Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Radio 5 (Radio Peninsular)

Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. L'any 1981, va canviar el seu nom pel de Radio 5, fins al seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona (Radio 5). La seva escassa rendibilitat va provocar, el 18 d'abril de 1994, la seva reconversió en la radio fórmula informativa Radio 5 Todo Noticias i, després, RNE Radio 5 Información el 2013.

Cadena 13 Barcelona

Ràdio Avui va néixer com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa.Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià.Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrere la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrere el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC".La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials.A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). El juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar.El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona.El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona.Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores.L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va aconseguir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13, que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova des de l'1 d'octubre.A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passa a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573).

Ona Lliure

Entre el col•lectiu promotor d'Ona Lliure hi havia alumnes i professors de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona -que havia obert el curs 1971-72- com Emili Prado, Rosa Franquet, José Luis Terrón o Mar Fontcuberta. Emili Prado va ser el primer llicenciat de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB que va llegir la seva tesi doctoral amb el títol: «Les ràdios lliures a Itàlia, de l'esplendor a la crisi». En el col•lectiu també hi havia el periodista Xavier Rius Sant, relacionat amb els moviments pacifistes i d'objecció de consciència, i el tècnic de so Manel Martínez. La visita a Barcelona de Félix Guattari, un intel•lectual francès implicat en els camps de la psicoteràpia, la filosofia i la semiòtica que tenia relació amb el moviment de ràdios lliures a França i Itàlia, va propiciar que Emili Prado, José Luis Terrón i algunes persones més assistissin a la trobada de ràdios lliures ALFREDO celebrada el 16 de març del 1978 a París. ALFREDO era la suma de les inicials de les coordinadores d'emissores lliures de França, ALO, i d'Itàlia, FRED. Pocs mesos després, Ona Lliure va emetre per primera vegada el 25 de juliol de l'any 1978 durant les "Jornades internacionals contra la repressió" que es van celebrar a Santa Maria de Corcó (Osona). L'emissió es va fer des d'una tenda de campanya fent servir un micròfon sense fils transformat com a emissor. Ona Lliure també es va identificar com Ràdio Bruixa. Els dies 23 i 24 de setembre, Ona Lliure va emetre, ja des de Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè, en col•laboració amb l'Associació de Veïns del Poble-sec. En aquella ocasió, Ona Lliure alternava el seu nom amb el de Ràdio Poble-sec. Es reivindicava la recuperació per al barri d'un edifici del qual s'havia apropiat el Frente de Juventudes, després de la Guerra civil. El seu objectiu principal, en paraules d'un dels seus promotors, José Luis Terrón- ser un "instrument per donar la paraula a la gent".El nom d'Ona Lliure es va triar perquè el col•lectiu promotor volia impulsar la creació del moviment de ràdios lliures a Catalunya, més que crear una emissora amb personalitat pròpia. Després de sis mesos d'organització del col•lectiu i dels recursos necessaris, Ona Lliure va començar les emissions "regulars" el dia 4 d'abril de l'any 1979 des d'un pis llogat situat al carrer Ludovico Pío 10 -Lluís el Piadós- de Barcelona, a prop de l'Arc de Triomf. Es feia servir una antena, un equip emissor d'uns 20 watts, construït pel tècnic de so Manel Martínez -que havia modificat un transmissor de la banda de radioaficionats de 144 MHz-, un petit mesclador portat d'Itàlia, un giradiscs i una platina de casset. El 19 d'abril, Ona Lliure és precintada per primera vegada per tres funcionaris del Ministeri de Cultura acompanyats de dos inspectors de policia. Ona Lliure recorre judicialment contra el precinte, que considera atemptatori contra la llibertat d'expressió i anticonstitucional, i denuncia el Ministeri de Cultura, perquè segons la llei vigent el precinte no és de la seva competència. Pocs dies després del tancament es van fer dues assemblees de suport al pati de lletres de la Universitat de Barcelona. El col•lectiu d' Ona Lliure decideix sortir de nou el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, i instal.la una parada a les Rambles, on col•loca un equip de so amb el qual es podia escoltar el programa de l'emissora. Les emissions continuen amb programes autogestionats per grups de base: gais, ecologistes, objectors de