Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Tercer Programa de RNE

El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, el 12 d'octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l'any 1953. Radio 3 va néixer l'1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d'aquell Tercer Programa de RNE.

Radio Ocio

El 30 de gener de 1984, la societat Sistemas Radiofónicos, propietària de Radio Minuto, va inaugurar Radio Corazón, a Barcelona. Era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves. I Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. Dissabte i diumenge, Radio Corazón al vespre es transformava en Radio Ocio fins la matinada. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40.

Ràdio Sants Canal Musical

Emissora musical del Tercer Sector del barri de Sants de Barcelona activa des de 1984 a 1987, aproximadament. Va ser la segona emissora en la qual la radiofonista Sílvia Tarragona va presentar temes musicals, cap a l'any 1987.

Radio Juventud de Andalucía

Emissora comercial del Tercer Sector que transmetia des de Cornellà de Llobregat. Activa des de l'any 1982 fins al 1985, aproximadament. L'any 1986 va passar a ser Radio Compañia, que també transmetia des de de Cornellà.

Radio Metropol

Emissora comercial del Tercer Sector que va emetre des de Cornellà de Llobregat entre 1983 i 1986, quan fou clausurada. Una part de l'equip de Ràdio Metropol, entre ells Manolo Garrido, va ser fitxat per Ràdio Sabadell de cara a la nova programació que va començar a emetre's el juliol del 1986.

Antena 3 Segundo Canal

EI 13 de maig de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.

MK3

MK3 va començar a emetre a Barcelona en proves el 29 de juny de 1984 i el 17 de setembre va iniciar la programació. MK3 Canal Radiofónico, 5. A era un projecte de Salvador Olaria i Pedro Riba, en col•laboració amb la Organización Nacional de Ciegos(ONCE), donat que hi participaven persones invidents. L'any 1985, la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores comercials sense llicència, entre elles MK3. El mes de desembre de 1985, MK3 canal radiofónico i el centre d'estudis Adyse van presentar a Barcelona els cursos de la primera escola privada de radiodifusió.

Radio Odisea

Radio Odisea va emetre des del 26 de desembre de 1982. Després de parar una setmana, el 28 d'octubre de 1983 va començar una nova programació. Tenia la seva seu en un local al carrer de Manuel Bertrand del Prat de Llobregat. Va ser precintada el 7 de novembre de l'any 1985. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l'any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d'anys, aproximadament, mentre tancaven les emissores sense llicència que la formaven.

Ràdio Castelldefels

L’emissora municipal de Castelldefels es va posar en funcionament el 19 d’abril de 1982.

Radio Montaña

Emissora promoguda pel Casal de Joves del Poble Sec que feia emissions irregulars durant els anys 1984 i 1985 amb un emissor situat al Carmel de Barcelona.

MAF Radio

El gener de 1982, José Raúl Laborda va començar a publicar MAF (Muy Alta Frecuencia), un butlletí mensual amb notícies de les bandes d'FM i televisió. L'any 1984, amb un equip autoconstruït, va fer emissions experimentals i esporàdiques, des del Poble-sec de Barcelona, com MAF Radio. En algunes ocasions canviava el nom de l'emissora i s'identificava com Emisora sin nombre o Radio ADN Emisora encefalométrica de Pueblo Seco o Radio Polo Norte.

Radio Ciudad

Emissora comercial del Tercer Sector, que s'identificava també com Ràdio Ciutat i Radio Condal, activa a Barcelona des de principis de l'any 1984. Tenia el seu centre emissor al Carmel de Barcelona. A mitjan 1984, amb Ràdio Guinardó van formar la Cadena 1 i, poc després, s'identificava com a emissora de la Cadena Estel

Ràdio Premià (Tercer Sector)

Emissora comercial del Tercer Sector que va funcionar des de 1981 fins a finals de juliol de 1983, quan va ser clausurada. Tenia els seus estudis a la Gran Via de Lluís Companys de Premià de Mar. El seu promotor va posar en marxa Ràdio Congost a Granollers. Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l'any 1985.

