Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Emisora de la Buena Música

Amb Radio Cachondeo, la emisora de la buena música va ser una de les primeres emissores musicals del Tercer Sector, no comercial, activa a finals de 1980 i 1981. La selecció musical i la presentació la feia una única persona. Sortia des del Barcelonès. Una mica abans la radiofórmula musical Radio Club 25, l'FM de Ràdio Terrassa, inaugurada l'1 d'octubre de 1979, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música".

Onda Rambla Barcelona

L’any 1991 el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991 Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan a l’any 2010 Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.

Ràdio Barcelona 2

L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991 Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022

Ràdio 2000

Inicialment, era Ona 2000, emissora comercial del Tercer Sector de Sant Quirze del Vallès, tot i que tenia els seus estudis al carrer Garcilaso 15 de Sabadell. Activa des de finals de l'any 1982. Cap a l'any 1990 va passar a ser Ràdio 2000 i els seus promotors van arribar a un acord amb l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès per funcionar com emissora municipal. Tot i això, va ser tancada el 4 d'abril de 1993 per la Generalitat. Posteriorment, els seus responsables van presentar una denúncia contra el director general del Servei de Telecomunicacions per "presumptes delictes de prevaricació i falsedat en document públic". La Generalitat creia que Ràdio 2000 era una emissora privada que actuava sense llicència. El responsable de Ràdio 2000, Xavier Palau, opinava que el tancament havia estat motivat per diversos treballs d'investigació que es feien des de la redacció de l'emissora i que podrien haver posat de manifest "una sèrie d'actuacions irregulars d'un membre de CiU a l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. (Font: Revista Capçalera, juny de 1993) L'emissora municipal Ràdio Sant Quirze no es va inaugurar fins al 21 de juny de l'any 2006. A l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat, des de l'abril de 1992, també va funcionar, durant poc temps, una emissora amb el nom de Ràdio 2000 que oferia programació pròpia i també connectava amb Radio 2000, quan funcionava com l'emissora municipal de Sant Quirze.

Ràdio Flaix FM

L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i la radiofórmula musical Flaix FM. Flaix va ser un projecte de Carles Cuní i Miquel Calçada. El 24 de maig de 1992, a les 4 de la matinada, es van posar en marxa les primeres freqüències i després el 26 de maig, a les 9 del vespre, la resta. Durant uns dies, Flash FM va emetre en període de proves des de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell-Terrassa, Manresa (Flash Ciutat), Lleida, Tarragona i Vall d'Aran (Flash Aran). El dia 1 de juny es va estrenar el que va ser la primera radiofórmula musical per a joves en llengua catalana de la història de la nostra radiodifusió. Des del mes de setembre de 1992 al vespre Flash FM va començar a oferir programes després de les hores de radiofórmula. Inicialment, els seus estudis estaven a l'antiga fàbrica de llanes Ardilla al carrer Colom de Terrassa i un parell d'anys després van passar al passeig de Gràcia de Barcelona, on hi han tingut dues seus. Va ser la primera emissora catalana que va fer servir enllaços digitals des dels estudis amb el centre emissor i de gestionar tot l'àudio digitalment. L'únic element analògic de l'estudi era la taula de mescla. El dia 28 de setembre de 1994 es va posar en marxa, en proves, la segona emissora de la cadena, Flashback FM, dedicada inicialment a la música dels anys setanta i vuitanta. Va començar a oferir la seva programació des de l'octubre de 1994. Aquesta emissora, l'any 1996, va deixar d'oferir el format "oldies" per programar música actual. El 1999 es va adoptar l'escriptura actual "Flaix" de les emissores: Ràdio Flaix i Ràdio Flaixbac. El dia 1 de desembre de l'any 2000 es va posar en marxa Ràdio Flaix Mallorca, a través d'una freqüència del Grup Serra. L'any 2001, el Grupo Zeta i Flaix van arribar a un acord per implantar a l'Estat una nova fórmula musical de ràdio. La cadena Zeta Radio Onda Corazón va passar a fer la programació de Flaix FM en castellà. El Grup Flaix es va integrar al hòlding a través d'una participació en les accions del Grupo Zeta Radio, que va passar a denominar-se Zeta Flaix FM. El projecte no va tenir èxit i Flaix va seguir temps després només amb les seves dues emissores en català.