consciència, feministes, treballadors...El dia 15 de maig de l'any 1979, Ona Lliure és precintada per segona vegada. En aquest cas el precinte afecta tant els locals de l'emissora com els d'un centre d'estudis socials veí que no tenia lligam amb l'emissora. L'ordre de clausura prové del jutjat d'instrucció número tres de Barcelona a instàncies d'una denúncia efectuada pel governador civil de Barcelona, senyor Belloch Puig, en què acusava Ona LLiure de "desacato a la autoridad y grave alteración del orden público". Pocs dies després, el jutge arxiva el cas per manca de proves i ordena el desprecinte de les instal•lacions de l'emissora el dia 28 de maig i l'endemà Ona Lliure torna a estar en antena. Però el dia 30 de maig, els funcionaris del Ministeri de Cultura, acompanyats per inspectors de policia, precinten per tercera vegada l'emissora. Aquesta vegada, l'ordre de precinte procedia del Ministeri de Cultura per decisió expressa del Director General de Radiodifusió i Televisió. Les incidències del precinte són retransmeses en directe en el programa "Vida quotidiana". Ona Lliure impulsa la creació d'una Coordinadora de Ràdios Lliures i comença una campanya a favor de la despenalització de les ones, que culmina amb un festival per la llibertat d'emissió que se celebra el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. Del 14 al 17 de juny se celebra a Barcelona la primera trobada de Ràdios Lliures de l'Estat espanyol amb representants de Catalunya, País Basc i País Valencià. L'endemà, el 18 de juny de l'any 1979 es publica al Butlletí Oficial de l'Estat el Reial Decret de Presidència del Govern pel qual s'estableix el Pla Tècnic Transitori del Servei Públic de Radiodifusió Sonora en Ones Mètriques amb Modulació de Freqüència fet a la mida per a avortar el moviment de ràdios lliures. El decret reserva a l'Estat la titularitat del servei de radiodifusió en FM i diu que podrà fer concessions d'explotació a institucions i empreses privades. La manca de concessió determinarà la immediata clausura de l'estació que funcioni sense concessió. La Coordinadora de Ràdios Lliures decideix seguir amb la lluita per la llibertat d'expressió i per la despenalització de les ones. Basant-se en el dret a la llibertat d'expressió reconegut en la Carta dels Drets Humans, de la qual l'Estat espanyol és signatari, i en la Constitució. Tot i això, a finals del mes de juny, Ona Lliure va deixar d'emetre un temps, com també ho va fer Contra Radio i durant l'estiu La Campana. Del 12 al 14 d'octubre es va celebrar la segona trobada de ràdios lliures i el dia 22 d'octubre de 1979, Ona Lliure torna a emetre i ofereix un programa elaborat conjuntament per totes les emissores existents que van reprendre les emissions (Contra Radio, La Campana, El Avispero). Es va tancar per quarta vegada el 9 de gener de 1980. El col•lectiu va passar a emetre des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia l'11 de gener, amb les altres ràdios lliures actives, fins que el 24 de gener de 1980 la policia per ordre el Govern civil van precintar les instal•lacions i els equips de La campana de Gràcia i Ona Lliure va ser clausurada per cinquena vegada. Es van detenir una vintena de persones que l'endemà van quedar en llibertat. Poques hores després tres partits polítics -Partit Socialista de Catalunya , Partit Socialista Unificat de Catalunya i Nacionalistes d'Esquerra es van pronunciar contra l'atemptat a la llibertat d'expressió que significava la clausura de les instal•lacions de La Campana. El 9 de febrer de 1980, la policia va dissoldre una manifestació de protesta a La Rambla. Mesos després, en el judici posterior, totes les persones van ser absoltes. Ona Lliure, però, ja no va tornar a les ones i La campana de Gràcia va reprendre les emissions poc després del seu tancament des de la torratxa de la Plaça de la Vila de Gràcia. Ona Lliure, però, va estar present el 23 de maig de 1980 a la festa míting al Palau dels Esports de Barcelona sota el lema «Per la llibertat d'expressió, per la llibertat d'emissió» organitzada per la Coordinadora de Ràdios Lliures. Ressenya feta amb informació pròpia, l'aportada per José Luis Terrón i la publicada per Emili Prado el 1980 a "El desenvolupament de les ràdios lliures a Espanya". Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 1, 155-167. Consultable a: https://ddd.uab.cat/record/33690

Antena Alternativa

Antena Alternativa es va crear després de la primera Trobada de Ràdios Lliures de Catalunya celebrada els dies 10 i 11 d'octubre de 1981 a Barcelona. Emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures que va emetre des de Barcelona els mesos d'octubre i novembre de 1981 amb la participació de La Campana, Ràdio Farigola, Ràdio Pica i el col•lectiu Ràdio Venus. Sortia des del barri de la Barceloneta, al carrer Sant Miquel, 15, amb els equips de La Campana de Gràcia, que s'havien hagut de treure de la torre del rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia quan van començar les obres de rehabilitació.

