Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Radiocadena Española

Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional i van passar a operar com Radiocadena Española REM-CAR. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit i caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d’aquelles emissores d’FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.

Una Veu a Wad-Ras

L’emissora va ser creada el 9 d’abril de l’any 1988 al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, al Poble Nou. L’emissió inaugural es va fer el 27 d’abril de 1988. El projecte de formació de les internes va començar a fer-se el mes de gener. Va ser una idea de la periodista Pepi Rafel i Durany, distingida anys després amb la menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació 2018. Uns anys abans Pepi Rafel havia estat la impulsora de Ràdio TV del Clot. El projecte tenia el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de Justícia de la Generalitat i l’ajuda del professorat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a emetre els caps de setmana i posteriorment durant tres hores diàries, repartides entre el matí i la tarda. Els programes es feien en català, castellà i anglès. Molts anys després, aprofitant el potencial d’Internet, l’any 2007 es va posar en marxa un taller de ràdio que va donar origen a Ràdio Chévere. Algunes de les internes que participaven als programes en aquell moment eren cubanes. Funcionava els divendres. L'any 2008, dues de les persones que la dinamitzaven des de fora de la presó eren Marcela Abuaff i Fernanda Zanuzz. Col·laboraven en el projecte algunes dones de Ràdio Paca, la ràdio per Internet del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, de Barcelona. L’estiu de 2008, un grup d’internes, gràcies al Punt Òmnia instal·lat al centre i gestionat per la Fundació FIAS, van fer la cobertura dels IV Jocs Olímpics Penitenciaris. A partir d’aquella iniciativa van crear Ràdio Horizonte , que més tard acabaria sent el ràdio-bloc “La Isla”, a principis de l’any 2009, un espai on periòdicament apareixien talls d’àudio fets per les internes. L’any 2015, al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona es va crear el magazine radiofònic "Femení Singular".

Radio Tanger International

Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Radio Tanger International, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va anar des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco. Les emissions van acabar per manca de finançament. A l'Ona Curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i els produïa Panorama Evangèlic a la Ràdio, a Barcelona.

Radio Barcelona Segundo Canal

L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà, va demanar-los que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. Un any després, l'Associació Nacional de Radiodifusió va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924 des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp, 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 es va associar a Unión Radio, que la va comprar el 1929 i, va ser anomenada, Unión Radio Barcelona. Amb l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona i Ràdio Associació. En acabar la guerra, va emetre unes setmanes com a Radio España 1 i, posteriorment, va adoptar el nom de Radio Barcelona. Va continuar essent propietat d'Unión Radio que, aleshores, va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic, que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de del 1991 al 2001.

Segundo Programa de RNE

A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i, des del 1994, va adoptar la denominació de Radio Clásica.

Radio Mediterránea (Blanes)

Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982 Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de de l’any 1985 l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982 la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal·lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983 Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985 els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.

Ràdio Tarragona

Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Es va tornar a inaugurar, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser destruïda el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estaba situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt .Fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a radio Nacional d'España l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.

RT 2 (Ràdio Tarragona)

Ràdio Tarragona va fer la primera emissió el 19 d'agost de 1933, amb motiu de la Festa de Sant Magí. Les emissions regulars van començar el 8 d'octubre de l'any 1933. Va ser inaugurada, sense emetre, dos dies abans. El concessionari de l'estació de radiodifusió era Joan Tuset Arbonés que tenia relació amb l'Associació de la Premsa de Tarragona. El primer locutor va ser Josep Maria Tarrasa. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades, podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària, aspectes administratius del seu funcionament. El mes d'agost del 1934, s'associa amb la cooperativa radiofònica Ràdio Associació de Catalunya. Va ser destruïda durant lal guerra, el 15 de gener de 1939. El 20 d'agost de 1939, Josep Maria Tarrasa va tornar a posar en marxa l'emissora amb el nom de Radio Tarragona de Falange Tradicionalista y de las JONS. L'any 1958 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento amb el nom de Radio Tarragona, La Voz del Mediterráneo. La seva primera seu estava situada a Rambla Nova, cantonada amb el carrer de l'Assalt, fins que el 1962 es va traslladar a un espai més gran, al carrer Unió. Durant la transició, l'any 1978, es fusionaren les cadenes REM, CAR i CES i es va crear Radiocadena Española. A principis dels vuitanta es va perdre el nom de Ràdio Tarragona, passant a ser Radiocadena Española a Tarragona. Quan Radiocadena Española va integrar-se a Radio Nacional de Epaña l'any 1991, l'emissora va passar a ser Radio 5-Todo Noticias a Tarragona.