Onda Cero Música

A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i, pocs mesos després, va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana des dels seus estudis de Les Rambles, 126. En FM no ho va fer fins al 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.

Ona Música

Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalidad de Cataluña a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp). Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona, es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El dia 11 de setembre de l'any 2000 va inaugurar la programació generalista d'Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya, el 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.

Ràdio Ciutat Vella

Escola Taller Ràdio Ciutat Vella va néixer l'any 1989 com una eina per donar als veïns del barri del Raval de Barcelona la possibilitat de denunciar situacions de interès comunitari. L’any 1994 Ràdio Ciutat Vella va ser Ràdio Mercè, l’emissora de les Festes de la Mercè Ha estat gestionada sempre per l’Associació de Veïns del Raval de Ciutat Vella de Barcelona, reconeguda el 15 de maig de 1992 per la Direcció de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Sinfo Radio Antena 3

L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. La programació d'Antena 3 Radio va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, la SER va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula dedicada a la música clàssica i la informació. El 29 de març de l'any 2002, Sinfo Radio Antena 3 va deixar d'emetre en FM i PRISA Radio va destinar gran part de les seves freqüències a la radiofórmula Máxima FM. Durant alguns anys, Sinfo Radio va distribuir una programació musical sense locutors feta per ordinador, per Internet i via satèl•lit a través de Canal Satélite Digital, fins a desaparèixer el 26 d’octubre de 2012.

Cadena COPE

La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.

Ràdio Zona Franca

Ràdio Zona Franca va començar a funcionar l'abril de 1988, per iniciativa de l'Associació de Veïns El Polvorí del barri de la Zona Franca de Barcelona (La Marina). L'objectiu era integrar a joves del barri amb risc d'exclusió social mitjançant un taller de ràdio. Els seus primers estudis estaven al carrer Segura. L'any 1994 va adoptar el nom de Districte 3 Ràdio i va passar a ser gestionada per l'Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL). El 1996 va canviar de nom pel de Sants Montjuïc Ràdio, el nom del districte barceloní del qual informava. L'any 2006, l'emissora va passar a ser Alternativa Barcelona. L'any 2012 va retornar al nom de Sants Montjuïc Ràdio. Posteriorment, a finals del mes de maig de 2014, va passar a ser La Marina FM, prenent el nom de la capçalera periodística escrita creada l'any 1994 en aquell barri per l'AMCL. Emet des del Centre Cívic de La Bàscula, a la Zona Franca.

Radio Florida

Emissora creada al barri de la Florida de L'Hospitalet de Llobregat l'any 1985 per l'Associació de Joves pels Mitjans de Comunicació (AJMC). Entitat creada amb la finalitat de realitzar programes sobre activitats culturals i socials als mitjans de comunicació. A principis de l'any 2012 només emetia música llatinoamericana. A l'any 2016 la ràdio i l'associació es van dissoldre.

Radio Tele Taxi

Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que, inicialment, volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, el centre emissor estava al Tibidabo. A la fi de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi FM y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.

Ràdio Antena Penedès

Ràdio Antena Penedès es va crear l'any 1983 com emissora municipal de Sant Quintí de Mediona amb el suport dels Serveis de Joventut del seu ajuntament. El grup de joves fundadors estava format per Àlex Santamaria -que havia col•laborat a Ràdio Martorell-, Pep Vergés i Salvador Salrà. Tots tres després farien programes a Ràdio Vilafranca. Una altra persona relacionada amb l'emissora va ser Xavier Aymerich. L'any 1988, Carme Chaparro, amb 15 anys, va començar en aquesta emissora. Amb els anys arribaria a ser una de les presentadores dels informatius de Telecinco.

Catalunya Música

Catalunya Música és una emissora del grup Catalunya Ràdio, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que emet música clàssica i contemporània. Va fer la seva emissió inaugural el 10 de maig de l'any 1987. En aquella emissió, el primer concert que es va oferir va ser el de la soprano Victòria dels Àngels, des del Palau de la Música.