Contrarradio

Ràdio lliure de Barcelona. Està activa, irregularment, des del 13 de juny de 1979. Quan Ona Lliure va començar una campanya a favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per a la llibertat d'emissió celebrat el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contrarradio i La Campana. Contra Radio no va tornar a emetre fins passats uns mesos. Des del 13 fins al 14 d'octubre de 1979, es va celebrar la segona trobada de ràdios lliures. El dia 22 d'octubre de 1979, Ona Lliure va tornar a emetre i totes les emissores existents van reprendre les emissions (Contrarradio, La Campana i El Avispero). Contra Radio va tenir una activitat més regular des d'aquella data i fins al mes d'abril de 1980. Entre els seus integrants hi havia alguns periodistes i persones afins a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Contrabanda FM

El Col•lectiu Contrabanda es va crear el 1988 a Barcelona. El desembre de 1990, Contrabanda FM va començar a emetre en proves, compartint el dial amb Ràdio Pica. Va iniciar la programació regular el 15 de gener de 1991. L'any 2012, Contrabanda FM va rebre una ordre de tancament de la Generalitat. A finals del mes de desembre de 2020, va haver de desmuntar les seves instal•lacions del Turó de la Rovira de Barcelona per evitar que fossin precintades per la Guàrdia Urbana juntament amb les d'altres emissores del Tercer Sector, en compliment d'una sentència judicial. El mes de març de 2021, van tornar a emetre a la banda d'FM. En aquell moment es va deixar el pis de la Plaça Reial per passar a l'Ateneu Enciclopèdic, del carrer Reina Amália de Barcelona. Entre els membres del col•lectiu dels primers anys hi havia Rolando del Guerra (Rolando d'Alessandro), Genoveva Gómez o la periodista Doris Bueso, fundadora de l'Agència d'Altres Informacions.

Coordinadora de ràdios lliures

Després del tercer tancament d'Ona Lliure, el 30 de maig de 1979, va impulsar la creació de la Coordinadora de Ràdios Lliures. L’emissora va començar una campanya a favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per a la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. Les mateixes emissores també van fer emissions conjuntes a Barcelona, des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia, de l'11 fins al 24 de gener de 1980, quan aquelles instal•lacions van ser precintades per la policia i Ona Lliure va deixar d'emetre definitivament. El 23 de maig de 1980, la Coordinadora de Ràdios Lliures (Ona Lliure, La Campana de Gràcia i El Avispero) va celebrar una festa i míting al Palau dels Esports de Barcelona del carrer Lleida sota el lema «Per la llibertat d'expressió, per la llibertat d'emissió». Va comptar amb la col•laboració del Comitè per la Llibertat d'Expressió, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. La festa míting coincidia amb el moment que l'afer de les ràdios lliures passava de les mans del ministeri de Cultura a les del ministeri de la Governació i es començava a aplicar el Decret del juny de 1979 sobre el control de la radiodifusió.