Ràdio Gràcia

Emissora del Tercer Sector de la vila de Gràcia de Barcelona que va néixer l'any 1990. Té els seus estudis al carrer de l'Aldea, 15, al barri del Coll al turó del Carmel. La ràdio es va concebre com un taller experimental de ràdio coincidint amb els dies de la Festa Major de Gràcia de 1990. L'any 1999, Ràdio Gràcia va establir un conveni amb el Districte de Gràcia perquè dues hores diàries de la programació fossin produïdes per estudiants universitaris en pràctiques. Des del 1999 al juliol del 2003, Ràdio Gràcia va funcionar, també, com una escola de ràdio. Des de finals del 2001 al mes de maig de 2003, l'empresa Technoradio es va fer càrrec de la programació de l'emissora i va convertir-la en una radiofórmula musical amb connexions a COMRàdio i una oferta petita d'espais de producció pròpia. La ràdio va passar a denominar-se Ràdio Gràcia-Barcelona. Quan el Distrcite de Gràcia va retirar a TechnoRadio de la gestió de l'emissora, aquesta va deixar d'emetre durant uns mesos. Alguns moviments associatius i veïnals del districte van promoure la campanya "Salvem Ràdio Gràcia" que va fer pressió per reprendre les emissions i per tal de fer una programació de servei per al barri. El 6 de desembre de 2003, l'Assemblea de la Comunicació Social, creada aquell any, va ocupar l'emissora per exigir el dret constitucional de poder fer servir els mitjans de ràdio públics. El 2004, el Districte va adjudicar la gestió de Ràdio Gràcia a una nova direcció i l'emissora va reprendre la programació. El dia 1 d'abril de 2007, l'empresa Lúdic 3 es va fer càrrec de l'emissora fins al mes de desembre de 2008. L'emissora volia tornar a actuar com a centre de formació de joves que possibilités les accions formatives a diferents col•lectius. Però, el mes de juny de 2007 va deixar novament d'emetre temporalment. Per tal de fer renéixer l'esperit de la Ràdio Gràcia originària, es va crear la "Plataforma Recuperem Ràdio Gràcia" que agrupava un bon nombre d'entitats del barri, per tal, que la ciutadania recuperés el control de la ràdio i es pogués retornar a una programació feta per graciencs com a la dècada dels anys noranta. En anys successius, els responsables del Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona han convocat nous concursos públics per adjudicar la gestió de la ràdio. Lúdic 3 ha seguit al capdavant del "Servei de programació radiofònica" (2012...2019-20).

Ona de Sants

El mes de març de l'any 1985, l'Ateneu Popular de Sants (1933) va posar en marxa Ona Popular de Sants després de fer un taller de ràdio. Poc temps després, la ràdio va rebre l'ordre de tancament amb amenaça de multa i va aturar les seves emissions. Després de rebre el suport del districte de Sants-Montjuïc, la ràdio va restablir les seves emissions. L'any 1991, Ona Popular de Sants va passar a anomenar-se Ona de Sants "La ràdio jove" i, a finals d'aquella década, va canviar la seva denominació per Ona de Sants-Montjuïc. A principis del segle XXI, Ona de Sants-Montjuïc va rebre una subvenció del Districte de Sants-Montjuïc per ajudar a superar les grans dificultats econòmiques que patia l'emissora. A la primavera de l'any 2022 va inaugurar els estudis situats al carrer Melcior de Palau de Barcelona.

