecció l’estiu de l’any 2008. La seva instal·lació es va fer el mes de juliol i, al setembre, es va informar al propietari de la instal·lació i les dues empreses que la utilitzaven de la necessitat de desmuntar-la. Després que l’un i les altres van presentar unes al·legacions, finalment van ser desestimades i l’Ajuntament obligava els responsables del muntatge de l’antena a desmuntar-la. El dia 1 de març de 2010 esRadio deixava d’emetre a Tarragona i Barcelona en FM. Se la podia seguir escoltant per Internet i en un múltiplex d’abast estatal de la TDT. El mes de febrer de 2018, gràcies a l’acord entre esRadio i el diari “El Mundo”, una de les llicències de radiodifusió digital (DAB) que tenia Unidad Editorial passava a emetre la programació en cadena d’esRadio. Això permetia la seva escolta a l’àrea metropolitana de Barcelona en DAB.
• Privada local Emissores, actives o inactives, propietat d’empreses privades que no pertanyen o estan associades a una cadena nacional o estatal: Ràdio Mataró, Ràdio Olot, Ràdio Marina ...
  • 101.1 Música Emissora privada local d’Igualada amb radiofórmula musical que va començar a emetre el 21 de març de 1992. A partir de desembre de l'any 2000, la seva freqüència va ser adquirida pel Grup Godó, per poder transmetre RAC1 a la Catalunya Central.
  • 21 Ràdio Canal 21 Ebre és el canal de televisió digital terrestre de Teveon Ebre que emet des de Tortosa. Va començar les seves emissions el 19 de març de 2010. L'estiu del 2015 va ampliar els seus estudis, situats a l'Avinguda de Remolins, a Tortosa, i des de l'any 2016 forma part de la Xarxa Audiovisual Local de Catalunya. El 21 de març de 2022, el Grup Doble Columna va afegir als seus mitjans de comunicació 21 Ràdio. Es podia escoltar a través d'Internet i en un múltiplex de la Televisió Digital Terrestre. També tenia els seus estudis a l'avinguda Remolins, de Tortosa.
  • Catalunya 80 Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984 per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editonal Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. Posteriorment, Ràdio Berga, Ràdio Valls, Ràdio Urgell, Ràdio Aran i Ràdio Nova van formar la cadena Ràdio Comarques Catalanes. L'any 1985, es va formar la Cadena Nova. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • El 9 FM Premsa d’Osona és una empresa de comunicació que va néixer l’any 1978 amb la creació de l’edició d’Osona d’”El 9 Nou”. Amb el pas dels anys es va convertir en una empresa multimèdia. A l’any 2023 era propietària dels periòdics El 9 Nou d’Osona i el Ripollès i el Vallès Oriental, del web El9nou.cat, de l’emissora de televisió El 9 TV, de la ràdio El 9 FM i de la productora Catalana de Televisió Local. A l’any 2008, després de diversos intents, Premsa d’Osona va aconseguir una llicència d’FM. La ràdio privada local El 9 FM va començar a emetre a les 12 del migdia del dia 1 de febrer de 2010 en la freqüència d’FM que havia fet servir durant uns cinc anys Onda Rambla a Vic. Quan a l’any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla. La majoria van passar a ser gestionades per Punto Radio. No així la freqüència de Vic. Té la seva seu a la Plaça de la Catedral.
  • Gum FM L'any 2002, a Catalunya, va començar a emetre la cadena de ràdio Gum FM, impulsada per l'empresa GrupCat de Comunicació. Es va crear a partir de dues emissores que havien estat associades a Ona Catalana: Ona Aranesa i Ona Ribagorça de Catalana i Aranesa de Telecomunicacions. Inicialment, l'abast de l'emissió es limitava a la Vall d'Aran i a la Ribagorça. Posteriorment, es va ampliar al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Maresme, la Selva, el Gironès i Andorra. En el concurs de l'any 2008, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya no va concedir cap freqüència a Gum FM. Les freqüències del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall de Boí, Alt Urgell i Cerdanya passaven a mans d'altres operadors de ràdio. El març de 2022, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va adjudicar a Catbroadcast Publicitat (Gum FM) les llicències d'FM de Sort-Escobedo (94.5), Vall Boí (93.9) i Vielha eth Aro (103). L'any 2022 Gum FM es podia tornar a escoltar a la Vall d'Aran, Ribagorça, Cerdanya i Pallars.
  • Hit 103 Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. A finals de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. Posteriorment, l'any 1996, va passar a ser Ràdio Valls-Ràdio Flaixbac i, des de l'agost de 2000, Ràdio Valls – RAC 105. Quan RAC 105 va llogar la seva freqüència, els dissabtes es desconnectava per tal d'oferir la programació pròpia de Ràdio Valls. Cap a l'any 2011, Ràdio Valls es va separar de RAC 105 per oferir una programació pròpia i adoptar el nom de Hit 103 Ràdio Valls. Amb el pas dels anys va acabar identificant-se només com Hit 103. La programació d'aquesta ràdio privada en FM i per Internet es basava en una radiofórmula musical, amb informatius i alguns espais.
  • Imagina Ràdio A començaments de 2006, a Tortosa, va néixer Imagina Ràdio, continuadora de Ràdio Amposta (1983) i Ràdio Ebre (1991).
  • La Veu de Lleida Aquesta ràdio privada lleidatana va començar a emetre l'11 de setembre de 1991. Era propietat de l'empresa editora del diari La Mañana. El 1994, l'ONCE compra l'emissora La Veu de Lleida que passa a formar part de la cadena Onda Cero Radio.
  • Miramar FM y Olé El 13 de novembre de 1933 s'inauguraven oficialment les emissions de Ràdio Badalona, creada per Joan Vidal i Prat. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i es fan uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a anomenar-se Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi havia Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. Miramar a l'FM posa en marxa Radio Miramar FM y Olé. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar.
  • Montserrat Ràdio A l'Abadia de Montserrat va funcionar una emissora d'ona curta, com la que podien tenir els radioaficionats de l'època, i es radiava les cerimònies litúrgiques. Va operar des de finals de la dècada dels quaranta i fins a mitjan anys seixanta. Després, al voltant de 1982, es va posar en marxa una petita emissora d'FM (107, 2 MHz) des del monestir per transmetre la seva megafonia. Montserrat Ràdio va sorgir a l'FM fruit de la col•laboració entre l'Abadia de Montserrat i el Grup Taelus. Tot i tenir la llicència des de 2008, va començar a emetre en proves el mes de juny de 2011. Es va inaugurar el 24 de desembre de 2011. Des de principis de 2018 va deixar d'emetre en FM i va seguir per Internet. El monjo responsable era el germà Anton Gordillo.
  • Nou Temps Ràdio Emissora privada evangèlica que va començar a emetre en FM des d'El Pont de Suert el 28 de desembre de 2017. La titularitat la tenia l'Asociación Cultural Radio Adventista España. El Consell Audiovisual de Catalunya, el mes de gener de 2015, li va atorgar una llicència. El projecte en FM va durar poc, perquè el 17 de novembre de 2022 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va incoar un "procediment administratiu d'extinció de la llicència per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència de la freqüència 90.1 MHz del Pont de Suert". La programació l'any 2023 es continuava oferint per Internet.
  • Ona Girona Ona Girona va començar a emetre el mes de gener de 1997, tot i que la seva programació es va posar en marxa el vespre del 22 d’abril de 1997 i l’estrena es va fer amb un programa especial durant la Diada de Sant Jordi del 23 d’abril de 1997. Tenia els seus estudis a la Gran Via Jaume I, 29 de Girona. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d’abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’any 1999 Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d’adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, a l’octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d’Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999 Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l’empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l’havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d’Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d’Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d’octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Ràdio Costa Brava Ràdio Costa Brava va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins al 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l'estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra, SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d'Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d'accionariat d'Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d'Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l'emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Onda Cero-Radio Salud Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d’octubre de 1983 llogant l’FM de Ràdio Sabadell, que des de 1977 havia funcionat com a Antena de Catalunya. L’any 1987 es va tancar l’acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena i reduir la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM, amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L’estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L’any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L’any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Pròxima FM Pròxima FM és una ràdio privada musical que abasta Lleida, Cerdanya francesa i catalana, Alt Urgell i Andorra. És propietat del grup Cadena Pirenaica, fundat l’any 1986, que té la seu al Principat d’Andorra. Els seus estudis estan a Andorra la Vella. A Catalunya va iniciar les seves emissions, des d’una freqüència a La Seu d'Urgell, el 22 de setembre de 2003, com un repetidor del seu senyal al Principat d’Andorra. Cap a l’any 2006 Ràdio Bellver, emissora municipal de Bellver de Cerdanya, va passar a estar gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica. El contracte entre l’empresa i el consistori va acabar l’any 2009. Posteriorment, l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal, tot i que, a l’any 2009, Ràdio Bellver encara feia connexions amb Pròxima FM. El Grup Segre, a l’any 2009, es va vendre la freqüència de Segre Ràdio a la Cadena SER, que va passar a oferir Ràdio Lleida en FM. Aleshores va passar a gestionar Pròxima FM a Lleida, que va ser presentada durant la Fira de Sant Miquel, el 25 de setembre de 2009. A l’any 2023 a Pròxima FM se la podia escoltar per Internet i en FM i TDT al Pirineu. El centre emissor en freqüència modulada el tenia a la Tossa d’Alp.
  • RKOR Ràdio Record, inicialment identificada després com RKOR, va començar a emetre en proves el mes de març de 1984 a Granollers. Va ser fundada per Jordi Riba i operava amb una llicència concedida per la Generalitat al realitzador de televisió Esteve Duran el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar. L'any 1984, RKOR va formar part de la Cadena 13. Posteriorment, a finals de 1994, RKOR va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s’hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR i va llogar la seva freqüència a Radio Intereconomía.
  • RKOR Ràdio Berga La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A aquesta s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")
  • RKOR Sant Celoni Ràdio Record, inicialment identificada després com RKOR, va començar a emetre en proves el mes de març de 1984 a Granollers. Va ser fundada per Jordi Riba i operava amb una llicència concedida per la Generalitat al realitzador de televisió Esteve Duran el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar. L'any 1984, RKOR va formar part de la Cadena 13. L'any 1992, RKOR Sant Celoni ja funcionava. Posteriorment, a finals de 1994, RKOR va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR i va llogar la seva freqüència a Radio Intereconomía.
  • RM Radio Ràdio Mataró va néixer l'any 1975 quan José María Ballvé obté una llicència d'emissió i comença la seva etapa d'empresari radiofònic. Un any i pocs mesos després que Radio Tele Taxi fos clausurada pel Govern Civil, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i el 14 de desembre comença RM Radio. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari i crearia la cadena RM Radio. L'any 1991, Justo Molinero va obtenir una llicència per a emetre en FM, la qual cosa va suposar el ressorgir de Radio Tele Taxi, iniciant una nova etapa legalitzada i amb una xarxa de freqüències arreu de Catalunya. El 1995, Onda Cero Radio va reformular la seva cadena musical Onda Cero Música, que va passar a ser Onda10. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Radio va connectar amb Onda 10, a les nits. L'any 2008, el grup Tele Taxi va rebre nou llicències que li van permetre crear una segona cadena musical amb el nom de RM Ràdio que, a finals de 2008, ja sortia per 9 freqüències arreu de Catalunya. L'any 2015, les llicències de la cadena RM Radio van ser comprades per Onda Cero Radio per emetre Onda Melodía.
  • Radio Badalona EAJ 39 Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Club 25 Radio Club 25 va ser l'FM de Ràdio Terrassa EAJ 25 (1933) des de l'1 d'octubre de 1979. Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa el 27 de novembre de 1928. Aquell ràdio club, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, en què oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis, al carrer Sant Pere, 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, el gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 que va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 30 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys, en aquella freqüència, es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Radio Corazón El 30 de gener de 1984, la societat Ondas Cataluña va inaugurar Radio Corazón a Barcelona. Ondas Cataluña va ser creada al 50 %, per Sistemas Radiofónicos, de Marcelino Rodríguez de Castro, propietari de Radio Minuto, i la Cadena SER. Radio Corazón a Barcelona era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves i, Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989.
  • Radio Minuto A Barcelona, a la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro se separa de la societat propietària de Ràdio Miramar i es queda amb Miramar FM y Olé. José María Ballvé es queda amb l’OM de Ràdio Miramar, que anys després passaria a ser propietat de la Cadena COPE. Rodríguez de Castro tanca Miramar FM y Olé i comença el projecte Radio Minuto, l'1 de maig de 1982, amb participació de la SER. Tenia els seus estudis al carrer Teodor Roviralta de Barcelona, a sota de la muntanya del Tibidabo. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990 Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. L’estiu de 1991 Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. A l’Estat, El Grupo 16 —editor de Diario 16 i Cambio 16— va rebre concessions d’emissores en FM, l’any 1982, a Madrid, Sevilla i València i més endavant a Alacant i Saragossa. L' any 1983, El Grupo 16 va arribar a un acord amb la Cadena SER per tal d’explotar la Cadena Minuto, coneguda en algunes etapes com Radio Minuto-Cadena 16. Les seves emissions van començar el 20 de juny de 1983. L’any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia, el 18 de gener de 1993, M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.
  • Radio Miramar Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des des l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal•là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Miramar de Badalona EAJ 39 Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des de l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal·là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal·là a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal·len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col·laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.
  • Radio Ocio El 30 de gener de 1984, la societat Sistemas Radiofónicos, propietària de Radio Minuto, va inaugurar Radio Corazón, a Barcelona. Era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves. I Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. Dissabte i diumenge, Radio Corazón al vespre es transformava en Radio Ocio fins la matinada. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40.
  • Radio Salud Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d'octubre de 1983 llogant la FM de Ràdio Sabadell, que des de 1977 havia funcionat com a Antena de Catalunya. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena, reduint la programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L'estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L'any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L'any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Radio Salud-Europa FM Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d'octubre de 1983 llogant l'FM de Ràdio Sabadell que, des de 1977, havia funcionat com a Antena de Catalunya. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena, reduint la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L'estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L'any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L'any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.
  • Radio Tiempo El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40.
  • Ràdio Antena Blava Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l’any 1985 l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal•lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena, basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
  • Ràdio Aran El naixement de Ràdio Aran en FM està lligat a l’estació hivernal de Baqueira Beret -que va ser inaugurada el 6 de desembre de 1964. L’emissora va ser creada l’any 1978 . El desembre de 1982 va rebre la llicència d’emissió quan la Generalitat en va concedir una trentena. N’era la propietària de la llicència, a través d’Aranesa de Ràdio i TV, una empresa participada per CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell, a mitjans dels anys 80. Durant la temporada d’esquí dins de la seva programació es donava una informació exhaustiva de l'estat de les pistes. A començaments de 1983 es va incorporar a Radio 80. La primera emissió de ràdio en aranès per Ràdio Aran es va fer l’any 1983. El gener de 1988 El Consell de Muntanya de la Vall d’Aran i els responsables de Ràdio 4 i Televisió Espanyola a Catalunya van arribar a un acord per introduir l’aranès a les seves programacions. A Rádio 4 els espais en aranès produïts per Ràdio Aran es van incloure al programa “Catalunya pam a pam”. Els radiofonistes Miquel Calçada i Carles Cuní, des de l’any 1988, van gestionar Ràdio Aran. Catalunya Ràdio va començar a emetre el programa dirari en aranès “Metdia aranès”, d’una hora, el 26 de març de 1988, per Ràdio Aran. Quan Calçada i Cuní creen Flash FM, que va començar a emetre en proves el 24 de maig de 1992, Ràdio Aran va passar a ser Flash Aran durant uns anys. Cap a el 1998 es va recuperar el nom de Ràdio Aran i va seguir emetent com emissora privada local independent, operada per Aranesa de Ràdio i TV.
  • Ràdio Associació de Catalunya, Societat Cooperativa El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 hores fins a les 9 hores del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105, a Barcelona, va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022.I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Ràdio Berga (Privada) La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l’any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l’època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l’any 1965 quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L’Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986 Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. Ràdio Berga també va formar part de l’inici de la Cadena Nova, durant un parell d’anys. Ràdio Berga, a poc a poc, és va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s’hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L’estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l’objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l’11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal•lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d’emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l’emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d’uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L’any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l’Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè l’emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l’avaria s’havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l’emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. A l’any 2023 la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia seguir escoltant al portal d’Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l’extreta de “Guía de la radio”)
  • Ràdio Blanes (privada) Blanes va tenir una emissora, en ona mitjana, des del 20 de juliol de 1954. Inicialment s’identificava com Emisora Villa de Blanes. Tenia els estudis a les golfes del primer Casino de Blanes. Pocs anys després va passar a ser Radio Blanes i es va integrar a la Red de Emisoras del Movimiento. Va transmetre fins a principis de l’any 1963. Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d'octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l'any 1985, l'emissora, que no tenia llicència d'emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l'Antiga per passar, posteriorment, a instal•lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l'any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d'octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l'estiu de 1985, els seus responsables i els d'Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d'emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que, inicialment, connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis. L'emissora municipal de Blanes, també amb el nom de Ràdio Blanes, es va crear l'any 1991
  • Ràdio Catalunya Emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l'11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l'empresa TVC SA, impulsora d'un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a fer-se realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa.
  • Ràdio Ciutat Creada l'any 1986 per Ràdio i Televisió de Manresa.
  • Ràdio Costa Brava Va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Va començar a emetre el 22 de novembre de 1983 a Palamós i la inauguració oficial es va fer el 25 de novembre. Fins el 1987 va formar part de Cadena 13. Després de l’estiu de 1988, Ràdio Costa Brava amb Ràdio Olot van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Josep Puigbó era el director de les dues emissores. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. Amb aquella compra SER Catalunya va poder millorar la seva cobertura a la demarcació de Girona, bàsicament a la Selva, el Baix Empordà, el Ripollès i la Garrotxa, ja que assumia les freqüències que havien estat d’Ona Música i Ona Catalana. Un dels canvis més destacables del canvi d’accionariat d’Ona Catalana va ser la incorporació de Ràdio Costa Brava a la xarxa de la cadena SER a partir del 25 de novembre de 2005. Ràdio Costa Brava-Cadena SER (101.9 MHz) va ocupar aleshores el dial d’Ona Baix Empordà, millorant la recepció de l’emissora, entre altres, a la badia de Palamós.
  • Ràdio Girona (RAC) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal·lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona canvien el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de la Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.
  • Ràdio Grup El Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEiEG) va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. El 12 de novembre de l'any 1983, Ràdio Grup va començar a emetre en període de proves i es va integrar a la Cadena 13. En aquells moments, tenia els seus estudis al carrer de la Creu de Girona. Va formar part de la Cadena 13 fins a la seva desaparició el setembre de 1990. Cap a la meitat de la dècada dels noranta, el GEiEG va prescindir de Ràdio Grup i va cedir els drets d'explotació de la freqüència a Onda Rambla, emissora fundada per Luis del Olmo, que en aquell moment tenia un acord amb Onda Cero Radio. Naixia Onda Rambla Girona. El 2004, Onda Rambla va trencar amb el grup Onda Cero, raó per la qual l'emissora va estar dos mesos sense emetre res. Quan Luis del Olmo va arribar a un acord amb el grup de mitjans de comunicació Vocento, propietària dels diaris ABC i El Correo Vasco. Onda Rambla Girona va seguir, tot i que va perdre part de la seva producció local. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer, per donar més presència a la marca estatal Punto Radio, i l'emissora es va unir a Punto Radio passant a ser la seva delegació a Girona. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va decidir formar l'emissora ABC Punto Radio i, llavors, va començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. La de Girona va ser tancada el 30 de novembre de 2011.
  • Ràdio Hot 70 Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l'emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s'identificava com Cadena 13 Maresme. L'any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l'1 d'octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar d'emetre l'any 1995. L'any 1995, la llicència de l'emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l'empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Lleida (RAC) El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil, Ràdio Lleida va deixar d'emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l'any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. L'abril de 1945 s'identificava com Estación Radio Lérida. L'any 1972, Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. L'any 1972, Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la major part del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d'aquell moment es va integrar a la Cadena SER.
  • Ràdio Manresa Manresa fou ciutat capdavantera pel que fa a la constitució d'un ràdio-club però, en canvi, va ser una de les últimes a instal•lar i inaugurar l'emissora d'ona mitjana. El 28 de febrer de 1924, un petit grup d'industrials manresans, en un acte públic, van sintonitzar Ràdio París i la BBC de Londres. El Ràdio Club Manresa es va constituir el 4 de març de 1924. Tenia per finalitat "divulgar los fenómenos radioeléctricos, construir aparatos de galena y escuchar las emisiones extranjeras que se reciban o sean audibles en Manresa". Ràdio Barcelona no es va inaugurar fins al 14 de novembre de 1924. Tenia la seu al número 1 del carrer de Les Piques. El 6 de gener de 1930 es va fer la primera emissió radiofònica a Manresa. El dia 1 de març de 1930 es va instal•lar una emissora d'ona curta amb l'indicatiu corresponent d'EAR. El 21 de novembre de 1933, la Direcció General de Telecomunicacions autoritzà que Ràdio Club Manresa utilitzés l'indicatiu EAJ51. El 17 de febrer de 1934 es va inaugurar la primera emissora d'ona mitjana de baixa potència. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El reconeixement oficial de la llicència de Ràdio Manresa va arribar el 10 de maig de 1934. Els primers estudis estaven en dependències de l'Ateneu Manresà. L'any 1952 es van traslladar a La Plana de l'Om. Després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Manresa va passar a ser Radio España de Manresa. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Manresa. Anys després, tot i mantenir-se com una emissora independent, Ràdio Manresa va passar a estar associada a la Cadena SER.
  • Ràdio Marina Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d'octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre, creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer d'Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l'any 1985, l'emissora, que no tenia llicència d'emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les, oficialment, el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l'Antiga, per passar posteriorment a instal•lar-se en uns locals de Ca la Guidó l'any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d'octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l'estiu de 1985, els seus responsables i els d'Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d'emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
  • Ràdio Mataró A Mataró a la Fira de 1951 es va posar en marxa, en període de proves, Radio Maresma de Mataró el dia 20 de maig de l'any 1951. Transmetia en ona mitjana. Els seus impulsors van ser Ernesto Jordi i José Bonany. La primera veu que va sortir per antena va ser la de José Crespo, un militant d'Acció Catòlica que feia teatre al Foment Mataroní. L'emissora, que comptava amb el suport de la delegació de l’Organización Sindical Española a Mataró, es va inaugurar oficialment el diumenge 29 de juliol de 1951. Els seus estudis estaven en un tercer pis de la Riera. Ernesto Jordà, Maria Rosa Brassé i Javier Ubach van ser alguns dels primers locutors. Quan es va crear la Red de Emisoras del Movimiento va passar a integrar-se com EFE-27. El mes de març de l’any 1964 va haver de tancar les seves emissions en ona mitjana. El projecte de Ràdio Mataró, en FM, va néixer l’any 1975 quan José María Ballvé, del grup empresarial Ràdio Miramar de Barcelona, va obtenir una llicència d’emissió. Ràdio Mataró EAM-31, va començar les emissions regulars el 15 de desembre de 1977. Un any i pocs mesos després que Radio Tele Taxi fos clausurada pel Govern Civil, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí fitxa Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i el 14 de desembre comença RM Radio. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari i crearia la cadena RM Radio. L'any 1991, Justo Molinero va aconseguir una llicència per a emetre en FM, la qual cosa va suposar ressorgir de Radio Tele Taxi, iniciant una nova etapa legalitzada i amb una xarxa de freqüències arreu de Catalunya.
  • Ràdio Móra d'Ebre Ràdio Móra d'Ebre va començar al carrer Bonaire de Móra d'Ebre l'any 1946, on Joan Canalda Asens va fer les primeres emissions en ona curta. Durant la Festa Major de 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Móra d'Ebre, que emetia ja en ona mitjana. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu REM 51. El 14 d'octubre de 1964, però, va ser clausurada, perquè no s'adaptava a la nova normativa de conversió en freqüència modulada. El tancament de l'emissora va fer que les persones que s'hi dedicaven formessin l'Associació de Ràdio Móra d'Ebre i l'emissora es va tornar a posar en marxa en FM l'1 de maig del 1969, amb l'indicatiu EAM-29. L'Associació de Ràdio Móra d'Ebre va gestionar l'emissora durant catorze anys. El 30 de setembre de 1983 es va decidir arrendar l'explotació de l'emissora a la Cadena SER. A l’any 1985 SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Mora d’Ebre i Ràdio Salou. L’any 1993 SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. El dia 1 de gener de 2012 la gestió de la ràdio va retornar als seus propietaris, l’Associació local de Ràdio Móra d’Ebre. Va deixar d'estar associada a la cadena SER per formar part de la mateixa cadena en qualitat d'emissora afiliada.
  • Ràdio Móra d'Ebre (SER) Ràdio Móra d'Ebre va començar al carrer Bonaire de Móra d'Ebre l'any 1946, on Joan Canalda Asens va fer les primeres emissions en ona curta. Durant la Festa Major de 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Móra d'Ebre, que emetia ja en ona mitjana. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu EFE 51. El 14 d'octubre de 1964, però, va ser clausurada, perquè no s'adaptava a la nova normativa de conversió en freqüència modulada. El tancament de l'emissora va fer que les persones que s'hi dedicaven formessin l'Associació de Ràdio Móra d'Ebre i l'emissora es va tornar a posar en marxa en FM l'1 de maig del 1969, amb l'indicatiu EAM-29. L'Associació de Ràdio Móra d'Ebre va gestionar l'emissora durant catorze anys. El 30 de setembre de 1983 es va decidir arrendar l'explotació de l'emissora a la Cadena SER. L'any 1985, SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Móra d'Ebre i Ràdio Salou. L'any 1993, SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre, Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. El dia 1 de gener de 2012, la gestió de la ràdio va retornar als seus propietaris, l'Associació local de Ràdio Móra d'Ebre. Va deixar d'estar associada a la cadena SER per formar part de la mateixa cadena en qualitat d'emissora afiliada.
  • Ràdio Olot Ràdio Olot és una emissora de ràdio privada d'àmbit local fundada el 8 de setembre de 1951. Abans, un grup de radioaficionats olotins va retransmetre el 14 de gener de 1950 les campanades de Sant Esteve i el cant dels serenos de la plaça Major d'Olot. Inicialment, era una emissora de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El 22 de setembre de 1954, Ràdio Olot EFE 41 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM), de la qual en va ser membre fins al 1963, quan la REM va donar per acabat el contracte i se'n va fer càrrec un patronat local. El 17 de juliol de 1965 va tancar temporalment les seves emissions, en haver d'abandonar l'OM i va passar a emetre en FM com Ràdio Olot EAM 28. Les noves instal·lacions de l'emissora en FM es van inaugurar el 24 d'octubre de 1965. Quan va complir els 25 anys, el 8 de setembre de 1976, va passar a fer tota la seva programació en català. Era la primera emissora que emetia íntegrament en català després del franquisme. Tres mesos després va fer-ho la primera ràdio pública, Ràdio 4. L'any 1982, l'Ajuntament d'Olot va comprar la meitat de les accions de la societat propietària de l'emissora. L’1 de febrer de 1983 va estrenar un nou centre emissor i va començar a emetre les 24 hores del dia. Al juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El 1989, Ràdio Olot amb Ràdio Costa Brava van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Des del 27 d'abril de 1998 fins l'estiu de l'any 2005 va formar part d'Ona Catalana.
  • Ràdio Pirineus Puigcerdà no va tenir una emissora pròpia fins a l'any 1962. Allà, va començar Josep Maria Teignier qui va marxar a treballar a Ràdio Olot. L'any 1983, Teignier, des de l'empresa Ràdio la Cerdanya va posar en marxa la ràdio privada Ràdio Pirineus. Va començar a emetre el 27 de novembre de 1983, des de Puigcerdà. Fins a l'any 1990 no va formar part de la Cadena 13. Des del 27 d'abril de 1998 fins a l'estiu de l'any 2005, va formar part d'Ona Catalana. Quan aquesta va ser comprada pel Grupo PRISA, l'estiu de 2005, va passar a emetre la programació d'Ona FM. Des del 5 d'octubre de 2009, va passar a ser Ràdio Pirineus-Cadena SER, emetent la seva programació i des del dia 14 d'aquell mes va començar a emetre una petita programació pròpia en desconnexió. Josep Maria Teignier i altres antics professionals de Ràdio Pirineus van col•laborar, com a voluntaris, en la creació de l'emissora municipal Ràdio Puigcerdà, inaugurada el 20 de febrer de 2015.
  • Ràdio Pont Nou El 30 de gener de 1984, la societat Sistemas Radiofónicos, propietària de Radio Minuto, va inaugurar Radio Corazón a Barcelona. Era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984 a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves. I Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que, en algunes franges de nit, connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. El 1989, SER a Catalunya va comprar la marca Radio Minuto i l'emissora Radio Corazón va passar a formar part de la naixent Cadena Dial.
  • Ràdio Principat Ràdio Principat fou creada sota l'impuls del bisbe d'Urgell Joan Martí i Alanis, a La Seu d'Urgell. Va fer les seves primeres emissions el 2 de març de 1998. El 1999, Ràdio Estel va celebrar el seu cinquè aniversari amb un acte a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, i amplià la seva cobertura mitjançant la col·laboració amb Ràdio Principat que s'hi va associar, mantenint desconnexions per a la programació local. El mateix 1998, Ràdio Principat va posar en funcionament un repetidor a Andorra, que també forma part de la Diòcesi d'Urgell. A mitjans del 2000, la Generalitat de Catalunya li va cedir dues freqüències a Puigcerdà-Tosa d'Alp i a Lleida-Alpicat per emetre en proves de manera temporal. En el concurs públic del 2008 obtingué les concessions de forma definitiva. El 2017, l'emissora va desaparèixer i va ser absorbida per Ràdio Estel. A principis de l'any 2017, l'Ajuntament urgellenc i el Bisbat d'Urgell van arribar a un acord per llogar el local dels estudis de Ràdio Principat, situat a la zona de l'eixample de la ciutat. El trasllat dels equips de l'emissora municipal Ràdio Seu, des del seu emplaçament de Castellciutat, al passeig del Parc es va aprovar en una sessió plenària de l'Ajuntament celebrada l'any 2018.
  • Ràdio Ripoll La Emisora Sindical Radio Ripoll (EFE-20) va ser una emissora d'ona mitjana que es va inaugurar el juliol de 1951. Pel que fa a l'FM Ràdio Ripoll va començar a emetre el dia 11 de setembre de 1980, amb la voluntat de ser un mitjà de comunicació de proximitat per al Ripollès. Va ser la novena emissora municipal catalana. L'Ajuntament de Ripoll va rebre una llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991. Ràdio Ripoll va ser la primera emissora municipal que va tenir una explotació privada, canviant el seu nom pel de Ràdio Antena del Ter. A finals del mes de maig de 1985, el ple de l'Ajuntament de Ripoll va acordar que l'emissora passava a dir-se Ràdio Ripoll Antena del Ter. En aquell any formava part de SER Catalunya i volia abastar el Ripollès i Osona. El novembre de 1985, la Generalitat de Catalunya va clausurar el reemissor que Ràdio Ripoll Antena del Ter tenia instal·lat a Sant Bertomeu del Grau per abastar Osona. L'any 1986, l'emissora tornava a identificar-se com Ràdio Ripoll. El dia 19 de març de 1986 els alcaldes de quatre poblacions ripolleses, amb emissores municipals, van arribar a l'acord pel qual Ràdio Campdevànol, la Veu de Sant Joan les Abadesses i Ràdio Camprodon s'adherien a Ràdio Ripoll, ja que aquesta darrera era l'única de la comarca que estava legalitzada. Aquell acord es va prendre després que la Generalitat de Catalunya fes palesa la seva intenció d'expedientar les emissores municipals que no disposessin de la corresponent llicència. Les emissores tot i continuar oferint una programació pròpia connectaven la major part del temps amb Ràdio Ripoll i van formar La Xarxa d'Emissores del Ripollès. El mes de març de 1992, Ràdio Ripoll va deixar de tenir una titularitat municipal i va passar a ser una emissora privada. Ràdio Ripoll va ser el mitjà on es va crear el grup de mitjans de comunicació Corisa Media Grup, que l'any 1996 va posar en marxa la Televisió del Ripollès, sota la direcció del mateix gerent de Ràdio Ripoll, Jordi Martí. A la primavera de 1998, Ràdio Ripoll va ser una de les fundadores d'Ona Catalana, que va començar com una xarxa gironina, amb Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Olot i Ràdio Pirineus. Quan Ona Catalana va passar a estar en mans d'Unión Radio (Cadena SER) Ràdio Ripoll també va formar part d'Ona FM. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Després va seguir com a emissora privada local independent.
  • Ràdio Sabadell EAJ-20 El 1928, a Sabadell, es va constituir Radio Club Sabadell que seria l'embrió de la futura emissora local que es va inaugurar el 5 d'agost del 1933, durant la Festa Major. L'emissora s'establí en un pis del Cafè de Cal Jan situat a la Rambla. Dos anys després es van inaugurar uns nous estudis. El 22 de febrer de 1934, es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Mitjançant aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Ràdio va quedar un any sota el control de Radio Nacional d'Espanya fins que el propietari de la llicència, José Corbella, va decidir llogar-la a Juan Vidal Prat, propietari de Ràdio Badalona fins que el 1941 va transferir-la a l'empresa Emisiones Radiófonicas (ERESA). El 1950, Vidal Prat va intentar fer-se amb l'emissora original, al•legant que el contracte d'ERESA era invàlid. Finalment, un grup d'empresaris sabadellencs van constituir l'empresa Compañía de Emisiones y Publicidad i van comprar les accions necessàries per se els propietaris de Ràdio Sabadell. Posteriorment, l'emissora canviarà de propietaris, entre els quals s'inclou Caixa Sabadell. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. El mes de setembre de 1985, Ràdio Sabadell va iniciar una nova programació com Ràdio Sabadell Ràdio Comarques Catalanes, que va durar pocs anys. Aquell any, des de finals de gener, la Corporació Catalana de Ràdio i TV va començar negociacions amb Ràdio Sabadell per poder-la comprar i disposar d'una emissora d'OM per a Catalunya Ràdio. El Cap d'Any de 1985, Ràdio Sabadell va connectar amb la programació de Catalunya Ràdio i semblava que, des del gener de 1986, podria començar una nova programació. Finalment, no es va arribar a l'acord de compra. De juliol de 1986 a març de 1995, Ràdio Sabadell va oferir una programació estrictament local. Alguns estudis d'audiència van situar en uns 82.000 el nombre d'oïdors, al juny de 1992. El juny de 1987, la COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de l'emissora (CEPSA) i passa a controlar-la. El 1994 la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. El nom de Ràdio Sabadell va reaparèixer, com a emissora municipal de la ciutat, emetent per FM l'any 2001.
  • Ràdio Terrassa Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d’abril de l’any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d’Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un pèrit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radio club, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l’any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d’aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l’FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l’emissora d’FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l’eslògan “la emisora de la buena música”. L’any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, el gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l’emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d’emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l’any 2010. Segons els nous propietaris, la Cadena SER havia decidit no renovar l’acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa FM Canal Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. L'1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa Segundo Canal Canal Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l’any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. L'1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell, l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Terrassa-SER Vallès Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat Francesc Macià va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric, que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere,38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965 Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins el mes de setembre de 2017.
  • Ràdio Tremp L'any 1957 es va posar en marxa a Tremp, en ona mitjana, Radio Tremp La Voz de la Conca del Frente de Joventudes. El 15 de juliol de 1965 va deixar d'emetre perquè no podia passar a emetre en FM. L'any 1980, el Grup Independent de Tremp d'en Josep Altisent tenia com a un dels seus punts electorals la reobertura de la ràdio. La idea va ser desestimada pel seu elevat cost. Un dels components, pocs dies després, va posar en marxa un transmissor artesanal de baix cost i així va començar a emetre en FM Ràdio Tremp La Veu de la Conca. Entre els promotors hi havia Manolo García, Ramon Pascual i Josep Lluís Datz. Els primers estudis van estar al col·legi Sant Josep de Tremp. L'ajuntament de Tremp volgué formar part d'aquest projecte i va demanar una llicència d'emissió a la Generalitat. El 16 de maig del 1981, la conselleria de Comunicació i Audiovisuals va concedir la freqüència de 107.4 a Ràdio Tremp, La Veu de la Conca. Les primeres emissions començaven amb la "Cançó d'amor i de guerra" de la sarsuela catalana estrenada el 1926. Aquesta etapa, com a emissora municipal, va acabar l'any 1991. Es volien renovar les instal·lacions i es va comprar nou material, però el govern del nou consistori no la va posar en marxa. Des del 1994, la freqüència de Ràdio Tremp va passar a mans privades. Va formar part de Cadena Musical, amb Ràdio Cervera i Ràdio Tàrrega. El maig de l'any 1999, Ràdio Tremp i la resta d'emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana. Montcau Produccions va començar a operar l'any 2014 a Tremp mitjançant una llicència de ràdio pròpia. Alhora, disposava d'altres llicències a Catalunya que emetien sota la marca Digital Hits FM. El 22 de juny de 2017, l'Ajuntament de Tremp va presentar l'acord amb Montcau Produccions, propietària de Digital Hits FM, per tornar a tenir una ràdio amb producció local. Les emissions de Ràdio Tremp-Digital Hits s'havien iniciat el 20 de juny de 2017, des d'un estudi ubicat al pavelló del Juncar, amb una emissió especial del programa matinal "Aixecant el país" emès per totes les emissores de Digital Hits FM. Durant l'estiu es van realitzar emissions en proves i es van emetre butlletins informatius locals. A partir del mes de setembre, Pallars Digital es va fer càrrec de la delegació de Digital Hits FM a Tremp i, en conseqüència, va assumir bona part de la programació territorial i la producció íntegra dels informatius locals i comarcals de Ràdio Tremp. La inauguració oficial de la programació de la tercera etapa de Ràdio Tremp es va fer el 19 d'octubre de 2017.
  • Ràdio Valira Va començar les seves emissions l'any 1986, a La Seu d'Urgell, amb estudis al Principat d'Andorra, on disposava d'una altra freqüència. Va formar part de l'etapa final de la Cadena 13. Quan aquesta va desaparèixer, des de l'octubre de 1990 es va unir a la Cadena Principat, formada per Ràdio Valira, Ràdio Grup de Girona, Ràdio Vic i Radio Salud de Barcelona, tot i que, cadascuna de les emissores disposava d'una total autonomia de programació. Posteriorment, Ràdio Valira va establir acords per retransmetre part de la programació de les cadenes espanyoles Punto Radio i Onda Cero Radio a Andorra.
  • Ràdio Valls Ràdio Capital de L'Alt Camp va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET a Valls. Va començar a emetre l'any 1984. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l'Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l'emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d'aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de l'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjan febrer de 1985. A finals de 1987 Ràdio Valls es va incorporar a la Cadena 13. A finals del mes de juny de 1996, Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova decideix que Ràdio Valls connecti amb Ràdio Flashback, passant a ser Ràdio Valls Flahback. Posteriorment, va passar a ser Ràdio Valls – RAC 105. L'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls el 23 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi del 2012 Ona Valls va deixar d'emetre.
  • Ràdio Valls Flaixbac Ràdio Capital de l’Alt Camp va sorgir com a iniciativa del grup d’Electrònica de l’AAEET a Valls. Va començar a emetre l’any 1984. Inicialment no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l’Ajuntament de Valls, passant a ser municipal el juliol de 1985. Però, la Generalitat de Catalunya, la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l’Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l’emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d’aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de l’Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. Al final de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. A finals del mes de juny de 1996, Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova decideix que Ràdio Valls connecti amb Ràdio Flashback, passant a ser Ràdio Valls Flashback (des de 1999 Ràdio Valls Flaixbac). Posteriorment va passar a ser Ràdio Valls – RAC 105. L’Ajuntament va posar en marxa l’emissora municipal Ona Valls el 24 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi del 2012 Ona Valls va deixar d’emetre.
  • Ràdio Vic A Vic, als anys 1957, 1958 i 1959 va estar funcionant en ona mitjana la ràdio parroquial Radio Vich. A la dècada de 1960 va passar a ser una emissora privada en ona mitjana que, d’acord amb la legislació existent en el moment, va ser inclosa en la Red de Emisoras del Movimiento (REM) com EFE-55 La Voz de Ausona, Vich. A l’any 1965 va haver de tancar les emissions en ona mitjana i es va veure obligada a passar a emetre en FM. Radio Vich EAM-26, a finals de la dècada de 1960, era l’única emissora d’FM que hi havia a Osona. A les comarques veïnes del Ripollès, Cerdanya, Berguedà, Selva i Vallès Oriental no n’hi havia cap. Només hi havia Ràdio Olot EAM-28, a la Garrotxa. Des d’Osona pràcticament només es podia sintonitzar Radio Vic, ja que les emissores de Barcelona no arribaven. Radio Vich l’any 1975 va incorporar un transmissor d’1 kW de potència. La freqüència era 91.2 MHz. Va fer el següent anunci, llegit pel locutor Alex Brugera: “Miles de hogares nos reciben cada día. Nuestra voz y nuestro sonido cubren la Plana. Cruzan el Cabrerés hasta la Garrotxa. Se extienden por el Ripollés. Salvan de un salto la Selva y se abren en abanico desde el Lluçanés hasta las playas de la Costa Brava. Radio Vich, un gran recurso publicitario a su alcance.” L’any 1976 Radio Vich va incorporar el so estereofònic i va canviar a la freqüència de 90.3 MHz. Quan l’any 1978 totes les emissores de la REM van passar a formar part de Radio Cadena Española Ràdio Vic, com Ràdio Olot, se’n van mantenir al marge i va seguir com una ràdio privada independent La Cadena 13 va començar a funcionar l’any 1984 com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. Ràdio Vic s’hi va integrar. A l’estiu de 1984 Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Ràdio Vic va formar part de Cadena 13 fins la seva desaparició el mes de setembre de 1990. Després Ràdio Vic va formar part de la cadena RKOR, com Ràdio Vic RKOR, cadena que era propietat del Grupo Planeta. Aleshores va passar a oferir una programació musical. Més endavant Ràdio Vic RKOR va passar a estar gestionada per Luis de Olmo, a partir de l’1 de gener de 2001. La causa va ser un intercanvi entre els dos grups, que va atorgar a Planeta el control d’una emissora a Lleida, mentre que Onda Rambla podia emetre per Ràdio Vic. Des de l’11 de gener de 2001, Ràdio Vic RKOR va passar a formar part d’Onda Rambla. Ràdio Vic va canviar la seva fórmula musical per la programació d’Onda Rambla, va passar a ser Onda Rambla Vic i emetia cada matí, des de les sis fins a la una del migdia, el programa en castellà “Protagonistas” de Luis del Olmo. Immediatament es va produir una reacció en contra i es va crear la plataforma “Ràdio Vic en Català”, impulsada per la Coordinadora d’Associacións per la Llengua. Dies després un parell de persones van ser detingudes per trencar els vidres de l’emissora. El 22 de gener de 2001 aquella plataforma es va adreçar per carta als anunciants de l’emissora, perquè retiressin la publicitat d’Onda Rambla Catalunya-Onda Cero. El 15 de febrer, en una entrevista a TV d’Osona, Luis del Olmo expressava que la pressió feta per la plataforma li havia fet perdre el 80% de la publicitat. El mes de març de 2001 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va obrir un expedient a l’emissora, degut a que aquesta estava gestionada indirectament. El Consell de l'Audiovisual proposava dues opcions a les dues parts per donar el seu vist-i-plau: el traspàs d'una part majoritària de les accions o bé el retorn de la gestió a mans de Planeta. El mes de maig de 2001 Luis de l'Olmo passava a ser el soci majoritari dins dels propietaris. El 14 d’agost de 2001, la plataforma “Ràdio Vic en català” va presentar una denuncia davant del CAC contra Osonenca de Ràdio i TV, l’empresa propietària de Ràdio Vic, i Onda Rambla a les que acusava d’incompliment dels acords previstos en el seu contracte d’associació que el CAC havia acceptat. Específicament es denunciava l’incompliment de les franges horàries dedicades a la programació local. El mes de desembre de 2001, Onda Rambla va reestructurar la seva programació a Vic, Girona i Igualada. En el cas de Vic, “Protagonistas” va ser substituït pel programa “Vic Directe”. El 26 de gener de 2002 la plataforma “Ràdio Vic en català” va organitzar una festa en el Recinte del Sucre per celebrar que Onda Rambla Vic tornava a emetre tota la programació en català. El mes de novembre de 2002, Ona Catalana i el Grupo Planeta van arribar a un acord pel qual Ràdio Vic s’incorporava en aquella cadena en qualitat d’emissora associada. La programació, com a l’etapa Ràdio Vic RKOR va passar a ser bàsicament musical i amb connexions amb Ona Música. Ràdio Vic va abandonar els seus estudis del carrer Sant Antoni 4 i es va traslladar als d’Ona Osona, ubicats a la Rambla dels Montcada. Onda Rambla va aconseguir una freqüència pròpia a Osona, diferent de la de Ràdio Vic. L'any 2004 Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment la majoria d’emissores d’Onda Rambla van passar a ser emissores de Punto Radio. Aquella freqüència, a l’any 2010 va passar a ser El 9 FM. El Grupo Planeta, el desembre de 2005, va vendre Osonenca de Ràdio i Televisió, l’empresa propietària de Ràdio Vic, a al grup Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, propietari de diversos mitjans de comunicació d'Osona i el Ripollès. El nou propietari va recuperar la marca Ràdio Vic. El mes de maig de 2006 Ràdio Vic va començar a distribuir el seu senyal per Internet. El 21 de novembre de 2012 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va acceptar l’arrendament de la llicència per a la prestació del servei de comunicació audiovisual radiofònica de la localitat de Vic, per part de la societat Osonenca de Ràdio i Televisió a favor de Totssomun. Font: informació pròpia i l’extreta de la pàgina web del radioaficionat EA3FHP i l’aportada per Luis Segarra, de “Guía de la radio”
  • Segre Ràdio Emissora local privada de Lleida que es va crear quan l'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre les accions de l'emissora de Lleida ciutat, Ràdio Terraferma-Cadena 13 -que en aquell moment feia més de 10 anys en antena- a un grup d'accionistes minoritaris, que ja estava present dins l'accionariat de l'emissora i va entrar a formar part del nou accionariat el diari lleidatà "Segre", amb la meitat d'accions. Ràdio Segre va començar a emetre a partir de finals del mes de setembre de 1994. Oferia programació en català que combinava continguts de música, informació i convencionals. Anys després l'emissora va passar a denominar-se Segre Ràdio. El Grup Segre, des de l'any 2009, va passar a gestionar Pròxima Lleida i la freqüència de Segre Ràdio es va vendre a la Cadena SER que va passar a oferir Ràdio Lleida en FM.
  • Styl Classics El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya va permetre que a Catalunya sorgissin les petites cadenes musicals catalanes Styl FM i Gum FM i l'Andorrana Pròxima FM, també amb presència a Catalunya. L'any 2003, TLB Grup guanya l'adjudicació d'un dels quatre canals de TDT de la Catalunya Central. Aquest grup de comunicació l'any 2003 crea Styl FM a partir de la freqüència de Manresa que estava associada a Flaix FM. L'empresa propietària d'aquella freqüència era Ràdio Ciutat de Manresa. El 17 de novembre de 2003, Styl FM va començar a transmetre des de Barcelona, a més de Manresa. Inicialment, oferia la radiofórmula Styl Cat, que el gener de 2004 va passar a ser Styl FM. A Internet es va obrir el portal stylfm.com l'any 2004, per distribuir Styl FM en línia. El mes de març de 2004 es va posar en marxa Styl FM Classics. En aquell moment a Manresa es podia escoltar Styl FM i Styl FM Classics en dues freqüències. A Internet es va obrir el portal stylclassics.com l'any 2007, per distribuir Styl Classics en línia. A Barcelona, Styl FM va deixar d'emetre durant uns mesos per tornar a sortir del setembre de 2007 al 22 de març de 2010. El motiu per acabar les emissions a Barcelona és que no disposava de la llicència per fer-ho. A partir d'aquell moment només es va poder escoltar per la freqüència de Manresa. Ràdio i Televisió de Manresa, d'ençà de l'any 2009 i fins a l'any 2013, aproximadament, va llogar durant uns anys la seva concessió a Montserrat al Grupo Intereconomía per tal d'emetre Radio Intereconomía. L'any 2011, Styl FM també es podia escoltar per un múltiplex de la TDT al Bages. L'any 2013, en FM, només s'oferia una única radiofórmula Styl FM. El mes de gener del 2016, la societat Ràdio Ciutat de Manresa va arribar a un acord amb la societat Capital Radio Economía per arrendar la seva freqüència de Montserrat. Això va suposar la desaparició d'Styl FM de la banda d'FM i que seguís només oferint la seva fórmula musical per Internet. L'Acord 4/2016, de 19 de gener, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya autoritzava la transmissió de la llicència per a la prestació servei de radiodifusió de Manresa de la societat Ràdio Ciutat de Manresa a favor de la companyia Som House, sense eliminar el contracte d'arrendament de la llicència realitzat a Capital Radio Economía per substituir en el dial del Bages l'emissora musical Styl FM per l'emissora de temàtica econòmica Capital Radio. El 7 de setembre de 2021, al compte de Twitter d'Styl FM s'anunciava que tornava a emetre en FM per a la Catalunya Central, als 103.3 MHz. L'any 2024, el web de Styl Classic anunciava que sortia pels 95.2 MHz. Els seus estudis estaven al carrer Pompeu Fabra de Manresa.
  • Styl FM El Pla Pilot de l'FM impulsat per la Generalitat de Catalunya va permetre que a Catalunya sorgissin les petites cadenes musicals catalanes Styl FM i Gum FM i l'Andorrana Pròxima FM, també amb presència a Catalunya. Styl FM es va crear l'any 2003 a partir de la freqüència de Manresa que estava associada a Flaix FM. L'empresa propietària era Ràdio Ciutat de Manresa. El 17 de novembre de 2003, Styl FM va començar a transmetre des de Barcelona, a més de Manresa. Inicialment, oferia la radiofórmula Styl Cat, que el gener de 2004 va passar a ser Styl FM i el març de 2004 Styl FM Classics. En aquell moment a Manresa es podia escoltar Styl FM i Styl FM Classics en dues freqüències. A Barcelona, Styl FM va deixar d'emetre durant uns mesos per tornar a sortir des del setembre de 2007 fins al 22 de març de 2010. El motiu per acabar les emissions a Barcelona és que no disposava de la llicència per fer-ho. A partir d'aquell moment només es va poder escoltar per la freqüència de Manresa. Ràdio i Televisió de Manresa, des de l'any 2009 i fins a l'any 2013, aproximadament, va llogar durant uns anys la seva concessió a Montserrat al Grupo Intereconomía per tal d'emetre Radio Intereconomía. L'any 2011, Styl FM també es podia escoltar per un múltiplex de la TDT al Bages. L'any 2013 només s'oferia una única radiofórmula Styl FM. El mes de gener del 2016, la societat Ràdio Ciutat de Manresa va arribar a un acord amb la societat Capital Radio Economía per arrendar la seva freqüència de Montserrat. Això va suposar la desaparició d'Styl FM de la banda d'FM i que seguís només oferint la seva fórmula musical per Internet. L'Acord 4/2016, de 19 de gener, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya autoritzava la transmissió de la llicència per a la prestació servei de radiodifusió de Manresa de la societat Ràdio Ciutat de Manresa a favor de la companyia Som House, sense eliminar el contracte d'arrendament de la llicència realitzat a Capital Radio Economía per substituir en el dial del Bages l'emissora musical Styl FM per l'emissora de temàtica econòmica Capital Radio. El 7 de setembre de 2021, al compte de Twitter d'Styl FM s'anunciava que tornava a emetre en FM per a la Catalunya Central, als 103,3 MHz.
  • Televisió Catalana – Ràdio Avui El 23 d’abril de 1982, el diari “Avui” comunicava: “Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió”. El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA (“La Vanguardia”) -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de “El Periódico”). En les seves primeres emissions en proves a l’FM es va identificar com “Televisió Catalana – Ràdio Avui”. Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l’emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d’emetre. Mesos després d’aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari “Avui” va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari “Avui” i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l’emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català.
  • UA1 Lleida Ràdio Emissora privada de Lleida que va ser creada l'any 2011. Té la seva seu al carrer Bisbe Martin. És propietat del Grupo Simalro.
• Privada nacional Emissores i cadenes de radiodifusió, actives o inactives, d'abast nacional, propietat d'empreses privades: Cadena Catalana -dins de la Cadena Rato-, Cadena 13, Cadena Nova, RAC 1, RAC 105, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel, Ràdio Flaix, etc.
  • Anoia Ràdio L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer seu el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Igualada, Anoia Ràdio va passar a ser Onda Rambla Catalunya Centre. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local. Un any després, des de l'octubre de 2011, van passar a identificar-se com ABC Punto Radio i, des del mes de novembre, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE.
  • Antena de Catalunya Des de 1977, l'FM de Ràdio Sabadell va funcionar com a Antena de Catalunya. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. L'any 1983, l'FM de Ràdio Sabadell va ser llogada per Radio Salud, un projecte radiofònic de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. L'any 1987 es va tancar l'acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. Anys després, quan va acabar el projecte Radio Salud, la freqüència va ser comprada per Radio Marca.
  • Antena del Maresme L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13.Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats al carrer Barcelona 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i, finalment, des de l'octubre de 1987, aproximadament, com Cadena 13 Maresme. Els estudis van passar a estar a Mataró. L'any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d'aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona, va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Els seus estudis estaven ubicats a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies, només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L' estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirinesus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista “Capçalera”, l’any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Amposta El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. Ràdio Amposta es va posar en marxa l’any 1983 i es va integrar a la Cadena 13, com Cadena 13 Amposta. Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui, va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrere la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar les emissions. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Cadena 13 Barcelona  Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa.Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià.Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrere la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrere el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC".La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials.A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). El juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar.El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona.El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona.Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores.L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13, que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova des de l'1 d'octubre.A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passa a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573).
  • Cadena 13 Cervera-Tàrrega El projecte local de Ràdio Cervera va iniciar-se el 1983 quan l'Ajuntament de Cervera va sol·licitar-ne la llicència d'emissió. Però des de l'inici va ser una emissora de la Cadena 13. Va començar a emetre, en proves, el setembre de 1983. El gener de 1984 va començar la programació regular. El 1987, La Paeria de Cervera va renunciar a la freqüència i aquesta va passar a ser propietat de la Cadena 13. Aleshores es va identificar com Cadena 13 Cervera-Tàrrega. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. L'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre Ràdio Cervera a un particular. Aleshores, la llicència va ser adjudicada a la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA, mitjançant Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 30 de maig de 1995. Posteriorment, la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA va transmetre la titularitat de l'esmentada concessió a la societat Ràdio Cervera, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 9 de novembre de 1999. Novament, la concessió es va transmetre a favor de la societat Ona Catalana, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 6 de juliol de 2004. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant l'Acord 189/2007, de 13 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va renovar a la societat Ona Catalana, SA, la concessió de l'emissora de Cervera 99.2 MHz, per un període de deu anys. Posteriorment, mitjançant l'Acord 85/2008, de 4 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, s'autoritza, entre d'altres, una operació de fusió per absorció d'Ona catalana, per part de la Sociedad Española de Radiodifusión. Segons l'Acord 253/2010, de 17 de novembre, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya es va autoritzar la transmissió de la llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual radiofònica a la localitat de Cervera (99.2 MHz) per part de la seva titular, la Sociedad Española de Radiodifusión, a favor de la societat Ràdio Lleida.
  • Cadena 13 Maresme L’any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències de FM. Un terç d’aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13. Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983.Tenia els estudis al carrer Barcelona, 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i va traslladar el transmissor i els estudis a Mataró. Finalment, des de l’octubre de 1987, aproximadament, es va identificar com Cadena 13 Maresme. L’any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d’aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Els darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Cadena 13 Tarragona Reus Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). El juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Els darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573).
  • Digital Hits FM Digital Hits FM és una cadena de ràdio privada, que emet una radiofórmula musical basada en els grans èxits de la música "dance". Va iniciar les seves emissions l'11 de setembre de 2013 des de Puigcerdà, amb el centre emissor a la Tossa d'Alp. Aquesta emissora musical multiplataforma i de proximitat pertany a Digital Hits Audiovisual i el Grup Mola Media (Mola TV). El Grup Mola, establert a Sabadell, era el propietari, en el moment de posada en marxa de Digital Hits, de Mola TV, Mola FM i Amb 2FM. El Grup Digital Hits, dedicat al sector dels mitjans audiovisuals des del 2005, tenia una important presència al sector jove i de mitjana edat gràcies als programes de televisió englobats sota la marca Digital Hits TV distribuïts a través de televisions locals i del portal web audiovisual dedicat a l'oci nocturn Digitalhits.cat. L'any 2014, Amb2 FM ja no sortia per FM, perquè no tenia llicència, i només transmetia en 3 múltiplex de la TDT. Va ser aleshores quan l'empresa Montcau Produccions de Sabadell, gestora del Grup Mola, va rebre dues llicències d'FM. En la sessió del 3 de setembre del ple del Consell Audiovisual de Catalunya es va aprovar l'adjudicació d'explotació comercial de 22 llicències de ràdio en freqüència modulada. En el cas de Digital Hits se li van adjudicar les llicències de Vic i Tremp. L'emissor d'Osona-Collsuspina va entrar en funcionament el juliol de 2015. El mes de març de 2017, El 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès va incorporar la seva freqüència d'FM (100.9 MHz) a Digital Hits. El 3 de Vuit tenia aquella freqüència des de l'any 2008 i havia estat operant-la sota el paraigua d'altres marques. Amb el pas dels anys, Digital Hits ha aconseguit abastar una gran part de Catalunya. L'any 2023 sortia per sis freqüències d'FM i diversos múltiplexs de TDT de Barcelona, Tarragona i Girona. Els seus estudis centrals es troben a Sabadell. Els programes territorials s'emeten des dels estudis de Vilafranca del Penedès, Tremp, Vic i Tortosa.
  • Flaix Ciutat Emissora de Flaix FM a la ciutat de Manresa. Va començar a oferir la programació regular el mateix dia que tota la cadena, l'1 de juny de 1992. Abans va emetre uns dies en període de proves. A principis de 1999 va passar a identificar-se com Flaix FM Catalunya Central. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i després el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on hi han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir temps després només amb les seves dues emissores en català.
  • Més Estel Canal en línia a Internet de Ràdio Estel. Més Estel es podia escoltar, tant des de la web de Ràdio Estel com des de l'aplicació de l'emissora. Va començar a difondre la seva oferta musical el dia 9 de gener de 2023. Oferia una selecció de cançons des dels anys 1960 fins a l'actualitat. Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal, 460 de Barcelona, a la cruïlla amb Rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.
  • Ona Barcelona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la ràdioformula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la ràdioformula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català de SER Catalunya.
  • Ona Catalana Va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar les emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya. El 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalidad de Cataluña a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp). Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Barcelona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va sentir per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018, es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Música Girona Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.
  • Ona Osona Ona Osona es va inaugurar el 14 de juliol de l’any 2000. Formava part de la cadena Ona Catalana. Tenia els seus estudis a la rambla dels Montcada de Vic. Ona Osona, igual que la resta d’emissores de la cadena, va posar en funcionament la seva programació generalista l’11 de setembre del 2000. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d’abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’any 1999 Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d’adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, a l’octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d’Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999 Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l’empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l’havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. Per tant aquest grup passava a ser el propietari d’Ona Osona que, a finals de 2005, va passar a ser Cadena SER-Osona per tal de millorar la recepció de la SER en aquella comarca. El Grup Taelus de Comunicació, grup multimèdia nascut a l’any 1995 a Manresa, és qui controla Canal Taronja, Ràdio Manresa Cadena SER, Cadena SER Osona i 40 Principals Osona.
  • Onda Rambla Barcelona L’any 1991 el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan a l’any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Catalunya L’any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l’any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Catalunya Centre L'any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències d'FM. Un terç d'aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). L'abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. En aquell moment, a Igualada Anoia Ràdio va passar a ser Onda Rambla Catalunya Centre. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local. Un any després, des de l'octubre de 2011, van passar a identificar-se com ABC Punto Radio i, des del mes de novembre, es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE.
  • Onda Rambla Girona L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Barcelona, Onda Rambla va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal, 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d'octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. A Girona el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i Onda Rambla, el 10 d'octubre de 1995, van signar l'acord de venda dels drets d'explotació de l'emissora de l'entitat gironina, Ràdio Grup. El GEiEG va descartar les ofertes presentades per altres quatre cadenes i emissores: COPE, SER, Onda Cero i COM Ràdio. Finalment, va optar per cedir els drets a Onda Rambla, propietat del periodista Luis del Olmo. Del 27 d'octubre al 2 de novembre de 1995, Onda Rambla Girona va emetre una part de la seva programació des del Protabús, instal·lat en el recinte firal de la Devesa de Girona. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: "la ràdio d'aquí". L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l'any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Lleida L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d'emissores a Catalunya. A Barcelona, Onda Rambla va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d'octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa "Protagonistas" per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: "la ràdio d'aquí". L'any 2004, Onda Cero va ser comprada pel grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l'any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjan del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Tarragona L'antecedent va ser l'emissora que va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona - Cadena Catalana, propietat de la família Rato i la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990 la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991 Luis del Olmo quan va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Anys després, quan Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a Punto Radio, aquesta freqüència de Reus passaria a ser Onda Cero Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa) va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local, en el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.
  • Onda Rambla Vic Ràdio Vic va formar part de Cadena 13 fins la seva desaparició el mes de setembre de 1990. Després Ràdio Vic va formar part de la cadena RKOR, com Ràdio Vic RKOR, cadena que era propietat del Grupo Planeta. Aleshores va passar a oferir una programació musical. Més endavant Ràdio Vic RKOR va passar a estar gestionada per Luis de Olmo, a partir de l’1 de gener de 2001. La causa va ser un intercanvi entre els dos grups, que va atorgar a Planeta el control d’una emissora a Lleida, mentre que Onda Rambla podia emetre per Ràdio Vic. Des de l’11 de gener de 2001, Ràdio Vic RKOR va passar a formar part d’Onda Rambla. Ràdio Vic va canviar la seva fórmula musical per la programació d’Onda Rambla, va passar a ser Onda Rambla Vic i emetia cada matí, des de les sis fins a la una del migdia, el programa en castellà “Protagonistas” de Luis del Olmo. Immediatament es va produir una reacció en contra i es va crear la plataforma “Ràdio Vic en Català”, impulsada per la Coordinadora d’Associacións per la Llengua. Dies després un parell de persones van ser detingudes per trencar els vidres de l’emissora. El 22 de gener de 2001 aquella plataforma es va adreçar per carta als anunciants de l’emissora, perquè retiressin la publicitat d’Onda Rambla Catalunya-Onda Cero. El 15 de febrer, en una entrevista a TV d’Osona, Luis del Olmo expressava que la pressió feta per la plataforma li havia fet perdre el 80% de la publicitat. El mes de març de 2001 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va obrir un expedient a l’emissora, degut a que aquesta estava gestionada indirectament. El Consell de l'Audiovisual proposava dues opcions a les dues parts per donar el seu vist-i-plau: el traspàs d'una part majoritària de les accions o bé el retorn de la gestió a mans de Planeta. El mes de maig de 2001 Luis de l'Olmo passava a ser el soci majoritari dins dels propietaris. El 14 d’agost de 2001, la plataforma “Ràdio Vic en català” va presentar una denuncia davant del CAC contra Osonenca de Ràdio i TV, l’empresa propietària de Ràdio Vic, i Onda Rambla a les que acusava d’incompliment dels acords previstos en el seu contracte d’associació que el CAC havia acceptat. Específicament es denunciava l’incompliment de les franges horàries dedicades a la programació local. El mes de desembre de 2001, Onda Rambla va reestructurar la seva programació a Vic, Girona i Igualada. En el cas de Vic, “Protagonistas” va ser substituït pel programa “Vic Directe”. El 26 de gener de 2002 la plataforma “Ràdio Vic en català” va organitzar una festa en el Recinte del Sucre per celebrar que Onda Rambla Vic tornava a emetre tota la programació en català. El mes de novembre de 2002, Ona Catalana i el Grupo Planeta van arribar a un acord pel qual Ràdio Vic s’incorporava en aquella cadena en qualitat d’emissora associada. La programació, com a l’etapa Ràdio Vic RKOR va passar a ser bàsicament musical i amb connexions amb Ona Música. Ràdio Vic va abandonar els seus estudis del carrer Sant Antoni 4 i es va traslladar als d’Ona Osona, ubicats a la Rambla dels Montcada. Onda Rambla va aconseguir una freqüència pròpia a Osona, diferent de la de Ràdio Vic. L'any 2004 Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment la majoria d’emissores d’Onda Rambla van passar a ser emissores de Punto Radio. La freqüència d’Onda Rambla Vic, des de l’1 de febrer de 2010, va passar a ser El 9 FM.
  • Onda Rambla Vilanova A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la família Rato, propietària de la Rueda Rato, i va canviar el nom pel de Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. L'any 1978, Radio Panadés estrena el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova, dins d'Onda Cero. Mentre va funcionar com Onda Rambla Vilanova sempre va mantenir una part de programació pròpia. Des de l’octubre de 2004, l’emissora va adoptar el nom d’Onda Cero Radio Vilanova. A l'any 2006 Onda Cero Vilanova va tancar els seus estudis a Vilanova i la Geltrú i va mantenir un personal mínim per fer les desconnexions publicitàries locals i oferir la programació d’Onda Cero.
  • RAC 1 El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa RAC105 el 15 de febrer de 1984. El 28 de juliol de 1998 s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000 El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de JAume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • RAC 105 En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 a les 9 del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació, als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC 105. La gestió de RAC 105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d’Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Les dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947.
  • RAC+1 RAC1, el setembre de 2019, va afegir al seu web l'apartat RAC+1 que, a més d'oferir alguns pòdcasts de producció pròpia, servia per difondre transmissions en directe de partits de futbol i bàsquet, mentre que la programació de flux radiava altres programes. Dins dels primers pòdcasts produïts per a RAC+1 hi havia: Oxigen -meteorologia i medi ambient- i RAC1net de tecnologia. El gener de 2021 s'hi van sumar set títols més i l'oferta va continuar creixent. El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000.
  • Radio Tele Taxi Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.
  • Radio Tele Taxi FM y Olé Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.
  • Ràdio Avui Cadena 13 El 23 d'abril de 1982, el diari "Avui" comunicava "Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió".El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA ("La Vanguardia") -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de "El Periódico"). En les seves primeres emissions en proves a l'FM es va identificar com "Televisió Catalana – Ràdio Avui". Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l'emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al Passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d'emetre. Mesos després d'aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari "Avui" va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari "Avui" i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l'emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)
  • Ràdio Barça Cadena 13 Cadena 13 Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal ,612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986 Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. Era el resultat de les negociacions mantingudes amb el FC Barcelona presidit per Josep Lluís Núñez. L'acord establia una durada de quatre anys que no es va complir. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992 Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.
  • Ràdio El Masnou Maresme L’any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències de FM. Un terç d’aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13. Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983.Tenia els estudis al carrer Barcelona, 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i va traslladar el transmissor i els estudis a Mataró. Finalment, des de l’octubre de 1987, aproximadament, es va identificar com Cadena 13 Maresme. L’any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències de FM. Algunes d’aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies, només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l’estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, TarragonaReus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.
  • Ràdio Estel Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys, va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat del Bisbat d'Urgell està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal,460 a Barcelona, a la cruïlla amb rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.
  • Ràdio Flaix FM L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i després el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on hi han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir temps després només amb les seves dues emissores en català.
  • Ràdio Flaixbac L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d’FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i, després, el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre, Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón que va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir només amb les seves dues emissores en català.
  • VilaWeb (pòdcasts) VilaWeb és el portal informatiu d'Internet més antic en llengua catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. El 15 de maig del 1995 va començar a funcionar de manera oficial La Infopista que, el 15 de maig de 1996, va esdevenir en VilaWeb. Pel que fa a la producció de continguts sonors a Internet des de VilaWeb cal remuntar-se al programa "L'Internauta", que va començar a emetre per les ones de Catalunya Ràdio el setembre de 1995. Es tractava d'una col·laboració de l'emissora amb VilaWeb. Era presentat i dirigit per Jordi Vendrell i comptava amb la presència setmanal de Vicent Partal. Després de catorze temporades en antena, el setembre de 2010 Catalunya Ràdio va comunicar que no continuaria el programa i els seus autors van decidir continuar fent "L'Internauta" com un pòdcast, produït i distribuït des de VilaWeb. Una dècada després, VilaWeb va crear el primer pòdcast nadiu a Internet, "Closcadelletra". El 27 de setembre de 2022 es va estrenar el segon pòdcast nadiu "Santa Eulàlia" i el 16 de març de 2023, el tercer, "La tertúlia proscrita".
• Pública estatal Totes les emissores que pertanyen a Radio Nacional de España de la Corporación de Radio y Televisión Española, que és de caràcter públic estatal, com Ràdio 4, que emet únicament en català. I les emissores que, anys ençà, formaven part de Radiocadena Española, Red de Emisoras del Movimiento (REM), Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) i Cadena de Emisoras Sindicales (CES).
  • Cadena Azul de Radiodifusión Durant el franquisme, a més de Radio Nacional de España, es van crear tres cadenes radiofòniques públiques: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) La Cadena Azul de Radiodifusión era la cadena que agrupava les emissores escolars Radio Juventud de..., sorgides a partir del 1946 a diverses localitats espanyoles. Depenia del Frente de Juventudes. La CAR es va crear l'any 1954. La Secretaria General de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) anomenava els seus directors. Les emissores de la CAR es finançaven amb la publicitat. Tot i existir la cadena, la major part de la programació era local. Alguna programació conjunta s'enregistrava als estudis del carrer Diego de León de Madrid, a l'edifici de Radio Juventud de España i es distribuïa en cintes magnetofòniques a totes les emissores. Les emissores de la CAR connectaven obligatòriament amb els informatius de Radio Nacional de España. El 1974, REM CAR i CES es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.
  • Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega La història de la radiofonia targarina va començar-la Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes per comprar una transmissió d'FM americana marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si arribava una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per a l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • La Veu del Mediterrani Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt. Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • La Voz de Gerona Emili Casademont, en un article publicat al Diari de Girona (18-12-2011) explica que Jaume Sureda va ser nomenat, l'any 1962, delegat a les comarques gironines de la Red de Emisoras del Movimiento. Li van ordenar que agafés l'emissora d'ona mitjana de La Voz de la Costa Brava, de Palamós, i que la traslladés a Girona, per tal que comencés a funcionar amb l'indicatiu de La Voz de Gerona. "Ell, però, al·legà, amb molt bon criteri, que allò seria perdre el temps, ja que La Voz de la Costa Brava disposava d'uns equips bastant obsolets i no podria competir, quant a cobertura i qualitat de so, amb Ràdio Girona". Llavors, des de la direcció de la REM, li digueren que construís l'equip emissor amb parts dels equips de La Voz de la Cerdaña, de Puigcerdà, i de La Voz de la Costa Brava, de Palamós. Tampoc va ser possible, perquè el transmissor de La Voz de la Cerdaña feia alguns mesos que estava fora de servei i l'aigua de la pluja havia malmès els seus aparells. "Comunicat tot allò a Madrid, la resposta que en Sureda rebé fou la següent: «No te preocupes. Te mandaremos una emisora nueva»". Una emissora nova que els responsables de la REM mai van enviar. El gener de 1965 es va inaugurar La Voz Sindical de Gerona, com a emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales (CES). Emetia en ona mitjana i en freqüència modulada. Un dels seus fundadors va ser Jaume Teixidor Cuyàs. Els primers estudis estaven a l'edifici de Sindicats, a la Gran Via de Girona. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, l'emissora va passar a ser La Voz de Gerona integrada a RCE. A mitjan 1982, La Voz de Gerona va passar a identificar-se com Radiocadena a Girona. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1994. Tenia la seva seu a l'Avinguda Jaume I de Girona.
  • La Voz de Lérida – Radio Tárrega La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • La Voz de la Costa Dorada Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.
  • RNE-Suspilne Ukraine Rússia, després d'una acumulació militar prolongada a les seves fronteres amb Ucraïna, va reconèixer les repúbliques autoproclamades de Donetsk i Luhansk. El 21 de febrer de 2022, les Forces Armades de Rússia van entrar a la regió de Donbàs a l'est d'Ucraïna. Seguidament, es va produir l'intent d'invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer del 2022, quan inicià accions militars contra aquell país. Un any després el conflicte armat seguia. Des del 9 de febrer de 2023, Radio Nacional de España va començar l'emissió temporal del canal generalista de la ràdio pública ucraïnesa, Suspilne Ukraine, en Digital Audio Broadcasting (DAB). Una iniciativa solidària de suport a les persones ucraïneses que fugien de la guerra en el seu país i estaven residint a Madrid o Barcelona. La presidenta interina de la Corporació RTVE, Elena Sánchez Caballero, amb representants del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va visitar el dilluns 13 de febrer de 2023, Dia Mundial de la Ràdio, el Centro de Atención, Acogida y Derivación de Refugiados Ucranianos (CREADE) de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, per fer l'acte d'inauguració oficial de RNE - Suspilne Ukraine. El canal que s'escoltava en DAB a Madrid i Barcelona era Ukrayinske Radio, l'emissora generalista de la Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d'Ucraïna Suspilne movlennia (en ucraïnès: Суспільне мовлення).
  • RT 2 (Ràdio Tarragona) Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Va ser inaugurada, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Va ser destruïda durant lal guerra, el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt, fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional de Epaña l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • Radio 2 A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Radio 3 El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, l’octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l’any 1953. Radio 3 va néixer el 1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d’aquell Tercer Programa de RNE. Es tractava d’una programació pensada per a joves. L’any 1981 és quan RNE va adoptar el nom de Radio 3 per a tota la programació.
  • Radio 5 El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 (Radio Peninsular) Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. L'any 1981, va canviar el seu nom pel de Radio 5, fins al seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona (Radio 5). La seva escassa rendibilitat va provocar, el 18 d'abril de 1994, la seva reconversió en la radio fórmula informativa Radio 5 Todo Noticias i, després, RNE Radio 5 Información el 2013.
  • Radio 5 Barcelona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Girona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radio 5 Información El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Lleida Els estudis de RNE a Lleida es van inaugurar el 17 de juliol de 1990. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Tarragona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. La temporada 2012-2013, l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Barcelona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Girona El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Todo Noticias Lleida El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013, l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la qual oferia continguts informatius i multitud de mini espais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.
  • Radio 5 Tortosa Segons Lluís Mestre i Rexach en el seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a "La Veu del Baix Ebre" (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa es poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d'ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d'abril de 1931, l'emissora va perdre, poc després, la concessió oficial i va haver de deixar d'emetre. L'indicatiu d'EAJ-11, l'any 1933, va ser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del "Setmanari Vida Tortosina" pels escrits de Ramon Òdena a fi d'aconseguir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou confiscada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L'emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 amb l'assassinat de Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil Espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, l'any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L'equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l'emissora fins a la seva jubilació, l'any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. L'any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l'any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar quaranta-tres anys a l'emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era "Quico de Forés", Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau" Joan de Gandaia", Paco Guimerà, Paco Prieto "Joan de Cadup", Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per a oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa, Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement dels seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques.
  • Radio 5 Tàrrega-Lleida La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d' un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • Radio 5 Ulldecona Radio Ulldecona va néixer l'any 1949, amb l'impuls de Juan Nadal. Inicialment, només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estacionas- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada, un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l'emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, quan es va crear Radiocadena Española (RCE), l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius.
  • Radio Alcanar, La Voz Sindical del Bajo Ebro Radio Alcanar, “La Voz Sindical del Bajo Ebro” CES56, va ser una emissora d’ona mitjana impulsada per Alfonso Martínez-Aguado a la localitat d’Alcanar. Els seus inicis van ser amb motiu de les Festes Quinquennals d’Alcanar cap a l’any 1949, quan es van començar a dedicar discos. S’identificava com “Radio Alcanar, emisora municipal, al Servicio de las Fiestas Quinquenales”. L’emissora va començar a funcionar només els diumenges, a partir de 1954. La seu estava a la segona planta de l’Ajuntament d’Alcanar. El primer transmissor el va fer Pepe Garriga “lo tio Pato”, que era representant d’aparells de ràdio a la localitat. Posteriorment, les emissions van passar a fer-se dos dies a la setmana i es van anar ampliant. Radio Alcanar va quedar integrada a la Cadena de Emisoras Sindicales. La primera locutora va ser Felisa Esteller i la segona, Remei Alfara Garriga. A mitjans de la dècada dels seixanta va deixar d’emetre. L’emissora municipal d’Alcanar, Alcanar Ràdio, es va inaugurar el 9 de maig de 1997. (Dades pròpies i extretes del programa “En blanc i negre” d’Alcanar Ràdio)
  • Radio Clásica A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Radio Costa Dorada Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.
  • Radio Europa 2 Emissora de Radio Nacional de España a Barcelona que es va posar en marxa sota la direcció de Luis Ezcurra. Radio Europa 2 es va posar en marxa el 20 d'agost de 1960, utilitzant un transmissor d'ona mitjana de RNE marca Marconi de 5 quilovats que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any i que es va substituir per un Thompson de 25. La idea era oferir una segona programació a la de RNE de Barcelona. El distintiu no resultà gaire encertat, ja que a França existia Radio Europa 1. Aquella emissora es mobilitzà ràpidament per impedir la continuïtat de l'emissora barcelonina. D'aquí ve que el nom durés ben poc. El mes de maig de 1961 al diari "La Vanguardia" ja no sortia aquest nom en el recull de la programació radiofònica. Es va convertir en la "segunda emisora de la Agrupación Radiodifusora Española (ARE) i poc després en el Segundo Programa de RNE a Barcelona. Aquesta segona emissora deixà d'existir el 1964, ja que es va produir la doble inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d'FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi de 5 quilovats utilitzat per Radio Europa 2 i els que el van seguir van passar a la condició de reserva del transmissor Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", que seria la futura Radio Peninsular de Barcelona, des de l'1 de gener de 1966. (Font:" RNE a Catalunya, síntesi històrica", escrit per Joan Munsó Cabús i publicat a "Annals del periodisme català" 23, 1993, pàgina 67)
  • Radio Exterior de España Els informatius en català de REE van començar a emetre's el 4 de febrer de 1985 i es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia, 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d'informatius. La primera veu que va sonar a l'emissió inaugural va ser la de Joan Grau.
  • Radio Juventud RJ2 L'any 1958, Radio Juventud de Barcelona i Radio Juventud de San Feliu van emetre simultàniament el primer programa estereofònic experimental de la radiodifusió de l'Estat espanyol. RJ2 es va inaugurar l'any 1964 com l'emissora en FM de Radio Juventud de Barcelona. Els primers estudis estaven ubicats al carrer Saragossa i el 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona i RJ2 a la Via Augusta, 17-19. Va ser la primera emissora estereofònica que va emetre regularment en Freqüència Modulada de l'Estat espanyol des del 10 de gener de 1975. A finals de l'any 1981, es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena amb 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radio Juventud de Barcelona Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes amb el nom de Radio Unión, Estación Escuela número 15 i, com no disposava de prou espai, es va unir el 26 de gener de 1951 a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la Carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar el nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952, Radio Juventud es va traslladar a Barcelona als estudis del número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. A finals de l'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena amb 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radio Juventud de Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944 estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977, els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988, RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991, donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors, Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radio Mundial 82 (Radio 3) La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any. Radio 3 de RNE, durant aquells diez, va oferir una programació multilingüe dedicada a aquell esdeveniment esportiu.
  • Radio Nacional de España L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938, RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals, es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939, Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant, Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona, que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre",etc. El 13 de desembre de 1976,, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament, Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981, Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Radio Nacional de España Barcelona L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938 RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939 Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre" ... El 13 de desembre de 1976, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Radio Peninsular de Barcelona Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. El desembre de 1969, les emissores de Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Conca, Sevilla i La Línea de la Concepción de Radio Peninsular juntament amb 16 estacions de la Red de Emisoras del Movimiento i altres emissores associades van constituir la cadena radiofònica comercial Cadena Ibérica. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984.
  • Radio Reus EAJ 11 de Falange Tradicionalista y de las JONS L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització per a la instal·lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal·lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.
  • Radio Tortosa ECS-6 Segons Lluís Mestre i Rexach al seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a “La Veu del Baix Ebre” (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa els poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que es transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ésser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d’ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931, l'emissora va perdre poc després la concessió oficial i va haver de deixar d’emetre. L'indicatiu d’EAJ-11, a l'any 1933, va ésser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del “Setmanari Vida Tortosina” pels escrits de Ramon Òdena a fi d'obtenir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou incautada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L’emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 a l'ésser assassinat Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, a l’any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L’equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l’emissora fins la seva jubilació, l’any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. A l’any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l’any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar 43 anys a l’emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto “Joan de Cadup”, Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980 Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement als seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. A l’any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L’emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. Ràdio Tortosa va reaparèixer en FM, com a emissora municipal, el juny de 1999. El seu primer director va ser Conrad Duran, que ja va treballar en l'antiga Ràdio Tortosa des dels anys setanta i fins que va tancar. Els seus estudis estaven al primer pis de l'edifici del carrer Montcada número 27, al nucli antic de la ciutat. Ràdio Tortosa el 21 de juliol de 2001 va patir un incendi als estudis que la va deixar operativa durant un mes. A finals del mes d’agost va reprendre l’emissió. El 3 de setembre de 2010 Ràdio Tortosa va inaugurar nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta. Ràdio Tortosa va passar a ocupar els baixos de l'edifici del carrer Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dona directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada. (Informació pròpia i extreta de l’entrada “Ràdio Tortosa” de la Viquipèdia)
  • Radiocadena Catalunya Connexió de les emissores de Radiocadena Española a Catalunya. L'antecedent de Radiocadena Española a Barcelona és Radio Juventud La Voz de Catalunya. Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes com Radio Unión, Estación Escuela número 15. Com no disposava de prou espai es va unir, el 26 de gener de 1951, a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión, a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar de nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952, Radio Juventud es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat, que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964, es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va haver de fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. L'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar d'emetre el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Compás Barcelona Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). L'any 1983, Radiocadena española va posar en marxa a l'FM "Radiocadena Compás Deportiva". El seu lema era "Música y Deportes. La Radio de aquí" i alternava clàssics del pop amb notícies esportives. L'any 1987, l'emissora va passar a ser Radiocadena Compás i només programava música. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional i van passar a operar com Radiocadena Española REM-CAR. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit i caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d’aquelles emissores d’FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Barcelona L'antecedent de Radiocadena Española a Barcelona és Radio Juventud La Voz de Catalunya. Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes com Radio Unión, Estación Escuela número 15. Com no disposva de prou espai es va unir, el 26 de gener de 1951, a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la Carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar de nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952 Radio Juventud es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta, 17-19. L'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Radiocadena Española REM CAR Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional i van passar a operar com Radiocadena Española REM-CAR. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit i caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Tarragona Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.
  • Radiocadena Española Tàrrega Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5. La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, per un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va dur a terme Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal•lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. La Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM, americà i de marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades. Per aquesta raó, l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5 fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal•lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994, Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal•lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol•licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal•lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació pròpia i extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l'Ajuntament de Tàrrega).
  • Radiocadena Española Ulldecona Radio Ulldecona va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal. Inicialment, només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada, un dels programes més escoltats va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l'emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, quan es va crear Radiocadena Española (RCE) l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE cada hora per oferir els espais informatius.
  • Radiocadena a Girona Emili Casademont, en un article publicat al Diari de Girona (18-12-2011) explica que Jaume Sureda va ser nomenat, l'any 1962, delegat a les comarques gironines de la Red de Emisoras del Movimiento. Li van ordenar que agafés l'emissora d'ona mitjana de La Voz de la Costa Brava, de Palamós, i que la traslladés a Girona, per tal que comencés a funcionar amb l'indicatiu de La Voz de Gerona. "Ell, però, al·legà, amb molt bon criteri, que allò seria perdre el temps, ja que La Voz de la Costa Brava disposava d'uns equips bastant obsolets i no podria competir, quant a cobertura i qualitat de so, amb Ràdio Girona". Llavors, des de la direcció de la REM li digueren que construís l'equip emissor amb parts dels equips de La Voz de la Cerdaña, de Puigcerdà, i de La Voz de la Costa Brava, de Palamós. Tampoc va ser possible, perquè el transmissor de La Voz de la Cerdaña feia alguns mesos que estava fora de servei i l'aigua de la pluja havia malmès els seus aparells. "Comunicat tot allò a Madrid, la resposta que en Sureda rebé fou la següent: «No te preocupes. Te mandaremos una emisora nueva»". Una emissora nova que els responsables de la REM mai van enviar. El gener de 1965 es va inaugurar La Voz Sindical de Gerona, com a emissora de la Cadena de Emisoras Sindicales (CES). Emetia en ona mitja i en freqüència modulada. Un dels seus fundadors va ser Jaume Teixidor Cuyàs. Els primers estudis estaven a l'edifici de Sindicats, a la Gran Via de Girona. El 1975, la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, l'emissora va passar a ser La Voz de Gerona integrada a RCE. A mitjan 1982, La Voz de Gerona va passar a identificar-se com Radiocadena a Girona. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l'any 1994. Tenia la seva seu a l'Avinguda Jaume I de Girona.
  • Ràdio 4 Emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d’Espanya que va començar l’emissió , en proves, el 10 de novembre de 1976. Inicialment, s’oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l’emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d’escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Inicialment, només es podia escoltar a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès i una part del Maresme. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.
  • Ràdio 4 la Ràdio Olímpica Ràdio 4, l'emissora en català de Radio Nacional de España, es va transformar en la Ràdio Olímpica del 29 de juny al 14 d'agost. A partir del 15 de juliol, tot el contingut estava relacionat únicament amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Durant aquells dies, la Ràdio Olímpica oferia 24 hores de programació en 12 idiomes. Una ràdio informativa dirigida a la família olímpica i tot el seu entorn. De 00 a 23 hores, cada quinze minuts, es feia un espai en català, anglès, castellà i francès. I de 23 a 24 hores, cada 5 minuts, s'oferien els espais en 12 idiomes. L'emissora es podia escoltar en freqüència modulada a tot Catalunya i a les subseus olímpiques de València i Saragossa. A més del personal de Ràdio 4, en la producció dels espais van col•laborar Radio Exterior de España, BBC i Radio France. L'emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d'Espanya va començar a funcionar a mitjans del mes de novembre de 1976. Inicialment, s'oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l'emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d'escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.
  • Ràdio Ebre Ràdio Ebre va ser el nom que va adoptar, durant uns pocs anys, l'emissora d'FM de Ràdio Tortosa quan aquesta formava part de Radiocadena Española. Va ser l'any 1979. Des de finals de 1979 i fins al juny de 1981, Ràdio Ebre connectava amb una part de la programació de Ràdio 4. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980, Radio Tortosa, en ona mitjana, va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. L'any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L'emissora de Tortosa perdia gran part de la seva programació i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. No s'ha de confondre aquesta emissora amb Ràdio Ebre -SER, creada a principis de la dècada dels noranta, quan Antena 3 Tortosa va passar a ser Ràdio Ebre - SER dins de SER Catalunya.
  • Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938 RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939 Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre" ... El 13 de desembre de 1976, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, els estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Ràdio Tarragona Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estaba situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt .Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.
  • Segundo Programa de RNE A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i, des del 1994, va adoptar la denominació de Radio Clásica.
  • Supercadena 72 Durant el franquisme es van crear tres cadenes radiofòniques públiques, a més de Radio Nacional de España: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). Cap a l'any 1971, 41 emissores, la majoria de la Cadena Azul, van agrupar-se sota l'indicatiu de Supercadena 72, en part es devia a l'emissió del serial "Simplemente María" que sortia per emissores de la CAR, REM i CES, però també per Radio Madrid de la Cadena SER.
  • Tercer Programa de RNE El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, el 12 d'octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l'any 1953. Radio 3 va néixer l'1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d'aquell Tercer Programa de RNE.
• Pública municipal Són les emissores locals de titularitat municipal. Les eleccions del 3 d’abril del 1979 van portar a l’Estat espanyol la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Pocs mesos després els consistoris d’Arenys de Mar i Rubí creen les dues primeres emissores municipals catalanes: Ràdio Arenys, el 8 de setembre, i Ràdio Rubí, el 20 de novembre de 1979. Després sorgeixen, l’any 1980: Ràdio Canet (9 de febrer), Ràdio Sant Boi (20 de maig) , Ràdio Esparreguera (12 de juliol), Vilassar Ràdio (23 de juny), Ràdio Camprodon (8 d’agost), Ràdio Ripoll (11 de setembre), Ràdio Parets (11 de setembre), Ràdio Sant Feliu (Baix Empordà) (novembre) i Ràdio Anglès (8 de desembre). El 4 d’octubre del 1980, Rubí va acollir la Primera Trobada d'Emissores Municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l’EMUC ja s’aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i als Vallesos. Deu anys després, a finals del 1989, ja n’hi havia 164. Les Emissores Municipals de Catalunya van celebrar el seu desè aniversari amb un festival que es va fer el dissabte 30 de setembre de 1989, a la plaça de braus Monumental de Barcelona. Hi van participar el grup americà The B-52's, Quico Pi de la Serra, Mas Madera, Ramoncín, Huapachá Combo, etc. La ràdio pública local catalana, tot i estar emparada pels ajuntaments, va començar il·legalment. La llei vigent a la dècada dels 80 prohibia que cap persona o entitat transmetés a les bandes de radiodifusió sense el permís del Govern. Després de la primera trobada de ràdios municipals feta a Rubí i presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el primer Govern de la Generalitat va publicar un decret-llei assumint la competència en la concessió d'emissores de freqüència modulada. Però encara va haver de passar una dècada fins que es va publicar la llei reguladora. Un primer pas es va produir amb l’aprovació, el 18 de desembre de 1987, de la Llei estatal d’ordenació de les telecomunicacions (LOT), que donava reconeixement a les ràdios municipals en FM. El segon es produí el 17 de març de 1989, amb l’assignació de la banda de freqüència en la qual podien operar aquestes emissores. El Govern de l'Estat espanyol havia començat a redactar l'avantprojecte de llei de regulació que havia de ser aprovat a la tardor de 1989. A causa de l'anticipació de les eleccions generals, l'aprovació de la llei va quedar ajornada. Finalment, la Llei que regula les emissores municipals a tot l’Estat espanyol va ser aprovada l'any 1991 i publicada al BOE el dia 8 d’abril (Ley 11/1991, de 8 de abril, de organización y control de las emisoras municipales de radiodifusión sonora). Un Reial decret de 1992 van acabar de regular la seva situació. Dins d’aquest col•lectiu, dedicat a la comunicació local de proximitat, l’activitat màxima es va enregistrar l’any 2009, amb 243 ràdios municipals catalanes actives. Durant quatre dècades han funcionat unes 277 emissores, per tant, a prop del 30% de municipis catalans n’havien gestionat una en algun període. Després d’EMUC, les ràdios públiques locals s’han aplegat dins de la Federació d’Organismes d’Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012 el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l’última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
  • Alcanar Ràdio La periodista Noemí Polls, que coordinava i redactava el Butlletí Municipal Alcanar -anys després a RAC 1-, es va encarregar del projecte tècnic i del disseny de l’emissora. L’any 1996, la Direcció General de Telecomunicacions va concedir la freqüència 107.5 de l’FM a l’Ajuntament d’Alcanar. L’emissora municipal d’Alcanar es va inaugurar el 9 de maig de 1997. Les emissions es van iniciar una setmana abans, amb una programació especial dedicada a la primera emissora local que hi va haver al poble, el 1949. El mes de juliol de 2019 es va adherir a La Xarxa de Comunicació Local. En aquesta localitat, abans va funcionar Radio Alcanar, “La Voz Sindical del Bajo Ebro” CES56, una emissora d’ona mitjana impulsada per Alfonso Martínez-Aguado. Els seus inicis van ser amb motiu de les Festes Quinquennals d’Alcanar, cap a l’any 1949, quan es van començar a dedicar discos.
  • Alcover Ràdio Emissora municipal d'Alcover. El 7 de febrer de 2003, l'Ajuntament d'Alcover va aprovar la constitució i creació de l'organisme autònom local per a la gestió del servei de ràdio local.
  • Alpicat Ràdio És l'emissora municipal d'Alpicat, al Segrià. Segons el llibre "La Ràdio a Lleida" de Jaume Serra, el primer intent de posar-la en marxa va ser l'any 1984, però, finalment, no va quallar. Sembla que l'any 1985 es van fer algunes emissions irregulars. Alpicat Ràdio va començar a emetre, ininterrompudament, el 27 de setembre de l'any 1991.
  • Altafulla Ràdio Altafulla Ràdio és l'emissora municipal d'Altafulla, al Baix Gaià. Va néixer el desembre de l'any 2001 de la mà del Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació d'Altafulla. Les emissions regulars van començar el mes de juny de 2002. El seu centre emissor i els primers estudis estaven a la torre del telègraf adjacent a l'Ermita de Sant Antoni d'Altafulla, un edifici religiós d'estil barroc que data del segle XVIII. El mes de novembre de l'any 2006, per la Festa Major de Sant Martí, es van inaugurar els nous estudis en un local de la planta baixa de la comunitat de pisos de protecció oficial que s'havien aixecat a l'avinguda Marquès de Tamarit. El locutori rebia el nom d'Agustí Gutiérrez Pérez, el primer director de l'emissora. El novembre de 2008 es va presentar públicament el lloc web de l'emissora. Altafulla Ràdio va signar un conveni amb la COM Ràdio, quan aquesta emissora va funcionar. Posteriorment, es va integrar a la Xarxa de Comunicació Local. L'any 2023 se la podia sintonitzar en FM i Televisió Digital Terrestre, a més de distribuir els seus programes per Internet.