La Campana

Ràdio lliure de la vila de Gràcia que va iniciar l'emissió irregular el 13 de juny de 1979, dies després del tercer tancament d'Ona Lliure. Ona Lliure havia començat una campanya en favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. La Campana va sorgir per iniciativa del radiofonista Eduard Delgado amb persones properes a «Anella, serveis creatius», com el músic i radiofonista Jordi Roura o Miquel Colomer. L'espai pilot el va enregistrar el realitzador radiofònic Pep Adell i les falques de les primeres emissions les va preparar en Jordi Roura amb un equip de veus professional -les actrius Maria Jesús Andany i Maria Vilanova i el mateix Eduard Delgado- i persones del barri. Als inicis, van comptar, també, amb l'ajut del tècnic de RNE a Catalunya, Ramon Castellví. Els tres primers programes es van enregistrar mentre s'anava canviant de lloc d'emissió. La primera emissió es va fer des de la casa d'Eduard Delgado, radiofonista que havia treballat al servei en castellà de la BBC i a Ràdio 4, al carrer Santa Magdalena. El primer programa es va emetre el 13 i 14 de juny de 1979. El segon, del 18 al 21 de juny. I el tercer del 25 al 28 de juny. La Campana continuava transmetent des de diferents pisos i terrats de Gràcia. El nucli fundador va durar poc temps. El projecte el van continuar altres persones de la vila de Gràcia, algunes relacionades amb la Llibreria de la Llibertat del carrer de Berga, a tocar del Mercat de la Llibertat. Des del 14 d'agost de 1979, es van fer les primeres emissions en directe des de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, durant els dies de la Festa Major de Gràcia. Posteriorment, les emissions es van aturar. El dia 23 d'octubre de 1979, La Campana va reprendre les emissions i des del mes de novembre va començar a oferir una programació més regular, després de fer millores en les seves instal•lacions. Tenia un petit estudi a la Plaça Trilla i l'antena estava posada a la torre del rellotge de la Plaça de la Vila. Va ser precintada el 24 gener de 1980 quan les havia cedit a Ona Lliure que era tancada per cinquena vegada per ordre del governador civil de Barcelona. El 28 de gener de 1980, La Campana va reprendre les emissions. Durant uns mesos es van fer les emissions des de diferents terrats de Gràcia. Un altre indret on va tenir el seu estudi va ser l'Ateneu Llibertari de Gràcia. El dia 1 d'octubre de 1980, es va fer el judici de faltes als detinguts de La Campana durant el tancament del mes de gener. Tots van ser absolts. El novembre de 1980, l'estudi estava a sota de les escales de la torratxa de la plaça de la Vila de Gràcia, amb la complicitat de la regidora del Districte Mercè Sala. Del 16 al 22 de febrer de 1981 La Campana participa en les emissions fetes per la Coordinadora de Ràdios Lliures a Sant Adrià de Besós amb motiu de la Setmana Ecològica. El mes de març de 1981, el col•lectiu de La Campana fa una assemblea per decidir el futur de l'emissora i si es demana o no la seva legalització. Es decideix que no i el que sí que es fa és ampliar la seva programació. Durant la Festa Major de Gràcia, des del 15 d'agost, es va fer una programació especial feta per en Marià, "Xufla", Elvira, Rosa, Cinto, entre d'altres. L'any 1981, l'estudi de La Campana va estar a la part baixa de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila i en un pis del carrer Bretón de los Herreros. L'octubre de 1981, quan es van iniciar les obres de conservació de la torre del rellotge de la Plaça de la Vila, es va haver de treure l'antena i l'emissor d'aquell indret. Des de finals de l'octubre al novembre de 1981, La Campana de Gràcia i Ràdio Venus van emetre dins d'Antena Alternativa, l'emissora de la Coordinadora de Ràdios Lliures amb seu a la Barceloneta. Posteriorment, La Campana ja no va continuar activa perquè no disposava de cap local on tenir el seu estudi. La Campana va agafar el seu nom del setmanari satíric, republicà i anticlerical "La Campana de Gràcia", fundat el 8 de maig de 1870. El títol va ser suggerit per Valentí Almirall i recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar. El setmanari fou editat durant més de seixanta-quatre anys. (Informació pròpia i l'aportada del període inicial per Jordi Roura)

La Voz de la España Nacional

Emissora política barcelonesa, sense llicència, creada per l'Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista, una organització sindical amb projecció política constituïda el desembre de 1977 a Barcelona dins el Círculo Eugenio d'Ors fundat el 1973 i promotor de la Federación Falangista de Barcelona l'any 1974. Va fer la seva primera emissió el dia 12 d'octubre de l'any 1979, festivitat de la verge del Pilar. El dia 15 d'octubre, va fer la segona emissió demanant l'abstenció en el Referèndum per aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El dia del Referèndum, 25 d'octubre, va fer la tercera emissió i va començar a emetre regularment. Inicialment, enregistrava els espais prèviament a l'emissió i, alguns dies, posava l'emissor i l'antena en el Tibidabo i en altres a la muntanya del Carmel. Des del 6 de gener de 1980, l'antena estava muntada en una casa del Carmel i en una habitació hi havia l'emissor. Com emetia en la mateixa freqüència que alguna de les ràdios lliures de Barcelona, aquest fet va provocar fortes interferències. A mitjan mes de febrer de 1980 es van requisar els seus equips. Passats quinze dies, l'emissora va tornar a emetre amb un nou equip transmissor. El dia 1 de març de 1980, es va fer la primera emissió en directe i es va ampliar l'horari d'emissió. El dia 5 de maig de 1980, la Policia Nacional va presentar-se a la seu d'Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista, al carrer Nació, 26 de Barcelona, va interrompre el programa i va clausurar l'emissora.