Ràdio Llefià

Ràdio Llefià va ser una emissora del Tercer Sector creada per un grup de joves l'any 1989, amb el suport de l'Associació de Veïns de la Ronda Sant Antoni de LLefià, a la ciutat de Badalona. Era gestionada per l'Escola Cultural de Ràdio Llefià. Va començar a emetre l'any 1990. A mitjan any 1991 va aturar les seves emissions atenent les demandes administratives. Ràdio Llefià va reprendre les transmissions l'any 1993. Els anys 2001 i 2003, Ràdio Llefià, va organitzar el festival musical Festinov per tal de donar a conèixer músics i grups novells. El setembre de 2004, Ràdio Llefià va passar a ser Ona Mar FM. Va millorar les seves instal•lacions, va incrementar el nombre de professionals i va adoptar una programació comercial, tot i que, Ona Mar FM també era gestionada per una associació sense ànim de lucre. Els seus estudis estan a la Ronda Sant Antoni de Llefià, 95-99.

Radio 5 Igualada

Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a formar part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.

Radio Servicio

Radio Cornellá FM

Emissora del Tercer Sector de Conellà de Llobregat, anterior a Ràdio Conellà, emissora municipal. Va començar a emetre abans de l'estiu de 1979 i va ser creada per un grup de joves de la ciutat. A l'estiu de 1979, l'emissora va ser precintada per primera vegada, però va tornar a emetre posteriorment. El mes de febrer de 1980, els integrants de Radio Cornellá FM, van participar en la reunió convocada per la regidoria de joventut de l'Ajuntament de la ciutat amb les organitzacions juvenils per crear el consell municipal de joventut. Radio Conellá FM va ser precintada per segona vegada per la Policia Nacional, acompanyada d'un tècnic de RTVE, el 28 de maig de 1980 per ordre del Govern Civil. El tancament es va transmetre en directe i algunes persones van presentar-se davant de la seu de l'emissora per expressar al col•lectiu que l'impulsava el seu suport. El 30 de maig es va celebrar la primera assemblea de socis de la Cooperativa de Radio Cornellá que va elegir el consell rector. L'agost de 1980, la Generalitat de Catalunya va aprovar els estatuts de fundació de la Societat Cooperativa Radio Cornellá. L'entitat volia produir i difondre programes en FM per a la ciutat. La cooperativa estava constituïda amb caràcter autònom i es declarava independent de qualsevol entitat política, religiosa i sindical. L'emissora municipal de Cornellà de Llobregat va iniciar les seves emissions en proves el juny de 1981, en un petit estudi situat al parc de Can Mercader. El mes de maig del 1982 van començar les emissions de manera estable.

Radio Panadés

El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)

Antena Directa

L'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va començar les seves emissions la primavera de l'any 1983 amb el nom d'Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d'existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada "Xaneta" qui va comptar amb l'ajut del grup de radioafcionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l'Ateneu de Cerdanyola. Quatre anys després de la posada en marxa, l'ajuntament de Ripollet va abandonar el projecte que va seguir només amb l'ajuntament de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El jutge de primera instància i instrucció de Sabadell va dictar acta, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l'Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l'Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L'any 1991, l'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l'any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès. Va acabar cap a l'any 1990.

Ràdio Manresa

Manresa fou ciutat capdavantera pel que fa a la constitució d'un ràdio-club però, en canvi, va ser una de les últimes a instal•lar i inaugurar l'emissora d'ona mitjana. El 28 de febrer de 1924, un petit grup d'industrials manresans, en un acte públic, van sintonitzar Ràdio París i la BBC de Londres. El Ràdio Club Manresa es va constituir el 4 de març de 1924. Tenia per finalitat "divulgar los fenómenos radioeléctricos, construir aparatos de galena y escuchar las emisiones extranjeras que se reciban o sean audibles en Manresa". Ràdio Barcelona no es va inaugurar fins al 14 de novembre de 1924. Tenia la seu al número 1 del carrer de Les Piques. El 6 de gener de 1930 es va fer la primera emissió radiofònica a Manresa. El dia 1 de març de 1930 es va instal•lar una emissora d'ona curta amb l'indicatiu corresponent d'EAR. El 21 de novembre de 1933, la Direcció General de Telecomunicacions autoritzà que Ràdio Club Manresa utilitzés l'indicatiu EAJ51. El 17 de febrer de 1934 es va inaugurar la primera emissora d'ona mitjana de baixa potència. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. El reconeixement oficial de la llicència de Ràdio Manresa va arribar el 10 de maig de 1934. Els primers estudis estaven en dependències de l'Ateneu Manresà. L'any 1952 es van traslladar a La Plana de l'Om. Després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, Ràdio Manresa va passar a ser Radio España de Manresa. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Manresa. Anys després, tot i mantenir-se com una emissora independent, Ràdio Manresa va passar a estar associada a la Cadena SER.