Ràdio Congost

Emissora comercial del Tercer Sector creada l’any 1982 a Palau-solità i Plegamans, que pocs mesos després es va instal·lar a Granollers, al carrer Alfons IV, per motius comercials. El nom de la ràdio es referia al riu Congost de Granollers. La emissora va néixer de la ma d’uns emprenedors entre els quals estaven Miguel Angel Pérez, Xavier Garcia Periz i Jaume Royo, la direcció anava a càrrec de Miguel Angel Pérez. Algunes d’aquelles persones havien creat Ràdio Premià un any abans (emissora del tercer sector prèvia a la municipal de la localitat). Aquesta emissora va tenir molts problemes per ubicar la seva antena emissora. Primerament es va instal·lar a prop de la població de Premià de Mar (Maresme). Després la varen traslladar a la població de Bigues i, finalment, i com a ubicació definitiva, va quedar instal·lada a L’Ametlla del Vallès. La seva programació bàsicament musical, amb alguns programes de temàtica variada. Destacar programes com: “Antena Matinal”, “Locomotora Vip”, realitzat per Silveri Vila, “Los 20 a 45”, realitzar per Angel Soriano i el “Super Hit”, realitzat per Carmen Pérez de Villar. A l’any 1985, formava part de Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència: RK1 (Esparraguera), Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat), Radio RKMR i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament en anar tancant les emissores sense llicència que la formaven. A l’any 1985 per aquesta cadena s’emetia el programa “Los 30 de la cadena 30”: un llistat d’èxits del moment on cada dissabte es feia una connexió entre totes les emissores de la Cadena 30 per fer balanç de les diferents votacions rebudes al llarg de la setmana. A l’any 1985 Ràdio Congost va canviar el seu nom pel de Ràdio Disc Congost Aquesta emissora va ser clausurada el 5 d’agost de 1985. (Informació pròpia i l’aportada per Jaume Matallana López, provinent del número 127 de la revista “L’Actualitat Comarcal”, de Granollers, publicat el 6 de setembre de 1985)

Onda 92

Emissora musical del Tercer Sector que tenia els seus estudis al carrer Monpedrós de Santa Coloma de Cervelló, activa des de l'any 1981. L'any 1983, amb altres emissores sense llicència van formar la Coordinadora de Emisoras Independientes de Cataluña (CEIC). Va ser clausurada l'any 1985.

Radio 83

Emissora comercial del Tercer Sector que va emetre des de Cornellà de Llobregat entre 1983 i 1986, quan va ser clausurada. Una part de l'equip de Radio Metropol, entre ells Manolo Garrido, va ser fitxat per Ràdio Sabadell de cara a la nova programació que va començar a emetre's el juliol del 1986. Tenia els seus estudis a la República Argentina, 62 de Cornellà.

RK2

Emissora musical del Tercer Sector de l'Hospitalet de Llobregat que va començar a emetre el mes de maig de 1982. Va ser creada per Juan Carlos Villón i Andreu Sabaté. Va deixar d'emetre cap a l'any 1985.

Ràdio Maduixa

Primera ràdio lliure catalana que va fer les primeres emissions esporàdiques a Granollers l'any 1977. Inspirada, inicialment, per les emissores musicals pirates que transmetien des de l'oceà Atlàntic en vaixells, com Radio Caroline. Per això, el seu nom s'inspira en el tema dels Beatles anomenat "Strawberry Fields". Segons expliquen els seus promotors al web (www.radiomaduixa.com): "Ràdio Maduixa va ser l'evolució d'una experiència entre tècnica i musical d'un reduït nombre de persones que intermitentment i amb diferents noms vàrem experimentar amb la ràdio. Noms com Ona Contínua, La Ràdio Subterrània, etc. van ser les experiències que la van precedir". Un dels impulsors va ser Francesc Llopart. Després de les primeres experiències esporàdiques, a la primavera de l'any 1979, van començar les emissions més regulars. Quan Ona Lliure va començar una campanya en favor de la despenalització de les ones, que va culminar amb un festival per la llibertat d'emissió que es va celebrar el dia 13 de juny de 1979 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquell dia van emetre conjuntament Ona Lliure, Ràdio Maduixa, Contra Radio i La Campana de Gràcia. A finals de juny va deixar d'emetre uns mesos. Les mateixes emissores també van fer emissions conjuntes a Barcelona, des de les instal•lacions de La Campana de Gràcia, de l'11 al 24 de gener de 1980, quan aquelles instal•lacions van ser precintades per la policia i Ona Lliure va deixar d'emetre definitivament.Després de reprendre les emissions l'any 1979, Ràdio Maduixa es va mantenir activa a Granollers fins a l'any 1982.