  • Amposta Ràdio L’emissora municipal d’Amposta es va posar en marxa durant la Festa Major de l’agost de 1980 en unes golfes de l’edifici de l’Ajuntament. Inicialment era Ràdio Amposta Antena Montsià El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. El 8 de febrer de 1992 va començar a emetre Ràdio Ebre-Cadena SER des dels seus estudis a Amposta. Una part dels professionals que hi van treballar inicialment procedien d’Amposta Ràdio i això va provocar que la ràdio municipal tanqués un any i mig. Com que no satisfeia del tot la informació local que podia oferir Ràdio Ebre, a finals de 1994, l’emissora municipal va reprendre l’emissió com Amposta Ràdio en el moment que es va posar en marxa la Televisió d’Amposta, amb estudis al carrer Lleida. El dia 22 de març de 2014, en el marc de la Nit dels Mitjans de Comunicació, es va fer la inauguració oficial dels nous estudis d’Amposta Ràdio que estan situats al carrer Palau i Quer, a la Plaça del Mercat. Amposta Ràdio és una de les emissores que formen la societat Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre.
  • Antena Aldaia Els promotors de l'emissora municipal de l'Aldea van ser Carles Blanch i Seto Gallego. El primer nom que es va pensar va ser Ràdio l'Aldea. Com no agradava del tot es va considerar el nom d'Ona Aldaia. Finalment es va triar Antena Aldaia. Després de la campanya "L'Aldea sona" anunciant la nova emissora als comerços de la localitat, Antena Aldaia el dia 28 de desembre del 1991 va començar les emissions en proves, i el maig de 1992, les emissions regulars. Té la seva seu a l'avinguda Catalunya de l'Aldea.
  • Antena Caro L’emissora municipal de Roquetes va néixer quan un grup de quatre joves, a mitjans de 1980, van voler fer una emissora local i van aconseguir el suport de l’Ajuntament. El 29 d’abril de 1987 es va fer la inauguració oficial d’Antena Caro. Els primers estudis estaven a les golfes de l’antic edifici de l’Ajuntament. Poc temps després va fructificar un acord d’emissió conjunta entre Antena Caro i Ràdio Joventut, l’emissora municipal de Masdenverge creada l’any 1983. La segona s’encarregava de realitzar la programació matinal i Antena Caro, la programació de la tarda. L’emissió conjunta va durar un any i, posteriorment, Antena Caro va posar en marxa una programació completa les 24 hores del dia. L’any 1992, l’emissora va començar a tenir les dues primeres persones contractades. El 19 de desembre del 2003 es van inaugurar els estudis d’Antena Caro situats a l’edifici del nou Centre Cívic de la ciutat. A finals del 2008, quan es va crear l’Organisme Autònom Roquetes Comunicació, va passar a estar sota la seva gestió. El seu nom l’agafa de El Caro o Mont Caro, el massís més alt del dels Ports de Tortosa-Beseit, dins del Parc Natural dels Ports.
  • Antena Directa L'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l'any 1983 amb el nom d'Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d'existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada "Xaneta" qui va comptar amb l'ajut del grup de radioafcionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l'Ateneu de Cerdanyola. Quatre anys després de la posada en marxa, l'ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l'ajuntament de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El jutge de primera instància i instrucció de Sabadell va dictar acta, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l'Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L'any 1991, l'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l'any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès. Va acabar cap a l'any 1990.
  • Baix Camp Ràdio Ràdio Ciutat de Tarragona va ser fundada per tres professionals de la ràdio: Carles Cortés, Albert Cots i Quim Espinosa-provinent de Cadena SER a Mallorca. La va posar en marxa l'empresa de màrqueting i comunicació Quimeras, el mes de maig de 2014, des d'un espai de "coworking" de Tarragona, amb una mínima programació i en període de proves. Va ser la primera ràdio per Internet de Tarragona. Poc després, seguint el mateix model, es va posar en marxa la ràdio associada, Ràdio Ciutat de Reus, fundada per Jordi Escoda Solé, que també distribuïa els seus continguts únicament per Internet. Jordi Escoda Solé va morir sobtadament el 6 d'agost del 2020 a l'edat de cinquanta-dos anys. El projecte radiofònic va continuar amb el nom de Baix Camp Ràdio. La programació la gestionava i produïa Ràdio Ciutat de Tarragona.
  • Barcelona FM El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Barcelona Ràdio El mes de novembre de l'any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies amb la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. "Mundo Diario", el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia a posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. "El Periódico", el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l'1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l'any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l'any 1996, a causa de la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser "L'Amparo va al mercat", el 17 de febrer de 1997. Quan desapareix COM Ràdio, l'agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l'any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d'estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va continuar repetint la programació de La Xarxa fins al juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l'emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l'emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model "tot notícies", amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra de "Guía de la radio)
  • Bas Ràdio Bas Ràdio va néixer l'any 1979 amb el nom inicial de Ràdio En Bas. L'emissora va ser fundada per joves de Sant Esteve d'en Bas que participaven al Centre Cultural d'en Bas. Tenia una potència de 4 watts que no arribava a tot al poble i només emetia divendres, dissabtes i diumenges. L'emissora va anar creixent i es va convertir en l'emissora municipal de La Vall d'en Bas. Des de l'any 1982, La Vall d'en Bas tenia dues emissores: Ràdio En Bas i Ràdio La Vall, creada per un grup d'amics. Anys després Daniel Terradellas, Diputat al Parlament de Catalunya i Alcalde de les Preses, municipi veí, va oferir a Ràdio La Vall l'opció de traslladar els equips i constituir-se com a Emissora Municipal de les Preses. El 12 d'octubre de 1988, dins el marc de la Gala de les Preses, es va presentar Ràdio La Vall com l'emissora municipal de Les Preses. El 22 de març de 1991, l'Ajuntament de La Vall d'en Bas va segellar els estudis de l'emissora que va deixar d'emetre temporalment, després que hagués dimitit el seu director Albert Geli. L'Ajuntament volia fer un inventari i replantejar el funcionament de l'emissora municipal. Aquesta va passar a estar regida pel Patronat Ràdio Vall d'en Bas, perquè considerava que l'anterior equip de programes no feia una programació adequada per al municipi. Cap a l'any 1997, Ràdio en Bas va passar a dir-se Bas Ràdio. El febrer de 2001 Bas Ràdio va començar a emetre les 24 hores del dia. Des de finals de l'any 2015, Bas Ràdio està adherida a La Xarxa Comunicació Local. Un dels professionals que va començar a Ràdio en Bas és Gaspar Henàndez.
  • Bellvei Ràdio L'Ajuntament de Bellvei tenia la concessió administrativa del Ministeri de Telecomunicacions des de l'any 1998 per crear la seva ràdio municipal. La petició l'havia fet el govern municipal de l'època i del cap de premsa municipal del moment, Joan Enric Vidal. Com passaven els anys i l'emissora no es posava en marxa, el Departament de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya en va requerir l'obertura immediata en el termini de sis mesos. L'emissora municipal Bellvei Ràdio va iniciar les seves emissions, en proves, a la tardor del 2007. La inauguració oficial es va fer el desembre de l'any 2008 i la programació regular es va posar en marxa l'1 de gener de 2009. Els estudis estaven ubicats a les antigues escoles de Bellvei.
  • Betevé El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Calafell Ràdio L’emissora municipal de Calafell va començar a emetre el 11 de setembre de 1984.
  • Caldes FM Emissora municipal de Caldes de Malavella. Va començar a emetre l’any 1997 com Ràdio Caldes. Aquest nom coincidia amb el de l’emissora municipal de Caldes de Montbuí, que havia començat a emetre a l'octubre del 1980. A l’any 1999 va obtenir la concessió provisional com emissora municipal. El 8 de desembre de 2001 Ràdio Caldes va canviar de nom i va passar a dir-se Ràdio L'Altell. Aquest nom venia, perquè els estudis estaven en un altell de la Casa Nova. El nom es va fer servir fins el mes de gener de 2008. El maig de 2004 l’emissora va associar-se a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. El 7 de gener de 2008 Caldes FM va passar a emetre les 24 hores del dia, set dies a la setmana, mitjançant una radiofórmula. El centre emissor va passar d’estar a l'edifici municipal de la Casa Rosa, al Dipòsit d'Aigües per tal de poder donar servei a la majoria dels veïnats i barris de Caldes de Malavella. En aquell moment Mateu Ciurana es va incorporar com a director de l’emissora. Els estudis estan ubicats a la Casa Rosa del carrer de Sant Grau de Caldes de Malavella. (Font: informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Caldetes Ràdio Caldetes Ràdio va ser l'emissora municipal de Caldes d'Estrac. Caldetes Ràdio va néixer el 9 de maig de 1998. L'Ajuntament va comptar amb la col·laboració de COM Ràdio per crear-la. Connectava amb la seva programació i estava consorciada a ella. Disposava de la participació de diversos col·lectius de col·laboradors, entre altres, el jovent de l'Espai Jove i l'Associació Esportiva Mar i Natura que emetia la graella de programació nocturna anomenada Ràdio Bemba Caldetes. Els estudis de la ràdio municipal es van instal·lar al tercer pis de l'edifici de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. El mes de març de 2006 va estrenar el domini a Intenernet .cat. El web de Caldetes Ràdio-COMRàdio era accessible des de comemissores.cat/rcaldetes. La programació pròpia de la ràdio no va arribar als deu anys, ja que, l'any 2007, el govern municipal, a causa de la crisi econòmica, va realitzar una primera retallada en el pressupost de l'emissora, fet que va provocar que el desembre de 2007 acabessin els programes de producció pròpia i que durant tres anys la ràdio només actués com a repetidor de COM Ràdio. Només es desconnectava d'aquella programació per emetre els plens municipals, els quals se celebraven una tarda al mes. Amb l'evolució d'Internet, el govern municipal va decidir enregistrar els seus plens i oferir-los com arxius d'àudio al web de l'Ajuntament. D'aquesta forma ja no era necessària l'emissora per retransmetre'ls i en conseqüència, l'Ajuntament va aprofitar una segona retallada general en els pressupostos anuals del 2010 per clausurar definitivament Caldetes Ràdio. Al ple municipal d'octubre de 2018, tots els grups polítics de l'Ajuntament es van posar d'acord i van decidir renunciar a la freqüència d'emissora municipal. El col·lectiu Gent d'Estrac considerava necessari tenir una ràdio municipal que: "informi, que doni veu a les entitats i que publiciti el bo i millor de l'oferta comercial, cultural i esportiva del poble. I que ho faci de manera autònoma, sense control polític i potenciant la creativitat de les persones que de ben segur, tenen coses i idees a dir i aportar. Necessitem com l'aigua del cel, un mitjà de comunicació d'àmbit local, plural i dinàmic, que a més de divulgar, ajudi a cohesionar la nostra gent".
  • Canal 20 Ràdio Olèrdola Canal 20-Ràdio Olèrdola va començar les seves emissions de prova el 13 d'abril de l'any 1993. L'emissora va néixer amb la intenció de promocionar el municipi. Un grup de professionals dirigits per Carles Esteve van fer realitat el projecte. Inicialment, la seva programació era eminentment musical. Uns anys més tard, la ràdio va ampliar la seva graella i va incorporar-hi informatius i programes. En la seva posada en marxa, la seu de l'emissora estava situada a les dependències municipals de la plaça de l'Església de Moja, adjacents a l'oficina de Correus. El trasllat al Centre Cívic La Xarxa l'abril de 2003 va suposar una millora en les condicions tècniques i de treball de l'emissora. Canal 20-Ràdio Olèrdola forma part de La Xarxa de Comunicació Local des de l'any 2015.
  • Canal Blau FM Canal Blau va començar com un canal de televisió de Vilanova i la Geltrú que formava part del Consorci Teledigital del Garraf, juntament amb Maricel TV. Va començar a emetre en UHF el juliol de 1989. El 8 de febrer de 1999 es va estrenar Canal Blau Informació. A més del canal de televisió es va estrenar Canal Blau FM, amb estudis al carrer Escolapis, 6 i el mitjà escrit digital "El Sol Blau".
  • Castellet Ràdio A principis de la dècada de 1960 a Sant Vicenç de Castellet va funcionar Radio Castellet COPE 40, en ona mitjana, promoguda per la parròquia de la localitat. L'emissora municipal de Sant Vicenç de Castellet va començar a funcionar l'any 1983 com Ràdio Zènit, tot i que la inauguració es va fer el mes de novembre de 1985. Des de gener de 2016 es fa càrrec de l'emissora l'Associació Cultural El Breny, passant a dir-se El Breny Ràdio. El 23 de setembre del 2017 es torna a canviar de nom, pel de Castellet Ràdio. Uns mesos abans es va posar a votació pública a través de les xarxes socials l'elecció del nom que per una àmplia majoria es va triar Castellet Ràdio per sobre de: Ona Castellet, Ràdio Castellet, El Breny Ràdio, Ràdio El Breny, etc. Forma part d'Ona Bages, la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. Castellet Ràdio està integrada a la Xarxa de Comunicació Local.
  • Cerdanyola Ràdio Cerdanyola Ràdio, emissora municipal, va començar les seves emissions l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada “Xaneta” qui va comptar amb l’ajut del grup de radioaficionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l’Ateneu de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El Jutge de Primera Instància i Instrucció de Sabadell va dictar acte, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l’Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L’any 1991, l’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l’any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès Va acabar cap a l’any 1990.
  • Colera Ràdio Colera va estrenar la seva ràdio municipal per Internet el dia 8 de maig de 2021, coincidint amb la festa petita del poble. La primera emissió es va obrir amb la sardana "L'Arbre de Colera" (1968) de Miquel Tudela i Benavent. L'impulsor del projecte i primer director de Colera Ràdio va ser Jordi Casademont, fill dels radiofonistes Emili Casademont, el creador d'en Pau Pi, i Emília Pla, la veu de referència del món sardanista durant anys des de Ràdio Popular de Figueres. La ràdio té un contingut plenament musical, però també dona veu a les informacions municipals rellevants.
  • Consorci de Comunicació Local Després de l'organisme, Emissores Municipals de Catalunya, una part de les ràdios públiques locals es van aplegar dins el Consorci de la Comunicació Local, creat l'any 1994. Una altra part, ho va fer a La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996) -posteriorment, Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya-. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. El setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio, es va crear la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals dins de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) de la Diputació de Barcelona. Poc després, el mes de gener de 2013, la XAL va passar a denominar-se Xarxa de Comunicació Local quan s'hi va integrar el Consorci de Comunicació Local per distribuir els continguts de la productora pública La Xarxa. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL.
  • Constantí Ràdio Constantí Ràdio va néixer com un projecte de comunicació d'àmbit local a iniciativa de l'Ajuntament de Constantí i de Com Ràdio. L'any 1998 es realitzaven les primeres emissions en proves i durant la Festa Major d'hivern del 1999 començaven les emissions oficials. Aquestes primeres emissions es van dur a terme des de les golfes de l'Ajuntament, en un mòdul prefabricat que va ser l'escenari de Constantí Ràdio fins a l'any 2004. Aquell any s'estrenava l'edifici de l'emissora, ubicat al nucli històric, al carrer Església Vella número 32. Constantí Ràdio és una emissora adherida a la Xarxa de Comunicació Local.
  • Domenys Ràdio Domenys Ràdio és l'emissora municipal de Sant Jaume dels Domenys. Va començar les seves emissions l'any 2009. Domenys Ràdio està adherida a la Xarxa de Comunicació Local. Té els seus estudis al Centre Cívic de la localitat, al carrer de la Carretera.
  • El Prat Ràdio La societat El Prat Comunicació es va constituir el 23 de maig de 2001 amb l’encàrrec de crear la ràdio municipal de la ciutat del Prat de Llobregat. En menys d’un any El Prat Ràdio era una realitat i emetia per primera vegada el 23 d’abril de 2002. Els estudis de l’emissora estaven situats al carrer Doctor Soler i Torrens.
  • Emissora Municipal de La Pobla de Segur. La Pobla de Segur va inaugurar el 16 d'octubre de 1983 la seva emissora municipal. Tot i ser una ràdio de titularitat pública, l'any 1986 es va associar a la Cadena Catalana i va adoptar el nom de Radio Reloj La Pobla de Segur. Quan la Cadena Catalana va deixar d'existir, a principis de l'any 1990, l'emissora va recuperar el nom de Ràdio La Pobla de Segur. Va estar poc temps oferint una programació pròpia. L'any 1995 ja estava inactiva. Una dècada després, cap a l'any 2005, l'Emissora Municipal de La Pobla de Segur va tornar a transmetre associada a COM Ràdio. (Font: Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Emissores Municipals de Catalunya (EMUC) L'octubre del 1980, Rubí va acollir la primera trobada d'emissores municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d'aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l'EMUC, ja s'aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i els Vallesos. Deu anys després, ja n'hi havia 164. Després d'EMUC, les ràdios públiques locals s'han aplegat dins la Federació d'Organismes d'Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012, el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l'última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
  • Emun FM Ràdio Emun FM Ràdio és un consorci d'emissores municipals format l’any 2021 pels municipis d'Albesa -la Noguera-, Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins i Torrefarrera -tots del Segrià. La seu administrativa l’estudi d'Emun FM Ràdio es troba a l'Ajuntament de Torrefarrera. Totes les emissores emeten la mateixa programació feta de forma conjunta. Emun FM Ràdio va iniciar-se l’any 2005 amb el suport de quatre municipis: Almenar, Alguaire, Alfarràs i Rosselló. Poc després, Alfarràs es va despenjar mentre que Albesa, Corbins i Torrefarrera s’hi van sumar. Més tard, van marxar Corbins i Rosselló i va tornar Alfarràs. El 12 de febrer de l’any 2016 es van inaugurar els nous estudis a l’Ajuntament de Torrefarrera. Ràdio Albesa En la seva primera etapa va començar a emetre cap a finals de la dècada de 1980. Després d’estar uns anys inactiva, el març de 2008 Ràdio Albesa estava emetent en període de proves. Ràdio Albesa té la seva seu al carrer Major. Ràdio Alfarràs Va començar a emetre l’any 1985. Ràdio Alfarràs té la seva seu a l’avinguda de Catalunya. Ràdio Alguaire Durant uns anys es va identificar com Ràdio Macot. Té la seva seu a la plaça de l'Església d’Alguaire. Ràdio Corbins Va començar les seves emissions l’any 1984. Té la seva seu al carrer La Creu de Corbins.
  • Espluga FM Ràdio Espluga FM Ràdio (EFMR) és l'emissora municipal de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Va iniciar les seves emissions el 23 de juny de 1984. L'any 2014, quan l'Espluga FM Ràdio va celebrar els trenta anys d'emissions, era gestionada pel Patronat municipal de l'Espluga FM Ràdio. Estava emetent, provisionalment, des de la sala polivalent de l'antic hospital de la localitat a l'espera que finalitzessin les obres d'adequació de la segona planta de l'edifici. A finals del juny de 2015 va deixar d'emetre. Des del novembre de 2016, l'emissora es va integrar a l'Espluga Audiovisual i l'Associació Cultural Espluguina per a la Comunicació Local. El 4 de març de 2017, L'Espluga FM Ràdio va inaugurar nous estudis i va tornar a emetre després de vint mesos d'aturada. EFMR, a més de ràdio, passava a ser una plataforma de comunicació a través d'Internet.
  • Fem Girona Després del tancament de COM Ràdio, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM. Una d'elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona, l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018, una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l'emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM.
  • Freqüència Barcelona El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)
  • Freqüència Camp de Tarragona Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. A l’any 1997 ja estaven funcionant. A l’octubre de 1998 també ja funcionava Freqüència Camp de Tarragona, des del centre emissor a la Selva del Camp. S’aprofitava la freqüència de Ràdio La Selva, l’emissora municipal de La Selva del Camp. Totes aquelles freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l’agost de 2012, La Xarxa, fins el juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d’FM.
  • Freqüència Girona Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. A l’any 1997 ja estaven funcionant. Aquestes freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l’agost de 2012, La Xarxa, fins el juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d’FM. Una d’elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018 una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l’emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM.
  • Freqüència Lleida Després de posar-se en marxa COM Ràdio, l'1 de març de 1995, per augmentar la presència de COM Ràdio a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va demanar una llicència per crear una emissora municipal que va posar en marxa el novembre de 1995, amb el nom de Freqüència Barcelona. Mesos després van fer el mateix els ajuntaments de Lleida i Girona que van posar en marxa Freqüència Lleida i Freqüència Girona. L'any 1997 ja estaven funcionant. Aquestes freqüències radiaven íntegrament la programació de COM Ràdio i només oferien una hora de desconnexió local. Després del tancament de COM Ràdio, l'agost de 2012, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM.
  • Girona FM Després del tancament de COM Ràdio, La Xarxa, fins al juliol de 2014, va mantenir una programació en Ona Mitjana i en algunes freqüències d'FM. Una d'elles a Girona. Quan aquell projecte acaba, el 5 de setembre de 2014, va començar Fem Girona, l'emissora municipal de Girona, associada a La Xarxa de Comunicació Local. Aquesta ràdio va tancar el 30 de juny de 2018, una vegada que va acabar el contracte amb la productora Girona Ràdio. La nova etapa de l'emissora municipal de l'Ajuntament de Girona es va inaugurar el 26 de novembre de 2019 amb el nom de Girona FM. L'any 2019, Montcau Produccions va guanyar el concurs públic per gestionar la programació de l'emissora municipal. El contracte es va adjudicar a la productora el 29 d'agost i la formalització es va fer el 25 de setembre d'aquell mateix any. El març de 2021, un jutjat va anul·lar l'adjudicació de la ràdio municipal de Girona a la productora Montcau Produccions. Té els estudis a peu de carrer, a la planta baixa del número 15 del carrer Balmes, a l'Eixample de Girona. La graella de Girona FM es complementa amb els continguts de La Xarxa de Comunicació Local.
  • Grama Ràdio L'emissora municipal de Santa Coloma de Gramenet va començar a emetre el mes d'abril de l'any 1982 com Ràdio Gramenet. Anys després va passar a transmetre com Grama Radio. Des del 2003 fins al 30 de juny de 2010 el Grupo Tele Taxi va gestionar-la. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar l'emissora. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l'Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, la ràdio municipal de La Garriga (Vallès Oriental), des de l'any 2006.
  • IQuart FM L'emissora de Quart va néixer gràcies a l'impuls d'un grup de joves de la localitat. Va començar a transmetre el mes de desembre de l'any 1985, amb uns equips autoconstruïts i com una emissora del Tercer Sector. L'abril de 1988, el grup cultural Tarannà, format per vuit joves, es va fer càrrec de la gestió de la ràdio. El 13 de juliol de 1989 es va fer la inauguració oficial de Ràdio Quart, com a emissora municipal. Tenia els seus estudis a l'edifici consistorial, a la Plaça de la Vila. Les hores d'emissió eren poques, i se centraven en el cap de setmana. La programació començava els divendres i acabava els diumenges. Durant la nit l'emissora connectava amb Catalunya Ràdio. Cap al mes de maig de 1990, Ràdio Quart va deixar d'emetre un parell de mesos per problemes tècnics. Aleshores es van fer reformes en l'equipament i es va millorar aquest. L'any 1991 quan no oferia la seva programació connectava amb RAC 105. A la primavera de 1992, Ràdio Quart va passar a oferir una programació de radiofórmula musical anomenada Hot 101 FM. El 5 de juny de 1992 va organitzar un concert del grup OBK a la discoteca Class de Montjuïc per celebrar la seva posada en marxa. Els seus promotors afirmaven que Hot 101 no era una emissora municipal tradicional perquè era una emissora municipal especialitzada en música electrònica. El mes de juliol de 2007, el director d'Hot 101 FM, Jordi Fornells, i tot el seu equip de col·laboradors van dimitir per discrepàncies amb l'equip de govern de l'Ajuntament. Amb això, el Hot 101 FM, la radiofórmula que es podia escoltar a través de Ràdio Quart, es va deixar d'emetre. En aquell moment el govern de l'Ajuntament de Quart havia decidit emetre una programació diferent. El setembre de 2007 va agafar la direcció de l'emissora Mateu Ciurana. L'emissora va passar a denominar-se Ràdio Quart FM. El 10 de juliol de 2015 es va tornar a produir un altre canvi en la programació de l'emissora i en la seva denominació, naixia la radiofórmula IQuart FM, que des de l'octubre de 2015 va incorporar el retorn d'alguns espais d'Hot 101 FM. A l'estiu de 2016 la programació d'IQuart FM incloïa la radiofórmula Hot 101 FM.
  • La Cala Ràdio La Cala Ràdio és l'emissora municipal de l'Ametlla de Mar. Va començar a emetre el febrer de 1984. La seva primera ubicació va estar a la costera de Sant Roc. El setembre de 1996, vuit emissores de ràdio del Baix Ebre i el Montsià van posar en marxa un informatiu conjunt, que es produïa a Amposta Ràdio. Hi participaven Antena Caro, Antena Aldaia, La Plana Ràdio, Ràdio Joventut, La Cala Ràdio, Ràdio Ràpita i Ràdio Delta. Naixia el grup de les Emissores Municipals de les Terres de l'Ebre (EMUTE). La Cala Ràdio, l'any 2009, es va integrar al portal multimèdia La Cala RTV on es pot trobar informació del municipi en format àudio, vídeo i text. Té els seus estudis a la segona planta de la Casa de la Vila. Forma part de La Xarxa de Comunicació Local.
  • La Plana Ràdio Emissora municipal de Santa Bàrbara, a la comarca del Montsià. Va començar a funcionar el mes de juny de 1995. Els estudis es van inaugurar el 9 de juliol de l'any 1995 per l'aleshores director general de Telecomunicacions Agustí Gallart. Els primers estudis de La Plana Ràdio estaven ubicats al primer pis de l'Ajuntament de Santa Bàrbara. L'emissora naixia gràcies a la insistent reivindicació local encapçalada per Josep Roig Cardona i amb el suport de les diferents entitats locals. L'objectiu principal pel qual naixia l'emissora, era dinamitzar la vida social, cultural i esportiva del municipi i donar veu a aquestes entitats. La Plana Ràdio va ser una de les emissores adherides a les Emissores Municipals de les Terres de l'Ebre (Emute) Josep Roig com a director i Tere Giné com a locutora, van ser els primers treballadors de la ràdio local planera, acompanyats per una bona munió de col·laboradors. El març del 2014, els estudis i equips tècnics es van renovar completament. La seu de la Plana Ràdio es va ubicar al segon pis del mercat municipal. Després de la jubilació de Josep Roig, el 2019, Tere Giné va passar a ser-ne la directora i Víctor Montecinos, el cap de redacció. (Informació facilitada per Josep Roig i Cardona)
  • La Sénia Ràdio Emissora municipal de la localitat de La Sénia. Té la seva seu al carrer La pau.
  • La Veu de Navàs La Veu de Navàs va iniciar les seves emissions l'any 1982.
  • La Veu de Sant Joan La Veu de Sant Joan és l'emissora municipal de Sant Joan de les Abadesses. Va començar a emetre l'any 1983.
  • La Veu de Tàrrega La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment, formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. L'any 1965, la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i, per aquesta raó, abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM americà marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, l'any 1976, l'emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l'alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passar a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l'emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • Live FM (Campdevànol) L'any 1988, Ràdio Campdevànol emissora municipal ja funcionava. L'any 1998, l'Ajuntament de Campdevànol va decidir que l'empresa privada Live FM, amb seu a la localitat, gestionés la programació i coordinació de la ràdio. Gran part de la programació va passar a ser una radiofórmula musical. L'any 2006, el Govern de la Generalitat va adjudicar la concessió definitiva d'una emissora municipal de radiodifusió sonora en FM a l'Ajuntament de Campdevànol. L'any 2009, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Generalitat i l'Estat a l'emissora, per considerar que Live FM de Campdevànol, ocupava il·legalment una freqüència destinada a una ràdio municipal. L'entitat considerava que es tractava d'una emissora privada sense voluntat de servei públic. El mes de febrer de 2010, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre una carta del CAC avisant de l'existència de presumptes incidències en la gestió directa de l'emissora municipal de l'Ajuntament. En aquest sentit, recordava que la Llei de la comunicació de Catalunya de 2005 obliga la gestió directa d'aquest tipus de ràdios pels ajuntaments. L'alcaldessa, Núria López, va respondre al CAC que el conveni amb Live Produccions era anterior a la llei de 2005. A finals de l'any 2019, Live FM transmetia per quatre freqüències (Campdevànol, Pardines, Ripoll i Toses). Anys després, el novembre de 2020, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre un primer avís del Ministeri de Transports de França en què els informaven que l'aviació civil de París havia detectat que la ràdio feia interferències des del centre emissor del Puig del Catllar, en el municipi de Ripoll, a les comunicacions dels avions de l'aeroport de Perpinyà. El febrer de 2021 van rebre un segon avís i l'Ajuntament va decidir no prorrogar el contracte amb Live FM Produccions i acabar amb la irregularitat que la gestió de l'emissora municipal estigués externalitzat i amb una cobertura superior a la de l'àmbit local. Ràdio Campdevànol va passar a ser gestionada directament des de l'Ajuntament. El centre d'emissió va passar a estar en el cementiri de la localitat. Durant l'estiu de 2021 es va treballar en una graella de continguts. El mes de febrer de 2022 es va emetre el primer espai informatiu. Live FM va continuar transmetent com a emissora privada musical del tercer sector des de Ripoll i distribuint el seu senyal pel web de l'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès, una associació, sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per un grup de persones de la comarca del Ripollès.
  • Llagostera Ràdio La idea de crear Llagostera Ràdio va començar l’any 1983, quan un grup de persones es va reunir en un bar del poble per parlar de nous projectes que podrien dur-se a terme a la vila. Entre ells, hi havia Joan Carles Buhigas, en aquells moments Locutor de Ràdio Sant Feliu, i en Joan Gruart, exregidor de l'ajuntament de Llagostera. En aquella trobada va sortir la proposta de crear una Ràdio municipal, que l’ajuntament va acceptar. El primer local on va funcionar Llagostera Ràdio estava al carrer Àngel Guimerà, en un edifici on hi havia la policia, la llar d'avis i la llar d'infants. L’emissora es va inaugurar el diumenge 8 d'abril del 1984. L’any 1987, els estudis es van traslladar al carrer Sant Pere.
  • Matadepera Ràdio L'emissora municipal de Matadepera va començar a emetre a la festa major de Matadepera, l'agost de 1981.
  • Mataró Ràdio Mataró Ràdio és l'emissora municipal de la ciutat de Mataró. Va començar a emetre el 25 de juliol de 2006, amb un programa pilot centrat en La Crida a la Festa de Les Santes, fet des de l'Ajuntament de Mataró. Gairebé dos mesos després, l'11 de setembre de 2006 va començar les emissions regulars, des dels estudis de la primera planta del Centre Cívic Pla d'En Boet. L'emissora va néixer emmarcada en el projecte de creació d'un servei de comunicació audiovisual a Mataró, Mataró Audiovisual, encarregat d'aplegar totes les iniciatives municipals de l'àmbit de la comunicació audiovisual de la ciutat. Mataró Audiovisual va integrar Mataró Ràdio i m1tv l'any 2017. El dia 9 de setembre de 2017 es van inaugurar les noves instal·lacions, que estan ubicades a l'edifici universitari del TecnoCampus de Mataró, amb accés pel carrer de Tordera. La programació que integrava ràdio i televisió es va inaugurar l'11 de setembre de 2017. Segons els responsables municipals: "La fusió dels dos mitjans públics tenia com a objectiu guanyar en eficiència i eficàcia; mantenir i reforçar el model de comunicació de proximitat; incrementar la col·laboració amb el TecnoCampus per desenvolupar una cooperació acadèmica intensa; i crear un nou model que ha d'esdevenir un element de participació ciutadana que doni veu als col·lectius i entitats diverses en el marc del Reglament de Participació Ciutadana". Estudiants i professors del Grau de Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus aportaven continguts per ser emesos a través de l'espai "Laboratori Audiovisual". L'equipament disposava d'un plató, un estudi de ràdio equipat amb càmeres i realització televisiva que permetien poder seguir els programes tant per Mataró Ràdio com per Mataró Televisió. L'any 2022 es podia escoltar en FM, per Internet, a través dels telèfons mòbils fent servir l'aplicació de Tunein, de Ràdio Garden, o a través de la TDT, al Maresme.
  • Montbui Ràdio Montbui Ràdio és l'emissora municipal de Santa Margarida de Montbui. El març de 1993, Montbui Ràdio amb Ràdio Capellades i Ràdio Nova, de Vilanova del Camí, van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l'Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L'experiència va durar un parell d'anys. Montbui Ràdio es va refundar l'any 2000 i va començar la seva segona etapa històrica. Està vinculada al consorci La Xarxa. Té la seva seu al carrer La Fàbrica.
  • Montcada Ràdio A Montcada i Reixac, cap a l'any 1957 va funcionar Radio Montcada, una emissora parroquial en ona mitjana. Emissora municipal de Montcada i Reixac. Va néixer a l'estiu de 1986, per iniciativa ciutadana en uns estudis del carrer Major. L'any 1987 va passar a estar sota titularitat municipal i, el setembre de 1989, els seus estudis es van traslladar al carrer Julio García. L'abril de 1998, Montcada Ràdio es va traslladar a l'edifici de l'Ajuntament, a l'Avinguda de la Unitat. Entre les moltes persones que hi han fet programes tenim en Rubén Sierra, cantant i guitarrista de La Pegatina i llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, que va començar com a becari i va presentar el programa "Mestizoo". El 18 de novembre de 2022 Montcada Comunicació va passar a ser La Veu de Montcada i Reixac, una plataforma multimèdia a Internet, que oferia alguns pòdcasts. Montcada Ràdio va tancar.
  • Noucinc.2 Ràdio L’emissora municipal de Terrassa va inaugurar les seves emissions el 27 de febrer de 1998, amb el nom de Terrassa FM – COM Ràdio, a la freqüència 95.1, al carrer de Galileo 236. L’any 2000 va passar a denominar-se Ràdio Municipal de Terrassa 95.2. Emetia aleshores pels 95.2 de l’FM i s’identificava en antena i a la marca com Noucinc.2 Ràdio. A l'any 2008 es va canviar la ubicació dels seus estudis a la plaça de la Farinera 5. Formava part de la Xarxa de Comunicació Local. La programació de producció local se situava en una mitjana de sis hores diàries. La ràdio municipal de Terrassa va renovar les seves instal·lacions el 1 de març de 2022 per afrontar els reptes de futur.
  • Nova Ràdio Lloret Ràdio Lloret era una emissora comercial del Tercer Sector amb estudis a Lloret de Mar. Es va posar en funcionament a principis del mes de setembre de 1983 i el 19 d'octubre de 1983 el Govern Civil de Girona la va clausurar per primera vegada, però va continuar emetent. El desembre de 1984, el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir-li un expedient de clausura. El matí del 18 de juliol de 1985, els Mossos d'Esquadra la van clausurar per segona vegada, però Ràdio Lloret va continuar emetent. Finalment, el 23 de juliol de 1985 va ser clausurada per tercera vegada per ordre del jutjat de Santa Coloma de Farners, perquè no tenia llicència d'emissió. El seu promotor va ser Isidoro Llorca. L'any 1989, Isidoro Llorca va rebre una concessió i va tornar a posar en marxa Ràdio Lloret a l'estiu de 1989, amb estudis situats al carrer del Turó de l'Estelat. A conseqüència dels problemes econòmics, Llorca va renunciar a la concessió, que s'acabava el 31 de desembre, el 30 de setembre de 1991. El mes d'octubre de 1991, l'Ajuntament de Lloret es va fer amb la concessió privada de l'emissora, va comprar el material de Ràdio Lloret i es va fer càrrec del lloguer de les seves instal·lacions al carrer del Turó de l'Estelat. L'emissora municipal Nova Ràdio Lloret es va inaugurar durant les festes de Sant Romà, el 14 de novembre de 1991. En una primera fase, la ràdio oferia dotze hores de programació diària durant els set dies de la setmana. Durant un temps va estar funcionant amb una concessió de freqüència provisional. L'any 1992 va establir una col·laboració amb les emissores veïnes de Tossa, Blanes i Tordera. Es feia un intercanvi de programes i, en alguns casos, l'emissió de programes conjunts. El mes d'octubre de 1992 va començar a fer connexions amb Catalunya Informació. El mes de novembre de 1992, Nova Ràdio Lloret va realitzar uns cursets de ràdio.
  • Ona 7 Ràdio Durant les Festes de la Llum de 1982, l'Ateneu Cultural Llamborda de Manresa va posar en marxa una emissora. Alguns dels seus impulsors van crear Ràdio Llamborda de Manresa, activa d'agost de 1982 fins a maig de 1983. Per les Festes de la Llum del 1984, l'Ajuntament de Manresa va posar en marxa la seva emissora municipal Ona 7, amb una part d'aquell equip. Ona 7 només va funcionar des del 21 de febrer de l'any 1984 fins al 22 de novembre del 1985.
  • Ona 90 de Ràdio Emissora municipal de Campllong. Durant la Festa Major de l'agost de 1984 va començar a emetre Ràdio Campllong. La ràdio havia sorgit amb l'impuls de dos joves, Jordi Frigolé i Joan Miquel Pardos, que van comptar amb el suport d'algunes entitats i particulars de Campllong. L'Ajuntament hi va aportar l'emissora, la parròquia va deixar els micròfons i la rectoria per posar-hi l'estudi i alguns particulars van cedir material audiovisual divers. En principi, Ràdio Campllong havia de funcionar només per la Festa, iniciant les seves transmissions una setmana abans, al migdia i al vespre. Però va tenir continuïtat com a emissora feta pels joves del poble des dels estudis a la rectoria. L'any 1985 Ràdio Campllong emetia cada cap de setmana i durant l'estiu, a més, cada vespre. A l'estiu de 1986 es va abandonar la rectoria i l'emissora va passar a l'Ajuntament de Campllong. L'any 1987, el projecte va aturar-se durant sis mesos per manca de persones interessades i, a l'estiu de 1988 es va iniciar una nova etapa i una nova programació. Dos anys després l'Ajuntament de Campllong posava en marxa un nou projecte de ràdio. L'emissora municipal de Campllong, Ona 90 de Ràdio, es va inaugurar l'11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical "El so impacte" i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear, conjuntament, l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic va passar a identificar-se com Top Gironès FM.
  • Ona Bitlles Emissora municipal de Sant Pere de Riudebitlles. Va arrencar amb un període de proves a l’any 2009. El 27 de febrer de 2010, a les 10 del matí, es va inaugurar l’emissora, amb un programa especial de tres hores, dirigit per l’aleshores director Jordi Teruel i Baqués, amb la intenció de donar la benvinguda als oients i animar-los a escoltar l’emissora de recent creació al municipi. El programa d’estrena va comptar amb l’apadrinament del cap d’informatius de Ràdio Vilafranca, Josep Maria Soler i amb Àlex Santamaria i Josep Vergés, presentadors del xou de crítica social “El que faltava”. L’emissió inaugural va començar amb un parlament de l’aleshores alcalde Vicenç Oliver, posteriorment es varen anar presentant tots els col·laboradors de la mà de l’actual director Lluis Miquel Garcia. Jordi Teruel va dimitir el 9 d’agost de 2010, esdevenint director de l’emissora Lluis Miquel Garcia. Ona Bitlles va estar adherida a COM Ràdio fins a la seva desaparició i va fer connexions amb els informatius de Ràdio Vilafranca, durant l’etapa de Jordi Teruel com a director. Després es va integrar a la Xarxa Audiovisual Local. A l’any 2023 la ràdio comptava amb 51 col·laboradors. (Informació aportada per Sergi Huete)
  • Ona Codinenca A Sant Feliu de Codines, l'any 1998, va néixer Ràdio L'Espurna, creada per un grup de veïns. Ona Codinenca és la ràdio municipal de Sant Feliu de Codines. Va iniciar les seves emissions el 9 de gener de 2005, gràcies a un grup de santfeliuencs que, de forma voluntària, decideix treballar desinteressadament en la creació de la ràdio i en la seva gestió. Els primers estudis de la ràdio, arreglats pels mateixos voluntaris que la van impulsar, es van situar al segon pis del centre Social Maria Roca-Umbert, "Can Buixó". La temporada 2009/2010, Ona Codinenca es va traslladar als baixos de l'antic edifici de l'Ajuntament de forma provisional mentre es reformava el centre social. A la festa major de l'any 2010 es va inaugurar la reforma dels estudis del centre Social Maria Roca-Umbert. A la temporada 2014/2015 es va adherir a La Xarxa de Comunicació Local.
  • Ona Malgrat La Secció Local d'Esquerra Republicana de Malgrat de Mar va crear el 22 de febrer de 1981 Ràdio Malgrat que es va instal·lar al local del partit. Abans d'un any, el local, que es trobava al Passeig de Llevant, es va enderrocar i l'emissora es va instal·lar en un pis d'un membre de la Junta d'E.R.C. al carrer del Mar, però el partit es va desvincular formalment de l'emissora. En aquell moment, les persones que la van fundar es van constituir en Cooperativa Ràdio Malgrat. El 30 de juliol de 1985 va rebre una multa de la Generalitat per emetre sense llicència que van pagar i que no va ser un obstacle per continuar emetent gestionada per la cooperativa. L'any 1989, Ràdio Malgrat es va integrar a l' EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), però encara no estava sota titularitat municipal. El Ple de l'Ajuntament, celebrat el dia 8 de juliol de 1993, va aprovar definitivament els Estatuts de l'Organisme Autònom Local de Ràdio Malgrat que s'encarregaria de la gestió directa dels serveis municipals adscrits a la ràdio. Ràdio Malgrat va passar a ser una emissora municipal el mes de juliol del 1993. Uns anys després, va tancar les emissions durant un temps, fins que les va reprendre el 23 d'abril de 1997 amb noves instal·lacions. Anys després, Ràdio Malgrat va passar a denominar-se Ona Malgrat, i l'any 2010, obre els estudis al carrer del Carme.
  • Ona Valls Emissora de Valls que va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1988. Mesos després, l'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls. Ho va fer en període de proves, a finals del mes de maig de 1998, per transmetre la fase final del play-off de la lliga femenina de bàsquet que el Club Bàsquet Valls jugava a Galícia. Va ser inaugurada el 23 de juny de 1988 i la programació regular va començar a mitjans del mes de setembre. Els estudis estaven en un edifici municipal de la carretera del Pla. Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. L'Ajuntament de Valls, el 23 d'abril de 2012, va informar els treballadors de l'emissora municipal Ona Valls del seu tancament immediat i definitiu. El consistori ja s'havia plantejat dos anys abans (2010) la clausura de l'emissora, que en els darrers anys havia patit una manca d'inversió pública. Ràdio Ciutat de Valls, de titularitat municipal, va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. El pressupost municipal inicial va ser de 30.000 euros per fer possible la compra de materials i la creació de la plataforma necessària a Internet. Els pòdcasts dels programes i el conjunt de continguts radiofònics es podien escoltar a través del web www.rcvalls.cat. Els estudis de la ràdio municipal estaven emplaçats a les instal·lacions de Vallsgenera, a Valls. Una segona etapa de ràdio pública municipal va començar amb la posada en marxa de Ràdio Ciutat de Valls, que va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. Seguia la línia de Ràdio Ciutat de Tarragona, impulsada per l’empresa Quimeras, amb qui l’Ajuntament havia signat un contracte municipal. A l’any 2019 Ràdio Ciutat de Valls va passar a estar gestionada a través de l’empresa Ràdio Televisió de Catalunya Nova, que també portava la gestió de les ràdios privades HIT 103, Ràdio Flaixbac i Flaix FM, a Valls. El 13 de febrer de 2023 es va integrar a La Xarxa.
  • Ona Vilamalla Ona Vila Malla és la ràdio municipal de Vilamalla. Ràdio Vilamalla K25 es va crear el novembre del 2003 i va començar a emetre el 31 d'agost del 2004. Tres anys després es va refundar en Ona Vilamalla. Ona Vilamalla va començar a emetre per les Festes de Sant Gil, a finals d’agost de 2007. El 2 de setembre es va fer la jornada d’inauguració i portes obertes. Degut al temporal de pluja del 29 de novembre de 2014 els estudis i equipaments d’Ona Vilamalla es van malmetre i va estar inactiva un temps. El govern de la Generalitat li va concedir el 26 de novembre de 2019 la concessió definitiva en freqüència modulada.
  • Ona la Torre Emissora municipal de Torredembarra. Va iniciar les seves emissions, de forma provisional, durant el mes de maig de 2007. Va ser a partir del mes de setembre de 2007 quan va entrar en ple funcionament, amb una programació informativa, cultural i musical variada. El Ple de l'Ajuntament de Torredembarra en la seva sessió ordinària, duta a terme en data 18 de febrer de 2021, va aprovar el projecte de Reglament d'organització i funcionament de l'emissora municipal de Torredembarra. Depèn de la Regidoria de Comunicació de l'Ajuntament de Torredembarra. Té la seva seu al carrer Garrofers, de Torredembarra.
  • Osona Ràdio Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Vic. Tenia el centre emissor i l’estudi en una casa de pagès, Can Putelles, a Sobremunt (Osona). Va estar activa entre l’any 1984 i la primavera de 1986, quan va ser clausurada per la Generalitat per no tenir llicència. Informació facilitada pel radioaficionat EA3FHP, Josep Vinyets
  • Penedès FM Subirats Penedès FM era l’emissora municipal del poble de Subirats a l’Alt Penedès. Tenia la seva seu al carrer Ponent, 30 de Sant Pau d'Ordal, Subirats. Des de l'any 2016 als estius la ràdio quedava en portadora per vacances del director i no s'oferia programació, però tornava a oferir-la al setembre, Penedes FM va tancar per Sant Joan de 2023 despres de romandre en portadora des de l'agost de 2022,. (Informació pròpia i la facilitada per Sergi Huete)
  • Premià Mèdia Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l'any 1985. El mes de novembre de 2021, a Premià de Mar, es va celebrar el Premià Fòrum Mèdia. Aquella trobada de mitjans locals catalans va coincidir amb l'estrena d'uns nous i moderns estudis de producció i emissió de Ràdio Premià de Mar, ubicats a l'edifici de Ca l'Escoda. El 23 d'abril de 2022 es va crear Premià Mèdia, el mitjà de comunicació públic de Premià de Mar que unia imatge, àudio i un diari digital. Era un servei públic de comunicació que sorgia de l'evolució natural de Ràdio Premià de Mar que havia donat servei al municipi durant trenta-set anys.
  • Premià de Dalt Ràdio Emissora creada a principis de l’any 1983. Un dels seus impulsors va ser Isidre Moragas, de la masia de Can Grau.
  • Punt 7 Ràdio Sant Celoni Emissora Municipal de Sant Celoni. Va fer la primera emissió el 1981 des dels estudis de Can Ramis a la plaça de la Vila. El 23 d'abril de 2011 es van obrir els estudis a la part del darrere de Can Ramis. Rep el seu nom de la seva freqüència d'emissió, 107.7 de l'FM.
  • RAP 107 Emissora municipal de Parets del Vallès. Inici d'emissions l'11 de setembre de 1980, com a Ràdio Parets. Va ser la novena emissora municipal catalana i la segona dels Vallesos (després de Ràdio Rubí). La primera veu que va sortir a l'aire per Ràdio Parets va ser la de Pere Vila i Font, un dels seus promotors. L'any 1995, ja s'identificava com Ràdio Parets, RAP 107. Aquell any, el mes de setembre, per commemorar el seu quinzè aniversari i el centenari del cinema va muntar un autocine. Sota el títol de "100 cinema", Ràdio Parets va projectar el 29 de setembre de 1995 la pel·lícula "Juez Dredd", el so de la qual es va emetre per la seva freqüència, 107.3 de la FM, perquè l'escoltessin les persones dins dels cotxes que van anar a l'autocine. L'any 1997, RAP 107 es va adherir a COM Ràdio, sense abandonar la producció pròpia de programes. El mes de març de 2003, RAP 107 va haver de suspendre temporalment la seva emissió a causa d'unes interferències de l'emissora municipal Grama Ràdio, de Santa Coloma de Gramenet. Des de l'agost de 2006, l'emissora té l'adjudicació definitiva de la llicència per emetre a través del 107.2 MHz de la FM. RAP 107, és gestionada per l'Ajuntament de Parets del Vallès com un servei públic més dins de la regidoria de Comunicació. Té els seus estudis a l'avinguda Lluís Companys. (Font informació pròpia i la publicada a la Viquipèdia)
  • Radio Abrera Va començar a emetre el 29 de juny de 1985. Els primers estudis van estar a l'edifici de les escoles velles. L'any 1987 va començar a oferir una programació diària. El 29 de juny de 1993 es van inaugurar uns nous estudis en una planta de l'antic edifici de la casa de la vila.
  • Radio Algarabía Emissora comercial del Tercer Sector de Barcelona. Es va crear cap a l’any 2000. Les instal·lacions estaven a la plaça Fernando de los Ríos de Barcelona. Quan va deixar d’emetre els seus promotors van crear, cap a l’any 2007, aproximadament, Fem Ràdio. Tenia els estudis al mateix indret que Radio Algarabía. El 18 d’abril de 2018, després d’un temps d’inactivitat, Fem Ràdio va tornar a emetre. (Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Radio Avinyó Emissora municipal del poble d'Avinyó. Ràdio Avinyó es va inaugurar el 19 de setembre del 1991. Tenia la seva seu a l'edifici de l'Ajuntament d'Avinyó. Ràdio Avinyó va haver de tancar el setembre del 2000, quan l'aparell emissor es va espatllar definitivament. En aquells moments els estudis estaven ubicats, provisionalment, en un local de Cal Guardiola, esperant que s'acabés la remodelació de l'edifici de l'Ajuntament per poder-hi tornar. El retorn es va complicar, perquè significava haver de renovar tot l'equipament de l'emissora que, a part d'estar avariat, era ja molt antiquat. L'any 2001, les persones responsables de la ràdio van presentar a l'Ajuntament el pressupost d'aquesta renovació, però no van rebre resposta. El mes de setembre de 2018 es van reprendre les emissions en FM. Des del mes de març de 2019, algun dels continguts es podien escoltar a Internet al web d'Ivoox. El 19 de desembre de 2021 es va obrir l'exposició "40 anys de la ràdio municipal d'Avinyó", al Casal Jove el Refugi. Des del mes de setembre de 2022 va començar a transmetre pel canal 4 de la televisió local. Després de resoldre alguns problemes tècnics, el 17 de gener de 2023, Ràdio Avinyó es podia tornar a sintonitzar al dial de l'FM (107.4) i també per internet (a onabages.cat/radioavinyo). Ràdio Avinyó formava part d'Ona Bages la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. (Informació pròpia i l'extreta del número 2 de la revista "El Pedrís", de juliol de 2006).
  • Radio Batea Emissora municipal de Batea. L'any 1998 estava adherida a COM Ràdio. En aquell any van començar a fer-se anualment "Els concerts amb Ràdio Batea", que l'any 2017 encara se celebraven. Tenia els seus estudis a la plaça de Catalunya de Batea.
  • Radio Cornellá FM Emissora del Tercer Sector de Conellà de Llobregat, anterior a Ràdio Conellà, emissora municipal. Va començar a emetre abans de l'estiu de 1979 i va ser creada per un grup de joves de la ciutat. A l'estiu de 1979, l'emissora va ser precintada per primera vegada, però va tornar a emetre posteriorment. El mes de febrer de 1980, els integrants de Radio Cornellá FM, van participar en la reunió convocada per la regidoria de joventut de l'Ajuntament de la ciutat amb les organitzacions juvenils per crear el consell municipal de joventut. Radio Conellá FM va ser precintada per segona vegada per la Policia Nacional, acompanyada d'un tècnic de RTVE, el 28 de maig de 1980 per ordre del Govern Civil. El tancament es va transmetre en directe i algunes persones van presentar-se davant de la seu de l'emissora per expressar al col•lectiu que l'impulsava el seu suport. El 30 de maig es va celebrar la primera assemblea de socis de la Cooperativa de Radio Cornellá que va elegir el consell rector. L'agost de 1980, la Generalitat de Catalunya va aprovar els estatuts de fundació de la Societat Cooperativa Radio Cornellá. L'entitat volia produir i difondre programes en FM per a la ciutat. La cooperativa estava constituïda amb caràcter autònom i es declarava independent de qualsevol entitat política, religiosa i sindical. L'emissora municipal de Cornellà de Llobregat va iniciar les seves emissions en proves el juny de 1981, en un petit estudi situat al parc de Can Mercader. El mes de maig del 1982 van començar les emissions de manera estable.
  • Radio Metro (a la megafonia del Metro de Barcelona) A finals de 1987, l'FM de Radio España de Barcelona va passar a ser Ràdio Tràfic, dins Cadena Catalana. Va tenir un «apèndix» anomenat Radio Metro, que només es podia escoltar per la megafonia de les estacions del Metro de Barcelona. Va començar el febrer del 1988, dins del Centre de Difusió d'Informació a l'Usuari (CDIU) de Metro de Barcelona al recinte del Centre Tècnic de Control de Metro, a l'estació de Sagrada Família. En els seus inicis, Ràdio Metro només es podia escoltar per la megafonia de les estacions de correspondència. La programació alternava la informació del servei de metro en temps real, la música ambiental i connexions amb Ràdio Tràfic.
  • Radio Reloj La Pobla de Segur La Pobla de Segur va inaugurar el 16 d'octubre de 1983 la seva emissora municipal. Tot i ser una ràdio de titularitat pública, l'any 1986 es va associar a la Cadena Catalana i va adoptar el nom de Radio Reloj La Pobla de Segur. Quan la Cadena Catalana va deixar d'existir, a principis de l'any 1990, l'emissora va recuperar el nom de Ràdio La Pobla de Segur. Va estar poc temps oferint una programació pròpia. L'any 1995 ja estava inactiva. Una dècada després, cap a l'any 2005, l'Emissora Municipal de La Pobla de Segur va tornar a transmetre associada a COM Ràdio. (Font: Luis Segarra de "Guía de la radio")
  • Ripollet Ràdio L’Associació Ràdio Ripollet, a l’abril de l’any 1982, va posar en marxa l’emissora, que no estava sota el control de l’Ajuntament. Rosa Santacreu va inaugurar la ràdio amb el programa “Ripollet sardanista”. Un altre dels impulsors va ser Albert Ramírez. Un dels professionals que va començar en aquella emissora va ser Xavier Bonastre, presentant el programa “La nova cançó”. L’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Quatre anys després de la posada en marxa, l’any 1987, l’ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l’ajuntament de Cerdanyola, que a l’any 1991 va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. L' any 1987, Ràdio Ripollet va deixar d’emetre un temps. Els seus promotors a l’any 1988 van arribar a un acord amb l’Ajuntament per tal de poder rebre una subvenció. L'abril de 1993, Ràdio Ripollet va deixar d'emetre a l'espera del reconeixement del seu estatus d'emissora municipal per part de l'Ajuntament, sense el qual no podia obtenir el permís de la Generalitat. Pocs mesos després, al mateix any, va reprendre les emissions amb l’estatus d’emissora municipal. L’any 1995, l’Associcació Ràdio Ripollet va intensificar la seva dedicació a l’edició de la “Revista de Ripollet”, que des de l’any 1984 publicava mensualment la ràdio. El 24 d’agost de 1997,les emissions de Ràdio Ripollet van acabar després que es trenqués la negociació entre l’Ajuntament i l’Associació Ràdio Ripollet, que s’havia fet càrrec de l’emissora durant quinze anys. Segons els responsables de l’associació, l’Ajuntament tenia previst reformular l’emissora municipal de manera que el gruix de la programació seria en connexió amb COM Ràdio. La desconnexió local de Ripollet prevista per l’Ajuntament era de vuit hores, dues de les quals s’havien ofert a l’Associació Ràdio Ripollet. Aquesta associació no va acceptar la nova orientació de la ràdio municipal i volia crear una emissora cultural a la localitat. L’Ajuntament va tancar Ràdio Ripollet el 24 d’agost de 1997.El 30 d’agost d’aquell any va posar en marxa Ripollet Ràdio, amb la direcció del periodista Toni Miralles. Els primers sis mesos van ser d’emissions en prova. Finalment, es va arribar a un acord per salvar gran part de l’equip de col·laboradors i entitats que participaven en el projecte anterior.
  • Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.
  • Roda de Berà Ràdio Roda de Berà Ràdio va fer la seva primera emissió l'any 2004, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc el 2 de juliol del 2005. Inicialment, va sortir com Roda de Berà Punto Radio La Veu de la Costa Daurada. El motiu és que el radiofonista Luis del Olmo tenia una casa en aquella localitat on l'any 2012 va inaugurar el seu Museo de la Radio en el Centre Cívic la Roca Foradada d'El Roc de Sant Gaietà. És una emissora de titularitat municipal, pertanyent a l'Ajuntament de Roda de Berà. Des de l'any 2011, també distribueix la seva programació per Internet.
  • Ràdio 010 Emissora municipal de Santa Maria d'Oló. Ràdio 010 va començar a emetre el 24 de juny 1989. Quan va funcionar COM Ràdio s'hi va consorciar i hi connectava (l'any 1998 ja ho feia). El 19 de juny de 2004 es va celebrar el 15è aniversari de la ràdio i durant tot el dia (de 10:00 a 20:00) es va fer una marató d'antics programes. Anys després va deixar d'emetre durant uns anys. Ràdio 010 va retornar a les emissions el mes d'agost de 2014. El Ple de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló, en sessió ordinària celebrada el dia 29 d'octubre de 2015 acordà l'aprovació inicial del Reglament d'Organització i Funcionament del servei públic de l'emissora municipal de Ràdio 010. El mes de maig de 2016 es va estrenar el web de la ràdio, amb l'adreça radio010.cat El 22 de gener de 2023 es va inaugurar el nou Centre Recreatiu de la localitat, en aquell local d'entitats del poble hi ha la seu de l'escola de música i de Ràdio 010.
  • Ràdio 7 FM Ràdio 7 FM va començar a emetre el de gener de 1991. Va acabar les emissions l'any 1995. La va impulsar Joan Masats. L'activitat radiofònica a la localitat es va recuperar amb Ràdio 7 Digital, una ràdio per Internet impulsada per Castellvilarenc.info, un mitjà de comunicació associatiu, gestionat per l'associació Audiovisual mitjans digitals de Castellbell i el Vilar. La ràdio associativa de Castelbell i el Vilar va començar la seva programació el 26 d'abril de 2014.
  • Ràdio 7 Vallès L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.
  • Ràdio Abella Ràdio per Internet del Centre d'Educació Especial Font de l'Abella de Girona. Va començar a funcionar en el curs 2011-2012.
  • Ràdio Alforja Emissora municipal de l'Alforja. Va començar a emetre cap a l'any 1991. El seu impulsor va ser Pep Guerrero. A l’any 1998 va canviar el seu nom de Ràdio Alforja pel d’Alforja Ràdio. Tenia la seva seu a la plaça Mercadal.
  • Ràdio Altiplà Era l'emissora municipial de Calonge de Segarra. El 1997, l'Ajuntament de Calonge de Segarra va sol·licitar a la Generalitat una llicència d'emissora municipal per gestionar-la conjuntament amb els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal Segarrenca. El 30 de gener de 1999 es va inaugurar la programació regular de l'emissora, amb la primera edició del programa 'El mercat', la presència de les autoritats de la zona i també la del llavors conductor del programa matinal de COM Ràdio, Josep Cuní. La programació de producció pròpia es concentrava durant el cap de setmana, mentre la resta de dies es feia radiofórmula musical amb connexions amb els butlletins de COM Ràdio. L'any 2009, la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (MIVS) -formada per Calaf, Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles, Els Prats de rei i Sant Pere Sallavinera- i l'entitat Gestora de Serveis de Comunicació van signar un conveni en el qual la MIVS aportaria subvencions a l'associació Gestora de Serveis de Comunicació destinades a cofinançar les despeses de funcionament ordinari de l'emissora Ràdio Altiplà. Aquesta entitat gestora treballava sense ànim de lucre. L'any 2012, l'entitat Gestora de Serveis de Comunicació va presentar la seva renúncia a la gestió de l'emissora. Ràdio Altiplà va deixar d'emetre a través dels 107.2 MHz per passar a distribuir la programació per Internet com a mesura de pressió de l'entitat que la gestionava a la Mancomunitat, que encara no havia pagat els 6.000 euros de subvenció per al funcionament de la ràdio corresponent a l'any anterior. Fins al 2014 es va mantenir una mínima programació pròpia. El Ple de l'Ajuntament de Calonge de Segarra va aprovar, el 24 de setembre del 2015, el cessament de l'activitat radiofònica de l'emissora Ràdio Altiplà i el tancament dels seus estudis. L'any 2015 l'emissora ja no emetia programes radiofònics propis. (Font: web "Som Segarra")
  • Ràdio Antena Penedès Ràdio Antena Penedès es va crear l'any 1983 com emissora municipal de Sant Quintí de Mediona amb el suport dels Serveis de Joventut del seu ajuntament. El grup de joves fundadors estava format per Àlex Santamaria -que havia col•laborat a Ràdio Martorell-, Pep Vergés i Salvador Salrà. Tots tres després farien programes a Ràdio Vilafranca. Una altra persona relacionada amb l'emissora va ser Xavier Aymerich. L'any 1988, Carme Chaparro, amb 15 anys, va començar en aquesta emissora. Amb els anys arribaria a ser una de les presentadores dels informatius de Telecinco.
  • Ràdio Arbeca Emissora municipal d’Arbeca. Ràdio Arbeca "Freqüència Garrigues" va ser inaugurada el 20 de gener del 1994. Durant uns anys va fer servir l’eslògan de "La més explosiva". Al seu logitip sortien dues bombes. Quan va funcionar COM Ràdio hi connectava quan no oferia programació pròpia. Té els seus estudis a l’edifici del Centre Republicà (Informació facilitada per Luis Segarra, de “Guía de la radio”)
  • Ràdio Arbúcies A Arbúcies, amb motiu de la Primavera Jove i de la Setmana de la Joventut del 1983 va funcionar Ràdio Punt i Mig. Havia de funcionar una setmana, però va acabar fent-ho durant un mes. Aquell grup d’onze joves, durant un any, van treballar de manera desinteressada en l’adequació d’un local per crear l’emissora municipal. El mes d'octubre de 1984, l'Ajuntament d'Arbúcies va aprovar la constitució del patronat de la fundació pública de l'emissora municipal de Ràdio Arbúcies "La Veu del Montseny". L'emissora municipal d'Arbúcies va començar a emetre en proves els caps de setmana del mes de febrer de 1985. Es va inaugurar oficialment el 21 d'abril d'aquell any. Els primers estudis estaven situats al carrer del Pont, número 5. Un grup d'onze joves van iniciar desinteressadament la programació de Ràdio Arbúcies i, a partir de llavors, i, amb el suport de l'ajuntament, la programació va anar creixent. El juliol de 1993 es van obrir els estudis situats a l'edifici annex a l'Ajuntament, conegut com la Torre del Vent. El juny de 2003, els estudis van passar a l'edifici Hotel d'Entitats. El juny de 2019, les instal·lacions de Ràdio Arbúcies es van traslladar al centre cultural Naus Ayats, al carrer Camprodon, 92. El 27 de març de 1999, Ràdio Arbúcies va celebrar el seu catorzè aniversari batent el rècord de l'«entrevista del Mil·lenni», amb un programa que va durar deu hores. Els membres de l'equip del magazín "La Sarsuela" van entrevistar els tres membres de Teatre de Guerrilla, una companyia de teatre independent molt lligada a la població, integrada per Quim Masferrer, Rafel Faixedas i Carles Xuriguera. El mes de març de 2014, Ràdio Arbúcies va començar a distribuir els seus programes per Internet les 24 hores al dia a través de la pàgina que l'emissora municipal té al web de l'Ajuntament. A més de programes propis ofereix continguts oferts per La Xarxa de Comunicació Local.
  • Ràdio Arenys A Arenys de Mar, durant els dies de les Festes de Sant Zenon de 1979, celebrades des del 7 fins a l'11 de juliol, Antoni Barrachina -radioaficionat i tècnic- i Manel Sorribas -tècnic de so de Ràdio Nacional d'Espanya i radioaficionat- van posar en marxa Ràdio Festa. L'emissió es feia des d'un local cedit per Convergència Democràtica de Catalunya, on es feia una exposició de pintures. Darrere d'uns llençols negres hi havia un petit emissor d'uns 4 watts i l'antena. Es programaven sardanes i música. Els membres de la comissió de festes hi anunciaven els actes del dia i quan el polític Jordi Pujol va visitar el local se li va fer una entrevista. En la posada en marxa d'aquella experiència també van col•laborar-hi alguns membres de l'Agrupació de Radioaficionats de Calella (Calella de Mar) que havien posat en marxa, a la primavera, unes emissions experimentals setmanals en FM sota el nom de Ràdio Calella, emissora de l'URC. Coincidint amb aquella Festa Major es va fer a Arenys una conferència sobre la clausura d'Ona Lliure a Barcelona. Antoni Barrachina considerava que per tirar endavant una emissora, més que fer-ho dins del moviment d'emissores lliures, seria millor comptar amb el suport de l'ajuntament. Va anar a parlar amb l'alcalde, Joan Enric Garcia, que feia poques setmanes que havia estat escollit, i aquest li va demanar que li fes un informe tècnic. Barrachina va preparar un document per crear una ràdio amb un emissor d'un watt de potència. L'ajuntament va preparar una sol•licitud oficial que va enviar al ministeri. Des dels organismes oficials de Madrid van respondre que no hi havia legislació per aquestes emissores. L'emissora municipal de Ràdio d'Arenys de Mar, la degana d'aquest col•lectiu de ràdio pública local, va iniciar les seves emissions regulars en FM, sota l'empara de l'Ajuntament, el 8 de setembre de 1979. Un dels seus impulsors va ser el periodista arenyenc Antoni Esteve, que, en aquell moment, era regidor d'Informació i Estadística de l'Ajuntament i que havia escoltat i vist Ràdio Festa durant les Festes de Sant Zenon. Ell va ser qui va presentar l'informatiu de la Diada de l'11 de setembre. Entre l'equip promotor del projecte també hi havia Antoni Barrachina i Manel Sorribas. El primer transmissor d'uns 2 watts es basava en una placa de 6 per 10 centímetres i el va construir Antoni Barrachina. L'antena era d'una banda de radioaficionats. Els primers dies d'emissió, el transmissor casolà i el primer estudi de Ràdio Arenys estaven en un àtic de la Torre d'Arenys, propietat d'una regidora de l'Ajuntament. Després de la Diada de 1979, Ràdio Arenys va continuar funcionant els caps de setmana i va passar a emetre des d'un pis elevat de la riera propietat de Quico Bertran. Les botigues d'Arenys, a finals de 1979 i durant el 1980, van vendre molts receptors d'FM, perquè en aquell moment moltes cases encara no en tenien. Antoni Barrachina va facilitar l'esquema del seu transmissor a una trentena d'emissores. A finals de març de 1980, Ràdio Arenys continuava emetent només els caps de setmana. Sis mesos després de la seva creació, l'Ajuntament va instal•lar uns estudis a la Plaça del Mercat. Un dels primers tècnics va ser Francesc Bailón que treballava com a DJ. La periodista arenyenca Assumpció Maresme va començar a fer un espai de sardanes. De mica en mica es va ampliar la programació fins a consolidar una graella d'emissions diàries. L'any 2003, els estudis de Ràdio Arenys es van traslladar a les dependències del Centre Cultural Calisay.
  • Ràdio Arenys de Munt L’emissora municipal d’Arenys de Munt es va inaugurar el dia 11 de novembre de 1983 fruit de la trobada de diverses persones apassionades per la ràdio i per la tècnica. L'Ajuntament va cedir un local al segon pis de l’edifici municipal de la Plaça de l'Església, que encara és la seu de l'emissora. L'any 2007 es va fer un nou salt de cara a professionalitzar el servei municipal de Ràdio. Alguns dels components de l’emissora van formar l’entitat sense ànim de lucre “Ràdio Associació Arenys de Munt” amb l'única finalitat de poder optar a la concessió municipal del servei de ràdio.
  • Ràdio Argentona L’any 1982, un grup de joves va muntar una emissora a Argentona, al garatge de can Duatis. Mesos després van passar al Casal del poble. Després de dos anys, el grup de joves i l’Ajuntament d’Argentona es van posar d’acord i Ràdio Argentona, el mes de gener de 1984, va passar a ser municipal i a ocupar un espai de l’edifici de l’Ajuntament. Durant força anys la seva programació va ser feta per joves. L’any 1991, l’emissora va canviar de l’Ajuntament vell a la Casa de Cultura i va ampliar la seva programació.
  • Ràdio Artesa de Segre Va començar les seves emissions el 19 de juliol de l'any 1986 i les emissions regulars el dia 26 de juliol.
  • Ràdio Balaguer L’emissora municipal de Balaguer es va inaugurar el 26 d’abril de 1985. Tenia els seus estudis a l’edifici de l’Ajuntament. Ràdio Balaguer fou clausurada el 26 d’agost de 1986 per funcionaris del Gabinet de Ràdio i Televisió de la Secció d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya, acompanyats de dos mossos d'esquadra. Els funcionaris portaven un acte del jutge substitut del Jutjat d'Instrucció de Balaguer per facilitar l'acompliment de la resolució de precintar els equips de l'emissora. L’alcalde de Balaguer ho va atribuir a les pressions fetes per un conjunt d'emissores privades de Lleida que s'havien pogut sentir perjudicades per l'acceptació assolida per Ràdio Balaguer. Aquesta emissora municipal havia arribat a aconseguir 2.600 signatures entre els habitants de la ciutat en suport a la seva subsistència. El 4 d’octubre de 1986, l’Assemblea de les Emissores Municipals de Catalunya es va celebrar a Balaguer i l'alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, anuncià la possibilitat de reobrir l'emissora municipal de Balaguer. El 7 de maig de 1987, l’Ajuntament de Balaguer va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de suspendre la resolució de la Generalitat per la qual va ser clausurada Ràdio Balaguer. Això va permetre a l’emissora tornar a funcionar.
  • Ràdio Balsareny Ràdio Balsareny, emissora municipal, va començar les emissions el 15 de gener de 2007, després d'una setmana d'emissions en proves.
  • Ràdio Banyoles Al mes d'agost de 1982, la primera Ràdio Banyoles va començar a emetre. El projecte l'havia impulsat l'any 1981 Miquel Roure, que aleshores tenia quinze anys. Ho va proposar a uns quants amics seus i els estudis es van muntar en un local de la família de Miquel Casadevall al carrer del Progrés, a prop de la plaça de les Rodes. A finals de 1982 es va crear Ràdio Juvenil de Banyoles. El 20 de desembre de 1982, el secretari de l'Associació de l'Emissora Juvenil de Banyoles, Francesc Mayolas, dirigeix una carta a l'Ajuntament en què sol•licita que nomeni portaveus per poder tramitar els papers oportuns i la llicència definitiva. Els dos projectes radiofònics acabarien confluint. Després de deixar d'emetre un temps, l'any 1983 Ràdio Banyoles va reprendre l'activitat i es va traslladar al carrer de Santa Maria. Un cop constituït el nou consistori de Banyoles, el 26 de juliol de 1983, la Conselleria d'Informació, Relacions Exteriors i Treball de l'Ajuntament de Banyoles envia un escrit on considera que és necessari iniciar el procés de creació d'una emissora municipal. També té present que en aquells moments hi ha una societat privada amb el nom de Ràdio Banyoles. L'any 1984, la Junta de Ràdio Banyoles va decidir que la ràdio passés a ser una emissora privada cultural, amb col•laboració de diverses entitats banyolines i sense ànim de lucre. A finals del 1986, els fundadors de Ràdio Banyoles van comunicar que tancaven l'emissora del carrer de Santa Maria. Va deixar d'emetre un temps, però un d'ells, Jordi Juanola, va voler seguir amb Ràdio Banyoles i va muntar els estudis en un local del carrer de la Sardana. Per tercera vegada, Ràdio Banyoles tornava a estar en funcionament des del mes de febrer de 1987. Volien que la Mancomunitat assumís el projecte per tenir un abast comarcal. La nova etapa duraria ben poc, ja que el 16 de febrer de 1987 la Delegació Territorial del Govern a Girona del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya envia un escrit a l'alcalde de Banyoles en el qual li comenta que han arribat denúncies del funcionament d'una emissora de ràdio cultural els promotors de la qual no tenien cap autorització. El 15 d'abril de 1987, els Mossos d'Esquadra, per ordre de la Generalitat, van precintar l'emissora. Quinze dies després, el divendres dia 1 de maig i el dissabte dia 2, a la plaça Major de Banyoles es van organitzar uns actes reivindicatius i una emissió en directe. El mes de novembre de 1987 es presenta a l'Ajuntament de Banyoles una sol•licitud d'un grup de joves de la localitat per a la creació d'una emissora local. El projecte anava signat per Xavier Tarrés Busquets, com a portaveu del grup. El 25 de setembre del 1990, la comissió de govern de l'Ajuntament de Banyoles va aprovar el model de gestió pressupostària de l'emissora municipal. L'emissora municipal de Banyoles, sota el disseny de Josep Maria Francino, va començar a emetre en període de proves el dia 10 d'octubre de 1990 des del despatx del regidor de l'Ajuntament Francesc Noguer. Després d'uns quants mesos en període de proves, Ràdio Banyoles emissora municipal es va inaugurar l'11 de març de 1991, al carrer Pere Alsius, 1. L'any 2011, per commemorar els vint anys de l'emissora, la Diputació de Girona va editar el llibre "La Ràdio a Banyoles (1952-2011)", de Joan Anton Abellan Manonellas, que recull la història de totes les iniciatives radiofòniques anteriors a la localitat.
  • Ràdio Barberà La ràdio municipal de Barberà del Vallès va començar com un projecte dels estudiants de l'institut de Barberà del Vallès. El Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, a la sessió plenària de 7 de març de 1984, va aprovar la seva creació i el mes de novembre següent es va dotar de pressupost. Va començar a emetre poc després. Ràdio Barberà, com a emissora municipal, es va instal•lar, en un principi, en un pis, propietat de l'ajuntament, al passeig Dr. Moragas i, posteriorment, es va traslladar al carrer Manuel de Falla,16.
  • Ràdio Begur Ràdio Begur té el seu antecedent l’any 1989 quan un grup de joves de Begur i poblacions veïnes comencen a emetre des d’una de les dependències de l’antic Casino Cultural. Les emissions no van durar gaire, però el grup, el mes de març del 1990, aconsegueix que es presenti una proposta de creació d’emissora municipal a l’Ajuntament, aprofitant les noves dependències de les Escoles Velles. Amb l’assessorament del radiofonista Josep Maria Francino, l’any 1991 s’inaugura Ràdio Begur, com emissora municipal, en aquell indret on, a més de la ràdio, hi havia un museu, una sala d'exposicions i una llar d'infants. Les primeres emissions, en fase de proves, es van fer el setembre de 1991. A principis del 1992, es començà a posar en antena la primera graella de programació.
  • Ràdio Bellpuig (municipal) Emissora municipal de Bellpuig. Va començar a emetre, en proves, l'any 1986. Es va inaugurar la Diada de l'11 de Setembre de 1987. Els primers estudis estaven a l'edifici de l'Ajuntament. Un dels seus impulsors va ser Josep Pont, qui anys després va fundar el consorci Localret i va ser vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya. L'Ajuntament de Bellpuig, l'any 1994, va rebre una llicència provisional d'emissió. L'any 1995, Ràdio Bellpuig es va traslladar a la nova Casa de Cultura de la localitat. El desembre d'aquell any Ràdio Bellpuig es va adherir a la Federació Catalana de Ràdios i Televisions Locals. El març del 2009, la Generalitat de Catalunya autoritzà la concessió definitiva de freqüència d'emissió a Ràdio Bellpuig. La seva seu està a la plaça Sant Roc.
  • Ràdio Bellver Emissora municipal de Bellver de Cerdanya Els seus estudis inicials estaven a les golfes de Ca les Monges del carrer de l'Església. El mes de juny de 1993 es van inaugurar els estudis en un baix de l'avinguda Pere Sicard. L'any 1995, el director de l'emissora era el periodista Carles Pont. El mes de juny de 2001, Ràdio Bellver es va incorporar a la Federació de Ràdio Local de Catalunya. L'any 2005 dirigia l'emissora Néstor Travieso. Poc després, cap a l'any 2006, Ràdio Bellver va passar a ser gestionada pel grup privat de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, que tenia els seus estudis de ràdio al Principat d'Andorra. El contracte entre l'empresa i el consistori acabava l'any 2009. Posteriorment, l'Ajuntament de Bellver de Cerdanya va recuperar la gestió directa de la seva ràdio municipal. L'any 2009, Ràdio Bellver feia connexions amb COM Ràdio.
  • Ràdio Berga (Municipal) La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l'any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l'època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal·lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d'elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L'Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986, Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment, a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. Ràdio Berga també va formar part de l'inici de la Cadena Nova, durant un parell d'anys. Ràdio Berga, a poc a poc, es va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s'hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L'estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l'objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l'11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal·lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d'emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l'emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga: Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d'uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L'any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l'Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l'Audiovisual de Catalunya, perquè l'emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l'avaria s'havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l'emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. L'any 2023, la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia continuar escoltant al portal d'Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l'extreta de "Guía de la radio")
  • Ràdio Besalú L’emissora municipal de Besalú va començar les emissions el mes de setembre de l’any 1985, coincidint amb la Festa Major. Es van començar a fer proves mentre es muntava l’envelat i la primera emissió oficial va ser el sorteig de les llotges. Les primeres emissions es van fer des de l’antic dispensari. Allà, la ràdio s’hi va estar un any, fins que va estrenar els estudis de Can Tenas, el 10 de maig de 1987, al carrer Portalet. Inicialment, Ràdio Besalú va funcionar com una comissió de treball de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament. Als inicis, els programes només es feien en cap de setmana i a l’estiu de 1986 es va ampliar les hores d’emissió. Alguns dels seus impulsors van ser Salvador Garcia-Arbós, Joan Gratacós i Jesús Balateu. El presentador i escriptor Martí Gironell (1971) va començar la seva carrera periodística, quan tenia 14 anys, a Ràdio Besalú.
  • Ràdio Bisbal La idea de crear aquesta emissora va sorgir d'un grup d'estudiants de l'institut, aficionats a l'electrònica, els quals a les estones lliures feien funcionar una emissora des d'un local situat al carrer Tramuntana. Va fer la seva primera emissió el dia 1 de maig de 1981. El 17 de desembre de 1982 van fer una passa significativa quan van inaugurar els estudis a l'edifici del Centre Comercial Bisbal i aquell dia es va fer la presentació oficial de l'emissora Ràdio Bisbal. El batlle bisbalenc, Joan Hugues, va manifestar el seu interès i afany de potenciar aquesta emissora, però els ajuts no van arribar mai i la ràdio, sense ànim de lucre, s'intentava finançar amb la publicitat. El juliol de 1983, a conseqüència dels problemes interns que patia, Ràdio Bisbal va deixar d'emetre momentàniament. A l'assemblea general, dos membres de l'emissora, havien estat expulsats. En aquell moment, la ràdio tenia una junta gestora municipal que havia de regular el seu procés de municipalització. Pocs dies després va tornar a emetre, El mes de novembre de 1983, l'emissora es va reestructurar i va començar a treballar com a emissora municipal. L'Ajuntament va comprar una emissora de 50w. Des de 1993, els estudis de la ràdio van passar a estar situats al denominat edifici dels Mestres del carrer Morró. A inicis de la dècada del 2010 va deixar d'emetre. Per tornar a fer-ho entre 2013 i 2017, any en què novament va deixar d'emetre. L'Ajuntament de La Bisbal va destinar una partida del pressupost de 2019 per a nou equipament per la ràdio municipal i per recuperar la programació local. La coordinació de les obres dels nous estudis les va fer Ràdio Capital. Els estudis de l'emissora, a la primavera de 2020, van passar a estar a l'edifici de l'antic ajuntament. Els nous estudis es van acabar el mes de juliol de 2020 i durant aquell estiu algun programa de Ràdio Capital es va fer des d'aquells estudis. Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, dissabte 13 de febrer de 2021, es va estrenar la radio fórmula musical amb denominació d'origen i des del mes de març es van començar a oferir alguns nous programes.
  • Ràdio Blanes (municipal) Blanes va tenir una emissora, en ona mitjana, des del 20 de juliol de 1954. Inicialment s’identificava com Emisora Villa de Blanes. Tenia els estudis a les golfes del primer Casino de Blanes. Pocs anys després va passar a ser Radio Blanes i es va integrar a la Red de Emisoras del Movimiento. Va transmetre fins a principis de l’any 1963. Des del 1983 fins al 1985 va funcionar una emissora privada en FM amb el nom inicial de Ràdio Blanes que poc després va passar a dir-se Antena Blava. El març de 1991, l’Ajuntament de Blanes posava en marxa en període de proves l’emissora municipal, recuperant el nom de Ràdio Blanes. El 18 de juliol de 1991, el ple municipal ratificava la creació d’una empresa de gestió de la ràdio i de la televisió de Blanes: Mitjans de Comunicació Municipals de Blanes S.A. Els estudis estaven instal·lats a l’avinguda de la Pau i van ser inaugurats oficialment el 26 de juliol de 1991, coincidint amb la festa major. Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de de l’any 1985, l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar per requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal·lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985 els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina, el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
  • Ràdio Bruc Emissora municipal del Bruc. El mes de setembre de l'any 1983 ja estava en funcionament. L'any 1989, dos dels seus promotors van ser Miquel Fàbregas i Jaume Escriu. En aquell moment els estudis estaven a l'edifici de l'Ajuntament. El mes de setembre de 1995 ja connectava amb la programació de COM Ràdio. La ràdio va estar activa fins a l'any 2009, aproximadament.
  • Ràdio Cabanes Ràdio Cabanes va néixer el 23 d'abril de l'any 1996, com una iniciativa de l'Ajuntament de Cabanes. Els seus inicis van ser una programació bàsicament musical, a més d'estar al servei de les entitats i població de Cabanes i de promocionar les activitats que es feien a la comarca. Anys després, a Ràdio Cabanes es va posar en marxa una escola de ràdio. Durant uns anys va estar inactiva i cap a l’any 2009 va reprendre l’activitat. Ràdio Cabanes "La petita de l'Empordà" és una entitat que té la concessió administrativa com emissora municipal. El local on té els estudis està cedit per l'Ajuntament de Cabanes, qui en finança les seves despeses. La resta de despeses de l'emissora: el manteniment, renovació, ampliació de material i d'altres es porta a terme gràcies a les col·laboracions i aportacions econòmiques de diverses empreses o particulars. Ràdio Cabanes és una emissora sense afany de lucre. La televisió per Internet de Figueres Vent del Nord TV distribueix per Internet la programació de Ràdio Cabanes. (Font: Autoria pròpia amb dades de Vent del Nord TV)
  • Ràdio Cabrera Emissora municipal de Cabrera de Mar. Un dels seus promotors va ser César Escobedo Ramírez. La gestiona el Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Cabrera de Mar, una entitat cultural sense ànim de lucre, que cerca la promoció i la difusió dels mitjans audiovisuals a Cabrera de Mar. Té la seva seu a Can Bartomeu, al camí de Can Segarra.
  • Ràdio Caldes L'estiu del 1980, els calderins Francesc Bartomeus i Jordi Fontcuberta, vinculats al món dels radioafeccionats, van impulsar la creació d'un col•lectiu per fer ràdio al poble i van demanar a l'Ajuntament que, tal com s'estava fent a altres municipis, es creés a Caldes de Montbui una ràdio municipal. El consistori va recollir la petició i va donar suport al projecte i, per iniciar els tràmits administratius, va sol•licitar la freqüència al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i va oferir un local municipal per ubicar-hi la ràdio incipient. L'emissora municipal, Ràdio Caldes, va fer les primeres emissions radiofòniques l'octubre de 1980, durant la Festa Major de Caldes de Montbui. Després va emetre un cop per setmana, els diumenges a la tarda. Des de la seva primera ubicació, a l'edifici de l'antic ajuntament, Ràdio Caldes ha passat per dues ubicacions més, un segon local municipal ubicat en un edifici adjacent a l'ajuntament i l'actual ubicació, a la segona planta del Centre Cívic i Cultural del carrer Buenos Aires. A la localitat també funciona l'Associació Calderina de Ràdio.
  • Ràdio Calella L'Agrupació de Radioaficionats de Calella va posar en marxa, a la primavera de 1979, unes emissions experimentals setmanals en FM sota el nom de Ràdio Calella, emissora de l'URC. El mes de juliol de 1979, algun dels seus membres van ajudar a posar en marxa Ràdio Festa a Arenys de Mar, durant les Festes de Sant Zenon. Ràdio Calella va néixer el setembre de 1981 en el marc de la Fira de Calella i l'Alt Maresme. És la quarta emissora municipal més veterana del Maresme, després de Ràdio Arenys, Ràdio Canet i Vilassar Ràdio. La ràdio va néixer per iniciativa d'alguns radioaficionats de la localitat entre els quals hi havia Lluís Mayà, qui va ser l'últim alcalde abans de l'època democràtica, durant el mandat 1975-1979. L'any 2003 es va integrar a l'empresa municipal Ràdio Calella Televisió.
  • Ràdio Callús L’emissora municipal Ràdio Callús va començar a emetre l'any 1979.
  • Ràdio Cambrils L'alcalde de Cambrils, Joan Mas i Nolla, va inaugurar oficialment Ràdio Cambrils, emissora municipal, el 29 d'abril de 1985. En un primer període, les emissions eren de tarda i nit. Després d’haver estat uns anys sense emetre, el mes de maig de 2010 va retornar a l’activitat, quan es va signar l'acord de col·laboració entre Ràdio Cambrils i l'Agència de Comunicació Local, entitat gestora de COM Ràdio. Aquest acord permetia a Ràdio Cambrils accedir a la plataforma Sindicada 2.0 d'intercanvi de continguts i coneixements entre la COM i les emissores municipals i entre elles mateixes. El 31 de gener de 2013, Ràdio Cambrils i el canal de televisió TdCamp van deixar d'emetre després que l'Ajuntament de Cambrils hagués decidit tancar-los per motius econòmics. Ràdio Cambrils va tornar a les ones abans de les eleccions municipals del 26 de maig de 2019. La posada en marxa va ser progressiva i el gruix de la programació va començar el setembre de l'any 2019.
  • Ràdio Camprodon La primera emissió de ràdio a Camprodon, la va fer Radio Misión en Ona Mitjana quan el camió que transportava l'equip emissor va arribar a la localitat, a mitjan dècada de 1950. Es va fer des de la rectoria i l'antena es va posar en el campanar de l'església. Les emissions es van fer durant set dies. La següent experiència radiofònica va ser a Ràdio Llanars, que va funcionar en ona mitjana a principis de la dècada de 1960. La va impulsar i muntar Patllari Colom quan va ser l'alcalde del poble, donat que era tècnic en electrònica. Va durar pocs mesos. Una vegada celebrades les eleccions municipals de 1979, Ràdio Camprodon va començar a emetre en FM el 8 d'agost de 1980. Va ser la setena emissora municipal catalana després de Ràdio Arenys, Ràdio Rubí, Ràdio Canet, Ràdio Sant Boi, Ràdio Esparreguera i Vilassar Ràdio i la primera de les comarques Gironines. En la seva primera emissió va estar en marxa quasi un parell d'hores. Els estudis estaven en el segon pis de l'Ajuntament de Camprodon. L'octubre de 1980 es va fer a Rubí la primera trobada dels representants de tots els municipis que tenien emissora municipal i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Max Cahner, va anunciar que se n'autoritzarien 18, entre elles la de Camprodon. El 2 d'abril de 1986, Ràdio Camprodon va quedar adherida a cadena a Ràdio Ripoll completant, d'aquesta manera, l'acord a què varen arribar el dia 19 de març de 1986 pels alcaldes de quatre poblacions ripolleses amb emissores municipals, pel qual Ràdio Campdevànol, la Veu de Sant Joan les Abadesses i Ràdio Camprodon s'adherien a Ràdio Ripoll, donat que aquesta darrera era l'única de la comarca que estava legalitzada. Aquell acord va ser pres, després que la Generalitat de Catalunya fes palesa la seva intenció d'expedientar les emissores municipals que no disposessin de la corresponent llicència. Les emissores tot i continuar oferint una programació pròpia connectaven la major part del temps amb Ràdio Ripoll.
  • Ràdio Canet L'emissora municipal de Canet de Mar va començar a emetre el 9 de febrer de 1980 des del "galliner" de Can Bartomeu Atmetller. Va ser la segona emissora municipal del Maresme, després de Ràdio Arenys, i la tercera de Catalunya. Entre els seus promotors hi havia en Joan Ramon Mainat, presentador de Cançons al vent a Ràdio 4, emissora de la qual en va ser cap de programes a la dècada dels vuitanta.
  • Ràdio Cap de Creus La història de Ràdio Cap de Creus es remunta a l’any 1983, quan José Luis Aznarez va donar els primers aparells que varen ser la base per crear una emissora a la localitat feta per joves. La segona etapa de la ràdio de Cadaqués s’enceta quan l’Ajuntament se’n fa càrrec i Ràdio Cap de Creus esdevé emissora municipal. Els estudis estaven al costat de l’Oficina de Turisme. L’any 1990 es van traslladar a la Torre des Boigs, i, posteriorment, van passar a estar al carrer Carles Rahola.
  • Ràdio Capellades Ràdio Capellades va començar a emetre l’any 1983 des dels baixos de l’Ajuntament de la localitat. Posteriorment es va traslladar a la Casa de Cultura de Cal Ponent. El març de 1993 Ràdio Capellades amb Ràdio Nova, de Vilanova del Camí, i Montbui Ràdio, de Santa Margarida de Montbui van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l’Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L’experiència va durar un parell d’anys.
  • Ràdio Capital de L’Alt Camp Emissora de Valls que va sorgir com a iniciativa del grup d'Electrònica de l'AAEET. Va començar a emetre l'any 1984. Inicialment, no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l'Ajuntament de Valls, passant a ser municipal el juliol de 1985. Però la Generalitat de Catalunya la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l'Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l'emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d'aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de L'Alt Camp comencés a emetre, es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjan febrer de 1985. A finals de la Cadena 13, Ràdio Valls també en formava part. Posteriorment, va passar a ser Ràdio Valls-Ràdio Flaixbac i Ràdio Valls – RAC 105. L'Ajuntament va posar en marxa l'emissora municipal Ona Valls el 23 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi de 2012, Ona Valls va deixar d'emetre.
  • Ràdio Cardona Ràdio Cardona va començar a emetre en ona mitjana, oficialment, el dia 6 de juny de l’any 1954 com l’emissora número 54 de la Red de Emisoras del Movimiento (EFE-54 de la REM). El seu impulsor va ser el radioaficionat Josep Basora, qui mesos abans havia començat a transmetre música. L’any 1965 l’emissora va haver de tancar quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM o tancar. L’any 1984 es va crear Ràdio Cardona, emissora municipal. L' any 2004, els estudis de Ràdio Cardona es van traslladar a la casa del mestre de les Escoles Escassany, ubicades a la plaça de la localitat que porta el seu nom. Ràdio Cardona va deixar d’emetre l’any 2011. El juny de 2015, Xavi Pasquina va iniciar una campanya a Facebook demanant la reobertura de l’emissora. (Font: contingut propi i l’extret del reportatge “Ràdio Cardona, 50 anys amb tu” fet pel Cinema Amateur Cardoní l'any 2005.
  • Ràdio Cassà Ràdio Saturn, emissora del Tercer Sector de Cassà de la Selva, va començar a emetre l’any 1982. La dirigia Joaquim Cassà, un dels regidors de l’Ajuntament. L'any 1984, Ràdio Saturn va rebre una ordre de tancament del ministeri de Telecomunicacions i a l’any següent una ordre de la Generalitat en el mateix sentit. El 26 d’abril de 1985, el ple de l'Ajuntament de Cassà va aprovar la creació d'una emissora municipal recollint la proposta formulada pel director de Ràdio Saturn. Aquesta decisió provocà un cert aldarull en el ple, ja que alguns representants de l'altra emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, no hi acabaven d'estar d'acord. Ràdio Cassà havia estat creada per alguns components de Ràdio Saturn que havien deixat la ràdio, com Claudi Barnés. Ràdio Saturn va tancar el dia 1 de maig de 1985. L’emissora municipal de Cassà de la Selva, Ràdio Cassà, va començar a emetre el 19 de maig de 1985, aprofitant els equips de Ràdio Saturn. La segona emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, va finalitzar les seves emissions aquell cap de setmana. L'emissora municipal Ràdio Cassà va estrenar unes noves instal•lacions a l’edifici de Can Nadal, coincidint amb la Festa Major, el dia 23 de maig de 1986. El director de l'emissora era Joaquim Cassà -que dimitiria el 30 de juliol següent-, que ho havia estat de Ràdio Saturn, i el cap de programes Xavier Xirgo. A l’estiu de 1986 va deixar d’emetre un mes i va reprendre les emissions el 16 de setembre de 1986. El 13 de desembre de 1987 es van inaugurar els nous estudis situats al primer pis de l'edifici de Correus i Telègrafs, situat a la plaça de la Coma. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear, conjuntament, l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. Ona 90 constava com a ràdio municipal de Campllong, que va ser inaugurada l’11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical “El so impacte” i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic Ràdio Styl Gironès va passar a identificar-se com Top Gironès FM. L'emissora, gestionada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva, combinava la radiofórmula musical amb els espais culturals i d'informació. L’emissora municipal de Cassà de la Selva va ser de les primeres emissores de les comarques gironines a digitalitzar els seus estudis, el 1997. El nom de Top Gironès FM es va emprar fins a l’any 2007. Posteriorment, es va recuperar el nom de Ràdio Cassà.