Music Club

Music Club, que va néixer l'any 1982, el 1994 va passar a anomenar-se Punt 6 Ràdio i el 2013 va reaparèixer amb un nou projecte: Lanova Ràdio. El 25 de setembre de 1982, va néixer a Reus, Music Club, una experiència radiofònica inspirada en les ràdios lliures. Un dels seus impulsors va ser Josep Cartanyà. L'any 1991, es van unir a la Federació Europea de Ràdios Lliures, es definia com una emissora comunitària. L'any 1992, s'identificava com Music Club Punt Sis Ràdio i oferia la radio fórmula Punt Sis Música. Amb els anys es va anar consolidant el seu compromís local i, coincidint amb la seva professionalització, l'any 1994 Ràdio Music Club passà a denominar-se Punt 6 Ràdio. Des de l'any 2000 fins al 2007 es va identificar com a Punt 6 Camp. El setembre de 2007, va recuperar el nom de Punt 6 Ràdio. Punt 6 Ràdio va ser una de les fundadores de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya l'any 1996 i, va ostentar càrrecs directius. Va promoure vuit edicions de les Jornades de Comunicació de Reus. Punt 6 Ràdio va tancar les seves emissions el juny de 2013. Un grup de socis de Punt 6 Ràdio va encapçalar un nou projecte radiofònic que va engegar l'11 de setembre de 2014, sota el nom de Lanova Ràdio. L'any 2001, per intentar regularitzar la seva situació, Punt 6 Ràdio va arribar a un acord amb Castellvell del Camp per utilitzar la seva freqüència municipal. L'Associació Catalana de Ràdio, la patronal que agrupa les grans ràdios i cadenes privades del país, va presentar denúncies a diferents institucions, el març de 2014 contra Lanova Ràdio. Arran d'aquelles pressions, l'Ajuntament de Castellvell del Camp no va voler renovar l'acord amb Lanova i aquesta va tancar les seves emissions en FM el 16 de juny de 2017. Va seguir distribuint la seva programació per Internet.

Ràdio Boira Lliure

Ràdio lliure de Vic activa des del 20 d'abril de 1980 amb motiu de la Setmana de la Joventut. Durant uns mesos s'aturà temporalment, reprenent les emissions el 10 de desembre de 1980 fins a l'agost de 1981. Quan va acabar les emissions es va publicar la seva esquela a "El 9 Nou".

Ràdio Barceloneta

Emissora lliure del barri de la Barceloneta de Barcelona, creada a finals del mes d'agost de 1981, i que va començar a emetre una programació regular el mes de setembre. Una part dels seus promotors procedien del col•lectiu de Ràdio Gavina, que es va dissoldre en aquell temps. Una altra part dels integrants de Ràdio Gavina van crear Ràdio Venus.

Ràdio Estel

Ràdio Estel va començar a emetre en període de proves l'1 de juny de l'any 1994 a Barcelona. Tenia la llicència d'emissió concedida des de l'any 1991. Es va inaugurar oficialment el 28 d'octubre de 1994. Amb el pas dels anys, va anar ampliant el nombre de freqüències arreu de Catalunya. És gestionada per l'Arquebisbat de Barcelona a través de la Fundació Missatge Humà i Cristià. Des del 1998, Ràdio Principat del Bisbat d'Urgell està associada amb Ràdio Estel. Els seus primers estudis van estar a la Diagonal,460 a Barcelona, a la cruïlla amb rambla de Catalunya -on hi havia els de Radio Salud-, després es van traslladar al barri de Sants, al carrer Comtes de Bell-lloc, 67.

Ràdio Estudi Esplugues

Va emetre des del 21 de setembre de 1981 al 21 de setembre de 2004, impulsada pel Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues de Llobregat. Un dels seus impulsors va ser Ramon Rioja. El 7 de gener de 1987 el Departament de Serveis de Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya va tancar l'emissora. Va restar inactiva durant 3 anys i 9 mesos. Tot i que el mes de setembre de 1987 va transmetre uns dies amb motiu de la Festa Major d'Esplugues. El 21 setembre de 1990 va reprendre les emissions. El periodista i presentador Ramon Pellicer va començar en aquella emissora. A l'any 2016 el Centre Cultural l'Avenç va crear Esplugues FM .

