Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Lloret

Ràdio Lloret era una emissora comercial del Tercer Sector amb estudis a Lloret de Mar. Es va posar en funcionament a principis del mes de setembre de 1983 i, el 19 d'octubre de 1983, el Govern Civil de Girona la va clausurar per primera vegada, però va continuar emetent. El desembre de 1984, el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions va obrir-li un expedient de clausura. El matí del 18 de juliol de 1985, els Mossos d'Esquadra van clausurar-la per segona vegada, però Ràdio Lloret va continuar emetent. Finalment, el 23 de juliol de 1985 va ser clausurada per tercera vegada per ordre del jutjat de Santa Coloma de Farners, perquè no tenia llicència d'emissió. El seu promotor va ser Isidoro Llorca. L'any 1989, Isidoro Llorca va rebre una concessió i va tornar a posar en marxa Ràdio Lloret a l'estiu de 1989, amb estudis situats al carrer del Turó de l'Estelat. A conseqüència dels problemes econòmics, Llorca va renunciar a la concessió el mes de setembre de 1991. El mes d'octubre de 1991, l'Ajuntament de Lloret es va fer amb la concessió privada de l'emissora i va posar en funcionament la Nova Ràdio Lloret, que va començar a funcionar el 14 de novembre de 1991 com a emissora municipal.

Ràdio Farigola

Va començar a emetre experimentalment des d’un pis particular d’Horta, a principis del mes de maig de 1981, durant vuit dies, amb motiu de la festa major del Guinardó, que va acabar el dia 10 de maig. Des del 20 al 30 de maig de 1981 va tornar a emetre amb motiu de la Setmana Cultural d’Horta-Guinardó. Els equips inicials eren de la Coordinadora de Ràdios Lliures. Inicialment s’identificava com la ràdio lliure d’Horta i Carmel. Els mesos d’octubre i novembre de 1981 va emetre dins d’Antena Alternativa, l’emissora unitària de la Coordinadora de Ràdios Lliures, amb La Campana, Ràdio Pica i el col•lectiu Ràdio Venus. Aquesta ràdio sortia des del barri de la Barceloneta. Posteriorment, busquen un nou local i el troben al barri de Prosperitat, a l’església de Santa Engràcia. Ràdio Farigola passa a ser la ràdio lliure de la Prosperitat, del Districte de Nou Barris. Hi participen persones relacionades amb l’associació de veïns, El Casal de la Pau i el col•lectiu de joves La Mugre. Ràdio Farigola va començar les seves emissions més regulars a partir de 1982. El març de 1982 va patir un robatori de gran part dels seus equips. Altres espais en els quals va poder tenir els seus estudis van ser El Casal de Joves de la Prosperitat i una casa particular del Carmel. El mes de gener de 1983, Ràdio Venus, Ràdio Farigola i La Veu Impertinent, tres ràdios lliures de barri a Barcelona, van fer públic un comunicat en què invocaven la necessitat d'existència de mitjans d'expressió per a grups de base i moviments populars: «Aquest tipus d'emissores apareix davant la impossibilitat d'accedir als mitjans oficials i la creixent necessitat d'un mitjà propi desvinculat de qualsevol política o grup econòmic» (...) «Entenem la llibertat d'emissió com una part de la llibertat d'expressió, exercida sense altres limitacions que les marcades per les possibilitats tècniques de la banda de freqüència modulada». Ràdio Farigola va tornar a emetre el 7 de febrer de 1983 fins a l’estiu d’aquell any. Tenia el programa “Oído al loro”, adreçat als presos de Trinitat Vella. L’any 1983, alguns dels integrants de Ràdio Farigola van crear Ràdio Àgora i l’any 1988 van crear Radio Línea IV, al Casal de Joves de la Prosperitat.

Radio Costa Dorada

Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.

La Voz de la Costa Dorada

Radio Ulldecona que va néixer l'any 1949, per l'impuls de Juan Nadal; inicialment només va emetre durant la Festa Major i els caps de setmana. Quan va començar a emetre diàriament va passar a formar part de la cadena Estaciones- Escuelas del Frente de Juventudes, amb el nom de Radio Ulldecona, Emisora del Frente de Juventudes, EAJ-36. El 23 de desembre de 1960 va passar a ser La Voz de la Costa Dorada, dins de la Cadena de Emisoras Sindicales. En aquella dècada un dels programes més escoltat va ser «Ustedes, nosotros y el domingo», presentat per Joan Baptista Muñoz. El 20 de juliol de 1965 va deixar de transmetre en OM. Mesos després va començar l’emissió en FM, però amb un abast molt local. El retorn real a les ones es va fer en FM el 7 de juliol de 1967 com Radio Costa Dorada. L'any 1978, es va crear Radiocadena Española (RCE) i l'emissora va passar a ser Radiocadena Española Ulldecona. Quan el 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, l'emissora va passar a ser Radio 5 Ulldecona. El 4 de març de 1992, el director general de RNE, Diego Carcedo, i l'alcalde d'Ulldecona, Jaume Antich, van signar un acord, en el qual Radio 5 Ulldecona passava a ser de titularitat municipal. Amb aquest pacte, la programació de la nova Ràdio Ulldecona passava a ser de producció pròpia durant les hores del dia i connectava amb RNE, cada hora, per oferir els espais informatius.