  • Ràdio Castellar Té la seva seu al carrer Major. Emissora municipal de Castellar del Vallès. Va començar a emetre l'any 1981. El mes de setembre d'aquell any ja figurava al llistat de les 28 emissores municipals que existien aleshores. Ràdio Castellar està adherida a La Xarxa Audiovisual Local i forma part de la Federació Catalana de Ràdios Locals.
  • Ràdio Castelldefels L’emissora municipal de Castelldefels es va posar en funcionament el 19 d’abril de 1982.
  • Ràdio Castellterçol Ràdio Castellterçol va ser inaugurada el 21 de gener de 1989, coincidint amb la diada de Sant Fruitós, patró del poble. La idea de crear-la va sorgir d'un grup de joves de Castellterçol. L'any 1991 es va haver de tancar i va acabar la seva primera etapa. Un grup de veïns del poble va proposar a l'Ajuntament la idea de tornar a posar en marxa Ràdio Castellterçol, a principis del 2017. El govern local ho va acceptar i va iniciar els treballs per recuperar-la, realitzant tots els tràmits corresponents. El mes de març de 2018, en període de proves, Ràdio Castellterçol va tornar a emetre com a emissora municipal. Forma part de la Xarxa de Comunicació Local. Ha dut a terme tallers de formació radiofònica oberts a tothom i ha col·laborat amb l'Institut Escola Ramona Calvet, per impartir una assignatura optativa de ràdio dins de l'horari lectiu. Té els seus estudis al Bosquet de Can Sedó, al carrer Rocacorba.
  • Ràdio Celrà El grup "Celrà Jove" va començar a pensar a crear una emissora l'any 1982. A principis de 1983 van començar a emetre des de la casa d'un dels promotors. Josep Reixach, Delfí Faixedes i Pep Brugués van ser els fundadors. El grup promotor es va posar ràpidament en contacte amb l'Ajuntament. L'1 de febrer el ple de l'Ajuntament de Celrà va acceptar la sol·licitud presentada pels tres joves per tal de crear la ràdio municipal i contribuir a una part de les despeses d'aquesta. Així mateix, va cedir una habitació de les Escoles velles, per tal d'habilitar-hi l'equip i l'estudi. A mitjans del mes de febrer es van fer les primeres proves d'emissió des de la nova seu. L'Ajuntament també va acceptar adherir-se a l'EMUC (Emissores Municipals de Catalunya). El 24 d'abril de 1983 va començar a emetre en període de proves. La programació es feia el dissabte, de dos quarts de deu del matí fins a les nous del vespre, i el diumenge, des de dos quarts de deu a dos quarts de tres. Ràdio Celrà connectava amb els informatius de Ràdio 4. El desembre de 1985, el teulat de l'edifici de les Escoles Velles es va ensorrar per una nevada. Aquest fet va provocar que durant dos anys Ràdio Celrà no pogués funcionar. Va reprendre les seves emissions el desembre de 1987. Jaume Banti, electricista industrial, cap a l'any 1992 va entrar a la ràdio per fer un programa i passats uns anys la va dirigir i va dissenyar els nous estudis. A principis de 1998, Ràdio Celrà va suspendre temporalment les emissions per treballar en la redefinició de la seva programació i per unes obres a l'edifici de les Escoles Velles. A l'any 2002 es van construir els nous estudis i, a l'any 2003, Ràdio Celrà va passar a estar ubicada el Centre Cultural La Fàbrica, un edifici rehabilitat de l'antiga fàbrica Brillas i Pagans, a la carretera de Juià. El mes de gener de 2016, Ràdio Celrà va estrenar una aplicació per a mòbils i va posar en marxa un nou web que va incorporar ràdio a la carta. Abans de l'estiu, l'emissora va engegar un canal de televisió en línia, a través de la plataforma de televisió a la carta xip/tv de La Xarxa.
  • Ràdio Centelles A Centelles, a l’any 1957, funcionava una emissora parroquial en ona mitjana. L’emissora municipal en FM Ràdio Centelles va obrir l’any 1987. A principis de la dècada de 1990, Ràdio Centelles formava part de la Xarxa d'Emissores Municipals d'Osona, que estava integrada, a més, per Ràdio Taradell, Ràdio Ona, Ràdio Roda, Ràdio Pista, Ràdio Montesquiu, Ràdio Voltregà i Ràdio Manlleu. Als anys 1991 i 1992 algunes parts de l’emissió eren compartides amb Ràdio Pista i la mateixa programació sortia per les dues freqüències. Ràdio Centelles va estar innactiva des del 1993 al mes de maig del 1996. Anys després va travessar un no període de dificultats i limitacions. L’Ajuntament de Centelles volia annexionar la ràdio a una proposta conjunta d’emissores municipals del sud de la comarca d’Osona per assegurar la continuïtat. Cap a l’any 2005 Ràdio Centelles va deixar d’emetre. El 10 de gener del 2006 la directiva de Ràdio Centelles i Ràdio Pista, d’Hostalets de Balenyà, van decidir emetre alguns programes conjuntament, a través de la segona. El primer programa de Ràdio Centelles en unir-se a Ràdio Pista va ser “Déu Vos Guard”. El motiu d´aquesta emissió conjunta va ser degut a que Ràdio Centelles tenia paralitzades les seves emissions per motius d´obres en les seves instal·lacions. Aquesta emissió conjunta també volia englobar altres emissores municipals de les rodalies. Finalment, el projecte va quedar suspès per discrepàncies burocràtiques i polítiques entre els ajuntaments implicats. Ràdio Centelles va organitzar el 31 d'agost de 2006 la festa Original Sound Night a la Pista de Centelles coincidint amb la Festa Major. En acabat de la festa, es va procedir a fer una última reunió de l'Equip de Coordinació i Organització de Ràdio Centelles (ECORC). El coordinador i la sots-coordinadora de l’emissora i l’equip de l’ECORC van renunciar als seus càrrecs respectius, a partir del dia 1 de setembre. Només va quedar un membre actiu de l’ECORC amb la intenció de no deixar un buit absolut amb la intenció que, si hi havia un canvi en la voluntat dels responsables municipals es pogués reprendre l’emissió de Ràdio Centelles. En aquell moment tres programes de Ràdio Centelles van trobar una continuïtat a través de les ones de Ràdio Pista d’Hostalets de Balenyà. Al “Pla d’acció 2021-2022 del Pla Estratègic d’educació + cultura de Centelles” es contemplava “Engegar de nou Ràdio Centelles. Podria ser online, amb canals de les entitats, les escoles, i si tinguéssim un petit espai, aprendre a editar, presentar, produir... Portant-lo sobretot el jovent”.
  • Ràdio Cerdanyola Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l'any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès. Es va clausurar l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència. El que seria Cerdanyola Ràdio, emissora municipal, va començar les seves emissions l'any 1983 amb el nom d'Antena Directa i, mancomunada, amb Ripollet durant els seus primers anys d'existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada "Xaneta" qui va comptar amb l'ajut del mateix grup de radioafcionats que havien muntat Ràdio Cerdanyola per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l'Ateneu de Cerdanyola. L'any 1991, l'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio.
  • Ràdio Cervelló L'emissora municipal de Cervelló va començar a emetre el 23 d'abril del 1990. La idea va sorgir d'un grup de joves de Cervelló. La van presentar a l'Ajuntament del municipi, proposta que va ser ben acceptada. Els estudis estan al carrer Major, a l'edifici de l'Ajuntament de Cervelló.
  • Ràdio Cervera El projecte local de Ràdio Cervera va iniciar-se el 1983 quan l'Ajuntament de Cervera va sol·licitar-ne la llicència d'emissió. Però des de l'inici va ser una emissora de la Cadena 13. Va començar a emetre, en proves, el setembre de 1983. El gener de 1984 va començar la programació regular. El 1987, La Paeria de Cervera va renunciar a la freqüència i aquesta va passar a ser propietat de la Cadena 13. Aleshores es va identificar com Cadena 13 Cervera-Tàrrega. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. L'octubre de 1990, Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Quan l'any 1994 es va fer l'operació de venda de les participacions de COPE en l'accionariat de les emissores de la Cadena Nova. La COPE va vendre Ràdio Cervera a un particular. Aleshores, la llicència va ser adjudicada a la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA, mitjançant Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 30 de maig de 1995. Posteriorment, la societat Ràdio 13 de Catalunya, SA va transmetre la titularitat de l'esmentada concessió a la societat Ràdio Cervera, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 9 de novembre de 1999. Novament, la concessió es va transmetre en favor de la societat Ona Catalana, SA, operació que el Govern de la Generalitat de Catalunya va autoritzar mitjançant Acord de 6 de juliol de 2004. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, mitjançant l'Acord 189/2007, de 13 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va renovar a la societat Ona Catalana, SA, la concessió de l'emissora de Cervera 99.2 MHz, per un període de deu anys. Posteriorment, mitjançant l'Acord 85/2008, de 4 de juny, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, s'autoritza, entre d'altres, una operació de fusió per absorció d'Ona catalana, per part de la Sociedad Española de Radiodifusión. Segons l'Acord 253/2010, de 17 de novembre, del Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya es va autoritzar la transmissió de la llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual radiofònica a la localitat de Cervera (99.2 MHz) per part de la seva titular, la Sociedad Española de Radiodifusión, a favor de la societat Ràdio Lleida.
  • Ràdio Ciutat de Badalona Va començar l’any 1979, com una emissora del tercer sector, i sota titularitat pública municipal, el 7 de juliol de 1981. Ràdio Ciutat de Badalona va començar a emetre el Nadal de 1979 al barri de Dalt la Vila. Silvestre Ramon i Jordi Turtós, que serien poc temps després el primer director i el primer responsable de programes de l’emissora municipal, després de fer un treball universitari sobre la ràdio, van pensar que en podrien crear-ne una a Badalona. Per crear-la van entrar en contacte amb tres militants badalonins del Partit Socialista de Catalunya: Toni Serra, aleshores primer secretari del PSC a Badalona, Edelmir Sancho, responsable de temes culturals del parit i Felipe Ruiz Sabido -germà el regidor a l’Ajuntament Juan Felipe Ruiz Sabido. El primer emissor que van fer servir era un antic equip a vàlvules de Radio Calatayud. El tècnic de so Joan Vidal, net del creador de Ràdio Miramar, els va ajudar en els aspectes tècnics. Cap a la Setmana Santa de 1980 l’emissor es va espatllar i la ràdio va deixar de funcionar. Els primers intents de crear una ràdio municipal es van produir a principis de l’any 1980 quan el conseller de Participació i Promoció Ciutadana, Manuel Armentero, del PSUC, va proposar al govern municipal la seva creació. Degut a les confrontacions polítiques municipals del moment el projecte no va tirar endavant. El 18 de novembre de 1980 l’Ajuntament de Badalona va aprovar les “Normes reguladores del Servei Municipal del Ràdio Ciutat de Badalona i el mes d’abril de 1981 es va constituir el Gabinet Municipal de Mitjans de Comunicació. L’alcalde Màrius Díaz va encarregar la creació de l’emissora municipal a Silvestre Ramon, Jordi Turtós i Jordi Ferrerons. El dia 2 de juny de 1981 en un pis del número 20 del carrer del Mar, sobre el cinema Verbena, la futura seu de l’emissora, es va fer la primera reunió de l’equip promotor. A mitja tarda del 7 de juliol de 1981 es va començar a emetre un senyal indicatiu i una falca de promoció. La locutora era la periodista Marta Puértolas, qui durant un mes va compaginar la seva feina al programa Protagonistas de Luis del Olmo amb la presentació del programa de tarda de Ràdio Ciutat de Badalona.. Fins el dia 12 de juliol es van fer transmissions irregulars per ajustar els aspectes tècnics. El dia 13 de juliol va començar l’emissió diària i el mes de setembre es va fer el llançament definitiu de la programació. El mes de novembre de 1996 el gerent de Ràdio Ciutat de Badalona, Jordi Soler i Miravent, va rebre l’encàrrec del Consell d’Administració de buscar un nou local per traslladar l’emissora i crear una futura televisió municipal. Aquell mes la ràdio havia comprat el canal de televisió local Canal 51. Per poder agrupar els dos mitjans, les instal·lacions es van traslladar fora del centre de la ciutat, a un edifici de quatre plantes al barri de Morera. El mes de febrer de 1998 Ràdio Ciutat de Badalona va obrir el seu web a Internet. El 17 de gener de l’any 2000 es va canviar el nom de l’empresa Ràdio Ciutat de Badalona pel de Badalona Comunicació. I el 14 de febrer del 2000 la televisió Canal 51 va passar a ser Televisió Badalona. El 12 de maig de l’any 2000 Ràdio Ciutat de Badalona va rebre del govern espanyol la concessió definitiva que autoritzava l’explotació de la ràdio. El tràmits havien començat l’1 de juny de 1993. El mes de setembre de 2001 es va començar a distribuir la programació de la ràdio per Internet (Informació extreta del llibre “20 anys de Ràdio Ciutat de Badalona” de Jordi Martí Campañá i Joan Montornès, editat per Badalona Comunicació l’any 2002)
  • Ràdio Ciutat de Valls Es tracta del segon projecte de ràdio municipal, que es pot escoltar només per Internet. Abans havia existit l’emissora municipal Ona Valls, en FM. L’Ajuntament la va posar en marxa, en període de proves, a finals del mes de maig de 1998, per transmetre la fase final del play-off de la lliga femenina de bàsquet que el Club Bàsquet Valls jugava a Galícia. Va ser inaugurada el 23 de juny de 1988 i la programació regular va començar a mitjans del mes de setembre. Els estudis estaven en un edifici municipal de la carretera del Pla. L’Ajuntament de Valls el 23 d’abril de 2012 va informar als treballadors de l’emissora municipal Ona Valls del seu tancament immediat i definitiu. El consistori ja s’havia plantejat dos anys abans (2010) la clausura de l’emissora, que en els darrers anys havia patit una manca d’inversió pública. Ràdio Ciutat de Valls, de titularitat municipal, va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. El pressupost municipal inicial va ser de 30.000 euros per fer possible la compra de materials i la creació de la plataforma necessària a Internet. Els pòdcasts dels programes i el conjunt de continguts radiofònics es podien escoltar a través del web www.rcvalls.cat. Els estudis de la ràdio municipal estaven emplaçats a les instal·lacions de Vallsgenera, a Valls. Una segona etapa de ràdio pública municipal va començar amb la posada en marxa de Ràdio Ciutat de Valls, que va començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet el 13 de febrer de 2018, en període de proves. Seguia la línia de Ràdio Ciutat de Tarragona, impulsada per l’empresa Quimeras, amb qui l’Ajuntament havia signat un contracte municipal. A l’any 2019 Ràdio Ciutat de Valls va passar a estar gestionada a través de l’empresa Ràdio Televisió de Catalunya Nova, que també portava la gestió de les ràdios privades HIT 103, Ràdio Flaixbac i Flaix FM, a Valls. El 13 de febrer de 2023 es va integrar a La Xarxa.
  • Ràdio Corbera A principis de l’any 1984 els germans Ferran Martínez i Jordi Martínez van muntar una emissora al garatge del seu domicili al carrer Sant Jordi. Temps després, l’emissora passaria a ser municipal i es va instal·lar al Passatge de la Ràdio. L’emissora municipal de Corbera de Llobregat es va inaugurar el 23 d'abril de 1984.
  • Ràdio Corbins Emissora municipal de Corbins. Va començar les seves emissions l’any 1984. El Consorci d’Emissores Municipals de les Terres de Lleida, Emun FM, es va iniciar l’any 2005 amb el suport de quatre municipis: Almenar, Alguaire, Alfarràs i Rosselló. Poc després, Alfarràs es va despenjar mentre que Albesa, Corbins i Torrefarrera s’hi van sumar. Més tard, van marxar Corbins i Rosselló i va tornar Alfarràs. Emun FM Ràdio estava format l’any 2021 pels municipis d'Albesa -la Noguera-, Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins i Torrefarrera -tots del Segrià. La seu administrativa l’estudi d'Emun FM Ràdio es troba a l'Ajuntament de Torrefarrera. Totes les emissores emeten la mateixa programació feta de forma conjunta. Ràdio Corbins té la seu al carrer La Creu.
  • Ràdio Cornellà L'emissora municipal de Cornellà de Llobregat va iniciar les seves emissions en proves el juny de 1981, en un petit estudi situat al parc de Can Mercader. El mes de maig del 1982 van començar les emissions de manera estable. Els estudis es van traslladar al carrer Costa Brava l'any 1984.
  • Ràdio Cubelles La creació de l’emissora municipal de Cubelles es va aprovar al ple de l’Ajuntament del 13 de novembre de 1980 i va començar a emetre en proves els dies 15, 17 i 22 de febrer de 1981. La inauguració oficial es va fer el 22 de març de 1981. L’estudi estava a les golfes de l’edifici de l’Ajuntament de Cubelles. Un dels seus promotors va ser el periodista Ramon Farré, qui també va impulsar Ràdio Ribes, a Sant Pere de Ribes, que va començar a emetre el mes d’abril de 1981. El setembre de 1981 en va ser el seu director. A principis de l’any 1982, Ràdio Cubelles organitza una programació de dotze hores setmanals. El 6 de març de 1983, l’emissora municipal va inaugurar uns nous locutoris, coincidint amb el segon aniversari. Estaven al Casal de Cultura. L’any 2006 Ràdio Cubelles celebra els seus primers 25 anys d’història. L’emissora organitza tota mena d’actes de celebració i fins i tot es fa responsable del Sermó del Carnestoltes. Un impuls que permetrà que l’emissora torni a recuperar el seu paper dinamitzador a la vila. Aquell any es van millorar els estudis del carrer de Colom per tal de dotar-los de nous equips informàtics, taules de so, etc. Els continguts es van començar a distribuir per Internet. El 2010, amb l’arribada definitiva de la TDT, Ràdio Cubelles pot abastar a la banda d’UHF tota la comarca del Garraf. Una altra renovació que afecta els continguts radiofònics és l’aparició dels podcasts i la ràdio a la carta. En aquest sentit, la pàgina web de Ràdio Cubelles comença a oferir la possibilitat de recuperar programes, entrevistes i informatius en qualsevol moment. El dia de Sant Jordi del 2015 es llençar la nova pàgina web i s’amplien els estudis. (Font: pàgina web de Ràdio Cubelles)
  • Ràdio Cunit L’emissora municipal Ràdio Cunit va néixer el 24 de març de 2007.
  • Ràdio DOS 84 Ràdio Hostalric La història de Ràdio Hostalric va arrencar el mes de febrer de 1983, quan un grup de joves de la localitat van presentar al consistori un projecte per muntar una emissora municipal. El consistori va recollir i va fer seva la proposta, concedint un fons econòmic i un local perquè es pogués iniciar el projecte. Ràdio Hostalric va començar a emetre el 2 de maig de 1983. El 15 de maig es va fer la inauguració oficial. El seu primer director va ser Miquel Saurí. Després de les eleccions municipals de 1983 el nou consistori no es va mostrar decidit a donar suport a la ràdio. L'any 1984 l'emissora va adoptar el nom de Ràdio DOS 84 Ràdio Hostalric. El febrer de 1985, els integrants de la ràdio van presentar un escrit a l'ajuntament demanant un local més adient o reformar el que ocupaven i diners per renovar l'equip. El director en funcions era Pep Juanuix. Al ple municipal del mes d'abril de 1985 es va presentar una interpel·lació del regidor Eusebi Sànchez sobre la qüestió i el govern municipal va respondre «se'n pren nota». Des de meitat de la dècada de 1980 el director de Ràdio DOS 84 Ràdio Hostalric va ser Salvador Martí. Els estudis de la ràdio van passar a estar a casa seva. El setembre de 2018 va rebre la distinció d'Hostalriquenc Il·lustre.
  • Ràdio Delta Ràdio Delta, l’emissora municipal de Deltebre, es va posar en marxa el 9 d’agost de l’any 1983, gràcies a l’ajut d’un radioaficionat de la localitat. Feia tres anys que l’Ajuntament volia posar-la en marxa.
  • Ràdio Despí Ràdio Despí va començar les seves emissions el 23 de juny de 1995. Va ser creada per l’Associació Juvenil d'Amics de la Ràdio i tenia els seus primers estudis en uns locals propietat de la Parròquia del Carme de Sant Joan Despí. El 14 de febrer de 1997 es va veure obligada a cloure les emissions perquè no tenia llicència. Però, amb el suport de la població i de l’Ajuntament, un parell de mesos més tard, va retornar a emetre sota la titularitat municipal. El 15 de maig de 1998 es van inaugurar uns nous estudis
  • Ràdio Desvern Emissora municipal de Sant Just Desvern. És un servei creat per l'Ajuntament i aprovat per la Corporació Municipal l'any 1983. Va sorgir gràcies a la demanda d'un grup de persones de Sant Just i Esplugues, inquietes pel fenomen de la ràdio. L’emissora va començar a emetre en proves el 17 de febrer de 1984 des de les golfes de la Casa de Cultura Can Ginestar. Les emissions regulars van començar el 2 de març de 1984. Un any després de l’inici de les emissions regulars es van inaugurar uns nous estudis, situats en un annex de Can Ginestar.
  • Ràdio El Morell Emissora municipal del Morell. La primera ràdio de la localitat va començar a funcionar, de forma experimental, l'any 1984 impulsada per un grup de joves que van muntar un transmissor amb un kit de ràdio. Posteriorment, van proposar a l'Ajuntament de crear l'emissora. L'11 de març de 1985, Ràdio El Morell va començar a emetre de forma regular, amb els estudis al Centre Cultural. Cap a l'any 2000, l'emissora es va aturar. L'any 2004 es reprenen les emissions, amb un director de l'emissora que tenia 16 anys. L'any 2005 es van inaugurar uns nous estudis. L'any 2010 es van estrenar uns nous estudis i Ràdio El Morell es va integrar a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. L'any 2016, Ràdio El Morell formava part de la Xarxa de Comunicació Local. (Font Prezzi elaborat per Ari Cabré, l'any 2016)
  • Ràdio El Morell Emissora municipal del Morell. La primera ràdio de la localitat va començar a funcionar, de forma experimental, l'any 1984 impulsada per un grup de joves que van muntar un transmissor amb un kit de ràdio. Posteriorment, van proposar a l'Ajuntament de crear l'emissora. L'11 de març de 1985, Ràdio El Morell va començar a emetre de forma regular, amb els estudis al Centre Cultural. Cap a l'any 2000, l'emissora es va aturar. L'any 2004 es reprenen les emissions, amb un director de l'emissora que tenia 16 anys. L'any 2005 es van inaugurar uns nous estudis. L'any 2010 es van estrenar uns nous estudis i Ràdio El Morell es va integrar a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. L'any 2016, Ràdio El Morell formava part de la Xarxa de Comunicació Local. (Font Prezzi elaborat per Ari Cabré, l'any 2016)
  • Ràdio El Vendrell L’emissora local Radio Vendrell es va posar en funcionament el 17 de juny de 1950 a l’ona mitjana com una filial de Radio Tarragona (EAJ33). Els estudis estaven al carrer Sant Magí. Comptava amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell i del Sindicat Local d’Iniciatives. El seu impulsor va ser el radioaficionat vendrellenc Joan Arbós Perramon, que poc temps abans havia muntat la seva estació al seu domicili del carrer de les Garrofes. Cap a l’any 1954 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). A finals de 1962 les dificultats econòmiques van començar i les condicions tècniques van empitjorar. El juliol de 1965 va haver de suspendre les emissions, quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. El 24 de gener de 1981 es va inaugurar Ràdio El Vendrell emissora municipal amb la voluntat d’abastar el Baix Penedès en freqüència modulada. Els seus primers estudis estaven al mateix local del carrer Sant Magí que havia estat reformat. L’Ajuntament del Vendrell va traslladar l’emissora a una nova seu, l’edifici remodelat de l’antic Hospital de Sant Salvador, de la Carretera Santa Oliva, l’any 1994.
  • Ràdio Esparreguera Va fer la seva primera emissió el 12 de juliol de 1980, durant la Festa Major del municipi. El fundador i primer director de l'emissora va ser el periodista Xavier Sitjà. Els primers estudis estaven situats a l'edifici de l'Ajuntament. Els seus primers indicatius i sintonies van estar compostos pels integrants de l'Escola Municipal de Música d'Esparreguera. L'emissora va ser la primera a retransmetre els plens municipals. Després d'estar aturada uns mesos, el 1986 els seus estudis es van traslladar a la seu actual de l'emissora, al carrer Ferran Puig. Entre els directors que ha tingut Ràdio Esparreguera, dos també han estat alcaldes de la vila, Xavier Sitjà i Joan-Paül Udina.
  • Ràdio Falset Ràdio Falset Independent va començar a emetre l’any 1986, impulsada per un grup de joves del poble i amb pocs mitjans tècnics. L’any 1987, el projecte esdevingué en l’emissora municipal Ràdio Falset. L'Associació Cultural per a la Creació d'Emissores de Ràdio i Televisió a Falset, des de 1989, organitza una festa anual per guardonar a les persones involucrades en la ràdio. El 27 d’abril de 2004, Ràdio Falset i l’Ajuntament del municipi van signar un conveni amb el qual la gestió de l’emissora passava a estar càrrec de l’Associació Cultural per la Creació d’Emissores de Ràdio a Falset. A més, l’Ajuntament cedia un local per a Ràdio Falset situat a la plaça de la Quartera.
  • Ràdio Flix L'emissora municipal de Flix es va crear l'any 1982. El mes de juny ja funcionava i radiava el programa "El fil diari". El seu fundador i primer director va ser Francesc Xavier Vega Castellví.
  • Ràdio Fluvià Emissora municipal de Bàscara. El projecte va néixer dins de l'Associació El Pessebre, que organitzava el pessebre vivent del poble, des de l'any 1973. L'any 1984, quan va sorgir la idea de crear Ràdio Fluvià, hi intervenien 250 actors en un poble que tenia uns 500 habitants. Un dels promotors de l'emissora va ser l'historiador Albert Riera Pairó. Ràdio Fluvià va començar a emetre l'estiu de l'any 1985 durant la festa major. Només emetia durant els caps de setmana. Un grup de joves la va posar en funcionament des d'un petit local llogat i fent servir un equip mínim de radiocomunicació. L'emissora va deixar de funcionar l'any 1986 a causa de problemes tècnics amb l'aparell transmissor. El ple de l'Ajuntament de Bàscara, celebrat a mitjan mes de gener de 1987, va acordar la compra d'un aparell transmissor destinat a Ràdio Fluvià, per revivificar l'emissora municipal. El preu total d'aquell aparell era de 325.000 pessetes. L'Ajuntament n'aportà dues-centes mil, la meitat de les quals subvencionades per la Caixa d'Estalvis Provincial de Girona. Les cent mil pessetes restants van ser aportades per diverses entitats de la vila com l'agrupació creada al voltant del pessebre vivent. L'equip de col·laboradors que l'any 1985 va crear Ràdio Fluvià, la va tornar a posar en marxa a finals del mes de març de 1987. El dia 5 d'abril es va fer la presentació oficial coincidint amb la Diada del mercat dels tortells. L'equip estava format per una vintena de joves del municipi de Bàscara d'entre els quals vuit formaven part del consell de direcció. Les emissions es continuaven fent únicament els caps de setmana. Transmetia amb vint watts de potència. Tenia els estudis en un local del centre de Bàscara. La ràdio va durar poc temps, fins a l'any 1989, aproximadament.
  • Ràdio Foix Emissora municipal de Torrelles de Foix. Va començar a emetre el juny de l'any 1987. A principis de 2018, l'Ajuntament de Torrelles de Foix va renovar i actualitzar els equips informàtics i de radiodifusió de l'emissora municipal amb l'objectiu de dinamitzar i recuperar Ràdio Foix. A principis del mes de febrer de 2018, Ràdio Foix va tornar a emetre, encara en fase de proves, pels 107.9 de l'FM i també distribuïa els continguts per Internet. Es pot accedir via online des de l'enllaç player.lcinternet.es/v9/cc516_id783/. S'ofereixen, en directe, els plens municipals de l'Ajuntament. Té els seus estudis a la Ronda de la localitat.
  • Ràdio Foradada Emissora municipal de Foradada. La Generalitat de Catalunya va atorgar a l'Ajuntament de Foradada la concessió per a l'explotació d'una emissora municipal de ràdio el mes de juny de 2007. Connectava amb la programació de COM Ràdio. Durant un temps va ser gestionada per l'Associació Cultural Ràdio Foradada FM, que es va constituir l'1 de gener de 2010. El 5 de novembre de 2011 va obrir el seu compte a Facebook que va deixar d'estar actiu l'agost de 2012.
  • Ràdio Fòrum El 17 de febrer de 1986 va iniciar les seves emissions regulars Ràdio Fòrum, la quarta emissora de la ciutat de Tarragona, la precursora de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. La primera emissora de barri va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. Cap a l'any 1986 també es va crear a la ciutat Antena Nord-Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. Ràdio Fòrum encetava les emissions en un petit estudi a la plaça d'en Rovellat, en ple cor de la Part Alta de Tarragona. L'any 1991, les instal·lacions es van traslladar al carrer de la Nau i l'emissora va passar a ser Tarragona Ràdio, en el que va ser una aposta decidida del consistori per a municipalitzar l'emissora. Aquest fet impulsa la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), l'agost del 1992, que neix amb l'objectiu estatutari de "gestionar i administrar el servei municipal de radiodifusió sonora, així com qualsevol altre mitjà d'informació i comunicació social municipal". El setembre de 1994, la ràdio va inaugurar les instal·lacions de la Rambla Nova. I, posteriorment, es va traslladar a l'Avinguda Roma, l'any 2002.
  • Ràdio G (Ràdio Granollers) L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.
  • Ràdio Gandesa El cronista de Gandesa Anton Monner explica que "a Gandesa, pels anys 1960, va arribar un telegrafista, Basilio Ruiz, jove d'origen aragonès, actiu i molt treballador. Aviat va incorporar-se a la vida pública local, va aprendre el gandesà a les poques setmanes d'arribar i es va casar amb una noia de la Ciutat. En morir la seva jove esposa, se'l va destinar a Tarragona com a telegrafista. Basilio, que així se'l coneixia popularment, malgrat els anys que va viure a Gandesa, va deixar-hi petjada, per la seva actitud constructiva i inquieta. Era afeccionat a la ràdio i va muntar Ràdio Gandesa, amb el vistiplau i ajuda de l'Ajuntament. Ell treballava a telègrafs i necessitava una ajuda a l'emissora. I, així, la Maria Lluís es va incorporar al món de la ràdio l'any 1963". Per tant, Gandesa va tenir una emissora en Ona Mitjana, Radio Gandesa "La Voz de la Terra Alta", que va començar a emetre el 1963 i va acabar l'any 1965 quan l'Estat va obligar a les petites emissores locals d'ona mitjana de passar a emetre en la banda d'FM. A les comarques tarragonines en van tancar 21. Ja en temps de la democràcia, Anton Monner, quan era regidor de Cultura de l'Ajuntament de Gandesa va crear la revista "Alhora" i després va impulsar el projecte d'emissora municipal. Ràdio Gandesa, en FM, va començar a emetre l'any 1983. El mes de juliol d'aquell any ja funcionava. Maria Lluís va ser la primera directora. Els seus principals col·laboradors foren Josep Vidal, que informava del temps a Gandesa, Andreu Pedrola, que n'era el comptable, però que també col·laborava en emissions de música, Raül Arlandès, Enric Borràs, que parlava sobre l'esport. (Informació pròpia, més l'extreta de l'article "Maria Lluís, locutora i directora de Ràdio Gandesa, exemple d'amor i servei", escrit per Anton Monner i publicat al Setmanari L'Ebre el 16 de febrer de 2022)
  • Ràdio Gavà El 23 de juny del 1981, un grup de joves aficionats a la ràdio van crear Ràdio Gavà, essent els precursors de la idea els germans Pedro i Jordi Sánchez, responsables d'una botiga de complements electrònics de la ciutat. L'Ajuntament de Gavà els va cedir un espai al Museu de Gavà, des d'on es van fer les primeres emissions. Ràdio Gavà va passar a ser emissora municipal el 22 de juny de l'any 1982 i va ser la segona del Baix Llobregat, després de la de Sant Boi. Ràdio Gavà va passar a ser Ràdio Sellarés el setembre de 1993, convertint-se en emissora mancomunada de Gavà i Viladecans. En aquell moment, Viladecans no tenia emissora pròpia. La mancomunitat es va dissoldre el 2010 i Ràdio Gavà va recuperar la seva condició d'emissora municipal.
  • Ràdio Gelida Ràdio Gelida és l’emissora municipal de Gelida, a l’Alt Penedès. Entre abril i agost del 1981 Josep Torné i Albi es va encarregar de muntar tota la part tècnica de la ràdio. El 21 d’agost de 1981, durant la festa major de la localitat, es va inaugurar l’emissora. Els primers estudis estaven en un pis per sobre de l’Ajuntament. En el quart trimestre del mateix 1981 , va néixer la que seria la primera programació de Ràdio Gelida. Van néixer els informatius, les tertúlies, els programes culturals, les retransmissions en directe dels plens municipals, dels esports, de tots els actes que es feien al carrer, els programes musicals -com “Jazz ta bé”-, concursos i programes de participació. El programa “Jazz ta bé”, creat per Amadeu Romagosa i Josep Torné i Albi s’ha mantingut a la programació de Ràdio Gelida des de l’any 1981 fins a data d’avui (setembre de 2023). El lema inicial de l’emissora era “la Radio de un poble i per a un poble”. Josep Torné i Albi va dirigir la ràdio durant 10 anys. Van prendre el relleu en Gil Coma com a director i en Francesc Voltà com a Cap Tècnic. A l’any 2023 la Marta Rius n'era la directora. (Informació facilitada per Josep Torné i Albi)
  • Ràdio Gramenet L'emissora municipal de Santa Coloma de Gramenet va començar a metre l'any 1981. Anys després, va passar a transmetre com Grama Radio. Del 2003 al 30 de juny de 2010, el Grupo Tele Taxi va gestionar-la. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar l'emissora. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l'Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, la ràdio municipal de La Garriga (Vallès Oriental) des de l'any 2005.
  • Ràdio Granollers L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.
  • Ràdio Igualada Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a format part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.
  • Ràdio Joventut de Masdenverge Emissora municipal de Masdenverge, que té la seva seu a la Plaça Església. Ràdio Joventut nasqué l'últim trimestre de 1983 gràcies a la iniciativa d'un grup de joves de la localitat. La seva primera seu va estar en un petit local, a sota el dipòsit de l'aigua, en un segon pis del carrer Montsià. Passats uns anys els estudis es van traslladar al carrer Montsià. L'any 2000, des de l'Ajuntament de Masdenverge es va proposar als responsables de l'emissora un canvi de local, donat que l'edifici del carrer Montsià tenia aluminosi i s'havia d'enderrocar. Aleshores, l'emissora va passar a un pis de la plaça de l'Església, a sobre de l'Ajuntament. (Font: Web de Ràdio Joventut)
  • Ràdio Juneda Emissora municipal de Juneda. Va començar a emetre l'agost de 1984. Quan va funcionar COM Ràdio hi connectava. Té la seva seu al carrer Roger de Llúria de Juneda.
  • Ràdio Kaliu Ràdio per Internet del Casal de Joves El Kaliu, de Lliçà de Vall. Va començar a distribuir programes l'any 2021. Ràdio Kaliu, l'emissora municipal de Lliçà de Vall, es va estrenar la Diada de Sant Jordi, el 23 d'abril de 2021. Els programes es fan des del casal de joves EL Kaliu, on s'han instal·lat els equips tècnics. A l'emissora també participen l'alumnat de l'Escola Els Vinyals i l'institut El Vern. També hi col·laboraran el Club de Lectura del municipi, l'Escola d'Adults de la Vall del Tenes, la Colònia Agrària Santa Maria del Vallès, el Centre d'Estudis i Recerca (CER), el Servei d'Ocupació de la Vall del Tenes (CEOVT), la Policia Local, que elabora píndoles amb consells de seguretat dirigits a la ciutadania i l'Escola de Música de la Vall del Tenes.
  • Ràdio L'Escala L'emissora municipal de L'Escala va començar a emetre l'any 1984 des del garatge d'una casa particular del carrer Perxel, impulsada per un grup de joves. Un dels impulsors va ser en Xavi Ballesta. Poc temps després, la ràdio es va traslladar al Centre Esportiu i Recreatiu i l'Ajuntament va passar a gestionar l'emissora. El juliol de l'any 2001, Ràdio L'Escala va inaugurar els estudis a l'Edifici Can Masset de la plaça de les Escoles.
  • Ràdio L'Hospitalet de l'Infant Ràdio l'Hospitalet de l'Infant és l’emissora de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Va començar a emetre el dia 29 de març de l'any 1988. Encara que el Patronat Municipal de l'emissora de ràdio es va aprovar en sessió plenària el dia 29 d'abril de 1986. Ràdio l'Hospitalet de l'Infant va formar part de EMUC fins a la seva desaparició. Des de l'any 1995, pertany a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Des de l’any 2013 Ràdio L'Hospitalet de l'Infant pertany, també, a la Xarxa de Comunicació Local (La Xarxa). Té la seva seu a la Casa de Cultura, al carrer de les Escoles de L’Hospitalet de l'Infant.
  • Ràdio La Llagosta L'emissora municipal de La Llagosta es va inaugurar el dia 11 de setembre del 1986, durant la Festa Major. Primer tenia els estudis al carrer de Santa Teresa i, a partir de 1994, van passar a estar al Centre Cultural i Juvenil Can Pelegrí.
  • Ràdio La Selva Emissora municipal de La Selva del Camp. Els seus inicis es troben quan un grup de joves de la localitat, entre els quals hi havia Joan Milà, l’any 1983, volen crear una emissora cultural. Els primers estudis de l’emissora van estar a la casa d’Andreu Ripoll. Les emissions de Ràdio La Selva van començar el mes de febrer de 1984. La programació inicial era només musical i cultural. L’any 1985 es va començar a produir el primer programa informatiu i es va constituir l’Associació Cultural La Selva per gestionar l’emissora. Això suposa el primer pas com a ràdio municipal. És l’any 1986 quan l’ajuntament va començar a finançar la ràdio. A mitjans de la dècada del noranta, els estudis es van traslladar a l’edifici de l’Hort d’Iglesias. A finals de la dècada dels noranta va desaparèixer la programació pròpia i la freqüència de Ràdio La Selva només repetia la programació de COM Ràdio. Quan aquesta va tancar, l’any 2012, l’ajuntament de La Selva va començar a treballar en la represa d’emissions de la seva ràdio municipal i va iniciar la campanya 105.8 per atreure veïns. Després de fer uns cursos de formació entre els voluntaris per part de la regidoria de Comunicació es van poder reprendre les emissions el 27 d’octubre de 2012.
  • Ràdio La Vall Ràdio La Vall va començar a emetre l'any 1982 impulsada i finançada per un grup d'amics: Pere Pujol, l'Alba Codony, en Joan Riera, en Josep Mayola, en Joan Prat i en Salvador Aumatell. Va començar al Mas l'Estartús de Sant Privat d'en Bas propietat d'aquest darrer. Ràdio la Vall pren el seu nom del municipi de la Vall d'en Bas. El 1986, quan només quedaven en Pere Pujol i en Salvador Aumatell, es va incorporar a l'emissora en Josep Cuéllar i un grup de col•laboradors. Aquest fet va propiciar una estabilitat a la programació que es feia. El finançament continuava a càrrec d'alguns col•laboradors. L'existència d'una altra emissora, Ràdio en Bas -Sant Esteve d’en Bas-, al mateix municipi, va fer que Daniel Terradellas, Diputat al Parlament de Catalunya i Alcalde de les Preses, municipi veí, els hi oferís l'opció de traslladar els equips i constituir-se com a Emissora Municipal de les Preses. El 12 d'octubre de 1988, dins el marc de la Gala de les Preses, es va presentar Ràdio La Vall com l'emissora municipal de Les Preses, sota la gestió d'un Patronat Municipal. A la preparació del projecte va participar-hi el radiofonista Josep Maria Francino.
  • Ràdio Les Ràdio Les era l'emissora municipal de Les, a La Vall d'Aran. El mes de novembre de 2001 va comunicar que publicaria totes les notícies en aranès i després en català. L'emissora tenia com a funció principal donar a conèixer la llengua aranesa entre la seva població. L'any 2005 oferia una programació pròpia en català i aranès, de dilluns a divendres, de 18 a 22 hores i la resta hores oferia la programació de COM Ràdio. Tenia els estudis a la Plaça de l'Ajuntament.
  • Ràdio Les Borges Emissora municipal de Les Borges Blanques. A finals de 1986, el Grup Recerca -entitat cultural de les Borges Blanques- comença a treballar per crear una estació de ràdio al poble amb l'objectiu d'oferir un servei informatiu i cultural de proximitat per als veïns i veïnes del municipi. Els primers estudis de Ràdio les Borges s'ubiquen al carrer Santa Vedruna. El 5 de febrer de l'any 1987, aquesta ràdio local del Tercer Sector emet per primera vegada. A partir del 1990 s'inicien els tràmits per legalitzar l'emissora i es redacta un projecte per transformar la ràdio local en emissora municipal, fita que s'aconsegueix quatre anys més tard, el 1994. Arran d'aquesta legalització, l'ajuntament del moment destina una partida del pressupost municipal a finançar la ràdio que, fins llavors, es nodria exclusivament amb els ingressos que es generaven a través dels anuncis publicitaris que s'emetien. L'any 2000, l'Ajuntament de les Borges Blanques i l'equip directiu de la ràdio decideixen que els estudis s'han de traslladar a unes dependències municipals. El 18 de març del 2000, Ràdio les Borges acaba la seva etapa als estudis del carrer Santa Vedruna i es trasllada a l'entresol del pavelló Francesc Macià, al carrer Catalunya. L'any 2009 es duen a terme diverses millores tècniques als estudis i es comença a treballar en el projecte de renovació de l'emissora. S'aposta per una major presència a les xarxes socials i la distribució de continguts per Internet. (Informació extreta del web de Ràdio Les Borges)
  • Ràdio Les Planes Ràdio Les Planes és l'emissora municipal de les Planes d'Hostoles i també de la vall d'Hostoles. A finals de la dècada de 1970, a les Planes d'Hostoles, Jordi Brunet va posar en marxa la ràdio lliure Ràdio Palangana, que es caracteritzava pels seus continguts humorístics, tal com es reflectia en el seu eslògan: "Això és Ràdio Palangana que emet quan li dóna la gana". Ràdio Les Planes es va crear poc abans del Nadal de 1980 quan en Miquel Castany i Folch, mogut pel seu interès pel món de la radiocomunicació, es decidí a crear una ràdio musical que oferís informació local. Ell junt amb un grup d'amics varen crear el que serien els primers estudis de Ràdio Les Planes situats en un garatge de l'avinguda Narcís Arnau. Era una de les primeres emissores del Tercer Sector, amb voluntat local, de la Garrotxa. L'any 1982, en un ple de l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles, es va aprovar que Ràdio Les Planes passés a ser l'emissora municipal de la localitat. L'any 1984, l'Ajuntament de Planes d'Hostoles va cedir a la ràdio els locals situats al carrer Roureda. Aquells estudis es van inaugurar l'1 d'abril de 1984. Al mes de juliol, l'Ajuntament va donar la conformitat per tal que Ràdio Les Planes s'adherís a l'EMUC (Emissores Municipals de Catalunya). Ràdio Les Planes també va començar a actuar com a escola de ràdio. Al mes de gener de 1993 es va fer unes reformes als estudis de l'emissora i al febrer es va crear el Club d'Amics de Ràdio Les Planes. El juny de 1998 es va posar en funcionament un sistema automàtic de gestió musical que permetia oferir una programació musical continuada al llarg de tota la setmana. Al juliol d'aquell any es va dissoldre el Patronat de Ràdio Les Planes i un mes més tard es va crear l'Associació d'Amics de Ràdio Les Planes. Ràdio Les Planes és una entitat que treballa sense ànim de lucre. En cap moment de la història de l'emissora s'han destinat diners per pagar un personal laboral i/o col·laborador. Per tant, l'única finalitat que té el finançament de l'Ajuntament i els ingressos de l'emissora és la de cobrir despeses que comporta el manteniment de l'edifici, la compra i manteniment dels aparells. (Extret del web de Ràdio Les Planes, a partir del llibre "Ràdio Les Planes 107.7 FM 20 anys!")
  • Ràdio Litoral Ràdio Litoral va ser el primer nom de l'emissora municipal de Sant Pol de Mar. Va començar les seves emissions per Sant Jaume del 2002, el 25 de juliol. La inauguració oficial es va fer per Sant Pau del 2003, el 29 de juny. En un principi tenia els seus estudis a l'edifici de Les Tribunes. El 2012 l'emissora es va traslladar al carrer Ignasi Mas Morell, a la que havia estat l'antiga bodega ubicada sota el pati de Ca l'Arturo. El mes de gener de 2018 Ràdio Litoral va canviar el seu nom pel de Ràdio Sant Pol.
  • Ràdio Llançà Des del 29 d’octubre de 1982 a l’any 1986, a Llançà, es va muntar Ràdio Llançà, una emissora del Tercer Sector. Els estudis casolans estaven damunt de la discoteca Club 91 de Llançà i el seu promotor va ser Andrés López. Ell va muntar l’equip necessari i amb uns quants joves, com Quim Agustí, van fer programes del seu interès, generalment musicals. El mes d’octubre de 1988 Ràdio Llançà va ser clausurada pel Gabinet de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat de Catalunya, després de comprovar que no constava cap mena de concessió administrativa que l'habilités per emetre. El director i fundador, Andrés López, va declarar al diari “El Punt”: «no som una emissora municipal, però estem reconeguts per l'Ajuntament de Llançà i esperem que en un termini curt es pugui solucionar l'imprevist i tornar a estar en antena». El març de 1989, l'Ajuntament de Llançà va demanar una freqüència dins del pla de regularització de les emissores locals amb la intenció de concedir aquesta llicència al grup promotor de Ràdio Llançà, perquè poguessin reprendre les seves emissions. En aquell moment, l’Ajuntament no tenia intenció de municipalitzar l’emissora. Aquell any 1989, l’Ajuntament va atorgar una subvenció als promotors de Ràdio Llançà i, pels volts del mes de març de 1990, va tornar a emetre com una emissora local independent que oferia una radiofórmula musical i algun informatiu local. El mes de febrer de 1991, el director de Ràdio Llançà, Francesc Buixeda, va arribar a un acord amb l'Ajuntament per tal de municipalitzar l'emissora i que aquest la financés. La primera etapa de Ràdio Llançà com a emissora municipal va ser breu, perquè el setembre de 1993, Ràdio Llançà va suspendre les seves emissions a causa de les males condicions de treball, segons el seu director, Andrés López. L’equip de govern municipal de Llançà, que hi havia l’any 2015, va fer la proposta de posar en funcionament novament la ràdio municipal. Quim Agustí, integrant de la primera època de Ràdio Llançà, va assessorar el projecte. L’any 2016, s’hi va adjudicar una partida pressupostària i fets els tràmits administratius, a finals de l’any 2017, l’Ajuntament de Llançà va posar en funcionament l'emissora municipal, en proves. El 19 de gener de 2018, amb motiu de la Festa Major d’hivern de Sant Vicenç, es va inaugurar l’estudi, situat a la casa de Cultura, a la plaça Major.
  • Ràdio Llavaneres Emissora municipal de Sant Andreu de Llavaneres. Ràdio Llavaneres es va iniciar com una emissora local del Tercer Sector que va començar a funcionar l’any 1981. Es va posar en marxa des de la casa d'un dels veïns del poble, Joan Devesa. Mesos després, les instal·lacions de Ràdio Llavaneres es van instal·lar a la planta superior de l'edifici El Casal de Llavaneres. Al llarg dels següents anys i a causa de diverses dificultats tècniques, va deixar d’emetre en diverses ocasions. A l’any 1996 l'emissora va començar a oferir una programació regular i els estudis es van traslladar a l'edifici de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres. Alhora va entrar a formar part de l'EMUC (Emissores Municipals de Catalunya). El 8 de maig de 1997 Ràdio Llavaneres conjuntament amb Televisió de Llavaneres es va constituir en Organisme Autònom Municipal. Amb la remodelació de l’edifici de l'Ajuntament, la ràdio es va tornar a traslladar a la planta superior del Casal de Llavaneres. Novament Ràdio Llavaneres va tenir alguns períodes d’inactivitat, degut a les desavinences polítiques locals, que la van portar a l’any 2004 a desaparèixer durant un període de sis anys. El motiu en aquell any va ser un desacord amb els propietaris del local del Casal de Llavaneres per desavinences amb la remuneració del lloguer. El mes de desembre de 2008 es va fer una reunió informativa a la sala de plens de l’Ajuntament per tornar a obrir la ràdio municipal. L’any 2010, l'Ajuntament va renegociar el contracte de lloguer del Casal de Llavaneres per poder tornar a posar en marxa la ràdio. Les emissions de Ràdio Llavaneres es van reprendre l'11 de setembre de 2010, en període de proves. Durant unes setmanes només es programava música. El 27 de novembre, coincidint amb la Festa Major de Sant Andreu 2010, es va inaugurar la nova programació de l’emissora municipal. S’opta per un model de ràdio amateur, obert a tothom i basat en el voluntariat, que com a mitjà públic es gestionarà a través del Patronat de Ràdio i Televisió de Llavaneres de l’Ajuntament. Es va posar al capdavant de l'emissora i com a responsable de la ràdio, al tècnic de cultura de l’Ajuntament. El 3 de novembre de 2014 les emissores del Maresme Ràdio Arenys, Ràdio Sant Vicenç, Ràdio Llavaneres i Ràdio Canet van començar a produir el magazín matinal d'actualitat “El Primer Cafè”. La periodista i presentador Agnès Marquès va col·laborar a Ràdio Llavaneres quan encara estava estudiant Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (cap a l’any 2000 o 2001). (Font: Informació pròpia i l’extreta del Treball Final de Grau “La ràdio 3 viles”, de Marc Fernández Sánchez, presentat a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, la primavera de 2014)
  • Ràdio L’Arboç Emissora municipal de l'Arboç. El projecte de crear Ràdio l'Arboç neix l'any 2003, per iniciativa de l'Ajuntament, amb l'objectiu de dotar a la vila d'un mitjà de comunicació adreçat a la difusió de notícies, esdeveniments i de la cultura arbocenca en general. El seu muntatge va anar a càrrec de Xavier Llaò, tècnic d'audiovisuals de l'Ajuntament i fundador de TV Cubelles. Va començar a emetre, en proves, l'agost de l'any 2004 i la seva programació regular va començar el 20 de gener de 2005. Té la seva seu a la Casa de Cultura de Can Rossell, al carrer Major.
  • Ràdio L’Hospitalet Com Ràdio L'Hospitalet van emetre tres emissores durant el segle XX. Des del març de 1953, comença a emetre en proves Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange i, va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va haver de fusionar amb Radio Juventud, una estació escola sorgida a Esplugues i Sant Just Desvern que també s'havia traslladat a Barcelona. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965. A l'FM, el tècnic de so Francesc Casbas va posar en marxa Ràdio Estel, a casa seva, al passatge Milans de L'Hospitalet de Llobregat, l'1 d'agost de 1979. Ell mateix va muntar l'emissor. També hi van participar Damià García Priu i Narcís Enríquez. El mes de setembre, Francesc Casbas va anar a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar que havia muntat una emissora a casa seva i va contactar amb el periodista municipal Juan Carlos Valero qui va començar a col•laborar amb Francesc Casbas. Des de finals de setembre de 1979 -cap al dia 25- Ràdio Estel va passar a ser Ràdio L'Hospitalet FM. Després d'un període de proves, el mes de novembre de 1979, a l'Ateneu de Cultura es va presentar Ràdio L'Hospitalet FM. Casbas va anar fins a Milà i va portar desmuntat un emissor d'FM de més potència. Les hores d'emissió es van ampliar i al projecte s'hi van incorporar Mercedes Luz i Francesc Perearnau. La nit del 5 de gener de 1980, Ràdio L'Hospitalet FM va recollir i repartir joguines a uns 300 nens del barri de La Florida de famílies sense recursos econòmics. El programa especial de la Nit de Reis es va fer cara al públic en el local de la bugaderia de Julián Crespo i va seguir en una habitació de casa seva, del carrer Jardín del barri de La Florida. El 16 de febrer de 1980, juntament amb Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'Ajuntament com a mitjans d'informació local, van ser precintades per la Policia Nacional. El ministeri de Transports i Comunicacions va obrir un expedient sancionador per emetre sense llicència. Va ser aleshores, quan el ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet, presidit per l'alcalde Juan Ignacio Pujana, va declarar l'emissora de Ràdio L'Hospitalet FM com a entitat d'interès públic i va posar a la seva disposició els serveis jurídics municipals per defensar la causa oberta en contra seva. L'Ajuntament, a més, va cedir uns espais del Palauet de Can Buxeres per instal•lar els estudis. El mateix alcalde va tornar a inaugurar les emissions el 24 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d'una comunitat. Pocs dies després, l'11 d'abril, es va produir un robatori de tots els seus equips i l'emissora va deixar de funcionar. Francesc Casbas, posteriorment, va participar en la creació de la ràdio municipal de la ciutat on va treballar com a tècnic. Quan l'any 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de L'Hospìtalet de Llobregat s'hi va unir i va constituir Ràdio Ciutat de L'Hospitalet, l'emissora municipal de la ciutat. Va començar a emetre el 15 de maig de 1982 i la inauguració es va fer el 5 de juny. Els seus primers estudis van estar al carrer del Molí al barri de Can Serra. Va començar amb quatre persones: Enric Conde, que va ser el primer director; Ramon Escardó, el tècnic que va muntar l'emissora que procedia de Ràdio Barcelona; Mari Carmen Juan i Àlex Salmon, com a periodistes. L'estiu de 1984, Ràdio L'Hospitalet es va convertir en la primera emissora municipal catalana que emetia les 24 hores. En aquell moment, la seva plantilla estava formada per una setantena de professionals. Des del 5 de febrer de 2001, Ràdio L'Hospitalet va passar a produir els seus programes en un edifici de nova construcció, compartit amb la televisió municipal, situat a la plaça Francesc Macià, de Santa Eulàlia. El novembre de 2011, es va posar en qüestió la viabilitat de Ràdio L'Hospitalet en temps de crisi econòmica. El divendres 1 de juny de 2012 va deixar d'emetre en FM i va passar a oferir una programació mínima en la banda de TDT des del mes d'octubre d'aquell any.
  • Ràdio Malgrat La Secció Local d'Esquerra Republicana de Malgrat de Mar va crear el 22 de febrer de 1981 Ràdio Malgrat que es va instal•lar al local del partit. Abans d'un any, el local, que es trobava al Passeig de Llevant, es va enderrocar i l'emissora es va instal•lar en un pis d'un membre de la Junta d'E.R.C. al carrer del Mar, però el partit es va desvincular formalment de l'emissora. En aquell moment, les persones que la van fundar es van constituir en Cooperativa Ràdio Malgrat. El 30 de juliol de 1985 va rebre una multa de la Generalitat per emetre sense llicència que van pagar i que no va ser un obstacle per continuar emetent gestionada per la cooperativa. L'any 1989, Ràdio Malgrat es va integrar a l' EMUC (Emissores Municipals de Catalunya), però encara no estava sota titularitat municipal. El Ple de l'Ajuntament, celebrat el dia 8 de juliol de 1993, va aprovar definitivament els Estatuts de l'Organisme Autònom Local de Radio Malgrat que s'encarregaria de la gestió directa dels serveis municipals adscrits a la ràdio. Ràdio Malgrat va passar a ser una emissora municipal el mes de juliol del 1993. Uns anys després, va tancar les emissions durant un temps, fins que les va reprendre el 23 d'abril de 1997 amb noves instal•lacions. Anys després, Ràdio Malgrat va passar a denominar-se Ona Malgrat, i l'any 2010, obre els estudis al carrer del Carme.
  • Ràdio Manlleu A principis d’agost de l’any 1951, Joan Carrera i Francesc d'Assís Pujol, veien la proliferació d'emissores de ràdio en pobles veïns de la comarca d’Osona, van posar en marxa una emissora a Manlleu. Des del carrer Fedanci número 1, en Joan Carrera va aconseguir emetre un diumenge al matí amb quinze watts de potència. L'experiència va ser un èxit i amb l'ajuda i el suport de l'Ajuntament franquista, l'emissora Radio Manlleu va tirar endavant instal·lant-se en el número 7 del carrer Enric Delaris. Aquesta emissora va funcionar des del 21 d'agost de 1951, en ona curta. Amb el motiu del primer aniversari de Radio Manlleu, el 21 d'agost de 1952, es va celebrar el primer Festival de Radio Manlleu que es va anar repetint any rere any fins al 1955. Tots es van realitzar al Teatre-Cinema Edison. Un altre grup de persones, al veure l'èxit de l'emissora, van promoure una altra amb el nom de Radio Santa Maria de Manlleu. Aquesta va ser anomenada més tard Radio Emisora Manlleuense i, més tard, Ràdio Ter, Emissora Manlleuense. Aquesta emissora transmetia en ona mitjana, que era més fàcil de rebre, fet que va obligar a Radio Manlleu a passar de l'ona curta a l’ona mitjana, en una longitud d'ona de 300 metres. Manlleu, per tamt, a l’any 1953, tenia dues emissores en ona mitjana. Ràdio Manlleu emetia diàriament de dos quarts d'una del migdia fins a les dues i de les vuit del vespre fins a les deu de la nit. L’any 1953 es va constituir un club de “Radioyentes”, que comptava amb més de 600 socis que ajudaven en el manteniment econòmic de la ràdio. L'emissora Radio Manlleu, va interrompre les seves emissions l'any 1956 quan un delegat del Govern Civil segellà l'emissora com també les altres de la comarca d’Osona. L’emissora municipal de Manlleu va començar a funcionar en proves, a la banda d’FM, el dia 8 de maig de 1983, coincidint a la diada de les eleccions municipals. Aquella primera emissió es va fer des de l’edifici Can Puget on estava l’estudi al seu primer pis. Va ser creada per una Societat Limitada formada per l’Ajuntament i una empresa privada. L'any 2004, Ràdio Manlleu va estrenar nous estudis a la tercera planta de Can Puget. El 2011 es va dissoldre la Societat Limitada i es va crear la societat pública Manlleu Mitjans de Comunicació. El novembre del 2011, l'equip de govern de l’ajuntament de Manlleu decideix tancar l'empresa Manlleu Mitjans de comunicació. La ràdio es va mantenir gràcies als col·laboradors que feien els espais radiofònics voluntàriament. D'aquesta emissora municipal van sortir professionals com Llucià Ferrer, Jordi Armenteras, Ernest Codina, Agustí Danès, entre d'altres. Informació extreta del web radiomanlleu.cat. Referències de la història de Ràdio Manlleu extretes del programa "Salvem el Coro", d’Eloi Rubio.
  • Ràdio Mar d'Amunt Emissora municipal del Port de la Selva. Tenia la seva seu al carrer Església d’aquella localitat. La seva programació era fonamentalment musical. Va començar a emetre l’any 2000 i ho va fer durant cinc o sis anys. Cap a l’any 2003 va connectar amb RAC 105 quan no oferia programació pròpia. A l’any 2007 no emetia. Va tornar a emetre a l’any 2011, també durant pocs anys. L’any 2014 encara funcionava. A l’any 2017 ja no transmetia. Font: Dades pròpies i treball de recerca “Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà” (2002), escrit per Míriam Gifré.
  • Ràdio Maricel L'emissora municipal de Sitges va ser inaugurada el 22 d'agost de 1988. A l’any 2018 va taslladar els seus estudis del carrer Sant Honorat, al segon pis de l’Ajuntament de Sitges.
  • Ràdio Martorell El 26 d'abril de 1981, coincidint amb la Fira de Primavera, s'iniciaven les primeres emissions de Ràdio Martorell. Les primeres instal•lacions s'ubicaven a la planta superior de Cal Nicolau, a la plaça de la Vila, 7. L'any 1996, els estudis de l'emissora es traslladaven a la tercera planta del Centre Cultural, al barri del Camí Fondo.
  • Ràdio Masquefa Ràdio Masquefa és l’emissora municipal de Masquefa i La Beguda. Va comença a transmetre el juliol del 1996 des dels estudis ubicats a la Plaça de la Vila. Més endavant l’emissora va passar a estar ubicada al carrer Sant Antoni. A l’any 2004 quan no oferia la programació pròpia connectava amb Catalunya Cultura. El mes de gener de 2005 va quedar inactiva durant uns mesos fins que va reprendre les emissions. L’any 2014 va obrir els estudis del carrer Crehueta, a peu de carrer, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. (Font: documentació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Ràdio Menàrguens Emissora municipal de Menàrguens. Alguns anys es va identificar com Ràdio Vacalgorges. Vacalgorges era el món imaginari que va inventar l'escriptor Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980). Menàrguens va ser el centre del seu univers creatiu. No s'ha trobat la data d'inici de Ràdio Menàrguens. La primera referència de la seva existència a "Guía de la radio" és de l'any 1991. Ràdio Menàrguens va estar afiliada a COM Ràdio. Va deixar d'emetre cap a l'any 2021.
  • Ràdio Moià L'emissora municipal de Moià va començar a emetre l'any 1987. Les primeres instal•lacions estaven situades al segon pis de l'antic ajuntament, a la plaça Sant Sebastià. Després els estudis van passar a Can Carner.
  • Ràdio Molins de Rei En ona mitjana, Radio Juventud de Molins de Rey va emetre entre els anys 1950 i 1965. Tenia els estudis a la seu del Frente de Juventudes. Va començar el 29 de setembre de 1950 en període de proves. Durant els primers mesos va emetre de forma esporàdica. A partir del 15 de setembre de 1951, les emissions es van fer de forma més regular. Formava part de les Estaciones Escuela de la Cadena Azul de Radiodifusión, amb el número 24. El 15 de novembre de 1953 es va inaugurar oficialment Radio Juventud de Molins de Rey. Com moltes altres emissores d'OM actives a la dècada dels seixanta, a causa del Decret de 23 de desembre de 1964 i l'Ordre Ministerial del 12 d'abril de 1965, que reduïen el nombre d'emissores permeses en ona mitjana, Radio Juventud de Molins de Rey va haver de tancar el dia 23 de juliol de 1965. L'emissora Ràdio Molins de Rei, sota titularitat municipal, va néixer el 13 de desembre de 1980, després de la constitució del primer Ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979. Els primers estudis estaven en un domicili particular. Dos dels primers integrants de la ràdio van ser Miquel Armengol i Núria Egido. Posteriorment, l'emissora ha tingut dues seus, la primera a la plaça del Mercat i, des del 2004, al carrer Foment.
  • Ràdio Mollet Emissora municipal de Mollet del Vallès. Inaugurada el 22 de gener de 1981 a Mollet del Vallès.
  • Ràdio Montblanc A Montblanc, la primera emissora es va crear l'any 1947 impulsada per Francesc Badia i un grup d'amics. Ràdio Montblanc, emissora municipal en FM, va ser fundada pels dies de la Festa Major de 1982.
  • Ràdio Montesquiu Emissora municipal de Montesquiu. A principis de la dècada de 1980 un veí de Montesquiu va construir una petita emissora i va començar a emetre a través de l’FM. Algunes persones del poble s’hi van afegir i van començar a fer programes, bàsicament musicals. L’Ajuntament de Montesquiu va adoptar el projecte que va passar a ser una emissora municipal i va autoritzar a que les seves instal·lacions es traslladessin a un espai que estava situat en la part alta del Teatre del Centre Obrer. A principis de la dècada de 1990 formava part de la Xarxa d'Emissores Municipals d'Osona, que estava integrada per Ràdio Taradell, Ràdio Ona, Ràdio Centelles, Ràdio Roda, Ràdio Pista, Ràdio Montesquiu, Ràdio Voltregà i Ràdio Manlleu. A l’any 1995 estava adherida a COM Ràdio i connectava amb la seva programació. Cap a final de la dècada de 1990 es va construir, al costat del Centre Obrer, un edifici per a les entitats del poble. En allà s’hi van instal·lar els estudis de Ràdio Montesquiu. En aquella època el transmissor estava situat a la zona del Rocal, dins del Parc del Castell de Montesquiu. A la dècada del 2000 va deixar de funcionar uns anys. Es va tornar a posar en funcionament el mes de gener de 2012. El dia 3 de gener d’aquell any va obrir la seva pàgina a Facebook. Cap a l’any 2013 va començar a distribuir els seus continguts per “streaming”, a travès d'Internet, a més de l’FM. En aquesta ràdio hi fan programes diferents col·legis de la Vall del Bisaura. Té la seva seu a la Plaça de la República. (Font: informació pròpia i l’aportada per Miquel Àngel Sáez)
  • Ràdio Montgrí L’Associació d'Amics de Ràdio Montgrí va crear la primera emissora local de Torroella de Montgrí l’any 1982. Els primers estudis estaven al cor de la capella de Sant Antoni. L’any 1983 es va presentar a l’Ajuntament una proposta de municipalització de l’emissora i aquesta va passar a ser de gestió pública. Ràdio Montgrí, la veu del Baix Ter, va començar a emetre en període de proves, a principis del mes de desembre de 1983, des de la mateixa capella de Sant Antoni. Els estatuts de l'emissora municipal s’havien aprovat a la reunió feta pocs dies abans del consell municipal de cultura. El 9 de juny del 1984 es van inaugurar els estudis en un local del carrer Sant Ramon, propietat de l'Ajuntament.
  • Ràdio Montmeló Ràdio Montmeló és l’emissora municipal de Montmeló. Paco Agudo i Carlos Paredes van ser dos dels fundadors. Es va crear l’any 1984. A l’any 1987 es va traslladar del carrer Sant Lluís a la Masia Can Xarracan. Quan Ràdio G, de Granollers, l'any 1990, va passar a oferir una programació comarcal i va passar a identificar-se com Ràdio 7 Vallès, Ràdio Montmeló s'hi va vincular i va desaparèixer. Ràdio 7 Vallès era un projecte de ràdio mancomunada de la ciutat de Granollers i altres municipis propers. Aquell projecte, l'octubre de 2010, va passar a ser Ràdio Granollers. El 17 de desembre de 2021, l'Ajuntament de Montmeló va recuperar la ràdio municipal. Ràdio Montmeló oferia programes a Internet en format pòdcast que es podien escoltar al web. L'Ajuntament havia creat un estudi de ràdio en un espai de l'edifici municipal del G2M, al carrer Nou de Montmeló.
  • Ràdio Montornès L'emissora municipal de Montornès del Vallès va començar a emetre l'any 1984. Inicialment, els estudis estaven al carrer de Sant Lluís. Dos anys després, el 1986, es van traslladar a Can Xerracan. L'any 2017, l'emissora municipal va obrir una nova etapa amb l'estrena dels estudis a Can Saurina.
  • Ràdio Municipal Sant Fost A finals de l'any 1981, un grup d'amics va començar a fer les primeres proves del que després seria l'emissora municipal de Sant Fost de Campsentelles. Ràdio Municipal Sant Fost va començar les seves emissions el 15 de febrer de 1982. Unes setmanes després es produí la inauguració oficial. Després de deu anys, el 1992, l'equip tècnic i humà de Ràdio Sant Fost, atès el deteriorament del local i dels aparells, va decidir tancar l'emissora. L'any 2011 tingué lloc la trobada d'un grup d'exmembres de l'emissora, que fundaren l'Associació d'Amics de Ràdio Sant Fost. Fruit de les converses amb l'Ajuntament, l'11 de setembre de 2012, veié la llum la represa de Ràdio Municipal Sant Fost per Internet des del local de la Casa Bastinos al carrer Sant Isidre, 34, de Sant Fost de Campsentelles. El 13 de febrer de 2015, l'emissora va estrenar pàgina web i va consolidar la seva distribució de continguts per Internet. La celebració del 40è aniversari de Ràdio Sant Fost, el mes de febrer de 2022, va coincidir amb les primeres proves de la represa de transmissions en FM, al 103.1.
  • Ràdio Municipal d'Artés L’emissora municipal d’Artés va començar a emetre el 17 d'abril de 1982.
  • Ràdio Municipal de Campdevànol
  • Ràdio Municipal de Térmens L’any 1985 Llorenç Roca va començar a fer emissions experimentals de ràdio en FM a Térmens Anys després a l’escola Alfred Potrony, de Térmens, va començar a funcionar Ràdio Pirulí. A l’any 2014 la direcció de l’escola va posar en marxa el projecte de millorar les seves instal·lacions audiovisuals. El director dels serveis territorial d’ensenyament a Lleida va inaugurar el 2 de juny de 2017 la nova aula de comunicació construïda a l’escola. L’aula constava d’un estudi de ràdio un plató de televisió i un equip d’edició amb el que els infants del centre educatiu realitzaven diverses tasques relacionades amb el món de la comunicació. L’aula tecnològica vas ser possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Térmens, el Departament d’Ensenyament i l’ AMPA de l’escola. Pel consistori municipal el nou equipament del centre es veia com una oportunitat per recuperar la freqüència de la ràdio municipal. El mes de gener de 2019 es va estrenar la nova sintonia de la ràdio feta pels alumnes a la classe de música. Per fer-la van aprendre a utilitzar el programari Garageband. A l’octubre es van renovar els equips de l’estudi de ràdio de l’escola. L'Ajuntament de Térmens i l'Escola Alfred Potrony van inaugurar el 14 de gener de 2023 la Ràdio Municipal de Térmens, amb seu en aquella escola i amb emissions en FM. A partir de les 5 de la tarda, quan l’escola ha acabat la seva activitat, es fa servir l’estudi per a la programació de la ràdio municipal. Els divendres, Ràdio Pirulí emet a través de la freqüència de la Ràdio Municipal, a banda de distribuir els continguts per Internet.
  • Ràdio Móra la Nova Ràdio Móra la Nova va començar l’any 1981 com una emissora local creada per alguns joves de la localitat. Un dels seus impulsors va ser Salvador Alegria. Va passar a ser emissora municipal l’agost de l’any 1984.
  • Ràdio Navarcles L’emissora municipal de Navarcles va començar a emetre l'any 1980.
  • Ràdio Norfeu (municipal) Emissora municipal de Roses. El 14 de gener de 1986, el ple de l'Ajuntament de Roses va aprovar els estatuts i la creació del patronat de Ràdio Norfeu, l'entitat que hauria de regir l'emissora municipal. Es va crear a conseqüència de la imminent clausura de Radio Bahía, que es va fer efectiva el 24 de gener de 1986 seguint ordres del Departament de Governació de la Generalitat. Era una emissora comercial del Tercer Sector, sorgida a l'octubre de l'any 1982 a Roses, que no tenia llicència. Radio Bahía ja havia estat expedientada en diverses ocasions. La seva propietat inicial estava a les mans d'un grup d'empresaris i comerciants de Roses i la urbanització Empuriabrava de Castelló d'Empúries. Abans de la clausura, un dels propietaris va mantenir diverses converses amb l'Ajuntament de Roses per tal de fer servir els equips tècnics a Ràdio Norfeu i poder fer realitat l'emissora municipal. L'emissora municipal va néixer, per tant, arran d'un acord entre l'empresa propietària de Radio Bahía i l'Ajuntament de Roses amb la intenció de conjugar el seu caire comercial amb una sèrie d'espais promoguts per l'Ajuntament. Ràdio Norfeu va començar a emetre, en període de proves, l'endemà a la clausura de Ràdio Bahía, el 25 de gener de 1986, donat que feia servir una part dels seus equips i de les seves instal·lacions. A principis de novembre de 1986, Ràdio Norfeu va sofrir una profunda reestructuració que va afectar tota la seva programació. Va passar a emetre només sis hores diàries, mentre que fins aleshores ho havia fet durant setze hores. El projecte va durar molt poc. A principis del mes d'agost de 1987, Ràdio Norfeu va deixar d'emetre, perquè l'Ajuntament de Roses no va renovar el contracte que mantenia sobre les instal·lacions i el local amb els propietaris de l'emissora Radio Bahía. Carles Pàramo, regidor de Cultura, assenyalava que l'equip de govern havia considerat que «ni els aparells ni els locals eren prou correctes per una emissora municipal» i que volien aconseguir tenir «una ràdio municipal de veritat». Aquest fet no es va produir. El mes de novembre l'Ajuntament va decidir abandonar el projecte de Ràdio Norfeu, perquè no hi havia disponibilitat econòmica. El nom de la ràdio al·ludeix al cap Norfeu, situat al Sud Est de la península del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empordà, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols, al Nord, i la badia de Montjoi, al Sud, al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms. Aquest cap, tanca pel Nord el golf de Roses. (Font: Viquipèdia)
  • Ràdio Nova (Vilanova del Camí) Ràdio Nova és l'emissora municipal de Vilanova del Camí. La van crear un grup de joves del municipi amb la col·laboració de l'Ajuntament. Va començar a emetre el 31 d'agost de l'any 1984 i va ser l'emissora municipal número 100. El març de 1993, Ràdio Nova conjuntament amb Ràdio Capellades i Montbui Ràdio, de Santa Margarida de Montbui, van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l'Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L'experiència va durar un parell d'anys. Té la seva seu a la plaça dels Horts.
  • Ràdio Ona L’emissora va néixer el 15 de març de 1981 com Ona Juvenil Taller de Ràdio, la primera emissora escolar catalana. Després va seguir amb la gestió del Grup Nou de Torelló que va adaptar el seu nom al de Ràdio Ona Taller de Ràdio, un projecte que va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Torelló. El 1988 va canviar de gestió i el 12 de maig de 1989 va passar a ser Ràdio Ona emissora municipal de Torelló.
  • Ràdio Palafolls Ràdio Palafolls va néixer el ja llunyà 1985, gràcies a l’empenta de diferents veïns que, veient que molts municipis del Maresme jatenien la seva emissora local, van emprendre el primer projecte radiofònic a Palafolls. Els primers estudis de l’emissora estaven als afores de la localitat i pocs mesos després de l’inici d’emissions van patir un robatori que va impedir la continuïtat de la ràdio. Ràdio Palafolls va renéixer l’any 1994 en uns estudis situats a la plaça major de Palafolls, a Ca la Júlia, on hi havia també el centre cívic. En diferents anys dos llamps van obligar a parar les emissions durant mesos. Donat que l’edifici on estava la ràdio amenaçava ruïna, l’any 1998 es van tancar els estudis i l’emissora va tornar a estar aturada durant set anys. L’11 de juny del 2005, l’Ajuntament de Palafolls va tornar a posar en funcionament l’emissora municipal amb uns estudis situats al barri de Sant Lluís. El radiofonista de Radio Nacional de España Carles Mesa va començar a Ràdio Palafolls quan tenia 15 anys.
  • Ràdio Palafrugell L'emissora va començar en proves l'any 1980 a una casa particular. L'emissió regular no va ser fins al 1981. Els responsables de l'inici de la ràdio van ser Pere Doga, Albert Padrosa, Juli Gòmez i Àlex Rueda. Ràdio Palafrugell, inicialment, era una emissora privada generalista que va passar a ser municipal l'any 1984 quan la seva gestió va passar a dependre d'un patronat municipal. Aleshores, els seus estudis s'instal•len a l'Ajuntament de Palafrugell i la ràdio passa a integrar-se a l'EMUC.
  • Ràdio Palamós A Palamós, l’any 1954 va començar a emetre "La Voz de la Costa Brava", que formava part de la Red de Emisoras del Movimiento amb indicatiu EFE-40. Entre els professionals de l’emissora hi havia el periodista Jaume Sureda i Prat. Una curiositat és que oferia programes en diversos idiomes, al turisme del litoral gironí. El 1964 va haver de deixar la banda d’ona mitjana i va començar a emetre en freqüència modulada. L'exministre Joaquín Ruiz Giménez, que estiuejava a Calonge, va fer múltiples gestions per evitar que l'emissora de Palamós hagués de deixar l’ona mitjana, però van ser infructuoses. "La Voz de la Costa Brava" va deixar d’emetre en FM i va ser clausurada el 31 de gener del 1969. El 28 de gener de 1982, un grup d'estudiants de l'Escola Vedruna posava en antena Ràdio Estudiantil de Palamós, l'emissora de ràdio local que va passar a ser Ràdio Palamós l'any 1983 i va esdevenir emissora municipal l'any 1984.
  • Ràdio Palau L'emissora municipal de Palau-solità i Plegamans va començar a principis del mes d'octubre de 1989 coincidint amb la Fira Palau. A la memòria del Pla d'Acció Cultural de Palau-Solità i Plegamans, presentat a la Diputació de Barcelona el maig de 2007, l'Ajuntament volia: "Cercar fórmules imaginatives de comunicació per arribar a tota la població, utilitzant tots els mitjans a l'abast. Implicar els mitjans de comunicació en la cultura del poble. Dinamitzar la ràdio municipal".
  • Ràdio Pallejà Emissora municipal de Pallejà. El 5 de novembre de 2005 es van iniciar els Cursos de Ràdio, destinats a proporcionar coneixements tant sobre el domini de el vessant tècnic com de la locució radiofònica, a l'edifici de La Masoveria. El mes de febrer de 2006 van acabar i al mes de març les instal·lacions de Ràdio Pallejà a la Masoveria de La Molinada ja estaven enllestides. Des de l'Ajuntament es considerava que: "Disposar d'un grup de persones preparat i amb il·lusió que faci altruistament que Ràdio Pallejà sigui una realitat ha estat la raó per la qual hem organitzat aquests cursos. La ràdio només serà possible si es compta amb el suficient interès de persones del nostre poble abans que unes instal·lacions magnífiques. No estem disposats a veure de nou com es tanca l'emissora municipal per falta de gent i d'idees malgrat tenir els mitjans tècnics. Volem, doncs, continuar animant aquells que voldrien col·laborar-hi i fer de Ràdio Pallejà un referent local al servei de tots els veïns i veïnes del nostre municipi". A principis de desembre de 2006, Ràdio Pallejà va posar en marxa la seva primera programació estable. La seva seu estava a La Masoveria del parc de la Molinada, en un edifici compartit amb l'Agrupament EIG Gratallops i altres entitats locals. Al ple del 7 de maig de 2009 de l'Ajuntament de Pallejà es va aprovar fer la sol·licitud de la concessió administrativa per a gestionar el servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència. A mitjans del mes de juny de 2009, Ràdio Pallejà es va consorciar a COM Ràdio, després que l'Ajuntament de Pallejà hagués signat la seva adhesió al Consorci de Comunicació Local, l'ens destinat a la promoció de les emissores consorciades a la COM.
  • Ràdio Parets Emissora municipal de Parets del Vallès. Inici d'emissions l'11 de setembre de 1980. Va ser la novena emissora municipal catalana i la segona dels Vallesos (després de Ràdio Rubí). La primera veu que va sortir a l’aire va ser la de Pere Vila i Font, un dels seus promotors. L'any 1995, ja s’identificava com Ràdio Parets, RAP 107. Aquell any, el mes de setembre, per commemorar el seu quinzè aniversari i el centenari del cinema va muntar un autocine. Sota el títol de 100 cinema, Ràdio Parets va projectar el 29 de setembre de 1995 la pel·lícula “Juez Dredd”, el so de la qual es va emetre per la seva freqüència, 107.3 de la FM, perquè l'escoltessin les persones dins dels cotxes que van anar a l'autocine. A l’any 1997 RAP 107 es va adherir a COM Ràdio, sense abandonar la producció pròpia de programes. El mes de març de 2003, RAP 107 va haver de suspendre temporalment la seva emissió degut a unes interferències de l’emissora municipal Grama Ràdio, de Santa Coloma de Gramenet. Des de l'agost de 2006 l'emissora té l'adjudicació definitiva de la llicència per emetre a través del 107.2 MHz de la FM. RAP 107 està gestionada per l'Ajuntament de Parets del Vallès com un servei públic més dins de la regidoria de Comunicació. Té els seus estudis a l’avinguda Lluís Companys. (Font informació pròpia i la publicada a la Viquipèdia)
  • Ràdio Piera L'emissora municipal de Piera va començar a transmetre l'any 1985. El mes de juny de 2014, l'emissora va canviar de domini a Internet pel de .cat i va actualitzar els continguts del seu web. D'aleshores ençà, els seus programes, a més de l'FM, també es podien seguir a Internet.
  • Ràdio Pineda L’emissora municipal de Pineda de Mar es va inaugurar l’any 1981.
  • Ràdio Pinós Emissora municipal de Pinós. Va començar a emetre l'any 2003. Inicialment, sortia els divendres al vespre i els dissabtes a tarda. Connectava amb Ràdio Altiplà i COM Ràdio. Gran part de la seva programació era musical i oferia sessions fetes per punxadiscos com Gerard Trench, Francesc Gualdo"DJ Nuncarguense", Alin Dragan, DJ Barbas (Miquel Triado), o DJ Tiesto. Tenia la seu a la plaça Santuari.
  • Ràdio Pista Josep Maria Puigdomènech, que col·laborava a Ràdio Vic, el dia de Sant Esteve de 1982 va proposar a l’alcalde de Balanyà que al poble es posés en marxa una emissora municipal. Ràdio Pista va començar a emetre en proves a l’estiu de 1983. El 20 d’octubre de 1983, l'Ajuntament de Balenyà aprovava per Ple el projecte d'estatuts de l'emissora municipal,amb la finalitat de promoure la comunicació a tots els nivells, contribuir a l'esplai comunitari, informar, estimular la vida sociocultural i ésser una eina d'expressió creativa a la vida de la comunitat, sense que en cap cas pugui estar al servei de cap grup polític, social o econòmic. La programació regular de Ràdio Pista va començar el 8 de desembre de 1983. El nom de l’emissora es va treure del nom de l’edifici on es va crear, la Pista, on també hi havia l’Ajuntament. Entre els primers col·laboradors va haver-hi Carles Capdevila, que anys després treballaria a Catalunya Ràdio i va dirigir el diari “Ara”. Té la seva seu al carrer de la Pista, de Balenyà.
  • Ràdio Platja d'Aro Durant uns anys va ser emissora comercial del Tercer Sector i, posteriorment, emissora municipal de Castell i Platja d'Aro Ràdio Platja d'Aro va començar a emetre el 22 de desembre de l'any 1982, des d'uns estudis situats a l'Hotel Claramar, com una emissora comercial del Tercer Sector impulsada per empresaris de la localitat. Els seus promotors manifestaven al diari El Punt, l'any 1983: "Ni som ni fem ràdio de poble". Després d'un primer any de rodatge, s'estrenen nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984, els promotors de l'emissora van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar als millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu a la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destaca Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo. El setembre, de 1984 l'emissora es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo. A finals de 1984, el ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir expedientat a 46 emissores per irregularitats en l'emissió, 8 d'elles de les comarques gironines, una Ràdio Platja d'Aro. Això va provocar que al mes de desembre els propietaris de Ràdio Platja d'Aro oferissin totes les seves instal·lacions a l'Ajuntament per convertir-se en emissora municipal. Francesc Giraut entrava una instància a l'Ajuntament, en la seva condició de president de l'entitat mercantil Ràdio Platja d'Aro, S.A., en la qual exposava que «l'entitat que represento de la qual tinc amplis poders atorgats, explota comercialment l'emissora d'FM Ràdio Platjad'Aro, S.A., constituïda amb capital social representatiu de tots els sectors comercials i industrials de la vila, sense perseguir ànim de lucre, ans al contrari, el foment del turisme, la divulgació cultural i la promoció de Castell-Platja d'Aro S'Agaró». L'Ajuntament no va acceptar la cessió «per temps indefinit i a títol gratuït» per crear una emissora municipal, en considerar que Ràdio Platja d'Aro no era una entitat cultural, sinó una ràdio comercial. A finals del mes de març de 1985, la Presidència de la Generalitat notificava a Ràdio Mediterrània de Blanes, Ràdio Platja d'Aro i Ràdio Badia de Roses que havien de tancar les seves emissions. El 6 de desembre de 1985, Ràdio Platja d'Aro és venuda i va integrar-se a la Cadena Catalana per tal d'emetre quatre hores diàries de la seva programació i de Ràdio Girona. Immediatament, el Gabinet de Radiodifusió i Televisió, dependent del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va requerir a Ràdio Girona, que en aquell moment formava part de Cadena Catalana, que deixés d'emetre els seus programes des del centre emissor del Mas Nou, a Platja d'Aro, perquè no tenien cap concessió. Ràdio Platja d'Aro, com a emissora comercial sense llicència, va estar emetent fins al juny de 1988. Un any després, aproximadament, a mitjans de 1989, és quan la localitat va crear la seva emissora municipal amb el nom de Vall-d'Aro Ràdio. Josep Sala i Joan Perich van oferir a l'executiu d'Anicet Clarà, Alcalde de Platja d'Aro, la possibilitat d'obrir l'emissora. El consistori ho va trobar bé i així és com s'inicià la segona etapa de l'emissora dins de la legalitat. Els primers estudis de la ràdio municipal es varen situar en un petit local del complex Eurocenter. L'any 1991 es van traslladar als antics estudis de Ràdio Platja d'Aro al Banc de Madrid. L'empresa propietària de la S.A.Radio Platja d'Aro, es rendeix en la seva aspiració de rebre una llicència comercial per emetre, i cedeix el local i tots els equipaments de l'antiga emissora a la ràdio municipal. És en aquell moment, cap a finals de 1991, quan Vall-d'Aro Ràdio recupera l'antic nom de Ràdio Platja d'Aro. L'any 1995, l'emissora es trasllada als locals de la Masia Bas (actual ubicació) on es consolida l'etapa digital. Ràdio Platja d'Aro és la primera emissora de Catalunya amb plana web i la segona de l'Estat espanyol. A partir de 2005 s'entra en una etapa difícil. Radio Platja d'Aro, que sempre havia mantingut com a característica destacada la capacitat d'auto-finançar-se, comença a tenir problemes econòmics. La situació va portar-la al fil del tancament. L'Ajuntament va crear una àrea de comunicació de la qual passa a dependre la ràdio i es va establir un nou marc legal de la seva gestió. El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d'Aro (COCU) aglutina des de 2008 a tots els col·laboradors i amics de Ràdio Platja d'Aro. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, que vetlla pel bon funcionament de l'emissora. (Font: informació pròpia i l'extreta de l'apartat "Història" del web de Ràdio Platja d'Aro)
  • Ràdio Ponent Es va crear l'any 1981 a Miralcamp (el Pla d'Urgell) com una cooperativa. Va emetre en proves des del 23 de desembre de 1981. El febrer de 1982 va començar la programació regular. Tenia un abast comarcal. El 17 d'abril de 1982 va ser clausurada. I l'1 de maig de 1982 va reprendre les emissions en aconseguir un permís administratiu. Va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Es va legalitzar com emissora municipal l'any 1983 i es va desplaçar a uns locals de Mollerussa. Durant uns anys, a la dècada dels noranta, va desaparèixer com emissora municipal i la seva freqüència la va utilitzar Flaix FM. L'any 2002, el grup Segre gestiona la freqüència quan l'ajuntament de Mollerussa recupera Ràdio Ponent com a emissora municipal.
  • Ràdio Ponts Emissora municipal de Ponts. Va començar a emetre l’estiu de l’any 2006. Als primers anys s’identificava com Ponts Ràdio per més endavant passar a fer-ho com Ràdio Ponts. Té la seva seu a la plaça Panell.
  • Ràdio Premià Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l’any 1985. El mes de novembre de 2021 a Premià de Mar es va celebrar el Premià Fòrum Mèdia. Aquella trobada de mitjans locals catalans va coincidir amb l’estrena d’uns nous i moderns estudis de producció i emissió, ubicats a l'edifici de Ca l’Escoda. El 23 d’abril de 2022 es va crear Premià Mèdia, el mitjà de comunicació públic de Premià de Mar que unia imatge, àudio i un diari digital. Era un servei públic de comunicació que sorgia de l’evolució natural de Ràdio Premià de Mar que havia donat servei al municipi durant trenta-set anys.
  • Ràdio Puig-reig A Puig-reig, els anys 1957, 1958 i 1959, va funcionar Radio Puigreig, una emissora parroquial en ona mitjana. L'emissora municipal de Puig-reig va començar a emetre el dia 11 de novembre de l'any 1981, diada de Sant Martí, Patró de la població. Va sorgir com una iniciativa d'alguns veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica, amb Josep Genescà al capdavant, qui havia treballat a Ràdio Manresa.
  • Ràdio Puigcerdà Radio Puigcerdà, "La Voz de la Cerdanña", va començar a emetre en ona mitjana el mes d’abril de 1952. Des de l’any 1954 va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb l’indicatiu EFE-16. Aquesta emissora va tancar el mes de maig de 1962. En allà va començar Josep Maria Teignier qui va marxar a treballar a Ràdio Olot. L'any 1983, Teignier, des de l'empresa Ràdio la Cerdanya, va posar en marxa la ràdio privada Ràdio Pirineus. Va començar a emetre el 27 de novembre de 1983 des de Puigcerdà. Després de passar per Cadena 13 i Ona Catalana, des del 5 d'octubre de 2009, va passar a ser Ràdio Pirineus-Cadena SER. Josep Maria Teignier i altres antics professionals de Ràdio Pirineus van col·laborar, com a voluntaris, en la creació de l'emissora municipal Ràdio Puigcerdà. El 16 de desembre del 2004, la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions va aprovar el projecte tècnic d'instal·lació de l'emissora d'FM municipal de Puigcerdà. No es va inaugurar fins deu anys després, el 20 de febrer de 2015, de la mà de quatre professionals de la ràdio de la comarca: Àngel Gutiérrez, Xavier Cabanas, Rosa Duran i Josep Maria Teignier. Els estudis es troben ubicats al carrer Raval de les Monges núm. 23.
  • Ràdio Quart FM L'emissora de Quart va néixer gràcies a l'impuls d'un grup de joves de la localitat. Va començar a transmetre el mes de desembre de l'any 1985, amb uns equips autoconstruïts i com una emissora del Tercer Sector. L'abril de 1988, el grup cultural Tarannà, format per vuit joves, es va fer càrrec de la gestió de la ràdio. El 13 de juliol de 1989 es va fer la inauguració oficial de Ràdio Quart, com a emissora municipal. Tenia els seus estudis a l'edifici consistorial, a la Plaça de la Vila. Les hores d'emissió eren poques, i se centraven en el cap de setmana. La programació començava els divendres i acabava els diumenges. Durant la nit l'emissora connectava amb Catalunya Ràdio. Cap al mes de maig de 1990, Ràdio Quart va deixar d'emetre un parell de mesos per problemes tècnics. Aleshores es van fer reformes en l'equipament i es va millorar aquest. L'any 1991 quan no oferia la seva programació connectava amb RAC 105. A la primavera de 1992, Ràdio Quart va passar a oferir una programació de radiofórmula musical anomenada Hot 101 FM. El 5 de juny de 1992 va organitzar un concert del grup OBK a la discoteca Class de Montjuïc per celebrar la seva posada en marxa. Els seus promotors afirmaven que Hot 101 no era una emissora municipal tradicional perquè era una emissora municipal especialitzada en música electrònica. El mes de juliol de 2007, el director d'Hot 101 FM, Jordi Fornells, i tot el seu equip de col·laboradors van dimitir per discrepàncies amb l'equip de govern de l'Ajuntament. Amb això, el Hot 101 FM, la radiofórmula que es podia escoltar a través de Ràdio Quart, es va deixar d'emetre. En aquell moment el govern de l'Ajuntament de Quart havia decidit emetre una programació diferent. El setembre de 2007 va agafar la direcció de l'emissora Mateu Ciurana. L'emissora va passar a denominar-se Ràdio Quart FM. El 10 de juliol de 2015 es va tornar a produir un altre canvi en la programació de l'emissora i en la seva denominació naixia la radiofórmula IQuart FM, que des de l'octubre de 2015 va incorporar el retorn d'algun espai d'Hot 101 FM. A l'estiu de 2016 la programació d' IQuart FM combinava la seva fórmula musical amb el retorn de la radiofórmula Hot 101 FM.
  • Ràdio Ressò La ràdio municipal d'Els Prats de Rei es va inaugurar el 5 de desembre de 1982 amb unes emissions experimentals des del campanar de l'església. Va ser impulsada pels promotors de La revista Ressò (1982) coordinada pel Grup de Jovent de l'ACRS. Per la Festa Major de 1983 va començar a emetre de forma regular els caps de setmana i el 22 d'octubre de 1983 es van inaugurar els primers estudis al Casal del poble. Va deixar d'emetre l'any 1990.
  • Ràdio Ribes L'emissora municipal de Sant Pere de Ribes i Les Roquetes es va gestar l'any 1980 per iniciativa de, l'aleshores estudiant de periodisme, Ramon Farré, qui amb d'altres formaven el col•lectiu ecologista Userda. Ràdio Ribes va començar a emetre el 23 d'abril de l'any 1981. Ramon Farré també va contribuir a la posada en marxa de Ràdio Cubelles, emissora municipal, que va fer les seves primeres emissions en proves el mes de febrer de 1981. El setembre de 1981 en va ser el seu director. Fins a començaments de l'any 1988, Ràdio Ribes no va poder arribar a tot el terme municipal, inclòs les Roquetes, on vivia la meitat de la població. El juny del 2012 , quan es van començar les obres de restauració de l’edifici de la Casa de la Vila a Ribes, l’aleshores batlle José Antonio Blanco va decidir suspendre les emissions de Ràdio Ribes. Passats tres anys les obres de restauració i remodelació de la Casa de la Vila es van acabar sense que la ràdio retornés a emetre. El 16 de novembre del 2018 es va presentar la “Plataforma per la recuperació de Ràdio Ribes”, a la sala Josep Lluís Palacios, que es troba just al costat de les instal·lacions previstes per a la ràdio municipal.