Ràdio Terrassa-SER Vallès

Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat Francesc Macià va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric, que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa, el 27 de novembre de 1928. Aquell radioclub, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, quan oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere,38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965 Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis al carrer Sant Pere núm. 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, al gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 29 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys en aquella freqüència es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins el mes de setembre de 2017.

Premià de Dalt Ràdio

Emissora creada a principis de l’any 1983. Un dels seus impulsors va ser Isidre Moragas, de la masia de Can Grau.

Ràdio G (Ràdio Granollers)

L’emissora municipal de Granollers va començar a emetre el 23 de maig de 1981 amb el nom de Ràdio G. La inauguració oficial es va fer el gener de 1982. A l’any 1990 Granollers, Canovelles, la Roca, les Franqueses i Montmeló van constituir un consorci per tirar endavant una experiència en radiodifusió i televisió anomenada Ràdio 7 Vallès, que va començar a emetre el 15 d'octubre, amb una programació variada, des de les vuit del matí fins a dos quarts de deu de la nit. A partir d'aquell moment, i fins a les vuit del matí, connectava amb Ràdio 4. A l’any 1995 Ràdio 7 Vallès va passar a oferir una radiofórmula informativa adreçada a una audiència comarcal. Des d’octubre de 2010 l’emissora va passar a denominar-se Ràdio Granollers. La ràdio està gestionada directament per l'Ajuntament de Granollers per mitjà de l'Institut Municipal de la Comunicació.

Ràdio Barberà

La ràdio municipal de Barberà del Vallès va començar com un projecte dels estudiants de l'institut de Barberà del Vallès. El Ple de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, a la sessió plenària de 7 de març de 1984, va aprovar la seva creació i el mes de novembre següent es va dotar de pressupost. Va començar a emetre poc després. Ràdio Barberà, com a emissora municipal, es va instal•lar, en un principi, en un pis, propietat de l'ajuntament, al passeig Dr. Moragas i, posteriorment, es va traslladar al carrer Manuel de Falla,16.

Ràdio Girona (Cadena SER)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona, des d'aquell moment, es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.

Ràdio Cubelles

La creació de l’emissora municipal de Cubelles es va aprovar al ple de l’Ajuntament del 13 de novembre de 1980 i va començar a emetre en proves els dies 15, 17 i 22 de febrer de 1981. La inauguració oficial es va fer el 22 de març de 1981. L’estudi estava a les golfes de l’edifici de l’Ajuntament de Cubelles. Un dels seus promotors va ser el periodista Ramon Farré, qui també va impulsar Ràdio Ribes, a Sant Pere de Ribes, que va començar a emetre el mes d’abril de 1981. El setembre de 1981 en va ser el seu director. A principis de l’any 1982, Ràdio Cubelles organitza una programació de dotze hores setmanals. El 6 de març de 1983, l’emissora municipal va inaugurar uns nous locutoris, coincidint amb el segon aniversari. Estaven al Casal de Cultura. L’any 2006 Ràdio Cubelles celebra els seus primers 25 anys d’història. L’emissora organitza tota mena d’actes de celebració i fins i tot es fa responsable del Sermó del Carnestoltes. Un impuls que permetrà que l’emissora torni a recuperar el seu paper dinamitzador a la vila. Aquell any es van millorar els estudis del carrer de Colom per tal de dotar-los de nous equips informàtics, taules de so, etc. Els continguts es van començar a distribuir per Internet. El 2010, amb l’arribada definitiva de la TDT, Ràdio Cubelles pot abastar a la banda d’UHF tota la comarca del Garraf. Una altra renovació que afecta els continguts radiofònics és l’aparició dels podcasts i la ràdio a la carta. En aquest sentit, la pàgina web de Ràdio Cubelles comença a oferir la possibilitat de recuperar programes, entrevistes i informatius en qualsevol moment. El dia de Sant Jordi del 2015 es llençar la nova pàgina web i s’amplien els estudis. (Font: pàgina web de Ràdio Cubelles)