Ràdio Gavina

Ràdio lliure barcelonesa de Ciutat Vella i la Barceloneta. Activa des del 19 de novembre de 1980 fins l'octubre de 1981. Quan es va dissoldre el col·lectiu alguns membres van formar part de Ràdio Venus.

Ràdio L’Hospitalet

Com Ràdio L'Hospitalet van emetre tres emissores durant el segle XX. Des del març de 1953, comença a emetre en proves Ràdio L'Hospitalet de Llobregat que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange i, va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964 es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va haver de fusionar amb Radio Juventud, una estació escola sorgida a Esplugues i Sant Just Desvern que també s'havia traslladat a Barcelona. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965. A l'FM, el tècnic de so Francesc Casbas va posar en marxa Ràdio Estel, a casa seva, al passatge Milans de L'Hospitalet de Llobregat, l'1 d'agost de 1979. Ell mateix va muntar l'emissor. També hi van participar Damià García Priu i Narcís Enríquez. El mes de setembre, Francesc Casbas va anar a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar que havia muntat una emissora a casa seva i va contactar amb el periodista municipal Juan Carlos Valero qui va començar a col•laborar amb Francesc Casbas. Des de finals de setembre de 1979 -cap al dia 25- Ràdio Estel va passar a ser Ràdio L'Hospitalet FM. Després d'un període de proves, el mes de novembre de 1979, a l'Ateneu de Cultura es va presentar Ràdio L'Hospitalet FM. Casbas va anar fins a Milà i va portar desmuntat un emissor d'FM de més potència. Les hores d'emissió es van ampliar i al projecte s'hi van incorporar Mercedes Luz i Francesc Perearnau. La nit del 5 de gener de 1980, Ràdio L'Hospitalet FM va recollir i repartir joguines a uns 300 nens del barri de La Florida de famílies sense recursos econòmics. El programa especial de la Nit de Reis es va fer cara al públic en el local de la bugaderia de Julián Crespo i va seguir en una habitació de casa seva, del carrer Jardín del barri de La Florida. El 16 de febrer de 1980, juntament amb Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'Ajuntament com a mitjans d'informació local, van ser precintades per la Policia Nacional. El ministeri de Transports i Comunicacions va obrir un expedient sancionador per emetre sense llicència. Va ser aleshores, quan el ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet, presidit per l'alcalde Juan Ignacio Pujana, va declarar l'emissora de Ràdio L'Hospitalet FM com a entitat d'interès públic i va posar a la seva disposició els serveis jurídics municipals per defensar la causa oberta en contra seva. L'Ajuntament, a més, va cedir uns espais del Palauet de Can Buxeres per instal•lar els estudis. El mateix alcalde va tornar a inaugurar les emissions el 24 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d'una comunitat. Pocs dies després, l'11 d'abril, es va produir un robatori de tots els seus equips i l'emissora va deixar de funcionar. Francesc Casbas, posteriorment, va participar en la creació de la ràdio municipal de la ciutat on va treballar com a tècnic. Quan l'any 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de L'Hospìtalet de Llobregat s'hi va unir i va constituir Ràdio Ciutat de L'Hospitalet, l'emissora municipal de la ciutat. Va començar a emetre el 15 de maig de 1982 i la inauguració es va fer el 5 de juny. Els seus primers estudis van estar al carrer del Molí al barri de Can Serra. Va començar amb quatre persones: Enric Conde, que va ser el primer director; Ramon Escardó, el tècnic que va muntar l'emissora que procedia de Ràdio Barcelona; Mari Carmen Juan i Àlex Salmon, com a periodistes. L'estiu de 1984, Ràdio L'Hospitalet es va convertir en la primera emissora municipal catalana que emetia les 24 hores. En aquell moment, la seva plantilla estava formada per una setantena de professionals. Des del 5 de febrer de 2001, Ràdio L'Hospitalet va passar a produir els seus programes en un edifici de nova construcció, compartit amb la televisió municipal, situat a la plaça Francesc Macià, de Santa Eulàlia. El novembre de 2011, es va posar en qüestió la viabilitat de Ràdio L'Hospitalet en temps de crisi econòmica. El divendres 1 de juny de 2012 va deixar d'emetre en FM i va passar a oferir una programació mínima en la banda de TDT des del mes d'octubre d'aquell any.