  • Ràdio Roda Radio Roda de Ter es va inaugurar el mes de setembre de 1950 per la Festa Major de Roda de Ter. Es tractava d’una emissora parroquial, d’ona mitjana, impulsada per Acció Catòlica, que tenia les seves instal·lacions als baixos de la parròquia. L’ofici cantat de la Festa Major del poble del 1950 va ser el primer que es va transmetre. El novembre de 1950 la ràdio va ser adquirida per l’Ajuntament de Roda de Ter. En aquell moment es va crear una junta o patronat per tirar endavant l’emissora. Als volts dels anys 1952 o 1953, va arribar de Vic una ordre episcopal que va ordenar que Radio Roda de Ter deixés d’emetre des dels locals de la parròquia, perquè “no era bien visto”. L’alcalde d’aquells moments, Josep Pujols, va intervenir per tal que l’emissora es pogués ubicar a l’oficina de l’ Organización Sindical Española, a la plaça Major. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu EFE 53. L’emissora va haver de tancar l’any 1965 quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. Algunes de les persones que van formar part de l’equip d’aquella primera època de l’emissora van ser Miquel Vilar “Manolito”, Jaume Salés, Amàlia Vilaplana i Josep Rovira. Ràdio Roda, com a emissora municipal en FM, va començar a emetre l’any 1984. Miquel Vilar “Manolito” i Quico Serra van ser els seus impulsors. Els estudis es van situar al carrer Bac. A principis de la dècada de 1990 formava part de la Xarxa d'Emissores Municipals d'Osona, que estava integrada per Ràdio Taradell, Ràdio Ona, Ràdio Centelles, Ràdio Roda, Ràdio Pista, Ràdio Montesquiu, Ràdio Voltregà i Ràdio Manlleu. (Informació pròpia i l’extreta del web de Ràdio Roda)
  • Ràdio Rosselló Ràdio Rosselló és l'emissora municipal de Rosselló. Va començar a emetre l'any 1990. Té la seva seu a l'avinguda Catalunya.
  • Ràdio Rubí El 29 de juny del 1979, en el marc de la Festa Major de la ciutat, els promotors de Ràdio Rubí van dur a terme la seva primera activitat oferint una programació pels altaveus del seu sistema de megafonia. El mes de setembre de 1979, el radiofonista Jordi Margarit i el professor Joan Manuel Tresserras -conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010- signen una proposta de creació d'una emissora municipal que porten a l'Ajuntament de Rubí. L'Ajuntament de Rubí va ser el primer en aprovar en un Ple la creació d'una emissora municipal el mes d'octubre de 1979. Ràdio Rubí va començar a emetre regularment el 20 de novembre de 1979, un mes i pocs dies després que ho fes Ràdio Arenys. L'octubre del 1980, Rubí va acollir la primera trobada d'emissores municipals de Catalunya. L'Ajuntament de Rubí va rebre una llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Prèvia, per tant, a la llei reguladora de les emissores municipals de 1991
  • Ràdio Ràpita L'emissora municipal de Sant Carles de la Ràpita va ser creada el 16 de juliol de 1984 per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament conjuntament amb algunes persones procedents de l'antiga emissora Radio Juventud San Carlos entre d'altres.
  • Ràdio Sabadell (municipal) El nom de Ràdio Sabadell va reaparèixer, com a emissora municipal de la ciutat, emetent per FM, en proves, a finals del mes de juliol de 2001. Durant els dies 7 i 10 de setembre es va fer una programació provisional. L'1 d'octubre de 2001 va començar la programació regular. Els estudis estaven a la casa senyorial del carrer Doctor Puig. A mitjans d’octubre de 2023 Ràdio Sabadell va renovar la seva imatge corporativa i va començar una nova etapa. Al nou logotip es va eliminar el 94.6, la freqüència al dial d’FM, ja que Ràdio Sabadell transitava cap a un mitjà transmèdia. L’emissora endegava una nova etapa on, més enllà de la programació de l’FM, guanyava presència en canals com Twitch, TikTok, You Tube i Instagram. D’aquesta manera, Ràdio Sabadell es podia continuar escoltant a través de l’FM i el web, i també es va començar a veure a través Twitch i YouTube. Anteriorment, fins a l'any 1995, va existir Ràdio Sabadell, com a emissora privada. A Sabadell, el 1928 es va constituir Radio Club Sabadell que seria l'embrió de la futura emissora local que es va inaugurar el 5 d'agost del 1933, durant la Festa Major. L'emissora s'establí en un pis del Cafè de Cal Jan situat a la Rambla. Dos anys després es van inaugurar uns nous estudis. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Ràdio va quedar uns anys sota el control de Radio Nacional d'Espanya fins que el propietari de la llicència, José Corbella, va decidir llogar-la a Juan Vidal Prat, propietari de Ràdio Badalona fins que el 1941 va transferir-la a l'empresa Emisiones Radiófonicas (ERESA). El 1950, Vidal Prat va intentar fer-se amb l'emissora original, al·legant que el contracte d'ERESA era invàlid. Finalment, un grup d'empresaris sabadellencs van constituir l'empresa Compañía de Emisiones y Publicidad i van comprar les accions corresponents per ser els propietaris de Ràdio Sabadell. Posteriorment, l'emissora canviarà de propietaris, entre els quals s'inclou Caixa Sabadell. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. El mes de setembre de 1985, Ràdio Sabadell va iniciar una nova programació com Ràdio Sabadell Ràdio Comarques Catalanes, que va durar pocs anys. Aquell any, des de finals de gener, la Corporació Catalana de Ràdio i TV va començar negociacions amb Ràdio Sabadell per poder-la comprar i disposar d'una emissora d'OM per a Catalunya Ràdio. El Cap d'Any de 1985, Ràdio Sabadell va connectar amb la programació de Catalunya Ràdio i semblava que, des del gener de 1986, podria començar una nova programació. Finalment, no es va arribar a l'acord de compra. El juny de 1987, la COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de l'emissora (CEPSA) i passa a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes es va vendre l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se, per poc temps , Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès.
  • Ràdio Sallent Emissora municipal de Sallent. Es va posar en marxa l'any 1981 fruit d'una colla de voluntaris del poble. Un dels seus cofundadors va ser Ferran Sánchez. Des de l'any 2019, els continguts de Ràdio Sallent es poden escoltar i descarregar des de la plataforma iVoox. Els seus estudis estan al Passeig 1 d'Octubre, en un local compartit amb altres entitats del poble.
  • Ràdio Salt Va començar a emetre el 3 de març de l’any 1984.
  • Ràdio Sant Andreu A la primavera de 1983 es crea la societat privada Studio 79 i es posa en marxa l'emissora a Sant Andreu de la Barca. L'abril de 1988, l'emissora rep la comunicació de cessament d'emissions per part de la Direcció General de Telecomunicacions i es tanquen definitivament les emissions de Studio 79. A l'estiu de 1989 es posa en marxa, en proves, Ràdio Sant Andreu Emissora Municipal. Els seus estudis es troben als antics locals de la Sala Polivalent de Sant Andreu i el material era el de Studio 79. El 19 d'abril de 1990 s'inicien les emissions regulars com Ràdio Sant Andreu. L'any 1995 l'emissora s'associa a COM Ràdio. L'any 2002, l'emissora trasllada els estudis al Centre Cultural Aigüestosses i es renoven els equips emissors. Des de l'any 2005, Ràdio Sant Andreu es pot escoltar a Internet.
  • Ràdio Sant Boi El febrer de 1979 va començar a emetre des d'un domicili particular, impulsada per un grup d'amics, amb José Luís Díaz al capdavant. Al principi les emissions eren puntuals i després van passar a ser regulars. El transmissor era autoconstruït. En aquella fase, el govern civil de Barcelona ja va voler tancar l'emissora. Després de les primeres eleccions municipals reben el suport de l'Ajuntament, el 15 de febrer de 1980, el Ple Municipal aprova els estatuts del Patronat Municipal de Ràdio Sant Boi. Va començar a emetre, com a emissora municipal, el 20 de maig de 1980, essent la primera del Baix Llobregat i la quarta de Catalunya. Pedro Morón va ser qui va presentar el programa inaugural amb la presència de l'alcalde de Sant Boi, Francesc Xavier Vila. En aquell moment ja es disposava d'un transmissor professional d'FM comprat a Itàlia. El 31 de juliol de 1980, el Govern Civil va ordenar el seu tancament. El consistori municipal, amb l'alcalde al capdavant, estava present en el moment que es va presentar l'inspector de la policia per impedir la clausura aquell dia. Després d'aquell dia, Ràdio Sant Boi va deixar d'emetre durant uns dies. El 6 d'octubre de 1990 va tornar a rebre una ordre de tancament que finalment el jutjat va anul•lar. Els primers estudis, com a emissora municipal, estaven al Palau de Marianao, que va ser la seu de Ràdio Sant Boi durant dos anys. Després van instal•lar-se provisionalment a Can Massallera (1982-1985). De 1985 a 2017, les instal•lacions de la ràdio van estar al carrer Torras i Bages. Els actuals estudis de Ràdio Sant Boi del carrer Jaume I van ser inaugurats el 12 de maig de 2017 i van permetre fer un salt qualitatiu a l’emissora per l’amplitud de les noves instal·lacions, la ubicació a peu de carrer, i les millores tècniques introduïdes. Algunes de les locutores i locutors durant la dècada de 1980 i principis de la de 1990 van ser : Maite Sadurní, Mercè Sas, Santi Torres, José Antonio Cabello, Antonio Carmona, José Luis Diaz, Pedro Morón, Javier Fuentes, Josep Pallarès, Miquel Murga i Alfons Murga. Alguns dels tècnics de so durant la mateixa època: van ser Damià Grima, Fernando Martinez i José Antonio Lozano.
  • Ràdio Sant Cebrià Emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta Ràdio Sant Cebrià va començar a emetre el setembre de 2004 com Ràdio SCV. A l’any 2005 els estudis de la ràdio estaven al Casal de Cultura i Joventut de Sant Cebrià. Cap a l’any 2007 Ràdio SCV va passar a dir-se Ràdio Sant Cebrià. Cap a l’any 1986, David Salamanya va crear a Santa Coloma de Farners una emissora local amb programació musical. Aquella emissora, a l’any 1994, va passar a dir-se La Ràdio Activitat. Passats uns set anys, cap a l’any 2001, es va unir a La Ràdio Activitat l’emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. En allà s’hi van obrir els nous estudis de l’emissora. Durant els últims dos anys de vida de Ràdio Actvitat, anys 2010 i 2011, s’hi va afegir l’emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural. Quan el projecte La Ràdio Activitat es va acabar, cap a l’any 2011, Ràdio Sant Cebrià va seguir amb la seva programació pròpia. La seva seu actual està al carrer Martí i Pol.
  • Ràdio Sant Cugat El 13 de juny de 1982 nasqué l'emissora local comercial Ràdio Sant Cugat que l'any 1986, va haver de tancar per falta de llicència. L'emissora va tornar a emetre el 30 de gener de 1989 i va adquirir titularitat municipal l'any 1992 . Un any més tard passà a formar part de l'Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'any 2009, l'ens municipal propietari va integrar la ràdio dins de Cugat.cat, el mitjà de comunicació públic multimèdia. Des del 2012 forma part de la Xarxa de Comunicació Local.
  • Ràdio Sant Esteve Emissora Municipal. Ràdio Sant Esteve de Sant Esteve de Sesrovires va entrar en funcionament el 26 de juliol de l'any 1987. Després de formar part d'EMUC, va integrar-se a COMRàdio i, posteriorment, a La Xarxa de Comunicació Local. L'any 2003 va inaugurar nous estudis conjuntament amb els de la televisió municipal TV10.
  • Ràdio Sant Feliu (Sant Feliu de Guíxols) El 22 de desembre de 1963 va començar a funcionar de manera experimental l’emissora en ona mitjana Radio Juventud, creada per iniciativa d’un grup de joves de la ciutat. Alexandre Matas i Josep M. Vicens van ser-ne els principals promotors. L’Ajuntament i la Delegació Local de la Organización Juvenil Española van donar suport a aquest projecte. La seu era al tercer pis del monestir i, al febrer de 1964, aquesta emissora va ser integrada en la Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) com emissora escola del Frente de Juventudes. El juliol de 1965, un decret del govern espanyol establia que les emissores d’ona mitjana comarcals o locals havien de desaparèixer o passar a freqüència modulada. El dia 24 de juliol de 1965, Radio Juventud de San Feliu va tancar. Es va intentar, sense èxit, obtenir la llicència per emetre en FM. L' abril de 1980, a Sant Feliu de Guíxols ja funcionaven dues emissores liures en FM: Ràdio Ferrerito, musical, i Ràdio Juliola, informativa. El mes de setembre les dues emissores van anunciar que es fusionarien i, poc després, el mes de novembre de 1980, ho van fer per crear l’emissora municipal Ràdio Sant Feliu, amparada per l’Associació Recreativa i Cultural Guixolenca. La seva seu estava al carrer Capmany. Va ser la desena emissora municipal i la tercera de Girona després de les de Camprodon i Ripoll. Al començament de l’any 1982, el Govern Civil de Girona va obrir un expedient sancionador que es va poder aturar per les discrepàncies existents entre els governs català i estatal sobre les competències en la concessió de freqüències de l’espai radioelèctric. La legalització de l’emissora va arribar l’any 1991.
  • Ràdio Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat) L’emissora municipal de Sant Feliu de Llobregat va iniciar l’emissió el febrer de 1981.
  • Ràdio Sant Fruitós L’emissora municipal de Sant Fruitós de Bages es va posar en marxa el juny de l’any 1982 impulsada per dos radioaficionats i la col•laboració del regidor de cultura de l’Ajuntament. Els primers estudis van estar en un quartet de l’edifici de l’antiga escola del municipi. Durant tot el mes es va comprovar el bon funcionament tècnic i humà i l’emissora es posa en marxa d'una manera definitiva durant la Festa Major. El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 20 de gener de 1983, aprova els Estatuts de la Fundació Pública de Servei Municipal Ràdio Sant Fruitós F.M. Emissora Municipal. En el Ple celebrat el dia 7 de gener de 1991, se sol•licita a la Generalitat la concessió d'autorització per l’Emissora Municipal Ràdio Sant Fruitós de freqüència modulada. L'Ajuntament,l'any 2000, rep una llicència provisional de tipus municipal. L'any 2008, l'emissora tanca. Després de tres anys sense emissió, l’any 2011, es pren la decisió de posar en funcionament l'emissora. L'abril de 2013, l'Ajuntament signa un conveni amb l'entitat Associació Ràdio Sant Fruitós per la gestió i emissió de la programació. L'octubre de 2013, un cop superada la inspecció i obtenir l'autorització de posada en marxa per part de l'autoritat competent, s'atorga per part del Govern, la concessió definitiva a l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages per tal de realitzar el servei públic de radiodifusió dins la freqüència modulada. L’any 2015 es va crear Ona Bages – Ona Moianès, una Cooperativa formada per professionals i col•laboradors, que agrupa les ràdios locals de la Catalunya Central per potenciar la informació local. Ràdio Sant Fruitós també hi participa.
  • Ràdio Sant Gregori Ràdio Sant Gregori va iniciar les seves emissions regulars el 9 de gener de 1999 amb la realització d'un programa especial que va servir per inaugurar oficialment l'emissora. Les instal·lacions de Ràdio Sant Gregori es troben ubicades a l'equipament de l'Espai La Pineda, a la carretera de la Argelaguet.
  • Ràdio Sant Hilari A Sant Hilari de Sacalm, a inicis de la dècada dels seixanta va funcionar alguns estius una petita emissora en ona mitjana per a les persones que anaven a la localitat "prendre les aigües". Un grup de joves de Sant Hilari de Sacalm, en el qual hi havia Lluís Planas, que va arribar a ser conseller de Cultura de la Generalitat, el novembre de 1982, van presentar a l'Ajuntament la petició de crear una emissora municipal. Es va arribar a determinar el local idoni i es va valorar les obres necessàries per habilitar-lo. No obstant això, aquell consistori no va tirar endavant l'emissora. Posteriorment, aquell grup va aconseguir fundar l'emissora Ràdio Sant Hilari. Va començar a emetre, en proves, el 25 de gener de 1984. L'estudi de la ràdio es va instal·lar a la planta baixa de l'Ajuntament, en una petita sala. Van començar amb una petita taula de mescles de la marca Ecler, dos micròfons, dos plats i una platina de casset. Ràdio Sant Hilari, emissora municipal, fou presentada públicament el dia 4 de febrer al saló d'actes de la casa de la vila, davant la presència dels representants d'una quinzena d'entitats culturals. Quan no es feia programació pròpia es connectava amb Catalunya Ràdio. Anys després els estudis es van traslladar a l'edifici de la Casa de Cultura.
  • Ràdio Sant Joan (Sant Joan de Vilatorrada) Ràdio Sant Joan La ràdio municipal de Sant Joan de Vilatorrada va començar a operar l'any 1979, però no va ser fins a l'any 1984 que va començar a emetre regularment.
  • Ràdio Sant Joan (Sant Joan les Fonts) L'emissora municipal de Sant Joan les Fonts va començar les seves emissions el dia 11 de novembre de 1989. El santjoanenc, Bartomeu Espadaler, va proposar al radiofonista, Josep Maria Francino que posés en marxa el projecte.
  • Ràdio Sant Pol Ràdio Litoral va ser el primer nom de l'emissora municipal de Sant Pol de Mar. Va començar les seves emissions per Sant Jaume del 2002, el 25 de juliol. La inauguració oficial es va fer per Sant Pau del 2003, el 29 de juny. En un principi tenia els seus estudis a l'edifici de Les Tribunes. El 2012 l'emissora es va traslladar al carrer Ignasi Mas Morell, a la que havia estat l'antiga bodega ubicada sota el pati de Ca l'Arturo. El mes de gener de 2018 Ràdio Litoral va canviar el seu nom pel de Ràdio Sant Pol. El mes de desembre de 2021, arran d'una sentència judicial, l'Ajuntament de Sant Pol de Mar es va veure obligat a finalitzar el contracte del servei de producció de contingut radiofònic per a Ràdio Sant Pol. El jutjat estimava, així, una denúncia que l'Associació Catalana de Ràdio va interposar contra diversos consistoris per considerar que s'havia adjudicat íntegrament la gestió de les emissores municipals de titularitat pública a empreses privades, contravenint la legislació audiovisual de Catalunya segons la qual les emissores locals han de ser gestionades de forma directa pels ens públics. Des de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar es va argumentar que "és el consistori qui marca les línies de gestió de l'emissora i que no s'havia cedit la gestió íntegra del servei, sinó que s'havia contractat el suport i la col•laboració d'una entitat privada per falta de recursos humans propis per tal de mantenir activa la graella de Ràdio Sant Pol". El jutjat, però, va desestimar els arguments de l'Ajuntament, així com el posterior recurs interposat, i va sentenciar a favor dels demandants. Davant d'aquesta situació, Ràdio Sant Pol es va quedar sense recursos humans per poder mantenir la seva programació i es va veure obligada a aturar temporalment l'emissió dels programes dels seus col•laboradors a finals del desembre de 2021.
  • Ràdio Sant Quirze
  • Ràdio Sant Sadurní A Sant Sadurní d’Anoia, la primera ràdio en ona mitjana que va funcionar va ser a l’any 1948. Estava vinculada a la Falange i el seu impulsor va ser Pere Puignau Forns. L’experiència va durar poc. Per la Festa Major de 1959 es va inaugura l’emissora parroquial en ona mitjana Ràdio Sant Sadurní, integrada a la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). La intenció de la parròquia era utilitzar la ràdio per fer arribar l’acció parroquial a totes les llars de la vila a través dels aparells de ràdio. Els artífexs principals d’aquest projecte van ser el rector, mossèn Lluís Maria Vidal Bosch, i el vicari Salvador Sallent Vendrell, el tècnic Joan Freginals i Figueras “Jufre” i el director, Pere Puignau Forns, que ja des del 1948 havia intervingut a la ràdio local de la Falange. L’emissora es va instal·lar a les golfes de la rectoria degudament habilitades. A més de les retransmissions de la santa missa i d’alguns oficis litúrgics excepcionals, destinats principalment als malalts i impedits, la programació, normalment en castellà i amb alguna excepció en català, incloïa la lectura de les notícies publicades als diaris del dia, les cròniques esportives de l’equip de futbol i dels dos d’hoquei sobre patins, música clàssica i sarsueles, humor i discs dedicats. Per a les programacions de migdia i de nit, comptava amb una colla de col·laboradors. Les locutores eren les germanes Leo i Pepi Jiménez Serra, també les dues germanes Irene i Delia Buján i Fernández, Paquita Amposta i Sans i Ana Maria Martí i Guerrero; els locutors, Pere Armengol i Galán, Francisco Seoane i González. Del control dels micròfons i dels tocadiscs se n’ocupaven indistintament Joan Freginals, Pere Viader i Guixà, Antonio Montserrat i Bardella, Lluís Guardiet i Castellví i Carles Querol i Rovira. La sintonia que obria i tancava les emissions era una marxa, composada l’any 1902 pel músic austríac Josef Wagner (no confondre amb el famós Richard Wagner, alemany i mort el 1883), que portava per títol “Sota la doble àguila”. Una de les emissions de més ressonància va ser la que es va promoure arran les tràgiques riuades al Vallès Occidental del dia 25 de setembre de 1962, quan immediatament s’organitzà a la parròquia una recollida solidària de matalassos, roba, queviures i diners per socórrer les famílies afectades. Aquesta emissora parroquial a meitat de de la dècada de 1960 va haver de tancar, perquè el Plan de Ordenación de Ondas Medias estipulava que només podria haver-hi una emissora per diòcesi en ona mitjana i la seva aplicació, va suposar la desaparició de l’emissora de Sant Sadurní d’Anoia. L’emissora municipal de Sant Sadurní d’Anoia va començar les seves emissions en FM l’any 1985 en una primera etapa breu. Reprèn les emissions l'any 1997. Al gener del 2012 Ràdio Sant Sadurní va començar a connectar amb COM Ràdio durant el matí, via satèl·lit. A l’any 2023 la programació de Ràdio Sant Sadurní es basava en el programa “Penedès en Xarxa” -fet conjuntament amb Ràdio Vilafranca, Ràdio Olèrdola i Domenys Ràdio- , les transmissions d'hoquei patins i els plens municipals. Ràdio Sant Sadurní té els seus estudis a l’Edifici de l’Índex, al carrer Pompeu Fabra de Sant Sadurní d’Anoia. (Informació pròpia i l’extreta de “Relats i retrats dels seixanta (Sant Sadurní d’Anoia, 1960-1969)”, article escrit per Carles Querol Rovira i publicat per “Fires i Festes Sant Sadurní d’Anoia”, l’any 2017)
  • Ràdio Sant Vicenç Emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts que va iniciar les seves emissions el 22 de gener de 1982. A l’any 2009 Ràdio Sant Vicenç va estrenar 'Aula Dial', el programa adreçat a la participació de les escoles de la localitat. Aquest programa, fet en col·laboració amb la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament i els Serveis Educatius del Baix Llobregat, l’any 2012, va rebre el Premi de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona al millor programa de ràdio. Ràdio Sant Vicenç el mes de juny de l’any 2016 es va traslladar a uns nous estudis, ubicats a Ca l'Aragall del carrer de Barcelona de Sant Vicenç dels Horts. En aquell moment oferia 35 hores setmanals de producció pròpia. El dissabte, 11 de juny de 2016, va celebrar una jornada festiva de portes obertes.
  • Ràdio Santa Coloma Emissora municipal de Santa Coloma de Farners. Va començar a funcionar, en període de proves, el 21 de setembre de l'any 1983. Va sorgir per iniciativa totalment particular d'un grup de joves de la localitat. Inicialment, s'oferia una fórmula musical i dos informatius diaris. L'estrena de l'emissora es va fer el dia 1 de gener de 1984, amb la primera programació. Aleshores, l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners hi destinava una subvenció anual, la qual cosa implicava l'existència d'una comissió de seguiment, integrada per quatre regidors i l'alcalde. El mes de juliol de 1986, Ràdio Santa Coloma va patir un robatori a les seves instal·lacions, però va continuar amb la programació, que era feta, de manera desinteressada, per joves de la vila, la majoria dels quals eren estudiants. El mes d'octubre del 1989, Ràdio Santa Coloma es va tancar per ordre judicial del jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners. L'Ajuntament va pagar, a començament de gener de 1990, unes 450.000 pessetes que reclamava la Societat General d'Autors Espanyols (SGAE) per la denúncia presentada el mes de setembre del 1989. Ràdio Santa Coloma va reprendre les emissions, en proves, el dia 23 d'abril de 1990. La nova programació es va estrenar el dia 2 de maig i el dia a 18 de maig es va fer una festa d'inauguració i reobertura de la ràdio a la sala del Díngo. El tinent d'alcalde, Josep Maria Puig, en unes declaracions fetes en el número del mes de març de la revista local "Ressò", manifestava: «Volem que sigui una emissora municipal, i que no es facin solament programes musicals. Caldria formar un patronat a l'emissora perquè hi hagués un consell directiu plural, amb la presència de totes les forces polítiques colomenques». Donada l'audiència supracomarcal que tenia l'emissora i per intentar obtenir més ingressos publicitaris, cap a l'any 1994, David Salamaña va suggerir el canvi de nom de Ràdio Santa Coloma pel de La Radioactivitat. Passats uns set anys, cap a l'any 2001, es va unir a La Radioactivitat l'emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. Allà s'hi van obrir els nous estudis de l'emissora. Durant els últims dos anys de vida de Radioactivitat s'hi va afegir l'emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural. El 14 de juny de 2004, el grup d'Iniciativa per Catalunya Verds de Santa Coloma de Farners va presentar una moció en el ple municipal per debatre el funcionament de l'emissora municipal, que en aquell moment es deia Radioactivitat. Segons el grup polític, l'emissora, tot i repercutir les despeses a l'Ajuntament, no actuava de forma municipalista. La moció del grup volia recuperar el nom de Ràdio Santa Coloma i que la programació respongués als interessos dels diferents colomencs. El febrer de 2010, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar Ràdio Santa Coloma per usar il·legalment la freqüència municipal, juntament amb altres emissores gironines. Denunciava que una empresa privada explotés les freqüències municipals. La seva denúncia va ser tramitada al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i posteriorment, el Ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners del mes de març va aprovar per unanimitat suspendre, temporalment, l'activitat de Ràdio Santa Coloma fins que no es redefinís les seves funcions. El mes de maig encara encara emetia. Quan el projecte La Radioactivitat es va acabar, l'emissora de Santa Coloma de Farners connectava amb COM Ràdio fins que aquesta va desaparèixer. El novembre de 2020, la Regidoria de Participació Ciutadana de Santa Coloma de Farners anunciava que estava treballant en la reobertura de Ràdio Santa Coloma. "Donar veu a la ciutadania és una de les màximes expressions de participació ciutadana i transparència a les quals pot aspirar un municipi. Ha d'esdevenir un estri importantíssim per a l'Ajuntament amb la finalitat de mantenir la comunicació permanent amb la ciutadania (...) Les noves tecnologies com el pòdcast o l'streaming ens permeten avui una nova manera d'apropar la ràdio als colomencs/ques. Aquesta emissió per internet serà la primera opció a l'hora d'iniciar aquesta activitat. En primer lloc, a causa del seu baix cost econòmic i a la seva facilitat d'integració amb qualsevol dispositiu mòbil o informàtic. La segona fase, que demana una major inversió econòmica en el restabliment i reparació de les infraestructures, seria l'emissió via ones FM, ja que l'Ajuntament disposa d'una reserva en la freqüència 91,6Mhz. En qualsevol dels casos, però, aquest projecte no serà mai possible sense la intervenció del voluntariat: persones disposades a sacrificar un preuat temps personal per a dedicar-los altruistament en benefici de la comunitat".
  • Ràdio Santa Cristina Emissora municipal de Santa Cristina d'Aro. Ràdio Santa Cristina va sorgir de la fusió de dues iniciatives radiofòniques de joves del municipi, creades cap a l'any 1980. D'una banda, de Radio Hovetrinch, que van impulsar Jordi Finazzi "Horacio Pinchadiscos" -amb els anys directiu de Prisa Radio a Amèrica Llatina i director de Ràdio Barcelona-, Francisco Vegas "Veguez", Marcel Ferré "Triac", Josep Quintana "Indi" i Jordi Taberner "Cherve". De l'altra, un grup de radioaficionats que intentaven tirar endavant una ràdio local, que estava integrat per Josep Ferrer, Santi Gascones i Manel Prieto. El febrer de l'any 1982, l'emissora ja s'anomenava Ràdio Santa Cristina i tenia la seu en unes golfes de la casa pairal Can Diego. Poc després es va traslladar a la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El 25 d'octubre de 1984, el ple de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro va aprovar els estatuts de la fundació pública Ràdio Santa Cristina. L'any 1985, Ràdio Santa Cristina es va instal·lar a l'edifici Teulera, ubicat a la Plaça Mossèn Baldiri Reixac. Un any més tard, l'any 1986, un llamp va provocar destrosses a l'equipament emissor, cosa que va obligar a tancar-la. L'any 1990 es va reobrir. Emetia de les vuit del matí a les dotze hores de la nit. Anys després va inactiva i cap a l’any 2006 va reprendre l’activitat. Però, a l’any 2014 va deixar d’emetre una altra vegada. En aquells anys estava gestionada per una empresa que tenia un conveni amb l’Ajuntament. A l'estiu de 2018, l'Ajuntament es va plantejar recuperar la seva emissora municipal i la seva gestió. Les instal·lacions estaven al primer pis del pavelló municipal. El 10 d'agost es va presentar un projecte a la sala de plens, coincidint amb un acte d'homenatge als seus fundadors.
  • Ràdio Santa Perpètua Emissora municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Un grup de joves de Santa Perpètua de Mogoda, amb el suport de mossèn Artigas, van posar en funcionament l'emissora parroquial Ràdio Santa Perpètua, en ona mitjana, que va començar a emetre, en proves, el 6 de març de 1953. El primer estudi el tenia en una petita habitació, al costat del cor de l'església. Posteriorment, la instal·lació es va traslladar al Centre Parroquial quan es va fer l'acte d'inauguració. L'any 1959, Ràdio Santa Perpètua es va adscriure a la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). Però el Plan de Ordenación de Ondas Medias, que estipulava que només podria haver-hi una emissora per diòcesi en ona mitjana i la seva aplicació, va suposar la desaparició de l'emissora, l'any 1964. A Santa Perpètua de Mogoda, l'any 1985, va començar a emetre Ona Mogoda, a la banda d'FM. Volia ampliar l'oferta informativa a la població, sense oblidar altres aspectes com la cultura, l'esbarjo o els esports. Aquella primera experiència no va durar gaire, ja que les deficients instal·lacions, ubicades en un pis del carrer de Sant Antoni, i les grans mancances tècniques van obligar a tancar l'emissora, però amb la intenció de tornar-la a obrir, segons va explicar l'Ajuntament en el seu dia. Ona Mogoda va ser el bressol pràctic d'alguns professionals dels quals endegaren la ràdio municipal. El 31 de maig de 1988, es va crear el servei de mitjans de comunicació de Santa Perpètua de Mogoda. Coincidint amb la Festa Major d'Hivern, el 5 de març de 1989, es va fer l'acte d'inauguració de Ràdio Santa Perpètua, a l'Auditori de la Granja Soldevila, el complex cultural de la localitat. Aquell dia, per celebrar-ho, es va fer un concert de Loquillo y Los Trogloditas, al pavelló d'esports. Les emissions de Ràdio Santa Perpètua van començar l'endemà, el 6 de març de 1989, amb la voluntat de ser "un nou servei que l'Ajuntament ofereix a la població per poder intercanviar opinions, conèixer aspectes innovadors que es produeixin en el poble i saber tot allò que esdevingui diàriament a la nostra població". Es va posar en marxa una programació pròpia, que s'iniciava a les vuit del matí i finalitzava a les deu de la nit. Els seus estudis estaven a la primera planta d'un edifici annex a la Granja Soldevila. L'any 2003, es van reformar les instal·lacions i es va construir un nou estudi i control tècnic, a la planta baixa de l'edifici del Camí de la Granja, i es va unificar tota la redacció dels mitjans de comunicació locals a la primera planta. L'estructura de ràdio municipal va adoptar la d'un mitjà de comunicació multidisciplinari on els professionals treballen en continguts audiovisuals, en els webs municipals o en el butlletí. En aquell moment la ràdio va començar a estar present a Internet. L'any 2019, es va renovar el web dels mitjans de comunicació local i Ràdio Santa Perpètua va estrenar una nova unitat mòbil. (Font: "Ràdio Santa Perpètua, 30 anys a les ones", publicat a L'Ordit nº 7, any 2019)
  • Ràdio Santa Susanna Emissora municipal de Santa Susanna. Al municipi del Maresme, el mes de desembre de 1983, es va crear Ràdio Baldufa, una emissora cultural local lliure. L'any 1984 va rebre subvenció econòmica de l'Ajuntament de Santa Sussana. A finals d'aquell any va deixar de transmetre i, posteriorment, es va transformar en Ràdio Jove. El següent pas va ser la transformació de Ràdio Jove en Ràdio Santa Susanna, emissora municipal, l'any 1989. Té la seva seu a l'edifici del local Social, a la plaça Catalunya de Santa Susanna.
  • Ràdio Santpedor L'emissora municipal de Santpedor va començar a emetre el 5 d'octubre de 1980 i, de manera regular, l'abril de 1981. Va ser l'emissora degana de la ràdio pública local al Bages.
  • Ràdio Santvi Ràdio Santvi és l'emissora municipal de Sant Vicenç de Montalt. La junta de govern de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt va decidir crear l’emissora l’any 2005. Els estudis es van començar a construir a l’edifici del Centre Cívic el Gorg, construït l’any 2003. Ràdio Santvi va entrar en funcionament el 25 d’abril de 2007. Durant molts anys va emetre una programació eminentment musical. Després d'anys d'escassa activitat, l'octubre de 2015, va obrir una nova etapa, al capdavant de la qual hi havia el comunicador i publicista Alfons Murga. Té la seu al Centre Cívic El Gorg, en ple centre de Sant Vicenç de Montalt.
  • Ràdio Sarrià (Sarrià de Ter) L'any 1976, Sarrià de Ter va ser annexionat a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics l'any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal l'any 1983. Amb la recuperació de la independència del municipi es va crear el que seria Ràdio Sarrià. L'11 de juliol de 1983 va començar a emetre Ràdio Cosmos, impulsada per un grup de joves del barri del Pla de l'Horta. Els estudis estaven en un pis particular. Més endavant es van posar en contacte amb l'associació de veïns del barri, un membre de la qual era el tinent d'alcalde de Sarrià de Ter, queixant-se de la manca d'espai. Aleshores van aconseguir que se'ls cedís els baixos d'un pis del Pla de l'Horta. En el plenari del mes de març de 1984, el consistori va considerar en sol·licitar al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació la concessió de l'emissora. Ràdio Sarrià passava a comptar amb el suport de l'Ajuntament i passava a estar finançada bàsicament pel pressupost municipal. El juliol de 1986, Ràdio Sarrià va deixar d'emetre després de dos anys de funcionament provisional. Es reclamava major suport tècnic i econòmic i trobar una ubicació definitiva per a les instal·lacions de l'emissora que estaven en uns baixos d'uns pisos del Pla de l'Horta. El mes de novembre de 1986 va reprendre les emissions. El 3 de juliol de 1989, Ràdio Sarrià va deixar d'emetre uns dies per traslladar el seu equipament a la seu del carrer Firal. La nova seu es va inaugurar el 6 de setembre. Des de principis de l'any 2019, la productora Montcau Produccions, propietària de Digital Hits FM, va gestionar la programació de Ràdio Sarrià i va crear la fórmula Top 90 FM. Això va suposar que a l'emissora no hi quedés cap dels dos treballadors municipals. El gener de 2020, un grup de col·laboradors de Ràdio Sarrià va redactar un comunicat per expressar la seva preocupació per la gestió de l'emissora municipal, motiu pel qual van decidir suspendre temporalment les seves col·laboracions. Durant alguns mesos, l'edifici de la ràdio va estar tancat. Els partits a l'oposició amb majoria a l'Ajuntament de Sarrià de Ter van presentar, en el ple del 29 de juliol de 2020, una moció relativa a la reactivació de la Ràdio Municipal de Sarrià de Ter amb programació pròpia. Des de finals de 2020, Ràdio Sarrià va recuperar part de la seva programació pròpia local.
  • Ràdio Sellarés El 23 de juny del 1981, un grup de joves aficionats a la ràdio van crear Ràdio Gavà, sent els precursors de la idea els germans Pedro i Jordi Sánchez, responsables d'una botiga de complements electrònics de la ciutat. L'Ajuntament de Gavà els va cedir un espai al Museu de Gavà, des d'on es van fer les primeres emissions. Ràdio Gavà va passar a ser emissora municipal l'any 1982 i va ser la segona del Baix Llobregat, després de la de Sant Boi. Ràdio Gavà va passar a ser Ràdio Sellarés el setembre de 1993, convertint-se en emissora mancomunada de Gavà i Viladecans. En aquell moment, Viladecans no tenia emissora pròpia. La mancomunitat es va dissoldre l'any 2010 i Ràdio Gavà va recuperar la seva condició d'emissora municipal.
  • Ràdio Seu FM L’1 de juliol de 1985 s’iniciaven oficialment les emissions de Ràdio Seu FM a la Seu d’Urgell gràcies a l’empenta d’un grup de joves amb inquietuds que van plantejar a l’Ajuntament la idea de muntar la ràdio. Inicialment estava ubicada a Castellciutat, a la Plaça dels Oms. A principis de l’any 2017 l’Ajuntament urgellenc i el Bisbat d’Urgell van arribar a un acord per llogar el local dels estudis de Ràdio Principat, situat a la zona de l’eixample de la ciutat. El trasllat dels equips de la ràdio des del seu emplaçament de Castellciutat al passeig del Parc es va aprovar en una sessió plenària de l’Ajuntament celebrada l’any 2018.
  • Ràdio Silenci Del 12 al 23 de novembre de 1952, mossèn Josep Girona va posar en marxa una emissora parroquial a la rectoria de la Garriga, aprofitant les emissions itinerants en ona mitjana que promovia l’Acció Catòlica. El gener del 1953 neix Radio la Garriga, emissora local de Falange en ona mitjana, dirigida per Jaume Viñallonga. Emet des de Can Sala els vespres feiners i les tardes dels festius. A l’estiu de 1954 encara funcionava. El 13 de març del 1960 es va inaugurar, als baixos de la Casa d’Acció Catòlica, l'Emissora Parroquial de la Garriga. Novament, el seu impulsor va ser mossèn Josep Girona. Pel que fa a l’FM, a la Garriga un col•lectiu de persones posen en marxa Ràdio Silenci, el 23 d’abril de 1983. La ràdio funciona fins al mes de desembre d’aquell any. Els seus estudis estaven a Can Sala, a la plaça del Silenci, de la qual pren el nom. El 23 de gener del 1984, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de la Garriga va acordar reconèixer l'emissora de Ràdio Silenci com a emissora municipal. El 29 d’abril de 1984 va començar la seva segona etapa que va acabar l’any 1986, quan l’Ajuntament de la Garriga va decidir tancar-la després d'una campanya de la ràdio contra la ubicació a la Garriga d'un abocador d'escombraries. El 31 de maig del 2000, Susanna Ginesta convoca una reunió amb una vintena de persones per tornar a posar en marxa Ràdio Silenci com a emissora municipal. Del 26 al 30 de juliol del 2000, coincidint amb la Festa Major, es va emetre una programació provisional des del pati de Can Sala. El 25 d’octubre de 2000 es va constituir formalment l'associació Amics de Ràdio Silenci que el 21 de desembre es va integrar a la comissió de treball de Mitjans de Comunicació del Consell Municipal de Cultura. Del 23 al 30 de juliol, i el 3 d'agost de 2001, es va emetre una segona programació provisional per la Festa Major, des de la planta baixa del Centre Cultural Can Pibernat. De l'1 al 4 d'agost de 2002, es va fer la tercera emissió provisional per la Festa Major, també des de Can Pibernat. El 2 de març de l'any 2004, el ple municipal de la Garriga va aprovar sol•licitar a la Generalitat una freqüència de ràdio municipal per poder reprendre el projecte de Ràdio Silenci. El 18 de juliol de 2004, el regidor de Comunicació i el president d'Amics de Ràdio Silenci van signar un conveni que estableix la cessió de les instal•lacions a l'associació. Aquestes finalment es van ubicar al tercer pis de les Galeries Banys. El 30 de novembre de 2004 es va concedir la freqüència provisional d’emissora a l’Ajuntament de la Garriga i el 21 de gener de 2005 van començar les emissions en proves de Ràdio Silenci. Immediatament, es van produir interferències amb Grama Ràdio de Santa Coloma de Gramenet. L’Ajuntament demana a la Generalitat que li canviï la freqüència i Ràdio Silenci manté la programació per Internet. El 7 de juny de 2005 es va aprovar els estatuts de l'Organisme Autònom de Mitjans de Comunicació (OAMC), del qual forma part Ràdio Silenci. Del 28 al 31 de juliol de 2005, es va fer la quarta emissió provisional en FM de Ràdio Silenci per la Festa Major. El mes de maig del 2007 es reprenen les emissions de Ràdio Silenci sota la gestió de l’OAMC. El 7 de setembre Ràdio Silenci es va incorporar a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. El setembre del 2008, Ràdio Silenci va començar la primera temporada completa de la seva història, amb una programació continuada. Però les interferències de Grama Ràdio continuaven. El 3 de desembre de 2009, Amics de Ràdio Silenci va demanar formalment a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que regularitzés les emissions de la seva emissora municipal, perquè no interferís. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar la seva emissora municipal. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l’Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, des de l’any 2005. Des d’aleshores Ràdio Silenci manté una programació regular en FM i per Internet.
  • Ràdio Sió Ràdio Sió és l'emissora municipal d'Agramunt i la Ribera del Sió. L’abril de 1982 va sorgir la idea de crear l’emissora. Va ser promoguda pel Grup Escènic Agramuntí i, especialment, per Magí Guasch. Va ser el 6 de setembre de 1982 quan es va posar en marxa l’emissora, un dia abans de la Festa Major. Va funcionar només uns dies. El 5 de setembre de 1983 va retornar a les ones per uns dies amb motiu de la Festa Major. El 9 d’abril de 1984, el grup de joves del Grup Escènic van reunir-se amb les entitats i les escoles de la vila per a comunicar-los que volien crear una ràdio local per emetre cada cap de setmana. El 23 d’abril de 1984 s’acorda tirar endavant aquell nou projecte. El grup de joves es posà en contacte amb l’Ajuntament, qui va acceptar la proposta favorablement, i va decidir que l’emissora municipal es diria Ràdio Sió. Ràdio Sió va començar a emetre de manera regular el 2 de maig de 1984, amb un programa fet pels alumnes de l’Institut Ribera del Sió i el 5 de maig de 1984 es va inaugurar l’emissora que funcionava des del Casal Agramuntí. En el Ple del 25 de maig del 1984 de l’Ajuntament d’Agramunt va acordar sol•licitar a la Generalitat la legalització de Ràdio Sió. El dia 12 de setembre de 1985 es van inaugurar els segons estudis de l’emissora i el 22 de maig de 1999, els tercers.
  • Ràdio Súria L’emissora municipal de Súria va iniciar l’emissió el 3 de setembre de 1983.
  • Ràdio Taradell Entre 1952 i 1957, en ona mitjana, va funcionar l'emissora parroquial Ràdio Taradell durant els caps de setmana i dates de festivitat religiosa. Va ser una iniciativa de Domènec Vilaró, Lluís Vivet i Josep Pladevall. El petit estudi, amb un sol micròfon i dos tocadiscos, estava instal·lat a un local de la rectoria. Des d'allà, Ràdio Taradell es va convertir en una de les primeres emissores de tot el país que va tenir un espai en català, juntament amb Ràdio Girona i el programa de sardanes de Francina Boris. El programa era religiós, "La veu de la parròquia", i s'emetia els diumenges al migdia, després de la retransmissió de l'ofici. El presentaven els Joves d'Acció Catòlica. Es va poder escoltar des de l'estiu del 1953. Donat que la ràdio va durar ben poc, va començar el diumenge 23 de novembre del 1952 i va acabar el diumenge 28 d'agost del 1955. El 5 de març de 1983 van començar les emissions en proves a l'FM de Ràdio Taradell, emissora municipal, que es va inaugurar oficialment el 23 d'abril, Sant Jordi, a la 1 del migdia. La ràdio estava situada a la tercera planta de la Torre del Tint. L'any 1984 es tira endavant una iniciativa pionera a Osona. Les emissores municipals es reuneixen sota el nom de Xarxa d'Emissores Municipals d'Osona. Ràdio Taradell, Ràdio Pista dels Hostalets de Balenyà, Ràdio Manlleu, Ràdio Ona Juvenil de Torelló i Ràdio Voltregà fan un programa conjunt amb motiu de les eleccions catalanes del 29 d'abril de 1984. Més endavant, emetrien, setmanalment, "L'informatiu en xarxa". La tardor de 1985, Ràdio Taradell va començar a emetre cada dia, a partir de les 8 del matí, en connexió amb RAC 105. L'any 1988, Ràdio Taradell va rebre la primera denúncia per part d'una emissora privada de la comarca d'Osona per aquest fet. L'any 1987 es van inaugurar els estudis a la segona planta de la Casa de la Vila. L'any 1991, la Generalitat atorga la freqüència a Ràdio Taradell, que és la primera emissora municipal de la comarca d'Osona que és legalitzada. L'any 1993, algunes hores de Ràdio Taradell comencen a connectar-se amb Flash FM, perquè RAC 105 ja arribava amb potència a Osona. Pel que fa a la programació pròpia, es va ampliar des de les 9 del matí fins a les 12 de la nit. Fins llavors, només es feien programes propis durant tot el dia els caps de setmana. L'any 2000, Ràdio Taradell, coincidint amb la festa major d'hivern del 20 de gener, va inaugurar les noves instal·lacions al Centre Cultural Costa i Font. Aquell any, Ràdio Taradell va començar a connectar amb RAC1, aprofitant que a la comarca no arribava bé i amb l'afegit que a la franja del matí començava el programa "L'hora del pati", conduït per Albert Om, nascut a Taradell. Ràdio Taradell va començar a distribuir la seva programació per Internet l'any 2003. El 2011, comença una nova iniciativa. L'escola Les Pinediques impulsen el programa "L'esquitx". L'enregistren a l'escola els alumnes i s'emet per Ràdio Taradell. L'any 2013, Ràdio Taradell s'adhereix a La Xarxa, que engloba la Federació de Ràdios Locals, de la qual l'emissora taradellenca ja en formava part. Amb aquesta adhesió, comença a emetre els butlletins informatius de La Xarxa i emet també programes d'altres emissores locals de Catalunya distribuïts a través d'aquesta plataforma. El maig del 2021, Ràdio Taradell obté la concessió definitiva per part del Govern per emetre en FM trenta-vuit anys després de començar les seves emissions. En aquesta emissora van començar alguns professionals de la ràdio com l'Albert Om (RAC1), la Mireia Garolera (RAC1), l'Ernest Codina (Flaix FM i RAC105), etc.
  • Ràdio Terra Ferma Emissora privada de Lleida que va començar a emetre el mes de febrer de 1984, integrada a la Cadena 13.
  • Ràdio Tiana (municipal) Tiana hauria pogut tenir una de les primeres emissores municipals de Catalunya, però el 1979 l'Ajuntament va fer marxa enrere. El tianenc Isaac Salvatierra, futur periodista i professor de comunicació de la Universitat de Barcelona, amb un amic van intentar muntar una emissora a casa seva. Quan tenia dinou anys, Salvatierra va presentar el projecte de creació de Ràdio Tiana a l'Ajuntament, que li va acceptar. L'any 1996 es va fer una primera emissió, en proves, des de l'Escola Lola Anglada de Tiana -on ara hi ha l'Escola Tiziana- coincidint amb l'AMPA Festa. L'emissora municipal, Ràdio Tiana, es va inaugurar l'11 de setembre del 1996 amb l'apadrinament de Josep Cuní -nascut a Tiana-. El seu germà, el radiofonista Carles Cuní -creador de Rádio Flaix amb Miquel Calçada-, va realitzar algunes sessions de formació. Ràdio Tiana emetia només els caps de setmana. La programació diària va començar un any i mig després. Els estudis estaven al carrer Marquès de Monistrol 1. A partir del 2004, Ràdio Tiana es va anar empetitint. El 2011, davant l'amenaça real de tancament, un grup de periodistes locals, encapçalats per la Gemma Liñán i Isaac Salvatierra van presentar un projecte a tots els grups municipals per reconvertir la ràdio municipal en un mitjà multiplataforma que conservés l'FM, però que anés més enllà, a través d'un diari digital a Internet. La redefinició digital permetia posar a l'abast dels veïns del poble les notícies del dia en format d'àudio, vídeo i text a qualsevol hora i des de qualsevol lloc, des de l'ordinador o des del mòbil. El sistema de ràdio a la carta facilitava el consum de programes tothom. El nou mitjà es va dir La Local i es va engegar el 22 de novembre de 2013. Com que el nou mitjà deixava de ser exclusivament una ràdio, es va decidir crear una nova marca que convisqués amb el nom de Ràdio Tiana, reservada només per a l'FM i la ràdio a la carta. La nova programació de Ràdio Tiana, amb informatius renovats i alguns programes nous, naixia el 8 de gener de 2014 amb el nom de La Local-Ràdio Tiana.
  • Ràdio Tordera Ràdio Tordera va ser fundada el dia de reis, 6 de gener, de 1982 per un grup de joves. Els primers estudis estaven en el local que ells anomenaven "el barco", ubicat al carrer Santa Llúcia. Les primeres emissions no tenien un horari fix. Posteriorment, l'emissora es va traslladar a l'edifici de Cal Ros del Carrer Sant Ramon. La millora de les instal·lacions va anar acompanyada d'una major estabilitat en la programació. Els anys noranta comencen amb un nou canvi d'ubicació, quan s'enderroca l'edifici de Cal Ros, Ràdio Tordera s'instal·la a les antigues cases dels mestres al carrer Santiago Rusiñol. És en aquell moment quan l'estructura organitzativa deixa de ser la d'una entitat i es crea un Consell d'Administració format per representants de l'Ajuntament i de Ràdio Tordera que s'encarregarà de dirigir l'emissora. L'any 1999, Ràdio Tordera crea la seva pàgina web. L'any 2010 s'adapta l'antiga pensió Can Floris per ubicar Ràdio Tordera a la plaça de l'església amb estudis oberts al carrer. Distribueix els seus continguts a la carta per Internet i els transmet pel 107.1 de l'FM.
  • Ràdio Torregrossa Emissora municipal de Torregrossa. Va començar a emetre el mes de novembre de 2001. L'any 2005 va començar a distribuir els seus continguts per Internet. La seva seu estava a la plaça Canalejas.
  • Ràdio Tortosa Segons Lluís Mestre i Rexach al seu article «Mig segle de la ràdio a Tortosa», publicat a “La Veu del Baix Ebre” (21-12-1979): Els inicis de Ràdio Tortosa els poden datar a finals de l'any 1929 encara que, potser ja va ser per finals de 1928 i mitjançant un petit equip transmissor emparat per una llicència EAR de cinquena categoria que es transmetia de manera informal avisos, notícies i discos gramofònics. Com aquesta iniciació tingué un funcionament experimental i alternatiu amb setmanes senceres de silenci, s'estableix l'any 1929 com el del començament de la radiodifusió tortosina. El primer equip fou construït a Terrassa al taller de Francesc Matarrodona, a finals de l'any 1929, i va ésser muntat a la ciutat de Tortosa, pel terrassenc Ramon Odena, pare del també locutor Josep Àngel Òdena, que es va establir a Tortosa fins a la seva mort. La primera seu de Ràdio Tortosa va estar als baixos dels locals de La Unión Patriótica. Durant quasi tot l'any 1930 les emissions tingueren el caràcter de proves i Ramón Òdena introduí importants millores i reformes a l'equip d’ona mitjana, que el mes de gener de 1931 obtingué permís oficial amb l'indicatiu de EAJ-11. Antoni Falcó, propietari d'una armeria al carrer de Sant Blai, va ser el seu director. Ramon Pitart i Ramon Òdena van ser els primers locutors professionals. Amb l'adveniment de la segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931, l'emissora va perdre poc després la concessió oficial i va haver de deixar d’emetre. L'indicatiu d’EAJ-11, a l'any 1933, va ésser assignat a Ràdio Reus. Aleshores sorgí una iniciativa inspirada des de les pàgines del “Setmanari Vida Tortosina” pels escrits de Ramon Òdena a fi d'obtenir un nou permís i muntar una nova emissora. A tal efecte es constituí un Ràdio Club que inicià el muntatge d'un modern equip. Ànima d'aquesta associació fou el jove enginyer Julian Mangrané i Ejerique, juntament amb el mateix Òdena. L'estiu de l'any 1936, ja en plena Guerra Civil, Ramon Òdena va tornar a posar en funcionament Ràdio Tortosa en ona mitjana. Tenia les seves instal·lacions al tercer pis de l'Ajuntament de Tortosa, dintre del negociat d'obres públiques. Més tard la ràdio fou incautada pel Comitè Antifeixista i va passar a operar des dels seus locals que estaven al Convent requisat a les monges de la Consolació. En aquell moment també es va posar en marxa una emissora d'ona curta que enllaçava amb la zona nacional per transmetre i rebre notícies de caràcter humanitari. L’emissora local en ona mitjana deixà de funcionar a la primavera de l'any 1937 a l'ésser assassinat Ramón Òdena. Posteriorment, després de l'entrada a Tortosa de les tropes nacionals, les instal·lacions van ser confiscades i desmuntades pel Servicio de Recuperación del Ejército de Levante que se les emportà amb un camió. Després de la Guerra Civil espanyola, Julian Mangrané i Ejerique i Lluís Mestre i Rexach van tornar a reactivar Ràdio Tortosa en ona mitjana. Es data el començament del segon període de Ràdio Tortosa, a l’any 1948, encara que no va tenir un funcionament gaire regular fins al mes de març de 1952. L’equip emissor tenia 500 W de potència. El director de l’emissora fins la seva jubilació, l’any 1985, va ser Lluís Mestre i Rexach. Els estudis estaven situats a l'edifici del carrer de la República Argentina, número 26 de Tortosa, ocupant primer tan sols els baixos i a partir de 1972, ocupant també dos pisos elevats. Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. Ràdio Tortosa va ser autoritzada a emetre en ona mitjana dins del Plan Técnico de 1965. A l’any 1969 va formar part de la naixent Cadena de Emisoras Sindicales, com a Emisora Sindical Radio Tortosa ECS-6. A l’any 1975 ja sortia en OM i FM. Alguns professionals de Ràdio Tortosa ECS-6 van ser: Ludivina Acero Álvarez (Luz Acero), qui va treballar 43 anys a l’emissora, Josep Maria Vallés i Vilás, que era “Quico de Forés”, Rodolfo Lamote de Grignon i Nicolau“ Joan de Gandaia”, Paco Guimerà, Paco Prieto “Joan de Cadup”, Joaquim Marín, Maria Luisa Ballesteros, Ramón Miravalls, Josep Àngel Òdena o Jordi Itarte. Ràdio Tortosa va deixar de formar part de la Cadena de Emisoras Sindicales en extingir-se aquesta el 4 de desembre de 1978 i va quedar integrada dins de Radiocadena Española. Des del mes de gener de 1980 Radio Tortosa va connectar amb Radio Peninsular de Barcelona, de Radio Nacional de España, per oferir algun dels seus programes. El setembre de 1985, el director de Ràdio Tortosa Lluís Mestre i Rexach es va jubilar i va rebre una placa commemorativa en reconeixement als seus més de trenta anys de feina a la ràdio. El va succeir Josep Andreu i pocs mesos després, el gener de 1986, Jordi Itarte va ser nomenat com a director de Radiocadena Española a Tortosa. A l’any 1989, totes les emissores de Radiocadena Española van passar a formar part de Radio Nacional de España. L’emissora de Tortosa quedava integrada dins de Radio 5, com Radio 5 Tortosa, i perdia gran part de la seva programació pròpia i, finalment, el 24 de juliol 1991 es va tancar el centre emissor, adduint raons econòmiques. Ràdio Tortosa va reaparèixer en FM, com a emissora municipal, el juny de 1999. El seu primer director va ser Conrad Duran, que ja va treballar en l'antiga Ràdio Tortosa des dels anys setanta i fins que va tancar. Els seus estudis estaven al primer pis de l'edifici del carrer Montcada número 27, al nucli antic de la ciutat. Ràdio Tortosa el 21 de juliol de 2001 va patir un incendi als estudis que la va deixar operativa durant un mes. A finals del mes d’agost va reprendre l’emissió. El 3 de setembre de 2010 Ràdio Tortosa va inaugurar nous estudis coincidirà amb el començament de les festes de la Cinta. Ràdio Tortosa va passar a ocupar els baixos de l'edifici del carrer Montcada 27, amb un estudi principal en què la finestra dona directament a la plaça dels Dolors i al carrer Montcada. (Informació pròpia i extreta de l’entrada “Ràdio Tortosa” de la Viquipèdia)
  • Ràdio Tossa Emissora municipal de Tossa de Mar. Ràdio Tossa va començar a emetre per Setmana Santa de l'any 1984. Inicialment, transmetia només els caps de setmana i la seva programació era fonamentalment musical. Les primeres instal·lacions estaven situades a les dependències superiors de l'estació Arribal d'autobusos. Durant anys va ser l'única freqüència que es rebia amb netedat al municipi. L'any 1985 va romandre tancada uns tres mesos, per avaries tècniques, i va reprendre les seves emissions coincidint amb la festa major del mes de juny. A inicis de l'any 2006, Ràdio Tossa va deixar d'emetre quan l'equip del radioenllaç, situat al far de la localitat, va ser robat. Els emissors van deixar de funcionar a mitjans del mes de maig de 2007. El 14 de setembre de 2007 Ràdio Tossa va tornar a emetre i va passar a identificar-se com Nova Ràdio Tossa. Connectava amb COM Ràdio. L'Associació d'Amics de Ràdio Tossa, una associació sense ànim de lucre, des de l'octubre de 2013 és la que gestiona l'emissora municipal. L’emissora va recuperar el nom de Ràdio Tossa. L'any 2021 l'emissora va deixar d'emetre, novament. A principis de 2022, Ràdio Tossa ja tenia a punt les instal·lacions per tornar a emetre. Amb l'objectiu de reprendre l'activitat, s'havia fet un acord amb l'Associació d'Amics de Ràdio Tossa i es va fer una crida a tots els voluntaris que volien fer un espai en aquest mitjà de comunicació local. Les peticions es podien presentar fins al 21 de febrer de 2022.
  • Ràdio Tremp L'any 1957 es va posar en marxa a Tremp, en ona mitjana, Radio Tremp La Voz de la Conca del Frente de Joventudes. El 15 de juliol de 1965 va deixar d'emetre perquè no podia fer-ho en FM. L'any 1980, el Grup Independent de Tremp, de Josep Altisent, tenia com a un dels seus punts electorals la reobertura de la ràdio. La idea va ser desestimada pel seu elevat cost. Pocs dies després, un dels components va posar en marxa un transmissor artesanal de baix cost i així va començar en FM Ràdio Tremp La Veu de la Conca. Entre els promotors hi havia Manolo García, Ramon Pascual i Josep Lluís Datz. Els primers estudis van estar al col·legi Sant Josep de Tremp. L'Ajuntament de Tremp volgué formar part d'aquest projecte i va demanar una llicència d'emissió a la Generalitat. El 16 de maig del 1981, la conselleria de Comunicació i Audiovisuals va concedir la freqüència de 107.4 a Ràdio Tremp, La Veu de la Conca. Les primeres emissions començaven amb la "Cançó d'amor i de guerra" de la sarsuela catalana estrenada el 1926. Aquesta etapa, com a emissora municipal, va acabar l'any 1991. Es volien renovar les instal·lacions i es va comprar nou material, però el govern del nou consistori no la va posar en marxa. Des del 1994, la freqüència de Ràdio Tremp va passar a mans privades. Va formar part de Cadena Musical, amb Ràdio Cervera i Ràdio Tàrrega. El maig de l'any 1999, Ràdio Tremp i la resta d'emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana. Montcau Produccions va començar a operar l'any 2014 a Tremp mitjançant una llicència de ràdio pròpia. Alhora, disposava d'altres llicències a Catalunya que emetien sota la marca Digital Hits FM. El 22 de juny de 2017, l'Ajuntament de Tremp va presentar l'acord amb Montcau Produccions, propietària de Digital Hits FM, per tornar a tenir una ràdio amb producció local. Les emissions de Ràdio Tremp-Digital Hits s'havien iniciat el 20 de juny de 2017, des d'un estudi ubicat al pavelló del Juncar, amb una emissió especial del programa matinal "Aixecant el país" emès per totes les emissores de Digital Hits FM. Durant l'estiu es van realitzar emissions en proves i es van emetre butlletins informatius locals. A partir del mes de setembre, Pallars Digital es va fer càrrec de la delegació de Digital Hits FM a Tremp i en conseqüència va assumir bona part de la programació territorial i la producció íntegra dels informatius locals i comarcals de Ràdio Tremp. La inauguració oficial de la programació de la tercera etapa de Ràdio Tremp es va fer el 19 d'octubre de 2017.
  • Ràdio Tàrrega La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom d'Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, a causa d'un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va portar Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. La Emisora Sindical Radio Tárrega (EFE 35) va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Inicialment formava part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). Les instal·lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l’emissora el 12 de desembre de 1954. A l’any 1965 la Emisora Sindical Radio Tarrega va passar a formar part de la Cadena de Emisoras Sindiales (CES). Disposava d’una bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com “la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'una transmissió d'FM americana, marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades, per aquesta raó l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5, fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal·lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a en aquesta ràdio privada des del 1994 Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal·lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol·licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal·lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, a l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l' Ajuntament de Tàrrega)
  • Ràdio Vallalta Emissora municipal de Sant Iscle de Vallalta. El juliol de 2008, la Generalitat li va concedir una freqüència provisional. Aquell estiu va fer unes emissions en proves. Després d’uns mesos d’inactivitat, a l’any 2009 va començar les emissions. Un temporal del mes de gener de 2010 va malmetre les instal·lacions de la ràdio a la urbanització Collsacreu, d’Arenys de Munt, i va deixar d’emetre unes setmanes. El mes de setembre de 2010 va obrir la seva pàgina web a Internet. Té els estudis al carrer Escoles de Sant Iscle de Vallalta.
  • Ràdio Vallromanes Emissora municipal de Vallromanes. Va començar a emetre en proves, el març de 2002. A la campanya de les eleccions municipals del maig de 2003 uns desconeguts van entrar a l'emissora i van tallar el cable de l'antena emissora interrompent la radiació de la programació. Pocs dies després va tornar a emetre. Ràdio Vallromanes havia estat polèmica dies abans quan l'oposició municipal va denunciar el seu ús partidista per part de l'equip de govern municipal. Va rebre la concessió definitiva el 13 de juny de 2006. Té la seva seu a la plaça de l'Església.
  • Ràdio Vila Emissora municipal de Viladecavalls. Va començar a emetre el mes d’octubre de 1996. Té els seus estudis al carrer de Sant Josep.
  • Ràdio Vila-sacra L’emissora municipal de Vila-sacra va començar a funcionar el mes d’abril de 1993, gràcies a un grup de persones entusiastes de la ràdio. Va rebre una autorització provisional el 1994. Durant alguns anys es va identificar com Cent-7 Música. Disposa de llicència de la Generalitat de Catalunya, concedida de manera definitiva el 2017, després que l'emissora hagués obtingut l'autorització de posada en servei per part del Ministeri d'Indústria, un cop complerts els tràmits administratius i tècnics, i havent superat la corresponent inspecció. Ràdio Vila-sacra és una emissora que disposa de pàgina web pròpia amb domini exclusiu i distribueix la seva programació per Internet en alta qualitat de so digital. El mes de novembre de 2021 Ràdio Vila-sacra va estrenar la seva aplicació per a telèfons mòbils. (Informació pròpia i l’aportada per Ràdio Vila-sacra)
  • Ràdio Vilablareix Ràdio Vilablareix és l'emissora pública del poble de Vilablareix (Girona). Cap a l'any 1986, David Salamanya va crear a Santa Coloma de Farners una emissora local amb programació musical. Aquella emissora, l'any 1994, va passar a anomenar-se La Ràdio Activitat. Passats uns set anys, cap a l'any 2001, es va unir a La Ràdio Activitat l'emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. Allà s'hi van obrir els nous estudis de l'emissora. Durant els últims dos anys de vida de Ràdio Actvitat s'hi va afegir l'emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural. Quan el projecte La Ràdio Activitat es va acabar, cap a l'any 2011, l'ajuntament de Vilablareix va demanar a Dídac Romagós, que hi col·laborava des de l'any 2001, que presentés una proposta per a impulsar una ràdio municipal. A inicis de l'any 2012, Dídac Romagós es va posar al davant de la coordinació de l'emissora municipal. La ràdio va passar a programar música només en català.
  • Ràdio Vilafant Cap a l’any 1982 va sorgir a Vilafant Ràdio Camp dels Enginyers, una iniciativa d’un veí de la urbanització Camp dels Enginyers, Antoni Vilches. Ell era el propietari del Frankfurt Duran del carrer Sant Pau de Figueres i era radioaficionat. Volia radiar música, en estèreo, des de casa seva per a la comarca i la ciutat de Figueres i així tenir una programació musical per ambientar el local del frankfurt. A la seva casa del Camp dels Enginyers de Vilafant va muntar l’emissor d’FM amb un Sales Kit. Transmetia de forma irregular. Després, juntament amb el pintor Joan García, també veí del Camp dels Enginyers, i Josep Carrillo, promotor de la urbanització del Camp dels Enginyers, van decidir comprar uns equips més competents a una empresa barcelonina i instal·lar-los en una casa de Josep Carrillo. Era un edifici situat al carrer Xaloc número 1 del Camp dels Enginyers que tenia les oficines de venda de la promotora al pis de sota i a dalt hi col·locaren els equips. A l’estiu del 1983 la ràdio s’activà amb una programació més regular a partir del migdia. Tots els seus locutors hi treballaven sense ànim de lucre per tant eren col·laboradors, entre els quals hi havia Antoni Guerrero, que anys després va ser director de l’emissora. La programació era fonamentalment musical amb diferents estils. Les notícies s’extreien dels diaris i es feien uns breus informatius.. A l’any 1985, a causa d’una forta nevada que va causar desperfectes en aquell local, la ràdio va passar a tenir relació amb l’Ajuntament de Vilafant, tot i ser encara una emissora del Tercer Sector. Aleshores va adoptar el nom de Ràdio Vilafant. El mes de març de 1986 el Gabinet de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat va obrir un expedient sancionador a Ràdio Vilafant. El mes de setembre de 1986 Ràdio Vilafant va decidir suspendre les seves emissions abans de ser clausurada. Malgrat anomenar-se emissora municipal, no existia cap acord oficial de l'Ajuntament de Vilafant, motiu pel qual la Generalitat va decidir procedir al seu tancament. Llavors va haver-hi una desavinença entre els promotors i l’Ajuntament, per la qual cosa el consistori va retirar el tracte i els contractes que tenia amb els particulars i es va decidir per part de l’ajuntament muntar la seva emissora municipal. El mes de novembre de 1986 Ràdio Vilafant va reprendre les emissions a l’espera que aparegués la normativa reguladora de les ràdios municipals. Fins l’any 1986 els estudis van estar al carrer Xaloc. Després van estar al carrer Olot número 27, en un local municipal buit que havia estat una mena de col·legi. Durant uns deu anys, aproximadament, la seu de Ràdio Vilafant va estar allà. L’any 1996 es van construir els estudis del carrer Figueres número 5. (Font: contingut propi i informació extreta del web de Ràdio Vilafant)
  • Ràdio Vilafranca L'Ajuntament de Vilafranca, reunit en plenari el 9 d'octubre del 1980, va aprovar la creació d'una ràdio municipal. Ràdio Vilafranca va començar a emetre el 15 de juliol del 1982. La inauguració oficial dels estudis a l’edifici de l’Ateneu Municipal es va fer el 25 d’agost de 1982. Aquell any es va crear la Societat Cooperativa de Ràdio Vilafranca. L’abril de 1983 es va instal·lar l’antena emissora a la muntanya de Sant Pau. L’any 1985 el grup Pegasus, format per Santi Arisa, Rafel Escoté, Josep Mas Kitflus i Max Sunyer, van composar la sintonia cantada que identificava l’emissora. La melodia és la del tema Pegasus IV del seu disc Searching (1984). L’agost de 2007 per celebrar els 25 anys de l’emissora van fer una nova versió. L’any 1986 es va constituir la societat Serveis Municipals de Comunicació SA (SERCOM SA), per gestionar Ràdio Vilafranca. El 1989 es van remodelar els estudis de Ràdio Vilafranca de l’edifici de l’Ateneu Municipal. El 22 de desembre de 1990, la televisió de Vilafranca, situada en uns estudis al costat de Ràdio Vilafranca, comença a emetre amb el nom de Layret TV. La Generalitat de Catalunya va atorgar a Ràdio Vilafranca una concessió d’explotació d’emissora municipal el 14 d’octubre de 1991. El 8 de gener de 1987 la televisió local s’integra a SERCOM SL i comença a emetre amb el nom de Vilafranca TV. La ràdio municipal i la televisió local comparteixen el personal i els estudis. El desembre de l’any 2000 es va posar en marxa el lloc web de Ràdio Televisió Vilafranca, amb el domini rtvvilafranca.com. L’any 2002 va començar a distribuir-se per Internet la programació de Ràdio Vilafranca. L’any 2004 el lloc web de RTV Vilafranca es va convertir en un diari digital multimèdia, amb actualització constant de continguts. L’11 d’abril de 2005 el Ministeri d’Indústria va obligar Ràdio Vilafranca a abandonar la freqüència dels 90.2 MHz i passar als 107.8 MHz. L’any 2014 RTV Vilafranca va estrenar una aplicació per a dispositius mòbils que permet seguir en directe les emissions de ràdio i televisió.
  • Ràdio Vilamajor Ràdio Vilamajor és l'emissora municipal de Sant Antoni de Vilamajor. Les seves primeres emissions, en fase de proves, es van fer a la dècada de 1980, impulsades per un grup de joves amb mossèn Poch. Després d'un llarg període d'inactivitat, un equip de voluntaris, encapçalats per Josep Maria Masip, va reprendre el seu funcionament definitiu el dia 5 de gener de l'any 2004. Els estudis de l'emissora estan al segon pis del Casal d'Avis.
  • Ràdio Vilassar de Dalt A Vilassar de Dalt va funcionar una emissora comercial del Tercer Sector que va començar a emetre l’any 1981 amb el nom de RV 2. La va impulsar Josep Vidal. A principis de 1984 va deixar de funcionar. En declaracions a la revista “Maresme” expressava: “les coses no es feien com jo crec que s'havien de fer i cadascú anava a la seva”. El novembre de 1988 va començar a emetre l’emissora municipal, Ràdio Vilassar de Dalt. Els seus primers estudis estaven en un local del carrer del Mercat. A principis de 2023, Ràdio Vilassar de Dalt va inaugurar les noves instal·lacions a l'edifici municipal de Can Robinat i va renovar la seva programació. Oferia una emissió ininterrompuda durant les 24 hores del dia, gràcies a un acord de col·laboració amb Catalunya Ràdio. D'aquesta manera, entre les 20 h i fins a les 12 h de l'endemà es podia seguir el contingut de Catalunya Ràdio i a la resta d'hores la programació pròpia de l'emissora.
  • Ràdio Vilassar de Dalt (comercial) A Vilassar de Dalt va funcionar una emissora local del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1981 amb el nom de RV 2. La van crear Josep Casas, Josep Bassas i Juanjo. Poc després, l'emissora va passar a identificar-se com Ràdio Vilassar de Dalt i, sota l'impuls de Josep Vidal, va esdevenir en una emissora comercial del Tercer Sector. A finals de l'any 1986, el departament de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Gemma Nierga, abans de passar a treballar, l'any 1987, a Ràdio Barcelona va participar en programes de Ràdio Vilassar de Dalt. El 20 de novembre de 1988 va començar a emetre l'emissora municipal, Ràdio Vilassar de Dalt. Els seus primers estudis estaven en un local del carrer del Mercat. (Informació aportada per Jaume Matallana)
  • Ràdio Vitamènia Les primeres emissions es van fer durant la Festa Major del 9 al 12 d'octubre de l'any 1981. La iniciativa va sorgir de Jordi Vilà i el seu fill, Xavier Vilà, que treballaven a Radio España de Barcelona. L'emissió es va fer des del despatx de l'alcalde. La iniciativa, amb més participants, es va repetir durant els dies de Festa Major dels anys següents, tret del 1986, fins al 1988. Com a emissora municipal de Santa Maria de Palau Tordera, Ràdio Vitamènia va començar el 23 d'abril de 1989. Des de l'any 1991 va començar a fer una programació continuada. El nom de Vitamènia al•ludeix al nom romà de la zona.
  • Ràdio Voltregà A Sant Hipòlit de Voltregà, en ona mitjana, cap els anys 1957, 1958 i 1959, va funcionar l’emissora parroquial Radio San Hipólito de Voltregá (EOP 39). Dècades després, a l'FM, va començar Ràdio Voltregà, emissora municipal. L'any 1984 ja estava en funcionament. Té els seus estudis ubicats a l'Ateneu.
  • Ràdio Zènit A principis de la dècada de 1960 a Sant Vicenç de Castellet va funcionar Radio Castellet COPE 40, en ona mitjana, promoguda per la parròquia de la localitat. L’emissora municipal de Sant Vicenç de Castellet va començar a funcionar l’any 1983 com Ràdio Zènit, tot i que la inauguració es va fer el mes de novembre de 1985. Des de gener de 2016 es fa càrrec de l'emissora l'Associació Cultural El Breny, passant a dir-se El Breny Ràdio. El 23 de setembre del 2017 es torna a canviar de nom, pel de Castellet Ràdio. Uns mesos abans es va posar a votació pública a través de les xarxes socials l’elecció del nom que per una àmplia majoria es va triar Castellet Ràdio per sobre de: Ona Castellet, Ràdio Castellet, El Breny Ràdio, Ràdio El Breny…etc. Forma part d’Ona Bages la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d’Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. Castellet Ràdio està integrada a la Xarxa de Comunicació Local.
  • Sarroca Ràdio Sarroca Ràdio és l’emissora municipal de Sant Martí Sarroca. Va començar a transmetre el mes de març del 1986. Del 1992 al 1994 va deixar de transmetre. A inicis de la dècada del 2000, quan no oferia programació pròpia, connectava amb l’emissora municipal Canal 20 Ràdio Olèrdola. Durant un temps va estar gestionada per l’Associació de Comunicació i Divulgació Cultural Martinenca, creada l’any 2004. Des de 2007 a l’11de setembre de 2010 va tenir el segon període d’innactivitat. A l’any 2017 tenia els estudis a l’Espai per a la Gent Gran que es va ubicar l’any 2009 al recinte de l’Antic Ajuntament. Tot i que no era un espai estrictament cultural, s’hi desenvolupaven activitats culturals, i allotjava la ràdio municipal i la Comissió de Festes. Cap a l’any 2019 Sarroca Ràdio va tornar a interrompre les emissions, per tercera vegada. El gener de 2021, després de gairebé dos anys inactiva, l’emissora municipal va reprendre les emissions amb una nova direcció col·legiada. Té la seva seu al carrer La Font. (Font: Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Selva FM Emissora municipal de Riells i Viabrea i, posteriorment, també de Breda. Riells i Viabrea Ràdio va obrir l’any 1999. Tenia la seu al carrer Hostalric del Polígon Industria de Riells i Viabrea. Al 2007 va canviar de nom passant a identificar-se com Selva FM. El 24 d’abril de 2010, coincidint amb la Fira d’Entitats de Breda, es va posar en marxa, en fase experimental, Ràdio Breda. La concessió provisional es va atorgar a Selva FM, seguint criteris de proximitat geogràfica. Selva FM va passar a gestionar-la a finals d’any. Anys després Selva FM es va traslladar a Breda, a l’edifici del Centre Cívic, i Ràdio Breda s’hi va integrar. L’emissora Selva FM emet per dues freqüències, una en cada municipi.
  • Solsona FM L’any 2003, l’Ajuntament de Solsona va decidir crear la seva emissora municipal. Dos anys després, l’any 2005, Solsona FM va començar a emetre. Té els estudis al Casal de Cultura que està en un antic edifici claretià.
  • Tarragona Ràdio El 17 de febrer de 1986 va iniciar les seves emissions regulars Ràdio Fòrum, la quarta emissora de la ciutat de Tarragona, la precursora de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. La primera emissora de barri va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. Cap a l'any 1986 també es va crear a la ciutat Antena Nord-Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. Ràdio Fòrum encetava les emissions en un petit estudi a la plaça d'en Rovellat, en ple cor de la Part Alta de Tarragona. L'any 1991, les instal·lacions es van traslladar al carrer de la Nau i l'emissora va passar a ser Tarragona Ràdio, en el que va ser una aposta decidida del consistori per a municipalitzar l'emissora. Aquest fet impulsa la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT), l'agost del 1992, que neix amb l'objectiu estatutari de "gestionar i administrar el servei municipal de radiodifusió sonora, així com qualsevol altre mitjà d'informació i comunicació social municipal". El setembre de 1994, la ràdio va inaugurar les instal·lacions de la Rambla Nova. I, posteriorment, es va traslladar a l'Avinguda Roma, l'any 2002.
  • Terrassa FM – COM Ràdio L'emissora municipal de Terrassa va inaugurar les seves emissions el 27 de febrer de 1998 amb el nom de Terrassa FM – COM Ràdio, a la freqüència 95.1, al carrer de Galileo 236. L'any 2000 va passar a denominar-se Ràdio Municipal de Terrassa. Emetia aleshores pels 95.2 de l'FM. L'any 2008 es va canviar la ubicació dels seus estudis a la plaça de la Farinera, 5. Formava part de la Xarxa de Comunicació Local. La programació de producció local se situava en una mitjana de sis hores diàries. La Ràdio Municipal de Terrassa va renovar les seves instal·lacions l'1 de març de 2022 per afrontar els reptes de futur.
  • Top Gironès FM Ràdio Saturn, emissora del Tercer Sector de Cassà de la Selva, va començar a emetre l’any 1982. La dirigia Joaquim Cassà, un dels regidors de l’Ajuntament. L'any 1984, Ràdio Saturn va rebre una ordre de tancament del ministeri de Telecomunicacions i l’any següent una ordre de la Generalitat en el mateix sentit. El 26 d’abril de 1985, el ple de l'Ajuntament de Cassà va aprovar la creació d'una emissora municipal recollint la proposta formulada pel director de Ràdio Saturn . Aquesta decisió provocà un cert aldarull en el ple, ja que alguns representants de l'altra emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, no hi acabaven d'estar d'acord. Ràdio Cassà havia estat creada per alguns components de Ràdio Saturn que havien deixat la ràdio, com Claudi Barnés. Ràdio Saturn va tancar el dia 1 de maig de 1985. L’emissora municipal de Cassà de la Selva, Ràdio Cassà, va començar a emetre el 19 de maig de 1985, aprofitant els equips de Ràdio Saturn. La segona emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, va finalitzar les seves emissions aquell cap de setmana. L'emissora municipal Ràdio Cassà va estrenar unes noves instal•lacions a l’edifici de Can Nadal, coincidint amb la Festa Major, el dia 23 de maig de 1986. El director de l'emissora era Joaquim Cassà, que dimitiria el 30 de juliol següent, i que ja ho havia estat de Ràdio Saturn, i el cap de programes Xavier Xirgo. A l’estiu de 1986 va deixar d’emetre un mes i va reprendre les emissions el 16 de setembre de 1986. El 13 de desembre de 1987 es van inaugurar els nous estudis situats al primer pis de l'edifici de Correus i Telègrafs, situat a la plaça de la Coma. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear conjuntament l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. Ona 90 constava com a ràdio municipal de Campllong, que va ser inaugurada l’11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical “El so impacte” i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic Ràdio Styl Gironès va passar a identificar-se com Top Gironès FM. L'emissora, gestionada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva, combinava la radiofórmula musical amb els espais culturals i d'informació. L’emissora municipal de Cassà de la Selva va ser de les primeres emissores de les comarques gironines a digitalitzar els seus estudis, el 1997. El nom de Top Gironès FM es va emprar fins a l’any 2007. Posteriorment, es va recuperar el nom de Ràdio Cassà.
  • Vacarisses Ràdio Vacarisses Ràdio és l'emissora municipal de Vacarisses. És gestionada per l'Associació Vacarisses Ràdio. L'any 2023, al web de l'Ajuntament de Vacarisses sobre Vacarisses Ràdio, hi havia el següent comunicat: "actualment, sense emissions per reestructurar la graella i el funcionament intern". La seva seu està al carrer Pau Casals.
  • Vallfogona Ràdio Emissora municipal de Vallfogona de Balaguer. Va començar a emetre l'any 1989. L'agost de 2018 va rebre la concessió definitiva. Té la seva seu al carrer Major.
  • Vilassar Ràdio L'emissora municipal de Vilassar de Mar va començar a emetre el 23 de juny de 1980 amb motiu de la festa de Sant Joan. Va ser la tercera emissora municipal del Maresme, després de Ràdio Arenys i Ràdio Canet. El primer estudi estava a l'últim pis de l'Ateneu Vilassanès. El 9 de novembre de 1985 es van inaugurar els estudis de l'emissora al carrer Sant Pau, 22. Inicialment, estaven al segon pis i el 18 de març de 2011 es van inaugurar els estudis a la planta baixa, amb l'estrena, a més, d'un plató de televisió.
• Pública nacional Totes les emissores que pertanyen a Catalunya Ràdio, dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és l'ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya. La desapareguda COM Ràdio, creada fa anys per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local i Ràdio Associació, RAC 105, quan va estar gestionada per la Generalitat durant els seus primers anys de funcionament.
  • 3Cat El 30 d'octubre de 2023, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovsiuals va posar en marxa 3Cat, la plataforma digital amb una àmplia oferta de propostes audiovisuals en català per arribar a tota mena de públics. A banda de continguts emesos a Televisió de Catalunya, actuals i històrics, incorporava algunes produccions audiovisuals exclusives i també continguts de Catalunya Ràdio, que adoptava la marca Catràdio. Aquesta plataforma rellevava el TV3alacarta. 3Cat tenia la vocació de garantir l'accés gratuït de la ciutadania a continguts en català dins l'entorn digital. El catàleg inicial estava ordenat per interessos temàtics: sèries, documentals, entreteniment, pel·lícules, actualitat, cultura i divulgació, esports, pòdcasts i cuina. A més, oferia tota l'oferta infantil del canal SX3 i continguts juvenils procedents d'EVA, el canal de You Tube de "la comunitat de creadores i creadors en català". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va participar en la posada en marxa de la plataforma digital de continguts audiovisuals en català 3Cat. En la seva intervenció va dir que "la data d'avui s'inscriurà al costat de la primera emissió de TV3 i de Catalunya Ràdio". 40 anys després, "reforcem l'aposta pels mitjans de comunicació públics, la creativitat i el talent expressat en l'audiovisual (...) apostem per l'audiovisual com a porta oberta a la cultura, la creativitat i el talent. L'audiovisual ha de ser un pilar del nostre país". (Font Comunicació 21)
  • COM Ràdio COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 per la Diputació de Barcelona, gestionada pel Consorci de Comunicació Local. El seu gestor inicial va ser el periodista Juan Manuel Domínguez. Es va comprar el centre emissor de Ràdio Sabadell en Ona Mitjana i es va desplegar una xarxa d'emissors en FM. La voluntat era donar suport a les emissores municipals catalanes oferint una programació generalista de producció pròpia. El juny de 1987, la cadena COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de Ràdio Sabadell i va passar a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. La primera emissió com Catalunya Ona Municipal es va fer per Ràdio Sabadell el dia 1 de març de 1995. Els primers estudis propis de COM Ràdio estan en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan. Posteriorment, va obrir els estudis en un dels edificis a la Maternitat del barri de Les Corts, a tocar del Camp Nou. El setembre de 2009, COM Ràdio va passar a fer una programació a l'OM diferent de la de l'FM i va passar a ser LatinCOM. Després de LatinCOM va passar a dir-se, per poc temps, Com Ràdio 2 i, des del 3 de setembre de 2012, va passar a anomenar-se La Xarxa, com a part del procés de fusió amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Finalment, el juliol de 2014 el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. La XAL va passar a ser una plataforma d'intercanvi de continguts entre emissores locals. Pel que fa a la majoria de freqüències d'FM que va fer servir COM Ràdio, després d'una reclamació de la ràdio privada es va procedir a una anul•lació de l'assignació i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va haver de convocar un nou concurs el 30 de maig de 2013.
  • Cat Clàssica Cat Clàssica va ser una ràdio per Internet creada per Catalunya Música de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals especialitzada en música clàssica composta per autors catalans. Va començar a distribuir els seus continguts el 18 de febrer de 2008. La seva escolta es feia a través del portal propi www.catclassica.cat que permetia que alhora es pogués consultar la portada de l'àlbum, llegir referències de les peces o accedir a notes biogràfiques dels autors. La pàgina web va ser seleccionada com a finalista dels premis Prix Europa a la categoria de mitjans emergents el setembre de 2008 i va rebre una menció d'honor als premis Webby l'abril de 2009. El projecte radiofònic es va aturar cap a finals de l'any 2018.
  • Catalunya Cultura El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada. La seva xarxa de freqüències va permetre la creació de Catalunya Cultura, dins del grup Catalunya Ràdio. Va començar les emissions en proves a finals del mes de novembre de 1998 i la programació regular, el 2 de febrer de 1999. El 8 de febrer se'n fa la inauguració oficial en una gala al Teatre Nacional de Catalunya. El 23 d'abril de 2006, Catalunya Cultura, va canviar el seu nom pel d'iCat FM i la seva programació va passar a ser fonamentalment musical. El dia 1 d'octubre de 2012 iCat FM va deixar d'emetre a l'FM i només va distribuir els seus continguts per internet durant cinc anys. El 6 de setembre de 2017 iCat va recuperar les emissions en FM a tot Catalunya.
  • Catalunya Informació Catalunya Informació és la ràdio fórmula informativa del Grup d'emissores de Catalunya Ràdio. Va començar les emissions regulars a les 9 del matí de l'11 de setembre del 1992 amb el periodista Martí Farrero davant del micròfon. Les emissions a Barcelona es van fer llogant la freqüència de l'empresa privada Ambiente Musical. Va ser l'emissora pionera a tot l'Estat espanyol en el format tot notícies. L'abril de l'any 1994, Catalunya Informació va adoptar un sistema de gestió i emmagatzematge de l'àudio digital.
  • Catalunya Música Catalunya Música és una emissora del grup Catalunya Ràdio, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que emet música clàssica i contemporània. Va fer la seva emissió inaugural el 10 de maig de l'any 1987. En aquella emissió, el primer concert que es va oferir va ser el de la soprano Victòria dels Àngels, des del Palau de la Música.
  • Catalunya Ràdio L'emissora pública de la Generalitat de Catalunya va emetre la sintonia del període de proves des del 17 de juny. El missatge que va iniciar les emissions en proves es va radiar el dilluns 20 de juny del 1983 amb les paraules de Miquel Calçada. Aquella és la data que es considera com la del naixement de l'emissora. En aquell moment només es podia escoltar per una única freqüència, a Barcelona i rodalies. Després d'uns dies d'emissió d'un senyal de sintonia, unes campanes compostes per Lluís Llach, es va començar a oferir música. La paraula es va incloure el 5 de juliol, el dia que es van inaugurar els seus estudis de la Diagonal de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. A partir d'aquella data es va oferir la primera programació durant unes hores del dia. Els dies 10 i 11 de setembre de 1983 es van radiar diversos blocs per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. El 7 de setembre es va posar en marxa el transmissor de Montserrat i pocs dies després el de Miralcamp. La primera programació oficial de Catalunya Ràdio es va presentar el dia 26 d'octubre de 1983, al Palau de la Generalitat i es va posar completament en antena el dia 5 de novembre. Jordi Costa va ser el Director General del Projecte de les Emissores de la Generalitat de Catalunya i Josep Maria Francino el Director Adjunt.
  • La Xarxa La Xarxa de Comunicació Local és una plataforma multimèdia de suport a l'audiovisual local català que va iniciar l'activitat al gener del 2013 fruit de la integració de diferents entitats de suport a l'audiovisual local: d'una banda, la Xarxa Audiovisual Local (XAL), una entitat pública empresarial de la Diputació de Barcelona que fins llavors gestionava la Xarxa de Televisions Locals, el portal lamalla.cat i el servei de continguts informatius XN; i, de l'altra, l'emissora COM Ràdio, sostinguda pel Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona. El primer pas d'aquesta integració es va produir el setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio i el naixement de la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals. Aquest procés es va completar el gener del 2013, quan La Xarxa va integrar també els mitjans de la XAL i va passar a denominar-se La Xarxa de Comunicació Local. La Xarxa és la marca sota la qual actua la societat mercantil Xarxa Audiovisual Local. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL. A l’any 2021 la integraven 55 televisions de proximitat i 148 ràdios locals. COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 per la Diputació de Barcelona, gestionada pel Consorci de Comunicació Local. El seu gestor inicial va ser el periodista Juan Manuel Domínguez. Es va comprar el centre emissor de Ràdio Sabadell en Ona Mitjana i es va desplegar una xarxa d’emissors en FM. La voluntat era donar suport a les emissores municipals catalanes oferint una programació generalista de producció pròpia. El juny de 1987 la cadena COPE es va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de Ràdio Sabadell i va passar a controlar-la. El 1994 la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. La primera emissió com Catalunya Ona Municipal es va fer per Ràdio Sabadell el dia 1 de març de 1995. Els primers estudis propis de COM Ràdio van a estar en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan. Posteriorment va obrir els estudis en un dels edificis a la Maternitat del barri de Les Corts, a tocar del Camp Nou. El setembre de 2009 COM Ràdio va passar a fer una programació a l’OM diferent a la de l’FM i va passar a ser LatinCOM. Després de LatinCOM va passar a dir-se, per poc temps, Com Ràdio 2 i, des del 3 de setembre de 2012, va passar a anomenar-se La Xarxa, com a part del procés de fusió amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Finalment el juliol de 2014 el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l’any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. La XAL va passar a ser una plataforma d'intercanvi de continguts entre emissores locals. Pel que fa a la majoria de freqüències d’FM que va fer servir COM Ràdio, després d’una reclamació de la ràdio privada es va procedir a una anul·lació de l’assignació i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va haver de convocar un nou concurs el 30 de maig de 2013. El mes de gener de 2013, la XAL va passar a denominar-se Xarxa de Comunicació Local quan s'hi va integrar el Consorci de Comunicació Local per distribuir els continguts de la productora pública La Xarxa. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL.
  • La Xarxa+ La Xarxa+, creada per la Xarxa Audiovisual Local (XAL), es va posar en funcionament el 15 de març de 2023. Era una plataforma d'"streaming" en català, de proximitat i gratuïta. Permetia accedir a la programació en directe de més d'una trentena de canals locals de televisió i pòdcasts de ràdios locals, a més de poder veure continguts televisius a la carta. Als primers mesos s'oferien uns 2.000 continguts de vídeo i 152 episodis de pòdcasts. Per crear-la es va tenir el suport de fons europeus Next Generation. S'hi podia accedir a través del web o descarregant l'aplicació per a smart TV o per qualsevol dispositiu mòbil. Els canals inicials van ser: Banyoles Televisió, Betevé, Canal 10 Empordà, Canal 21 Ebre, Canal Blau, Canal Reus, Canal Taronja Anoia, Canal Taronja Central, Canal Terrassa, Canal TE, Cugat Mèdia, el 9 TV, Empordà TV, ETV, Lleida TV, Olot Televisió, Penedès TV, TAC 12, Televisió de Badalona, Televisió de Girona, Televisió del Berguedà, Televisió del Ripollès, TV Costa Brava, TV l'Hospitalet, TV Mataró, TV Sabadell · Vallès, Vallès Visió i VOTV. La Xarxa de Comunicació Local és una plataforma multimèdia de suport a l'audiovisual local català que va iniciar l'activitat el gener del 2013 fruit de la integració de diferents entitats de suport a l'audiovisual local: d'una banda, la Xarxa Audiovisual Local (XAL), una entitat pública empresarial de la Diputació de Barcelona que fins llavors gestionava la Xarxa de Televisions Locals, el portal lamalla.cat i el servei de continguts informatius XN; i, de l'altra, l'emissora COM Ràdio, sostinguda pel Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona. El primer pas d'aquesta integració es va produir el setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio i el naixement de la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals. Aquest procés es va completar el gener del 2013, quan La Xarxa va integrar també els mitjans de la XAL i va passar a denominar-se La Xarxa de Comunicació Local. La Xarxa és la marca sota la qual actua la societat mercantil Xarxa Audiovisual Local. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL. L'any 2021, la integraven 55 televisions de proximitat i 148 ràdios locals.
  • Latin COM COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 per la Diputació de Barcelona, gestionada pel Consorci de Comunicació Local. El seu gestor inicial va ser el periodista Juan Manuel Domínguez. Es va comprar el centre emissor de Ràdio Sabadell en Ona Mitjana i es va desplegar una xarxa d'emissors en FM. La voluntat era donar suport a les emissores municipals catalanes oferint una programació generalista de producció pròpia. El juny de 1987, la cadena COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de Ràdio Sabadell i va passar a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. La primera emissió com Catalunya Ona Municipal es va fer per Ràdio Sabadell el dia 1 de març de 1995. Els primers estudis propis de COM Ràdio estan en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan. Posteriorment, va obrir els estudis en un dels edificis a la Maternitat del barri de Les Corts, a tocar del Camp Nou. El setembre de 2009, COM Ràdio va passar a fer una programació a l'OM diferent de la de l'FM i va passar a ser LatinCOM. Després de LatinCOM va passar a dir-se, per poc temps, Com Ràdio 2 i, des del 3 de setembre de 2012, va passar a anomenar-se La Xarxa, com a part del procés de fusió amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. La XAL va passar a ser una plataforma d'intercanvi de continguts entre emissores locals. Pel que fa a la majoria de freqüències d'FM que va fer servir COM Ràdio, després d'una reclamació de la ràdio privada es va procedir a una anul·lació de l'assignació i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va haver de convocar un nou concurs el 30 de maig de 2013.