Ràdio Ribes

L'emissora municipal de Sant Pere de Ribes i Les Roquetes es va gestar l'any 1980 per iniciativa de, l'aleshores estudiant de periodisme, Ramon Farré, qui amb d'altres formaven el col•lectiu ecologista Userda. Ràdio Ribes va començar a emetre el 23 d'abril de l'any 1981. Ramon Farré també va contribuir a la posada en marxa de Ràdio Cubelles, emissora municipal, que va fer les seves primeres emissions en proves el mes de febrer de 1981. El setembre de 1981 en va ser el seu director. Fins a començaments de l'any 1988, Ràdio Ribes no va poder arribar a tot el terme municipal, inclòs les Roquetes, on vivia la meitat de la població. El juny del 2012 , quan es van començar les obres de restauració de l’edifici de la Casa de la Vila a Ribes, l’aleshores batlle José Antonio Blanco va decidir suspendre les emissions de Ràdio Ribes. Passats tres anys les obres de restauració i remodelació de la Casa de la Vila es van acabar sense que la ràdio retornés a emetre. El 16 de novembre del 2018 es va presentar la “Plataforma per la recuperació de Ràdio Ribes”, a la sala Josep Lluís Palacios, que es troba just al costat de les instal·lacions previstes per a la ràdio municipal.

Ràdio Grup

El Grup Esportiu i Excursionista Gironí (GEiEG) va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. El 12 de novembre de l'any 1983, Ràdio Grup va començar a emetre en període de proves i es va integrar a la Cadena 13. En aquells moments, tenia els seus estudis al carrer de la Creu de Girona. Va formar part de la Cadena 13 fins a la seva desaparició el setembre de 1990. Cap a la meitat de la dècada dels noranta, el GEiEG va prescindir de Ràdio Grup i va cedir els drets d'explotació de la freqüència a Onda Rambla, emissora fundada per Luis del Olmo, que en aquell moment tenia un acord amb Onda Cero Radio. Naixia Onda Rambla Girona. El 2004, Onda Rambla va trencar amb el grup Onda Cero, raó per la qual l'emissora va estar dos mesos sense emetre res. Quan Luis del Olmo va arribar a un acord amb el grup de mitjans de comunicació Vocento, propietària dels diaris ABC i El Correo Vasco. Onda Rambla Girona va seguir, tot i que va perdre part de la seva producció local. A partir de l'estiu de 2011, la marca Onda Rambla va desaparèixer, per donar més presència a la marca estatal Punto Radio, i l'emissora es va unir a Punto Radio passant a ser la seva delegació a Girona. El 3 d'octubre de 2011, el grup Vocento va decidir formar l'emissora ABC Punto Radio i, llavors, va començar a tancar la major part de les delegacions que mantenia a tot l'Estat, mantenint exclusivament les de grans ciutats. La de Girona va ser tancada el 30 de novembre de 2011.

Radio Popular FM (COPE FM)

L'FM de Radio Popular de Madrid es va crear l'any 1971 amb el nom de Radio 99.5. Alfonso Eduardo Pérez Orozco va ser el primer director. El primer any combinava els programes musicals amb la radiofórmula. Al grup inicial de responsables hi havia Rafa García Loza "Ringo Gun", del programa de TVE "Escala en Hi Fi", i José María Goñi. L'any 1972, la programació passa a ser més rockera. Amb el pas del temps sorgirà Popular FM (COPE FM). Quan la Cadena 100 de la COPE va començar a emetre l'1 de maig de 1992, ho va fer aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM) a l'Estat espanyol. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE).

Cadena Ibérica

El naixement de Cadena Ibérica es produeix quan Eugenio Fontán, director general de la Cadena SER, des de 1963 fins a 1985, moment en què és comprada pel Grupo PRISA, deixa la cadena i ven les seves accions. A través de la societat Unión Ibérica de Radio compra Radio España de Madrid i des de l’any 1988 va creant la Cadena Ibérica. A Catalunya, quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se des del 5 de setembre de 1988 al juny de l’any 1991, amb Cadena Ibérica. Després de diversos canvis en el seu accionariat, el 23 de setembre de 2001, Onda Cero va llogar les freqüències de la llavors Radio España-Cadena Ibérica que estava en mans del Grupo Planeta. El juliol de 2007, Uniprex, societat propietària d’Onda Cero, va comprar totes les accions d’Unión Ibérica Radio.