Ràdio Ciutat de Badalona

Va començar l’any 1979, com una emissora del tercer sector, i sota titularitat pública municipal, el 7 de juliol de 1981. Ràdio Ciutat de Badalona va començar a emetre el Nadal de 1979 al barri de Dalt la Vila. Silvestre Ramon i Jordi Turtós, que serien poc temps després el primer director i el primer responsable de programes de l’emissora municipal, després de fer un treball universitari sobre la ràdio, van pensar que en podrien crear-ne una a Badalona. Per crear-la van entrar en contacte amb tres militants badalonins del Partit Socialista de Catalunya: Toni Serra, aleshores primer secretari del PSC a Badalona, Edelmir Sancho, responsable de temes culturals del parit i Felipe Ruiz Sabido -germà el regidor a l’Ajuntament Juan Felipe Ruiz Sabido. El primer emissor que van fer servir era un antic equip a vàlvules de Radio Calatayud. El tècnic de so Joan Vidal, net del creador de Ràdio Miramar, els va ajudar en els aspectes tècnics. Cap a la Setmana Santa de 1980 l’emissor es va espatllar i la ràdio va deixar de funcionar. Els primers intents de crear una ràdio municipal es van produir a principis de l’any 1980 quan el conseller de Participació i Promoció Ciutadana, Manuel Armentero, del PSUC, va proposar al govern municipal la seva creació. Degut a les confrontacions polítiques municipals del moment el projecte no va tirar endavant. El 18 de novembre de 1980 l’Ajuntament de Badalona va aprovar les “Normes reguladores del Servei Municipal del Ràdio Ciutat de Badalona i el mes d’abril de 1981 es va constituir el Gabinet Municipal de Mitjans de Comunicació. L’alcalde Màrius Díaz va encarregar la creació de l’emissora municipal a Silvestre Ramon, Jordi Turtós i Jordi Ferrerons. El dia 2 de juny de 1981 en un pis del número 20 del carrer del Mar, sobre el cinema Verbena, la futura seu de l’emissora, es va fer la primera reunió de l’equip promotor. A mitja tarda del 7 de juliol de 1981 es va començar a emetre un senyal indicatiu i una falca de promoció. La locutora era la periodista Marta Puértolas, qui durant un mes va compaginar la seva feina al programa Protagonistas de Luis del Olmo amb la presentació del programa de tarda de Ràdio Ciutat de Badalona.. Fins el dia 12 de juliol es van fer transmissions irregulars per ajustar els aspectes tècnics. El dia 13 de juliol va començar l’emissió diària i el mes de setembre es va fer el llançament definitiu de la programació. El mes de novembre de 1996 el gerent de Ràdio Ciutat de Badalona, Jordi Soler i Miravent, va rebre l’encàrrec del Consell d’Administració de buscar un nou local per traslladar l’emissora i crear una futura televisió municipal. Aquell mes la ràdio havia comprat el canal de televisió local Canal 51. Per poder agrupar els dos mitjans, les instal·lacions es van traslladar fora del centre de la ciutat, a un edifici de quatre plantes al barri de Morera. El mes de febrer de 1998 Ràdio Ciutat de Badalona va obrir el seu web a Internet. El 17 de gener de l’any 2000 es va canviar el nom de l’empresa Ràdio Ciutat de Badalona pel de Badalona Comunicació. I el 14 de febrer del 2000 la televisió Canal 51 va passar a ser Televisió Badalona. El 12 de maig de l’any 2000 Ràdio Ciutat de Badalona va rebre del govern espanyol la concessió definitiva que autoritzava l’explotació de la ràdio. El tràmits havien començat l’1 de juny de 1993. El mes de setembre de 2001 es va començar a distribuir la programació de la ràdio per Internet (Informació extreta del llibre “20 anys de Ràdio Ciutat de Badalona” de Jordi Martí Campañá i Joan Montornès, editat per Badalona Comunicació l’any 2002)

Antena 3 de Barcelona

Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona i la seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. El mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar les seves emissions el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.