  • Mediterràdio Mediterràdio va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Estava especialitzat en les creacions musicals d'arrel mediterrània i combinava la modernitat amb la música popular i els elements ètnics amb els valors universals. Programava temes i artistes que anaven d'Algesires a Istanbul i del cap de Creus a Sinaí, per mostrar un so comú, una sonoritat clarament mediterrània. Va començar a oferir els seus continguts el 20 de desembre del 2007. La programació musical la feia Mingus B. Formentor. Mediterràdio tenia el seu propi web: www.mediterradio.cat. El canal completava l'oferta de canals temàtics per internet d'iCat FM que en aquell moment eren: Totcat, iCatjazz i MusiCatles. A diferència dels tres canals existents, Mediterràdio no només mostrava fotos i enllaços dels artistes que estaven sonant, sinó que incorporava com a novetat imatges en moviment de diversos racons de la Mediterrània. Ho feia a través de blocs d'uns tres minuts de durada que podran coincidir o no amb les imatges del país d'origen del tema que sonava. El canal naixia de l'estreta col·laboració d'iCat FM amb Interactiva, l'empresa tecnològica de la CCMA que havia dissenyat el web del nou canal. El canal va acabar l'any 2012.
  • MusiCatles MusiCatles va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Estava especialitzat en les músiques d'arreu del món. Va començar a oferir els seus continguts el 20 de desembre del 2007. Musicatles tenia el seu propi web: www.musicatles.cat. El canal completava l'oferta de canals temàtics per internet d'iCat FM que en aquell moment eren: Mediterràdio, iCatjazz i Totcat. El canal va acabar l'any 2012. El 23 d'abril de 2013 es va posar en marxa un canal similar iCat Món.
  • Ràdio Associació RAC 105 En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient. La gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 a les 9 del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació, als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
  • Ràdio Associació de Catalunya Després que Ràdio Barcelona fos absorbida per Unión Radio, l'any 1929, l'Asociación Nacional de Radiodifusión va crear a Barcelona Ràdio Associació de Catalunya, el gener de 1930. El dia 27 de juliol de 1936, la Generalitat de Catalunya s'apropia d'Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). Totes dues van quedar sota el paraigua del Comissariat de Radiodifusió, creat per la Generalitat en esclatar la Guerra Civil Espanyola el 17 de juliol de 1936. En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939, quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l'emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona, el mes de gener de 1940, encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 hores fins a les 9 hores del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105, a Barcelona, va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999.
  • Totcat Totcat va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Estava especialitzat en les cançons cantades en català. Va començar a oferir els seus continguts el 20 de desembre del 2007. La programació musical la feia Lluís Marrasé. Totcat tenia el seu propi web: www.totcat.cat. El canal completava l'oferta de canals temàtics per internet d'iCat FM que en aquell moment eren: Mediterràdio, iCatjazz i MusiCatles. El canal va acabar l'any 2017.
  • Xahrazad Xahrazad va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals especialitzat en les millors veus femenines del panorama musical mundial. Va començar a oferir els seus continguts el 14 de juliol del 2008. El canal va ser ideat, dissenyat i programat per Mingus B. Formentor. La selecció musical es basava en unes 4.000 cançons de més de 1.000 intèrprets de base. Al seu web, xahrazad.cat, a més d'escoltar les peces musicals, els internautes podien veure imatges dels artistes i accedir als principals enllaços relacionats. Xahrazad va ser el sisè canal per internet d'iCat FM, que s'afegia a Mediterràdio, iCatjazz, TotCat, Musicatles i iCatfm. Xahrazad va funcionar fins al mes d'abril del 2012 quan es va posar en marxa, en proves, a Internet el canal iCatTrònica, especialitzat en música electrònica.
  • Xarxa de Comunicació Local El 4 d'octubre del 1980, Rubí va acollir la Primera Trobada d'Emissores Municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d'aquest moviment. Després d'EMUC, les ràdios públiques locals s'han aplegat dins el Consorci de la Comunicació Local (1994) i La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996) -posteriorment, Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. El setembre del 2012, amb la fi de les emissions de COM Ràdio, es va crear la marca La Xarxa com a plataforma de distribució de continguts radiofònics a emissores locals dins de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) de la Diputació de Barcelona. Poc després, el mes de gener de 2013, la XAL va passar a denominar-se Xarxa de Comunicació Local quan s'hi va integrar el Consorci de Comunicació Local per distribuir els continguts de la productora pública La Xarxa. El febrer de 2015, el ple de la Diputació de Barcelona va aprovar l'entrada de les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida a la XAL.
  • iCat El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada. La seva xarxa de freqüències va permetre la creació de Catalunya Cultura, dins del grup Catalunya Ràdio. Va començar les emissions regulars el 2 de febrer de 1999 i el 8 de febrer se'n fa la inauguració oficial en una gala al Teatre Nacional de Catalunya. El 23 d'abril de 2006, Catalunya Cultura va canviar el seu nom pel d'iCat FM i la seva programació va passar a ser fonamentalment musical. El dia 1 d'octubre de 2012 iCat FM va deixar d'emetre a l'FM i només va distribuir els seus continguts per internet durant cinc anys, com iCat. El 6 de setembre de 2017 iCat va recuperar les emissions en FM a tot Catalunya.
  • iCat Jazz iCat Jazz va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat FM de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Estava especialitzat en la música jazz. Va començar a oferir els seus continguts el 20 de desembre del 2007. La programació musical la feia Mingus B-Formentor. Totcat tenia el seu propi web: icatjazz.cat. El canal completava l'oferta de canals temàtics per internet d'iCat FM que en aquell moment eren: Totcat, Mediterràdio i MusiCatles. El canal va acabar l'any 2017.
  • iCat Rumba iCat Rumba va ser un canal de ràdio per Internet creat per iCat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Estava especialitzat en la rumba catalana. Va començar a oferir els seus continguts el 29 d'abril de 2013. Aquell dia, el canal musical i cultural iCat.cat va iniciar una nova etapa, amb nova imatge i l'estrena d'un nou portal web, que oferia continguts de múltiples formats. iCat.cat adoptava la imatge d'un gat (cat en anglès) i apostava per internacionalitzar el seu missatge i la seva imatge. A més d'implicar-se en la cultura del país i associar-se amb els principals agents creatius. El nou web substituïa l'anterior, que havia estat actiu durant set anys, des de l'inici de l'emissora iCat FM. El portal d'iCat.cat, a més d'aquella ràdio per Internet, també oferia dos nous canals musicals temàtics: iCat Rumba i iCat Món. S'afegien als ja existents: TotCat, iCatjazz i iCatTrònica. El canal iCat Rumba va acabar l'any 2017.
• Tercer sector En aquest apartat recollim les ràdios i projectes que distribueixen el seu contingut només per Internet i que no formen part de cap grup de comunicació que tingui emissores en FM o OM.Pel que fa a les ràdios que transmeten en FM, dins del tercer sector, cal diferenciar les emissores que, sense tenir una llicència, suposen una competència a les ràdios privades regulades de les que transmeten, també il•legalment degut a la manca de regulació, però que no tenen afany de lucre. En el primer cas hi ha les emissores classificades com “comercial”, “fórmula musical”, “esotèrica” o “llatina”. En el segon cas hi ha les tipologies: “lliure”, “escolar”, “penitenciària”, “cultural”, “religiosa”, “barri o districte”, "universitària" i “política o sindical”. També s’ha inclòs en aquesta tipologia, com “pre-municipals” algunes emissores que van tenir uns mesos d’activitat abans de ser gestionades pels ajuntaments de les seves localitats i passar a formar part de la tipologia pública local. La majoria de ràdios que distribueixen els seus continguts només per Internet també s'han posat dins d'aquest conjunt.En el cas específic de les ràdios lliures cal recordar que estan actives a l’FM de Catalunya des del 1977, abans de que les emissores municipals, quan es va crear Ràdio Maduixa de Granollers, seguida d’Ona Lliure, a Barcelona, el 1978. L'any 1980 ja hi havia emissores polítiques, com Ràdio Unitat pel Socialisme. Les primeres ràdios escolars catalanes en FM van ser: Ona Juvenil, de Torelló (1981), Ràdio Xiprers, de l'Escola Els Xipres de Barcelona (1986) -per megafonia, en aquest cas-, Ràdio Tibidabo del Centre Calassanç de Formació Professional de l'Escola Pia de Sarrià de Barcelona (1987), Ràdio Vedruna de Tona (1988), Ràdio Icària de l'Institut Icària de Barcelona (1989) i Ràdio Ràpia,de Santa Margarida i els Monjos (1990). Cal destacar la gran quantitat de ràdios escolars creades als Centres d’Educació Infantil i Primària i als Instituts d’Educació Secundària. A partir de l’any 2000, la immensa majoria d’aquestes ràdios van començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet. XTEC Ràdio del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va començar a estendre’s en el curs 2000-2001. Al curs 2006-2007 aquest departament va lliurar 150 kits de ràdio: a 100 centres públics, 40 serveis educatius i 10 serveis territorials. Allò, juntament a la formació del professorat en la producció sonora amb programaris com l’Audacity, va provocar un notable increment en l’ús del llenguatge radiofònic a les escoles. En quatre dècades han existit centenars de ràdios del tercer sector i l’administració n’ha tancat algunes. Les emissores no comercials segueixen pendents de regularització a la banda d’FM i sembla que a les últimes dècades només ha trobat encaix en la distribució dels seus continguts per internet. Segons l’Informe sobre els mitjans del Tercer Sector de la comunicació (2008/2011(INI)), elaborat per la Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu: “els mitjans de comunicació del tercer sector de la comunicació són organitzacions sense ànim de lucre i són responsables davant la comunitat a la que tracten de servir. L’absència d’ànim de lucre vol dir que l’objectiu primordial d’aquests mitjans de comunicació és emprendre activitats d’interès públic o privat sense tractar d’obtenir beneficis comercials o monetaris”. Aquest informe afirmava també que els mitjans de comunicació audiovisuals impulsats per entitats sense ànim de lucre són un instrument fonamental per facilitar que la ciutadania pugui participar activament en la societat. D’aquesta manera, es reforça la identitat local, s’estimula el pluralisme i la diversitat cultural i lingüística i s’afavoreix la inclusió social. La Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu recomanava als Estats membres que “donessin reconeixement legal als mitjans del tercer sector de la comunicació com grup definit, junt als mitjans de comunicació comercials i públics, quan no existís aquest reconeixement legal, sense que això vagi en detriment dels mitjans de comunicació tradicionals”. Parlament Europeu (2008): Informe sobre los medios del tercer sector de la comunicación (TSC) [En línia]. Parlament Europeu (24 juny 2008), 2008/2011(INI). http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A6-2008-0263+0+DOC+XML+V0//ES
  • Altres
    • Aswat Radio Ràdio del Tercer Sector adreçada a la comunitat marroquina resident a l'àrea metropolitana de Barcelona que va començar a transmetre en FM el mes de febrer del 2017. També sortia per Internet. Tenia els seus estudis a Cornellà de Llobregat. Oferia una programació en llengua àrab, amb identificacions en castellà i català. El mateix any a Casablanca, Marroc, es va crear una emissora amb el nom de Radio Aswat. "Aswat" vol dir "veu". Del 1 al 4 de juliol de 2017 va deixar d'emetre. El mes d'agost de 2017, al seu compte de Twitter anunciava que transmetia per quatre freqüències: dues a Barcelona, una per al Vallès i una a Tarragona. El maig del 2020 va canviar el seu nom pel de Radio Hayatti.
    • BCN Radio Hub El 2015 es va crear al districte 22@ del Poblenou de Barcelona el BCN Media Hub, dins del qual hi ha el BCN Radio Hub, el primer espai de ràdio obert a la creació i producció externa. En aquestes instal·lacions hi conviuen diversos projectes radiofònics. Alguns dels que hi han passat són: la ràdio per Internet i, en FM, Cooltura FM i el pòdcast "La sotana", un programa humorístic sobre el Barça i el món del futbol que també tenia una versió audiovisual a You Tube. Havia estat emès, anteriorment, per SER Catalunya, Betevé i Ona de Sants-Montjuïc, on va néixer l'any 2014.
    • El extrarradio (pòdcast) La periodista Olga Ruiz, després de deixar la Cadena COPE, crea el mes de novembre de l'any 2012, "El extrarradio', una plataforma experimental a Internet que aposta per la innovació i la cura del paisatge sonor. "El extrarradio" va rebre el Premio Ondas de Radio a la Innovación Radiofónica 2013. Els últims episodis es van publicar el mes de febrer de 2016 i el projecte va acabar el mes de desembre de 2021.
    • Emporio Salgado (pòdcast) Alex Salgado va treballar en emissores com Radio Tele Taxi, Radio RM i Radio Nacional de España. L'any 2006 va ser un dels professionals de la ràdio precursors del pòdcast a Espanya i va posar en marxa la Aradio. Posteriorment, l'any 2011, va crear "Emporio Salgado" la primera ràdio per internet per a adults, amb una part dels continguts relacionats amb la indústria de la pornografia a Espanya. Inicialment, s'oferia una programació diària. Passades tres temporades "Emporio Salgado" va superar els 400.000 oïdors únics a Internet.
    • Espacio sonante "Espacio sonante" és un web dedicat als paisatges sonors i a la recuperació d'enregistraments sonors particulars i radiofònics, que va ser creat el mes d'octubre de 2015 per Albert Murillo, periodista, radiofonista i sonografista. El 5 de gener de 2017 va començar a produir el pòdcast "Espacio sonante" per oferir i comentar una part del material sonor enregistrat o trobat.
    • Grama Ràdio (Tercer sector) La Fundació Esportiva Grama, de Santa Coloma de Gramenet, va posar en marxa per Internet Grama Ràdio el setembre de 2017. S'oferien les narracions en directe de tots els partits del primer equip, tant si jugava a casa o fora, i també els del Juvenil A, el qual jugava a la lliga primera divisió nacional. A la temporada 2018-2019 es va construir, a les instal·lacions del Nou Camp Municipal, un estudi propi de ràdio, on es realitzaven tertúlies, debats, entrevistes, etc. que més tard es publicaven a les xarxes socials en forma de pòdcast. Els divendres s'oferia el programa "Grama Total".
    • InOut Radio InOut Radio va ser creada per la periodista Ana SatchI, al barri del Poble Nou de Barcelona, cap al mes de maig de 2008. Al seu web inicial es podia llegir: "En InOutRadio somos especialistas en microespacios de audio para Internet y dispositivos móviles, en formato corto y dinámico. Tratamos los temas desde una perspectiva original, imprevisible, provocadora, implicando al oyente y aportándole diferentes puntos de vista". En un principi es feien espais de cinc minuts i, a poc a poc, el projecte va anar creixent. El contingut dels programes s'adreçava, preferentment, a les dones en general i a les lesbianes, en particular. El mes de maig de 2012 es va començar a produir el primer programa en directe 'BerenjenaLES'. El 20 d'abril de 2017, InOut Radio va estrenar una nova seu, també, al Poble Nou de Barcelona.
    • Jijantes TV Jijantes TV és un canal audiovisual d'entreteniment i esports que es pot veure i escoltar a Internet per la plataforma de retransmissió en directe Twitch. Aquesta plataforma de "streamers" té l'opció "Només àudio" a les "Opcions de visualizació", que algunes persones anomenen "opció ràdio". El desembre de 2020, el periodista esportiu Gerard Romero va crear a Twitch un canal amb el seu nom, amb seu a Vilanova i la Geltrú. El mes d'abril de 2021, quan encara Ronald Koeman era l'entrenador del primer equip masculí del F.C.Barcelona, els seguidors del canal van proposar posar el nom de Jijantes Fútbol Club al canal (seguint la seva pronúncia en castellà de la paraula "gigante"). El 17 de setembre de 2021, Gerard Romero va deixar de treballar a l'emissora RAC 1 i poc després el canal va passar a ser Jijantes TV i es va professionalitzar i es va consolidar. El canal va donar nom, el 2022, a un dels 12 equips de la lliga de futbol 7 professional Kings League i, l'any 2023, a un dels equips professionals de la lliga femenina Queens League, presidits per Gerard Romero.
    • Konvent Ràdio El Konvent és un antic convent de monges de finals del segle XIX, situat a l'antiga colònia tèxtil de Cal Rosal de Berga, reconvertit en un centre artístic, multidisciplinari i autogestionat. Des de 2005, les sales es van anar transformant en habitatges, sales d'exposició o escenaris. Això va ser el germen del primer Festival Konventpuntzero, celebrat l'any 2006. Konvent Ràdio és la seva emissora per Internet que vol actuar com a mitjà de difusió dels seus artistes residents, així com persones i projectes propers. Va començar a distribuir continguts, en directe i a la carta, el 13 de març de 2021. Elsa Guerra era una de les integrants de l'equip que la va posar en marxa. Inicialment, es feien dues programacions al mes. També es distribuïen alguns concerts que es realitzaven al Konvent.
    • La Grada Ràdio Canal audiovisual multiplataforma de "La Grada", una publicació que informa de l'actualitat del Real Club Esportiu Espanyol des de l'abril de 2020. La Grada Ràdio té presència a You Tube, des del mes de setembre de 2020, i a Twitch. "La Grada", el mes d'abril de 2022, va passar a gestionar la programació de RKB, emissora de l'FM de Barcelona. Poc després van posar en marxa RCE Estudis i RKB va passar a ser RCE, la ràdio catalana de la cultura i l'esport.
    • La Penca Radio La Penca Radio, una ràdio comunitària autoproduïda amb la col·laboració del Pumarejo. El Pumarejo és una associació sense ànim de lucre que vol donar a conèixer moviments culturals emergents. Té la seva seu en una nau de l'Avinguda Carrilet de L'Hospitalet de Llobregat. La Penca Radio va començar a distribuir programes per Internet a principis de l'any 2021. És una part del col·lectiu La Penca de Sábila, que pretén ser un altaveu dels moviments populars de l'Hospitalet, Barcelona i el seu extraradi. Alhora vol propiciar l'empoderament periodístic i artístic i aconseguir una altra forma de creació i difusió cultural. La Penca Radio col·labora amb Konvent Ràdio de Berga.
    • Lanova Ràdio Music Club va néixer a Reus l'any 1982. El 1994 va passar a anomenar-se Punt 6 Ràdio i el 2013 va reaparèixer amb un nou projecte: Lanova Ràdio El 25 de setembre de 1982 va néixer a Reus, Music Club, una experiència radiofònica inspirada en les ràdios lliures. Un dels seus impulsors va ser Josep Cartanyà. L'any 1991 es van unir a la Federació Europea de Ràdios Lliures i es definia com una emissora comunitària. L'any 1992 s'identificava com Music Club Punt Sis Ràdio i oferia la radiofórmula Punt Sis Música. Amb els anys es va anar consolidant el seu compromís local i, coincidint amb la seva professionalització, l'any 1994, Ràdio Music Club passà a denominar-se Punt 6 Ràdio. Des de l'any 2000 fins al 2007 es va identificar com a Punt 6 Camp. El setembre de 2007 va recuperar el nom de Punt 6 Ràdio. Punt 6 Ràdio va ser una de les fundadores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, l'any 1996, i va ostentar càrrecs directius. Va promoure vuit edicions de les Jornades de Comunicació de Reus. Punt 6 Ràdio va tancar les seves emissions el juny de 2013. Un grup de socis de Punt 6 Ràdio va encapçalar un nou projecte radiofònic que va engegar l'11 de setembre de 2014, sota el nom de Lanova Ràdio. L'any 2001, per intentar regularitzar la seva situació, Punt 6 Ràdio va arribar a un acord amb Castellvell del Camp per utilitzar la seva freqüència municipal. L'Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les grans ràdios i cadenes privades del país, va presentar denúncies a diferents institucions, el març de 2014 contra Lanova Ràdio. Arran d'aquelles pressions, l'Ajuntament de Castellvell del Camp no va voler renovar l'acord amb Lanova i aquesta va tancar les seves emissions en FM el 16 de juny de 2017. Va seguir distribuint la seva programació per Internet.
    • MAF Radio El gener de 1982, José Raúl Laborda va començar a publicar MAF (Muy Alta Frecuencia), un butlletí mensual amb notícies de les bandes d'FM i televisió. L'any 1984, amb un equip autoconstruït, va fer emissions experimentals i esporàdiques, des del Poble-sec de Barcelona, com MAF Radio. En algunes ocasions canviava el nom de l'emissora i s'identificava com Emisora sin nombre o Radio ADN Emisora encefalométrica de Pueblo Seco o Radio Polo Norte.
    • Macc Radio Ràdio distribuïda per Internet, creada pel periodista Miguel Ángel Cid cap a l'any 2014. Abans, el periodista va participar en quatre concursos d'adjudicació de freqüències d'FM a Catalunya, sense aconseguir-ne cap. El primer va ser l'any 1988, optant a la llicència dels 87,7 MHz, El Masnou. El compte de Facebook de Macc Radio es va obrir el 2 d'octubre de 2015. L'any 2024, Macc Radio es podia escoltar a les pàgines cadenamaccradio.com i miguelangelcid.com, creades cap als anys 2013 i 2012, respectivament.
    • Mi Amigo Radio MV Mi Amigo va ser el vaixell des d'on van emetre diverses ràdios pirates europees en ona mitjana cap al Regne Unit, Bèlgica i Països Baixos. Va navegar des del 1958 al 1980. El van fer servir Radio Caroline, Radio Nord (d'Escandinàvia), Radio Atlanta, Radio Seagull, Radio Atlantis, Radio Veronica i Radio Mi Amigo. Radio Mi Amigo va ser una emissora pirata en ona mitjana que va transmetre programes en flamenc cap a Bèlgica i els Països Baixos a partir de l'any 1974. Curiosament, gran part dels programes de Radio Mi Amigo s'enregistraven a Platja d'Aro. Segons l'estudi fet per Joan Perich l'any 1974, els governs belga i holandès van fer un ultimàtum a les emissores pirates d'ona mitjana que transmetien a l'oceà Atlàntic des de vaixells. Moltes van tancar, però Radio Mi Amigo va seguir. El seu director tenia un xalet a Platja d'Aro, en una torre de la muntanya del Mas Nou, on vivia a la primera meitat de la dècada de 1970. A Platja d'Aro s'enregistraven les cintes amb cassets que després s'enviaven al vaixell per ser emeses en ona mitjana des del mar del Nord, entre el Regne Unit i Holanda. Des d'allà emetien de manera il·legal per a tot Europa i van tenir una gran repercussió. Després d'un primer any de rodatge, Ràdio Platja d'Aro va estrenar nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984 els promotors de Ràdio Platja d'Aro van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar els millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destacava Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo. El setembre de 1984, Ràdio Platja D'aro es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo. Quan els dies de la ràdio pirata en ona mitjana, transmesa des de vaixells, van acabar, Kord Lemkau, un alemany que havia estat per poc temps relacionat amb Radio Caroline i el vaixell MV Mi Amigo a Holanda a principis dels anys setanta, va decidir continuar l'emissora Radio Mi Amigo com una ràdio local en FM a les Illes Canàries. Quan Kord Lemkau es va traslladar a Alacant, va posar en marxa dues emissores d'FM per abastar tota la Costa Blanca. Aleshores, Radio Mi Amigo oferia una programació majoritàriament en alemany per a residents i turistes alemanys. Kord Lemkau, per recordar el so original en Amplitud Modulada i la música dels 1960 i 1970, va contractar unes quantes hores d'emissió en transmissors d'ona curta i d'ona mitjana a Alemanya i Letònia per oferir programes els caps de setmana. L'any 2015, Kord Lemkau es va unir amb l'antic DJ de Radio Caroline Lion Keezer i van crear una versió contemporània de l'emissora original de la dècada de 1970, Radio Mi Amigo International que es podia escoltar a Internet, en ona curta i, per una altra banda, a Catalunya Aromar Group va recuperar Mi Amigo Radio, com una ràdio distribuïda per Internet, des de Platja d'Aro, amb una programació en llengua flamenca. Va començar a oferir els seus continguts el 5 d'octubre de 2021. En aquella data, a més, va obrir el seu compte de Facebook. El web on es podia escoltar era miamigoradio.es. Alguns programes de Radio Mi Amigo i de Radio Mi Amigo International es va transmetre en FM a Platja d'Aro pels 102.7 MHz. I al Regne Unit funcionava una tercera emissora que recordava a la ràdio pirata de la dècada de 1970. En el vaixell restaurat LV18 Lightvessel, ancorat al port d'Harwich, s'hi havia instal·lat un estudi i, l'any 2024, s'oferia per Internet Radio Mi Amigo, amb una programació en llengua anglesa.
    • Ona Empordà - Ràdio Pont de Molins Ona Empordà-Ràdio Pont de Molins és una ràdio comunitària que va començar a distribuir els seus continguts per Internet l'11 de setembre del 2012. Estava impulsada per Bassons Media Produccions (Víctor López Bassols). Segons expressen els seus promotors: "No som una ràdio local ni municipal. Nosaltres apostem per ser una finestra oberta al món. La música i les càpsules d'informació i entreteniment són el pilar de la nostra programació". Fins a l'any 2022 va utilitzar la denominació d'Ona Empordà, des d'aquell any la seva presència a Internet es va fer amb el nom de Ràdio Pont de Molins. La seva seu estava a la Urbanització Els Cellers de Pont de Molins. (Informació extreta del publicat per la pròpia ràdio als llocs d'Internet on té presència)
    • Ona Moments Ràdio per Internet feta des del barri de Sant Andreu de Barcelona. Va sorgir a partir del programa "Moments en FM". El seu impulsor va ser Ivan Castisens. La ràdio en línia va començar cap a l'any 2021. El seu web onamoments.org es va posar en marxa a finals de l'any 2022.
    • Onda Mar 80 Ràdio per Internet del Tercer Sector que formava part de l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Ràdio i Televisió Local (AMSC): "una organització constituïda com a entitat sense ànim de lucre que treballa en l'àmbit de la comunicació de proximitat i en la radiocomunicació en general als dos vessants, tant a la radiodifusió sonora com a la radio afició, ambdós espais vinculats al moviment cívic, cultural i com a experiència local de comunicació de proximitat". El 5 de maig de 2016 va publicar al seu compte de Facebook l'adreça del seu web amb el domini ".com" i el 16 de març de 2017 va anunciar el seu primer programa, el domini del web passava a ser ".es". Ràdio amb una programació musical de les dècades de 1980 i 1990, combinada amb espais musicals i d'entreteniment. Creada per Alberto Comes. Esporàdicament, feia transmissions en FM per a l'àrea del Delta de l'Ebre.
    • Orgull Ràdio Orgull Ràdio va ser la primera ràdio a Catalunya, distribuïda per Internet, enfocada al públic de persones del col·lectiu LGTBI (Lesbianes, Gais, Transgèneres, Bisexuals i Intersexuals. Es va posar en funcionament el 17 de maig de 2019, Dia Mundial Contra la LGTBIfòbia. Els seus promotors definien al seu web el projecte així: “Orgull Radio és una plataforma dedicada a la informació LGTBI, feminista, cultural i social en format àudio. Un projecte associatiu no lucratiu sota el nom Associació Jove Orgull Media amb la idea de crear una ràdio innovadora i una manera fàcil i directa d'arribar al col·lectiu. La programació està pensada per poder fer partícip a qualsevol persona sense distingir per la seva orientació sexual i cultural”. El projecte va rebre el premi Barna Jove 2020, concedit pel Consell de la Joventut de Barcelona. A l’estiu de 2022 va deixar d’oferir continguts escrits al seu web i espais sonors. (Informació pròpia i la publicada a Viquipèdia)
    • Pangea Pangea és el proveïdor de serveis d'Internet per entitats de l'Associació Pangea – Coordinadora Comunicació per a la Cooperació. L'entitat i el projecte Pangea es van crear l'any 1993, amb la finalitat de fer arribar Internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació a les associacions, ONG, persones i col•lectius sense ànim de lucre que treballen pel canvi, la justícia social, l'educació, la pau, el medi ambient, el desenvolupament, la cooperació, etc.
    • Radio Cava-ret Radio Cava-ret va sorgir com "un programa radial de creació col·lectiva en diàleg amb la comunitat". Un projecte de ràdio/ "performance" que barrejava en temps real sons, textos, imatges i cossos en moviment. Les creadores treballaven en un espai i temps que anomenaven "La Radia": "una noció expandida de la ràdio que experimenta amb dispositius artístics i narratius sobre el fenomen de l'escolta i la veu associades al cos". Els programes eren creats amb el format radiofònic de fals directe amb presència de públic. Es va obrir un consultori clandestí per a tot aquell que volgués escriure a la Señorita Benjamin plantejant una consulta amorosa o eròtica. Es van fer quatre programes. El projecte es va presentar el 3 de gener de 2017 dins del Laboratori d'Aprenentatge Comunitari, una iniciativa de Sitesize per a La Virreina Centre de la Imatge, de Barcelona. La idea original i direcció era de Violeta Ospina. La realització va estar a càrrec: Mireia Cucala, Rebeca Taules, Isabella Franceschi i Samuel Céspedes. Persones involucrades en el projecte Ràdio-actius del Poble-sex i el col·lectiu artístic Jam Circus. Radio Cava-ret, l'any 2018, va produir dos nous programes sorgits del Taller de Historias Fantásticas amb la direcció de Violeta Ospina i el suport de Diego Guerrero de Jam Circus.
    • Radio Pueblo Nuevo Ràdio per Internet creada per l'Associació Cultural Radio Pueblo Nuevo de Sabadell, fundada per Luis Escalante García. El Luis Escalante García durant la seva joventut va ser radioaficionat. Amb els anys, va començar a fer proves amb una emissora d'FM d'un watt de potència des d'una habitació molt petita de casa seva. Va començar les emissions en FM per al barri de Poble Nou de Sabadell cap al mes de juny de l'any 2016. També distribuïa els seus continguts per Internet. Com era paleta oficial de primera va aixecar una planta per ubicar-hi l'estudi de Radio Pueblo Nuevo.
    • Radio Red projecte Platoniq Dins dels diversos projectes impulsats pel col•lectiu artístic Platoniq, fundat l'any 2001 i amb seu a Barcelona, es va posar en marxa, l'any 2002, Radio Red, a Internet. Una de les integrants de Platoniq era Susana Noguero. Des del 29 de setembre al 3 d'octubre de 2003, Platoniq va participar en la segona edició de l'Open Ràdio, feta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El col•lectiu va convidar artistes, programadors i experts en l'àmbit de la ràdio comunitària i la ràdio per Internet a intercanviar idees i coneixements.
    • Radiofònics Radiofònics va néixer el 2009 a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de formar comunicadors de ràdio i televisió de manera cent per cent pràctica. Un dels seus fundadors va ser el periodista radiofònic Albert Benet. La idea va néixer després de fer un taller de ràdio per a comunicadors de l'àmbit local. El 6 de juny de 2013 va obrir el seu canal audiovisual a You Tube. El 9 d'octubre de 2023 va començar a distribuir el seu primer pòdcast de producció pròpia.
    • Ràdio 7 Digital Castellbell i el Vilar va tenir una emissora municipal durant quatre anys, de 1991 a 1995. Es va identificar com Ràdio 7 FM. La va impulsar Joan Masats. L'activitat radiofònica a la localitat es va recuperar amb Ràdio 7 Digital, una ràdio per Internet impulsada per Castellvilarenc.info, un mitjà de comunicació associatiu, gestionat per l'associació Audiovisual mitjans digitals de Castellbell i el Vilar. El 13 de març de 2013 es va celebrar a la sala polivalent del Centre cultural Joan Masats, la primera reunió de col·laboradors per posar en marxa Ràdio 7 Digital a Internet. La ràdio associativa de Castelbell i el Vilar va començar la seva programació el 26 d'abril de 2014.
    • Ràdio Barça Ràdio Barça estava gestionada pel Futbol Club Barcelona a través del seu canal Barça TV. Feia la transmissió en directe dels partits del primer equip masculí de futbol dins del programa “El Barça en joc". Ràdio Barça es podia escoltar a la banda de TDT, en algunes plataformes digitals de televisió i per alguns portals radiofònics d'Internet. Les retransmissions per TDT, sense imatges, dels partits del primer equip masculí del Barça es van començar a fer a la temporada 2015-2016, a inicis del 2016. Les retransmissions en castellà, també sense imatges, en versions castellanes, es van fer, des de la temporada 2019-2020, en plataformes audiovisuals (Movistar, Orange, Vodafone) i per Internet.
    • Ràdio Bonmatí El dia 11 de gener de l'any 2007 va néixer l'Associació Radiofònica de Bonmatí, una entitat sense cap mena d'ànim de lucre, aliena a l'Ajuntament de Sant Julià del Llor i Bonmatí i estretament compromesa amb el poble. El dia 9 de juny de l'any 2007, es van començar totes les obres dels estudis de Ràdio Bonmatí situats al Carrer Amer, just al centre de la població de Sant Julià del Llor i Bonmatí. El dia 26 d'abril de l'any 2008, a les 11 de la nit, va emetre per primera vegada Ràdio Bonmatí. La inauguració oficial de l'emissora es va fer el 10 de maig, coincidint amb la Festa Major de Bonmatí. Segons la mateixa emissora té "vocació professional" i ofereix una programació musical i informativa. El dia 19 de maig de l'any 2018, es van celebrar els deu anys de Ràdio Bonmatí amb un programa especial titulat "10 anys en 10 hores". El Consell Audiovisual de Catalunya la té catalogada com a ràdio pública. Seguint el que indiquen els seus impulsors, l'hem classificat dins del grup d'emissores del Tercer Sector. Té la seva seu al carrer Amer de Sant Julià del Llor i Bonmatí. (Informació pròpia i l'extreta del web de Ràdio Bonmatí)
    • Ràdio Capital El projecte de Ràdio Capital va començar l'abril de 2001 quan l'empordanès Miquel Curanta i un grup de joves gironins, que estaven treballant en emissores de Barcelona, van engegar una radiofórmula musical que, a més, contenia càpsules informatives d'interès per una audiència juvenil, a l'emissora municipal Ràdio Sant Boi, de Sant Boi de Llobregat. Aquell projecte va esdevenir Ràdio Capital de l'Empordà l'any 2007, una emissora sense ànim de lucre, amb seu a Pals i estudis a la Bisbal d'Empordà. Inicialment, va funcionar des de la casa de Miquel Curanta, amb l'ajuda tècnica de Juli Pedrero. Posteriorment, va estar a la mateixa seu que Ràdio La Bisbal. Ràdio Capital formava part d'una associació anomenada Acció per a la divulgació cultural de Catalunya, amb seu a Pals. Posteriorment, l'entitat que la gestiona és l'Associació Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l'Empordà. Fan tallers pràctics de ràdio i periodisme digital. També gestionen el portal informatiu radiocapital.cat. L'Ajuntament de La Bisbal va destinar una partida del pressupost de 2019 per a nou equipament per la ràdio municipal i per recuperar la programació local. La coordinació de les obres dels nous estudis de Ràdio Bisbal les va fer Ràdio Capital. Els estudis de l'emissora municipal, a la primavera de 2020, van passar a estar a l'edifici de l'antic ajuntament. Els nous estudis es van acabar el mes de juliol de 2020 i durant aquell estiu algun programa de Ràdio Capital es va fer des d'aquells estudis ubicats a l'edifici de l'ajuntament vell de La Bisbal d'Empordà. El 22 de maig de 2021, Ràdio Capital va inaugurar un nou estudi amb el nom de Juli Pedrero, situat al Centre Cavallers, de Palafrugell.
    • Ràdio Cardedeu El 23 d’agost de 1979, a Cardedeu, es va crear l’Associació i l’Emissora Ràdio Borrego, prenent el seu nom del de les pastes típiques del poble. Era una emissora lliure associativa que retransmetia alguns dels esdeveniments culturals que tenien lloc a Cardedeu. Dos dels seus impulsors va ser Jaume Rodri i Joan Grífols. Ambdós, l’any següent, també va participar en el grup promotor de Televisió Cardedeu (RTV Cardedeu), la primera televisió local de Catalunya, que va fer la seva primera emissió el 7 de juny de 1980. Ràdio Cardedeu va néixer juntament amb la televisió local. L’Associació d'Amics de Ràdio Televisió Cardedeu és la que gestionava la televisió i la ràdio de la localitat que, tot i comptar amb el suport de l’Ajuntament, en cap moment ha estat de titularitat municipal. Els primers estudis de Televisió Cardedeu estaven en un local al soterrani del Casal del Jubilat. Posteriorment, Ràdio Televisió de Cardedeu es va traslladar a l'emplaçament actual, l'Avinguda Jaume Morató, carrer dedicat a un altre dels impulsors de la televisió a Cardedeu.
    • Ràdio Circuit Emissora d'FM del Circuit de Catalunya que retransmet la megafonia durant els dies de curses. Des de la inauguració, l'any 1991, l’"speaker" oficial del Circuit és Cesc Vila.
    • Ràdio Clota Ràdio Clota és un projecte que neix a l'Espai Col·lectiu La Clota situat en un solar del barri abandonat de les Adoberies de Vic, declarat bé cultural d'interès nacional pel seu pes històric a la ciutat. Aquesta iniciativa cultural, autogestionada i sense ànim de lucre es va posar en marxa a principis de l'any 2017. A principis de l'any 2019 va sorgir Ràdio Clota. Els seus espais es distribueixen per Internet. Inicialment, es feien d'una manera itinerant. A partir de l'any 2021, Ràdio Clota comença a realitzar els programes des d'un estudi a La Fàbrica de Somnis, un espai cultural autogestionat a Vic que es va posar en marxa l'any 2011.
    • Ràdio Experimental d’Osona Emissora del tercer sector que va emetre durant l’any 1983. Emetia des de Manlleu, des de les golfes d’un edifici del carrer del Pont. Va ser creada per tres radioaficionats manlleuencs: Joan Tubau, Jordi Costa i Liber Solà. (Informació aportada per Josep Vinyets (EA3FHP)
    • Ràdio Lluçanès Ràdio per Internet localitzada a Olost. Va fer la prova pilot per You Tube el 2 de març de 2019. Va començar a distribuir programes el 16 de març de 2019 a Mixcloud. Els seus impulsors eren integrants de "La Rella", el mitjà digital d'informació del LLuçanès. L'equipament tècnic provenia de Ràdio Troca, que havia funcionat a Prats de Lluçanès. L'últim espai que es va publicar a You Tube va ser el 31 de gener de 2020.
    • Ràdio Paca Ràdio Paca és un projecte de ràdio per Internet fet per dones feministes del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. A la ràdio li posen el nom de Paca, del diminutiu de Francesca. La ràdio es va gestar l'any 2003 impulsada per un grup de dones provinent de Contrabanda FM i d'altres de l'àmbit de la tecnologia i l'audiovisual, com DonesTech. Totes elles van crear la primera ràdio de dones per Internet a Catalunya l'any 2005: una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Ràdio Paca, el mes de juny de 2006 va ser expulsada del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison que va tenir un període de residència al Centre de Producció i Recerca Artística Hangar, de Barcelona, de l'octubre de 2006 l'octubre de 2008. Des del 2007 el projecte va ser gestionat per l'Associació Ràdio Paca, que tenia com a objectius apropar les dones a les tecnologies de la comunicació i de la informació i promoure la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació a través d'Internet. Ràdio Paca va funcionar fins a la tardor de l'any 2011. Després d'uns anys de silenci, l'any 2019, les dones del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison van decidir reprendre el projecte de Ràdio Paca amb el nom de Ràdio Paquita. Els seus continguts es distribuïen només per Internet. L'any 2020 van impulsar la primera Convocatòria de residències radiofòniques. A partir de l'estiu del 2020, Ràdio Paquita es va integrar a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). Segons les responsables de la Bonne: "apostem (...) per un model de ràdio lliure, horitzontal, comunitària i participativa, en la qual convidem a participar a totes les dones que formen part de la nostra comunitat, a les entitats culturals que transiten per l'edifici de la Bonnemaison o que conviuen al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, així com a totes aquelles que tinguin ganes de presentar les seves propostes per a fer programes de caràcter continuat o en format monogràfic".
    • Ràdio Pakcelona Ràdio Pakcelona va ser una emissora del Tercer Sector creada pel periodista i empresari Shafiq Raja Kiani. Segons explicava en una entrevista al diari El Punt Avui (31 de gener de 2011), després de fer de cambrer, de criat i de vendre 'souvenirs' a la Rambla de Barcelona, Shafiq va anar a fer de masover a la Bisbal d'Empordà. I allà, amb altres joves, van impulsar una emissora de ràdio, l'any 1981 que tenia l'estudi en un local situat al carrer Tramuntana. Aquella ràdio, el desembre de 1982, va inaugurar els estudis a l'edifici del Centre Comercial Bisbal. Aquell dia es va fer la presentació oficial de l'emissora Ràdio Bisbal, que anys després passaria a ser municipal. Després de diversos anys treballant a l'Empordà, Shafiq es va establir al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. En aquella ciutat va comprar el bar Ayamonte l'any 1991. El primer que va decidir Shafiq fou obrir més d'hora que la competència: a les cinc de la matinada l'emprenedor ja servia cafès als primers treballadors del dia. Anys després va obrir altres negocis. Radio Pakcelona va operar entre abril de 2007 i març de 2008 en FM i per Internet. La Generalitat de Catalunya la va tancar, perquè no tenia llicència per emetre. Poc després, la ràdio va reprendre la programació distribuint-la només per Internet i adreçant-se a tots els pakistanesos del món. L'estudi estava en el magatzem del bar Ayamonte del Prat de Llobregat. Inicialment, transmetia una programació en diversos idiomes: català, castellà, urdú, hindi i anglès. S'adreçava especialment a la comunitat pakistanesa de l'àrea metropolitana de Barcelona. En aquella època, tres de cada quatre pakistanesos residents a l'Estat espanyol vivien a l'àrea metropolitana de Barcelona, on juntament amb els indis formaven una comunitat de gairebé 20.000 persones.
    • Ràdio Paquita Ràdio Paquita és un projecte de ràdio per Internet fet per dones feministes del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. A la ràdio li posen el nom de Paquita, pel diminutiu de Francesca. Té el seu origen en un projecte de ràdio anterior de la Bonne, Ràdio Paca, que es va gestar l'any 2003 impulsat per un grup de dones provinent de Contrabanda FM i d'altres de l'àmbit de la tecnologia i l'audiovisual, com DonesTech. Totes elles van crear la primera ràdio de dones per Internet a Catalunya l'any 2005: una ràdio de dones lliure, col·laborativa i participativa. Ràdio Paca el mes de juny de 2006 va ser expulsada del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i va tenir un període de residència al Centre de Producció i Recerca Artística Hangar de Barcelona, de l’octubre de 2006 l’octubre de 2008. Des del 2007, el projecte va ser gestionat per l’Associació Ràdio Paca, que tenia com a objectius apropar les dones a les tecnologies de la comunicació i de la informació i promoure la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació a través d’Internet. Ràdio Paca va funcionar fins la tardor de l’any 2011. Després d'uns anys de silenci, l'any 2019, les dones del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison van decidir reprendre el projecte de Ràdio Paca amb el nom de Ràdio Paquita. Els seus continguts es distribuïen només per Internet. L'any 2020 van impulsar la primera Convocatòria de residències radiofòniques. A partir de l'estiu del 2020, Ràdio Paquita es va integrar a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). Segons les responsables de la Bonne: "apostem (...) per un model de ràdio lliure, horitzontal, comunitària i participativa, en la qual convidem a participar a totes les dones que formen part de la nostra comunitat, a les entitats culturals que transiten per l'edifici de la Bonnemaison o que conviuen al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, així com a totes aquelles que tinguin ganes de presentar les seves propostes per a realitzar programes de caràcter continuat o en format monogràfic".
    • Tampanada Ràdio Ràdio per Internet del Pallars amb seu a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà). Va començar a distribuir els seus programes a finals del mes de febrer de 2019. Realitza algunes transmissions en directe i distribueix continguts a la carta, en forma de pòdcast. Tampanada Ràdio es declara com: "l'emissora amb voluntat de servei públic del Pallars Sobirà i Pirineus, fent valdre la cultura, la gent i el territori amb una bona dosi d'humor, curiositat i il·lusió. Ens mou la nostra llengua, la nostra gent, les nostres festes, ens encanta la música, la poesia, el teatre, la gastronomia, la política, l'actualitat i tot el que ve de la nostra terra. Volem fer arribar aquests miracles a tota la gent d'aquí i d'allà, a tots els que us interessa la vida en Pallarès".
    • Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona A finals de 2018, el programa Cultura Viva de l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la comunitat Guifi.net i l'Associació Expansió de la Xarxa Oberta (eXO), va posar en marxa a internet la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. A finals de 2020, tenia 40 emissores, de les quals, només quatre també emetien en FM. Són ràdios no comercials: comunitàries, lliures, associatives, culturals, de barri i musicals. E Es va posar en marxa amb 13 emissores: Boca Radio (El Carmel), D9Ràdio (Bon Pastor), Dublab.es (El Raval), La Comunitaria (El Raval), Ona Sants-Montjuïc (Sants), Radio Bzzzbip (El Raval), Radio CAVAret (El Poble-sec), Radio Fabra (Sant Andreu), Ràdio MACBA (El Raval), Radio Pájaros (Sants), Radio Ciutat Vella (El Raval), Radiactivos (El Poble-sec) i Scanner FM (El Poble-sec). En dos anys el nombre d'emissores de la XRCB, a desembre de 2020, arribava a les 40 en afegir-s'hi: EH! XRCB! (El Raval), Espai Avinyó (La Ribera), Esplugues FM (El Centre), Gran Vía Radio / Ràdio Sant Martí FM (La Verneda), Guifi Radio Barcelona (La Sagrera), KRàdioK (El Bon Pastor), Orgull Ràdio (El Guinardó), Radio City Sound (El Raval), Ràdio Decidim (Sant Andreu), Radio Kinderland (La Ribera), Radio Pah Ciudad Hospitalet (Collblanc), Ravalmèdia (El Raval), Ràdio Des dels blocs (La Florida, L'Hospitalet), Ràdio Farró (El Putxet i el Farró), Ràdio Hostafrancs (Hostafrancs), Ràdio Icària Lliure (El Poblenou), Ràdio LaLoka (Sants), Ràdio Paquita (La Ribera), Ràdio Paradigma Mur (La Ribera), Ràdio Trinijove (La Trinitat Vella), Ràdio Trini Sound (La Trinitat Nova), Ràdio Xarxa de comunitats de memòria comunitària (El Raval), Ràdio ZZ (Hostafrancs), Ràdio Àfrica Magazine (La Ribera, espai de Betevé), Taula / طاولة (Poblenou) i Tesla FM (El Poble-sec).
  • Barri o districte
    • Alternativa Barcelona Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 va passar a ser Districte 3 Ràdio i va passar a estar gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. I, posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.
    • Antena Nord-Ràdio Sant Salvador La primera emissora de barri de la ciutat de Tarragona va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. Cap a l'any 1986, quan es va crear Ràdio Fòrum, també es va crear a la ciutat Antena Nord-Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau. Sant Salvador és un barri de Tarragona, situat a uns 5 km al nord de la ciutat, d'aquí el nom d'Antena Nord.
    • La Marina FM Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 va passar a ser Districte 3 Ràdio i va passar a ser gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. I, posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.
    • Ona Popular de Sants El mes de març de l'any 1985, l'Ateneu Popular de Sants (1933) va posar en marxa Ona Popular de Sants després de fer un taller de ràdio. Poc temps després, la ràdio va rebre l'ordre de tancament amb amenaça de multa i va aturar les seves emissions. Després de rebre el suport del districte de Sants-Montjuïc, la ràdio va restablir les seves emissions. L'any 1991, Ona Popular de Sants va passar a anomenar-se Ona de Sants "La ràdio jove" i a finals d'aquella dècada va canviar la seva denominació per Ona de Sants-Montjuïc. A principis del segle XXI, Ona de Sants-Montjuïc va rebre una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc per ajudar a superar les grans dificultats econòmiques que patia l'emissora. A la primavera de l'any 2022 va inaugurar els estudis situats al carrer Melcior de Palau de Barcelona.
    • Ona de Sants El mes de març de l'any 1985, l'Ateneu Popular de Sants (1933) va posar en marxa Ona Popular de Sants després de fer un taller de ràdio. Poc temps després, la ràdio va rebre l'ordre de tancament amb amenaça de multa i va aturar les seves emissions. Després de rebre el suport del districte de Sants-Montjuïc, la ràdio va restablir les seves emissions. L'any 1991, Ona Popular de Sants va passar a anomenar-se Ona de Sants "La ràdio jove" i, a finals d'aquella década, va canviar la seva denominació per Ona de Sants-Montjuïc. A principis del segle XXI, Ona de Sants-Montjuïc va rebre una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc per ajudar a superar les grans dificultats econòmiques que patia l'emissora. A la primavera de l'any 2022 va inaugurar els estudis situats al carrer Melcior de Palau de Barcelona.
    • Ona de Sants-Montjuïc El mes de març de l'any 1985, l'Ateneu Popular de Sants (1933) va posar en marxa Ona Popular de Sants després de fer un taller de ràdio. Poc temps després, la ràdio va rebre l'ordre de tancament amb amenaça de multa i va aturar les seves emissions. Després de rebre el suport del districte de Sants-Montjuïc, la ràdio va restablir les seves emissions. L'any 1991, Ona Popular de Sants va passar a anomenar-se Ona de Sants "La ràdio jove" i a finals d'aquella dècada va canviar la seva denominació per Ona de Sants-Montjuïc. A principis del segle XXI, Ona de Sants-Montjuïc va rebre una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc per ajudar a superar les grans dificultats econòmiques que patia l'emissora. A la primavera de l'any 2022 va inaugurar els estudis situats al carrer Melcior de Palau de Barcelona.
    • Radialnet , La Ràdio Comunitària del Raval L'Associació per a Joves TEB (The Ecologic Boys, que era la signatura emprada en els seus grafits al carrer) es va crear l'any 1992 per tal de dur a terme activitats lúdiques i formatives amb els joves del Raval, amb la intenció de treure'ls de la marginació i l'exclusió. Cap a l'any 1995, el projecte es va consolidar i es va llogar un local al carrer Riereta. L'any 1998, es va instal·lar en aquell indret un dels 111 punts del projecte Òmnia dins de la xarxa de punts de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El projecte Òmnia volia facilitar l'accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital. La sala estava dotada de cinc ordinadors Pentium II, amb Windows 98, cinc ordinadors Pentium IV, amb Windows XP i Linux Ubuntu, etc. La connexió a Internet es feia amb una línia ADSL de 512 Kbps. La professora Anna Pérez, una de les impulsores, explica:"quan als anys 90 vam començar l'aventura del TEB l'equip educatiu teníem clar que l'acció educativa cap els joves del Raval s'havia de basar en l'autogestió, l'organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, mai, els hi podíem donar l'esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l'equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio". L'activitat del TEB es va fer gran i de l'associació va sorgir la idea de treballar en xarxa i d'obrir les portes a tot el veïnat independentment de l'edat Aquí els joves tenien un paper més que rellevant, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l'accés a Internet. L'impuls que es va fer cap a altres entitats, perquè entressin en el món digital, va fer del TEB un referent. L'any 1998, de l'Associació de Joves del TEB, va sorgir en el mateix local del carrer Riereta el portal Ravalnet (www.raval.net), la Xarxa Comunitària del Raval a Internet. A finals de l'any 1999, dins de Ravalnet, es va crear la seva ràdio per Internet. Inicialment, s'identificava com Ravalnet. Els joves del TEB en aquell local del carrer Riereta van crear una revista i van començar a produir un programa, que emetia Contrabanda FM, dit "TEB Manía". Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval va començar a distribuir el programa "TEB Manía" per Internet a principis de l'any 2000. El programa es continuava emetent per Contrabanda FM. L'Associació per a Joves TEB i Ravalnet, l'any 2000, van ocupar un nou local al carrer Salvadors. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, incloïa els aspectes socials, culturals i formatius, i es definia com "un projecte de ràdio educativa, on s'incideix també en el treball en equip, els aspectes comunitaris i la capacitació discursiva i tecnològica". Ravalnet, ràpidament, es va relacionar amb les associacions i col·lectius del Raval i amb els col·legis i instituts de la zona. Va rebre el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i del Servei Català de Voluntariat. Ravalnet va participar en projectes europeus amb l'objectiu de demostrar que fent servir les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es pot contribuir a la integració social i a combatre l'exclusió. Destaquen EPITELIO, Netizens i el Congrés Mundial Global 2000. L'octubre de 2004 es va crear un espai multimèdia de suport a projectes de comunicació impulsats per escoles, grups, o entitats del Raval i es va posar en marxa la plataforma web Ravalmedia. Inicialment, estava dividit en tres apartats: Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval per Internet, Raktvteb, destinat a les iniciatives dels tallers de l'Associació per a Joves TEB, i un espai a disposició d'entitats o persones del barri. Cada programa de Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, disposa del seu propi espai dins la plataforma web de Ravalmedia (ravalmedia.ravalnet.org) i de la Mediateca (mediateca.ravalnet.org), dins el servidor web de Ravalnet. Ravalmedia, segons ha publicat al seu web és "una emissora de ràdio comunitària per Internet, que pretén recrear, dia a dia, aquell paisatge divers i multicultural que té la ciutat de Barcelona, el Districte de Ciutat Vella i el barri del Raval, en particular. És un espai on joves i adults, entitats i associacions, poden expressar, aprendre i difondre, dins el marc de l'ús de les tecnologies de l'aprenentatge, la informació i la comunicació com a eina integradora, capacitadora i generadora cultural, a través de l'elaboració de programes de ràdio en diferents formats, temàtiques i periodicitats". El mes de novembre de l'any 2017, l'Associació per a Joves TEB va fer un canvi jurídic i va passar a denominar-se cooperativa Colectic.
    • Radio Carmelo Ràdio per Internet sorgida al barri del Carmel de Barcelona a inicis de l'any 2009. Diferent de Ràdio Carmel, creada per l'Associació Juvenil d'Amics de la Ràdio d'Horta-Guinardó, que va començar a emetre en FM l'any 1992.
    • Radio Distrito 7 (RD 7) Emissora creada al Disticte 7 de Barcelona, que correspon als barris d'Horta i Guinardó. Va estar activa a principis de la dècada de 1990.
    • Radio Florida Emissora creada al barri de la Florida de L'Hospitalet de Llobregat l'any 1985 per l'Associació de Joves pels Mitjans de Comunicació (AJMC). Entitat creada amb la finalitat de realitzar programes sobre activitats culturals i socials als mitjans de comunicació. A principis de l'any 2012 només emetia música llatinoamericana. A l'any 2016 la ràdio i l'associació es van dissoldre.
    • Radio La Paloma Inicia l'emissió l'1 d'octubre de 1981 i es clausura el 14 de novembre de 1985. Emissora comercial del barri de Sant Andreu del Palomar de la ciutat de Barcelona que va ser impulsada per Ramón Pellín. Una part dels seus equips formen part del Museu de la Ràdio Luis Del Olmo de Roda de Berà des del 20 de juliol de 2019.
    • Radio San José Emissora d’aquell barri del centre de L’Hospitalet de Llobregat, activa des de finals de la dècada de 1980. També s’identificava com a Ràdio Sant Josep.
    • Radio Verdún Emissora creada al Districte de Nou Barris de Barcelona l'any 1984. Va funcionar un parell d'anys, fins que es va crear Ràdio Nou Barris de la fusió de Radio Verdún i Radio Sintonía. Ràdio Nou Barris va ser inaugurada el 15 de novembre.
    • Ravalmedia L’Associació per a Joves TEB (The Ecologic Boys -que era la signatura emprada en els seus grafits al carrer-) es va crear l’any 1992 per tal de realitzar activitats lúdiques i formatives amb els joves del Raval, amb la intenció de treure’ls de la marginació i l’exclusió. Cap a l’any 1995 el projecte es va consolidar i es va llogar un local al carrer Riereta. A l’any 1998, es va instal·lar en aquell indret un dels 111 punts del projecte Òmnia dins de la xarxa de punts de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El projecte Òmnia volia facilitar l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital. La sala estava dotada de cinc ordinadors Pentium II, amb Windows 98, cinc ordinadors Pentium IV, amb Windows XP i Linux Ubuntu, etc. La connexió a Internet es feia amb una línia ADSL de 512 Kbps. La professora Anna Pérez, una de les impulsores, explica :”quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, mai, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio”. L’activitat del TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a Internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats, perquè entressin en el món digital, va fer del TEB un referent. A l’any 1998, de l’Associació de Joves del TEB, va sorgir en el mateix local del carrer Riereta el portal Ravalnet (www.raval.net), la Xarxa Comunitària del Raval a Internet. A finals de l’any 1999 dins de Ravalnet es va crear la seva ràdio per Internet. Inicialment s’identificava com Ravalnet. Els joves del TEB en aquell local del carrer Riereta van crear una revista i van començar a produir un programa, que emetia Contrabanda FM, dit “TEB Manía”. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval va començar a distribuir el programa “TEB Manía” per Internet a principis de l’any 2000. El programa se seguia emetent per Contrabanda FM. L’Associació per a Joves TEB i Ravalnet, a l’any 2000, van ocupar un nou local al carrer Salvadors. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, incloïa els aspectes socials, culturals i formatius, i es definia com “un projecte de ràdio educativa, on s'incideix també en el treball en equip, els aspectes comunitaris i la capacitació discursiva i tecnològica”. Ravalnet ràpidament es va relacionar amb les associacions i col·lectius del Raval i amb els col·legis i instituts de la zona. Va rebre el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i del Servei Català de Voluntariat. Ravalnet va participar en projectes europeus amb l’objectiu de demostrar que fent servir les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es pogt contribuir a la integració social i a combatre l’exclusió. Destaquen EPITELIO, Netizens i el Congrés Mundial Global 2000. A l’octubre de 2004 es va crear un espai multimèdia de suport a projectes de comunicació impulsats per escoles, grups, o entitats del Raval i es va posar en marxa la plataforma web Ravalmedia. Inicialment estava dividit en tres apartats: Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval per Internet; Raktvteb, destinat a les iniciatives dels tallers de l’Associació per a Joves TEB, i un espai a disposició d’entitats o persones del barri. Cada programa de Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, disposa del seu propi espai dins la plataforma web de Ravalmedia (ravalmedia.ravalnet.org) i de la Mediateca (mediateca.ravalnet.org), dins el servidor web de Ravalnet. Ravalmedia, segons el publicat al seu web és “una emissora de ràdio comunitària per Internet, que pretén recrear, dia a dia, aquell paisatge divers i multicultural que té la ciutat de Barcelona, el Districte de Ciutat Vella i el barri del Raval, en particular. És un espai on joves i adults, entitats i associacions, poden expressar, aprendre i difondre, dins el marc de l’ús de les tecnologies de l’aprenentatge, la informació i la comunicació com a eina integradora, capacitadora i generadora cultural, a través de l’elaboració de programes de ràdio en diferents formats, temàtiques i periodicitats”. El mes de novembre de l’any 2017 l’Associació per a Joves TEB va fer un canvi jurídic i va passar a denominar-se cooperativa Colectic.
    • Ràdio Ateneu del Clot És una ràdio associativa, distribuïda per Internet, del barri del Clot i Camp de l'Arpa del Districte de Sant Martí a Barcelona. És un projecte vinculat a l'Ateneu del Clot, creat l'any 1978, amb la finalitat de posar al servei del barri una eina per a la implicació i participació d'entitats i col·lectius. Es va planificar durant el 2010 i es va posar en marxa el febrer de 2011.
    • Ràdio Carmel Emissora del barri del Carmel de Barcelona. Va estar gestionada per l’Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio d’Horta-Guinardó, una entitat juvenil sense ànim de lucre. Va começar a emetre l’any 1992 com Taller de Ràdio Carmel. A l’any 1996 estava situada al Centre Cívic del Carmel, del carrer Santuari. El 13 de desembre de l’any 1997 va passar a ser Ràdio Carmel. L’any 2001 es va traslladar al Centre Jove Boca Nord, on va inaugurar els estudis el dia 1 de desembre. El mes d’abril de 2003 va començar a distribuir continguts per Internet. A mitjans de l’any 2005, l’Associació Juvenil Amics Ràdio Horta-Guinardó va crear Boca Ràdio, també al barri del Carmel, mantenint els estudis al Centre Jove Boca Nord. Boca Ràdio va començar a emetre el 23 d’abril de 2006. (Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • Ràdio Ciutat Vella Escola Taller Ràdio Ciutat Vella va néixer l'any 1989 com una eina per donar als veïns del barri del Raval de Barcelona la possibilitat de denunciar situacions de interès comunitari. L’any 1994 Ràdio Ciutat Vella va ser Ràdio Mercè, l’emissora de les Festes de la Mercè Ha estat gestionada sempre per l’Associació de Veïns del Raval de Ciutat Vella de Barcelona, reconeguda el 15 de maig de 1992 per la Direcció de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
    • Ràdio Clot Emissora del Clot i Camp de l'Arpa. L'Inici de les emissions va ser l'any 1982. Els primers estudis estaven en el local d'una perruqueria. Va deixar d'emetre el 1987. Va estar impulsada per l'Associació d'Amics de la Ràdio i la TV del Clot-Camp de l'Arpa. Entre les persones promotores hi havia Pepi Rafel i Rudy van der Ploeg. El mateix col•lectiu va posar en marxa Clot TV l'any 1984, la primera televisió de barri de Barcelona.
    • Ràdio Des dels Blocs Ràdio per Internet creada al barri de La Florida de L'Hospitalet de Llobregat l'any 2015. Formava part del projecte "Des dels blocs", impulsat per La Fundició en col·laboració amb el Centre Municipal Ana Díaz Rico, situat a la Plaça Blocs de La Florida, que volia crear col·lectivament relats, representacions i coneixement sobre els blocs d'habitatges de La Florida. Ràdio Des dels Blocs va formar part de La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB). Els habitatges del barri de La Florida es van construir l'any 1955 per la Obra Sindical del Hogar del règim franquista. El barri inicialment es va dir Onésimo Redondo. S'hi van construir 20 blocs amb 816 pisos de 40 m2, en els que van ser reallotjats part dels habitants de les barraques del Somorrostro, Montjuïc i la Bomba de Barcelona.
    • Ràdio Estel de L'Hospitalet de Llobregat Emissora posada en marxa pel tècnic de so Francesc Casbas, a casa seva al passatge Milans de L'Hospitalet de Llobregat, l'1 d'agost de 1979. Ell mateix va muntar l'emissor. També hi van participar Damià García Priu i Narcís Enríquez. El mes de setembre, Francesc Casbas va anar a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar que havia muntat una emissora a casa seva i va contactar amb el periodista municipal Juan Carlos Valero qui va començar a col•laborar amb Francesc Casbas. Des de finals de setembre de 1979 -cap al dia 25- Ràdio Estel va passar a ser Ràdio L'Hospitalet FM. Després d'un període de proves, el mes de novembre de 1979, a l'Ateneu de Cultura es va presentar Ràdio L'Hospitalet FM. Casbas va anar fins a Milà i va portar desmuntat un emissor d'FM de més potència. Les hores d'emissió es van ampliar i al projecte s'hi van incorporar Mercedes Luz i Francesc Perearnau. La nit del 5 de gener de 1980, Ràdio L'Hospitalet FM va recollir i repartir joguines a uns 300 nens del barri de La Florida de famílies sense recursos econòmics. El programa especial de la Nit de Reis es va fer cara al públic al local de la bugaderia de Julián Crespo i va seguir en una habitació de casa seva, al carrer Jardín del barri de La Florida. El 16 de febrer de 1980, junt amb Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'Ajuntament com a mitjans d'informació local, van ser precintades per la Policia Nacional. El ministeri de Transports i Comunicacions va obrir un expedient sancionador per emetre sense llicència. Va ser aleshores quan el ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet, presidit per l'alcalde Juan Ignacio Pujana, va declarar l'emissora de Ràdio L'Hospitalet FM com a entitat d'interès públic i va posar a la seva disposició els serveis jurídics municipals per defensar la causa oberta en contra seva. L'Ajuntament, a més, va cedir uns espais del Palauet de Can Buxeres per instal•lar els estudis. El mateix alcalde va reinaugurar les emissions el 24 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d'una comunitat. Pocs dies després, l'11 d'abril, es va produir un robatori de tots els seus equips i l'emissora va deixar de funcionar. Francesc Casbas, posteriorment, va participar en la creació de la ràdio municipal de la ciutat on va treballar com a tècnic. Anterior a l'emissora municipal de la ciutat, inaugurada el 1982.
    • Ràdio Farró Ràdio Farró és un projecte públic que sorgeix d'una iniciativa veïnal al Centre Cívic Vil·la Urània del bari del Farró, dins del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona. Distribueix els seus continguts per Internet. Es va inaugurar el 17 de desembre de 2018 com a resultat del primer taller de ràdio impartit per Vil·la Urània. El Centre Cívic Vil·la Urània es va inaugurar l'any 2018, coincidint amb el 150è aniversari del naixement de Josep Comas i Solà, l'astrònom i divulgador científic barceloní que va realitzar moltes de les seves observacions des del seu domicili, a Vil·la Urània i que, en morir, va llegar aquest edifici a la ciutat de Barcelona. Ràdio Farró formava part de La Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).
    • Ràdio Gràcia Emissora del Tercer Sector de la vila de Gràcia de Barcelona que va néixer l'any 1990. Té els seus estudis al carrer de l'Aldea, 15, al barri del Coll al turó del Carmel. La ràdio es va concebre com un taller experimental de ràdio coincidint amb els dies de la Festa Major de Gràcia de 1990. L'any 1999, Ràdio Gràcia va establir un conveni amb el Districte de Gràcia perquè dues hores diàries de la programació fossin produïdes per estudiants universitaris en pràctiques. Des del 1999 al juliol del 2003, Ràdio Gràcia va funcionar, també, com una escola de ràdio. Des de finals del 2001 al mes de maig de 2003, l'empresa Technoradio es va fer càrrec de la programació de l'emissora i va convertir-la en una radiofórmula musical amb connexions a COMRàdio i una oferta petita d'espais de producció pròpia. La ràdio va passar a denominar-se Ràdio Gràcia-Barcelona. Quan el Distrcite de Gràcia va retirar a TechnoRadio de la gestió de l'emissora, aquesta va deixar d'emetre durant uns mesos. Alguns moviments associatius i veïnals del districte van promoure la campanya "Salvem Ràdio Gràcia" que va fer pressió per reprendre les emissions i per tal de fer una programació de servei per al barri. El 6 de desembre de 2003, l'Assemblea de la Comunicació Social, creada aquell any, va ocupar l'emissora per exigir el dret constitucional de poder fer servir els mitjans de ràdio públics. El 2004, el Districte va adjudicar la gestió de Ràdio Gràcia a una nova direcció i l'emissora va reprendre la programació. El dia 1 d'abril de 2007, l'empresa Lúdic 3 es va fer càrrec de l'emissora fins al mes de desembre de 2008. L'emissora volia tornar a actuar com a centre de formació de joves que possibilités les accions formatives a diferents col•lectius. Però, el mes de juny de 2007 va deixar novament d'emetre temporalment. Per tal de fer renéixer l'esperit de la Ràdio Gràcia originària, es va crear la "Plataforma Recuperem Ràdio Gràcia" que agrupava un bon nombre d'entitats del barri, per tal, que la ciutadania recuperés el control de la ràdio i es pogués retornar a una programació feta per graciencs com a la dècada dels anys noranta. En anys successius, els responsables del Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona han convocat nous concursos públics per adjudicar la gestió de la ràdio. Lúdic 3 ha seguit al capdavant del "Servei de programació radiofònica" (2012...2019-20).
    • Ràdio Guinardó Emissora del barri del Guinardó del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona. Activa des de l’estiu de l’any 1983 durant poc temps. En aquesta emissora va començar el radiofonista Ricard Lahoz.
    • Ràdio La Mina L’any 1984, un grup de persones de la Coordinadora de Joventut del barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs van crear els seu mitjà de comunicació: el “Taller de Ràdio La Mina”. En un principi, l’emissora estava situada en una petita habitació de la casa d’un veí del barri, més tard passà a un dels locals del centre cívic, on va començar a consolidar-se la seva vessant educativa i transformadora. Alguns professors de l’Institut Barri Besòs també es van implicar en el projecte. L’Associació de Serveis Juvenils de La Mina era l’entitat que es va crear per gestionar-la. Des de l’any 1993, l’entitat intenta tenir una persona dedicada al projecte per donar un caràcter més profund de servei educatiu, enfortint la línia de Taller de Ràdio. El 20 de desembre de 1997 es van inaugurar els nous estudis situats en un dels baixos del gran edifici del carrer Mart, al mateix barri de La Mina. El Consorci del barri de La Mina, creat el 2000 per impulsar la transformació del barri i format per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, ha contribuït a mantenir la ràdio amb subvencions. L’emissora ha intentat dinamitzar les hores lliures de la gent del seu barri oferint-los un lloc de trobada, tallers de ràdio i una programació les 24 hores del dia.
    • Ràdio La Veu de Cerdanyola Ràdio per Internet del barri de Cerdanyola del Vallès de Mataró que va començar a emetre l'any 2017, impulsada per l'associació de veïns del barri. Té els seus estudis al carrer València de Mataró.
    • Ràdio Llefià Ràdio Llefià va ser una emissora del Tercer Sector creada per un grup de joves l'any 1989, amb el suport de l'Associació de Veïns de la Ronda Sant Antoni de LLefià, a la ciutat de Badalona. Era gestionada per l'Escola Cultural de Ràdio Llefià. Va començar a emetre l'any 1990. A mitjan any 1991 va aturar les seves emissions atenent les demandes administratives. Ràdio Llefià va reprendre les transmissions l'any 1993. Els anys 2001 i 2003, Ràdio Llefià, va organitzar el festival musical Festinov per tal de donar a conèixer músics i grups novells. El setembre de 2004, Ràdio Llefià va passar a ser Ona Mar FM. Va millorar les seves instal•lacions, va incrementar el nombre de professionals i va adoptar una programació comercial, tot i que, Ona Mar FM també era gestionada per una associació sense ànim de lucre. Els seus estudis estan a la Ronda Sant Antoni de Llefià, 95-99.
    • Ràdio Nou Barris Emissora creada l'any 1988. Va tancar les seves emissions l'any 2017. Inaugurada el 15 de novembre de 1986, Ràdio Nou Barris neix al Districte de Nou Barris de Barcelona, de la fusió de Radio Verdum i Radio Sintonía. El seu primer director va ser Enrique Fernández i el cap de programes en Xavi Collado. Posteriorment, Collado va dirigir l'emissora des de l'estiu de 1994 al juliol del 1999 i del 2000 fins a finals de maig de 2005. Aleshores, l'emissora va programar música contínua durant uns mesos fins que va tancar. (Informació aportada per Luis Segarra de "Guia de la radio")
    • Ràdio Poble-sec Els dies 23 i 24 de setembre de 1978, Ona Lliure va emetre per primera vegada des de Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè, amb col•laboració amb l'Associació de Veïns del Poble-sec. En aquella ocasió, Ona Lliure alternava el seu nom amb el de Ràdio Poble-sec. Es reivindicava la recuperació per al barri d'un edifici de què s'havia apropiat el Frente de Juventudes, després de la Guerra civil. El seu objectiu principal, en paraules d'un dels seus promotors, José Luis Terrón, va ser un "instrument per donar la paraula a la gent". L'emissora del barri del Poble-sec de Barcelona va tornar a emetre des del 23 fins al 26 de juliol de 1981 amb motiu de la Festa Major. Va continuar emetent fins a l'any 1985, aproximadament.
    • Ràdio Raval Emissora del barri del Raval de Barcelona que va posar en marxa l'Associació de Veïns del Raval el mes de juny de 1992. Inicialment, va començar a funcionar com l'Escola Taller Ràdio Raval que impartia cursets al jovent del barri.
    • Ràdio Ravalnet L’Associació per a Joves TEB (The Ecologic Boys, que era la signatura emprada en els seus grafits al carrer es va crear l’any 1992 per tal de realitzar activitats lúdiques i formatives amb els joves del Raval, amb la intenció de treure’ls de la marginació i l’exclusió. Cap a l’any 1995, el projecte es va consolidar i es va llogar un local al carrer Riereta. L'any 1998, es va instal·lar en aquell indret un dels 111 punts del projecte Òmnia dins de la xarxa de punts de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El projecte Òmnia volia facilitar l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital. La sala estava dotada de cinc ordinadors Pentium II, amb Windows 98, cinc ordinadors Pentium IV, amb Windows XP i Linux Ubuntu, etc. La connexió a Internet es feia amb una línia ADSL de 512 Kbps. La professora Anna Pérez, una de les impulsores, explica :”quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, mai, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio”. L’activitat del TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a Internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats, perquè entressin en el món digital, va fer del TEB un referent. L' any 1998, de l’Associació de Joves del TEB, va sorgir en el mateix local del carrer Riereta el portal Ravalnet (www.raval.net), la Xarxa Comunitària del Raval a Internet. A finals de l’any 1999, dins de Ravalnet es va crear la seva ràdio per Internet. Inicialment s’identificava com Ravalnet. Els joves del TEB en aquell local del carrer Riereta van crear una revista i van començar a produir un programa, que emetia Contrabanda FM, dit “TEB Manía”. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval va començar a distribuir el programa “TEB Manía” per Internet a principis de l’any 2000. El programa se seguia emetent per Contrabanda FM. L’Associació per a Joves TEB i Ravalnet, a l’any 2000, van ocupar un nou local al carrer Salvadors. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, incloïa els aspectes socials, culturals i formatius, i es definia com “un projecte de ràdio educativa, on s'incideix també en el treball en equip, els aspectes comunitaris i la capacitació discursiva i tecnològica”. Ravalnet, ràpidament es va relacionar amb les associacions i col·lectius del Raval i amb els col·legis i instituts de la zona. Va rebre el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i del Servei Català de Voluntariat. Ravalnet va participar en projectes europeus amb l’objectiu de demostrar que fent servir les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es pot contribuir a la integració social i a combatre l’exclusió. Destaquen EPITELIO, Netizens i el Congrés Mundial Global 2000. L’octubre de 2004 es va crear un espai multimèdia de suport a projectes de comunicació impulsats per escoles, grups, o entitats del Raval i es va posar en marxa la plataforma web Ravalmedia. Inicialment, estava dividit en tres apartats: Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval per Internet; Raktvteb, destinat a les iniciatives dels tallers de l’Associació per a Joves TEB, i un espai a disposició d’entitats o persones del barri. Cada programa de Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, disposa del seu propi espai dins la plataforma web de Ravalmedia (ravalmedia.ravalnet.org) i de la Mediateca (mediateca.ravalnet.org), dins el servidor web de Ravalnet. Ravalmedia, segons el publicat al seu web és “una emissora de ràdio comunitària per Internet, que pretén recrear, dia a dia, aquell paisatge divers i multicultural que té la ciutat de Barcelona, el Districte de Ciutat Vella i el barri del Raval, en particular. És un espai on joves i adults, entitats i associacions, poden expressar, aprendre i difondre, dins el marc de l’ús de les tecnologies de l’aprenentatge, la informació i la comunicació com a eina integradora, capacitadora i generadora cultural, a través de l’elaboració de programes de ràdio en diferents formats, temàtiques i periodicitats”. El mes de novembre de l’any 2017 l’Associació per a Joves TEB va fer un canvi jurídic i va passar a denominar-se cooperativa Colectic.
    • Ràdio Sant Antoni
    • Ràdio Sant Genís Ràdio per Internet del barri de Sant Genís dels Agudells a Barcelona, que està al peu de la muntanya de Collserola a la zona de la Vall d'Hebron i que pertany al Districte d'Horta Guinardó. Va ser creada per la seva associació de veïns, l'any 2013. Juan Carlos Díaz i Francesc Guillen van col·laborar en la seva posada en marxa. Des de l'estiu de 2017, al seu web ja no s'oferien més programes.
    • Ràdio Sant Pere i Sant Pau La primera emissora de barri de la ciutat de Tarragona va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. El 17 de febrer de 1986 va iniciar les seves emissions regulars Ràdio Fòrum, la quarta emissora de la ciutat de Tarragona, la precursora de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. Cap a l'any 1986 també es va crear a la ciutat Antena Nord-Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau, impulsada per l'Associació Cultural i recreativa de Sant Pere i Sant Pau. Aquesta entitat durant alguns anys ha rebut una subvenció per part de l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona i una subvenció per part de la Diputació de Tarragona, però funciona de manera totalment autònoma. L'emissora va establir acords amb Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat, amb la qual connectava per oferir la programació matinal i tota la programació esportiva.
    • Ràdio Sarrià Emissora d'FM del barri de Sarrià de Barcelona. Va fer unes primeres emissions des del 25 fins al 27 de desembre de 1981. Després va tornar a estar activa cap a l'any 1983 i es va clausurar el 31 de maig de l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència. L'any 2007, quan es va obrir al públic el Centre Cívic Casa Orlandai, va crear-se una ràdio per internet amb el mateix nom.
    • Ràdio Trinijove Ràdio Trinitat Vella, emissora del barri de la Trinitat del Districte de Sant Andreu, va començar a emetre l'any 1985. És gestionada per la Fundació Trinijove. L'any 1984, un grup de joves presenten la iniciativa per crear una ràdio pel barri de la Trinitat Vella a la Fundació Privada Trinijove. L'any 1985 va començar a emetre Ràdio Taller Trinitat Vella al Centre Cívic. Passats quatre anys, Ràdio Trinitat Vella es va traslladar a la seu de la Fundació Trinijove, del Carrer Turó de la Trinitat. A la primavera de l'any 2000 l'emissora va deixar de funcionar. El mes d'abril de 2001, un nou grup de joves de Sant Andreu del Palomar van tornar a posar en marxa el projecte coincidint amb la Festa Major del barri. Coincidint amb el 30è aniversari de l'emissora, l'any 2015, la Fundació Trinijove va renovar els estudis. Cap a finals d'any, Ràdio Trinitat Vella va passar a dir-se Ràdio Trinijove i a Internet el seu web va passar a ser www.radiotrinijove.org.
    • Ràdio Trinitat Vella L'any 1984, un grup de joves presenten la iniciativa de crear una ràdio pel barri de la Trinitat Vella a la Fundació Privada Trinijove. L'any 1985 va començar a emetre Ràdio Taller Trinitat Vella al Centre Cívic. Passats quatre anys, Ràdio Trinitat Vella es va traslladar a la seu de la Fundació Trinijove, del Carrer Turó de la Trinitat. A la primavera de l'any 2000 l'emissora va deixar de funcionar. El mes d'abril de 2001, un nou grup de joves de Sant Andreu del Palomar van tornar a posar en marxa el projecte coincidint amb la Festa Major del barri. Coincidint amb el 30è aniversari de l'emissora, l'any 2015, la Fundació Trinijove va renovar els estudis. Cap a finals d'any, Ràdio Trinitat Vella va passar a dir-se Ràdio Trinijove i a Internet el seu web va passar a ser www.radiotrinijove.org.
    • Ràdio Zona Franca Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 va adoptar el nom de Districte 3 Ràdio i va passar a ser gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. Posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.
    • Ràdio-actius Ràdio-actius és una ràdio comunitària per Internet impulsada des del Pla de Desenvolupament Comunitari del Poble-sec, a la ciutat de Barcelona. Va néixer l'any 2016, a partir d'un taller de ràdio. El col·lectiu que l'impulsava funcionava de manera autònoma i assembleària, amb l'objectiu de fomentar la xarxa de barri i l'apoderament veïnal mitjançant la comunicació. Els seus programes tenen contingut divers i volen donar a conèixer projectes i problemàtiques del barri, intentant reflectir la diversitat cultural i sempre amb una mirada de gènere. A més de la producció de programes van realitzar diversos tallers de formació per incentivar a veïnes i veïns a conèixer el món de la ràdio i desenvolupar habilitats de comunicació. L'any 2018 van rebre el premi del Districte Sants Montjuïc a la innovació. La seva seu estava al Centre Cívic el Sortidor, a la Plaça del Sortidor del Poble-sec de Barcelona.
    • Sants 3 Ràdio Els creadors d'aquesta emissora local del barri de Sants de Barcelona van ser Oleguer Forcades, Jordi Sunyer i Jordi Rubio quan tenien 13 o 14 anys. Tots estudiaven a l'escola Proa i van fer-hi un crèdit de síntesi dedicat als audiovisuals. Sants 3 Ràdio va néixer el desembre de 1997 a la casa particular d'Oleguer Forcades. Des d'aquell pis es va transmetre durant un any. Les seves primeres emissions es realitzaven amb un emissor autoconstruït que no arribava més enllà de 250 metres. En un inici, la programació que es feia era únicament musical i d'humor. A mitjans del 1998, Sants 3 Ràdio augmenta la seva potència i adquireix un emissor de 8 watts Ariston. Aleshores entren a formar part de l'emissora nous col•laboradors i l'emissora comença a agafar un caire de barri dedicant-hi part de la seva programació. El 1999, Sants 3 Ràdio aconsegueix un local propi gràcies a la Parròquia de Sant Medir i s'instal•la en dos pisos de l'antiga rectoria que ocupa actualment. Alhora, Sants 3 Ràdio passa a formar part del Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i del Centre Social de Sants. Sants 3 Ràdio es consolida com a ràdio local de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, els seus col•laboradors ja són una trentena. L'any 2000, l'emissora es consolida i s'estableix una programació regular, s'actualitzen els estudis tècnicament, s'amplia la potència d'emissió i s'assoleix que Sants 3 Ràdio sigui l'emissora local del districte més escoltada. L'abril de 2001, el departament de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya ordena el tancament de l'emissora amb tres dies d'antelació amb una multa, en cas de no complir-se, de 100 milions de pessetes i la confiscació dels equips. El motiu és que la freqüència per on sortia l'emissora des dels inicis (88.7 MHz) es volia atorgar a una emissora comercial. L'emissora tanca i inicia un litigi legal. Els veïns de Sants recullen més de 3500 signatures i més de 230 entitats envien el seu suport a Sants 3 Ràdio. Al mes d'agost de 2001, la Generalitat decideix concedir una freqüència per nou dies, perquè Sants 3 Ràdio pogués desenvolupar la seva programació de festa major, del 18 al 26 d'agost, per la freqüència de 90.1 MHz. Una freqüència que Sants 3 Ràdio tan sols va utilitzar durant 24 hores. Va decidir ocupar la freqüència 107.3 MHz i no deixar d'emetre el dia 26 d'agost. Pocs dies després, alguns veïns de Sants i els promotors de l'emissora van boicotejar un ple municipal del districte de Sants Montjuïc per queixar-se del poc suport que rebien per part dels partits polítics. A partir d'aquell moment, el departament de Radiodifusió i Sants 3 Ràdio van iniciar converses, amb la mediació d'alguns regidors de la ciutat i, finalment, es va arribar a un acord que permetia a Sants 3 Ràdio continuar emetent. El març de 2003, la ràdio del grup TeleTaxi de Santa Coloma de Gramenet, amb una freqüència un punt per sobre de la de Sants 3 Ràdio, interfereix la seva recepció al barri. A partir del maig de 2003 va començar a emetre pels 103.2 MHz. Sants 3 Ràdio formava part de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
    • Sants Montjuïc Ràdio Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 es va ubicar al Districte 3 Ràdio i va passar a ser gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. Posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.
  • Comercial
    • Antena 2000 Cap a l'any 1979 i 1980, a l'Hospitalet de Llobregat es van posar en marxa quatre ràdios lliures i de barri: Radio Can Serra i Radio L'Hospitalet FM, Radio Estel i Antena 2000 Radio. Totes van tenir una curta durada. El nom d'Antena 2000, uns anys després, es tornaria a fer servir per a un altre projecte a l'Hospitalet de Llobregat. A l'estiu de 1985, Luis Daniel Ramírez, quan va acabar d'estudiar Imatge i So a l'Instituto Oficial de Radio y Televisión, va posar en marxa Radio 2000 Hospitalet, una emissora musical del Tercer Sector que poc després va tancar. L'any 1991 va tornar a emetre amb el nom d'Antena Joven. A principis de l'any 1992 va estar un temps sense emetre per tornar-ho a fer cap al mes de maig de 1992 com RTV 2000 Antena Joven. L'any 1993 afirmava tenir una "autorització" escrita de la Generalitat per poder emetre com emissora cultural. L'any 1995, a Mollerussa, va funcionar Radio Antena Joven, una emissora del tercer sector amb una programació musical presentada en castellà, que no tenia relació amb aquesta de l'Hospitalet de Llobregat. L'agost de 1996 va passar a ser Antena 2000. El seu senyal es podia escoltar al Barcelonès i al Baix Llobregat. Va tenir els seus estudis a l'Hospitalet de Llobregat, a l'Avinguda de la Fabregada, 3 i a l'Avinguda Josep Tarradellas, 168 i, després, a Esplugues de Llobregat. Cap a l'any 2003 va formar part de la cadena espanyola Somos Radio, formada per un elevat nombre d'emissores sense llicència. El mes de gener de 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar el seu tancament i els responsables de l'emissora van presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals contra la Generalitat. L'octubre de 2009, Luis Daniel Ramírez va deixar la direcció de l'emissora per presidir l'Asociación de Damnificados por los Errores e Irregularidades de las Administraciones de Radiodifusión y Telecomunicaciones (ADEART). El 12 de febrer de 2010, la Generalitat va clausurar Antena 2000 que, en aquell moment, emetia des d'un centre emissor situat al barri barceloní del Carmel. El mes de març, els responsables de l'emissora van presentar tres denúncies contra personal de la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió. Quan Antena 2000 va complir trenta-cinc anys, l'any 2020, va tornar a emetre a Barcelona. En aquell moment distribuïa els seus continguts per Internet. (Dades pròpies i aportades per Luis Segarra, de "Guía de la Radio")
    • Cadena 30 Radio Cadena 30 Radio es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: RK1 (Esparreguera), Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat), Radio RKMR, Ràdio Congost (Granollers) i Radio Stereo (Barcelona). Va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament, mentre anaven tancant les emissores sense llicència que la formaven.
    • Esports Ràdio Ràdio musical i temàtica que distribueix els seus continguts per Internet. Va ser creada el mes de febrer de 2019. Esports Ràdio tenia la seva seu a la Rambla dels Montcada, 28 de Vic. Era propietat de Produccions Digitals Media, empresa que gestionava, l'any 2023, les ràdios per Internet: Ona Digital, Ràdio Jove, Esports Ràdio i La Ràdio dels Nens. Coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic, el 16 de setembre de 2016 va començar a funcionar la primera emissora d'Osona de contingut generalista que només es podia escoltar per Internet: Ràdio Ciutat de Vic. Ràdio Ciutat de Vic va esdevenir Ona Digital (Osona), juntament amb Ràdio Ciutat Figueres, com a fruit de la integració al grup Ona Digital. El 6 de novembre de 2017, Ona Digital va fer el seu primer dia de programació també distribuïda per Internet. Es definia com una ràdio generalista en català per Internet.
    • Fem Ràdio Emissora comercial del Tercer Sector de Barcelona. Els seus promotors van ser els mateixos que van crear Radio Algarabía, cap a l’any 2000. Les instal·lacions estaven al mateix lloc: a la plaça Fernando de los Ríos de Barcelona. Va començar a emetre cap a l’any 2007, aproximadament. El 18 d’abril de 2018, després d’un temps d’inactivitat va tornar a emetre. (Informació facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • Gran Vía Radio Emissora comercial del Tercer Sector creada per Juan Nadales l'any 1987 a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. L'any 2001, Gran Vía Radio es va traslladar al barri de Sant Martí de la ciutat de Barcelona. Els estudis estaven a la Rambla Guipúscoa de Barcelona. Des de Gran Vía Radio es va impulsar la creació de l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Ràdio i Televisió Local (AMSC): "una organització constituïda com a entitat sense ànim de lucre que treballa en l'àmbit de la comunicació de proximitat i en la radiocomunicació en general a les dues vessants, tant a la radiodifusió sonora com a la radioafició, ambdós espais vinculats al moviment cívic, cultural i com a experiència local de comunicació de proximitat". ​A finals de l'any 2019 va començar a realitzar emissions en la banda DAB a Tenerife, Illes Canàries, sota la marca AMSC+ Servicios Digitales DAB gràcies a un acord amb Techworld Sur. Van acabar el mes de gener de 2021. El mes de març de 2022 va traslladar els seus estudis a la Gran Via de les Corts Catalanes 594, a la zona de Plaça Universitat de Barcelona. L'any 2023, Gran Vía Radio es podia escoltar en FM a Barcelona, Madrid, Sevilla i València. I en TDT sortia a Madrid.
    • Inolvidable FM Inolvidable FM es va crear l'any 2004 a Las Palmas de Gran Canaria. Transmetia en FM. L'any 2006 va començar a distribuir la seva programació per Internet. L'any 2007, a més de la ràdio, van començar a organitzar festes musicals. La ràdio estava basada en una radiofórmula de música "oldie". A Barcelona es va poder escoltar des del mes de juny de l'any 2024 quan va començar a transmetre en un múltiplex de DAB+ fora de la regulació del moment.
    • MK3 MK3 va començar a emetre a Barcelona en proves el 29 de juny de 1984 i el 17 de setembre va iniciar la programació. MK3 Canal Radiofónico, 5. A era un projecte de Salvador Olaria i Pedro Riba, en col•laboració amb la Organización Nacional de Ciegos(ONCE), donat que hi participaven persones invidents. L'any 1985, la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores comercials sense llicència, entre elles MK3. El mes de desembre de 1985, MK3 canal radiofónico i el centre d'estudis Adyse van presentar a Barcelona els cursos de la primera escola privada de radiodifusió.
    • Ona Digital Coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic, el 16 de setembre de 2016 va començar a funcionar la primera emissora d'Osona de contingut generalista que només es podia escoltar per Internet: Ràdio Ciutat de Vic. La ràdio s'afegia a Ràdio Ciutat de Tarragona i Ràdio Ciutat de Reus que havien començat dos anys abans. Es va inaugurar amb un programa especial dedicat al Mercat de Música Viva de Vic, fet des d'una carpa situada al carrer Verdaguer. Després d'un període de proves, el dia 1 de desembre de 2016 va començar la programació regular. Ràdio Ciutat de Vic es podia escoltar des del seu web (rcvic.cat) i mitjançant aplicacions de telèfons mòbils amb sistemes operatius Android i iOS. Ràdio Ciutat de Vic va esdevenir Ona Digital (Osona), juntament amb Ràdio Ciutat Figueres, com a fruit de la integració al grup Ona Digital. El 6 de novembre de 2017, Ona Digital va fer el seu primer dia de programació també distribuïda per Internet. Es definia com una ràdio generalista en català per Internet. Ona Digital tenia la seva seu a la Rambla dels Montcada 28 de Vic. Era propietat de Produccions Digitals Media, empresa que gestionava, a l’any 2023, les ràdios per Internet: Ona Digital, Ràdio Jove, Esports Ràdio i La Ràdio dels Nens.
    • Onda Cero Tarragona L'antecedent va ser l'emissora que va obrir l'any 1984 com a Radio Reloj Tarragona - Cadena Catalana, propietat de la família Rato i la cadena SER. Després va passar a ser Tarragona Cadena Catalana. L'any 1990 la Cadena Rato, de la qual formava part la Cadena Catalana, va ser venuda a l'ONCE, que va crear Onda Cero Radio. L'emissora va passar a ser Onda Cero Tarragona, Onda Mediterráneo - Onda Cero i Onda Mediterráneo. L'any 1991, Luis del Olmo va obtenir una llicència d'FM a Barcelona i va crear Onda Rambla. Poc després va comprar a Onda Cero l'emissora de Tarragona, que passaria a ser Onda Rambla Tarragona. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Anys després, quan Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a Punto Radio, aquesta freqüència de Reus passaria a ser Onda Cero Tarragona. L'any 2004, Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment, Onda Rambla Tarragona va passar a ser l'emissora en aquella ciutat de Punto Radio. En canvi, l'emissora de Tortosa, també provinent de Cadena Catalana (Radio Reloj Tortosa), va passar a ser un repetidor d'Onda Rambla Tarragona. Quan l'any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre definitivament la marca Onda Rambla, tot i que mantenien la seva programació local, en el cas de Tarragona, l'emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l'octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011, el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra. L'any 1995, Ona Cero Música transmetia per la freqüència concedida a Radiofonia Principat a Reus. Aquella emissora, l'11 de novembre de 2002 va passar a identificar-se com Hit Radio i només programava música de forma automatitzada que gestionava Onda Rambla. Hit Radio es podia escoltar a Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Mequinença. Hit Radio va durar menys de dos anys, fins a l'agost de 2004, quan Luis del Olmo va deixar Onda Cero Radio per crear la cadena Punto Radio junt al grup Vocento. Les freqüències que feia servir Hit Radio a Catalunya van passar a transmetre la programació d'Onda Cero. La freqüència de Reus va passar a estar ocupada per Onda Cero Tarragona.
    • RK1 Emissora comercial del Tercer Sector que tenia els seus estudis a Esparreguera. Va començar a emetre a principis de 1985. Va funcionar durant tres anys. Un dels seus creadors va ser el músic Josep Herrera, qui abans havia fet programes a l'emissora municipal Ràdio Esparreguera. RK 1 va formar part de la Cadena 30 Radio. Cadena 30 Radio es va crear cap a l'any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat), Radio Stereo (Barcelona) i RK1 (Esparreguera). Va funcionar durant un parell d'anys, aproximadament, mentre anaven tancant les emissores sense llicència que la formaven.
