Una mostra sonora de la història radiofònica a Catalunya: programes, veus i emissores accessibles en línia.
Ràdio 4
Títol
Ràdio 4
Descripció
Emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d’Espanya que va començar l’emissió , en proves, el 10 de novembre de 1976. Inicialment, s’oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l’emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d’escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Inicialment, només es podia escoltar a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès i una part del Maresme. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.
Espai "Els col·laboradors de L'altra ràdio" amb un guió de Jordi Brunet sobre la propagació d'Ona Mitjana i algunes emissores distants que es poden escoltar des de Catalunya
Indicatiu de la ràdio, sumari, cartes rebudes, concurs amb premis de Ràdio Praga,"El mercat de L'altra ràdio", "La radioafició" amb Àngel Argemí (entrevista a Julià García i curs de morse amb Robert Villar), "Els col·laboradors de L'altra ràdio" amb Jordi Brunet (Ona mitjana), promoció del Digitext, Ràdio Antena del Penedès fa servir un indicatiu basat en un L'altra ràdio, freqüències de Ràdio 4, "Diàleg Dxista" amb Pedro Fontanillo de Radio Francia Internacional, "Les altres ràdios" ( LU6 Atlántica d'Argentina), l'informatiu de la radiodifusió mundial, avenç del contingut de la propera setmana, el Digitext per a MSX, sorteig de premis, comiat, indicatiu de la ràdio
Presentació, sumari de continguts, indicatiu del programa, explicació de l'advocat Fernando Garriga sobre la normativa europea que afecta a la Llei concursal espanyola i indicatiu
Espai "Una de espies a Begur", dedicat a Josep Pla. Fragment de l'adaptació radiofònica de l'obra " "Un de Begur", de Josep Pla. La la trobada del Miner amb dos empresaris alemanys, a la Guerra del 1914, en la qual accepta de treballar com a pràctic d'un submarí alemany
Careta del programa (veus Josep Maria Monegal i Conxita Cabistany) , repartiment (veu Eduard Elias ). Versió radiofònica d'"Antígona" de Salvador Espriu. Situació dels fets i dels antedecents dels personatges de l'obra. Diàleg de la primera escena de l'obra
Espai dedicat al Futbol Club Barcelona.
El fill del fundador del F.C.Barcelona Hans-Max Gamper Hässig recorda la figura del seu pare.
Història dels primers anys del F.C.Barcelona i de l'activisme polític. La figura del seu fundador Hans-Max Gamper Hässig. Altres moments de reivindicació política fets des del F.C.Barcelona.
La situació del club en acabar la Guerra Civil espanyola (declaracions del massatgista Àngel Mur), el cas de l'àrbitre Emilio Carlos Gruceta (testimoni d'Antoni Torres), els 50 anys del club, la figura de Ladislao Kubala, el 5 a 0 del Barça al Madrid l'any 1974.
Careta del programa, resum de la situació política del moment, entrevista a David Cid, portaveu dels Comuns al Parlament de Catalunya. Valoració de les divergències entre els partis espanyols Sumar i Podem i de la situació de l'acord dels Comuns amb Podem
Lluirament del Disc català de l'any 1980, al Teatre Barcelona. Presentació. lectura d'una carta del cantant Lluís Llach, repàs als guanyadors d'edicions anteriors, interpretació de la cantant Núria Feliu i conversa amb ella.
Presentació de la segona part del programa. Emissores que s'incorporen a la transmissió, Marina Rossell guardonada amb el "Disc català de l'any 1980" pel seu àlbum "Bruixes i maduixes". Mecànica de la votació. Conversa amb la cantant i interpretació d'un tema.
Identificació del programa i entrevista a l'escriptor Manuel de Pedrolo, guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Parla del seu poble, la ciutat de Barcelona, la seva infància, la Guerra Civil espanyola, i la recuperació de les institucions catalanes
Transmissió des de l'Espluga de Francolí de la Nit de Santa Llúcia, la Festa d'Òmnium Cultural de les Lletres Catalanes, En aquella edició, presentada per Montserrat Minobis de Ràdio 4. Parlament de Ventura Gassol