Ràdio Llibertina

Emissora lliure del barri de Sants de Barcelona, promoguda per l'Ateneu Llibertari. Les primeres emissions les va fer des del 24 fins al 28 de novembre de 1980. Des de finals de desembre de 1980, va emetre regularment fins als primers mesos de 1982. Tenia els seus estudis als antics locals de la sala de teatre la Casona, al carrer Burgos, al costat del carrer Finlàndia. Una de les persones que hi va participar va ser el líder veïnal i anarquista Josep Pons.

Radio Modelo

Radio Modelo va néixer al Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, a la setmana cultural de l'estiu de 1990. Disposava d’un emissor de baixa potència d’FM als 107.8 de l’FM. Dos dels seus impulsors van ser el criminòleg, Patxi Blázquez i l’educador social, Jordi Monleón. El monitor de música, Josep Illán, va ser un dels seus últims responsables. Des de l’abril de 2014 Radio Modelo va iniciar una nova etapa distribuint eles seus espais a Internet. En aquell moment van néixer programes com el “dMagaZine” de Radio Modelo. Aquell centre penitenciari del carrer Provença de Barcelona va ser clausurat el 8 de juny del 2017.

Ràdio Obrera

Emissora del sindicat Comissions Obreres creada l'1 de maig de 1981. El mes de gener de 1983 va demanar una llicència a la Generalitat de Catalunya que no li va ser concedida. Activa fins a mitjan any 1984. Tot i que el dia 2 de desembre de 1984 va tornar a emetre amb motiu de la manifestació anti OTAN celebrada a Barcelona. Tenia els seus estudis al carrer Padilla de Barcelona, a prop de la Gran Via de les Corts Catalanes. Entre moltes de les persones que hi van participar hi havia l'actor Francesc Lucchetti i el periodista Antoni Traveria.

Ràdio Pica

Salvador Palos Bagunyà "Salvattore Picarol", relacionat amb els impulsors de La Campana de Gràcia, com Eduard Delgado, sota "Promoció Independent Coordinació Artística" (PICA), comença les emissions de Ràdio Pica el dia 9 de març de l'any 1981. Inicialment, deia que transmetia des d'un vaixell seguint la tradició de les ràdios pirates europees en OM que sortien des de l'oceà Atlàntic. Els seus estudis estaven al carrer del Sol del barri de Gràcia. Els mesos d'octubre i novembre de 1981, va emetre dins d'Antena Alternativa, l'emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures, amb La Campana, Ràdio Farigola i el col•lectiu Ràdio Venus. Des de l'any 1982 fins al 1985, va tenir una àmplia audiència a Barcelona perquè se centrava en la música i la cultura alternativa. El 29 de gener de 1987 va ser tancada i no va poder reprendre l'emissió fins al febrer de 1991, compartint el dial amb Contrabanda FM. Des del 2 de juny de 1992, va estar sense programació un període curt. Des de juny de 1999 fins al febrer de 2010, va compartir la freqüència i el centre emissor amb Radio Gladys Palmera i, posteriorment, amb Ràdio Bronka. Després de disputes amb el grup Prisa, que van portar Salvador Picarol a ser embargat, Ràdio Pica va deixar d'emetre en FM l'any 2012 i va passar a distribuir els seus continguts únicament per Internet. L'any 1997, Josep Roca va escriure el llibre "Això és Ràdio Pica" (Laertes) i, l'any 2006, Fèlix Villagrasa va publicar el llibre "Una història de Ràdio PICA. 25 anys a contrapel" (Llibres de l'Índex).

Ràdio Poble-sec

Els dies 23 i 24 de setembre de 1978, Ona Lliure va emetre per primera vegada des de Barcelona, coincidint amb les festes de la Mercè, amb col•laboració amb l'Associació de Veïns del Poble-sec. En aquella ocasió, Ona Lliure alternava el seu nom amb el de Ràdio Poble-sec. Es reivindicava la recuperació per al barri d'un edifici de què s'havia apropiat el Frente de Juventudes, després de la Guerra civil. El seu objectiu principal, en paraules d'un dels seus promotors, José Luis Terrón, va ser un "instrument per donar la paraula a la gent". L'emissora del barri del Poble-sec de Barcelona va tornar a emetre des del 23 fins al 26 de juliol de 1981 amb motiu de la Festa Major. Va continuar emetent fins a l'any 1985, aproximadament.