    • RS1 Radio Stereofonía 1 de L'Hospitalet de Llobregat, va ser una emissora comercial del Tercer Sector que va començar a emetre el mes de gener de 1980. Va ser impulsada per Salvador Pàmies.
    • RV 2 (Ràdio Vilassar de Dalt) A Vilassar de Dalt, va funcionar una emissora local del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1981 amb el nom de RV 2. La van crear Josep Casas, Josep Bassas i Juanjo. Poc després, l'emissora va passar a identificar-se com Ràdio Vilassar de Dalt i, sota l'impuls de Josep Vidal, va esdevenir en una emissora comercial del Tercer Sector. A finals de l'any 1986, el departament de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Gemma Nierga, abans de passar a treballar, l'any 1987, a Ràdio Barcelona va participar en programes de Ràdio Vilassar de Dalt. El 20 de novembre de 1988 va començar a emetre l'emissora municipal, Ràdio Vilassar de Dalt. Els seus primers estudis estaven en un local del carrer del Mercat. (Informació aportada per Jaume Matallana)
    • Radio 40 Emissora comercial del Tercer Sector, creada a L'Hospitalet de Llobregat cap a l'any 1984. Transmetia les 24 hores i tenia un equip d'uns deu professionals. Va estar activa fins a l'any 1985, aproximadament. Una de les professionals que va començar la seva carrera en aquesta emissora va ser Esther Duran.
    • Radio 83 Emissora comercial del Tercer Sector que va emetre des de Cornellà de Llobregat entre 1983 i 1986, quan va ser clausurada. Una part de l'equip de Radio Metropol, entre ells Manolo Garrido, va ser fitxat per Ràdio Sabadell de cara a la nova programació que va començar a emetre's el juliol del 1986. Tenia els seus estudis a la República Argentina, 62 de Cornellà.
    • Radio Activa Emissora comercial del Tercer Sector del Prat de Llobregat. Va començar a emetre a finals del 1983. Tenia la seu al carrer de l’Empordà. Va tancar l’any 1985.
    • Radio Alegría Radio Alegría va ser una emissora comercial del Tercer Sector que es va posar en marxa l'any 2005. El seu eslògan era: Radio Alegría, 'la más musical'. El seu creador va ser Paco Barrera, un antic locutor de Radio Tele Taxi, quan encara no tenia llicència, i RM Radio. Tenia els seus estudis a l'Avinguda Santa Coloma, a Santa Coloma de Gramenet. Transmetia pels 97,4 MHz, al costat de Radio Tele Taxi, als 97,7 MHz, que en aquell moment ja tenia concessió administrativa per emetre. Totes dues oferien un contingut musical semblant. A mitjan any 2007 va sortir una portadora als 97,4 MHz que impedia una bona recepció de Radio Alegría. La solució davant les interferències va ser canviar-se als 98,0 MHz, però al cap de pocs dies va aparèixer una nova portadora que tornava a interferir-la. Això va provocar el tancament de l'emissora l'any 2008. Poc després del tancament de Radio Alegría, Paco Barrera va tornar a treballar alguns mesos a Radio Tele Taxi.
    • Radio Aquí Emissora comercial del Tercer Sector que va començar a emetre l’any 1985 a Castelldefels. Va tenir una curta durada. El DJ Sergi Elias va començar en aquesta ràdio.
    • Radio Azul Emissora comercial del Tercer Sector creada a Rubí l'any 1981. Tenia els seus estudis al carrer Sant Sebastià. L'any 1982 conjuntament amb Radio Besós (Santa Coloma de Gramenet), Radio Llobregat (Viladecans) i Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes.
    • Radio Bahía Emissora comercial del Tercer Sector creada a Roses l’octubre de l’any 1982.
    • Radio Besós Emissora comercial del Tercer Sector creada el 20 de desembre de 1981 a Santa Coloma de Gramenet per l'empresari Paco Villora a l'avinguda Francesc Macià. Després va tenir els seus estudis al carrer Perú. L'any 1982, conjuntament amb Radio Azul (Rubí), Radio Llobregat (Viladecans) i Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes.
    • Radio Ciudad Emissora comercial del Tercer Sector, que s'identificava també com Ràdio Ciutat i Radio Condal, activa a Barcelona des de principis de l'any 1984. Tenia el seu centre emissor al Carmel de Barcelona. A mitjan 1984, amb Ràdio Guinardó van formar la Cadena 1 i, poc després, s'identificava com a emissora de la Cadena Estel
    • Radio Club 42 Emissora comercial del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1982 i va deixar de fer-ho l'any 1985. Tenia els seus estudis a l'avinguda de la Constitució de Castelldefels.
    • Radio Compañía Radio Juventud de Andalucía va ser una emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Cornellà de Llobregat. Tenia els seus estudis al carrer General Manso. Va estar activa des de l'any 1982 al 1985, aproximadament. L'any 1986 va passar a ser Radio Compañía, transmetent, també, des de Cornellà.
    • Radio Estudio 30 Emissora comercial del Tercer Sector del Baix Llobregat, activa l’any 1984.
    • Radio Europa de Cataluña Emissora del Tercer Sector de la ciutat de Barcelona que va funcionar entre els anys 1985 i 1987, aproximadament. Un dels seus impulsors va ser Antonio Lerma.
    • Radio Experimental Emissora comercial del Tercer Sector que estava activa en FM l'any 1987. Sembla que podria haver transmès des del Baix Llobregat.
    • Radio Joven o Ràdio Jove Emissora comercial del Tercer Sector creada l'any 1982 a Santa Coloma de Gramenet per Paco Pérez López i Jordi Gimfarré. Tenia els estudis al carrer Santa Eulàlia. També s'identificava en català com Ràdio Jove.
    • Radio Juventud de Andalucía Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Cornellà de Llobregat. Activa des de l'any 1982 fins al 1985, aproximadament. L'any 1986 va passar a ser Radio Compañia, que també transmetia des de de Cornellà.
    • Radio Kanal Barcelona El març de 1997 va començar a emetre Santa Coloma Ràdio, una emissora del Tercer Sector de Santa Coloma de Gramenet. El juliol de 2003, hi va haver un canvi de responsables a l'associació cultural propietària de l'emissora, l'Asociación Amigos de la Radio del Barcelonés Nord, va passar a ser Radio Kanal Barcelona (RKB). Va obrir nous estudis al centre de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes. La programació d'aquesta emissora del tercer sector era generalista. Els preus del patrocini dels espais i de les mencions en directe es podien consultar al seu web. El gener de 2021 va ser una de les emissores afectades pel desmantellament d'antenes que va fer l'Ajuntament de Barcelona al barri del Carmel de la ciutat de Barcelona en compliment d'una sentència de 2018 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El mes d'abril de 2022 "La Grada", una publicació que informa de l'actualitat del Real Club Esportiu Espanyol des de l'abril de 2020, va passar a gestionar la programació de RKB. Poc després van posar en marxa RCE Estudis i RKB va passar a ser RCE, la ràdio catalana de la cultura i l'esport. Abans que RKB a Barcelona havia existit Radio Canal Barcelona, una emissora musical del Tercer Sector que va començar a emetre l'any 1985.
    • Radio Llobregat Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Viladecans. Activa des de l'any 1982. Una de les seves seus va estar al carrer Gardènia. Conjuntament amb Radio Azul (Rubí), Radio Besós (Santa Coloma de Gramenet) i Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes. Es va tancar el 31 de maig de l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència.
    • Radio Mediterránea (Blanes) Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982 Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de de l’any 1985 l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982 la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal·lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983 Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985 els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.
    • Radio Melody Catalunya Radio Melody Catalunya creada a Sant Cugat del Vallés a inicis de l'any 1984. El seu director va ser Xavier Salillas. Hi van treballar alguns locutors de Ràdio Terrassa i Radio Club 25. Es podia escoltar al Barcelonès. Va acabar les seves emissions a finals de 1986. A l'estiu de 1986 es van fer gestions perquè Radio Melody Catalunya passés a ocupar la freqüència d'FM de Radio España de Barcelona Cadena Catalana.
    • Radio Metropol Emissora comercial del Tercer Sector que va emetre des de Cornellà de Llobregat entre 1983 i 1986, quan fou clausurada. Una part de l'equip de Ràdio Metropol, entre ells Manolo Garrido, va ser fitxat per Ràdio Sabadell de cara a la nova programació que va començar a emetre's el juliol del 1986.
    • Radio Onda 69 Emissora comercial del tercer sector que transmetia des de Badalona. Activa des de 1982 a finals de 1986. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament en anar tancant les emissores sense llicència que la formaven.
    • Radio Pomar La idea de crear Radio Pomar va néixer l'abril de 1991 per part d'un grup de joves de l'Esplai Ateneu Pomar del barri de Pomar de Badalona. La seva primera emissió es va fer el dia 7 de novembre de 1991. El maig de 1999 es van lliurar els premis Radio Pomar 99 en una gala que es va fer al teatre Principal de Badalona. A principis de l'any 2000, Radio Pomar va començar a distribuir la seva programació per Internet gràcies a un punt de connexió a la xarxa que s'havia activat al barri de Pomar dins del Projecte Òmnia.
    • Radio Servicio
    • Radio Señal Emissora comercial del Tercer Sector de Barcelona. Activa l’any 1984.
    • Radio Sintonía Radio Sintonia va ser una emissora comercial del Tercer Sector de Pineda de Mar. Es va posar en marxa el mes de desembre de 1983. Va formar part de Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). Va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament, mentre anaven tancant les emissores sense llicència que la formaven.
    • Radio Tele Taxi (Tercer Sector) Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que inicialment volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, tot i que el centre emissor estava al Tibidabo. A finals de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i en passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.
    • Ràdio 2000 Inicialment, era Ona 2000, emissora comercial del Tercer Sector de Sant Quirze del Vallès, tot i que tenia els seus estudis al carrer Garcilaso 15 de Sabadell. Activa des de finals de l'any 1982. Cap a l'any 1990 va passar a ser Ràdio 2000 i els seus promotors van arribar a un acord amb l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per funcionar com emissora municipal. Tot i això, va ser tancada el 4 d'abril de 1993 per la Generalitat. Posteriorment, els seus responsables van presentar una denúncia contra el director general del Servei de Telecomunicacions per "presumptes delictes de prevaricació i falsedat en document públic". La Generalitat creia que Ràdio 2000 era una emissora privada que actuava sense llicència. El responsable de Ràdio 2000, Xavier Palau, opinava que el tancament havia estat motivat per diversos treballs d'investigació que es feien des de la redacció de l'emissora i que podrien haver posat de manifest "una sèrie d'actuacions irregulars d'un membre de CiU a l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. (Font: Revista Capçalera, juny de 1993) L'emissora municipal Ràdio Sant Quirze no es va inaugurar fins al 21 de juny de l'any 2006. A l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat, des de l'abril de 1992, també va funcionar, durant poc temps, una emissora amb el nom de Ràdio 2000 que oferia programació pròpia i també connectava amb Radio 2000, quan funcionava com l'emissora municipal de Sant Quirze.
    • Ràdio Ciutat de Tarragona Ràdio Ciutat de Tarragona va ser fundada per tres professionals de la ràdio: Carles Cortés, Albert Cots i Quim Espinosa-provinent de Cadena SER a Mallorca. La va posar en marxa l'empresa de màrqueting i comunicació Quimeras, el mes de maig de 2014, des d'un espai de "coworking" de Tarragona, amb una mínima programació i en període de proves. Va ser la primera ràdio per Internet de Tarragona. Des d'aquella empresa, el mes de gener de 2015 es va crear Radio City Group, amb la intenció de crear la primera cadena d'emissores de ràdio local per Internet de l'Estat espanyol. L'1 de febrer de 2015, la programació de Ràdio Ciutat de Tarragona es va incrementar i el projecte es va consolidar. Els seus estudis han estat a la Rambla de Tarragona i a l'avinguda de Roma. Forma part de la Xarxa de Comunicació Local. Ràdio Ciutat de Tarragona basa la seva programació en: actualitat informativa, donar veu a les entitats i persones actives de la vida social i cultural tarragonina i els esports. La programació es pot escoltar a través de la pàgina web de la ràdio, o mitjançant la seva aplicació per a dispositius Android i iOS.
    • Ràdio Congost Emissora comercial del Tercer Sector creada l’any 1982 a Palau-solità i Plegamans, que pocs mesos després es va instal·lar a Granollers, al carrer Alfons IV, per motius comercials. El nom de la ràdio es referia al riu Congost de Granollers. La emissora va néixer de la ma d’uns emprenedors entre els quals estaven Miguel Angel Pérez, Xavier Garcia Periz i Jaume Royo, la direcció anava a càrrec de Miguel Angel Pérez. Algunes d’aquelles persones havien creat Ràdio Premià un any abans (emissora del tercer sector prèvia a la municipal de la localitat). Aquesta emissora va tenir molts problemes per ubicar la seva antena emissora. Primerament es va instal·lar a prop de la població de Premià de Mar (Maresme). Després la varen traslladar a la població de Bigues i, finalment, i com a ubicació definitiva, va quedar instal·lada a L’Ametlla del Vallès. La seva programació bàsicament musical, amb alguns programes de temàtica variada. Destacar programes com: “Antena Matinal”, “Locomotora Vip”, realitzat per Silveri Vila, “Los 20 a 45”, realitzar per Angel Soriano i el “Super Hit”, realitzat per Carmen Pérez de Villar. A l’any 1985, formava part de Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: RK1 (Esparraguera), Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat), Radio RKMR i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament en anar tancant les emissores sense llicència que la formaven. A l’any 1985 per aquesta cadena s’emetia el programa “Los 30 de la cadena 30”: un llistat d’èxits del moment on cada dissabte es feia una connexió entre totes les emissores de la Cadena 30 per fer balanç de les diferents votacions rebudes al llarg de la setmana. A l’any 1985 Ràdio Congost va canviar el seu nom pel de Ràdio Disc Congost Aquesta emissora va ser clausurada el 5 d’agost de 1985. (Informació pròpia i l’aportada per Jaume Matallana López, provinent del número 127 de la revista “L’Actualitat Comarcal”, de Granollers, publicat el 6 de setembre de 1985)
    • Ràdio Estudi Esplugues Va emetre des del 21 de setembre de 1981 al 21 de setembre de 2004, impulsada pel Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues de Llobregat. Un dels seus impulsors va ser Ramon Rioja. El 7 de gener de 1987 el Departament de Serveis de Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Va restar inactiva durant 3 anys i 9 mesos. Tot i que el mes de setembre de 1987 va transmetre uns dies amb motiu de la Festa Major d'Esplugues. El 21 setembre de 1990 va reprendre les emissions. El periodista i presentador Ramon Pellicer va començar en aquella emissora. A l'any 2016 el Centre Cultural l'Avenç va crear Esplugues FM .
    • Ràdio Guia Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Sant Bartomeu del Grau, Osona. Els seus creadors van ser Àlex Bruguera i Josep Adam. Va estar activa entre el desembre de 1983 i el juny de 1986, quan va ser clausurada per la Generalitat per no tenir llicència. El centre emissor el tenia al Roc Llarg, a Sant Bartomeu del Grau. La seva freqüència era 97.5 MHz. Va tenir molt d'èxit a la comarca, perquè programava música sense presentació. Informació facilitada pel radioaficionat EA3FHP, Josep Vinyets
    • Ràdio Jove Ràdio musical i temàtica que distribueix els seus continguts per Internet. Va començar a distribuir continguts per Internet cap al mes de maig de 2021. Ràdio Jove tenia la seva seu a la Rambla dels Montcada, 28 de Vic. Era propietat de Produccions Digitals Media, empresa que gestionava, l'any 2023, les ràdios per Internet: Ona Digital, Ràdio Jove, Esports Ràdio i La Ràdio dels Nens. Coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic, el 16 de setembre de 2016 va començar a funcionar la primera emissora d'Osona de contingut generalista que només es podia escoltar per Internet: Ràdio Ciutat de Vic. Ràdio Ciutat de Vic va esdevenir Ona Digital (Osona), juntament amb Ràdio Ciutat Figueres, com a fruit de la integració al grup Ona Digital. El 6 de novembre de 2017, Ona Digital va fer el seu primer dia de programació també distribuïda per Internet. Es definia com una ràdio generalista en català per Internet.
    • Ràdio Lloret Ràdio Lloret era una emissora comercial del Tercer Sector amb estudis a Lloret de Mar. Es va posar en funcionament a principis del mes de setembre de 1983 i, el 19 d'octubre de 1983, el Govern Civil de Girona la va clausurar per primera vegada, però va continuar emetent. El desembre de 1984, el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir-li un expedient de clausura. El matí del 18 de juliol de 1985, els Mossos d'Esquadra van clausurar-la per segona vegada, però Ràdio Lloret va continuar emetent. Finalment, el 23 de juliol de 1985 va ser clausurada per tercera vegada per ordre del jutjat de Santa Coloma de Farners, perquè no tenia llicència d'emissió. El seu promotor va ser Isidoro Llorca. L'any 1989, Isidoro Llorca va rebre una concessió i va tornar a posar en marxa Ràdio Lloret a l'estiu de 1989, amb estudis situats al carrer del Turó de l'Estelat. A conseqüència dels problemes econòmics, Llorca va renunciar a la concessió el mes de setembre de 1991. El mes d'octubre de 1991, l'Ajuntament de Lloret es va fer amb la concessió privada de l'emissora i va posar en funcionament la Nova Ràdio Lloret, que va començar a funcionar el 14 de novembre de 1991 com a emissora municipal.
    • Ràdio Platja d'Aro (Comercial) Durant uns anys va ser emissora comercial del Tercer Sector i, posteriorment, emissora municipal de Castell i Platja d'Aro. Ràdio Platja d'Aro va començar a emetre el 22 de desembre de l'any 1982, des d'uns estudis situats a l'Hotel Claramar, com una emissora comercial del Tercer Sector impulsada per empresaris de la localitat. Els seus promotors manifestaven al diari El Punt, l'any 1983: «Ni som ni fem ràdio de poble". Després d'un primer any de rodatge, s'estrenen nous estudis, a les galeries Bona de Platja d'Aro. Es tractava d'un petit apartament d'estiu adequat com a estudi de ràdio. A l'estiu de 1984, els promotors de l'emissora van entrar en contacte amb Michel Moorkens, un tècnic belga que passava els estius a Platja d'Aro. Ell va convidar als millors DJ's radiofònics dels Països Baixos a venir a passar l'estiu a la localitat i a la discoteca Marius organitzava sessions amb aquells professionals que col·laboraven en ràdios pirates d'ona mitjana com Radio Caroline o Radio Monique, que transmetien des de vaixells ancorats al Mar del Nord. A més de les seves sessions a les discoteques van començar a col·laborar a Ràdio Platja d'Aro fent programes musicals com 'Internacional Hour', presentats en flamenc i anglès. D'aquells locutors, destaca Bart Van Leeuwen, presentador de Radio Mi Amigo. El setembre de 1984, l'emissora es va instal·lar en uns nous estudis a l'edifici Banc de Madrid. Curiosament, just a sobre d'on uns anys abans hi havia hagut els estudis de Radio Mi Amigo. A finals de 1984, el ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir expedientat a 46 emissores per irregularitats en l'emissió, 8 d'elles de les comarques gironines, una Ràdio Platja d'Aro. Això va provocar que al mes de desembre els propietaris de Ràdio Platja d'Aro oferissin totes les seves instal·lacions a l'Ajuntament per convertir-se en emissora municipal. Francesc Giraut entrava una instància a l'Ajuntament, en la seva condició de president de l'entitat mercantil Ràdio Platja d'Aro, S.A., en la qual exposava que «l'entitat que represento de la qual tinc amplis poders atorgats, explota comercialment l'emissora d'FM Ràdio Platjad'Aro, S.A., constituïda amb capital social representatiu de tots els sectors comercials i industrials de la vila, sense perseguir ànim de lucre, ans al contrari, el foment del turisme, la divulgació cultural i la promoció de Castell-Platja d'Aro S'Agaró». L'Ajuntament no va acceptar la cessió «per temps indefinit i a títol gratuït» per crear una emissora municipal, en considerar que Ràdio Platja d'Aro no era una entitat cultural, sinó una ràdio comercial. A finals del mes de març de 1985, la Presidència de la Generalitat notificava a Ràdio Mediterrània de Blanes, Ràdio Platja d'Aro i Ràdio Badia de Roses que havien de tancar les seves emissions. El 6 de desembre de 1985, Ràdio Platja d'Aro és venuda i va integrar-se a la Cadena Catalana per tal d'emetre quatre hores diàries de la seva programació i de Ràdio Girona. Immediatament, el Gabinet de Radiodifusió i Televisió, dependent del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va requerir a Ràdio Girona, que en aquell moment formava part de Cadena Catalana, que deixés d'emetre els seus programes des del centre emissor del Mas Nou, a Platja d'Aro, perquè no tenien cap concessió. Ràdio Platja d'Aro, com a emissora comercial sense llicència, va estar emetent fins al juny de 1988. Un any després, aproximadament, a mitjans de 1989, és quan la localitat va crear la seva emissora municipal amb el nom de Vall-d'Aro Ràdio. Josep Sala i Joan Perich van oferir a l'executiu d'Anicet Clarà, alcalde de Platja d'Aro, la possibilitat d'obrir l'emissora. El consistori ho va trobar bé i així és com s'inicià la segona etapa de l'emissora dins de la legalitat. Els primers estudis de la ràdio municipal es varen situar en un petit local del complex Eurocenter. L'any 1991 es van traslladar als antics estudis de Ràdio Platja d'Aro al Banc de Madrid. L'empresa propietària de la S.A.Radio Platja d'Aro, es rendeix en la seva aspiració de rebre una llicència comercial per emetre, i cedeix el local i tots els equipaments de l'antiga emissora a la ràdio municipal. És en aquell moment, cap a finals de 1991, quan Vall-d'Aro Ràdio recupera l'antic nom de Ràdio Platja d'Aro. L'any 1995, l'emissora es trasllada als locals de la Masia Bas (actual ubicació) on es consolida l'etapa digital. Ràdio Platja d'Aro és la primera emissora de Catalunya amb plana web i la segona de l'Estat espanyol. A partir de 2005 s'entra en una etapa difícil. Radio Platja d'Aro que sempre havia mantingut com a característica destacada la capacitat d'autofinançar-se, comença a tenir problemes econòmics. La situació va portar-la al fil del tancament. L'Ajuntament va crear una àrea de comunicació de la qual passa a dependre la ràdio i es va establir un nou marc legal de la seva gestió. El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d'Aro (COCU) aglutina des de 2008 a tots els col·laboradors i amics de Ràdio Platja d'Aro. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, que vetlla pel bon funcionament de l'emissora. (Font: informació pròpia i l'extreta de l'apartat "Història" del web de Ràdio Platja d'Aro)
    • Ràdio Polinyà Radio Polinyà i Vallès és una emissora d’FM gestionada per l’Associació Emissora Cultural Ràdio Polinyà i Vallès. Va ser creada a finals de l'any 2011 per Manolo Barcia, nascut a Laxe (Galícia) . Els nous estudis es van inaugurar el 26 de novembre de 2017. Gran part de la música i els programes estan relacionats amb Andalusia.
    • Ràdio Port Barcelona Ràdio Port va ser una emissora comercial, propietat de Radio Port Barcelona, que va començar a emetre el mes de gener de 1985. Tenia els seus estudis a l'Estació Marítima de Barcelona. El 23 de febrer de 1985 sortia amb 2 Kw des d'un centre emissor al Tibidabo. Va haver de canviar de freqüència a començaments de març perquè interferia a Antena 3 Radio. L'any 1985, la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores comercials sense llicència, entre elles Ràdio Port de Barcelona.
    • Ràdio Prat
    • Ràdio Premià (Tercer Sector) Emissora comercial del Tercer Sector que va funcionar des de 1981 fins a finals de juliol de 1983, quan va ser clausurada. Tenia els seus estudis a la Gran Via de Lluís Companys de Premià de Mar. El seu promotor va posar en marxa Ràdio Congost a Granollers. Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l'any 1985.
    • Ràdio Sant Cugat (Tercer sector) El 13 de juny de 1982 nasqué l'emissora Ràdio Sant Cugat que va tancar l’any 1986 per falta de llicència. L'emissora va tornar a emetre el 30 de gener de 1989 i va adquirir titularitat municipal l'any 1992. Un any més tard, passà a formar part de l'Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat.
    • Ràdio Sant Joan FM Emissora comercial del Tercer Sector creada a Sant Joan Despí a principis de l’any 1985.
    • Ràdio Vallès Emissora comercial del Tercer Sector, que estava activa a principis de 1982 a Sant Cugat del Vallès, i que va durar fins a finals de 1983. Tenia els seus estudis a la carretera de Cerdanyola, 24 de Sant Cugat del Vallès.
    • Ràdio Viladecans Emissora comercial del Tercer Sector que es va posar en marxa cap a l'any 1983. Comptava amb el suport de moltes institucions de la localitat i tenia els seus estudis en dependències de l'Ajuntament de Viladecans. Va estar en funcionament fins a l'any 1986, quan va ser tancada perquè no tenia llicència. Els Mossos d'Esquadra la van precintar definitivament el 7 de novembre de 1986. Dues setmanes abans, els equips ja havien estat precintats per ordre del Gabinet de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat. L'emissora, però, va continuar emetent amb el nom de La Ràdio. Viladecans no va posar en marxa cap emissora municipal i es va quedar sense una emissora pròpia. Quan Ràdio Gavà va passar a ser Ràdio Sellarés, el setembre de 1993, es va convertir en l'emissora mancomunada de Gavà i Viladecans. La mancomunitat es va dissoldre l'any 2010 i Ràdio Gavà va recuperar la seva condició d'emissora municipal. Viladecans va seguir sense comptar amb cap emissora municipal. El radiofonista i productor musical Quique Tejada va fer el seu debut radiofònic a Ràdio Viladecans l'any 1985.
    • Sabadell FM Emissora comercial del Tercer Sector que emetia des de Sabadell a la dècada de 1980.
  • Cultural
    • 7deRàdio Barcelona 7deRàdio Barcelona és una emissora del tercer sector cultural i privada, constituïda com una associació cultural sense ànim de lucre. Va ser creada al districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, l’11 de novembre de 2011, per Carlos Ortega, Sergi Camps i Álvaro Maestu. Va començar les seves emissions regulars el 9 de gener de 2012. L’emissora es va constituir com una associació cultural sense ànim de lucre, perquè “els diferents veïns i entitats del districte, estudiants de periodisme, així com qualsevol persona interessada pel llenguatge radiofònic, puguin col·laborar, amb l’objectiu de fer una ràdio de proximitat, que compleixi una funció social. L’associació té la tasca de donar a conèixer el dia a dia d’Horta-Guinardó i té la voluntat de ser un eix vertebrador de la vida dels seus 11 barris”. Més endavant 7deRàdio Barcelona es va traslladar al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona i conservava el seu esperit inicial: “que els diferents segments de la població de Barcelona, estudiants de periodisme i altres persones interessades pel llenguatge radiofònic, puguin col·laborar amb l'objectiu de ser una ràdio propera, que compleixi una funció social”. Com a entitat cultural, vol donar suport a l'animació sociocultural dels districtes de la ciutat i també posar especial èmfasi a l'atenció a la formació permanent de joves adults, a través de les ones de ràdio. Tanmateix, també ofereix projectes amb finalitat pública, que ajudin a desenvolupar la qualitat de vida social i cultural de les persones. Finalment, 7deRàdio Barcelona aposta per desenvolupar programes que contribueixin a la normalització lingüística de la llengua catalana. L’Associació per a la Legalització de 7deRàdio té la seva seu al carrer Elkano, al Poble-sec de Barcelona. A l’any 2021 la ràdio va posar en marxa un portal cultural a Internet: 7deradio.cat (Informació pròpia i l’aportada per Carlos Ortega)
    • Boca Ràdio L’Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio d’Horta-Guinardó, una entitat juvenil sense ànim de lucre, havia creat Ràdio Carmel, una emissora del barri del Carmel de Barcelona que començar a emetre l’any 1992 com Taller de Ràdio Carmel. L'any 1996 estava situada al Centre Cívic del Carmel, del carrer Santuari. El 13 de desembre de l’any 1997 va passar a ser Ràdio Carmel. L'any 2001 es va traslladar al Centre Jove Boca Nord, on va inaugurar els estudis del dia 1 de desembre. El mes d’abril de 2003 va començar a distribuir continguts per Internet. A mitjans de l’any 2005, l’Associació Juvenil Amics Ràdio Horta-Guinardó va crear Boca Ràdio, també al barri del Carmel, mantenint els estudis al Centre Jove Boca Nord. Boca Ràdio va començar a emetre el 23 d’abril de 2006. Els seus estudis estan a la segona planta de l’Espai Jove Boca Nord del carrer Agudells de Barcelona. L’Associació que la impulsa considera el mitjà radiofònic com una eina social per afavorir el desenvolupament personal i col·lectiu donant veu a diferents agents que treballen per fer una societat millor. Ho fan a través de quatre àmbits: Feminisme, Interculturalitat, Joventut i Comunitat. (Informació pròpia i facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • COMSOC-Comunicació Social COMSOC-Comunicació Social és una entitat sense ànim de lucre formada per un grup d'educomunicadors, organitzats de forma cooperativa, que entenen la comunicació com una eina de transformació social. Entre les iniciatives promogudes per COMSOC – Comunicació Social destaca el Concurs de pòdcast "Contes del Món" que es van recollir en llibres i discs compactes i que es van emetre per diverses emissores de ràdio.
    • Can 10 FM Agafava el seu nom del barri de Can Deu, de Sabadell. Va ser creada per cinc persones, alguns radioaficionats, i va tenir el suport de l'Associació de Veïns de Can Deu. Va començar a emetre l'any 2009. El mes de setembre de l'any 2009 ja estava en funcionament el seu web. Can 10 FM es definia ""com una escola de ràdio, una emissora cultural i lliure de la ciutat de Sabadell (...) Can 10 FM com a ràdio cultural, sense ànim de lucre, lliure i respectuosa, obre els micròfons a totes les associacions, entitats i persones que vulguin donar a conèixer les seves activitats, coneixements, problemes, suggeriments i més, sempre que no utilitzin el medi per obtenir un benefici econòmic ni faltin el respecte". Els seus estudis estaven en un local municipal del barri de Can Deu.
    • Cooltura FM Les emissions de Cooltura FM van començar a emetrel'any 2008 a Sabadell, com a mitjà cultural i sense ànim de lucre impulsat per l'Associació Hostafrancs Comunicació de Proximitat, del barri d'Hostafrancs de Sabadell. Inicialment l'emissora es deia Cool FM. L'any 2010, Cool FM va canviar el nom pel de Cooltura FM i va esdevenir un nou mitjà cultural que anava més enllà del Vallès. Va esdevenir en una plataforma multimèdia per donar difusió a les iniciatives culturals emergents i alternatives de Catalunya. Transmetia a l'FM des de Sabadell i Barcelona -més endavant també ho va fer des de Tarragona- i a la banda de la TDT i distribuïa els continguts al seu portal d'Internet i per la seva aplicació. En el cas de la TDT, l'any 2014, sortia per quatre múltiplexs: dos a Barcelona, un a Tarragona i un a Girona. El setembre del 2015, l'emissora va traslladar els seus estudis al districte 22@ del Poblenou de Barcelona, a la seu del BCN Radio Hub.
    • Dublab BCN El projecte Dublab va sorgir a Los Angeles l’any 1999, com una ràdio per Internet sense ànim de lucre. Dublab BCN va néixer al Raval de Barcelona al març de 2015. Els seus promotors, a més, es dedicaven a organitzar concerts, esdeveniments, projeccions i xerrades i treballaven en la gestió de continguts culturals per a empreses i institucions. Dublab BCN es va crear a Internet com una ràdio comunitària en línia sense ànim de lucre: “una plataforma comunitària centrada en tot allò que no sona en ràdios convencionals, buscant sempre l'equilibri entre sons experimentals i altres de més accessibles. Una manera de descobrir músiques, estils i discursos no normatius sense necessitat de passar per grans plataformes homogeneïtzadores”. Des del novembre del 2022, Dublab BCN va passar a produir els seus programes des d’Hangar, a Barcelona. A l’any 2023 estava inactiva i al seu web es podia llegir que els seus promotors estaven reflexionant sobre la seva possible continuïtat.
    • El racó del manga (pòdcast) "El racó del manga" era un pòdcast dedicat al manga, l'anime i la cultura japonesa en català. L'equip del programa volia potenciar el doblatge en català de les sèries i pel·lícules anime. Cada setmana oferien recomanacions de manga i anime que acabaven de sortir al Japó. El seu web era elracodelmanga.cat. Es va obrir el 18 de març del 2019. "El racó del manga" va crear la ràdio musical per Internet, dedicada a les cançons d'anime cantades en català, Tenkaichi Musical.
    • Emissora de les Festes de la Llum Durant les Festes de la Llum de 1982, l'Ateneu Cultural Llamborda de Manresa va posar en marxa una emissora. Alguns dels seus impulsors van crear Ràdio Llamborda de Manresa activa des d'agost de 1982 fins a maig de 1983. Per les Festes de la Llum del 1984, l'Ajuntament de Manresa posa en marxa la seva emissora municipal, Ona 7, amb una part d'aquell equip. Només va funcionar des del 21 de febrer de l'any 1984 fins al novembre del 1985.
    • Esplugues FM Esplugues FM és una emissora cultural i comunitària sense ànim de lucre que neix a finals del 2016, a Esplugues de Llobregat. Des de principis del 2019, la ràdio passa a formar part del Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues, on s'integra com a secció. En aquell centre havia tingut els seus estudis Ràdio Estudi Esplugues, que havia funcionat de 1981 a 2004. Els seus promotors volen donar suport a totes les entitats, associacions i artistes d'Esplugues, alhora que volen contribuir a qualsevol iniciativa de caràcter humanitari o de cohesió social. L'any 2022 formava part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i de l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Ràdio i Televisió Local de Catalunya.
    • Iscle 359 A mitjans de juny de 2020, el radioaficionat Andreu Bassols (EA3IFH) va crear a Sant Iscle de Vallalta i, sense ànim de lucre, l'emissora Iscle 359 FM, una ràdio de baixa potència en FM, alternativa i cultural, integrada a la Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local (AMSC). La seva programació estava integrada per programes de 'producció externa culturals, d'entreteniment i musicals. A finals de gener de 2021, Iscle 359FM va començar a fer una prova pilot d'emissió en ràdio digital DAB+ (Digital Audio Broadcasting). El canal emprat era l'11A del DAB. Va ser la primera emissora catalana del tercer sector en transmetre en DAB, amb molt baixa potència i només per al nucli urbà de Sant Iscle de Vallalta. Per fer les emissions a la banda de radiodifusió digital es va fer servir el transceptor SDR HackRF, una antena dipol i el programari lliure i de codi obert Open Digital Radio Tools, per crear el múltiplex. El múltiplex tenia dos canals: Iscle359DAB en DAB, a 128 kb/s i ProvaDAB+, en DAB+, a 72kb/s. Posteriorment, va emetre en digital i en proves Iscle 359DAB i Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat. El gener de 2021 es van afegir tres serveis al múltiplex DAB de Sant Iscle. A més del senyal d'Iscle 359DAB (en simulcast amb els 92.8 d'FM i DAB+) es podien escoltar dues emissores de l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local: Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat, i AMSC+. Aquesta darrera era un fil musical en català creat expressament per la ràdio digital. També s'oferia Iscle359Hits+CAT, un fil musical de 24 hores sense interrupcions amb música catalana, alternativa i de la dècada dels vuitanta. El 13 de març de 2022 es fa públic l'anunci que Iscle 359 passa a dir-se Ona 359 FM amb la voluntat de globalitzar-se i deixar enrere el nom de la població que, segons el responsable, "no li hem resultat útils o atractius". El fil musical passa a denominar-se 359Hits+CAT. Es conserven les transmissions en FM, en una nova freqüència, i en DAB+. El mes de juny de 2022 l'emissora deixa d'emetre des de Sant Iscle de Vallalta i passa a fer-ho des de Canet de Mar.
    • Ona 359 A mitjans de juny de 2020, el radioaficionat Andreu Bassols (EA3IFH) va crear, a Sant Iscle de Vallalta i, sense ànim de lucre, l'emissora Iscle 359 FM, una ràdio de baixa potència en FM, alternativa i cultural, integrada a l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local (AMSC). La seva programació estava integrada per programes de producció externa: culturals, d'entreteniment i musicals. A finals de gener de 2021, Iscle 359FM va començar a fer una prova pilot d'emissió en ràdio digital DAB+ (Digital Audio Broadcasting). El canal emprat era l'11A del DAB. Va ser la primera emissora catalana del tercer sector en transmetre en DAB, amb molt baixa potència i només per al nucli urbà de Sant Iscle de Vallalta. Per fer les emissions a la banda de radiodifusió digital es va fer servir el transceptor SDR HackRF, una antena dipol i el programari lliure i de codi obert Open Digital Radio Tools, per crear el múltiplex. El múltiplex tenia dos canals: Iscle359DAB en DAB, a 128 kb/s i ProvaDAB+, en DAB+, a 72kb/s. Posteriorment, va emetre en digital en proves Iscle 359DAB i Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat. El gener de 2021, es van afegir tres serveis al múltiplex DAB de Sant Iscle. A més del senyal d'Iscle 359DAB (en simulcast amb els 92.8 d'FM i DAB+) es podien escoltar dues emissores de l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local: Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat, i AMSC+. Aquesta darrera era un fil musical en català creat expressament per a la ràdio digital. També s'oferia Iscle359Hits+CAT, un fil musical de 24 hores sense interrupcions amb música catalana, alternativa i de la dècada dels 80s El 13 de març de 2022 es fa públic l'anunci que Iscle 359 passa a dir-se Ona 359 FM amb la voluntat de globalitzar-se i deixar enrere el nom de la població que, segons el responsable: "no li hem resultat útils o atractius". El fil musical passa a denominar-se 359Hits+CAT. Es conserven les transmissions en FM, en una nova freqüència, i en DAB+. El mes de juny de 2022 l'emissora deixa d'emetre des de Sant Iscle de Vallalta i passa a fer-ho des de Canet de Mar. El mes d'abril de 2023 Ona 359 ja està present als assistents digitals d’Amazon. Es podia escoltar en qualsevol aparell de la familia Echo (Dot, Show, etc). A diferència de la resta d’emissores que utilitzaven TuneIn i que implicava tenir talls publicitaris, la ràdio havia desenvolupat la seva pròpia Skill d’Alexa.
    • Ona Cultural Ràdio L'associació Ona Cultural es va fundar el mes de juny de l'any 1979 davant l'excusa de determinades emissores de ràdio de no poder emetre en català per tenir una infraestructura insuficient. Volia oferir un servei programàtic en català per a aquelles emissores que es trobaven amb problemes infraestructurals a l'hora d'emetre en català. Era una espècie d'agència de ràdio catalana. En una declaració de motivacions i objectius assenyalaven: «... tots estarem d'acord que les eines i els mitjans que més influeixen en la pèrdua de catalanoparlants són les escoles i els mitjans de comunicació. Aquests mitjans romanen en mans de l'Estat o sota el seu control (...) La ràdio és el mitjà més important per raons d'estratègia, ja que no és avui considerat amb el seu real valor el poder de persuasió que té". A partir d'aquí, Ona Cultural establia tres principals camins d'entrada en el món radiofònic: la introducció de programes catalans dins de la xarxa actual d'emissores, fomentar una cadena d'emissores institucionals comarcals i comprar accions d'emissores per arribar a controlar-les. El 6 d'octubre de 1980 va reunir la comissió de treball de la Comissió Cívica d'Entitats per a la Ràdio i la Televisió Catalanes amb la presència de CAOC, Cercle Artístic Sant Lluc, Club Ramon Muntaner, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, diari Avui, Gallca, Grup del Llibre, IPEC, Òmnium Cultural, Ona Cultural, Ràdio Associació de Catalunya i Xarxa Cultural. L'objectiu era donar suport a la ràdio i la televisió catalanes. En un reial decret publicat al BOE el mes de juny de l'any 1979 es recollia que «el govern podrà atorgar concessions d'emissores educatives i culturals a favor de les institucions culturals que les demanin...» Ona Cultural, el mes de novembre de 1980, ja havia presentat un projecte tècnic sota les normes del ministeri sol·licitant formalment la corresponent concessió. En el rectorat de la Universitat Central de Barcelona i sota la presidència del rector magnífic d'aquesta, doctor Antoni Maria Badia i Margarit, fou constituïda la junta directiva d'Ona Cultural, associació creada per a promoure la difusió de la cultura catalana en els mitjans de radiodifusió del nostre país. La comissió gestora va ratificar per unanimitat com a president d'aquesta el doctor Antoni Maria Badia i Margarit. A finals del mes de gener de 1981 es van inaugurar els seus estudis de producció de programes al carrer Consell de Cent, 474 de Barcelona. Els primers espais es van produir el mes de març. El 24 d'abril de 1981 se'n va emetre un per Radio Juventud de Barcelona. El mes de gener de 1982 radiaven els programes produïts per Ona Cultural: Ràdio Vic, Ràdio Móra d'Ebre, Ràdio Reus, Ràdio Figueres, La Veu de Lleida (Tàrrega), Ràdio Olot, Ràdio Costa Daurada (Ulldecona) i La Veu de Girona. El 21 de juny de 1986 es van començar a fer unes emissions, en proves, a l'FM des del Tibidabo de Barcelona. Van durar menys d'un mes. El 12 de setembre de 1986, al diari Avui, es publicava el següent escrit d'Ona Cultural: "volem agrair el suport que hem rebut, per telèfon i per carta, en el període de proves de l'emissora Ràdio Ona Cultural. Han estat centenars els testimonis que majoritàriament ens esperonaven a continuar amb la nostra ràdio catalana i en altres casos n'hi havia que ens recriminaven alguna cosa perquè ho féssim més bé. A tots, des d'aquí, moltes gràcies. Us podem avançar que quan tinguem la llicència definitiva posarem en marxa una emissora que estarà exclusivament al servei de la cultura catalana, de les seves institucions i entitats i, en definitiva, del seu poble. Creiem que aquesta emissora avui manca a les ones catalanes". Ona Cultural Ràdio no va tornar a emetre mai més. Va continuar produint programes durant un temps i organitzava conferències a la ciutat de Barcelona.
    • Radar FM Emissora cultural del Tercer Sector amb seu a Rubí. Tres joves de la ciutat van fundar l'Associació d'Amics Rubinecs de la Radiocomunicació i, l'any 2010, van crear Radar FM. Un dels fundadors va ser Eduard Figueras. Oferia continguts culturals i espais musicals fets per joves. La programació de Radar FM incloïa franges de música alternativa, informació cultural i un magazín d'actualitat. L'any 2014 va obrir la seva pàgina web. L'any 2018, ja no funcionava, donat que va deixar d'emetre a finals de l'any 2017.
    • Radio Celta Radio Celta va ser una emissora cultural del Tercer Sector impulsada pel Centro Galego de Barcelona que va començar a emetre el desembre de 1984. La meitat de la programació es feia en gallec. El seu impulsor var ser Xosé Fernández, directiu del Centro Galego de Barcelona. Va ser tancada el 31 de maig de l’any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d’actuació urgent, va tancar una vintena d’emissores sense llicència. El mes de febrer de l’any 2019, l’assemblea general del Centro Galego de Barcelona va aprovar iniciar les gestions per recuperar Radio Celta, com a instrument de difusió de la cultura i llengua gallegues.
    • Ràdio 6 Emissora cultural del Tercer Sector, activa a finals de la dècada de 1980, promoguda per l’Associació d’Amics de la Ràdio.
    • Ràdio Fabra A finals de 2018, el programa Cultura Viva de l'Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la comunitat Guifi.net i l'Associació Expansió de la Xarxa Oberta (eXO), va posar en marxa a internet la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Són ràdios no comercials: comunitàries, lliures, associatives, culturals, de barri i musicals. Es va posar en marxa amb 13 emissores: Boca Radio (El Carmel), D9Ràdio (Bon Pastor), Dublab.es (El Raval), La Comunitaria (El Raval), Ona Sants-Montjuïc (Sants), Radio Bzzzbip (El Raval), Radio CAVAret (El Poble-sec), Radio Fabra (Sant Andreu), Ràdio MACBA (El Raval), Radio Pájaros (Sants), Radio Ciutat Vella (El Raval), Radiactivos (El Poble-sec) i Scanner FM (El Poble-sec). En dos anys el nombre d'emissores de la XRCB, a desembre de 2020, arribava a les 40. L'estudi de Ràdio Fabra, a la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació, al barri de Sant Andreu de Barcelona, va ser el primer node físic de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Es va posar en marxa a finals de l'any 2018. Ràdio Fabra és un mitjà de comunicació que pretén dinamitzar la difusió de continguts dels residents, els esdeveniments i les comunitats vinculats al recinte de la Fabra i Coats, i de projectes culturals, socials i comunitaris de tota la ciutat de Barcelona.
    • Ràdio Intermitent Ràdio Intermitent és un projecte de ràdio per Internet de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant, creat l'any 2016. Té la seva seu a Granollers. El primer programa es va distribuir el 10 de desembre de 2019. Els promotors expressaven que Ràdio Intermitent "activa les interseccions entre cultura, educació i comunitat mitjançant experiències de creació col·lectiva per promoure la sobirania cultural". És la ràdio i el pòdcast com a divulgació i creació cultural contemporània i de proximitat. Ràdio Intermitent l'impulsava un grup motor format per Joan Gener Barbany, Sergi Palau i Anna Maimir.
    • Ràdio Jove Aixec Ràdio per Internet feta per joves d'Aixec del Casal de Joves Palau Alòs, del carrer Sant Pere més Baix de Barcelona. Després de mesos de feina preparant-la va començar a fer programes el 23 de juliol de 2018. A la temporada 2021-2022 va traslladar el lloc on s'enregistraven els programes a l'estudi de Ràdio Fabra, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Sant Andreu. Aixec SCCL és una cooperativa, sense ànim de lucre, fundada el 2002, que treballa en l'àmbit de la salut mental.
    • Ràdio Maconda Ràdio Maconda distribueix els seus continguts culturals per Internet. Pren el seu nom de Macondo, un poble imaginari, a Colòmbia, creat per l'escriptor colombià, Premi Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez. Va començar a funcionar el dia de la inauguració de la Biblioteca Gabriel García Márquez, el dia 28 de maig de 2022. Aquell dia va oferir sis hores de programació. En aquella biblioteca del barri de Sant Martí de Barcelona és on té el seu estudi. La programació regular es va iniciar el mes de febrer de 2023. Ràdio Maconda estava oberta a totes les biblioteques de Barcelona, que podien mostrar la seva activitat i el seu treball amb programes en forma de pòdcast. Formava part de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona. Del 19 de gener al 22 de març de 2024 es va fer el taller Ràdio Aula Maconda, una iniciativa dels Serveis Educatius de Sant Martí en col·laboració amb la Biblioteca Gabriel García Márquez. Aquest projecte comptava, a més, amb la participació de l'associació Learn To Check. Hi van participar 10 centres d'educació primària i d'educació secundària del districte de Sant Martí.
    • Ràdio Mediterrània (El Prat) Ràdio Mediterrània va començar a emetre a finals del 1982 des del Prat de Llobregat. Va estar instal•lada provisionalment en un domicili particular al carrer de Mossèn Cinto Verdaguer i després a la llibreria Xarxa, al carrer del Centre. Més tard va llogar un pis al carrer de Castella on es va estar fins que va tancar l’any 1985. La gestió era cooperativa i es finançava amb els recursos dels membres de l’emissora i les aportacions d’amics.
    • Ràdio Mussol Ràdio Mussol és una emissora cultural i musical, creada pel tècnic en equips electrònics Enric Alsinet. L'emissora neix el febrer del 2017 a Esplugues. Es posa en marxa una programació compartida amb altres emissores, emetent al 94.2 FM i distribuint la seva programació a Internet. Cap a l'abril del 2018, l'emissora deixa d'emetre en FM cedint la freqüència a Esplugues FM. Durant els següents mesos va continuar oferint contingut per Internet de forma molt irregular. Des de la seva fundació l'any 2017, Ràdio Mussol es va vincular a l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Radio i Televisió local de Catalunya. El 7 de novembre de 2018, Ràdio Mussol va tornar a oferir una programació per Internet de 24 hores amb un fil musical de música clàssica i "chill out". L'abril de 2019, l'estudi de l'emissora es trasllada a un pis del carrer Lepant de Barcelona, al barri del Guinardó, i es tornen a oferir programes culturals i musicals i l'Info Baix Guinardó. El 30 de juliol de 2020, Ràdio Mussol torna als seus orígens a Esplugues de Llobregat i torna a emetre en FM, al 94.2MHz, conservant la distribució per Internet.
    • Ràdio Nadal Emissora de Tercer Sector que funcionava anualment a Terrassa en FM només en el període nadalenc, des de mitjans de desembre fins després de la festivitat de Reis. La programació incloïa nadales, rondalles, textos poètics, noticiaris d'informació nadalenca, gastronomia, i costums nadalencs d'arreu del món. Ràdio Nadal inicià les seves emissions el 14 de desembre de 1985 mitjançant els 101.2 MHz de la F.M., amb una potència suficient que permet cobrir gairebé tota la ciutat, i en horari des de les 7 de la tarda fins a les 12 de la nit. L'11 de gener de 1986 es va cloure la primera temporada de l'emissora. La segona temporada arrencà amb un canvi de freqüència (102.3 MHz) el 13 de desembre de 1986 i va acabar el 10 de gener de 1987. La tercera temporada va passar a emetre pels 107 MHz del 12 de desembre del 1987 al 10 de gener del 1988. A partir d'aquí va deixar de funcionar uns anys, fins que el 1997 va iniciar novament l'emissió al carrer Arquímedes, però la programació només va durar una setmana i no va emetre per a Reis. L'any següent, 1998, va tornar novament al Centre Social Catòlic, aleshores ja es feia servir l'ordinador i s'enregistraven els programes. A l'any 2000 va emetre la seva última programació de Nadal i va tancar per sempre. L'Elenc Artístic del Centre Social Catòlic (CSC) va decidir posar en marxa una emissora de ràdio amb l'objectiu d'acostar l'ambient nadalenc a tota la ciutat. Els estudis estaven situats en un recinte cedit el mateix CSC, i el material i l'equipament tècnic provenia d'aportacions particulars. La coordinació general la portaven Àngel Madurga i Lluís Moga. Amadeu Aguado i Josep Riera eren els responsables de la programació i la part tècnica. A banda dels seus impulsors, Ràdio Nadal, comptava amb la col·laboració de les veus de l'Elenc Artístic de l'entitat i d'altres voluntaris, entre els que hi havia, per exemple, Lluís Barón en la confecció i locució de les rondalles, o Robert Rué en els noticiaris. (Documentació aportada per Fernando Rodríguez Calvo)
    • Ràdio Orió Emissora cultural del Tercer Sector de Granollers. Va estar activa des de l’any 1996 a 2007, aproximadament. Tenia els seus estudis al carrer Sant Jaume, 16.
    • Ràdio Primavera Sound Ràdio Primavera Sound va ser creada a Internet pels organitzadors del festival Primavera Sound, a principis del mes de desembre de l'any 2018, en el moment que es va presentar el cartell d'artistes de l'edició de l'any 2019 del Festival. L'objectiu de Ràdio Primavera Sound era actuar com una "productora de pòdcasts de música, cultura, humor i periodisme, amb l'accent posat en els continguts feministes i LGTBIQ+". Se'n produïen en català, castellà i anglès. El 4 de març de 2019, Lateral Thinking va obrir una cocteleria i club musical a la seu de Ràdio Primavera Sound, al carrer Abaixadors 10 de Barcelona, la qual cosa permetia veure com es feien alguns dels seus programes. En aquell moment la periodista Marta Salicrú va agafar la direcció de la ràdio. Des del mes de febrer de 2021, Ràdio Primavera Sound va arribar a un acord amb la plataforma Spotify per distribuir en exclusiva alguns dels seus pòdcast.
    • Ràdio Star L'any 1984, l'emissora Ràdio Star del barri de les Arenes va començar a emetre. Des de llavors, aquest mitjà de comunicació ha passat per diverses etapes. El 28 de febrer de 2005, Ràdio Star es va reinaugurar i va començar una nova etapa a l'FM com a emissora cultural. A més de renovar els continguts va renovar els equips tècnics per abastar tota la ciutat de Terrassa. Ràdio Star estava promoguda per l'Associació de Veïns de les Arenes, la Grípia i Can Montllor de Terrassa. A més, en començar aquesta nova etapa, des de l'any 2005 la seva programació també es podia escoltar per Internet a través de la seva pàgina web.
    • Ràdio Terra Ràdio Terra va ser creada per dues persones de Reus que van impulsar l'Associació per la Comunicació Popular als Països Catalans "davant la necessitat d'articular un espai comunicatiu nacional i popular i teixir una xarxa de mitjans de comunicació associativa de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó". Amb aquest objectiu, els promotors van generar una xarxa d'una o més corresponsals per cadascuna de les comarques i comptant amb el suport econòmic de més de dos centenars de persones i entitats que van fer possible la construcció de l'estudi al Casal Despertaferro al carrer Martí Napolità de Reus. Ràdio Terra va iniciar la seva programació l'11 de setembre de 2014. A més de distribuir els continguts per Internet, aquests es podien escoltar en FM per Ona Mediterrània, Ràdio Matarranya, Ràdio Arrels, Ràdio Pinsània i Ràdio Aktiva. En els cinc anys que va funcionar Ràdio Terra va passar de produir dos programes propis, la primera temporada, a tenir-ne una vintena la darrera. La Generalitat de Catalunya va concedir als promotors una subvenció per a la temporada 2017-2018. La ràdio va arribar a tenir quatre-cents socis, però després de perdre'n més de cent els promotors van considerar que la situació era inviable i l'entitat promotora es veié obligada a tancar Ràdio Terra el 24 de juny de 2019, Diada Nacional dels Països Catalans. (Font: VilaWeb: "Ràdio Terra tanca després de cinc anys", publicat el 25 de juny de 2019)
    • Vaughan Radio Vaughan Radio va ser una emissora del Tercer Sector dedicada a la promoció de les classes d’anglès ofertes pel Grupo Vaughan, amb seu a Madrid i creat per Richard Vaughan. Aquest professor d’anglès i empresari va començar a treballar en aquest negoci l’any 1977. A l’any 2018 el Grupo Vaughan tenia uns 16.000 alumnes presencials i 560 treballadors. L’emissora va començar a emetre a l’FM de Madrid l’1 de desembre de 2003. Amb el pas dels anys es va estendre per Bilbao, Santander, València, Barcelona, Valladolid, Saragossa i Vigo. Vaughan Radio a l’FM de Barcelona va començar a emetre el mes de desembre de l’any 2010, sense llicència. Al mateix any també es podia escoltar a tot Catalunya a la banda de Televisió Digital Terrestre. A l’any 2011 va deixar de transmetre en FM durant uns mesos. Va reprendre les emissions i el 29 de gener de 2015 va canviar de freqüència. El 23 de març de 2017 va tornar a deixar d’emetre durant uns dies, fins que ho va tornar a fer per una nova freqüència, l’1 d’abril del 2017. Passats uns mesos va tornar a desaparèixer i va tornar a l’FM del 23 d’abril de 2018 al 6 de maig de 2019 per una nova freqüència. Torna a la inactivitat un parell de mesos i surt durant un breu temps per última vegada a partir del 30 de juliol de 2019, per una nova freqüència. Si en FM va transmetre de forma intermitent a Barcelona, en TDT Vaughan Radio, des de finals de 2010 fins a l’any 2021, sempre va estar activa a Catalunya. De d’aleshores només es podia seguir els seus continguts per Internet i aplicacions de dispositius mòbils. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
  • Escolar
    • 25 FM (Ràdio de l’Escola 25 de Setembre) Aquesta escola de la ciutat de Rubí té la seva seu al barri 25 de setembre, que es va construir després de les inundacions del Vallès. Des del curs 2005-2006, el Pla Estratègic del Centre va incloure potenciar l’ús dels audiovisuals. La creació de continguts sonors es va començar a fer dins del Taller de Ràdio en el curs 2008-2009. L’impartia una de les mares de l’escola que era periodista. Una part dels continguts s’escoltaven per la megafonia de l’escola i altres a la seva pàgina web.
    • AGM Ràdio Ràdio per Internet de l'Institut Anna Gironella de Mundet, amb seu al Recinte Mundet de Barcelona. El centre fa Batxillerat, Formació Professional i PFI. Disposa d'un laboratori d'imatge i so, amb estudi de ràdio i televisió. Realitzaven tallers de ràdio per a escoles que visitaven el centre. Va començar a distribuir continguts el curs 2014-2015.
    • Aimecat FM Ràdio per Internet de l'Institut Les Aimerigues de Terrassa. Va començar a funcionar com una assignatura optativa en el curs 2014-2015. La conduïa el professor Feliciano García.
    • Angie’s Radio Ràdio per Internet, distribuïda en forma de pòdcast, de l'IES Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat del Vallès. El projecte va començar com un recurs per preparar un viatge a Londres de l'alumnat de 1r d'ESO, en el curs 2003-2004. Després, aprofitant que els continguts s'havien fet en anglès, els pòdcasts es van continuar fent en aquell idioma en cursos posteriors.
    • Aula Ràdio Ràdio en FM del centre educatiu Aula Radio del carrer Roger de Llúria, 24 de Barcelona. El centre va néixer l’any 1992 impulsat pel radiofonista Pere Bernal Segura. Uns anys després, a principis de l’any 1995, va posar en marxa una petita emissora en FM. El projecte va acabar el curs 2019-2020.
    • Barrufet FM Ràdio per Internet de l'Escola Barrufet del barri de Sants de Barcelona. Va començar produint continguts gràcies a un taller de ràdio. Al curs 2012-2013 ja feia programes.
    • Black Ràdio Ràdio per Internet de l'Institut Vila-seca, al Tarragonès. L'assignatura optativa de Ràdio va començar l'any 2012. El centre comptava amb un petit equip de so així com amb un espai de gravació. L'Institut Vila-seca ha apostat per apropar el llenguatge radiofònic en aquesta assignatura optativa de centre que és anual i d'una durada de dues hores setmanals. En el curs 2022-2023 s'oferia en el tercer curs de l'ESO. Anna Gómez era la professora responsable. Al curs 2014-2015 distribuïa els seus continguts per Ivoox i per la seva pàgina de Facebook. Inicialment, la dinàmica de treball consistia a enregistrar notícies curtes locals i comarcals i fer alguns programes en directe a la cantina del centre. Al curs 2017-2018, l'Institut Vila-seca va participar a Ràdio Escola, una xarxa de ràdios escolars sorgida al País Valencià. En aquell moment la integraven 31 ràdios escolars que utilitzaven la ràdio com a eina d'aprenentatge i diversió i distribuïen els seus continguts per Internet. L'Escola Valenciana havia llençat aquella proposta educativa d'intercanvi d'experiències entre escoles que desenvolupaven continguts radiofònics. A més de distribuir continguts per Internet, s'emetien dins del programa Ràdio Escola a Peque Ràdio, Ràdio Terra, Vox Uji Ràdio i la Xarxa d'emissores municipals valencianes. El mes de març de 2018, l'Institut Vila-seca del Tarragonès va participar per primera vegada al programa Ràdio Escola Al curs 2019-2020, el format de la ràdio va canviar una mica i es va establir una programació estable cada divendres a l'hora del pati. Produeixen programes de diferents temàtiques i formats. El nom de la ràdio va canviar a Black Ràdio, triat pels alumnes. Aleshores, l'any 2020, es va engegar també un compte d'Instagram propi, Black Ràdio, on es fa difusió dels diferents programes, pòdcasts i pràctiques que es realitzen a l'aula de Ràdio.
    • Cinto Ràdio Ràdio que es difon per Internet de l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer de Barcelona. Va començar a emetre el 13 de juny de 2018.
    • Cuc Ràdio Ràdio per Internet de l'Escola Joan Salvat-Papasseit, de Santa Coloma de Gramenet. El 26 de setembre del 2007 es va crear el blog "El Cuc de l'Aula d'acollida", per presentar i ajudar a integrar l'alumnat de l'aula d'acollida del centre. L'any 2011, el blog va guanyar el tercer premi Edublogs, en la categoria d'Alumnes de Primària. El mateix nom de "cuc" es va aprofitar per posar en marxa Cuc Ràdio, el desembre del 2008. Els seus programes, a més d'informar de les activitats del centre, ben aviat també van servir per fomentar l'expressió oral de l'alumnat de l'aula d'acollida. Cuc Ràdio va començar a funcionar dins del blog "El Cuc de l'Aula d'Acollida" i, ben aviat, es va crear el blog "El Cuc-Ràdio", que va merèixer el Primer premi en els III Premis Espiral d'Edublogs, a la categoria de blogs de centre, l'any 2009.
    • EMP Ràdio (Ràdio Poch) Ràdio per Internet de l'Escola Martí Poch de l'Espluga de Francolí. La ràdio va començar a emetre l'any 2010. Els continguts es creaven en el taller de ràdio. Des del curs 2016-2017, a partir del mes de novembre, EMP Ràdio va passar a dir-se Ràdio Poch.
    • Els 15 Principals Els 15 Principals és la ràdio de l’Escola Castell d’Òdena, una localitat de l’Anoia. Va començar a produir programes en el curs 2009-2010 que distribueix per Internet.
    • Endavant Ràdio Endavant Ràdio La veu concepcionista a Lesseps és la ràdio per Internet de l'Escola Mares Concepcionistes a Lesseps, Barcelona. Va començar a distribuir continguts en format pòdcast a Spotify en el curs 2022-2023.
    • Escola Aurora Ràdio per Internet de l'Escola Aurora de Sant Boi de Lluçanès, que pertany al ZER Alt Lluçanès. Va fer els seus dos primers programes en el curs 2016-2017.
    • Escola Lavínia Escola del barri de Les Corts de Barcelona. El mes de desembre de l'any 2012 van fer un programa amb la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de Les Corts. El curs 2016-2017 l'alumnat de l'Escola Lavínia va participar en algunes edicions del programa "L'ofici d'educar" de Catalunya Ràdio.
    • Escola Les Basseroles Ràdio per Internet de l'Escola Les Basseroles de Sant Miquel de Balenyà, nucli de població que pertany a la localitat de Seva. Al curs 2013-2014 van començar a publicar algunes cançons a Sound Cloud. Més endavant, en el curs 2020-2021, van realitzar alguns espais per practicar la llengua castellana.
    • ITEC Ràdio Ràdio per Internet de l'Institut de Tecnificació d'Amposta. Va començar a fer programes l'any 2021. Forma part de Ràdios Escolars en Xarxa (REX), la xarxa de ràdios escolars dels territoris de parla catalana, creada el setembre de 2020 per COMSOC - Comunicació Social. Distribueix els continguts per Ràdio Jove, un projecte radiofònic per Internet, amb seu a Vic.
    • Ignasi Ràdio Ràdio de l’Escola Ignasi Iglesias de Tordera. Distribueix els seus continguts per Internet i també col·laborava al programa Les Escoles a Ràdio Tordera. Va començar a funcionar en el curs 2010-2011.
    • Institut Jaume Mimó L'Institut Jaume Mimó va fer alguns espais de ràdio, distribuïts a Internet, amb la col·laboració de Dial Jove "La ràdio interescolar online" el mes de novembre de 2018. En el curs 2019-2020, Cerdanyola Ràdio va emetre set programes realitzats per l'alumnat de l'Institut Jaume Mimó. El curs 2021-2022 van produir l'espai "Escoltem la seva història" per a Cerdanyola Ràdio. El mes de febrer de 2023, a Cerdanyola Ràdio, van emetre el programa "Escolta la nostra història, dut a terme per alumnes de 2n d'ESO, per explicar com era Catalunya entre els segles IX i XIV.
    • La Batllòria Ràdio Ràdio per Internet de l'Escola Montnegre de La Batllòria. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar en el programa col·laboratiu "Cent anys explicant històries", organitzat per XTEC Ràdio.
    • La Ràdio del Sant Andreu Ràdio que emet per Internet del Col·legi Sant Andreu Natzaret de Badalona. Va ser creada el curs escolar 2005-2006.
    • MC Ràdio Ràdio per Internet de l'Escola Mestres Munguet Cortés de Vilanova del Vallès. Va començar a distribuir continguts el curs 2014-2015 a Sound Cloud. El 4 de febrer de 2015 s'anunciava que s'havia adaptat una aula del centre per poder desenvolupar activitats de ràdio.
    • MR04 Ràdio que emet per Internet del col·legi Maristes de Rubí. El projecte va començar l'any 2004 i es va posar en marxa al curs 2005-2006. Un dels mestres que la va impulsar va ser Valentí Alarcon. MR04 es va crear per l'interès d'una part del professorat de trobar nous estils d'ensenyament per tal de motivar als alumnes.
    • Ona Casals Ràdio per Internet del CEIP Pau Casals de Sabadell. La ràdio va començar al centre l'any 2005 fent peces curtes. En el curs 2008-2009, el projecte formava part dels Tallers d'Audiovsiuals. A més dels espais enregistrats, també es van començar a fer alguns en directe.
    • RGV, La ràdio amb Gràcia Ràdio per Internet de l'Escola Vedruna de Barcelona, al barri de Gràcia. El mes d'abril de 2018 es va produir un espai fet per l'alumnat de l'Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona), amb el suport de Dial Jove "La ràdio interescolar online". El setembre de 2018, una família va presentar la proposta de crear una ràdio al centre. El novembre, el claustre va decidir començar el projecte. Després d'un període de formació i la visita a Ràdio Mogent de la Roca del Vallès, a l'estiu i tardor de 2019 es van comprar els equips necessaris i es va adequar un espai per poder fer els programes. Ràdio Vedruna va començar a oferir els primers enregistraments el mes de febrer de 2020 i d'una manera contínua es va oferir una programació per Internet des del mes de març de 2020 tot coincidint amb el període de confinament a causa de la pandèmia de la Covid 19. El mes d'octubre de 2020 es van començar a produir espais a l'estudi de ràdio de l'escola. El mes de novembre de 2020, l'alumnat va decidir que el nom de la ràdio passés a ser RVG, La ràdio amb Gràcia. La ràdio, el desembre de 2020, es va incorporar a Ràdios Escolars en Xarxa. Magí Querat era el professor que coordinava la ràdio de l'escola Vedruna Gràcia. L'escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.
    • Radio Rocío Emissora de ràdio per Internet de l'Escola Mare de Déu del Rocío de Sant Vicenç dels Horts, al barri de Sant Josep. Va començar a funcionar a finals de l'any 2015. Des de l'any 2013, l'alumnat de l'escola també participava en el programa "Aula dial" de l'emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts. Va esdevenir millor Programa de Ràdio Local 2012 als Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona.
    • Radio Zero Ràdio de l’Institut Barri Besós del Districte de Sant Martí, de Barcelona. La ràdio va sorgir d'un grup d'aficionats a l'electrònica, entre ells el professor Carlos Díaz, cap a l'any 1997. Es va habilitar el soterrani de l'institut per fer un estudi. Com a centre «arrelat al barri i obert al món», que era el seu lema als anys noranta, l'institut duia a terme diverses activitats educatives en la línia de l'aprenentatge servei. La ràdio es va convertir en un preuat instrument de relació entre els joves, malgrat haver d'actuar, al principi, en l'alegalitat, fins que l'èxit de la fórmula va portar la Generalitat a intentar atribuir un espai radiofònic específic a les emissores escolars. A finals de la dècada dels noranta, l'Institut Barri Besòs va patir unes obres al soterrani. A causa del soroll i la gent que envoltava les obres, la ràdio es va anar deixant. L'any 1999, encara funcionava, però va arribar un punt que va desaparèixer. L'any 2004, quan Carlos Díaz va tornar a ser director, Radio Zero va tornar a néixer. A més de l'FM, es podia escoltar per Internet a la pàgina web de l'institut. Mònica Díaz, tècnica en Integració Social, era qui coordinava el taller de ràdio des del curs 2007-2008. L'any 2009, Ràdio Zero estava formada per tres grups: el taller extraescolar "Les veus del Besòs", el grup de l'Aula d'Acollida i els alumnes que passaven pel taller Ràdio a l'Aula.
    • Radio del Colegio Hatikva El Colegio Hatikva és una escola jueva que es va obrir a Valldoreix ,Sant Cugat, l'any 2008. El mes de març de 2019 va produir alguns espais de ràdio amb la col·laboració de Dial Jove "La ràdio interescolar online" que es van poder escoltar a Internet. Els espais eren en castellà, català i hebreu.
    • Rocadepena Ràdio Ràdio per Internet de l'Escola La Forja d'Alpens, que pertany al ZER Alt Lluçanès. Va fer els seus dos primers programes a l'últim trimestre del curs 2020-2021. Els programes de ràdio van ser el projecte final de curs. "El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similar a la Rocadepena." Font: Diputació de Barcelona, mapes de patrimoni cultural.
    • Ràdio 11 de Setembre Ràdio per Internet de l'Institut Escola 11 de Setembre de Sant Quirze del Vallès. L'any 2018 es van fer alguns espais amb el suport de Dial Jove "La ràdio interescolar online" En el curs 2020-2021, l'alumnat va treballar en un projecte relacionat amb la ràdio. L'objectiu de la iniciativa era millorar l'expressió oral, conèixer el funcionament del mitjà de comunicació i fomentar el treball en equip.
    • Ràdio Abelló Ràdio per Internet de l'escola Joan Abelló de Mollet del Vallès. L'any 2007, dins d'un projecte d'innovació de llengües estrangeres, van començar a fer espais curts de ràdio en anglès. El dia de Sant Jordi de 2010 van fer un programa de ràdio en directe des de l'aula d'anglès. Al curs 2010-2011 van començar a fer ràdio en català. Des de primer fins a sisè d'Educació Primària practicaven la llengua oral i escrita enregistrant algunes feines de llengua a la ràdio. El mes de gener de 2011 van començar a publicar enregistraments sonors de receptes de cuina, en català, al seu bloc. Al curs 2015-2016 van iniciar un programa de ràdio fet per l'alumnat de la classe de música.
    • Ràdio Annexa Ràdio per Internet i megafonia de l'Escola Annexa - Joan Puigbert, de Girona. Hi participa tot l'alumnat de l'escola. Va començar en el curs 2013-214. L'escola disposa d'un espai que actua com a estudi de ràdio. Des del seu inici, Ràdio Annexa té un programa setmanal en directe, cada divendres a dos quarts de dotze i, gràcies al circuit intern de megafonia de l'escola, es pot escoltar en totes les aules i espais comuns. Tot l'alumnat l'escolta alhora i en fan un treball posterior, adaptat a cada cicle educatiu. El Departament d'Educació va fer un "Reconeixement de projectes d'innovació pedagògica" a Ràdio Annexa en el curs 2018-2021.
    • Ràdio Aqua Alba Ràdio per Internet de l'Escola Aqua Alba de Gualba. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar en el programa col·laboratiu "Cent anys explicant històries", organitzat per XTEC Ràdio.
    • Ràdio Arc Iris Ràdio per Internet del CEIP Arc Iris del barri d'Horta Guinardó de Barcelona. Després d'un intercanvi amb una escola alemanya, un parell de mestres que hi van participar van portar la idea de crear una ràdio a l'escola per informar de les seves activitats. Després de posar ordinadors a totes les aules i cablejar, el centre va començar a funcionar la ràdio per Internet. Els primers programes regulars es van fer al curs 2006-2007. L'estudi de la ràdio es muntava a la biblioteca de l'escola.
    • Ràdio Arca El CEIP Doctor Arruga havia fet espais radiofònics esporàdics. L'any 2007, el mestre Josep Antoni Castro va començar a coordinar un espai quinzenal amb Ràdio Begur. L'any 2009, el programa també es podia escoltar, a la carta, a la pàgina web del CEIP Doctor Arruga de XTEC Ràdio.
    • Ràdio Avià Ràdio per Internet de l'Escola Santa Maria d'Avià, d'Avià (Berguedà). Va començar a funcionar en el curs 2007-2008. La proposta era treballar les notícies i l'entrevista a Cicle Mitjà de Primària i les receptes de cuina i les endevinalles a Cicle Inicial. Durant el primer trimestre, els alumnes d'aquests dos cicles van treballar aquestes tipologies textuals en grups cooperatius. Al segon trimestre es van començar a realitzar els programes de ràdio a càrrec dels alumnes de 4t de Primària amb una periodicitat quinzenal. El 19 de maig de 2019 van arribar al seu programa número 100.
    • Ràdio Balmes La ràdio de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona és un projecte que van iniciar els alumnes de Mitjans de Comunicació de 1r de batxillerat del curs 2020-2021. Es va fer públic el 10 de març de 2021. Els espais produïts es distribueixen per Internet.
    • Ràdio Barraques Ràdio escolar per Internet de l'Institut Marta Mata de Montornès del Vallès que va començar a funcionar en el curs 2007-2008. Inicialment, es va posar el nom de Ràdio Barraques, perquè l'Institut havia de fer les classes en uns barracons a l'espera de la finalització de les obres de l'edifici de l'institut. La ràdio formava part del Projecte de Comunicació del centre. L'any 2015, Ràdio Barraques va passar a ser Ràdio RIMM. L'alumnat de segon curs d'ESO tenien una optativa de Ràdio i aportaven continguts a Ràdio RIMM.
    • Ràdio Bellpuig (escolar) Ràdio per Internet del CEIP Escola Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta. Va començar el curs 2006-2007.
    • Ràdio Borràs Ràdio per Internet de l'Institut Enric Borràs de Badalona. Va començar a produir continguts radiofònics per participar en la Marató de Ràdio de Badalona: una emissió de ràdio per internet realitzada a partir de programes de ràdio que en directe, des del mateix centre o des de la seu dels Serveis Educatius de Badalona, preparats per les escoles i els instituts de la ciutat de forma col·laborativa. A la de l'any 2013 ja hi va participar. El mes de maig de 2016, l'espai d'enregistraments dels programes es va traslladar de l'aula 42 a biblioteca del centre. Aquell mes van produir el pòdcast "Carta a Aitana" El 26 d'octubre de 2021, la professora Yolanda de Graillet va posar en funcionament el projecte de ràdio per Internet de l'institut: Ràdio Borràs. La ràdio era la part pràctica d'una assignatura optativa de 3r de l'ESO. Aquell curs 2021-2022 Ràdio Borràs, a banda dels espais distribuïts a la carta, també funcionava a les hores del pati.
    • Ràdio Botey Ràdio per Internet de l'Escola Antoni Botey del barri de Llefià de Badalona. Va començar a produir continguts el curs 2013-2014, dins d'un taller de ràdio. Va participar en la Marató de Ràdio de les Escoles de Badalona 2014.
    • Ràdio Bransuela La ràdio de l'Escola Àngela Brasuela de Mataró va començar a Internet l'any 2012.
    • Ràdio Collaso i Gil Ràdio per Internet de l'Escola Collaso i Gil del barri del Raval de Barcelona. Una de les seves professores va ser la mestra Anna Pérez, que ja havia impulsat l'any 1999 Ràdio Drassanes, al CEIP Drassanes, també al barri del Raval. Una altra de les mestres era la Núria Cervera que també procedia del CEIP Drassanes. Ràdio Collaso i Gil es va posar en marxa el 2009. El petit estudi es va muntar en una aula multimèdia.
    • Ràdio DPM "Ràdio De Puta Mare" és un projecte radiofònic creat pel professor de socials Jordi Pagès a l'Institut Rafael de Campalans d'Anglès. Va començar a funcionar al curs 2005-2006.
    • Ràdio Drac Ràdio escolar per Internet de l'Escola Can Vidalet d'Esplugues de Llobregat. El seu nom ve del drac que hi ha a la barana d'una escala de l'escola. Va començar a funcionar el dia 7 de març de 2008.
    • Ràdio Drassanes Ràdio escolar per Internet del CEIP Drassanes, del barri del Raval de Barcelona. Les seves activitats s'ubiquen dins l'àrea curricular de llengua i va dirigida al cicle superior d'educació primària. Ràdio Drassanes va començar el curs 1999-2000, el mes de desembre de 1999, amb l'entrevista a l’escriptor Sebastià Sorribas. Va ser la primera ràdio escolar catalana nascuda a Internet. El projecte es va presentar a les jornades tècniques del Projecte Educatiu de Ciutat 2002. Una de les mestres que la va impulsar va ser Anna Pérez. Comptava amb la col·laboració de Ravalnet (Xarxa Ciutadana del barri del Raval) que allotjava en el seu servidor els programes.
    • Ràdio Duc Ràdio per Internet de l'Institut Duc de Montblanc de Rubí. L'alumnat de l'Institut va fer algunes participacions en programes de Ràdio Rubí, per exemple, al Dia Internacional de la llengua materna, que es va celebrar el diumenge 21 de febrer de 2021. Va produir el seu primer programa el 23 d'abril de l'any 2024 per a la programació conjunta "Sant Jordi a les Ones", distribuïda per Canal de Reporters i promoguda per XTEC Ràdio del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
    • Ràdio Escola Joventut La ràdio per Internet del CEIP Joventut de Callús va néixer a partir d'un taller de ràdio en el curs 2003-2004. El mestre que ho va iniciar va ser Àngel López. Als primers anys es podia escoltar a la web de l'Ajuntament (www.callusdigital.org). Posteriorment, es podien escolar els espais al blog de l'escola. I en el curs 2017-2018, a més de la ràdio a la carta, es feien programes en directe al matí quan els nens entraven a l'escola.
    • Ràdio Espriu (Montgat) Ràdio Espriu va néixer a l'Escola Salvador Espriu de Montgat cap a l'any 2010. Els nois i noies de 6è de Primària s'encarreguen de la programació.
    • Ràdio Espriu (Sant Feliu de Llobregat) Emissora escolar de l’Escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat.
    • Ràdio Estalella Emissora de l’Escola Estalella Graells de Vilafranca del Penedès. Al curs 1997-1998, els mestres del cicle superior van crear Ràdio Estalella Emissora Simulada (REES). El primer espai es va poder escoltar el 31 d’octubre de 1997 per la megafonia de l’escola. Les transmissions en FM van començar el curs 1999-2000. Primer, Ràdio Vilafranca, va començar a emetre alguns dels seus programes el divendres. A partir de l’any 2000, Ràdio Estalella va disposar de la seva pròpia emissora en FM. Un dels seus promotors va ser el mestre Joan Boada, fundador de l’Associació per a la Radiocomunicació Educativa de Catalunya.
    • Ràdio Estelada Ràdio per Internet de l'Escola L'Estelada de Cànoves i Samalús. El mes d'abril de l'any 2016 va oferir alguns programes puntuals. El març de 2021 es va començar a produir programes regularment. El dijous 2 de novembre de 2023, Ràdio Estelada va començar un programa diari que preparava l'alumnat de 5è i 6è de Primària dins del taller lingüístic. Aquest programa s'escoltava cada matí a l'entrada de l'escola i també es podia escoltar, a la carta, al web de l'escola. Al programa diari s'informava del menú de menjador, dels aniversaris de nens, nenes i personal i es proposaven endevinalles i s'explicaven curiositats del dia.
    • Ràdio FEDAC Guissona Ràdio per Internet de l’escola FEDAC de Guissona. Va començar a distribuir continguts a Internet el dia 1 de febrer de 2022. Al curs 2022-2023 va començar a impartir-se l’assignatura de ràdio. Els seus responsables expressen: “A la ràdio tenim com a objectiu desenvolupar habilitats de comunicació i adquirir competències per parlar davant dels altres amb la major naturalitat i eficàcia possible. A partir de la ràdio, practiquem tècniques destinades a agafar seguretat i confiança en el llenguatge verbal i, també, treballem aspectes més tècnics relacionats amb el funcionament d’aquest mitjà de comunicació, pretenent sempre que l'alumnat gaudeixi del seu procés d'aprenentatge”. La fundació educativa FEDAC engloba les 24 escoles de les Dominiques de l’Anunciata de Catalunya. Les arrels de FEDAC Guissona es troben en l’antic col·legi Mare de Déu del Roser, que el Pare Coll va fundar l’any 1864 a Guissona, perquè les nenes de les famílies amb menys recursos poguessin accedir a l’educació. L’any 2010 la fundació educativa FEDAC va assumir la titularitat de l’antiga escola del Roser. Ens convertia, aleshores, en FEDAC Guissona.
    • Ràdio Fem-la Petar Ràdio per Internet de l'Escola Damià Mateu de Llinars del Vallès. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar en el programa col·laboratiu "Cent anys explicant històries", organitzat per XTEC Ràdio.
    • Ràdio Gafarró Ràdio per Internet de l'Escola Gafarró de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, a Lluçà. Van realitzar algun programa puntual en el curs 2017-2018.
    • Ràdio Gaudí Ràdio del CEIP Antoni Gaudí de Santa Coloma de Gramenet. El projecte forma part del Pla Estratègic del centre. Va començar transmetent en FM. Al curs 2014-2015 ja va passar a distribuir els seus espais també per Internet. Combina l’emissió, matinal, en directe i els espais a la carta per Internet.
    • Ràdio Gerdanya Emissora de ràdio per Internet de l'Escola Santa Coloma de Ger que va començar a emetre el mes de desembre de 2014 fent una falca radiofònica de Nadal. El primer programa el van realitzar el mes de març de l'any 2005. Els espais es podien escoltar als webs del XTEC i de l'escola. L'Escola Santa Coloma forma part de la ZER Cerdanya.
    • Ràdio Gravitans Ràdio escolar per Internet de l'Escola Gravi de Barcelona. La seva activitat es va iniciar en el curs 2011-2012.
    • Ràdio Icària Emissora del taller de ràdio de l'Institut Icària de Barcelona, creada el 10 d'abril de 1989 arrel d'una proposta d'uns educadors de l'Ajuntament de Barcelona.
    • Ràdio Institut El Pont de Suert Fundat l'any 1985, l'IES del Pont de Suert és l'únic institut de l'Alta Ribagorça i està ubicat a la seva capital, El Pont de Suert. Va mantenir un projecte de ràdio per Internet durant el període de confinament a causa de la pandèmia de la Covid 19, a la primavera de 2020.
    • Ràdio Institut Escola Sant Quintí de Mediona Ràdio per internet de l'Institut Escola Sant Quintí de Mediona de l'Alt Penedès. Un grup d'iniciatives de l'institut va permetre crear una programació de ràdio a la carta al curs 2019-2020. L'Institut va crear una assignatura optativa de ràdio. Els primers espais es van publicar a Ivoox el 12 de novembre de 2019.
    • Ràdio Joan Coret Ràdio per Internet de l'Escola Joan Coret de Badalona. Va començar a produir continguts en el curs 2011-2012. Va participar en la Marató de Ràdio de les Escoles de Badalona els anys 2012, 2014 i 2017.
    • Ràdio Joanot Ràdio Joanot va ser creada a l'Institut Joanot Martorell d'Esplugues de Llobregat. Va néixer en el curs 2014-2015 amb els objectius de millorar la competència comunicativa de l'alumnat i, alhora, potenciar les possibilitats expressives i lúdiques del llenguatge. L'any 2023, el projecte de ràdio escoltar es treballava en assignatures optatives de 1r i 2n d'ESO.
    • Ràdio La Mercè Ràdio per Internet de l'alumnat de l'Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. Els programes els creen els alumnes de l'especialitat Producció d'Audiovisuals, Ràdio i Espectacles. L'especialitat de formació de tècnics d'imatge i so va començar l'any 1975. L'any 2009 tenien sis estudis de ràdio professionals.
    • Ràdio Les Marines Ràdio que emet per Internet de l'IES Les Marines de Castelldefels. El projecte va començar dins de l'aula oberta del centre (aula d'educació especial) en el curs 2006-2007. Des de l'any 2007, puntualment, també participaven en el programa "Ràdio i escola" de l'emissora municipal Ràdio Castelldefels. El desembre de 2021 va començar la distribució regular de continguts a Internet de Ràdio Les Marines comentant algunes de les cançons de la llista de "Los 40 principales".
    • Ràdio Les Savines Ràdio escolar per Internet de l'Escola Les Savines de Cervera. Va començar a funcionar en el curs 2020-2021. L'objectiu inicial era "millorar la competència comunicativa en llengua castellana amb una activitat motivadora i funcional amb mirada comunitària. Aquesta activitat forma part del PEE de Cervera". A finals del curs 2022-2023 es va aprofitar la ràdio perquè, seguint el projecte d'escola, l'alumnat de tots els cursos, des d'Infantil 3 fins 6è de Primària, treballés diferents aspectes d'interculturalitat dels països dels nens i nenes que hi havia a l'escola.
    • Ràdio Llacunenca Ràdio per Internet de l'Escola Vilademàger, de La Llacuna (Anoia). Va començar amb un programa especial sobre la setmana cultural del curs 2010-2011, celebrada el mes de març de 2011.
    • Ràdio Llorençà Ràdio per Internet de l'Escola Josep Gras, de Sant Llorenç Savall. Va començar a funcionar en el curs 2011-2012
    • Ràdio Lorca Ràdio per Internet de l’Escola Federico García Lorca de Mollet del Vallès. El mes de maig de 2023 va enregistrar unes promocions per anunciar una tómbola escolar del dia 2 de juny. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar al programa col·laboratiu “Cent anys explicant històries”, organitzat per XTEC Ràdio.
    • Ràdio MTM Ràdio escolar per Internet del CEIP Escola la Muntanya d'Aiguafreda. Va començar a emetre cap a l'any 2006 dins d'un taller de ràdio.
    • Ràdio Maians Ràdio Maians és la ràdio per Internet de l'Escola de Maians, una escola pública del municipi de Castellfollit del Boix, que té dos nuclis de població i també té dues escoles. L'escola de Maians forma part de la ZER Tres Branques, juntament amb l'Escola Coll de Gossem (Castellfollit del Boix) i l'escola Les Passeres (Castellolí). L'any 2014 ja es produïen programes de ràdio.
    • Ràdio Manta Ràdio escolar per Internet de l'Escola Prat de la Manta del barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat. Es va posar en marxa a principis de l'any 2018 amb la col·laboració de l'entitat La Fundició.
    • Ràdio Matagalls Emissora escolar que emet per Internet del CEIP Matagalls de Santa Maria de Palau Tordera. L'escola Matagalls és un centre de titularitat pública que neix el curs 2004-2005. El projecte de fer programes de ràdio es va iniciar ben aviat, l'any 2005. Es van començar a fer espais en col·laboració amb l'emissora municipal de la localitat, Ràdio Vitamènia. L'any 2006, el centre va guanyar un dels premis a la innovació concedits pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2007, l'Ajuntament va dotar al centre d'un estudi de ràdio que va permetre, en el curs 2007-2008, crear la programació escolar de Ràdio Matagalls, amb l'ajuda del director de Ràdio Vitamènia, Àngel Salas. La ràdio formava part del Projecte Educatiu de Centre i del currículum escolar. Des de l'abril de 2014, els continguts de Ràdio Matagalls es distribueixen com el Pòdcast de l'Escola Matagalls.
    • Ràdio Mercè Ràdio per Internet de l'alumnat de l'Escola Mercè Rodoreda de Santa Coloma de Gramenet. El seu lema: "el batec de Fondo!". Els equips de la ràdio es van muntar el mes de setembre de 2023 i va començar a oferir programes el 5 d'octubre de 2023. Per a la seva posada en marxa va comptar amb la col·laboració d'alguns mestres de l'Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú. Un dels seus promotors va ser el mestre Juan Ignacio Rico.
    • Ràdio Mestres Montaña Ràdio per Internet de l'alumnat de l'Escola Mestres Montaña de Granollers. Es va inaugurar el dia de Santa Cecília, el 22 de novembre de 2021. El mes de febrer de 2023, Ràdio Mestres Montaña va renovar l'espai, els equips i els objectius.
    • Ràdio Miró (Eixample) Ràdio escolar per Internet de l'Escola Joan Miró del barri de l'Eixample a Barcelona. Va començar a funcionar el 21 de febrer de 2018, dins d'un taller de ràdio.
    • Ràdio Miró (Poble Nou) Ràdio escolar per Internet del Col·legi Academia Miró del barri del Poble Nou a Barcelona. Va començar a funcionar l'any 2016, dins del Projecte d'Escola "Fem ràdio".
    • Ràdio Mogent Ràdio per Internet de l’Escola Mogent de La Roca del Vallès. Va començar a distribuir la seva programació per Internet el 25 d’octubre de 2013. Segons expressa la seva pàgina web: vol ser “una ambiciosa eina de vertebració de la comunitat educativa alhora que fomenta les capacitats expressives i comunicatives amb la participació de tots els qui formem part de l’escola”. Ràdio Mogent és “un projecte educomunicatiu de l’Escola Mogent que ha esdevingut un dels eixos de la comunitat educativa, ja que, a més de fomentar les capacitats expressives i comunicatives dels alumnes, també funciona com a mitjà de comunicació, amb la participació de tots els qui formem part de l’escola”. Ràdio Mogent manté una programació de 24 hores a través d’Internet i ofereix també els espais a la carta. Durant l’horari escolar, la ràdio sona en directe per la megafonia de l’escola a les hores d’entrada i sortida de les aules. El curs 2017-2018 s’estrenava el programa “InfoMogent”, un mini-magazine que es feia en rigorós directe els divendres, a l’hora del pati. Aquell espai va donar pas al programa “Sense embuts“, fet també en directe, setmanalment, a l’hora del pati.
    • Ràdio Norfeu (escolar) Ràdio escolar per internet de l'Institut Cap Norfeu de Roses. Va publicar el primer espai al seu canal d'Ivoox el 16 d'octubre de 2023. Els espais que produïa eren multilingües. Ràdio Norfeu funcionava el març de l'any 1986 a Roses l'Alt Empordà Aclariment. El mes de novembre de 1986, en FM, va començar a emetre Radio Norfeu de Roses, emissora depenent de l'Ajuntament. Es va crear des que la comercial Radio Bahía fou clausurada. L'emissora va néixer arran d'un acord entre l'empresa propietària de Radio Bahía i l'Ajuntament de Roses amb la intenció de conjugar el seu caire comercial amb una sèrie d'espais promoguts per l'Ajuntament.
    • Ràdio Ona Taller de Ràdio L’emissora va néixer el 15 de març de 1981 com Ona Juvenil Torelló, una emissora escolar. Va ser la primera ràdio escolar catalana. Després va seguir amb la gestió del Grup Nou de Torelló que va adaptar el seu nom al de Ràdio Ona Taller de Ràdio, un projecte que va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Torelló. El 1988 va canviar de gestió i el 12 de maig de 1989 va passar a ser Ràdio Ona, emissora municipal de Torelló
    • Ràdio Paco Show Ràdio escolar per Internet de l'Escola Paco Candel, situada entre els barris de Santa Eulàlia i Gornal a L'Hospitalet de Llobregat. Va realitzar els primers espais el mes de febrer de 2016.
    • Ràdio Palau (escolar) Ràdio per Internet de l'Escola Palau d'Ametlla de Montornès del Vallès. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar en el programa col·laboratiu "Cent anys explicant històries", organitzat per XTEC Ràdio.
    • Ràdio Parc Ràdio que emet per internet del CEIP Escola el Parc del Prat de Llobregat. Va començar a funcionar el curs 2006-2007, dins d'un taller sorgit del projecte d'innovació en Comunicació Audiovisual del Departament d'Educació.
    • Ràdio Pati (Falset) Ràdio de l'IES Priorat. L'Institut, des del curs 2004-2005, també participava amb programes emesos a "La ràdio a l'escola" de Ràdio Falset. L'alumnat de l'aula oberta creava els continguts. A finals del curs 2006-2007, els delegats de curs, de manera assembleària, van demanar poder posar música a l'hora del pati. La direcció va pensar que per satisfer la demanda es creés Ràdio Pati, amb la finalitat d'oferir una programació musical i per poder donar informació de l'institut. L'espai es podia escoltar per la megafonia de l'institut.
    • Ràdio Pati (Gaspar de Portolà) Ràdio per Internet i per la megafonia del pati de l’ Escola Gaspar de Portolà de Balaguer. Es va i iniciar al curs 2008-2009 i va acabar en el curs 2017-2018. La programació es preparava a l'hora d'Informàtica i la feien els alumnes de cicle superior de Primària.
    • Ràdio Pati (Granollers) Ràdio escolar per Internet del CEIP Escola Pau Vila de Granollers. La professora Mònica Ricard va ser una de les promotores, aprofitant un taller de ràdio que havia fet cap a l’any 1999. L’inici es va fer aprofitant la Setmana Cultural del centre. Des de la biblioteca del centre es creava un programa per informar del que es feia durant aquella setmana i es feien preguntes sobre les sortides culturals fetes. Els programes s’escoltaven al pati de l’escola, mitjançant altaveus. Al curs 2005-2006 ja es va començar a produir programes des de l’aula informàtica i a distribuir els espais per Internet
    • Ràdio Pati (La Noguera) Ràdio per Internet de l’ Escola La Noguera de Balaguer. Va començar a funcionar el curs 2014-2015. Els primers anys els programes es podien escoltar per la megafonia de l'escola i després es van començar a enregistrar i distribuir per Internet. Al curs 2020-2021 ja es feia. El responsable en el curs 2022-2023 era el mestre Albert Palau Subirà. Es fa servir, principalment, per informar del que passa al centre i per treballar sobretot la competència lingüística de l’alumnat.