Radiocadena Catalunya

Connexió de les emissores de Radiocadena Española a Catalunya. L'antecedent de Radiocadena Española a Barcelona és Radio Juventud La Voz de Catalunya. Radio Unión va començar a emetre l'agost de 1950 durant la celebració de la fira local de Sant Just Desvern i es va integrar a les emissores del Frente de Juventudes com Radio Unión, Estación Escuela número 15. Com no disposava de prou espai es va unir, el 26 de gener de 1951, a l'emissora d'Esplugues de Llobegat, que tenia els seus estudis en uns locals de la carretera d'Esplugues, i va sorgir Radio Unión de Esplugas San Justo, dirigida per José Luis Surroca. L'emissora Radio Unión, a demandes d'Unión Radio, de la Cadena SER, va haver de canviar de nom i va passar a ser Radio Juventud. L'any 1952, Radio Juventud es va traslladar a Barcelona amb estudis al número 77 del carrer Saragossa, on segui funcionant com escola de ràdio. Des del març de 1953 va començar a emetre, en proves, Ràdio L'Hospitalet de Llobregat, que el 6 d'abril de 1954 va inaugurar els seus estudis al casal de l'Harmonia, seu de la Falange, i va passar a estar adscrita al Frente de Juventudes i a la Red de Emisoras del Movimiento. L'emissora no va durar gaire a l'Hospitalet. L'abril del 1956 es van inaugurar a Barcelona nous estudis de Radio Hospitalet La Voz de Cataluña, a les Galerías Universidad de la plaça de la Universitat. Arran de l'entrada en vigor del Plan Transitorio de Ondas Medias de l'any 1964, es va haver de simplificar el mapa de freqüències radiofòniques a l'Estat espanyol i es van haver de fusionar moltes emissores. Radio Hospitalet La Voz de Cataluña es va haver de fusionar amb Radio Juventud. De la fusió va sorgir Radio Juventud La Voz de Cataluña l'any 1965, que va quedar integrada dintre de la Cadena Azul de Radiodifusión. El 6 de febrer de 1970 es van inaugurar els estudis de Radio Juventud de Barcelona a la Via Augusta 17-19. L'any 1981 es va integrar a la societat estatal Radiocadena Española. Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar d'emetre el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.

Ràdio Avui Cadena 13

El 23 d'abril de 1982, el diari "Avui" comunicava "Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió".El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA ("La Vanguardia") -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de "El Periódico"). En les seves primeres emissions en proves a l'FM es va identificar com "Televisió Catalana – Ràdio Avui". Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l'emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al Passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d'emetre. Mesos després d'aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari "Avui" va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari "Avui" i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l'emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d'emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: "Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC". La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. A l'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L'abril de 1990, la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, va adquirir el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins al mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l'1 d'octubre. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l'any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació i, l'any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l'acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l'estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l'any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L'emissora d'FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i l'octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radiofórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista "Capçalera", l'any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)

Cadena 13

Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies, només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L' estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Als darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Pirinesus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i l’octubre de 1990 va integrar-hi les emissores de la Cadena 13. Cap al juny de 1992, Cadena Nova passar a oferir una programació basada en una radio fórmula musical. A partir de 1993, les emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Informació pròpia i la publicada al número 49 de la revista “Capçalera”, l’any 1994, per Montse Bonet (https://ddd.uab.cat/record/182573)

Radio Activa

Emissora comercial del Tercer Sector del Prat de Llobregat. Va començar a emetre a finals del 1983. Tenia la seu al carrer de l’Empordà. Va tancar l’any 1985.

Radio Clásica

A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.