Cadena Nova

L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, a partir de l'1 d'agost de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz). A l’octubre de 1990 Cadena Nova es podia sintonitzar a Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida, Manresa, Igualada, Blanes, Palamós, El Masnou-Mataró, Cervera, Berga, Valls, Puigcerdà i Amposta. A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona).

Ràdio Bronka

Radio Bronka és una emissora lliure autogestionada del barri de Les Roquetes al districte de Nou Barris de Barcelona. Va néixer, en proves, el mes de març de l'any 1987 sota l'impuls d'alguns integrants del Moviment Comunista de Catalunya i amb la participació d'altres col•lectius socials. Els estudis estaven en un local de l'Associació de Veïns de Roquetes al carrer Jaume Pinent. Des del mes de setembre de 1989 va incrementar la seva programació. L'any 1991 va aturar temporalment les seves emissions. El mes de novembre del 2004 va començar a distribuir els seus programes per Internet. Des de l'any 2010, durant un temps, va compartir la freqüència i el centre emissor amb Ràdio Pica. L'any 2013, la coordinadora de ràdios lliures de Catalunya estava formada per Ràdio PICA, Ràdio Bronka, Contrabanda FM, Ràdio RSK, Ràdio Línia IV i Ràdio Bala (de Manresa). L'any 2013, el col•lectiu de l'emissora va editar el llibre "25 años de Bronka". El 19 de juny de l'any 2017, Ràdio Bronka va aturar per segona vegada, temporalment, les emissions que va reprendre posteriorment.

Radio Distrito 7 (RD 7)

Emissora creada al Disticte 7 de Barcelona, que correspon als barris d'Horta i Guinardó. Va estar activa a principis de la dècada de 1990.

Ràdio Nova Maresme

Té el seu origen en Ràdio El Masnou Maresme, que va ser l’emissora de la Cadena 13 inaugurada el mes de desembre de 1983, que s’identificava com Cadena 13 Maresme. L' any 1985 va traslladar els seus estudis i equip emissor a Mataró. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radio fórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.

Ràdio Palafrugell

L'emissora va començar en proves l'any 1980 a una casa particular. L'emissió regular no va ser fins al 1981. Els responsables de l'inici de la ràdio van ser Pere Doga, Albert Padrosa, Juli Gòmez i Àlex Rueda. Ràdio Palafrugell, inicialment, era una emissora privada generalista que va passar a ser municipal l'any 1984 quan la seva gestió va passar a dependre d'un patronat municipal. Aleshores, els seus estudis s'instal•len a l'Ajuntament de Palafrugell i la ràdio passa a integrar-se a l'EMUC.

Ràdio Sant Esteve

Emissora Municipal. Ràdio Sant Esteve de Sant Esteve de Sesrovires va entrar en funcionament el 26 de juliol de l'any 1987. Després de formar part d'EMUC, va integrar-se a COMRàdio i, posteriorment, a La Xarxa de Comunicació Local. L'any 2003 va inaugurar nous estudis conjuntament amb els de la televisió municipal TV10.

Ràdio El Vendrell

L’emissora local Radio Vendrell es va posar en funcionament el 17 de juny de 1950 a l’ona mitjana com una filial de Radio Tarragona (EAJ33). Els estudis estaven al carrer Sant Magí. Comptava amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell i del Sindicat Local d’Iniciatives. El seu impulsor va ser el radioaficionat vendrellenc Joan Arbós Perramon, que poc temps abans havia muntat la seva estació al seu domicili del carrer de les Garrofes. Cap a l’any 1954 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM). A finals de 1962 les dificultats econòmiques van començar i les condicions tècniques van empitjorar. El juliol de 1965 va haver de suspendre les emissions, quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. El 24 de gener de 1981 es va inaugurar Ràdio El Vendrell emissora municipal amb la voluntat d’abastar el Baix Penedès en freqüència modulada. Els seus primers estudis estaven al mateix local del carrer Sant Magí que havia estat reformat. L’Ajuntament del Vendrell va traslladar l’emissora a una nova seu, l’edifici remodelat de l’antic Hospital de Sant Salvador, de la Carretera Santa Oliva, l’any 1994. El 2 de febrer de 2024, es va celebrar la sessió constitutiva del Consell Assessor d’El Vendrell Comunicació. Aquest consell es va constituir per primera vegada a la història del municipi iva passar a ser l’encarregat de debatre i gestionar la programació de Ràdio Televisió El Vendrell.