    • Ràdio Pati (Vila-seca) Ràdio per Internet de l’Institut Vila-seca, al Tarragonès. L'assignatura optativa de Ràdio va començar l'any 2012. El centre comptava amb un petit equip de so així com amb un espai de gravació. L'Institut Vila-seca ha apostat per apropar el llenguatge radiofònic en aquesta assignatura optativa de centre, anual, d'una durada de dues hores setmanals. En el curs 2022-2023 s'oferia en el tercer curs de l'ESO. Anna Gómez era la professora responsable. Al curs 2014-2015 distribuïa els seus continguts per Ivoox i per la seva pàgina de Facebook. Inicialment la dinàmica de treball consistia en enregistrar notícies curtes locals i comarcals i fer alguns programes en directe a la cantina del centre. Al curs 2017-2018 l’Institut Vila-seca va participar a Ràdio Escola, una xarxa de ràdios escolars sorgida al País Valencià. En aquell moment la integraven 31 ràdios escolars que utilitzaven la ràdio com a eina d’aprenentatge i diversió i distribuïen els seus continguts per Internet. L’Escola Valenciana havia llençat aquella proposta educativa d’intercanvi d’experiències entre escoles que desenvolupaven continguts radiofònics. A més de distribuir continguts per Internet, s’emetien dins del programa Ràdio Escola a Peque Ràdio, Ràdio Terra, Vox Uji Ràdio i la Xarxa d’emissores municipals valencianes. El mes de març de 2018 al programa Ràdio Escola va participar per primera vegada l’Institut Vila-seca, del Tarragonès. Al curs 2020-2021 el format de la ràdio va canviar una mica i es va establir una programació estable cada divendres a l'hora del pati. Produeixen programes de diferents temàtiques i formats. El nom de la ràdio va canviar a Black Ràdio, triat pels alumnes. Aleshores es va engegar també un compte d'Instagram propi, Black Ràdio, on es fa difusió dels diferents programes, pòdcasts i pràctiques que es realitzen a l'aula de Ràdio.
    • Ràdio Pau Sans Ràdio per Internet de l'escola Pau Sans del barri de Sant Josep de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Va començar a funcionar la primavera de l'any 2016. Un dels primers espais va ser un sobre l'Univers dins de la setmana cultural dedicada a l'Univers.
    • Ràdio Pauca Ràdio escolar per Internet de l'Escola Pau Casals de Montmeló. Va començar a realitzar espais el mes de gener de 2020 i el primer espai es va posar a Internet a finals del mes de febrer d'aquell any.
    • Ràdio Piano Ràdio de l'Escola Serra de Marina de Santa Coloma de Gramenet que sortia per la megafonia del centre. Activa a mitjans de la dècada dels noranta.
    • Ràdio Pirulí L’any 1985 Llorenç Roca va començar a fer emissions experimentals de ràdio en FM a Térmens Anys després a l’escola Alfred Potrony, de Térmens, va començar a funcionar Ràdio Pirulí. A l’any 2014 la direcció de l’escola va posar en marxa el projecte de millorar les seves instal·lacions audiovisuals. El director dels serveis territorial d’ensenyament a Lleida va inaugurar el 2 de juny de 2017 la nova aula de comunicació construïda a l’escola. L’aula constava d’un estudi de ràdio un plató de televisió i un equip d’edició amb el que els infants del centre educatiu realitzaven diverses tasques relacionades amb el món de la comunicació. L’aula tecnològica vas ser possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Térmens, el Departament d’Ensenyament i l’ AMPA de l’escola. Pel consistori municipal el nou equipament del centre es veia com una oportunitat per recuperar la freqüència de la ràdio municipal. El mes de gener de 2019 es va estrenar la nova sintonia de la ràdio feta pels alumnes a la classe de música. Per fer-la van aprendre a utilitzar el programari Garageband. A l’octubre es van renovar els equips de l’estudi de ràdio de l’escola. L'Ajuntament de Térmens i l'Escola Alfred Potrony van inaugurar el 14 de gener de 2023 la Ràdio Municipal de Térmens, amb seu en aquella escola i amb emissions en FM. A partir de les 5 de la tarda, quan l’escola ha acabat la seva activitat, es fa servir l’estudi per a la programació de la ràdio municipal. Els divendres, Ràdio Pirulí emet a través de la freqüència de la Ràdio Municipal, a banda de distribuir els continguts per Internet.
    • Ràdio Planetacció Ràdio Planetacció va ser una sèrie de pòdcast produïts per alumnes d'Educació Secundària Obligatòria de l'Institut Les Corts, l'Institut Escola Elisabets i l'Institut Escola Sant Felip Neri, tots tres de Barcelona. Als programes l'alumnat reflexionava sobre alimentació, sostenibilitat, feminismes, producció de béns de consum, etc. El projecte el van promoure Justícia Alimentària i la Fundació ADSIS i va comptar amb el finançament de L'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. També va participar-hi COMSOC-Comunicació Social. Els continguts es van publicar entre el 18 de març i el 26 d'abril de 2024.
    • Ràdio Pompeu Ràdio de l'Escola Pompeu Fabra de Vilanova i la Geltrú. Es pot escoltar en FM amb un transmissor de baixa potència i per Internet, en directe i a la carta. Era una de les poques ràdios escolars que mantenia una programació de 24 hores. Els estudis estan a les golfes de l'escola. Va començar al curs escolar 2018-2019 dins del projecte d'innovació del centre. El mestre Francesc Martínez, relacionat amb la ràdio, va impulsar-la.
    • Ràdio Primavera Ràdio del CEIP Escola Primavera de Santa Coloma de Gramenet. El projecte va començar cap el curs 2000-2001. Per engegar la ràdio, el claustre va fer formació durant molts dissabtes. Va començar transmetent en FM el 2 de març de 2002 des de la seu del centre a l’Avinguda Primavera 41-45, de Santa Coloma de Gramenet, pels 88.5 MHz. Emetia per FM, a través d’una petita emissora que el centre encara té, tot i que no funciona (any 2023). El primer eslògan va ser "Si vols estar de primera, escolta Ràdio Primavera". Va transmetre en FM fins l’any 2017, aproximadament. El curs 2016-2017 va seguir distribuint els seus espais per Internet.
    • Ràdio RIMM Ràdio escolar per Internet de l'Institut Marta Mata de Montornès del Vallès. La ràdio va començar a funcionar al centre en el curs 2007-2008. Inicialment, es va posar el nom de Ràdio Barraques, perquè l'Institut havia de fer les classes en uns barracons a l'espera de la finalització de les obres de l'edifici de l'institut. La ràdio formava part del Projecte de Comunicació del centre. L'any 2015, Ràdio Barraques va passar a ser Ràdio RIMM. L'alumnat de segon curs d'ESO tenien una optativa de Ràdio i aportaven continguts a Ràdio RIMM.
    • Ràdio Ramon Llull (Barcelona) Ràdio per Internet de l'Escola Ramon Llull de Barcelona. En el curs 2017-2018 van fer alguns espais amb el suport de Dial Jove "La ràdio interescolar online"
    • Ràdio Riu d’Or Ràdio per Internet de l'Escola Riu d'Or de Santpedor. Al curs 2011-2012 es van fer les primeres proves d'enregistraments. Ràdio Riu d'Or va començar a funcionar regularment en el curs 2012-2013. L'objectiu era: " promoure l'ús de la ràdio a tot el centre educatiu, posar a l'abast un instrument per fomentar l'ús de la llengua parlada i escrita en general i el català en particular, com un instrument de comunicació; dotar al centre educatiu d'una eina per aprofundir en el coneixement de com fer ràdio". Inicialment, els programes elaborats en el centre educatiu es difonien per Internet a través de la pàgina web de Ràdio Santpedor. Es deien "Paraules de festa" i "El gronxador".
    • Ràdio Rosella En el curs 2004-2005 l’Escola Rosella de Viladecavalls va posar en marxa un Programa Educatiu dedicat a l’Audiovisual. Van començar per la fotografia i després per la creació puntual de continguts radiofònics. Allò va donar pas a la ràdio per Internet del centre, Ràdio Rosella, que va començar a funcionar el curs 2006-2007. L’escola disposava d’una cabina per enregistrar els programes. En aquell curs tot l’alumnat de primària passaven per la ràdio una hora a la setmana en grups de deu a dotze persones. A l’any 2023 se seguia fent ràdio amb l’alumnat de 2n i 4t d’educació primària. A més del bloc de Ràdio Rosella, alguns programes es podien escoltar per Ràdio Vila, cada diumenge al matí. El nom de l’escola és que a on està construïda abans hi havia camps que a la primavera s’omplien de roselles.
    • Ràdio Roure Ràdio per Internet de l’Escola El Roure de Sant Fost de Campsentelles. Va començar a funcionar la primavera de l’any 2014.
    • Ràdio Ràpia Emissora escolar creada a l’Escola Sant Domènec de La Ràpita de Santa Margarida i els Monjos el 23 d' abril de 1990. Emet en FM i els espais també es difonen per la megafonia del centre. A l’any 2008 ja es distribuïen, també, per Internet.
    • Ràdio SIEI Narcís Oller Ràdio de l’Institut Narcís Oller de Valls feta pels alumnes del programa de Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva. Aquest projecte va començar com una prova pilot durant el curs 2019-2020 i va formar part de la matèria optativa d’informàtica de 4t de l’ESO-SIEI.
    • Ràdio Salarich Ràdio per Internet de l'Escola Doctor Joaquim Salarich, de Vic. La ràdio va començar a funcionar el curs 2014-2015. Durant dos cursos, a la ràdio, es feien notícies sobre l'escola, la ciutat, de cultura o esportives. Des del curs 2017-2018 es va iniciar l'aprenentatge basat en projectes. Els alumnes es repartien en grups dins d'un mateix cicle i en lloc del grup classe de 25 treballaven en grups de 17. Els projectes canviaven cada sis setmanes i tots tenien una temàtica transversal. Un dels projectes era la ràdio de l'escola. Des d'aquell curs la temàtica dels programes era lliure. Els programes es podien escoltar a la pàgina web de l'escola. Gràcies a una subvenció de l'Obra Social La Caixa també enregistraven els programes en vídeo. Dos dels mestres responsables, l'any 2018, eren Carles Casacuberta i Adam Torres.
    • Ràdio Sant Gervasi Ràdio per Internet de l'Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. Es va estrenar l'any 2015 i va ser el primer mitjà de comunicació de l'escola elaborat íntegrament per alumnes. La ràdio va néixer amb espais fets pels alumnes de sisè de primària. Després es va estendre als fets pels alumnes de quart i cinquè. L'any 2016 es va afegir a Sant Gervasi Televisió, un canal mitjançant el qual els estudiants no només s'enfronten als problemes i aprenentatges derivats de la creació de continguts audiovisuals, sinó que a més, aprenen a interpretar el llenguatge de les pantalles que els envolten de forma crítica i reflexiva. Sant Gervasi Televisió i Ràdio Sant Gervasi són dues iniciatives de la Fundació Privada Sant Gervasi, una institució nascuda el 1996 amb l'objectiu de promoure la investigació sobre l'ús pedagògic i didàctic de les tecnologies, així com la seva inclusió en el dia a dia de l'aula.
    • Ràdio Sant Jordi Ràdio per Internet de l'Escola Sant Jordi de Mollet del Vallès. Va fer el seu primer espai el 13 de febrer de 2024 per participar en el programa col·laboratiu "Cent anys explicant històries", organitzat per XTEC Ràdio.
    • Ràdio Sant Josep FM Ràdio per Internet creada a les Escoles Especials Llar de Sant Josep, de Lleida. Un centre de titularitat pública, de la Diputació de Lleida, que atén nens amb necessitats educatives especials. Va fer el primer espai el dia 17 d'abril de 2013.
    • Ràdio Sant Martí Emissora escolar de l'Institut Joan d'Àustria de La Verneda, del Districte de Sant Martí de Barcelona. Va començar a emetre en proves en FM a principis de l'any 1999. Es va inaugurar el 21 d'abril de l'any 1999. Un dels seus promotors va ser Eduard García-Luengo. Una part del seu funcionament es gestionava des d'una assignatura optativa d'Ensenyaments Artístics Tècnics i Professionals del Batxillerat Unificat i Polivalent.
    • Ràdio Sant Miquel Emissora escolar per Internet de l'Escola Sant Miquel de Miralcamp. Al curs 2006-2007, al Pla d'Urgell, alguns mestres van fer un taller d'audiovisuals durant el curs 2006-2007. Arran d'aquest fet, va començar a funcionar, dins del taller de ràdio del centre, Ràdio Sant Miquel, en el curs 2008-2009.
    • Ràdio Sedeta La producció tèxtil de la fàbrica de la Sedeta es va perllongar fins a la dècada dels setanta, quan la propietat optà per traslladar la fàbrica fora de la ciutat de Barcelona, concretament a Sant Vicent de Castellet (Bages), on anys desprès també tancaria la fàbrica. En els darrers temps la fàbrica funcionava ja només com a magatzem, fins que tanca definitivament l’any 1975. El solar que ocupava la Sedeta era venut a una entitat bancària, concretament l'antiga Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, que projectava un conjunt d'habitatges que mai seria executat. Un intens moviment veïnal reivindicatiu afavorirà que l'Ajuntament de Barcelona expropiés el solar i part de les edificacions de la fàbrica per construir-hi equipaments educatius i socials pel barri, en concret l’Escola La Sedeta, l’Institut La Sedeta i el Centre Cívic La Sedeta, a més de la plaça La Sedeta. La primera etapa de Ràdio Sedeta va estar lligada a l’Institut de Batxillerat La Sedeta de Barcelona. Estava gestionada per l’Associació Ràdio Sedeta. Transmetia en FM des del carrer Indústria. Inicialment transmetia algunes hores de dimarts a dissabte. El mes d’octubre de 1998 va canviar de freqüència i va ampliar l’horari d’emissió, de dimarts a diumenge. Cap a l’any 2000 va estar innactiva. A finals de l’any 2001 va tornar a emetre en FM i s’identificava com Ràdio Sedeta i Ràdio Escola Sedeta, passant a estar gestionada per l’Escola La Sedeta de Barcelona, al carrer Sicília entre els carrers de la Indústria i el carrer de Sant Antoni Maria Claret. Va deixar de transmetre en FM. Un temps després, el mes de novembre de l’any 2016, va tornar a produir programes com Ràdio La Sedeta i els va posar a Sound Cloud. De l’any 2019 al mes de novembre del 2022 va deixar de funcionar.
    • Ràdio Teresa Altet El projecte per a crear una ràdio per Internet a l'Institut Escola Teresa Altet de Rubí es va iniciar el 13 d'abril de 2021. A finals del curs 2020-2021, el 20 de maig de 2021, es va poder escoltar el primer programa.
    • Ràdio Termes Durant el curs 2007-2008, els nois i les noies de l'IES Les Termes de Sabadell ja van començar a relacionar-se amb la ràdio. L'alumnat de 3r d'ESO del crèdit de ràdio van anar a fer una visita a Ràdio Sabadell i van intervenir al programa "A bona hora", presentat per l'Aura Costa. El dia 6 de març de 2008 van fer una visita a COM Ràdio per participar en el programa "Digues COM", presentat per Miquel Giménez. Ràdio Termes, la ràdio per Internet de l'Institut Les Termes de Sabadell, va començar a funcionar el mes d'octubre de 2013.
    • Ràdio Tiana (escolar) Emissora de ràdio per Internet del CEIP Tiana de la Riba, de Ripollet. Els treballs radiofònics puntuals es van començar el curs 2005-2006. Al curs 2008-2009 ja es va fer un taller de ràdio i es va incrementar la producció de continguts.
    • Ràdio Tibidabo Emissora del Centre Calassanç de Formació Professional de l'Escola Pia de Sarrià de Barcelona. Promoguda pels alumnes de la branca d’Imatge i So. Després de fer una prova pilot el 1987 va començar les emissions regulars l'any 1989. Dos dels alumnes que hi participaven eren Jordi Marcos i Salvador Mayolas. Va ser la primera ràdio escolar en emetre en FM a la ciutat de Barcelona.
    • Ràdio Torrent Ràdio Torrent va ser creada a l'Institut Torrent dels Alous de Rubí. Va començar a distribuir els seus continguts a Internet el 13 de febrer de l'any 2023. Els programes es podien trobar a la plataforma iVoox. També es va dissenyar una aplicació gratuïta per poder instal·lar-la als telèfons mòbils. Inicialment, es van poder escoltar els projectes finals del primer trimestre, de la matèria de Comunicació Audiovisual de primer de batxillerat. Al curs 2023-2024, l'activitat de ràdio s'oferia com a optativa quadrimestral als alumnes de tercer d ́ESO des del Departament de Llengua i Tecnologia. També des de l'aula oberta es produïen salutacions que sonaven cada matí pels altaveus de l'institut a l'hora d'entrada. A més a més, des de l'Institut Torrent dels Alous es feien col·laboracions puntuals amb Ràdio Rubí.
    • Ràdio Trini Sound La Ràdio Trini Sound és un projecte amb vocació comunitària de l’Institut Escola Trinitat Nova. Va començar en el curs 2018-2019. Des d’aquest projecte es treballa l’àmbit de la ràdio dins de les aules amb l’alumnat de l’institut- escola però procurant tenir una mirada comunitària i obrint la ràdio tant a les entitats i serveis del barri com al veïnat de Trinitat Nova. Des del dia 1 de desembre de 2020 es va integrar a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona.
    • Ràdio Vedruna (Tona) L’any 1988, el col·legi Sagrat Cor de Tona va passar a anomenar-se Escola Vedruna-Tona. En aquell moment va néixer al dial d’FM la ràdio escolar Ràdio Vedruna. Un pare d’un alumne va muntar l’emissor a partir d’un kit electrònic. Les primeres emissions es van fer en horari extraescolar. Fins que es va decidir deixar l’emissora funcionant connectada a Catalunya Ràdio. Poc després els Mossos d’Esquadra van precintar el transmissor. En el curs 1994-1995 es va rebre una llicència de ràdio escolar per part de la Generalitat de Catalunya. Es van reprendre les emissions en FM en horaris escolars i extraescolars. Quan l’escola va incorporar els estudis d’Educació Secundària la ràdio va créixer i es va incorporar al currículum de l’escola. Des del curs 2002-2003 es va començar a fer una programació regular amb programes en directe com el matinal “Bon dia Tona” -en antena fins l’any 2019- i espais radiats en automàtic. L’estudi de ràdio està a les golfes de l’escola. Joan Roura és un dels mestres que la impulsen. L’escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.
    • Ràdio Vedruna (Vilafranca del Penedès) Ràdio per Internet de l'Escola Vedruna Sant Elies, de Vilafranca del Penedès. Es va posar en marxa l’any 2002. A l’any 2023 se seguia fent Ràdio Vedruna amb l’alumnat d’Educació Primària. L’escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.
    • Ràdio Vedruna Gràcia Ràdio per Internet de l'Escola Vedruna de Barcelona al barri de Gràcia. El mes d’abril de 2018 es va produir un espai fet per l'alumnat de l'Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona), amb el suport de Dial Jove "La ràdio interescolar online". El setembre de 2018 una família va presentar la proposta de crear una ràdio al centre. El novembre, el claustre va decidir començar el projecte. Després d’un període de formació i la visita a Ràdio Mogent de la Roca del Vallès, a l’estiu i tardor de 2019 es van comprar els equips necessaris i es va adequar un espai per poder fer els programes. Ràdio Vedruna va començar a oferir els primers enregistraments el mes de febrer de 2020 i d’una manera contínua es va oferir una programació per Internet des del mes de març de 2020 tot coincidint amb el període de confinament degut a la pandèmia de la Covid 19. El mes d’octubre de 2020 es van començar a produir espais a l’estudi de ràdio de l’escola. El mes de novembre de 2020, l’alumnat va decidir que el nom de la ràdio passés a ser RVG, La ràdio amb Gràcia. La ràdio, el desembre de 2020, es va incorporar a Ràdios Escolars en Xarxa Magí Querat era el professor que coordinava la ràdio de l'escola Vedruna Gràcia L’escola forma part de la xarxa de 36 escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.
    • Ràdio Vinyalet Ràdio per Internet de l'Escola Els Vinyals de Lliçà del Vall. Va començar a funcionar en el curs 2010-2011. Va impulsar-la el mestre Miquel Pérez, que havia fet programes a Ràdio Parets.
    • Ràdio Vinyet Ràdio Vinyet funciona per Internet des de les instal·lacions de l'Institut Vinyet de Sitges. Després d'un parell de mesos preparant els equips, va començar la seva singladura el 14 d'abril de l'any 2015, a les quatre de la tarda. La idea va sorgir dels estudiants Marc Ledesma, Sergio Centeno, Sergi Molina i Xavier Alemany quan cursaven a l'institut una assignatura optativa sobre Periodisme. Després d'un temps sense activitat, el 14 d'abril de 2021, Ràdio Vinyet va començar a distribuir els seus continguts a través del seu canal a la plataforma Twitch. Un dels promotors de la idea va ser l'alumne Lucas Estruch.
    • Ràdio Xiprers Ràdio de l'escola pública Els Xiprers, que està situada a Barcelona, al Camí del Salze, a prop de l'estació Baixador de Vallvidrera. Va començar la seva activitat en el curs 1986-1987. Va ser la primera experiència de ràdio escolar feta a la ciutat de Barcelona Només es podia escoltar per la megafonia del centre . Un dels seus impulsors va ser el mestre Pitu Martínez, que hi treballava des de l'any 1980. A partir de la segona part de la dècada del 2000 va començar a distribuir continguts per Internet.
    • Ràdio Xirgu Ràdio Xirgu és la ràdio per Internet de l'Escola Margarida Xirgu de Badalona. Va començar la seva activitat l'any 2007.
    • Ràdio Xiulet Ràdio per internet de l’Escola Carrilet de Palafrugell. Va començar a funcionar el curs 2008-2009. Hi participava tota l’escola. El curs 2010-2011 van entrar a formar part del projecte Xtec Ràdio, van rebre unes dotacions de material noves del Departament d’Educació i van poder habilitar un espai de l'escola com a aula de ràdio.
    • Ràdio ZER Narieda La Zona Escolar Rural (ZER) Narieda està formada per l'Escola Sant Climent, de Coll de Nargó, el CEIP Miret i Sans, d'Organyà, i el CEIP Sant Miquel, de Peramola. El projecte va néixer l'any 2006 a l'assignatura de música que s'impartia a l'Escola Sant Climent. Al curs 2008-2009 es va posar en marxa Ràdio ZER Narieda aportant continguts fets en cada escola. El nom de Narieda és el d'una muntanya que presideix aquella zona de Catalunya.
    • Ràdio de L’Escola de Ciutadilla La ràdio per Internet de L'Escola de Ciutadilla del ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Verdú i Vilagrassa) va sorgir com una iniciativa del taller de ràdio. Va començar a funcionar cap a l'any 2012. Durant uns quatre anys, va ser la professora Vicky Castells, qui se'n va encarregar. Posteriorment, ho va fer la mestra de música de la ZER, Sílvia Muñoz.
    • Ràdio de l' Escola Ramon Perelló Ràdio escolar per Internet de l'Escola Ramon Perelló de Vilagrassa del ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Verdú i Vilagrassa). Al curs escolar 2014-2015 ja estava en funcionament.
    • Ràdio de l'Escola Colònia Güell Emissora per Internet del CEIP Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Va començar a funcionar dins del taller de ràdio en el curs 2005-2006.
    • Ràdio de l'Escola Estudi Alejandro Casona Ràdio per Internet del CEIP Escòla Estudi Alejandro Casona de Les. Activitat feta al primer semestre del curs 2007-2008, aprofitant el pas pel centre del kit de ràdio del projecte XTEC Ràdio del Departament d'Educació. L'activitat es va fer dins de la classe de música de la mestra Aida Simó.
    • Ràdio de l'Escola Garona Ràdio que emet per Internet del CEIP Escola Garona de Vielha. Va estar impulsada pels professors Esther Martínez i Ramon Lara. Va començar a funcionar el curs 2006-2007 dins del projecte de comunicació audiovisual de l'escola.
    • Ràdio de l'Escola Jardí Ràdio escolar per Internet de l'Escola Jardí de Verdú del ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Verdú i Vilagrassa). Va fer el seu primer programa el 5 d'octubre de 2017.
    • Ràdio de l'Escola la Monjoia Ràdio per Internet del CEIP Escola Monjoia de Sant Bartomeu del Grau. La ràdio per Internet va començar en el curs 2006-2007 dins d'una activitat audiovisual conjunta d'algunes escoles d'Osona. Al curs 2007-2008 es va repetir l'experiència.
    • Ràdio de l’Escola Les Pruneres Ràdio per Internet de l’Escola Les Pruneres de Martorelles. Va començar a crear continguts radiofònics cap al curs 2006-2007, amb l’impuls de mestres com la Montse Rubió. Després han anat fent gravacions de ràdio de manera intermitent.
    • Ràdio de l’Escola Lluís Viñas La ràdio per internet del CEIP Escola Lluís Viñas i Viñoles de Móra d'Ebre va començar a funcionar el mes de febrer de l'any 2009.
    • Ràdio de l’Escola Montseny L’Escola Montseny de Mollet del Vallès va començar a distribuir els seus continguts en anglès i català el mes d’abril de l’any 2022.
    • Ràdio de l’Escola Pau Casals (Fem ràdio) El projecte radiofònic del CEIP Escola Pau Casals de Sant Joan Despí va començar a finals de la dècada de 1980, cap a l'any 1987, fent servir la megafonia del centre. Un professor, amb alguns nens, feien, a les nou del matí, un espai que es titulava "L'agenda del matí". Es va deixar de fer i, el curs 2006-2007, van començar a distribuir els continguts creats al taller de ràdio per Internet, sota el títol "Fem ràdio". Aquesta experiència va durar tres cursos, fins el 2008-2009.
    • Ràdio de l’Escola Sant Jordi Ràdio per Internet de l'Escola Sant Jordi de Sant Jordi Desvalls. Va començar a oferir continguts el 25 de novembre de 2013. Els programes es van fer fins al mes de juny de 2016.
    • Ràdio de l’Escola Taxonera El Centre d'Educació Infantil i Primària Taxonera, de Barcelona, el mes de març de 2019 va produir alguns espais de ràdio amb la col·laboració de Dial Jove "La ràdio interescolar online" que es van poder escoltar a Internet.
    • Ràdio de l’Escola del Bosc
    • Ràdio de l’Institut Gabriel Ferrater L'any 2007, l'Associació de Professors de Francès de Catalunya va organitzar el I Concurs de ràdio en francès. Es tractava de fer espais de 10 minuts de durad amb temàtiques diferents. El professorat de l'IES Gabriel Ferrater de Reus hi va participar. L'activitat de fer espais de ràdio en francès es va mantenir. L'any 2015 el taller de ràdio es va fer en col·laboració amb Lanova Ràdio de Reus. L'any 2021, l'IES Gabriel Ferrater va rebre el "Label France Éducation" que concedeix el Ministeri d'Exteriors de França.
    • Ràdio de l’Institut Manuel de Montsuar La ràdio de l'Institut Manuel de Montsuar de Lleida va començar en el curs 2005-2006 dins d'un crèdit variable relacionat amb el projecte d'innovació audiovisual del Departament d'Educació. Un dels mestres que el va impulsar va ser Francesc Alamon.
    • Ràdio del CEIP Can Parera Ràdio escolar per Internet del CEIP Can Parera de Montornès del Vallès. El projecte va començar per celebrar i donar difusió dels 25 anys de l'escola, que es va complir l'any 2005. L'activitat es va fer dins del Projecte d'innovació en Educació en Comunicació Audiovisual. Des de l'any 2006 es van començar a crear continguts. Alguns es van emetre per Ràdio Montornès i d'altres es distribuïen per Internet. L'any 2008, l'Ajuntament de Montornès va finançar les millores acústiques d'una aula per fer-hi els espais de ràdio escolar. Una de les promotores va ser la professora Marga Flores.
    • Ràdio del CEIP Mare de Déu de Montserrat Ràdio per Internet del CEIP Mare de Déu de Montserrat, de Terrassa. Va començar com una de les primeres experiències pilot als centres educatius públics d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio, impulsat pel Departament d’Educació. XTEC Ràdio va començar a estendre’s en el curs 2000-2001. Va començar fent emissions en FM de baixa potència i poc després, en el curs 2007-2008, a distribuir els espais només per Internet.
    • Ràdio del Mar Emissora de ràdio per Internet del CEIP Escola del Mar de Barcelona, del barri del Guinardó. Va començar el curs 2005-2006 impulsada pel mestre Josep Maria Sorribas. Posteriorment, van seguir al capdavant del projecte radiofònic educatiu les mestres Montserrat Escayola i Cristina Capel. L'Escola del Mar és una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Inspirada en la renovació pedagògica de l'«Escola Moderna» impulsada per Ferrer i Guàrdia. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921 al barri de la Barceloneta. Durant la Guerra Civil espanyola l’edifici va ser bombardejat. Aleshores l’escola es va traslladar a la muntanya de Montjuïc i posteriorment, des de l’any 1948, al barri del Guinardó.
    • Súper Ràdio La Pau Ràdio per Internet de l'Escola La Pau del barri Grup la Pau de la Verneda a Barcelona. Es va inaugurar el curs 2016-2017 i entre tots els integrants de la comunitat educativa van escollir el nom: "Súper Ràdio La Pau". Un cop a la setmana, un grup d'alumnes enregistrava un programa. El curs 2017-2018 es van incorporar més alumnes de primària al projecte.
    • Taller de ràdio al CEIP Albert Vives Ràdio del CEIP Mossèn Albert Vives de La Seu d'Urgell. Va començar en el curs 2007-2008, amb la professora Mireia Alba, quan va començar a impartir un taller de ràdio. A la Mostra Audiovisual 2008 del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, el taller de ràdio realitzat per alumnes de sisè de primària va rebre un dels premis. Més endavant, l'emissora municipal Ràdio La Seu va incloure en la seva programació l'espai "Taller de ràdio al CEIP Albert Vives".
    • XTEC Ràdio XTEC, Ràdio del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, va començar a estendre's en el curs 2000-2001. Al curs 2006-2007, aquest departament va lliurar 150 kits de ràdio: a 100 centres públics, 40 serveis educatius i 10 serveis territorials. Allò, juntament amb la formació del professorat en la producció sonora amb programaris com l'Audacity, va provocar un notable increment en l'ús del llenguatge radiofònic a les escoles. En diverses ocasions ha promogut activitats o programes conjunts. Per commemorar els 100 anys de la ràdio a Catalunya, XTEC Ràdio va organitzar l'activitat "Cent anys explicant històries", amb la participació de 21 Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya. Les ràdios escolars van enregistrar una peça sonora basada en un conte, llegenda o relat popular arrelat al territori. Els Centres de Recursos Pedagògics van acompanyar a les escoles i instituts que hi van participar oferint suport tècnic i pedagògic per poder tirar endavant l'enregistrament sonor. El programa conjunt es va poder escoltar a Internet en obert durant la setmana del 13 de febrer de 2024, Dia Mundial de la Ràdio.
    • XTEC Ràdio CEIP La Canonja El servei XTEC Ràdio, impulsat pel Departament d'Educació, va començar a estendre's en el curs 2000-2001. Una de les primeres ràdios a distribuir els seus continguts per Internet va ser XTEC Ràdio La Canonja del CEIP d'aquella localitat del Tarragonès.
  • Llatina
    • BCN Latina FM Emissora llatina del tercer sector que va començar a transmetre a Barcelona, en proves, el 2 de juny de l’any 2005 i amb una programació estable l’1 de setembre de 2005.. Va ser creada per l’Associació Latino Americana per a la Integració a Catalunya. Osiris Guzmán, originari de la República Dominicana, m’era el seu director. çVa obrir el seu web a Internet l’any 2006. Els seus primers estudis va estar al carrer Labèrnia de Barcelona i, posteriorment, es va traslladar al carrer de Pau Claris, a prop del carrer de Casp, aprofitant els estudis que anteriorment havia utilitzat Radio Espanya Catalunya i Radio Intereconomía. El mes de stembre de 2006 BCN Latina FM es va unir al canal de televisió analògica Canal Latino. A l’any 2007 tenia el seu centre emissor al Carmel de Barcelona i va activar un repetidor, en una segona freqüència, per arribar millor al Baix Llobregat. El 26 de febrer de 2008 BCN Latina FM va presentar una nova programació a l’auditori de la Casa Amèrica de Barcelona, des d’on es va fer una edició del programa “Actualidad Latina” presentat per la periodista mexicana Teresa Salas i el president de la Federación de Entidades Latinoamericanas en Catalunya, Javier Bonomi. Del 21 de maig al 5 de juny del 2014 l’emissora va estar uns mesos inactiva. (Informació aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • Ciber Latina Ràdio llatina musical per Internet que funcionava des del Grup 25 de setembre de Rubí. Promoguda pel DJ Sony i Ciber Producciones. Va començar a emetre el 3 de setembre de 2011, quan va obrir el seu compte de Facebook Radio Ciber Latina. Inicialment, va fer servir el domini radiociberlatina.tk per passar a radiociberlatina.com el mes de setembre del 2013. El mes d'octubre de 2022 va obrir el seu compte a la xarxa social Tik Tok.
    • Dinámica Radio Emissora llatina del tercer Sector que va començar a emetre en FM a Barcelona el mes de gener de l'any 2016. Tenia relació amb La Mega FM de Barcelona, que va sortir l'any 2011. Dinámica Radio i La Mega van fer servir el mateix compte de Twitter (@lamejorradiobcn), creat el mes de febrer de 2014. També tenia relació amb La Mejor Radio Barcelona. Dinámica Radio, el mes de maig de 2020, va canviar de freqüència passant dels 100,3 als 90,8 MHz i va desaparèixer poc després per ocupar aquell lloc La Mejor Radio Barcelona. L'any 2015 a Barcelona transmetia una ràdio llatina amb un nom semblant: Potencia Dinámica.
    • La 97.2 Ràdio llatina del Tercer Sector, amb seu a Barcelona. Promoguda per Latin Group Music del Dj Monquy (Edison Moncada). Al compte de Facebook de Latin Group Music, es donava com a adreça el carrer del Teide, a Nou Barris. Aquest compte es va obrir el 25 d'octubre de 2019. Inicialment, va emetre uns dies pels 96.6 MHz i es va identificar com La 96. La 97.2 va començar a emetre en aquella freqüència d'FM el 4 de novembre del 2019. A les dues freqüències, 96.6 i 97.2, s'anunciaven dues fórmules musicals llatines diferents. Poc després també es va posar en marxa el web de Latin Group Music, que va començar a funcionar el mes de gener del 2020, per on es podia escoltar la programació. El mes de desembre de 2022, com Latin Group Music FM, sortia pels 89.6 MHz. El mes de febrer del 2024 encara anunciava dues freqüències d'emissió 106.4 i 103.7, a Barcelona. Després continuava oferint la seva programació, fonamentalment musical, només per Internet.
    • La Bakana Radio Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a distribuir la seva programació per Internet, des de Barcelona, el 13 de gener del 2015. La promovia el DJ Flaco de la sala Latin Palace de Barcelona. Des de gener fins a l'agost de 2016 al compte de Facebook de La Bakana Radio només s'oferia contingut de DJ Flaco fet per a Dinámic Radio, una ràdio llatina barcelonina creada el gener de 2016. Durant l'any 2016, La Bakana Radio va emetre en FM a Barcelona i va deixar de fer-ho aviat, l'1 de febrer del 2017. El 9 de juny de 2017, DJ Flaco va posar en marxa a Internet Salsabrosa Radio. El seu compte de Facebook s'havia creat el 25 de maig de 2017. A partir del 6 de novembre de 2017 es van reprendre els espais musicals coma La Bakana Radio. El 21 de novembre de 2017, al compte de Facebook de Salsabrosa Radio, es distribuïa La Bakana Radio. El 12 de juny de 2019 es va tornar a oferir continguts com Salsabrosa Radio. Els programes de La Bakana Radio van acabar a Internet el mes de desembre del 2020. El 17 de gener de 2021, al compte de Facebook de La Bakana Radio s'anunciava la creació de la ràdio llatina per Internet La Selecta, també promoguda per DJ Flaco. La Selecta va començar a oferir continguts el mes de març del 2021. El 25 de maig de 2021 en el compte de Facebook de Salsabrosa Radio es va passar a oferir La Selecta Radio fins al 6 d'octubre de 2021.
    • La Kalle Emissora llatina del Tercer Sector, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, que va començar a emetre el mes d’abril del 2015. Formava part del Latin Group Barcelona, que portava quatre ràdios llatines: La Kalle, La Z, Bachatea i Andina. A la tardor del 2016 La Kalle va canviar de nom i va passar a identificar-se com Premium Radio. El 27 d’octubre de 2016 Premium Radio va publicar a You Tube el seu indicatiu. Cap a l’any 2019 Premium Radio va passar a denominar-se La 95 Més endavant, a l’any 2023, La Kalle va tornar a emetre una programació musical. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • La Mega FM La Mega FM va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a l'FM de Barcelona el 7 d'abril de 2011, en proves. Inicialment, va transmetre des del Tibidabo i després des del Turó de la Rovira. Durant els anys que va emetre en FM va fer servir sis freqüències diferents. També se la podia escoltar per Internet. El seu compte de Facebook es va obrir el 23 de desembre de 2010. La promovia el grup empresarial Fiesta Latina Barcelona, creat cap a l'any 2003, que a l'any 2011 gestionava les discoteques llatines: De Grande Liga, Pirai Disco Show, Catrachos Discotek, Mil Pasos, Mambo Disco Show, K-Cha Disco i Coco Bongo.
    • La Mega Tarragona La Mega FM va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a Tarragona el maig del 2008. Va canviar el seu nom per La Mega Tarragona. Inicialment, va transmetre des de les instal·lacions de l'empresa Tot Música Radio a la Selva del Camp. Es tractava d'un petit magatzem agrícola en el qual es va muntar un sistema radiant de telecomunicacions per transmetre cinc emissores sense llicència: Radio María, La Mega FM, Energía FM, Tot Música Ràdio FM i Loca FM. El mes de desembre de 2009, l'Ajuntament de la Selva del Camp va desmantellar la instal·lació, després que una sentència del jutjat contenciós administratiu 2 de Tarragona ho exigís. Un temps després, La Mega Tarragona va continuar emetent des d'un altre indret. A finals del mes de desembre de 2014 comunicava que per motius aliens a la seva administració havien de deixar d'emetre en FM. En aquell moment ho feien pels 94.9 MHz. El 19 de març de l'any 2018 es va obrir el compte de Facebook La Mega TGN on s'anunciava que es podia tornar a escoltar la ràdio per Internet. Cap a l'any 2020, la ràdio va tornar a emetre en FM. A Barcelona també va existir, des de l'any 2011, una ràdio amb el nom de La Mega. En el cas de La Mega FM va estar relacionada amb Dinàmica Radio i La Mejor Radio Barcelona, ràdios llatines creades a Barcelona. Totes tres van fer servir el mateix compte de Twitter (@lamejorradiobcn), creat el mes de febrer de 2014. Dinámica Radio va començar a emetre en FM a Barcelona el mes de gener de l'any 2016. El mes de maig de 2020, va canviar de freqüència passant dels 100,3 als 90,8 MHz i va desaparèixer poc després. En aquesta segona freqüència, el 18 de maig de 2020, a Twitter s'anunciava que es podia escoltar novament La Mejor Radio Barcelona. Va ser per poc temps.
    • La Mejor Radio Barcelona La Mejor Radio Barcelona va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a l'FM el 18 de maig de l'any 2020 al lloc de Dinámica Radio. També es podia escoltar per Internet. En algunes ocasions alternava aquest nom amb el de Mucho Más. Va desaparèixer a finals de l'any 2021. La Mejor Radio Barcelona tenia relació amb dues altres ràdios llatines de Barcelona: La Mega, creada l'any 2011, i Dinàmica Radio, creada el gener del 2016. Totes tres van fer servir el mateix compte de Twitter (@lamejorradiobcn), creat el mes de febrer de 2014. Dinámica Radio, el mes de maig de 2020, va canviar de freqüència passant dels 100,3 als 90,8 MHz i va desaparèixer poc després per ocupar aquell lloc La Mejor Radio Barcelona.
    • La Movida Latina, La número 1 Emissora llatina del tercer sector de Barcelona. Va ser creada l’any 2018 per Carlos Eslava de Latin Group Barcelona. Aquest grup havia operat les ràdios llatines: La Kalle, La Z, Bachatea, Andina, Premium Radio o La 95. A l’any 2022 va rebre el Premio El Cotilleo a la millor emissora llatina de Barcelona. S'identificava segons el moment com La Movida Latina o La número 1. A Barcelona, el mes de novembre de 2023 va començar a transmetre en un múltiplex de DAB. El seu lema: “Latino Apoya Latino”. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • La Más FM La Más FM va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a l'FM de Barcelona el 21 de maig de 2018. Va deixar d'emetre el mes d'abril de 2020. També s'identificava com La Más 88.0. A Internet tenia el compte de Facebook La Más 88.0 FM Barcelona. Uns mesos abans, en aquell compte es podia escoltar a Radio Ritmo Barcelona, creada l'any 2017. Radio Ritmo Barcelona va deixar d'emetre el mes de maig de 2018 i els seus presentadors van passar a La Más 88.0. A partir del 27 d'agost de 2020, la ràdio llatina La Mega FM, creada l'any 2011, va utilitzar també el compte de Facebook La Más 88.0 FM Barcelona . El seu web era lamasfm.es. Es va obrir l'any 2019. Quan va desaparèixer La Más, en aquell web es podia escoltar La Mega.
    • La Otra Rumbera Emissora llatina del tercer sector de L'Hospitalet de Llobregat. Va ser creada l'any 2021 pel locutor equatorià, resident a L'Hospitalet de Llobregat, Miguel Chica Miranda "Macgiver". Des de l'inici tenia també l'eslògan i el logo d'"Onda Positiva". Va obrir el seu compte de Facebook el 5 d'octubre de 2018. El 23 d'octubre de 2021 anunciava que ja existia l'aplicació per escoltar-la en dispositius mòbils. El mes de gener de 2022, La Otra Rumbera va canviar de freqüència i pels 95,2 MHz va sortir Antena 2000 (RTV 2000) des d'Esplugues de Llobregat.
    • La Poderosa FM Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a emetre en FM a Barcelona, en una primera etapa, el 9 de juliol de l'any 2014, fins a finals del mes d'agost. Transmetia a la mateixa freqüència que BCN Latina FM. De fet, alguns dels programes, com "El despertador latino" o "Clásicos del romance", van seguir a La Poderosa FM després d'acabar BCN Latina FM. El gener de l'any 2020, La Poderosa FM va tornar a emetre. El 24 de febrer de 2020 va canviar de freqüència. La seva pàgina de Facebook la va obrir el mes de desembre de 2019. La seva pàgina web era poderosafm.com.
    • La Selecta Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a distribuir la seva programació per Internet, des de Barcelona, el mes de març de l'any 2021. La promovia el DJ Flaco de la sala Latin Palace de Barcelona. La seva aparició es va anunciar el 17 de gener de 2021 al compte de Facebook de La Bakana Radio, una ràdio llatina que va distribuir el seu contingut per Internet fins al mes de desembre del 2020 i que abans havia emès fins al mes de febrer de 2017 en FM a Barcelona. En aquella ràdio també col·laborava DJ Flaco. La Selecta va començar a oferir continguts el mes de març de 2021. El seu web era radiolaselecta.com. La Selecta va continuar emprant el compte de Facebook de La Bakana Radio.
    • La Super 96 Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a emetre en FM a Barcelona a l'abril de l'any 2017. La Direcció General de Mitjans de Comunicació va obrir, a finals de 2017, un període d'informació prèvia a la instrucció d'un procediment sancionador a l'emissora, que emetia per la freqüència 96,6 MHz a Barcelona, per "investigar les circumstàncies dels fets i dels subjectes presumptament responsables de la prestació de serveis de comunicació audiovisual de radiodifusió sonora sense disposar de títol habilitant". La Direcció General de Mitjans de Comunicació va enviar una carta a l'ex-primer ministre francès Manuel Valls, cap de llista de la candidatura finalment anomenada Barcelona pel Canvi-Ciutadans a les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona, instant-lo a facilitar en el termini de deu dies, tant l'adreça dels estudis de La Super 96 com el nom dels responsables de la ràdio o, en el seu lloc, el de les persones amb qui va concertar l'entrevista feta el 9 de gener de 2019, explicant-li que la ràdio tenia obert un expedient per emetre sense la llicència corresponent que atorga el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. El 26 de juliol de 2019, La Super 96 va deixar d'emetre, recuperant l'emissió el mes d'octubre d'aquell any i fins al mes de febrer de 2020, quan va passar a identificar-se com La Movida 96. Per Internet, a la pàgina de Facebook La Super Barcelona, des del mes d'octubre de 2019 va anunciar la seva aplicació i va començar a oferir continguts només per Internet amb el nom de La Super Barcelona. A finals del mes de desembre va deixar d'oferir continguts. Alguns dels locutors van passar a fer programes a La Movida Latina.
    • La Super Barcelona Ràdio llatina del Tercer Sector que va funcionar només per Internet durant uns mesos de l'any 2019. Era continuadora de La Super 96, una ràdio llatina que va emetre en FM a Barcelona des de l'abril de l'any 2017 fins al febrer de 2020, quan va passar a identificar-se com La Movida 96. La Super Barcelona es podia escoltar per Internet. A la pàgina de Facebook, La Super Barcelona, el mes d'octubre de 2019, va anunciar la seva aplicació i va començar a oferir continguts. A finals del mes de desembre va deixar d'oferir continguts. Alguns dels locutors van passar a fer programes a La Movida Latina.
    • La Tremenda FM Ràdio llatina del Tercer Sector que va sorgir a Barcelona el mes de juny del 2022 adreçada a la comunitat Colombiana. A finals d'aquell any ja es podia escoltar a Alexa d'Amazon. La seva pàgina de Facebook es va obrir el 13 de juny de 2022. I la pàgina web va començar a funcionar l'estiu del mateix any.
    • La Tóxica Radio Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a distribuir la seva programació per Internet, des de Barcelona, el mes de setembre de l'any 2021. Va obrir la seva pàgina de Facebook el 10 d'agost del 2021. I la pàgina web va començar a funcionar el mes de gener de l'any 2024.
    • Latin Group Barcelona Ràdio llatina del Tercer Sector amb seu a Barcelona. Promoguda per Latin Group Music del Dj Monquy. Al compte de Facebook de Latin Group Music, es donava com a adreça el carrer del Teide, a Nou Barris. Aquest compte es va obrir el 25 d'octubre de 2019. La 96 va començar a emetre a Barcelona pels 96.6 MHz el 25 d'octubre de 2019. Pocs dies després també es va identificar com La 97.2, quan va començar a emetre en aquella freqüència d'FM el 4 de novembre del 2019. A les dues freqüències 96.6 i 97.2 s'anunciaven dues fórmules musicals llatines diferents. El mes de gener del 2020 es va posar en marxa el web de Latin Group Music. El mes de desembre de 2022, com Latin Group Music FM sortia pels 89.6 MHz. Després Latin Group Barcelona va continuar oferint la seva programació, fonamentalment musical, només per Internet.
    • Onda Positiva Emissora llatina del Tercer Sector que transmetia des de Barcelona. Estava activa l'any 2023.
    • Premium Radio Emissora llatina del Tercer Sector, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat. Formava part del Latin Group Barcelona, que portava o havia portat altres ràdios llatines: La Kalle, La Z, Bachatea i Andina. A la tardor del 2016 La Kalle va canviar de nom i va passar a identificar-se com Premium Radio. El 27 d’octubre de 2016 Premium Radio va publicar a You Tube el seu indicatiu. Cap a l’any 2019 Premium Radio va passar a denominar-se La 95. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)
    • Radio Gladys Palmera Emissora musical llatina que es va crear el mes de juny de l'any 1999 amb estudis a Esplugues de Llobregat. La seva fundadora va ser Alejandra Fierro "Gladys Palmera", qui havia treballat a Radio Oeste de Pozuelo, presentant "Sabrosura" (1975), i a la COPE. En aquell moment, Fierro tenia una discoteca de música caribenya amb més de 12.500 discos. La "Colección Gladys Palmera" va anar creixent fins a assolir uns 60.000 discs de vinil i uns 35.000 CD. En els seus inicis, oficialment, pertanyia a l'Associació d'Amics de la Cultura i de la Música Caribenya. Des de l'any 1999 fins al mes de febrer de 2010, Radio Gladys Palmera va compartir la freqüència i el centre emissor amb Ràdio Pica. Durant aquells anys va obrir seus a Madrid i València. Radio Gladys Palmera, tot i classificar-la dins de les ràdios llatines, tenia una programació amb objectius diferents. Mentre que les ràdios llatines són bàsicament d'entreteniment o comercials i tenen presentadors llatinoamericans, RGP va buscar la difusió, entre tota mena de públic, d'estils musicals de l'àrea del Carib, independentment de la seva comercialitat. Posteriorment, també es va obrir al concepte músiques del món. Tenia presentadors llatinoamericans, espanyols i catalans que tenien grans coneixements dels temes que presentaven. Des de l'1 de març de 2010, RGP va passar a distribuir els seus continguts només per Internet, abandonant l'FM. La discoteca i les instal•lacions de l'emissora es van traslladar a Villa Palmera a San Lorenzo del Escorial. L'any 2015, RGP va ser distingida amb el Premi Ondas a la Millor Plataforma de Ràdio a Internet.
    • Radio Integración Catalunya Ràdio llatina del Tercer Sector creada a Internet per Josua Peraza, del Partido Integración Catalunya (PIC-Integració). Al compte de Twitter de PIC-Integració es va anunciar el naixement de la ràdio el 10 de desembre de 2019. Oferia continguts ocasionalment.
    • Radio Ritmo Barcelona Va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a l'FM de Barcelona el mes de juny de 2017 a la freqüència que havia fet servir Andina FM. A Internet feia servir el compte de Facebook La Más 88.0 FM Barcelona. Radio Ritmo Barcelona va deixar d'emetre el mes de maig de 2018 i els seus presentadors van passar a La Más 88.0, una altra emissora llatina del Tercer Sector que va deixar d'emetre el mes d'abril de 2020. A partir del 27 d'agost de 2020 el compte de Facebook La Más 88.0 FM Barcelona va passar a oferir la ràdio llatina La Mega FM, creada l'any 2011.
    • Radio Tropical Barcelona Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a emetre a l'FM de Barcelona el mes d'octubre del 2005. Formava part de la Cadena Radio Tropical que havia creat el Grupo Nervión al País Basc, l'any 2001. A Barcelona va emetre des del que van ser els estudis de Exaradio, al carrer del Marne al barri de la Guineueta de Barcelona. Radio Tropical, amb diverses emissores es podia escoltar al País Basc, Merindades-Burgos, Valle de Mena, Balmaseda, Pamplona i Barcelona. Les emissores de Bilbao i Donòstia són les que van durar més en el temps. Radio Tropical Barcelona va deixar d'emetre el 9 de març del 2009. El 20 de gener del 2010, Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, declarava a "El Periódico" que l'empresa Exaradio tenia dos expedients oberts per emissions il·legals de Radio Tropical, als 94,2 de l'FM, i de Radio Gladys Palmera, als 89.5 MHz. Per aquesta raó Radio Tropical Barcelona va deixar d'emetre el mes de març de 2009 i Radio Gladys Palmera, des de l'1 de març de 2010, només va distribuir continguts propis per Internet i va deixar d'emetre en FM.
    • Rumba FM Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a emetre a Barcelona cap al mes de desembre del 2014. Va estar activa fins al 12 d'abril de 2017.
    • Salsabrosa Radio Ràdio llatina del Tercer Sector que va començar a distribuir la seva programació per Internet, des de Barcelona, el 9 de juny de 2017. La promovia el DJ Flaco de la sala Latin Palace de Barcelona. El seu compte de Facebook s'havia creat el 25 de maig de 2017. El 21 de novembre de 2017, al compte de Facebook de Salsabrosa Radio es distribuïa La Bakana Radio, també creada per DJ Flaco. El 12 de juny de 2019 es van tornar a oferir continguts com Salsabrosa Radio. Els programes de La Bakana Radio van acabar a Internet el mes de desembre del 2020. El 17 de gener de 2021 al compte de Facebook de La Bakana Radio s'anunciava la creació de la ràdio llatina per Internet La Selecta, també promoguda per DJ Flaco. La Selecta va començar a oferir continguts el mes de març del 2021. El 25 de maig de 2021 en el compte de Facebook de Salsabrosa Radio es va passar a oferir La Selecta Radio fins el 6 d'octubre de 2021.
    • Zona Latina Zona Latina va ser una emissora llatina del Tercer Sector que va sorgir a l'FM del Barcelonès l'any 2017, ocupant la freqüència que havia deixat Magic Radio. L'any 2018 emetia per dues freqüències des del Tibidabo de Barcelona. Tenia els estudis a l'Hospitalet de Llobregat. Va deixar d'emetre el desembre del 2009.
  • Lliure
    • Antena Alternativa Antena Alternativa es va crear després de la primera Trobada de Ràdios Lliures de Catalunya celebrada els dies 10 i 11 d'octubre de 1981 a Barcelona. Emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures que va emetre des de Barcelona els mesos d'octubre i novembre de 1981 amb la participació de La Campana, Ràdio Farigola, Ràdio Pica i el col•lectiu Ràdio Venus. Sortia des del barri de la Barceloneta, al carrer Sant Miquel, 15, amb els equips de La Campana de Gràcia, que s'havien hagut de treure de la torre del rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia quan van començar les obres de rehabilitació.
    • Contrabanda FM El Col•lectiu Contrabanda es va crear el 1988 a Barcelona. El desembre de 1990, Contrabanda FM va començar a emetre en proves, compartint el dial amb Ràdio Pica. Va iniciar la programació regular el 15 de gener de 1991. L'any 2012, Contrabanda FM va rebre una ordre de tancament de la Generalitat. A finals del mes de desembre de 2020, va haver de desmuntar les seves instal•lacions del Turó de la Rovira de Barcelona per evitar que fossin precintades per la Guàrdia Urbana juntament amb les d'altres emissores del Tercer Sector, en compliment d'una sentència judicial. El mes de març de 2021, van tornar a emetre a la banda d'FM. En aquell moment es va deixar el pis de la Plaça Reial per passar a l'Ateneu Enciclopèdic, del carrer Reina Amália de Barcelona. Entre els membres del col•lectiu dels primers anys hi havia Rolando del Guerra (Rolando d'Alessandro), Genoveva Gómez o la periodista Doris Bueso, fundadora de l'Agència d'Altres Informacions.
    • Contrarradio Ràdio lliure de Barcelona. Està activa, irregularment, des del 13 de juny de 1979. Quan Ona Lliure va començar una campanya a favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per a la llibertat d'emissió celebrat el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contrarradio i La Campana. Contra Radio no va tornar a emetre fins passats uns mesos. Des del 13 fins al 14 d'octubre de 1979, es va celebrar la segona trobada de ràdios lliures. El dia 22 d'octubre de 1979, Ona Lliure va tornar a emetre i totes les emissores existents van reprendre les emissions (Contrarradio, La Campana i El Avispero). Contra Radio va tenir una activitat més regular des d'aquella data i fins al mes d'abril de 1980. Entre els seus integrants hi havia alguns periodistes i persones afins a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
    • Coordinadora de ràdios lliures Després del tercer tancament d'Ona Lliure, el 30 de maig de 1979, va impulsar la creació de la Coordinadora de Ràdios Lliures. L’emissora va començar una campanya a favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per a la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. Les mateixes emissores també van fer emissions conjuntes a Barcelona, des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia, de l'11 fins al 24 de gener de 1980, quan aquelles instal•lacions van ser precintades per la policia i Ona Lliure va deixar d'emetre definitivament. El 23 de maig de 1980, la Coordinadora de Ràdios Lliures (Ona Lliure, La Campana de Gràcia i El Avispero) va celebrar una festa i míting al Palau dels Esports de Barcelona del carrer Lleida sota el lema «Per la llibertat d'expressió, per la llibertat d'emissió». Va comptar amb la col•laboració del Comitè per la Llibertat d'Expressió, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. La festa míting coincidia amb el moment que l'afer de les ràdios lliures passava de les mans del ministeri de Cultura a les del ministeri de la Governació i es començava a aplicar el Decret del juny de 1979 sobre el control de la radiodifusió.
    • La Campana Ràdio lliure de la vila de Gràcia que va iniciar l'emissió irregular el 13 de juny de 1979, dies després del tercer tancament d'Ona Lliure. Ona Lliure havia començat una campanya en favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. La Campana va sorgir per iniciativa del radiofonista Eduard Delgado amb persones properes a «Anella, serveis creatius», com el músic i radiofonista Jordi Roura o Miquel Colomer. L'espai pilot el va enregistrar el realitzador radiofònic Pep Adell i les falques de les primeres emissions les va preparar en Jordi Roura amb un equip de veus professional -les actrius Maria Jesús Andany i Maria Vilanova i el mateix Eduard Delgado- i persones del barri. Als inicis, van comptar, també, amb l'ajut del tècnic de RNE a Catalunya, Ramon Castellví. Els tres primers programes es van enregistrar mentre s'anava canviant de lloc d'emissió. La primera emissió es va fer des de la casa d'Eduard Delgado, radiofonista que havia treballat al servei en castellà de la BBC i a Ràdio 4, al carrer Santa Magdalena. El primer programa es va emetre el 13 i 14 de juny de 1979. El segon, del 18 al 21 de juny. I el tercer del 25 al 28 de juny. La Campana continuava transmetent des de diferents pisos i terrats de Gràcia. El nucli fundador va durar poc temps. El projecte el van continuar altres persones de la vila de Gràcia, algunes relacionades amb la Llibreria de la Llibertat del carrer de Berga, a tocar del Mercat de la Llibertat. Des del 14 d'agost de 1979, es van fer les primeres emissions en directe des de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, durant els dies de la Festa Major de Gràcia. Posteriorment, les emissions es van aturar. El dia 23 d'octubre de 1979, La Campana va reprendre les emissions i des del mes de novembre va començar a oferir una programació més regular, després de fer millores en les seves instal•lacions. Tenia un petit estudi a la Plaça Trilla i l'antena estava posada a la torre del rellotge de la Plaça de la Vila. Va ser precintada el 24 gener de 1980 quan les havia cedit a Ona Lliure que era tancada per cinquena vegada per ordre del governador civil de Barcelona. El 28 de gener de 1980, La Campana va reprendre les emissions. Durant uns mesos es van fer les emissions des de diferents terrats de Gràcia. Un altre indret on va tenir el seu estudi va ser l'Ateneu Llibertari de Gràcia. El dia 1 d'octubre de 1980, es va fer el judici de faltes als detinguts de La Campana durant el tancament del mes de gener. Tots van ser absolts. El novembre de 1980, l'estudi estava a sota de les escales de la torratxa de la plaça de la Vila de Gràcia, amb la complicitat de la regidora del Districte Mercè Sala. Del 16 al 22 de febrer de 1981 La Campana participa en les emissions fetes per la Coordinadora de Ràdios Lliures a Sant Adrià de Besós amb motiu de la Setmana Ecològica. El mes de març de 1981, el col•lectiu de La Campana fa una assemblea per decidir el futur de l'emissora i si es demana o no la seva legalització. Es decideix que no i el que sí que es fa és ampliar la seva programació. Durant la Festa Major de Gràcia, des del 15 d'agost, es va fer una programació especial feta per en Marià, "Xufla", Elvira, Rosa, Cinto, entre d'altres. L'any 1981, l'estudi de La Campana va estar a la part baixa de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila i en un pis del carrer Bretón de los Herreros. L'octubre de 1981, quan es van iniciar les obres de conservació de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, es va haver de treure l'antena i l'emissor d'aquell indret. Des de finals de l'octubre al novembre de 1981, La Campana de Gràcia i Ràdio Venus van emetre dins d'Antena Alternativa, l'emissora de la Coordinadora de Ràdios Lliures amb seu a la Barceloneta. Posteriorment, La Campana ja no va continuar activa perquè no disposava de cap local on tenir el seu estudi. La Campana va agafar el seu nom del setmanari satíric, republicà i anticlerical "La Campana de Gràcia", fundat el 8 de maig de 1870. El títol va ser suggerit per Valentí Almirall i recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar. El setmanari fou editat durant més de seixanta-quatre anys. (Informació pròpia i l'aportada del període inicial per Jordi Roura)
    • Music Club Music Club, que va néixer l'any 1982, el 1994 va passar a anomenar-se Punt 6 Ràdio i el 2013 va reaparèixer amb un nou projecte: Lanova Ràdio. El 25 de setembre de 1982, va néixer a Reus, Music Club, una experiència radiofònica inspirada en les ràdios lliures. Un dels seus impulsors va ser Josep Cartanyà. L'any 1991, es van unir a la Federació Europea de Ràdios Lliures, es definia com una emissora comunitària. L'any 1992, s'identificava com Music Club Punt Sis Ràdio i oferia la radio fórmula Punt Sis Música. Amb els anys es va anar consolidant el seu compromís local i, coincidint amb la seva professionalització, l'any 1994 Ràdio Music Club passà a denominar-se Punt 6 Ràdio. Des de l'any 2000 fins al 2007 es va identificar com a Punt 6 Camp. El setembre de 2007, va recuperar el nom de Punt 6 Ràdio. Punt 6 Ràdio va ser una de les fundadores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya l'any 1996 i, va ostentar càrrecs directius. Va promoure vuit edicions de les Jornades de Comunicació de Reus. Punt 6 Ràdio va tancar les seves emissions el juny de 2013. Un grup de socis de Punt 6 Ràdio va encapçalar un nou projecte radiofònic que va engegar l'11 de setembre de 2014, sota el nom de Lanova Ràdio. L'any 2001, per intentar regularitzar la seva situació, Punt 6 Ràdio va arribar a un acord amb Castellvell del Camp per utilitzar la seva freqüència municipal. L'Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les grans ràdios i cadenes privades del país, va presentar denúncies a diferents institucions, el març de 2014 contra Lanova Ràdio. Arran d'aquelles pressions, l'Ajuntament de Castellvell del Camp no va voler renovar l'acord amb Lanova i aquesta va tancar les seves emissions en FM el 16 de juny de 2017. Va seguir distribuint la seva programació per Internet.
    • Music Club Punt Sis Ràdio Music Club que va néixer l'any 1982, el 1994 va passar a anomenar-se Punt 6 Ràdio i el 2013 va reaparèixer amb un nou projecte: Lanova Ràdio. El 25 de setembre de 1982 va néixer a Reus, Music Club, una experiència radiofònica inspirada en les ràdios lliures. Un dels seus impulsors va ser Josep Cartanyà. L'any 1991 es van unir a la Federació Europea de Ràdios Lliures definint-se com una emissora comunitària. L'any 1992, s'identificava com Music Club Punt Sis Ràdio i oferia la radiofórmula Punt Sis Música. Amb els anys es va anar consolidant el seu compromís local i, coincidint amb la seva professionalització, l'any 1994, Ràdio Music Club passà a denominar-se Punt 6 Ràdio. Des de l'any 2000 fins al 2007 es va identificar com a Punt 6 Camp. El setembre de 2007 va recuperar el nom de Punt 6 Ràdio. L'any 1996, Punt 6 Ràdio va ser una de les fundadores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, i hi va ostentar càrrecs directius. Va promoure vuit edicions de les Jornades de Comunicació de Reus. Punt 6 Ràdio va tancar les seves emissions el juny de 2013. Un grup de socis de Punt 6 Ràdio va encapçalar un nou projecte radiofònic que va engegar l'11 de setembre de 2014, sota el nom de Lanova Ràdio. L'any 2001, per intentar regularitzar la seva situació, Punt 6 Ràdio va arribar a un acord amb Castellvell del Camp per utilitzar la seva freqüència municipal. L'Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les grans ràdios i cadenes privades del país, va presentar denúncies a diferents institucions, el març de 2014, contra Lanova Ràdio. Arran d'aquelles pressions, l'Ajuntament de Castellvell del Camp no va voler renovar l'acord amb Lanova i aquesta va tancar les seves emissions en FM el 16 de juny de 2017. Va seguir distribuint la seva programació per Internet.
    • Ona Lliure Entre el col•lectiu promotor d'Ona Lliure hi havia alumnes i professors de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona -que havia obert el curs 1971-72- com Emili Prado, Rosa Franquet, José Luis Terrón o Mar Fontcuberta. Emili Prado va ser el primer llicenciat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB que va llegir la seva tesi doctoral amb el títol: «Les ràdios lliures a Itàlia, de l'esplendor a la crisi». En el col•lectiu també hi havia el periodista Xavier Rius Sant, relacionat amb els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, i el tècnic de so Manel Martínez. La visita a Barcelona de Félix Guattari, un intel•lectual francès implicat en els camps de la psicoteràpia, la filosofia i la semiòtica que tenia relació amb el moviment de ràdios lliures a França i Itàlia, va propiciar que Emili Prado, José Luis Terrón i algunes persones més assistissin a la trobada de ràdios lliures ALFREDO celebrada el 16 de març del 1978 a París. ALFREDO era la suma de les inicials de les coordinadores d'emissores lliures de França, ALO, i d'Itàlia, FRED. Pocs mesos després, Ona Lliure va emetre per primera vegada el 25 de juliol de l'any 1978 durant les "Jornades internacionals contra la repressió" que es van celebrar a Santa Maria de Corcó (Osona). L'emissió es va fer des d'una tenda de campanya fent servir un micròfon sense fils transformat com a emissor. Ona Lliure també es va identificar com Ràdio Bruixa. Els dies 23 i 24 de setembre, Ona Lliure va emetre, ja des de Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè, en col•laboració amb l'Associació de Veïns del Poble-sec. En aquella ocasió, Ona Lliure alternava el seu nom amb el de Ràdio Poble-sec. Es reivindicava la recuperació per al barri d'un edifici del qual s'havia apropiat el Frente de Juventudes, després de la Guerra civil. El seu objectiu principal, en paraules d'un dels seus promotors, José Luis Terrón- ser un "instrument per donar la paraula a la gent".El nom d'Ona Lliure es va triar perquè el col•lectiu promotor volia impulsar la creació del moviment de ràdios lliures a Catalunya, més que crear una emissora amb personalitat pròpia. Després de sis mesos d'organització del col•lectiu i dels recursos necessaris, Ona Lliure va començar les emissions "regulars" el dia 4 d'abril de l'any 1979 des d'un pis llogat situat al carrer Ludovico Pío 10 -Lluís el Piadós- de Barcelona, a prop de l'Arc de Triomf. Es feia servir una antena, un equip emissor d'uns 20 watts, construït pel tècnic de so Manel Martínez -que havia modificat un transmissor de la banda de radioaficionats de 144 MHz-, un petit mesclador portat d'Itàlia, un giradiscs i una platina de casset. El 19 d'abril, Ona Lliure és precintada per primera vegada per tres funcionaris del Ministeri de Cultura acompanyats de dos inspectors de policia. Ona Lliure recorre judicialment contra el precinte, que considera atemptatori contra la llibertat d'expressió i anticonstitucional, i denuncia el Ministeri de Cultura, perquè segons la llei vigent el precinte no és de la seva competència. Pocs dies després del tancament es van fer dues assemblees de suport al pati de lletres de la Universitat de Barcelona. El col•lectiu d' Ona Lliure decideix sortir de nou el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, i instal.la una parada a les Rambles, on col•loca un equip de so amb el qual es podia escoltar el programa de l'emissora. Les emissions continuen amb programes autogestionats per grups de base: gais, ecologistes, objectors de consciència, feministes, treballadors...El dia 15 de maig de l'any 1979, Ona Lliure és precintada per segona vegada. En aquest cas el precinte afecta tant els locals de l'emissora com els d'un centre d'estudis socials veí que no tenia lligam amb l'emissora. L'ordre de clausura prové del jutjat d'instrucció número tres de Barcelona a instàncies d'una denúncia efectuada pel governador civil de Barcelona, senyor Belloch Puig, en què acusava Ona LLiure de "desacato a la autoridad y grave alteración del orden público". Pocs dies després, el jutge arxiva el cas per manca de proves i ordena el desprecinte de les instal•lacions de l'emissora el dia 28 de maig i l'endemà Ona Lliure torna a estar en antena. Però el dia 30 de maig, els funcionaris del Ministeri de Cultura, acompanyats per inspectors de policia, precinten per tercera vegada l'emissora. Aquesta vegada, l'ordre de precinte procedia del Ministeri de Cultura per decisió expressa del Director General de Radiodifusió i Televisió. Les incidències del precinte són retransmeses en directe en el programa "Vida quotidiana". Ona Lliure impulsa la creació d'una Coordinadora de Ràdios Lliures i comença una campanya a favor de la despenalització de les ones, que culmina amb un festival per la llibertat d'emissió que se celebra el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. Del 14 al 17 de juny se celebra a Barcelona la primera trobada de Ràdios Lliures de l'Estat espanyol amb representants de Catalunya, País Basc i País Valencià. L'endemà, el 18 de juny de l'any 1979 es publica al Butlletí Oficial de l'Estat el Reial Decret de Presidència del Govern pel qual s'estableix el Pla Tècnic Transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència fet a la mida per a avortar el moviment de ràdios lliures. El decret reserva a l'Estat la titularitat del servei de radiodifusió en FM i diu que podrà fer concessions d'explotació a institucions i empreses privades. La manca de concessió determinarà la immediata clausura de l'estació que funcioni sense concessió. La Coordinadora de Ràdios Lliures decideix seguir amb la lluita per la llibertat d'expressió i per la despenalització de les ones. Basant-se en el dret a la llibertat d'expressió reconegut en la Carta dels Drets Humans, de la qual l'Estat espanyol és signatari, i en la Constitució. Tot i això, a finals del mes de juny, Ona Lliure va deixar d'emetre un temps, com també ho va fer Contra Radio i durant l'estiu La Campana. Del 12 al 14 d'octubre es va celebrar la segona trobada de ràdios lliures i el dia 22 d'octubre de 1979, Ona Lliure torna a emetre i ofereix un programa elaborat conjuntament per totes les emissores existents que van reprendre les emissions (Contra Radio, La Campana, El Avispero). Es va tancar per quarta vegada el 9 de gener de 1980. El col•lectiu va passar a emetre des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia l'11 de gener, amb les altres ràdios lliures actives, fins que el 24 de gener de 1980 la policia per ordre el Govern civil van precintar les instal•lacions i els equips de La campana de Gràcia i Ona Lliure va ser clausurada per cinquena vegada. Es van detenir una vintena de persones que l'endemà van quedar en llibertat. Poques hores després tres partits polítics -Partit Socialista de Catalunya , Partit Socialista Unificat de Catalunya i Nacionalistes d'Esquerra es van pronunciar contra l'atemptat a la llibertat d'expressió que significava la clausura de les instal•lacions de La Campana. El 9 de febrer de 1980, la policia va dissoldre una manifestació de protesta a La Rambla. Mesos després, en el judici posterior, totes les persones van ser absoltes. Ona Lliure, però, ja no va tornar a les ones i La campana de Gràcia va reprendre les emissions poc després del seu tancament des de la torratxa de la Plaça de la Vila de Gràcia. Ona Lliure, però, va estar present el 23 de maig de 1980 a la festa míting al Palau dels Esports de Barcelona sota el lema «Per la llibertat d'expressió, per la llibertat d'emissió» organitzada per la Coordinadora de Ràdios Lliures. Ressenya feta amb informació pròpia, l'aportada per José Luis Terrón i la publicada per Emili Prado el 1980 a "El desenvolupament de les ràdios lliures a Espanya". Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 1, 155-167. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/33690
    • Post Scriptum Ràdio L'any 2002 van acabar les emissions en FM de Ràdio Tse-Tse de Terrassa, creada el 3 d'octubre de 1993. Alguns dels seus integrants van crear Post Scriptum Ràdio, a Internet. Va ser una de les primeres ràdios lliures a distribuir els seus continguts per Internet. Va començar a distribuir continguts el mes de juny de 2004. Feia servir el "Peercast". Al seu web anunciava "Perquè la ràdio per Internet fins ara no era possible més que per grans ràdios comercials? Tot va en funció de l'ample de banda. Amb PeerCast col·labores a millorar l'emissió de Post Scriptum Ràdio". El PeerCast era un programri de "streaming" a través d'Internet que funcionava mitjançant la tecnologia P2P per tal de disminuir l'ús dels servidors del proveïdor. A partir de l'any 2007 ja no es va continuar treballant en el seu desenvolupament. La ràdio tenia la seva seu a l'Ateneu Candela de Terrassa. El seu nom volia reflectir un a posteriori de Ràdio Tse-Tse. I els seus promotors exposaven sobre aquella que era "un projecte que vam decidir acabar per la ineficàcia del model". La seva intenció era fer: "Un projecte que divulgui coneixement, que col·labori a desfer-se de la diferència entre emissor i receptor, i que proposi una retroalimentació comunitària del saber, és a dir incitar en la participació creativa, que en gran part representa una nova forma de democràcia en què les veus tinguin el volum suficient per ser reconegudes i valorades. El producte social que intentem aportar és un instrument universal de diferències en la conformitat regnant, que respongui a les necessitats per poder-nos fer sentir clarament. Proposem una iniciativa que representi la destrucció dels elements que actualment deformen, aïllen i controlen la humanitat. Per donar lloc posteriorment a la creació d'un model comunicatiu que proposi els canals oportuns per tal que el coneixement lliure tingui el màxim protagonisme i una fluïdesa absoluta". La ràdio va acabar cap a l'any 2013.
    • RSK Ràdio RSK (inicialment Ràdio Ressaka) es va inaugurar el 27 d'abril de 1985 a la Plaça Santa Fe, amb un concert de sis hores, al Districte de Nou Barris de Barcelona. És una ràdio lliure. La idea de la ràdio va sorgir a principis del 1985, arran de la iniciativa d'uns grups de joves dels barris de Torre Llobeta, Congrés i Sant Andreu, que van tenir la idea d'aprofitar l'anomenat "Projecte Jove" per muntar un taller de ràdio. Un cop finalitzat el taller i fent ús de l'estructura creada, un col·lectiu de joves van començar a tirar endavant el projecte de crear una ràdio lliure, Ràdio Ressaka. El Ministeri de Telecomunicacions va ordenar el tancament de la ràdio. Els promotors acorden amb joves del barri de Porta emetre des del local de "Canal-8" i surt una fusió de tots dos mitjans aplegats sota el nom de "Radio Canal-8 FM". Aquesta nova etapa de la ràdio ve marcada per un augment de potència, millora de qualitat i més audiència; però les diferències sobre el concepte de ràdio entre els dos col·lectius provoquen el trencament. Els membres de Ràdio Ressaka tornen a Torre Llobeta i l'emissora passa a dir-se RSK. Després d'uns mesos de preparatius tècnics es reprenen les emissions, en prova, a finals de 1987. Paral·lelament, es va crear el Taller Jove d'Informació Urbana (TJIU), una denominació legal per poder mantenir RSK dins del dial. El nou projecte RSK es va presentar el 16 de juliol de 1988. Segons els seus promotors: "El seu sorgiment no era un objectiu en si mateix sinó un mitjà de denúncia i lluita que afavorís la democratització de la comunicació i ajudés a posar fi a la mercantilització de la cultura". A la dècada de 1990, RSK es va fusionar amb Ràdio Frenopàtic, una ràdio lliure de Nou Barris. En aquesta curta etapa la ràdio va passar a denominar-se Ràdio RSK-Frenopàtic. El març de 1997, RSK es va traslladar al Centre Cívic Can Basté. És una de les èpoques més actives de RSK, que participa i promou la cultura popular a través de festes veïnals, concerts al carrer o a Les Basses, promou grups musicals, accions prookupació, etc. En un moment donat, els Mossos d'Esquadra es presenten amb una denúncia i precinten el local, obligant a parar les emissions al·legant que la ràdio produïa interferències a l'Aeroport de Barcelona. Després d'un petit temps de silenci RSK torna a emetre. L'any 2007, la ràdio rep el suport de l'Assemblea de Resistència Activa de Nou Barris (Ara9b), que agafa RSK com un dels seus objectius de lluita popular. L'any 2006 comença a funcionar el projecte autogestionat El Generador, coordinat per Can Basté i Ràdio RSK, que pretén donar un lloc físic a grups de música, dansa, teatre i altres espectacles de petit format, per tal de donar-se a conèixer. En aquest espai poden mostrar les seves creacions i espectacles. El desembre del 2010 es va tornar a reconstituir la Coordinadora de Radios Lliures de Catalunya per tal de lluitar per al seu dret a existir. Agrupava a Ràdio Bronka, Contrabanda, Ràdio Pica, Ràdio Linea IV, Ràdio Bala (Manresa) i RSK. L'any 2023, RSK continuava activa en el dial d'FM i per Internet.
    • Radio El Avispero Emissora lliure de Santa Coloma de Gramenet. Va començar a emetre durant la Festa Major de la localitat de l'any 1979, el dia 31 d'agost. Comptava amb el suport de l'Ateneu Llibertari. Va funcionar fins al 31 de març de l'any 1981.
    • Radio Línea IV L'any 1983, alguns dels integrants de Ràdio Farigola, creada l'any 1981, van crear Ràdio Àgora. L'any 1988 van crear Radio Línea IV, al Casal de Joves de la Prosperitat al districte de Nou Barris de Barcelona. El seu nom es deu a la línia de metro que arriba al barri. Als seus últims anys, també distribuïa els continguts per Internet. Aleshores, gran part de la seva oferta era la difusió de pòdcasts de producció aliena "Carne trémula" o "El perseguidor". A la seva pàgina de Facebook va deixar de publicar continguts el mes de gener de 2020.
    • Ràdio 90 Ràdio 90 s'anomena així, perquè l'any 1990, a Olot, un grup d'amics que havien tingut diferents intervencions a Ràdio La Vall i Ràdio Les Preses van començar el projecte per crear una emissora musical que satisfés els seus desitjos. Xevi Baca va ser un dels impulsors d'aquesta iniciativa radiofònica. El 17 de juliol de 1993 van començar les emissions, cobrint la zona central de la Garrotxa, Olot i rodalia. Els estudis estaven al mas Puiggrós, al nucli de Batet de la Serra d'Olot. L'any 1997, els promotors van rebre una multa de la Generalitat i van tancar les emissions. Després de recollir signatures i reformular el projecte, per incloure en la programació espais d'entitats cíviques de la Garrotxa i adoptar un model assembleari, Ràdio 90 va reprendre les emissions. El 30 de gener de 2000, a les Jornades Culturals Llibertàries, celebrades al Museu Comarcal d'Olot, els responsables de Ràdio 90 van presentar la seva activitat radiofònica, dins del moviment de ràdios lliures. El mes de setembre de 2009, Ràdio 90 va deixar d'emetre un temps. Els seus col·laboradors es van plantejar quin havia de ser el model futur d'una ràdio sense afany de lucre i que funcionava mitjançant la col·laboració voluntària d'una trentena de persones i de les quotes que pagaven. Es va deixar l'organització assembleària i es va passar una gestió de la ràdio feta per un grup de persones. Ràdio 90 va reprendre les emissions l'any 2010. Segons expressen al seu web (any 2023): "El primer de tot és el plantejament associatiu, desinteressat i respectuós amb els que professionalment es dediquen a fer tasques similars, el que provoca la total inexistència de publicitat a la nostra sintonia. Per tant, som una emissora sense afany de lucre i autofinançada per tots els col·laboradors. Tampoc pretenem fer res semblant al que es pot trobar al dial de l'FM i sí potenciar música, grups i experiències que habitualment no tenen un espai en aquest mitjà de comunicació".
    • Ràdio Bala El desembre del 2010 es va tornar a reconstituir la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya per tal de lluitar per al seu dret a existir. Agrupava a Ràdio Bronka, Contrabanda, Ràdio Pica, Ràdio Linea IV, Ràdio Bala (Manresa) -que preparava les emissions- i RSK. Ràdio Bala és, segons els seus promotors: "una ràdio lliure, antiautoritària i autogestionada". Ràdio lliure de Manresa, lligada a l'Ateneu Anarquista La Ruda. Es va presentar l'any 2011, després d'un parell d'anys de preparatius. Va aprofitar part de l'equipament de Ràdio Korneta. Va tenir diverses interrupcions en les seves emissions. El 4 de febrer de 2016, Ràdio Bala va començar a distribuir continguts per Internet, però pocs dies després va deixar de fer-ho.
    • Ràdio Barceloneta Emissora lliure del barri de la Barceloneta de Barcelona, creada a finals del mes d'agost de 1981, i que va començar a emetre una programació regular el mes de setembre. Una part dels seus promotors procedien del col•lectiu de Ràdio Gavina, que es va dissoldre en aquell temps. Una altra part dels integrants de Ràdio Gavina van crear Ràdio Venus.
    • Ràdio Barraka Ràdio Barraka va ser una ràdio lliure de Terrassa. Va començar a emetre l'any 1996 fent servir els aparells vells de Ràdio Kaos. Sortia des del barri de les Arenes de Terrassa. La impulsava el Kasal Popular, Associació Centre Juvenil Les Arenes. Després d'estar un temps inactiva, l'abril de 2003 va tornar a emetre en FM i aquell any va començar a distribuir continguts per Internet.
    • Ràdio Boira Lliure Ràdio lliure de Vic activa des del 20 d'abril de 1980 amb motiu de la Setmana de la Joventut. Durant uns mesos s'aturà temporalment, reprenent les emissions el 10 de desembre de 1980 fins a l'agost de 1981. Quan va acabar les emissions es va publicar la seva esquela a "El 9 Nou".
    • Ràdio Bronka Radio Bronka és una emissora lliure autogestionada del barri de Les Roquetes al districte de Nou Barris de Barcelona. Va néixer, en proves, el mes de març de l'any 1987 sota l'impuls d'alguns integrants del Moviment Comunista de Catalunya i amb la participació d'altres col•lectius socials. Els estudis estaven en un local de l'Associació de Veïns de Roquetes al carrer Jaume Pinent. Des del mes de setembre de 1989 va incrementar la seva programació. L'any 1991 va aturar temporalment les seves emissions. El mes de novembre del 2004 va començar a distribuir els seus programes per Internet. Des de l'any 2010, durant un temps, va compartir la freqüència i el centre emissor amb Ràdio Pica. L'any 2013, la coordinadora de ràdios lliures de Catalunya estava formada per Ràdio PICA, Ràdio Bronka, Contrabanda FM, Ràdio RSK, Ràdio Línia IV i Ràdio Bala (de Manresa). L'any 2013, el col•lectiu de l'emissora va editar el llibre "25 años de Bronka". El 19 de juny de l'any 2017, Ràdio Bronka va aturar per segona vegada, temporalment, les emissions que va reprendre posteriorment.
    • Ràdio Corcó Ràdio Corcó va ser una ràdio lliure de L'Hospitalet de Llobregat que va començar a emetre el mes d'octubre del 1985. Va ser creada pel Colectivo de Comunicación Alternativa Corcó. El seu origen es va gestar a les mobilitzacions socials demanant que Espanya no es mantingués dins de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El 12 de març de 1986, a l'estat espanyol es va celebrar el referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982. Ràdio Corcó el mes de maig de 1986 va publicar el fanzine "La rabia del Corcó" i el 7 de juny de 1986 va organitzar un festival musical al Poliesportiu Les Planes del barri de Pubilla Casas de L'Hospitalet de Llobregat. L'any 1988, Ràdio Corcó va acollir un acte de la Coordinadora de Ràdios Lliures. L'any 1989, l'emissora estava en un sobreàtic del barri de Pubilla Casas. En aquell moment, des de Ràdio Corcó es va fer una campanya crítica contra l'actuació d'alguns integrants de la Guàrdia Urbana de L'Hopitalet després d'uns desperfectes en el Poliesportiu Les Planes en un dels concerts allà celebrats. L'any 2000 va estar sis mesos inactiva i es va poder tornar a escoltar el mes d'agost. El transmissor de Ràdio Corcó de L''Hospitalet de Llobregat va servir per posar en marxa la ràdio lliure de Berga Ràdio Korneta, el 30 de novembre de l'any 2007. A mitjan dècada del 2000, alguns integrants de l'Ateneu Llibertari del Berguedà, que estava a l'edifici de Cal Corneta de Berga, van voler crear una ràdio lliure. Amb l'assessorament d'integrants de Ràdio Bronka de Barcelona i fent servir, a les primeres proves, el transmissor de Ràdio Corcó van poder començar uns anys després.
    • Ràdio Farigola Va començar a emetre experimentalment des d’un pis particular d’Horta, a principis del mes de maig de 1981, durant vuit dies, amb motiu de la festa major del Guinardó, que va acabar el dia 10 de maig. Des del 20 al 30 de maig de 1981 va tornar a emetre amb motiu de la Setmana Cultural d’Horta-Guinardó. Els equips inicials eren de la Coordinadora de Ràdios Lliures. Inicialment s’identificava com la ràdio lliure d’Horta i Carmel. Els mesos d’octubre i novembre de 1981 va emetre dins d’Antena Alternativa, l’emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures, amb La Campana, Ràdio Pica i el col•lectiu Ràdio Venus. Aquesta ràdio sortia des del barri de la Barceloneta. Posteriorment, busquen un nou local i el troben al barri de Prosperitat, a l’església de Santa Engràcia. Ràdio Farigola passa a ser la ràdio lliure de la Prosperitat, del Districte de Nou Barris. Hi participen persones relacionades amb l’associació de veïns, El Casal de la Pau i el col•lectiu de joves La Mugre. Ràdio Farigola va començar les seves emissions més regulars a partir de 1982. El març de 1982 va patir un robatori de gran part dels seus equips. Altres espais en els quals va poder tenir els seus estudis van ser El Casal de Joves de la Prosperitat i una casa particular del Carmel. El mes de gener de 1983, Ràdio Venus, Ràdio Farigola i La Veu Impertinent, tres ràdios lliures de barri a Barcelona, van fer públic un comunicat en què invocaven la necessitat d'existència de mitjans d'expressió per a grups de base i moviments populars: «Aquest tipus d'emissores apareix davant la impossibilitat d'accedir als mitjans oficials i la creixent necessitat d'un mitjà propi desvinculat de qualsevol política o grup econòmic» (...) «Entenem la llibertat d'emissió com una part de la llibertat d'expressió, exercida sense altres limitacions que les marcades per les possibilitats tècniques de la banda de freqüència modulada». Ràdio Farigola va tornar a emetre el 7 de febrer de 1983 fins a l’estiu d’aquell any. Tenia el programa “Oído al loro”, adreçat als presos de Trinitat Vella. L’any 1983, alguns dels integrants de Ràdio Farigola van crear Ràdio Àgora i l’any 1988 van crear Radio Línea IV, al Casal de Joves de la Prosperitat.
    • Ràdio Gavina Ràdio lliure barcelonesa de Ciutat Vella i la Barceloneta. Activa des del 19 de novembre de 1980 fins l'octubre de 1981. Quan es va dissoldre el col·lectiu alguns membres van formar part de Ràdio Venus.
    • Ràdio Inoksidable Emissora lliure de Santa Coloma de Gramenet que va funcionar entre 1984 i 1997 impulsada pel Col·lectiu Ciutadà per a la Cultura i la Comunicació. Un dels seus impulsors va ser Miquel Giménez. El nom es va treure d'un programa d'una ràdio lliure de Madrid que es deia "Zero Inoxidable". La ràdio es va ubicar a l'edifici de l'Associació de Veïns del Raval de Santa Coloma de Gramenet, però com els veïns no van autoritzar posar l'antena en aquell terrat, l'antena es va posar en el campanar d'una església veïna. Als anys finals, l'emissora va transmetre des del barri del Singerlín, al local conegut com "La Colometa".
    • Ràdio Kaos La ràdio lliure Ràdio Kaos es va fundar a Terrassa el setembre de l'any 1987. Es va iniciar a conseqüència de la política unitària començada pels Col·lectius de Joves Comunistes de Terrassa (CJC) i gràcies al suport de l'Associació de Veïns Ca n'Anglada, en la qual hi havia persones que formaven part del Partit Comunista de Catalunya (PCC). La junta de l'associació va cedir als joves un espai del seu local i des d'allà es va començar a emetre el mes de gener de 1988 amb un transmissor de 5 watts. Inicialment, el nom de l'emissora era Ràdio Ona Jove. Un dels seus fundadors va ser Manel Márquez Berrocal (Cáceres, 1962). Passats els anys, Márquez seria professor d'institut, es va doctorar en Història i va cofundar el Grup d'Història Social i Obrera (GRHISO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.Al cap de poc temps de funcionar, els joves del CJC per tal de definir millor el seu projecte contacten amb la Coordinadora Catalana de Ràdios Lliures i amb els promotors de Ràdio Bronka de Barcelona. Després de l'intercanvi d'idees i informació, els joves fan un debat intern i per majoria decideixen que l'emissora entri a formar part de la Coordinadora Catalana de Ràdios Lliures. Per això, en una assemblea feta l'abril de 1989 es va decidir que l'emissora lliure es digués Ràdio Kaos. El mes de maig de 1990, l'Assocaició de Veïns de Ca n'Anglada va rebre una carta de la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, exigint el tancament de l'emissora (als 89,5 MHz de la FM), amb un avís d'imposar una multa de 10 milions de pessetes i precintar els equips si no es deixava de transmetre. En protesta d'aquella demanda es va organitzar un concert a la Plaça Primer de Maig de Terrassa. Ràdio Kaos va seguir en funcionament. El juliol de 1991, la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya comunica novament que clausurarà l'emissora. Però això no passa. Amb el suport de l'Associació de Veïns de Ca n'Anglada, del PCC i CJC la ràdio lliure continua emetent.La construcció del Centre Cívic Montserrat Roig, propietat de l'Ajuntament de Terrassa, per acollir totes les iniciatives associatives del Distrito II de Terrassa, va suposar la reubicació de la seu de l'Associació de Veïns de Ca n'Anglada en aquest edifici. Ràdio Kaos va aconseguir instal·lar allà el seu estudi des del dia de la inauguració del Centre Cívic, el juliol de 1994. Com només es podia fer servir en l'horari d'obertura del centre, Ràdio Kaos va incorporar un robot de CD's per emetre les 24 hores del dia. Els dies 29, 30 i 31 d'abril de 1995, Ràdio Kaos i Ràdio Tse-Tse van organitzar el Tercer Encuentro de Radios Libres del Estado Español a Terrassa. El segon s'havia celebrat a Santiago de Compostela, l'any 1994. Pocs dies abans d'aquella trobada, Ràdio Kaos va rebre el tercer requeriment de tancament i multa per part de la Direcció General de Serveis de Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya. En aquella ocasió, l'Ajuntament de Terrassa, propietari del Centre Cívic Montserrat Roig, seu de l'emissora, va demanar als seus responsables que l'abandonessin. A canvi, l'Ajuntament subvencionaria la meitat del lloguer d'un pis en el mateix barri de Ca n'Anglada. Després d'una nova mobilització, en suport de l'emissora, l'Ajuntament no va ordenar el desallotjament de Ràdio Kaos del Centre Cívic. El partit Esquerra Republicana de Catalunya va presentar dues preguntes al Parlament de Catalunya sobre el cas de Ràdio Kaos. El Director General de Serveis de Telecomunicacions informa que la Generalitat estava a l'espera de poder regular les emissores del Tercer Sector no lucratives i que fins que no hi hagués una legislació al respecte es respectaria les emissions de Ràdio Kaos. L'historiador Manel Márquez, l'any 2001, va crear el projecte contrainformatiu telemàtic Kaos en la Red (http://kaosenlared.net). Des de l'any 2006 alguns continguts de Ràdio Kaos es podien escoltar dins del web www.canangladajove.terrassa.net. L'any 2012, Ràdio Kaos va tenir un canvi de local que els va obligar a deixar d'emetre per FM. Des del mes de març de l'any 2012, es va fer servir el web amb l'adreça Radiokaos.cat. Fins a l'any 2015, Ràdio Kaos va continuar distribuint continguts per Internet.
    • Ràdio La Ribera Ràdio La Ribera va ser una ràdio lliure de L'Hospitalet de Llobregat que va distribuir els seus continguts per Internet durant pocs mesos. Cap a finals del mes d'agost de 2020, es van fer unes proves i es va posar en marxa el web. El 5 de setembre de 2020 es va publicar el primer indicatiu a iVoox i el dia 8 de setembre, els primers continguts. El mes de novembre, per culpa de la pandèmia de la Covid-19, el projecte va acabar. A finals del mes de maig de 2021, Ràdio La Ribera es va refundar amb el nom de Ràdio Aixa l'Hospitalet.
    • Ràdio Llibertina Emissora lliure del barri de Sants de Barcelona, promoguda per l'Ateneu Llibertari. Les primeres emissions les va fer des del 24 fins al 28 de novembre de 1980. Des de finals de desembre de 1980, va emetre regularment fins als primers mesos de 1982. Tenia els seus estudis als antics locals de la sala de teatre la Casona, al carrer Burgos, al costat del carrer Finlàndia. Una de les persones que hi va participar va ser el líder veïnal i anarquista Josep Pons.
    • Ràdio Lliure de Sant Adrià Membres de les ràdios La Campana de Gràcia, El Avispero, Ràdio Llibertina i Ràdio Gavina van muntar, a la planta setena de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besós, des del 16 fins al 21 de febrer de 1981, una emissora lliure. Era una iniciativa amb motiu de la celebració de la "Setmana per una alternativa ecològica a Sant Adrià". Uns mesos després, amb motiu de la Festa Major de Sant Adrià, els veïns del barri Nord van posar en marxa, el 5 de setembre de 1981, Ràdio Lliure de Sant Adrià, des d'un local cedit per l'Ajuntament, que poc després es van haver d'abandonar. Sortia pels 105,5 MHz. El dia 1 d'octubre de 1983, set dels seus integrants van ser expulsats del col•lectiu i van crear una segona Ràdio Sant Adrià, que va començar a emetre l'1 de desembre de 1983, als 92,4 MHz.