Ràdio Ràpia

Emissora escolar creada a l’Escola Sant Domènec de La Ràpita de Santa Margarida i els Monjos el 23 d' abril de 1990. Emet en FM i els espais també es difonen per la megafonia del centre. A l’any 2008 ja es distribuïen, també, per Internet.

Ràdio Venus

Va començar a emetre l'octubre de 1981 dins d'Antena Alternativa. El 20 de novembre de 1981, el col•lectiu ja emet en proves amb un emissor propi i amb el nom de Ràdio Venus. El 2 de gener de 1982, va començar les emissions regulars. Tenia l'estudi al Casal de la Dona del carrer Sant Miquel del barri de la Barceloneta a Barcelona. El mes de gener de 1983, Ràdio Venus, Ràdio Farigola i La Veu Impertinent, tres ràdios lliures de barri a Barcelona, van fer públic un comunicat en què invocaven la necessitat d'existència de mitjans d'expressió per a grups de base i moviments populars: «Aquest tipus d'emissores apareix davant la impossibilitat d'accedir als mitjans oficials i la creixent necessitat d'un mitjà propi desvinculat de qualsevol política o grup econòmic» (...) «Entenem la llibertat d'emissió com una part de la llibertat d'expressió, exercida sense altres limitacions que les marcades per les possibilitats tècniques de la banda de freqüència modulada». Ràdio Venus va funcionar durant dos anys, fins al mes de febrer de 1984 quan el col•lectiu decidí auto dissoldre’s. La periodista radiofònica Pilar Sampietro va fer-hi programes.

Matadepera Ràdio

L'emissora municipal de Matadepera va començar a emetre a la festa major de Matadepera, l'agost de 1981.

Ràdio Ciutat de Badalona (Pre-municipal)

Va començar l’any 1979, com una emissora del tercer sector, i sota titularitat pública municipal, el 7 de juliol de 1981. Ràdio Ciutat de Badalona va començar a emetre el Nadal de 1979 al barri de Dalt la Vila. Silvestre Ramon i Jordi Turtós, que serien poc temps després el primer director i el primer responsable de programes de l’emissora municipal, després de fer un treball universitari sobre la ràdio, van pensar que en podrien crear-ne una a Badalona. Per crear-la van entrar en contacte amb tres militants badalonins del Partit Socialista de Catalunya: Toni Serra, aleshores primer secretari del PSC a Badalona, Edelmir Sancho, responsable de temes culturals del parit i Felipe Ruiz Sabido -germà el regidor a l’Ajuntament Juan Felipe Ruiz Sabido. El primer emissor que van fer servir era un antic equip a vàlvules de Radio Calatayud. El tècnic de so Joan Vidal, net del creador de Ràdio Miramar, els va ajudar en els aspectes tècnics. Cap a la Setmana Santa de 1980 l’emissor es va espatllar i la ràdio va deixar de funcionar. Els primers intents de crear una ràdio municipal es van produir a principis de l’any 1980 quan el conseller de Participació i Promoció Ciutadana, Manuel Armentero, del PSUC, va proposar al govern municipal la seva creació. Degut a les confrontacions polítiques municipals del moment el projecte no va tirar endavant. El 18 de novembre de 1980 l’Ajuntament de Badalona va aprovar les “Normes reguladores del Servei Municipal del Ràdio Ciutat de Badalona i el mes d’abril de 1981 es va constituir el Gabinet Municipal de Mitjans de Comunicació. L’alcalde Màrius Díaz va encarregar la creació de l’emissora municipal a Silvestre Ramon, Jordi Turtós i Jordi Ferrerons. El dia 2 de juny de 1981 en un pis del número 20 del carrer del Mar, sobre el cinema Verbena, la futura seu de l’emissora, es va fer la primera reunió de l’equip promotor. A mitja tarda del 7 de juliol de 1981 es va començar a emetre un senyal indicatiu i una falca de promoció. La locutora era la periodista Marta Puértolas, qui durant un mes va compaginar la seva feina al programa Protagonistas de Luis del Olmo amb la presentació del programa de tarda de Ràdio Ciutat de Badalona.. Fins el dia 12 de juliol es van fer transmissions irregulars per ajustar els aspectes tècnics. El dia 13 de juliol va començar l’emissió diària i el mes de setembre es va fer el llançament definitiu de la programació. (Informació extreta del llibre “20 anys de Ràdio Ciutat de Badalona” de Jordi Martí Campañá i Joan Montornès, editat per Badalona Comunicació l’any 2002)