Ràdio Banyoles

Al mes d'agost de 1982, la primera Ràdio Banyoles va començar a emetre. El projecte l'havia impulsat l'any 1981 Miquel Roure, que aleshores tenia quinze anys. Ho va proposar a uns quants amics seus i els estudis es van muntar en un local de la família de Miquel Casadevall al carrer del Progrés, a prop de la plaça de les Rodes. A finals de 1982 es va crear Ràdio Juvenil de Banyoles. El 20 de desembre de 1982, el secretari de l'Associació de l'Emissora Juvenil de Banyoles, Francesc Mayolas, dirigeix una carta a l'Ajuntament en què sol•licita que nomeni portaveus per poder tramitar els papers oportuns i la llicència definitiva. Els dos projectes radiofònics acabarien confluint. Després de deixar d'emetre un temps, l'any 1983 Ràdio Banyoles va reprendre l'activitat i es va traslladar al carrer de Santa Maria. Un cop constituït el nou consistori de Banyoles, el 26 de juliol de 1983, la Conselleria d'Informació, Relacions Exteriors i Treball de l'Ajuntament de Banyoles envia un escrit on considera que és necessari iniciar el procés de creació d'una emissora municipal. També té present que en aquells moments hi ha una societat privada amb el nom de Ràdio Banyoles. L'any 1984, la Junta de Ràdio Banyoles va decidir que la ràdio passés a ser una emissora privada cultural, amb col•laboració de diverses entitats banyolines i sense ànim de lucre. A finals del 1986, els fundadors de Ràdio Banyoles van comunicar que tancaven l'emissora del carrer de Santa Maria. Va deixar d'emetre un temps, però un d'ells, Jordi Juanola, va voler seguir amb Ràdio Banyoles i va muntar els estudis en un local del carrer de la Sardana. Per tercera vegada, Ràdio Banyoles tornava a estar en funcionament des del mes de febrer de 1987. Volien que la Mancomunitat assumís el projecte per tenir un abast comarcal. La nova etapa duraria ben poc, ja que el 16 de febrer de 1987 la Delegació Territorial del Govern a Girona del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya envia un escrit a l'alcalde de Banyoles en el qual li comenta que han arribat denúncies del funcionament d'una emissora de ràdio cultural els promotors de la qual no tenien cap autorització. El 15 d'abril de 1987, els Mossos d'Esquadra, per ordre de la Generalitat, van precintar l'emissora. Quinze dies després, el divendres dia 1 de maig i el dissabte dia 2, a la plaça Major de Banyoles es van organitzar uns actes reivindicatius i una emissió en directe. El mes de novembre de 1987 es presenta a l'Ajuntament de Banyoles una sol•licitud d'un grup de joves de la localitat per a la creació d'una emissora local. El projecte anava signat per Xavier Tarrés Busquets, com a portaveu del grup. El 25 de setembre del 1990, la comissió de govern de l'Ajuntament de Banyoles va aprovar el model de gestió pressupostària de l'emissora municipal. L'emissora municipal de Banyoles, sota el disseny de Josep Maria Francino, va començar a emetre en període de proves el dia 10 d'octubre de 1990 des del despatx del regidor de l'Ajuntament Francesc Noguer. Després d'uns quants mesos en període de proves, Ràdio Banyoles emissora municipal es va inaugurar l'11 de març de 1991, al carrer Pere Alsius, 1. L'any 2011, per commemorar els vint anys de l'emissora, la Diputació de Girona va editar el llibre "La Ràdio a Banyoles (1952-2011)", de Joan Anton Abellan Manonellas, que recull la història de totes les iniciatives radiofòniques anteriors a la localitat.