    • Ràdio Maduixa Primera ràdio lliure catalana que va fer les primeres emissions esporàdiques a Granollers l'any 1977. Inspirada, inicialment, per les emissores musicals pirates que transmetien des de l'oceà Atlàntic en vaixells, com Radio Caroline. Per això, el seu nom s'inspira en el tema dels Beatles anomenat "Strawberry Fields". Segons expliquen els seus promotors al web (www.radiomaduixa.com): "Ràdio Maduixa va ser l'evolució d'una experiència entre tècnica i musical d'un reduït nombre de persones que intermitentment i amb diferents noms vàrem experimentar amb la ràdio. Noms com Ona Contínua, La Ràdio Subterrània, etc. van ser les experiències que la van precedir". Un dels impulsors va ser Francesc Llopart. Després de les primeres experiències esporàdiques, a la primavera de l'any 1979, van començar les emissions més regulars. Quan Ona Lliure va començar una campanya en favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. A finals de juny va deixar d'emetre uns mesos. Les mateixes emissores també van fer emissions conjuntes a Barcelona, des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia, de l'11 al 24 de gener de 1980, quan aquelles instal•lacions van ser precintades per la policia i Ona Lliure va deixar d'emetre definitivament.Després de reprendre les emissions l'any 1979, Ràdio Maduixa es va mantenir activa a Granollers fins a l'any 1982.
    • Ràdio Mongui Emissora lliure del Poble-sec que oferia una programació fonamentalment musical. Va estar activa des de finals de l'any 1979 al 1980. Va retornar a les ones algunes setmanes a principis de 1982.
    • Ràdio Pica Salvador Palos Bagunyà "Salvattore Picarol", relacionat amb els impulsors de La Campana de Gràcia, com Eduard Delgado, sota "Promoció Independent Coordinació Artística" (PICA), comença les emissions de Ràdio Pica el dia 9 de març de l'any 1981. Inicialment, deia que transmetia des d'un vaixell seguint la tradició de les ràdios pirates europees en OM que sortien des de l'oceà Atlàntic. Els seus estudis estaven al carrer del Sol del barri de Gràcia. Els mesos d'octubre i novembre de 1981, va emetre dins d'Antena Alternativa, l'emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures, amb La Campana, Ràdio Farigola i el col•lectiu Ràdio Venus. Des de l'any 1982 fins al 1985, va tenir una àmplia audiència a Barcelona perquè se centrava en la música i la cultura alternativa. El 29 de gener de 1987 va ser tancada i no va poder reprendre l'emissió fins al febrer de 1991, compartint el dial amb Contrabanda FM. Des del 2 de juny de 1992, va estar sense programació un període curt. Des de juny de 1999 fins al febrer de 2010, va compartir la freqüència i el centre emissor amb Radio Gladys Palmera i, posteriorment, amb Ràdio Bronka. Després de disputes amb el grup Prisa, que van portar Salvador Picarol a ser embargat, Ràdio Pica va deixar d'emetre en FM l'any 2012 i va passar a distribuir els seus continguts únicament per Internet. L'any 1997, Josep Roca va escriure el llibre "Això és Ràdio Pica" (Laertes) i, l'any 2006, Fèlix Villagrasa va publicar el llibre "Una història de Ràdio PICA. 25 anys a contrapel" (Llibres de l'Índex).
    • Ràdio Pinsania Ràdio lliure de Berga que emet en FM i distribueix també els continguts per Internet amb l'objectiu de bastir un projecte de comunicació lliure i alternatiu. El seu antecedent va ser Ràdio Korneta. A mitjans de la dècada del 2000, alguns integrants de l'Ateneu Llibertari del Berguedà, que estava a l'edifici de Cal Corneta de Berga, van voler crear una ràdio lliure. Amb l'assessorament d'integrants de Ràdio Bronka de Barcelona i fent servir, a les primeres proves, un transmissor de Ràdio Korkó de L''Hospitalet de Llobregat van posar en marxa Ràdio Korneta a finals de l'any 2007. Per tal d'afrontar els problemes interns del col·lectiu, Ràdio Korneta es va refer com a Ràdio Pinsania i va començar a emetre l'1 de maig de 2009. Al seu web manifesten: "emetem quasi ininterrompudament a través d'un model autònom i autogestionat. Reivindiquem el tercer sector de la comunicació audiovisual (ni públic ni comercial), i ho fem des d'una posició d'alegalitat perquè no tenim autorització per emetre a través de l'espai radioelèctric i desobeïm els "drets d'autoria" i les lleis que emmordassen la nostra veu i la nostra cultura. Volem aportar un granet de sorra a la comunicació local alternativa i formar part activa d'un ampli ventall de mitjans lliures no dirigits per interessos econòmics i administratius". El seu nom es deu al carrer de Pinsania de Berga. Aquest carrer va a parar a la plaça de Sant Pere per darrere, envoltant així la parròquia amb aquest nom.
    • Ràdio Tau Ràdio lliure de Reus activa entre finals de 1985 i principis de 1989. La idea d'impulsar aquesta emissora venia per part d'El Llamp-Taula de cultura popular del Baix Camp, una associació situada al carrer del doctor Robert. Es tractava d'un grup de persones de perfil progressista i d'esquerres que feien servir els micròfons com a altaveu de denúncia social. En aquella emissora hi van prendre part, entre altres, Xavier Colom, Santiago Anglès, Josep Cartanyà, Jordi Sugrañes, Salvador Mallafrè, Carlos Iaquinandi i Xavier Joanpere.
    • Ràdio Trama Emissora lliure de Sabadell. Té les seves instal·lacions al Casal Independentista i Popular Can Casablanca de Sabadell. Ràdio Trama, a finals de l'any 2006, va començar a distribuir la seva programació només per Internet. El gener de 2008 va començar a emetre en FM per a Sabadell, gràcies a l'aportació de material per part d'altres projectes comunicatius alternatius del territori. Des de començaments del mes de desembre de 2008, Ràdio Trama va disposar d'un nou emissor més potent que permetia escoltar-la des de tots els punts de la ciutat. Entre els seus objectius inicials hi havia donar a conèixer una nova manera de fer i entendre els mitjans de comunicació i estendre la socialització de la cultura i del coneixement o oferir un espai als col·lectius que treballaven a Sabadell, perquè disposessin d'un mitjà per difondre la seva activitat a la ciutadania. Ràdio Trama està adherida a la Red Estatal de Medios Comunitarios.
    • Ràdio Troca Ràdio lliure de Premià de Mar que emetia en FM i distribuïa el seu contingut per Internet. Sortia des de l'antiga fàbrica Can Sempere de Premià de Mar. Aquella fàbrica, desocupada des de l'any 1998, va ser ocupada per alguns veïns de la localitat la tardor de l'any 2013. Allà van crear un centre social autogestionat. Ràdio Troca va començar a funcionar el dia 31 d'octubre de 2015 i va acabar d'emetre a principis del mes de gener de 2017. Can Sempere va ser desallotjat el mes de maig d'aquell any.
    • Ràdio Tse-Tse El 3 d'octubre de l'any 1993, Ràdio Tse Tse va iniciar les emissions a Terrassa. Des de la seva creació, Ràdio Tse-Tse es va vincular amb l'Associació de Veïns del Barri del Segle XX. Van acordar que aquesta associació cedia el local per poder retransmetre la programació radiofònica i que el president de l'Associació de Veïns també ho seria de la ràdio. L'any 1994 van rebre una ordre de clausura de la Generalitat de Catalunya. Els promotors de la ràdio van crear l'Associació Tse-Tse d'Amics de la Ràdio per donar-li cobertura legal. L'any 1994 es va editar el casset amb temes musicals "Ràdio Tse-Tse Llibertat d'Audició". Durant la seva existència van organitzar molts concerts, com Skacatalà el 3 de març de 1995 al Casino del Comerç. Els dies 29, 30 i 31 d'abril de 1995, Radio Kaos i Ràdio Tse-Tse van organitzar el Tercer Encuentro de Radios Libres del Estado Español, el segon s'havia fet a Santiago de Compostela, l'any 1994. Van crear la Distribuïdora LovePili de productes culturals alternatius i la revista "Mosca Tell". L'any 2002 van acabar les emissions i alguns dels seus integrants van crear Post Scriptum Ràdio.
    • Ràdio Venus Va començar a emetre l'octubre de 1981 dins d'Antena Alternativa. El 20 de novembre de 1981, el col•lectiu ja emet en proves amb un emissor propi i amb el nom de Ràdio Venus. El 2 de gener de 1982, va començar les emissions regulars. Tenia l'estudi al Casal de la Dona del carrer Sant Miquel del barri de la Barceloneta a Barcelona. El mes de gener de 1983, Ràdio Venus, Ràdio Farigola i La Veu Impertinent, tres ràdios lliures de barri a Barcelona, van fer públic un comunicat en què invocaven la necessitat d'existència de mitjans d'expressió per a grups de base i moviments populars: «Aquest tipus d'emissores apareix davant la impossibilitat d'accedir als mitjans oficials i la creixent necessitat d'un mitjà propi desvinculat de qualsevol política o grup econòmic» (...) «Entenem la llibertat d'emissió com una part de la llibertat d'expressió, exercida sense altres limitacions que les marcades per les possibilitats tècniques de la banda de freqüència modulada». Ràdio Venus va funcionar durant dos anys, fins al mes de febrer de 1984 quan el col•lectiu decidí auto dissoldre’s. La periodista radiofònica Pilar Sampietro va fer-hi programes.
    • Ràdio Àgora L'any 1983, alguns dels integrants de Ràdio Farigola van crear, a Nou Barris, la ràdio lliure Ràdio Àgora. Estava ubicada a l'Associació de Veïns del barri de la Prosperitat. L'any 1985, durant les mobilitzacions per a la paralització de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, va emetre un parell de dies des d'Ascó. A finals d'aquell any van acabar les seves emissions. Aprofitant les instal•lacions del nou Casal de Joves de Prosperitat, al carrer Joaquim Valls, l'any 1988, alguns membres de Ràdio Àgora van crear Ràdio Línia IV.
  • Musical
    • 17600 Ràdio 17600 Ràdio, emissora musical en línia del Tercer Sector, nascuda a Figueres el 9 de setembre de 2019, que es podia escoltar al web www.17600radio.com. El projecte estava impulsat per Tramuntana TV i Radio Cassette Night i estava encapçalat per Josep Serra i Carles Pujol. Oferia cançons d'èxit de tots els temps amb càpsules d'informació local.
    • 80 Éxitos Ràdio musical distribuïda per Internet des de L'Hospitalet de Llobregat, dedicada als èxits musicals de les dècades de 1970, 1980 i 1990. José Hidalgo és qui la va crear des de la pàgina 80Musica.com i des de la pàgina web hospitaletfm.com cap al juliol del 2010. Als primers anys tenia el nom en català "80 Èxits". El mes de gener de 2018, 80 Éxitos es va unir a l'Associació de Mitjans i Serveis Culturals en Ràdio i Televisió Local (AMSC). L'any 2024 es podia escoltar des de la pàgina hospitaletfm.com al costat de: Radio Dance, Radio del Amor, Románticas Inolvidables i Onda 80 Bellvitge.
    • 80s Club Radio 80s Club Radio era una ràdio musical per Internet que es va crear l'1 de gener del 2016 a Tarragona. La seva programació es basava en la música de les dècades de 1970, 1980 i 1990. El seu fundador va ser el productor musical i punxadiscos Gerard B-House, que havia treballat a la sala House de Valls. El seu web era 80sclubradio.com.
    • Amb2 FM Mola TV va ser fundada a finals d'octubre de 2003 pel Grup Mola Media de l'empresa Montcau Produccions de Sabadell. Aquest grup de comunicació va iniciar les emissions de la radiofórmula Mola FM, sense llicència, des de la muntanya de la Vallensana a Badalona per al Vallès, al cap de poc temps van deixar d'emetre i es va presentar al concurs de llicències d'FM convocat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya, aconseguint-ne una. L'any 2009 va tornar a emetre pels 89.4 MHz que fins aleshores havia ocupat SER Vallès des de Terrassa. El setembre de 2010, Mola FM va canviar el seu nom per Amb2 FM. La radiofórmula Amb2 FM va començar a emetre des de Torre de Collserola cap a Barcelona pels 96.6 MHz, que fins llavors havien compartit les ràdios lliures Ràdio Pica i Ràdio Bronka, que van resultar interferides. Amb2 FM emetia aprofitant que sí que tenia una llicència concedida als 89.4 MHz de Terrassa. El Departament de Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar la clausura d'aquesta emissió el desembre del 2010, que no es va fer efectiva fins al 27 de juliol de 2012. L'any 2013, el Grup Mola Media (Mola TV) amb Digital Hits Audiovisual va començar un altre projecte radiofònic: Digital Hits FM, que va iniciar les seves emissions l'11 de setembre de 2013 des de Puigcerdà, amb el centre emissor a la Tossa d'Alp. L'any 2014 Amb2 FM no sortia per FM i només transmetia en 3 múltiplex de la TDT. En la sessió del 3 de setembre de 2014 del ple del Consell Audiovisual de Catalunya es va aprovar l'adjudicació d'explotació comercial de 22 llicències de ràdio en freqüència modulada. En el cas de Montcau Produccions se li van adjudicar les llicències de Vic i Tremp que va destinar a Digital Hits FM. L'any 2023 Amb 2 FM emetia en FM a Barcelona i Girona, sense llicència, i en tres múltiplex de la TDT. A més distribuïa el seu senyal en directe. Al seu web figurava com a gestora l'associació sense ànim de lucre Associació GR5 Cultura i Societat de la Informació, amb seu a Sabadell.
    • Cadena Élite Manresa Cadena musical espanyola que es va crear a Granada, Andalusia, l'any 2001. A Manresa va començar a emetre en FM, sense llicència, el mes de setembre de l'any 2008 pels 103.4 MHz. Ho va fer durant poc temps, perquè l'any 2010 va desaparèixer de l'FM. A banda de continuar emetent en FM per quatre freqüències a Andalusia, l'any 2011 va obrir el seu web cadenaelite.es on també es podia escoltar la seva programació.
    • Canal Tulipa 4 Twitch.TV Ràdio musical per Internet creada a Sabadell. Distribuïa els seus continguts a Twitch, You Tube i al portal de ràdio en línia Zeno FM. Va començar l'any 2022. El canal de You Tube es va crear el 30 de novembre de 2021.
    • Country Shack Ràdio Country Shack Ràdio és la primera ràdio de música exclusivament americana de Catalunya. Distribueix la seva programació per Internet. Es troba a les xarxes socials com The Country Shack, que és el nom del nostre estudi. Va ser creada per Joan Balaguer l'any 2022. Country Shack Ràdio és una iniciativa sense ànim de lucre, de tipus cultural i musical per la promoció de la música popular nord-americana: Country, Blues, Jazz... Country Shack Ràdio oferia butlletins de notícies de Voice of America.
    • Dos Dos Radio Ràdio musical per Internet que va començar a distribuir la seva oferta el 19 de novembre de 2022. Tenia la seva seu al carrer Blasco de Garay de Barcelona. El portal on es podia escoltar era dos-dos.space
    • El Café del Mundo El Café del Mundo era una ràdio musical per Internet, que es va crear l'any 2006. Els seus promotors van ser Ricardo Mendivil, resident a Bogotá (Colòmbia) i Pedro Cantero, resident a Barcelona. Oferia una programació musical diversa: jazz, flamenc, bossa nova, son cubà i folk. El seu web era elcafedelmundo.com.
    • Emisora de la Buena Música Amb Radio Cachondeo, la emisora de la buena música va ser una de les primeres emissores musicals del Tercer Sector, no comercial, activa a finals de 1980 i 1981. La selecció musical i la presentació la feia una única persona. Sortia des del Barcelonès. Una mica abans la radiofórmula musical Radio Club 25, l'FM de Ràdio Terrassa, inaugurada l'1 d'octubre de 1979, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música".
    • Entre Amigos Flamenco Radio Ràdio musical per Internet amb seu a Badalona. Dedicada a la copla i la música flamenca. Va començar a distribuir els seus continguts el 4 de gener de 2021. Va néixer a partir del programa "Entre amigos", presentat per Manuel Santos Gordillo, que va començar a fer ràdio l'any 1984 a Radio Unión Catalunya. Després va fer programes a Ràdio Ciutat de Badalona i Radio Gramanet. Des de l'any 1997 fins a l'agost del 2005 va presentar a Santa Coloma Radio o Radio Kanal Barcelona el programa "Entre amigos". El va continuar fent a Radio Unión Cataluña fins a l'any 2008. Entre Amigos Flamenco Radio, des de l'octubre de 2022, comparteix la programació amb Radio Arquillos, una emissora en FM i per Internet creada al poble d'Arquillos y El Porrosillo de Jaén per l'Asociación Radio Arquillos FM amb l'ajuda de l'Ajuntament d'Arquillos. Va obrir el seu compte de Facebook el 14 de gener de 2021. Es podia escoltar al seu web entreamigosflamencoradio.es.tl.
    • Es mi radio Ràdio per Internet amb seu a Barcelona que va ser creada per Grup MTM Comunicación, que gestionava Serial Ediciones i Serial Música. Va obrir el seu compte de Facebook el 8 de maig de 2013. Va començar a funcionar el 15 de maig de 2013. El primer programa que va oferir era "Luces para el alma". El mes de febrer de 2014 es va començar a oferir el programa de Toni Peret "It's Your Time".
    • Flip Flap Ràdio Inicialment va ser l’emissora municipal de Linyola. Va néixer, a principis de 1998. Va ser fundada per Albert Huguet i Francisco Vargas, aficionats a la música “dance”. Emetia de dilluns a dijous, de 10.00 a 20.00, i de divendres a diumenge, de 10.00 a 00.00. La resta d'hores connectava amb Flaix FM. L’Associació Flip Flap Ràdio tenia la seva seu al carrer Pons i Arola de Linyola (Pla d'Urgell) Anys després la ràdio musical de Linyola va passar a ser Xtreme FM. Després d’uns anys sense activitat, a l’any 2020 Flip Flap Ràdio va tornar a emetre en FM, des de Lleida, i a distribuir la seva programació per Internet. Era una emissora musical del Tercer Sector. Oferia música dance, house i techno de les dècades de 1980, 1990 i 2000.
    • Fono Taxi Emissora musical barcelonina impulsada pel col•lectiu de taxistes barceloní Fono Taxi l'any 1982. Va ser clausurada l'any 1986. El 21 de gener de 1986 es va fer el primer intent de clausura, però uns dos-cents taxistes ho van impedir aquell dia. Posteriorment, va tornar a emetre, des de l'any 1997, com Radio Unión Catalunya i va tancar l'any 2006, però va tornar a emetre de nou l'agost de 2009.
    • Funky Tracks Radio Ràdio musical per Internet dedicada al gènere musical del "funky disco", creada per Toni Modulation. Sorgeix del programa "El búfalo cardíaco" presentat per Toni Modulation i emès per diverses ràdios fins al mes d'abril de 2016. Quan va acabar aquell projecte, immediatament, es va crear aquesta ràdio en línia. Funky Tracks Radio es va anunciar a Twitter el 7 d'abril de 2016 a You Tube i el 10 d'abril, a Twitter. El web on es podia escoltar, funkytracks.com, ja funcionava el 21 d'abril del 2016.
    • Garraf Ràdio Emissora musical per Internet que va començar el 4 d’octubre de 2022.
    • Gipsy Rumba Radio Gipsy Rumba Radio era una ràdio musical per Internet que es va crear a Barcelona. Oferia una programació musical basada en la música urbana rumbera, salsa "dembow", "reggeton", etc. El seu creador va ser Ricardo Cortés Millán "DJ Cortés". Va començar a funcionar a l'estiu de l'any 2021. En algunes de les seves primeres intervencions, Cortés, també identificava el canal com Flamenco Urban Music Radio. Va crear el canal de You Tube Gipsy Rumba Radio l'11 de gener del 2016. La pàgina web gypsyrumbaradio.blogspot.com es va crear el 4 d'agost del 2021.
    • Indie FM Ràdio musical per Internet, feta des de Barcelona, dedicada a la música "indie" i alternativa del panorama nacional i internacional. A Internet oferia la seva fórmula musical a indiefmonline.es. El seu web va començar a funcionar el mes d'agost de 2021. La primera llista de temes populars de la ràdio la va publicar a Twitter el mes d'octubre del 2022. No confondre amb Indie FM Radio que distribueix el seu contingut des del web indiefmradio.com.
    • Infinity Music Radio Ràdio per Internet que oferia música i espais humorístics des de L'Hospitalet de Llobregat. Es va anunciar per primera vegada el 29 d'agost de 2020 com un canal de la plataforma Listen2MyRadio. Va obrir el seu compte de Facebook el 19 d'octubre de 2020.
    • Jazz Radio BCN Jazz Radio BCN va néixer com una idea original d'Eduardo Murga. Va començar ha emetre com una petita ràdio local musical especialitzada en el jazz, el mes de gener de 2014. El mes de gener de 2016 va obrir el seu web a Internet i va començar a distribuir en aquesta xarxa la seva programació musical. En aquell moment anunciava que es podia escoltar per: iTunes, Sonos, Apple TV, Radionomy, Tune In, Icecast i Shoutcast. Des del juliol de 2022 va millorar la qualitat de l'àudio a Internet, fent servir un flux binari de 320Kbps. L'"streaming" d'àudio estava allotjat a la plataforma Shoutcast.
    • La Jungla Radio Sort Ràdio per Internet que donava com a ubicació la localitat de Sort. No oferia programació local. La seva continuïtat era gestionada pel portal de ràdio en línia Omega FM i el contingut es basava en el de la ràdio en línia espanyola La Jungla Radio . Omega FM Spain funcionava des del setembre del 2013. El compte de Facebook de La Jungla Radio Sort va començar el 2 de gener del 2021. El nom d'aquesta ràdio ve del programa "La jungla" de José Antonio Abellán. La ràdio per Internet La Jungla Radio va començar a distribuir els seus continguts a Espanya el 22 de gener del 2019, amb el programa "Bienvenido a la jungla" presentat per José Antonio Abellán. Entre la primavera del 2014 i el mes de gener del 2019, Abellán havia presentat "La Jungla 4.0" a Radio 4G. Aquest programa tenia els seus inicis el mes de setembre 1992 com "El Show de la Jungla", a Onda Cero Música. Per després passar a Cadena 100, com "La Jungla" fins a l'any 2005.
    • La Radio Canal 2 Emissora musical barcelonina del tercer sector que va funcionar l'any 1980.
    • La Radioactivitat Cap a l'any 1986, David Salamanya va crear a Santa Coloma de Farners una emissora local amb programació musical. Aquella emissora, l'any 1994, va passar a dir-se La Radioactivitat. Passats uns set anys, cap a l'any 2001, es va unir a La Radioactivitat l'emissora municipal de Vilablareix, al Gironès. Allà s'hi van obrir els nous estudis de l'emissora. Durant els últims dos anys de vida de Radioactvitat s'hi va afegir l'emissora municipal de Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme. La connexió entre les emissores es feia per Internet. Les tres ràdios feien desconnexions per donar informació local de tipus cultural. Quan el projecte La Radioactivitat es va acabar, cap a l'any 2011, l'Ajuntament de Vilablareix va demanar a Dídac Romagós, que hi col·laborava des de l'any 2001, que presentés una proposta per a impulsar una ràdio municipal. A inicis de l'any 2012, Dídac Romagós es va posar al davant de la coordinació de l'emissora municipal Ràdio Vilablareix. La ràdio va passar a programar música tan sols en català.
    • Live FM L'any 1998, L'Ajuntament de Campdevànol va decidir que l'empresa privada Live FM, amb seu a la localitat, gestionés la programació i coordinació de la ràdio. Gran part de la programació va passar a ser una radiofórmula musical. L'any 2009, l'Associació Catalana de Ràdio va denunciar el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), la Generalitat i l'Estat a l'emissora, Live FM de Campdevànol, per considerar que ocupava il·legalment una freqüència destinada a una ràdio municipal. L'entitat considerava que es tractava d'una emissora privada sense voluntat de servei públic. El mes de febrer de 2010, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre una carta del CAC avisant de l'existència de presumptes incidències en la gestió directa de l'emissora municipal de l'Ajuntament. En aquest sentit, recordava que la Llei de la comunicació de Catalunya de 2005 obliga la gestió directa d'aquest tipus de ràdios pels ajuntaments. L'alcaldessa, Núria López, va respondre al CAC que el conveni amb Live Produccions era anterior a la llei de 2005. A finals de l'any 2019, Live FM transmetia per quatre freqüències (Campdevànol, Pardines, Ripoll i Toses). Anys després, el novembre de 2020, l'Ajuntament de Campdevànol va rebre un primer avís del Ministeri de Transports de França en què els informaven que l'aviació civil de París havia detectat que la ràdio feia interferències des del centre emissor del Puig del Catllar, en el municipi de Ripoll, a les comunicacions dels avions de l'aeroport de Perpinyà. El febrer de 2021 van rebre un segon avís i,l'Ajuntament va decidir no prorrogar el contracte amb Live FM Produccions i acabar amb la irregularitat que la gestió de l'emissora municipal estigués externalitzat i amb una cobertura superior a la de l'àmbit local". Ràdio Campdevànol va passar a ser gestionada directament des de l'Ajuntament. El centre d'emissió va passar a estar en el cementiri de la localitat. Durant l'estiu de 2021 es va treballar en una graella de continguts. El mes de febrer de 2022 es va emetre el primer espai informatiu. Live FM va seguir transmetent com a emissora privada musical del tercer sector des de Ripoll i distribuint el seu senyal pel web de l'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès, una associació, sense ànim de lucre, creada l'any 2009 per un grup de persones de la comarca del Ripollès.
    • Mediterrani FM Ràdio musical “amateur i sense ànim de lucre” que distribueix la seva programació per Internet des de la ciutat de Barcelona. Va ser creada, inicialment, en FM per un radioaficionat, com una ràdio experimental, ocasional, lliure, personal i sense ànim de lucre. Les emissions eren esporàdiques, perquè les obligacions laborals i familiars només permetien al seu creador dedicar al projecte algunes nits i alguns caps de setmana. El projecte va començar a principis del 2000, amb emissions experimentals amb 1 watt des del barri del Clot, a Sant Martí. A principis del 2004 es va incrementar la potència arribant als 25 watt. Les emissions sempre vasn ser esporàdiques i purament experimentals. Com en pocs anys van començar a aparèixer emissores de gran potència a Barcelona que interferien i tapaven Mediterrani FM, el seu creador va finalitzar l'experiment d’emetre en FM. Però uns anys després, cap a l’any 2020, es va fixar en les ràdios que distribuïen la programació només per internet. Això va permetre iniciar la segona etapa de Mediterrani FM, només com a ràdio en línia. El seu web va començar a funcionar cap el mes de juny de l’any 2022. Pel que fa als continguts oferts a Mediterrani FM, tots els espais que inclou la seva programació compten amb el consentiment dels seus creadors i en la majoria dels casos són els mateixos els que faciliten els fitxers d'àudio.
    • Metal Flames Ràdio Ràdio musical per Internet dedicada als estils musicals Heavy Metal, Trash Metal, Gothic Metal, Black Metal, Melodeath, Hard Rock, etc. Va ser creada per Javier Salinas "Javi Flames". El mes de desembre de 2022 ja funcionava la pàgina web metalflamesradio.blogspot.com.
    • Music Rocks Radio Ràdio musical per Internet dedicada al pop i el rock de tots els temps, creada pel locutor Roman Armengol, a finals de l'any 2020. Volia ser un "remake" tribut al programa "Music Box" de Radio Club 25 de Terrassa. Roman Armengol va obrir el compte de Facebook Music Rocks Radio el 29 d'agost de 2012. Cap a l'octubre de 2012 va començar a presentar el programa musical "Music Box", a Ràdio Star de Terrassa. L'any 2018, el programa va passar a ser "Music Rocks" i es podia escoltar per diverses emissores. D'aquell programa va sorgir la creació d'una ràdio musical per internet, amb el mateix nom, 80 éxitos.
    • Nuclear Global Radio Ràdio musical per Internet que es va posar en marxar l'any 2022. La va crear el DJ Mario González, a Barcelona. Especialitzat en la creació de contingut musical "House" i "Techno House". El seu web era nuclearglobalradio.com va deixar de publicar continguts el 17 de novembre del 2023.
    • Omega FM Lleida Plataforma espanyola de canals musicals de ràdio per Internet que l'any 2024 oferia 5 canals. Es va crear el setembre de 2013. El seu gerent general era Alejandro Ferreiro, un DJ resident a Llarvén, un poble del terme municipal de Sort (Lleida). Per això, dins l'oferta d'Omega FM va funcionar Omega FM Lleida, que també tenia una freqüència en FM a Sort als 101.7 MHz.
    • Onda 80 Bellvitge Onda 80 Bellvitge és una ràdio per Internet que es va crear l'any 2014 al barri de Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat. Un dels seus promotors va ser José María Hernández, que havia participat en l'emissora d'FM Radio Bellvitge, que va funcionar de 1984 a 1987. Onda 80 Bellvitge oferia una programació musical de les dècades de 1980, 1990 i 2000. Onda 80 Bellvige va emetre esporàdicament, especialment, alguns caps de setmana de l'any 2014 al 2018. Va sortir pels 87.5 i 105.5 MHz. L'any 2024 es podia escoltar des de la pàgina hospitaletfm.com al costat de: 80 Éxitos, Radio Dance, Radio del Amor, Románticas Inolvidables i Onda 80 Bellvitge.
    • Onda 92 Emissora musical del Tercer Sector que tenia els seus estudis al carrer Monpedrós de Santa Coloma de Cervelló, activa des de l'any 1981. L'any 1983, amb altres emissores sense llicència van formar la Coordinadora de Emisoras Independientes de Cataluña (CEIC). Va ser clausurada l'any 1985.
    • Planeta Urbano Ràdio musical per Internet amb seu a Tarragona. Va començar a funcionar cap al mes d'octubre de l'any 2022. Programava música urbana dels estils "Dancehall", "Hip Hop", "Dembow", "Reggaetón", Salsa, Bachata, etc. El mes de desembre de l'11 de desembre de 2023 va fer pública la seva aplicació per a dispositius Android. A finals del mes de juliol de 2024 va deixar de funcionar.
    • RK10 Canal Musical Emissora musical del Tercer Sector de l'Hospitalet de Llobregat que va començar a emetre després que deixés de fer-ho RK2, cap a l'any 1985. RK10 Canal Musical va ser creada a finals de la dècada de 1980 per José Antonio Prieto, al barri de Sant Feliu de L'Hospitalet de Llobregat i va funcionar fins a mitjan dècada de 1990. José Antonio Prieto, l'any 1995, va passar a presentar programes a Antena 2000 de L'Hospitalet de Llobregat i l'any 1998 se'n va anar a viure a Andalusia. El mes de març de 2013 va posar en marxa Radio Sintonía, a Puente Genil (Còrdova), una emissora gestionada per l'Asociación Pro Radio Difusora Cultural.
    • RK2 Emissora musical del Tercer Sector de l'Hospitalet de Llobregat que va començar a emetre el mes de maig de 1982. Va ser creada per Juan Carlos Villón i Andreu Sabaté. Va deixar d'emetre cap a l'any 1985.
    • RTV2000 Antena Joven Cap a l'any 1979 i 1980 a l'Hospitalet de Llobregat es van posar en marxa quatre ràdios lliures i de barri: Radio Can Serra i Radio L'Hospitalet FM, Radio Estel i Antena 2000 Radio. Totes van tenir una curta durada. El nom d'Antena 2000 uns anys després es tornaria a fer servir per a un altre projecte a l'Hospitalet de Llobregat. A l'estiu de 1985, Luis Daniel Ramírez, quan va acabar d'estudiar Imatge i So a l'Instituto Oficial de Radio y Televisión, va posar en marxa Radio 2000 Hospitalet, una emissora musical del Tercer Sector que poc després va tancar. L'any 1991 va tornar a emetre amb el nom d'Antena Joven. A principis de l'any 1992 va estar un temps sense emetre per tornar-ho a fer cap al mes de maig de 1992 com RTV 2000 Antena Joven. L'any 1993 afirmava tenir una "autorització" escrita de la Generalitat per poder emetre com emissora cultural. L'any 1995, a Mollerussa, va funcionar Radio Antena Joven, una emissora del tercer sector amb una programació musical presentada en castellà, que no tenia relació amb aquesta de l'Hospitalet de Llobregat. L'agost de 1996 va passar a ser Antena 2000. El seu senyal es podia escoltar al Barcelonès i al Baix Llobregat. Va tenir els seus estudis a l'Hospitalet de Llobregat, a l'Avinguda de la Fabregada, 3 i a l'Avinguda Josep Tarradellas, 168 i, després, a Esplugues de Llobregat. Cap a l'any 2003 va formar part de la cadena espanyola Somos Radio, formada per un elevat nombre d'emissores sense llicència. El mes de gener de 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar el seu tancament i els responsables de l'emissora van presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals contra la Generalitat. L'octubre de 2009, Luis Daniel Ramírez va deixar la direcció de l'emissora per presidir l'Asociación de Damnificados por los Errores e Irregularidades de las Administraciones de Radiodifusión y Telecomunicaciones (ADEART). El 12 de febrer de 2010, la Generalitat va clausurar Antena 2000 que, en aquell moment, emetia des d'un centre emissor situat al barri barceloní del Carmel. El mes de març, els responsables de l'emissora van presentar tres denúncies contra personal de la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió. Quan Antena 2000 va complir trenta-cinc anys, l'any 2020, va tornar a emetre a Barcelona. En aquell moment distribuïa els seus continguts per Internet. (Dades pròpies i aportades per Luis Segarra, de "Guía de la Radio")
    • Radio 2000 Hospitalet Cap a l'any 1979 i 1980 a l'Hospitalet de Llobregat es van posar en marxa quatre ràdios lliures i de barri: Radio Can Serra i Radio L'Hospitalet FM, Radio Estel i Antena 2000 Radio. Totes van tenir una curta durada. El nom d'Antena 2000 uns anys després es tornaria a fer servir per a un altre projecte a l'Hospitalet de Llobregat. A l'estiu de 1985, Luis Daniel Ramírez, quan va acabar d'estudiar Imatge i So a l'Instituto Oficial de Radio y Televisión, va posar en marxa Radio 2000 Hospitalet, una emissora musical del Tercer Sector que poc després va tancar. L'any 1991 va tornar a emetre amb el nom d'Antena Joven. A principis de l'any 1992 va estar un temps sense emetre per tornar-ho a fer cap al mes de maig de 1992 com RTV 2000 Antena Joven. L'any 1993 afirmava tenir una "autorització" escrita de la Generalitat per poder emetre com emissora cultural. L'any 1995, a Mollerussa, va funcionar Radio Antena Joven, una emissora del tercer sector amb una programació musical presentada en castellà, que no tenia relació amb aquesta de l'Hospitalet de Llobregat. Després de l'estiu de 1995, l'emissora va adoptar el nom d'Antena 2000. El seu senyal es podia escoltar al Barcelonès i al Baix Llobregat. El 27 de febrer de 1997 va inaugurar els seus nous estudis a l'Hospitalet de Llobregat, a l'Avinguda de la Fabregada, 3. També va tenir els estudis a l'Avinguda Josep Tarradellas, 168 i, després, a Esplugues de Llobregat. Cap a l'any 2003 va formar part de la cadena espanyola Somos Radio, formada per un elevat nombre d'emissores sense llicència. El mes de gener de 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar el seu tancament i els responsables de l'emissora van presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals contra la Generalitat. L'octubre de 2009, Luis Daniel Ramírez va deixar la direcció de l'emissora per presidir l'Asociación de Damnificados por los Errores e Irregularidades de las Administraciones de Radiodifusión y Telecomunicaciones (ADEART). El 12 de febrer de 2010, la Generalitat va clausurar Antena 2000 que, en aquell moment, emetia des d'un centre emissor situat al barri barceloní del Carmel. El mes de març, els responsables de l'emissora van presentar tres denúncies contra personal de la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió. Quan Antena 2000 va complir trenta-cinc anys, l'any 2020, va tornar a emetre a Barcelona. En aquell moment distribuïa els seus continguts per Internet. (Dades pròpies i aportades per Luis Segarra, de "Guía de la Radio")
    • Radio 60 Ràdio musical per Internet creada a Sabadell. Va començar a funcionar el 15 de març de 2023. La seva programació oferia música de la dècada de 1960 i de la dels setanta fins a l'any 1979. Va durar poc temps, va deixar de funcionar a finals del 2023.
    • Radio 84 Emissora del Tercer Sector del barri de Les Planes de Sant Joan Despí. Activa des de l’inici de 1984.
    • Radio 90.5
    • Radio Agalaría Radio Agalaría era una ràdio musical per Internet que va crear Marc Vendrell l'any 2017 al portal listen2myradio . El seu web era radioagalaria.radiostream123.com. També distribuïa continguts a la xarxa social Tik Tok.
    • Radio Amistad (Barcelona) Emissora barcelonina del tercer sector, creada a principis de l’any 1985 pel periodista i escriptor Olegario Sotelo Blanco, propietari de l’editorial Sotelo Blanco. La programació de Radio Amistad era musical en la seva pràctica totalitat. Incloïa tres hores setmanals en gallec. Va emetre durant uns pocs mesos. Tenia els seus estudis al Passeig de Gràcia, 92 a La Pedrera (Casa Milà). En concret Radio Amistad estava situada molt a prop d'una de les sortides d'emergència de la sala de Bingo La Pedrera, del Centro Aragonés de Sarrià. Va tancar el 31 de maig de 1985, després que els funcionaris de la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra anessin a la Pedrera, seguint un pla d’actuació urgent, que va tancar una vintena d’emissores sense llicència.
    • Radio Bellvitge Al barri de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat va funcionar des de 1984 fins a 1987, en FM, Radio Bellvitge, Onda Verde. Sortia des del local de l'Associació de Veïns de Bellvitge. La ràdio tenia per eslògan "La diferencia está en el aire". El programa més escoltat era "Terra verda" fet pel Grup Ecologista de Bellvitge. En desaparèixer l'equip emissor va ser aprofitat per Radio Onda Libre de L'Hospitalet de Llobregat, que havia creat un dels components d'Antena 2000 quan aquesta va desaparèixer. Sortia de la Plaça de la Serp en el centre de L'Hospitalet de Llobregat. A finals de 1980 i durant una part de 1990 va funcionar una altra Radio Bellvitge, en aquest cas musical. Aquesta segona Radio Bellvitge va ser creada per un grup d'amics d'aquell barri per fer programes d'entreteniment i posar música. No tenia publicitat de cap classe. Radio Bellvitge va sortir pels 94.4 MHz.
    • Radio Cachondeo Amb l'”Emisora de la buena música”, Radio Cachondeo va ser una de les primeres emissores musicals del Tercer Sector no comercial, activa a finals de 1980 i 1981. La selecció musical i la presentació la feia una única persona: La voz del tebeo. Sortia des del Barcelonès.
    • Radio Canal Barcelona Radio Canal Barcelona, emissora musical del Tercer Sector, va començar a emetre l'any 1985. No té res a veure amb Radio Kanal Barcelona, que va sortir l'any 2003 quan Santa Coloma Ràdio va passar de Santa Coloma de Gramenet a la ciutat de Barcelona i va canviar de nom per aquest.
    • Radio Castigo
    • Radio Disco Emissora musical del Tercer Sector creada a Begues cap a l'any 1984. A l'any 1985 es va començar a identificar com Cadena Radio Disco Cataluña. Va estar activa fins al voltant de l'any 1986.
    • Radio Estilo Emissora de Sant Boi. Va començar a emetre en proves cap al mes de setembre de 1984.
    • Radio Estudio 5 Emissora de Barcelona que va començar a emetre el mes de novembre de 1984 i que va ser tancada a finals del mes de maig de l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència. Tenia els seus estudis a la Torre Catalunya, al capdavall de les Rambles.
    • Radio JM Emissora musical del Tercer Sector que va posar en marxa Óscar Fernández, cap al mes d’octubre de 1981, des de casa seva al carrer de Góngora de Badalona. Transmetia amb una emissora marca Pantec de 3 w. Anys després, l'Óscar Fernández treballaria com a tècnic de so a Onda Rambla. (Dades aportades per Luis Segarra, de “Guía de la Radio”)
    • Radio Joven de Alcover
    • Radio Montaña Emissora promoguda pel Casal de Joves del Poble Sec que feia emissions irregulars durant els anys 1984 i 1985 amb un emissor situat al Carmel de Barcelona.
    • Radio Music Emissora musical i comercial del tercer sector que va començar a emetre l'any 1980 a L'Hospitalet de Llobregat. Els seus estudis estaven ubicats a l'Avinguda Josep Tarradellas. Va ser clausurada cap a l'estiu de 1986. L'any 1982, amb Radio Azul (Rubí), Radio Besós (Santa Coloma de Gramenet) i Radio Llobregat (Viladecans) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes. Posteriorment, també va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l'any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant, aproximadament, un parell d'anys, mentre anaven tancant les emissores sense llicència que la formaven.
    • Radio Odisea Radio Odisea va emetre des del 26 de desembre de 1982. Després de parar una setmana, el 28 d'octubre de 1983 va començar una nova programació. Tenia la seva seu en un local al carrer de Manuel Bertrand del Prat de Llobregat. Va ser precintada el 7 de novembre de l'any 1985. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l'any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d'anys, aproximadament, mentre tancaven les emissores sense llicència que la formaven.
    • Radio Ondas Emissora barcelonina del Tercer Sector que tenia el seu centre emissor al Turó de la Rovira. Va començar a emetre cap a la primavera de 1985.
    • Radio Stereo Emissora musical del Tercer Sector que transmetia des de Barcelona. El centre emissor de 2 Kw era al barri del Carmel. Activa des de finals de 1984 fins a finals de 1986, aproximadament. Oferia una programació en gran part automatitzada. El juliol de 1985, l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, en col•laboració amb la sala Zeleste i Radio Stereo, van organitzar la Primera Mostra de Música al Carrer. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l'any 1984, i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d'anys, aproximadament, mentre es tancancaven les emissores sense llicència que la formaven.
    • Radio Studio Barcelona Ràdio musical per Internet creada a Sabadell. Va començar a distribuir la seva programació el 24 de gener de l'any 2021. Va obrir el seu compte de Facebook el 10 de desembre del 2020. El seu web era radiostudiobcn.com.
    • Radio Xiuxiu Ràdio musical per Internet, amb seu al Gironès, que va començar a distribuir la seva programació cap al mes d'abril de 2010. Oferia una programació de música "indie", música activa, música de sintetitzador, etc. El 15 de setembre de 2011 va obrir el seu compte a Twitter. El 10 de març de 2013 va posar en marxa la seva pròpia aplicació per a dispositius mòbils. El seu web era radioxiuxiu.com.
    • Ripollès FM Ripollès FM és una emissora del tercer sector que emet en FM des de Ripoll i, que també distribueix els seus continguts per Internet. L'any 2008, un grup de persones amants del sector radiofònic de la comarca del Ripollès, van iniciar un projecte de ràdio cultural sense ànim de lucre a través de la freqüència 98.7 FM. La programació era en un principi de contingut musical, però amb el temps es van anar incorporant diferents espais informatius i culturals. Al llarg dels anys de funcionament l'emissora va passar moments de dificultat jurídica per la manca de la concessió administrativa pertinent i fent front a diferents denúncies de l'Associació Catalana de Ràdio, l’associació del sector radiofònic privat català. Al seu compte de Facebook la marca Ripollès FM va començar a utilitzar-se l'1 de gener de 2023. La Llei 13/2022, de 7 de juliol, General de Comunicació Audiovisual, preveu a la seva disposició transitòria tercera, la possible legalització d'aquestes emissores sense ànim de lucre. L'Associació Amics de la ràdio FM Ripollès, a l’any 2022 tenia una porta oberta per una possible legalització o reconeixement com a ràdio del tercer sector. A l’any 2023, Ripollès FM tenia la consideració d'emissora comunitària, a l'empara de la Llei de la comunicació audiovisual estatal, i del Consell Audiovisual de Catalunya, que n'avalava el compliment dels requisits. A l’any 2023 Ripollès FM oferia una programació musical, combinada amb espais culturals i informatius. Comptava amb un bon nombre de col·laboradors i es volia consolidar una ràdio comunitària de referència a la comarca del Ripollès. L'Associació Cultural Amics de la Ràdio FM Ripollès té la seva seu a Campdevànol, al Carrer Raval núm. 1. (Informació facilitada per Josep Lloret, President d’Amics Ràdio FM Ripollès)
    • Ràdio 10
    • Ràdio ARRC L'Associació Ràdio Reggae Catalunya, amb seu a Torelló i una dotzena de socis, va crear Ràdio ARRC una emissora musical del Tercer Sector, autogestionada, dedicada al Reggae i la música de disco de la dècada de 1980. Un dels seus impulsors va ser Salvador Bardolet. Va començar a funcionar l'any 2006 només per Internet. Des de l'any 2007 va començar a emetre en FM, continuant distribuint els seus continguts per Internet des de la seva pàgina web. L'any 2019, al seu web va començar a fer servir la denominació Ràdio ARRC Internacional A l'estiu de 2020 va obrir el seu canal de Twitch.tv (Radioarrc)
    • Ràdio Antena Musical d'Horta Emissora musical del Tercer Sector del barri d'Horta de Barcelona. Activa des de l'estiu de l'any 1983 i fins a l'any 1987, aproximadament. Va ser la primera emissora en què la radiofonista Sílvia Tarragona va presentar temes musicals, cap a l'any 1987.
    • Ràdio Estudi 92 (Ràdio Studi 92) Ràdio musical del tercer sector, sense ànim de lucre ni ingressos d’anuncis publicitaris, feta des de Castellbisbal, que distribueix els seus continguts per Internet. Creada pel tècnic de so David Morral. Segons el publicat a la seva pàgina web: “La nostra raó de ser, és oferir un servei per a totes aquelles persones de Castellbisbal, que els agrada la ràdio, els agrada el català, i estimen la cultura, sigui quina sigui la seva expressió. També informar de les notícies i activitats del que passa a Castellbisbal”. Ràdio Estudi 92 té el seu origen, a l’any 1986, com a emissora experimental i sota el nom de Ràdio Disco. Transmetia amb un emissor d’1 watt de potència que arribava a un parell de carrers de Castellbisbal. Amb l’arribada l’any 1987 de l’emissora de ràdio municipal, Ràdio Castellbisbal, s’adopta el nom de Ràdio Studi 92. El nom escollit tenia la seva raó en el nomenament de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Quan a l’any 1989 tanca Ràdio Castellbisbal, Ràdio Studi 92 va iniciar una nova etapa amb la voluntat de cobrir la manca d’una emissora de ràdio local. A partir de l’any 1991, el projecte va anar creixent, millorant l’abast de l’emissora i oferint una programació basada en música, notícies i alguns programes de producció pròpia. Va estar un temps sense emetre i el 22 de juny de 1996 va tornar a les ones. Poc després, un requeriment de la Generalitat, per manca de permís d’emissió, va obligar al tancament de les emissions regulars de Ràdio Studi 92. El projecte va seguir endavant, de manera puntual, sota el paraigües de l’Associació per a la Ràdio a Castellbisbal (ARC). Per exemple es va poder transmetre la primera mitja marató de Castellbisbal, el novembre de 1996. Més endavant es va tornar a metre amb motiu de la quarta mostra del Comerç, la Industria i els Serveis de Castellbisbal, l’any 1998, i la cinquena Fira dels Pota-rojos, a l’any 2000. L’any 2001, l’entitat ARC, en compliment dels estatuts, i a causa de no haver pogut aconseguir una concessió per a l’emissió permanent en FM, queda dissolta, i el projecte de Ràdio Studi 92 queda abandonat temporalment. A l’any 2003 Ràdio Studi 92 comença a fer proves esporàdiques de distribució de continguts per Internet. Els impulsors del projecte, atesa la manca de freqüències disponibles per a emissores de caràcter cultural, va optar per aquest nou sistema de difusió. Es podien escoltar als portals Fortunecity i Lanzadera. Entre els anys 2004 i 2018 es va adoptar el nom d’Antena Catalana Ràdio. La programació s’oferia per Internet en “streaming”. A partir de l’any 2006 el projecte s’adreça a les persones de cultura i parla catalana, de qualsevol part del món. A l’any 2019, ja que la plataforma Zenoradio ho permetia es va mantenir el nom d’Antena Catalana Ràdio i es va recuperar el nom de Radio Estudi 92 per esdevenir de nou, la ràdio de Castellbisbal. (Informació pròpia i l’extreta del web Antenacatalana.net)
    • Ràdio Jove de Sitges La Ràdio Jove de Sitges abans tenia el nom de Ràdio Sitges fins que l'empresari Francisco Peris Mencheta va obrir una altra emissora de ràdio a Sitges, amb el nom de Ràdio Sitges registrat com a marca. Aleshores Jordi Raventós i els germans Matas de Sitges, fundadors del projecte, van haver de canviar el nom de l'emissora pel de Ràdio Jove de Sitges. La Ràdio Jove de Sitges va emetre des del 1982 fins al 1985. Els seus estudis estaven al primer pis del carrer Bonaire, 31 de Sitges. La seva programació era eminentment musical i pels seus micròfons van passar, en els seus inicis radiofònics, professionals tan destacats com Alfonso Arús, Jorge Salvador, Víctor Ollé i Joan Puerto (responsable més tard de RAC i RAC 105 durant molts anys). Documentació aportada per Ramon Hernàndez
    • Ràdio Punt Emissora musical del Tercer Sector del barri del Carmel de la ciutat de Barcelona. Feia servir indistintament els noms de Ràdio Punt i Radio Punto. Va començar a funcionar el mes de febrer de 1992, però al cap de poc temps va tancar. Va retornar a les ones el novembre de 1996 i va estar activa fins a l'any 2002, aproximadament. La seva primera ubicació va estar en una casa del carrer Tolrà, després va estar al carrer Passarell i, finalment, en el carrer Doctor Bové del Turó de la Rovira. Els seus promotors van crear l'Associació per legalitzar Ràdio Punt. (Informació pròpia i l'aportada per Luis Segarra, de "Guía de la radio")
    • Ràdio Sants Canal Musical Emissora musical del Tercer Sector del barri de Sants de Barcelona activa des de 1984 a 1987, aproximadament. Va ser la segona emissora en la qual la radiofonista Sílvia Tarragona va presentar temes musicals, cap a l'any 1987.
    • Ràdio Sitges online Ràdio musical que distribueix la seva programació per Internet. Va començar a funcionar l'any 2018, coordinada per Valentí Mongay Algunes de les persones que feien la seva programació van formar part de la Ràdio Jove de Sitges i la primera i original Ràdio Sitges. La Ràdio Jove de Sitges va tenir abans el nom de Ràdio Sitges fins que l'empresari Francisco Peris Mencheta va obrir una altra emissora de ràdio a Sitges, amb el nom de Ràdio Sitges registrat com a marca. Aleshores Jordi Raventós i els germans Matas de Sitges, fundadors del projecte, van haver de canviar el nom de l'emissora pel de Ràdio Jove de Sitges. La Ràdio Jove de Sitges va emetre des del 1982 al 1985.
    • Ràdio Top 20 Emissora de ràdio musical, sense ànim de lucre, que es podia escoltar en FM i, posteriorment, des de l'any 2003, també per Internet. Va néixer a Terrassa, l'any 1995. Cap a l'any 2009 va adoptar el nom d'Energy FM per poc temps, perquè va desaparèixer cap a l'any 2010. L'any 2010 es va recuperar el nom de Ràdio Top 20. El seu objectiu: "oferir un servei públic, cultural, no comercial, per les persones, entitats locals i col·lectius, de forma plural i oberta a tothom. Amb un gran ventall de continguts i la millor selecció musical que ha marcat història. Gèneres com el "house, makina, remember, progressive, electro"... Sessions en directe, programes d'actualitat musical, esdeveniments i molt més".
    • Scanner FM Scanner FM va ser la primera ràdio musical catalana en distribuir la seva programació en "streaming" per Internet. La van crear Bruno Sokolowicz, Carlos Medina i Vicente Argudo. Va començar a distribuir continguts per Internet el mes de maig de l'any 2004. Una particularitat és que no disposava de cap estudi per realitzar els seus programes. L'any 2005, Scanner FM va fer el seguiment dels tres dies que va durar el festival de música independent de Barcelona Primavera Sound. Per aquella programació va guanyar el Premio Ondas al "Mejor tratamiento informativo de un acontecimiento". Va ser el primer Ondas concedit a una ràdio d'Internet. L'any 2006 es van fer les primeres proves de distribuir la seva programació a alguns telèfons mòbils que es podien connectar a Internet. L'any 2007, per Internet, oferien quatre canals de ràdio: Scanner FM, Scanner BCN -en català-, Primavera Radio i Sonar Radio. Des de 2007 va començar a emetre en FM a Barcelona compartint les freqüències amb altres ràdios: Ràdio Gràcia i Ràdio Ciutat Vella. L'abril de 2008, Scanner FM va posar en marxa Primavera Ràdio, per fer el seguiment del Festival Primavera Sound. El Festival Sónar 2008, en coproducció amb Scanner FM, va posar en marxa la ràdio per Internet Sónar Ràdio el mes de maig de 2008. El mes de setembre de 2008, Scanner FM, Ràdio Pica i Radio Gladys Palmera van acordar compartir el dial 96.6 de l'FM a Barcelona per convertir aquesta freqüència en un referent de les músiques independents a través d'una programació musical pròpia de cada emissora en diferents franges horàries durant les 24 hores. L'any 2009, Scanner FM va afegir per Internet als seus canals ScannerFM, Scanner BCN, Sónar Ràdio i Primavera Ràdio fins a 10 nous canals musicals: Lounge, Folk, Hip Hop, Garage, Low, Psychodelia, Soul Classics, Pop Classics, Hipnotik Radio i La Mar de Músiques 09. D'aquestes noves col·leccions musicals sols La Mar de Músiques 09 es corresponia a un canal generat a partir d'un esdeveniment musical, com ho van ser Sónar Ràdio o Primavera Ràdio. El mes de juny de 2009, Scanner FM celebra el seu cinquè aniversari i va anunciar que abandonava l'emissió de la seva programació per Internet en el dial de l'FM. Des del setembre de 2014, Scann FM va disposar de la seva primera seu, en un local del barri del Raval. La inauguració es va fer el 15 de gener de 2015. L'estudi estava en un local del carrer Príncep de Viana del Raval de Barcelona. Va ser possible gràcies al projecte ideat per l'Espai Mentrestant i impulsat per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'ICUB, la Regidoria de Comerç i el Districte de Ciutat Vella. El projecte consistia en la revitalització i dinamització del carrer Príncep de Viana a través de la reutilització d'espais buits. Amb aquesta iniciativa es pretenia reactivar i dinamitzar aquest entorn amb projectes, negocis i propostes de caràcter cultural, vinculades a la música, a la creativitat, a l'educació o a la formació. El mes de desembre de 2018, Scanner FM va formar part de les primeres 13 ràdios que integraven la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona, creada dins del programa Cultura Viva de l'Ajuntament de Barcelona.
    • Sensació FM Sensació FM era una emissora musical del Tercer Sector que emetiaa Barcelona i el Vallès. Va començar a fer-ho el mes de maig de 2007. El lloc d'emissió va ser llogat a l'antiga Digital FM, una emissora del Tercer Sector que no tenia llicència, amb instal·lacions transmissores a Santa Coloma de Gramenet. Els estudis de la ràdio estaven a Sabadell. L'empresa propietària era Mediageneris, de l'empresari italià Nicola Pedrazzoli, propietari de les televisions Canal 50 de Sabadell i de Canal Català. Seguia un estil semblant al de Hit Ràdio, la fórmula musical que va sorgir de l'acord entre Blas Herrero, propietari de la marca Kiss, i Onda Rambla -que va funcionar des de finals de 2002 fins a l'estiu de 2004. Sensació FM, com sortia amb molta potència, va interferir a altres emissores del Tercer Sector (Alternativa Barcelona, Ràdio La Mina i Fem Ràdio) i a Ràdio Ullastrell, emissora municipal. Aquesta va posar dues denúncies contra l'emissora per interferències. El 25 de juliol de 2007, la Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat va cursar un expedient sancionador contra Sensació FM, per operar sense llicència i va notificar als seus propietaris que havien de cessar les emissions. Sensació FM va presentar diverses sol·licituds de llicència al concurs d'FM de 2008 sense aconseguir-ne cap per part del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Sensació FM va tancar voluntàriament les emissions de l'FM l'1 de desembre de 2008, però va continuar per Internet i per la TDT, des del dia 29 de gener de 2009, al múltiplex de Canal Català que es podia veure a Barcelona. Finalment, va tancar les emissions a través d'Internet i la TDT el 31 de juliol de 2009.
    • Som Reggae FM Ràdio musical del Tercer Sector, creada a S'Agaró, l'estiu de l'any 2009. Formava part del grup TV Costa Brava, que operava Joy FM. Per això durant uns anys es va identificar com Joy Som Reggae. Ràdio dedicada a "una varietat de gèneres no comercials com el Reggae, l'Ska, el Rocksteady, el Dancehall, el Dub, el drumb & Bass, el ragga jungle, l'ElectroSwing, el Roots i l'essència de les darreres fusions i mestissatges de cultures i ritmes musicals com la Rumba fusió". També oferia radiofórmules "que se sortien de la temàtica jamaicana com els gèneres JazzHouse, el trip hop, el chill out, el hip hop, el rockabilly..." L'any 2011, a més de l'FM, transmetia en un múltiplex de la TDT des de Palafrugell. Des de principi de l'any 2013 Som Reggae FM va connectar amb programes d'altres ràdios de la Península Ibèrica: "Estudi Trenta Set" (Ràdio Castellar del Vallès), "Sound System fm" (Ràdio Ciutat Vella), "Planeta Martos" (Vilassar Ràdio), "Skankin Reggae" (Ràdio Tossa), "Reggae Sessions" (El Prat Ràdio), "Radio Rasta" (Irraola Ratia Vizcaia) i "Siete Pulgadas" (RadioPolis Sevilla). ​Transmetia en FM i distribuïa la programació per Internet. El seu web es va obrir el mes de gener de 2016.
    • Tenkaichi Musical Ràdio musical per Internet dedicada a les cançons d'anime cantades en català. Selecció musical feta per "Tenkaichi Musical", la secció musical del pòdcast de "El Racó del Manga", produït pel web elracodelmanga.cat, des del 18 de març del 2019. L'any 2024 es podia escoltar. Tenkaichi Budōkai és el nom d'un torneig fictici d'arts marcials dins del manga i anime "Dragon Ball" (1984), d'Akira Toriyama.
    • Top Disco Radio "Top Disco Radio" va néixer com un programa de ràdio, l'abril de 2002. Estava presentat per Xavi Tobaja. Una de les emissores que l'emetia era Radio Star, de Terrassa. Més endavant, cap a l'any 2011, el programa va originar una ràdio musical per Internet amb el mateix nom, programada des de Santa Perpètua de Mogoda. El mes de desembre de 2019 es va crear el web topdiscoradio.com.
    • Urban Classics Urban Classics era una ràdio musical per Internet creada al barri d'Hostrafrancs de Barcelona per DJ Rami. Els seus estudis estaven al carrer del Moianes. Va començar a emetre el 22 de febrer de 2024. Oferia una programació musical "dance", "reggaeton" i pop. També anunciava un segon canal, Urban Radio. El seu web era urbanclassics.cat. El mes de juliol de 2024 ja funcionava.
    • Urban Radio Urban Radio era una ràdio musical per Internet creada al barri d'Hostrafrancs de Barcelona per DJ Rami. També emetia en FM. Els seus estudis estaven al carrer del Moianes. Va començar a emetre el 22 de febrer de 2024. Oferia una programació musical "dance", "reggaeton" i pop. També anunciava un segon canal, Urban Classics. El seu web era urbanradio.cat.
    • Wonder FM Radio Ràdio musical per Internet. Els seus eslògans: "l'emissora dance de les terres de Ponent" i "La Radio Dance de Lleida". El 29 de març de 2012 anunciava la seva pàgina web i l'emissió en la freqüència de 101.6. Va obrir el compte de Facebook Wonder FM Radio el 22 de març de 2012. El seu web era wonderfm.com.
    • Xtra FM Ràdio del Tercer Sector creada l'any 2002 a Santa Cristina d'Aro. Es definia com la "ràdio cultural de la Costa Brava", tot i que el que oferia era una radiofórmula musical adreçada al turisme de la Costa Brava. Era gestionada per l'Associació Ràdio Santa Cristina. L'any 2002 transmetia en FM i al mes de desembre ja es podia escoltar a Internet en Real Audio a la pàgina xtra.fm. Xtra FM va aprofitar la freqüència de l'emissora municipal Ràdio Santa Cristina que estava inactiva. Després va sortir per més emissors. L'Associació Catalana de Ràdio, el mes de febrer de 2010, va denunciar davant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya que tres emissores privades ocupaven il·legalment la freqüència de set ràdios municipals gironines. Es tractava de Live FM, Xtra FM i la Radioactivitat. En aquell moment Xtra FM sortia per les freqüències de Santa Cristina d'Aro, Castelló d'Empúries i Regencós. L'any 2015, Xtra FM va crear Xtraevents per organitzar festes musicals i d'animació de forma presencial. A l'estiu de 2018 es va posar en marxa el domini XtraFM.cat a Internet. Mitjançant l'Acord 88/2023, de 26 de juliol, el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va desestimar la sol·licitud presentada per l'Associació Ràdio Santa Cristina, en relació amb la freqüència 103.7 MHz de Sant Feliu de Guíxols.
    • Ànima Estel Ràdio Estel, l'emissora vinculada a l'Arquebisbat de Barcelona, el dia 9 de gener de 2023, va posar en marxa el canal en línia a Internet Més Estel, que es podia escoltar, tant des del web de Ràdio Estel com des de l'aplicació de l'emissora. Oferia una programació musical. El dia 11 de setembre de 2023, Més Estel va donar pas al canal Ànima Estel. La seva programació oferia la litúrgia diària, programes històrics de Ràdio Estel i la programació convencional, en hores diferents de les de l'emissió, i música religiosa i clàssica. Els oients de la programació de la temporada 2023-2024 podien seguir a Ànima Estel les Laudes i les Vespres des de Montserrat, així com el rosari a les sis de la tarda. Es reposaven programes històrics de l'emissora com 'Amb llum pròpia', 'Mar de claror', 'Missatge en una ampolla', i 'La cantata del Diumenge'. Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat, del Bisbat d'Urgell, està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal, 460 de Barcelona, a la cruïlla amb Rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.
    • Ébano Music Box Radio Ràdio musical per Internet dedicada a la música soul, funk i de fusió creada pel bloc Ébano Music Box, que portava Soul Funk De Funk. Va començar a funcionar el 30 de maig de 2020 al portal Zeno.FM. Funcionava des de Terrassa. La ràdio rebia el nom del pòdcast "Ébano Music Box", creat el mes de gener del 2018. En el moment d'obrir Ébano Music Box Radio també es van posar en marxa les ràdios musicals en línia Jazz Club Radio Box i R'n'B Radio Box, dedicat al "Rhythm and Blues" i el Neo Soul. L'oferta va anar creixent. El setembre de 2021 es van obrir els canals: Radio Funk & Soul Music, Smooth Jazz Radio Box i Slow Jams Radio Box. A l'estiu del 2024, Ébano Music Box operava set canals musicals a Internet: Jazz Club Radio Box, Smooth Radio Box, Jazz Fusión Radio Box, Ébano Music Box Radio, Funk Music Radio Box, Afro Music Radio Box i Soul Music Radio Box. El seu web era soulfunkdejazz.blogspot.com.
  • Penitenciària
    • Aktiva Radio Ràdio del Centre Penitenciari de Quatre Camins, ubicat a la Roca del Vallès. Cap a l'any 2007 funcionava en aquell centre Ràdio Contrapunt en FM. L'any 2010 va passar a identificar-se com Aktiva Radio. Més endavant es van fer programes radiofònics distribuïts per Internet. "Universo cultural: el magazine abierto" es va començar a produir l'estiu de 2011. El programa "Sentir-nos bé" va començar el mes de juny de 2012, arran de les Jornades TIC i Presó, va arribar al Mòdul 8 el mes d'agost de 2012. Més endavant es van començar a fer programes per Internet dins del Programa Alfa Digital, dedicat a les TIC i Dinamització Cultural a presons.
    • Centre Penitenciari Can Brians Està ubicat a Sant Esteve de Sesrovires. Amb l'objectiu de revitalitzar la ràdio del Centre Penitenciari de Can Brians, a l'estiu de l'any 2016 es van fer un seguit de tallers formatius per al personal i interns d'aquell centre, impartits per professors de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte volia reforçar el paper de la ràdio com a espai d'expressió i de creativitat, promovent l'educació i la cultura. A més, havia de servir per apropar els interns a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i per motivar-los, a través del treball en equip, a potenciar la lectoescriptura. Un grup d'estudiants de la Facultat de Comunicació de la UAB, posteriorment, van fer un voluntariat dinamitzat per la Fundació Autònoma Solidària. L'any 2017, a Can Brians 1 va sorgir el programa de ràdio per Internet "Ones femenines". I, l'any 2022, a Can Brians 2, "Los crazies"
    • Centre Penitenciari de Dones de Barcelona L'emissora va ser creada el 9 d'abril de l'any 1988 al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, al Poble Nou. L'emissió inaugural es va fer el 27 d'abril de 1988. El projecte de formació de les internes va començar a fer-se el mes de gener. Va ser una idea de la periodista Pepi Rafel i Durany, distingida anys després amb la menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació 2018. Uns anys abans, Pepi Rafel havia estat la impulsora de Ràdio TV del Clot. El projecte tenia el suport de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament de Justícia de la Generalitat i l'ajuda del professorat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a emetre els caps de setmana i posteriorment durant tres hores diàries, repartides entre el matí i la tarda. Els programes es feien en català, castellà i anglès. Molts anys després, l'any 2007, aprofitant el potencial d'Internet, es va posar en marxa un taller de ràdio que va donar origen a Ràdio Chévere. Algunes de les internes que participaven en els programes en aquell moment eren cubanes. Funcionava els divendres. L'any 2008, dues de les persones que la dinamitzaven des de fora de la presó eren Marcela Abuaff i Fernanda Zanuzz. Col·laboraven en el projecte algunes dones de Ràdio Paca, la ràdio per Internet del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. A l'estiu de 2008, un grup d'internes, gràcies al Punt Òmnia instal·lat al centre i gestionat per la Fundació FIAS, van fer la cobertura dels IV Jocs Olímpics Penitenciaris. A partir d'aquella iniciativa van crear Ràdio Horizonte , que més tard acabaria sent el ràdio-bloc "La Isla", a principis de l'any 2009, un espai on periòdicament apareixien talls d'àudio fets per les internes. L'any 2015, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona es va crear el magazín radiofònic "Femení Singular".
    • Centre Penitenciari de Quatre Camins Està ubicat a la Roca del Vallès Cap a l'any 2007 funcionava Ràdio 4K. Més endavant es van fer programes radiofònics distribuïts per Internet. "Universo cultural: el magazine abierto" es va començar a produir l'estiu de 2011. El programa "Sentir-nos bé" va començar el mes de juny de 2012, arran de les Jornades TIC i Presó, va arribar al Mòdul 8 el mes d'agost de 2012. Més endavant es van començar a fer programes per Internet dins del Programa Alfa Digital, dedicat a les TIC i Dinamització Cultural a presons.
    • Free Life Radio Free Life Radio va començar a produir continguts de temàtica musical per Internet el mes de juny de 2014 des del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En aquell centre també va funcionar des del gener de 2015 Radio Chiringuito.
    • Radio Chiringuito El Centre Penitenciari de Joves de Barcelona va començar a produir continguts de temàtica musical per Internet mitjançant Free Life Radio el mes de juny de 2014. Després es va posar en marxa Radio Chiringuito. Una activitat de la cooperativa Aixec al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, amb la col·laboració de Salut Mental Catalunya i la Direcció General de Serveis Penitenciaris. Segons els seus promotors: "És un projecte d'intervenció educativa amb Joves que es realitza dins del CP de Joves. D'una banda, el projecte té com a objectiu generar un espai grupal d'acompanyament al patiment mental en situació de privació de llibertat. De l'altra, donar a conèixer la xarxa de recursos comunitaris existents fora del CP en el camp de la Salut Mental". Aquest projecte radiofònic per Internet es concreta en una activitat setmanal i s'està duent a terme des de gener de 2015.
    • Radio Chévere L'emissora va ser creada el 9 d'abril de l'any 1988 al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, al Poble Nou. L'emissió inaugural es va fer el 27 d'abril de 1988. El projecte de formació de les internes va començar a fer-se el mes de gener. Va ser una idea de la periodista Pepi Rafel i Durany, distingida anys després amb la menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació 2018. Uns anys abans, Pepi Rafel havia estat la impulsora de Ràdio TV del Clot. El projecte tenia el suport de l'Ajuntament de Barcelona i del Departament de Justícia de la Generalitat i l'ajuda del professorat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a emetre els caps de setmana i, posteriorment, durant tres hores diàries, repartides entre el matí i la tarda. Els programes es feien en català, castellà i anglès. Molts anys després, aprofitant el potencial d'Internet, l'any 2007 es va posar en marxa un taller de ràdio que va donar origen a Ràdio Chévere. Algunes de les internes que participaven en els programes en aquell moment eren cubanes. Funcionava els divendres. L'any 2008, dues de les persones que la dinamitzaven des de fora de la presó eren Marcela Abuaff i Fernanda Zanuzz. Col·laboraven en el projecte algunes dones de Ràdio Paca, la ràdio per Internet del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. A l'estiu de 2008 un grup d'internes, gràcies al Punt Òmnia instal·lat al centre i gestionat per la Fundació FIAS, van fer la cobertura dels IV Jocs Olímpics Penitenciaris. A partir d'aquella iniciativa van crear Ràdio Horizonte, que més tard acabaria esdevenint el ràdio-bloc "La Isla", a principis de l'any 2009: un espai on periòdicament apareixien talls d'àudio fets per les internes. L'any 2015, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona es va crear el magazín radiofònic "Femení Singular".
    • Radio Modelo Radio Modelo va néixer al Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, a la setmana cultural de l'estiu de 1990. Disposava d’un emissor de baixa potència d’FM als 107.8 de l’FM. Dos dels seus impulsors van ser el criminòleg, Patxi Blázquez i l’educador social, Jordi Monleón. El monitor de música, Josep Illán, va ser un dels seus últims responsables. Des de l’abril de 2014 Radio Modelo va iniciar una nova etapa distribuint eles seus espais a Internet. En aquell moment van néixer programes com el “dMagaZine” de Radio Modelo. Aquell centre penitenciari del carrer Provença de Barcelona va ser clausurat el 8 de juny del 2017.
    • Ràdio Ona One Emissora en FM del Centre Penitenciari de Ponent a Lleida. L'any 2008 ja funcionava.
    • Una Veu a Wad-Ras L’emissora va ser creada el 9 d’abril de l’any 1988 al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, al Poble Nou. L’emissió inaugural es va fer el 27 d’abril de 1988. El projecte de formació de les internes va començar a fer-se el mes de gener. Va ser una idea de la periodista Pepi Rafel i Durany, distingida anys després amb la menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació 2018. Uns anys abans Pepi Rafel havia estat la impulsora de Ràdio TV del Clot. El projecte tenia el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Justícia de la Generalitat i l’ajuda del professorat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a emetre els caps de setmana i posteriorment durant tres hores diàries, repartides entre el matí i la tarda. Els programes es feien en català, castellà i anglès. Molts anys després, aprofitant el potencial d’Internet, l’any 2007 es va posar en marxa un taller de ràdio que va donar origen a Ràdio Chévere. Algunes de les internes que participaven als programes en aquell moment eren cubanes. Funcionava els divendres. L'any 2008, dues de les persones que la dinamitzaven des de fora de la presó eren Marcela Abuaff i Fernanda Zanuzz. Col·laboraven en el projecte algunes dones de Ràdio Paca, la ràdio per Internet del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. L’estiu de 2008, un grup d’internes, gràcies al Punt Òmnia instal·lat al centre i gestionat per la Fundació FIAS, van fer la cobertura dels IV Jocs Olímpics Penitenciaris. A partir d’aquella iniciativa van crear Ràdio Horizonte , que més tard acabaria sent el ràdio-bloc “La Isla”, a principis de l’any 2009, un espai on periòdicament apareixien talls d’àudio fets per les internes. L’any 2015, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona es va crear el magazine radiofònic "Femení Singular".
  • Política o sindical
    • La Voz de la España Nacional Emissora política barcelonesa, sense llicència, creada per l'Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista, una organització sindical amb projecció política constituïda el desembre de 1977 a Barcelona dins el Círculo Eugenio d'Ors fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l'any 1974. Va fer la seva primera emissió el dia 12 d'octubre de l'any 1979, festivitat de la verge del Pilar. El dia 15 d'octubre, va fer la segona emissió demanant l'abstenció en el Referèndum per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El dia del Referèndum, 25 d'octubre, va fer la tercera emissió i va començar a emetre regularment. Inicialment, enregistrava els espais prèviament a l'emissió i, alguns dies, posava l'emissor i l'antena en el Tibidabo i en altres a la muntanya del Carmel. Des del 6 de gener de 1980, l'antena estava muntada en una casa del Carmel i en una habitació hi havia l'emissor. Com emetia en la mateixa freqüència que alguna de les ràdios lliures de Barcelona, aquest fet va provocar fortes interferències. A mitjan mes de febrer de 1980 es van requisar els seus equips. Passats quinze dies, l'emissora va tornar a emetre amb un nou equip transmissor. El dia 1 de març de 1980, es va fer la primera emissió en directe i es va ampliar l'horari d'emissió. El dia 5 de maig de 1980, la Policia Nacional va presentar-se a la seu d'Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista, al carrer Nació, 26 de Barcelona, va interrompre el programa i va clausurar l'emissora.
    • Radio Pah Ciudad Hospitalet Va començar a distribuir continguts per Internet el mes de novembre de 2014. Ràdio de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca de l'Hospitalet de Llobregat, amb seu a Collblanc. L'any 2018 es va integrar a la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB).
    • Ràdio Independència
    • Ràdio Obrera Emissora del sindicat Comissions Obreres creada l'1 de maig de 1981. El mes de gener de 1983 va demanar una llicència a la Generalitat de Catalunya que no li va ser concedida. Activa fins a mitjan any 1984. Tot i que el dia 2 de desembre de 1984 va tornar a emetre amb motiu de la manifestació anti OTAN celebrada a Barcelona. Tenia els seus estudis al carrer Padilla de Barcelona, a prop de la Gran Via de les Corts Catalanes. Entre moltes de les persones que hi van participar hi havia l'actor Francesc Lucchetti i el periodista Antoni Traveria.
    • Ràdio Unitat pel Socialisme La coalició «Unitat pel Socialisme» estava formada pels partits Partit dels Treballadors de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionària, Moviment Comunista de Catalunya i OCE-B. Es va presentar a les eleccions del Parlament de Catalunya del 20 de març de 1980. Durant el mes de març, la coalició va posar en marxa a Barcelona una emissora de ràdio.
  • Pre-municipal
    • Radio L'Hospitalet FM (Pre-municipal) Emissora posada en marxa pel tècnic de so Francesc Casbas a casa seva, al passatge Milans de L'Hospitalet de Llobregat l'1 d'agost de 1979. Ell mateix va muntar l'emissor. També hi van participar Damià García Priu i Narcís Enríquez. El mes de setembre, Francesc Casbas va anar a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar que havia muntat una emissora a casa seva i va contactar amb el periodista municipal Juan Carlos Valero qui va començar a col•laborar amb Francesc Casbas. Des de finals de setembre de 1979 -cap al dia 25- Ràdio Estel va passar a ser Ràdio L'Hospitalet FM. Després d'un període de proves, el mes de novembre de 1979, a l'Ateneu de Cultura es va presentar Ràdio L'Hospitalet FM. Casbas va anar fins a Milà i va portar desmuntat un emissor d'FM de més potència. Les hores d'emissió es van ampliar i, al projecte, s'hi van incorporar Mercedes Luz i Francesc Perearnau. La nit del 5 de gener de 1980, Ràdio L'Hospitalet FM va recollir i repartir joguines a uns 300 nens del barri de La Florida de famílies sense recursos econòmics. El programa especial de la Nit de Reis es va fer cara al públic en el local de la bugaderia de Julián Crespo i va seguir en una habitació de casa seva, al carrer Jardín del barri de La Florida. El 16 de febrer de 1980, juntament amb Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'Ajuntament com a mitjans d'informació local, van ser precintades per la Policia Nacional. El ministeri de Transports i Comunicacions va obrir un expedient sancionador per emetre sense llicència. Va ser aleshores quan el ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet, presidit per l'alcalde Juan Ignacio Pujana, va declarar l'emissora de Ràdio L'Hospitalet FM com a entitat d'interès públic i va posar a la seva disposició els serveis jurídics municipals per defensar la causa que hi havia oberta en contra seva. L'Ajuntament, a més, va cedir uns espais del Palauet de Can Buxeres per instal•lar els estudis. El mateix alcalde va tornar a inaugurar les emissions el 24 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d'una comunitat. Pocs dies després, l'11 d'abril, es va produir un robatori de tots els seus equips i l'emissora va deixar de funcionar. Posteriorment, Francesc Casbas va participar en la creació de la ràdio municipal de la ciutat on hi va treballar com a tècnic. Anterior a l'emissora municipal de la ciutat, inaugurada el 1982.
    • Ràdio Ciutat de Badalona (Pre-municipal) Va començar l’any 1979, com una emissora del tercer sector, i sota titularitat pública municipal, el 7 de juliol de 1981. Ràdio Ciutat de Badalona va començar a emetre el Nadal de 1979 al barri de Dalt la Vila. Silvestre Ramon i Jordi Turtós, que serien poc temps després el primer director i el primer responsable de programes de l’emissora municipal, després de fer un treball universitari sobre la ràdio, van pensar que en podrien crear-ne una a Badalona. Per crear-la van entrar en contacte amb tres militants badalonins del Partit Socialista de Catalunya: Toni Serra, aleshores primer secretari del PSC a Badalona, Edelmir Sancho, responsable de temes culturals del parit i Felipe Ruiz Sabido -germà el regidor a l’Ajuntament Juan Felipe Ruiz Sabido. El primer emissor que van fer servir era un antic equip a vàlvules de Radio Calatayud. El tècnic de so Joan Vidal, net del creador de Ràdio Miramar, els va ajudar en els aspectes tècnics. Cap a la Setmana Santa de 1980 l’emissor es va espatllar i la ràdio va deixar de funcionar. Els primers intents de crear una ràdio municipal es van produir a principis de l’any 1980 quan el conseller de Participació i Promoció Ciutadana, Manuel Armentero, del PSUC, va proposar al govern municipal la seva creació. Degut a les confrontacions polítiques municipals del moment el projecte no va tirar endavant. El 18 de novembre de 1980 l’Ajuntament de Badalona va aprovar les “Normes reguladores del Servei Municipal del Ràdio Ciutat de Badalona i el mes d’abril de 1981 es va constituir el Gabinet Municipal de Mitjans de Comunicació. L’alcalde Màrius Díaz va encarregar la creació de l’emissora municipal a Silvestre Ramon, Jordi Turtós i Jordi Ferrerons. El dia 2 de juny de 1981 en un pis del número 20 del carrer del Mar, sobre el cinema Verbena, la futura seu de l’emissora, es va fer la primera reunió de l’equip promotor. A mitja tarda del 7 de juliol de 1981 es va començar a emetre un senyal indicatiu i una falca de promoció. La locutora era la periodista Marta Puértolas, qui durant un mes va compaginar la seva feina al programa Protagonistas de Luis del Olmo amb la presentació del programa de tarda de Ràdio Ciutat de Badalona.. Fins el dia 12 de juliol es van fer transmissions irregulars per ajustar els aspectes tècnics. El dia 13 de juliol va començar l’emissió diària i el mes de setembre es va fer el llançament definitiu de la programació. (Informació extreta del llibre “20 anys de Ràdio Ciutat de Badalona” de Jordi Martí Campañá i Joan Montornès, editat per Badalona Comunicació l’any 2002)
    • Ràdio Ponent (Pre-municipal) Es va crear l'any 1981 a Miralcamp (el Pla d'Urgell) com una cooperativa. Va emetre en proves des del 23 de desembre de 1981. El febrer de 1982, va començar la programació regular. Tenia un abast comarcal. El 17 d'abril de 1982, va ser clausurada. L'1 de maig de 1982, va reprendre les emissions perquè va aconseguir un permís administratiu. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Es va legalitzar com emissora municipal l'any 1983 i es va desplaçar a uns locals de Mollerussa. Durant uns anys, a la dècada dels noranta, va desaparèixer com emissora municipal i la seva freqüència la va utilitzar Flaix FM. L'any 2002, el grup Segre gestiona la freqüència quan l'ajuntament de Mollerussa recupera Ràdio Ponent com a emissora municipal.
    • Ràdio Sant Boi (Pre-Municipal) El febrer de 1979 va començar a emetre des d'un domicili particular, impulsada per un grup d'amics, amb José Luís Díaz al capdavant. Al principi les emissions eren puntuals i després van passar a ser regulars. El transmissor era autoconstruït. En aquella fase, el govern civil de Barcelona ja va voler tancar l'emissora. Després de les primeres eleccions municipals reben el suport de l'Ajuntament, el 15 de febrer de 1980, el Ple Municipal aprova els estatuts del Patronat Municipal de Ràdio Sant Boi. Va començar a emetre, com a emissora municipal, el 20 de maig de 1980, essent la primera del Baix Llobregat i la quarta de Catalunya. Pedro Morón va ser qui va presentar el programa inaugural amb la presència de l'alcalde de Sant Boi, Francesc Xavier Vila. En aquell moment ja es disposava d'un transmissor professional d'FM comprat a Itàlia. El 31 de juliol de 1980, el Govern Civil va ordenar el seu tancament. El consistori municipal, amb l'alcalde al capdavant, estava present en el moment que es va presentar l'inspector de la policia per impedir la clausura aquell dia. Després d'aquell dia, Ràdio Sant Boi va deixar d'emetre durant uns dies. El 6 d'octubre de 1990 va tornar a rebre una ordre de tancament que finalment el jutjat va anul•lar. Els primers estudis, com a emissora municipal, estaven al Palau de Marianao, que va ser la seu de Ràdio Sant Boi durant dos anys. Després van instal•lar-se provisionalment a Can Massallera (1982-1985). De 1985 a 2017, les instal•lacions de la ràdio van estar al carrer Torras i Bages. Els actuals estudis de Ràdio Sant Boi del carrer Jaume I van ser inaugurats el 12 de maig de 2017 i van permetre fer un salt qualitatiu a l’emissora per l’amplitud de les noves instal·lacions, la ubicació a peu de carrer, i les millores tècniques introduïdes. Algunes de les locutores i locutors durant la dècada de 1980 i principis de la de 1990 van ser : Maite Sadurní, Mercè Sas, Santi Torres, José Antonio Cabello, Antonio Carmona, José Luis Diaz, Pedro Morón, Javier Fuentes, Josep Pallarès, Miquel Murga i Alfons Murga. Alguns dels tècnics de so durant la mateixa època: van ser Damià Grima, Fernando Martinez i José Antonio Lozano.
  • Religiosa
    • Associació Evangèlica de Ràdio i Televisió de Catalunya Emissora religiosa del Tercer Sector que va funcionar en proves unes setmanes de l’estiu de 1985 a Barcelona .
    • Creciendo en Cristo Radio Ràdio cristiana evangèlica de la Iglesia Restauración de Terrassa, creada per Luis Miguel Quirós Saavedra. La seva programació oferia música religiosa evangèlica i el programa "Creciendo en Cristo". L'any 2020 ja s'oferien continguts de ràdio en línia al portal Tune in. Tot i que el programa religiós ja s'oferia abans en forma de pòdcast. El seu web, luismquiros.es, va començar a funcionar cap a l'any 2022. Tenia la seva seu a l'Avinguda de Madrid de Terrassa.
    • Dynamis Radio Emissora religiosa evangèlica del tercer sector. La va crear el pastor evangèlic Juan Cano, de la Iglesia Pasión por Cristo, a Madrid l'any 2012. L'any 2014 ja sortia per una dotzena de localitats de l'Estat espanyol. Va començar a emetre a l'FM de Barcelona i en un múltiplex de la TDT el mes d'agost de l'any 2021. La Generalitat de Catalunya li va obrir un expedient perquè no tenia títol habilitant per emetre a la banda d'FM. L'any 2023 encara se l'escoltava en FM i TDT amb espais en català i castellà.
    • La Veu dels Àngels Va funcionar des del 18 fins al 26 de setembre de 1993 amb motiu del 50è aniversari de la reposició de la nova imatge de la Mare de Déu dels Àngels al santuari dels Àngels (Sant Martí Vell).
    • Onda Paz Ràdio religiosa impulsada per l'Asociación Cultural de RTV Onda Paz. El seu impulsor va ser Julio Pérez, director del Consejo Evangélico de Barcelona i Pastor de la Iglesia Metropolitana de Barcelona Betania. Va iniciar les seves emissions a Barcelona, l'any 2000, a Girona ho va fer el 2006 i, a Tarragona, el 2019. També s'identificava com Ona Pau Catalunya.
    • Radio Amistad Emissora evangèlica creada a Sabadell pel pastor de l'Església Filadèlfia, Lisardo Cano Delgado, l'agost de 1987. El maig de 1989, la Generalitat incauta els equips de l'estudi i del centre emissor de Sentmenat. Poc després, Radio Amistad torna a emetre des de Collserola cap al Vallès i el Barcelonès. Posteriorment, trasllada la seva seu de Sabadell a Castellar del Vallès. Ocasionalment, l'any 1992, també van fer les emissions des d'una furgoneta.
    • Radio Bendición Digital Europa Ràdio cristiana evangèlica que distribuïa el seu contingut religiós a Internet des de Mataró. Hi participaven la Iglesia Senda Antigua Mataró (Concilio Evangélico Pentecostal Arca de Salvación), la Iglesia Verbo de Dios Mataró i la Iglesia Pan de Vida de Barcelona. A la seva pàgina de Facebook donaven com a adreça el carrer Bombers Madern i Clariana, de Mataró. La ràdio per Internet es va posar en marca el 6 de febrer de 2019, el mateix dia que es va obrir el compte de Facebook de Radio Bendición Digital Europa. El seu promotor era Octavio Peña Nova. Inicialment, va començar a distribuir continguts al portal Tune in i el mes de març de 2020 va obrir el seu web radiobendiciondigitaleuropa.org.
    • Ràdio Bona Nova Emissora evangèlica barcelonina promoguda per Agustí Rodés que va començar a emetre el 26 de juny de 1983.
    • Voz de Vida Radio Radio cristiana evangèlica per Internet promoguda per l'Asociación Cultural Voz de Vida Catalunya, amb seu al carrer Armand Obiols de Sabadell. Tenia relació amb la Misión Evangélica de Catalunya. Alguns dels seus impulsors del 2002 al 2011 havien fet el programa «En tertulia» a la ràdio en FM Onda Paz Barcelona. L'any 2012 es van inaugurar els estudis de Voz de Vida Radio a Sabadell. El programa "En tertulia" va passar a ser «Tarde de tertulia». El seu web era vozdevida.org.
  • Universitària
    • Blanquerna Ràdio Blanquerna Ràdio va ser l’emissora de ràdio a la carta per Internet que van fer els estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb seu a la Plaça de Joan Coromines. La seva inauguració es va fer el 19 de novembre de 2001 amb motiu de la inauguració de La Setmana de la Ràdio, que va organitzar aquella Facultat. Les jornades commemoraven els 25 anys de Ràdio 4 i, per extensió, de les emissions radiofòniques íntegrament en català. La presentació de Blanquerna Ràdio va anar a càrrec de Pere Franch i Eva Comas. Blanquerna Ràdio va estar activa a Internet fins a 2008.
    • Blanquerna-Universitat Ramon Llull Blanquerna Ràdio va ser l'emissora de ràdio a la carta per Internet que van fer els estudiants i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, amb seu a la Plaça de Joan Coromines. La seva inauguració es va fer el 19 de novembre de 2001 amb motiu de la inauguració de La Setmana de la Ràdio, que va organitzar aquella Facultat. Les jornades commemoraven els 25 anys de Ràdio 4 i, per extensió, de les emissions radiofòniques íntegrament en català. La presentació de Blanquerna Ràdio va anar a càrrec de Pere Franch i Eva Comas. Blanquerna Ràdio va estar activa a Internet fins a 2008. El dia 19 de maig 2011 Blanquerna-Universitat Ramon Llull va crear el seu canal a You Tube i el 8 de gener de 2024 va estrenar el seu canal de Pòdcast, amb el vídeo pòdcast "Blanquè?", produït per la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals.
    • Radio UAO CEU Ràdio per Internet de la Universitat Abat Oliba CEU. Aquesta universitat té el seu origen en el Centre Universitari Abat Oliba CEU, que va crear la Fundación San Pablo CEU com a col·legi universitari l'any 1973, mitjançant un conveni d'adscripció i col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEU és una institució benefico docent sense ànim de lucre. Els promotors de la Fundación CEU San Pablo pertanyen a la Asociación Católica de Propagandistas, organisme creat el 1908. El Centre Universitari Abat Oliba CEU va iniciar les classes a la seva primera seu, a l'avinguda Pearson de Barcelona, l'any 1974. L'any 1993 es va traslladar al Campus de Bellesguard, a la part alta de Barcelona, i va passar a ser el Centre Docent d'Ensenyament Superior Abat Oliba CEU. L'any 2003, la Universitat Abat Oliba CEU va ser reconeguda legalment. A Barcelona disposa de dos centres, la Facultat de Ciències Socials i l'Escola Politècnica d'Enginyeria. Els estudis de Comunicació i Periodisme disposen d'un estudi de ràdio digitalitzat al Campus de Bellesguard que es va estrenar l'any 2019. Algunes produccions puntuals es distribueixen per Internet.
    • Ràdio Art Ràdio Art era la ràdio universitària creada pels estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat Politècnica de Catalunya que distribuïa els seus continguts per Internet a través de l'adreça http://art.upc.es. Ràdio Art estava promoguda per Associats per la Ràdio de Telekos (ART) i va ser la primera ràdio universitària catalana d'Internet. Va començar a funcionar l'any 1999 en el Campus Nord de la Politècnica a Barcelona. Entre els estudiants que la van crear hi havia Esteve Serra. La seva intenció era promoure un nou mitjà de comunicació adreçat a tota la comunitat universitària. L'ETSETB posava l'espai, el suport i els equips informàtics, mentre que els programes anaven a càrrec dels alumnes. El primer cop que Ràdio ART va sortir dels seus estudis va ser amb motiu de la Telecogresca del 1999. Va convertir-se en el fil musical de diverses zones del Campus Nord, entre elles el Poliesportiu, perquè van començar a oferir la Radiofórmula musical Art Ràdio. El 16 de novembre de 2002 va presentar la seva programació al Casal de Joves de les Corts. El 22 de maig del 2003 va inaugurar el nou disseny del seu web. El pòdcast "Mossega la poma", creat el mes de maig de 2007, a partir de l'any 2009 es va enregistrar des de l'estudi de Ràdio Art de la UPC. Aquest espai va passar a formar part de la graella de programació d'aquella ràdio universitària. Aleshores va comptar amb el patrocini d'UPC School. En aquell moment, el programa estava conduït per Tomas Manzanares -el seu creador-, Raimon Lapuente i Marc Alier. Ràdio Art tenia el seu estudi a l'edifici Omega, 209 del Campus Nord de la UPC a Barcelona. El seu web va estar funcionat fins a finals de l'any 2012. El febrer de 2011 va començar a produir-se el pòdcast "Antes se molaba" des d'aquell estudi, fet per alumnat de l'ETSETB.
    • UAB Ràdio L'emissora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que transmet des del campus de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), s'identifica com UAB Ràdio . Es va inaugurar el 13 de febrer de 2015 coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio. Transmet en FM i alhora distribueix el seu senyal per Internet. UAB Ràdio forma part d'UAB Campus Media, projecte transmèdia de la Facultat de Ciències de la Comunicació que va impulsar Antoni Vidal, professor del Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual. El portal Campus Media allotja una televisió per Internet, UABTV i l'emissora UAB Ràdio. El 2 d’octubre de 2023 la ràdio universitària, UABràdio, juntament amb els altres canals de comunicació de la Facultat de Ciències de la Comuniació (UAB Mèdia), va engegar una nova temporada, en la qual volien potenciar encara més la combinació de l’acció docent, d’experimentació i l’adquisició de responsabilitats professionals.
    • UPF Ràdio UPF Ràdio és l'emissora radiofònica oficial de la Universitat Pompeu Fabra, que distribueix els seus continguts per Internet. Va ser creada l'any 2007 i va ser la primera ràdio universitària en distribuir els seus continguts en pòdcast de l'Estat Espanyol. L’any 2015 va renovar el seu web. Forma part de l'Associació de Ràdios Universitàries d'Espanya. L'emissora convida tots els membres de la comunitat universitària de la Pompeu Fabra a participar-hi. A més de fer currículum, adquirir habilitats comunicatives i passar-s'ho bé, participar a la ràdio de forma regular convalida 1 Crèdit de Lliure Elecció per curs a l’alumnat. UPF Ràdio està gestionada per un professor del grau en periodisme i té els seus estudis a l'Edifici la Nau, al Campus de Comunicació de Poblenou del carrer Roc Boronat 138 de Barcelona.
    • Universitat de Barcelona (Pòdcast) L'any 1999, un grup d'alumnes de la Universitat de Barcelona van realitzar un programa universitari a Ràdio Gràcia. Un conveni entre el Districte de Gràcia i l'emissora permetia als estudiants universitaris disposar de dues hores de dilluns a divendres per practicar amb aquest mitjà de comunicació. La primera universitat que ho va aprofitar va ser la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa de Ràdio Gràcia va durar fins al juliol del 2003. En el curs 2003-2004, la Universitat de Barcelona va distribuir alguns programes de ràdio en el seu web, duent a terme els enregistraments en uns estudis radiofònics externs. El juny de 2020, la Universitat de Barcelona va posar en marxa un nou web. El 10 de juny de 2020 va començar a distribuir "L'actualitat de la UB, en pòdcast". Dins d'aquesta Universitat existeix la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.