Ràdio 4 la Ràdio Olímpica

Ràdio 4, l'emissora en català de Radio Nacional de España, es va transformar en la Ràdio Olímpica del 29 de juny al 14 d'agost. A partir del 15 de juliol, tot el contingut estava relacionat únicament amb els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Durant aquells dies, la Ràdio Olímpica oferia 24 hores de programació en 12 idiomes. Una ràdio informativa dirigida a la família olímpica i tot el seu entorn. De 00 a 23 hores, cada quinze minuts, es feia un espai en català, anglès, castellà i francès. I de 23 a 24 hores, cada 5 minuts, s'oferien els espais en 12 idiomes. L'emissora es podia escoltar en freqüència modulada a tot Catalunya i a les subseus olímpiques de València i Saragossa. A més del personal de Ràdio 4, en la producció dels espais van col•laborar Radio Exterior de España, BBC i Radio France. L'emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d'Espanya va començar a funcionar a mitjans del mes de novembre de 1976. Inicialment, s'oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l'emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d'escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.

Ràdio Àgora

L'any 1983, alguns dels integrants de Ràdio Farigola van crear, a Nou Barris, la ràdio lliure Ràdio Àgora. Estava ubicada a l'Associació de Veïns del barri de la Prosperitat. L'any 1985, durant les mobilitzacions per a la paralització de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs, va emetre un parell de dies des d'Ascó. A finals d'aquell any van acabar les seves emissions. Aprofitant les instal•lacions del nou Casal de Joves de Prosperitat, al carrer Joaquim Valls, l'any 1988, alguns membres de Ràdio Àgora van crear Ràdio Línia IV.

Associació Evangèlica de Ràdio i Televisió de Catalunya

Emissora religiosa del Tercer Sector que va funcionar en proves unes setmanes de l’estiu de 1985 a Barcelona .

Ràdio Aran

El naixement de Ràdio Aran en FM està lligat a l’estació hivernal de Baqueira Beret -que va ser inaugurada el 6 de desembre de 1964. L’emissora va ser creada l’any 1978 . El desembre de 1982 va rebre la llicència d’emissió quan la Generalitat en va concedir una trentena. N’era la propietària de la llicència, a través d’Aranesa de Ràdio i TV, una empresa participada per CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell, a mitjans dels anys 80. Durant la temporada d’esquí dins de la seva programació es donava una informació exhaustiva de l'estat de les pistes. A començaments de 1983 es va incorporar a Radio 80. La primera emissió de ràdio en aranès per Ràdio Aran es va fer l’any 1983. El gener de 1988 El Consell de Muntanya de la Vall d’Aran i els responsables de Ràdio 4 i Televisió Espanyola a Catalunya van arribar a un acord per introduir l’aranès a les seves programacions. A Rádio 4 els espais en aranès produïts per Ràdio Aran es van incloure al programa “Catalunya pam a pam”. Els radiofonistes Miquel Calçada i Carles Cuní, des de l’any 1988, van gestionar Ràdio Aran. Catalunya Ràdio va començar a emetre el programa dirari en aranès “Metdia aranès”, d’una hora, el 26 de març de 1988, per Ràdio Aran. Quan Calçada i Cuní creen Flash FM, que va començar a emetre en proves el 24 de maig de 1992, Ràdio Aran va passar a ser Flash Aran durant uns anys. Cap a el 1998 es va recuperar el nom de Ràdio Aran i va seguir emetent com emissora privada local independent, operada per Aranesa de Ràdio i TV.

Radio 5

El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.

Betevé

El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)

Barcelona FM

El mes de novembre de l’any 1980 van aparèixer a la premsa les primeres notícies de la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de crear diverses emissores municipals als districtes de la ciutat. “Mundo Diario”, el 9 de setembre de 1980 va publicar que el projecte inicial consistia en posar en marxa les emissores a Nou Barris i Sant Andreu i que emetrien entre tres i quatre hores diàries. “El Periódico”, el 15 de novembre de 1980, publicava que la primera estaria situada a Sants, la segona a Nou Barris i que cada districte en comptaria amb una. Aquella proposta no va prosperar. Poc després de posar-se en marxa COM Ràdio, l’1 de març de 1995, per augmentar la seva presència a l'àrea metropolitana de Barcelona, en FM, l'Ajuntament de Barcelona va decidir demanar una llicència per crear una emissora municipal. El 6 octubre del 1995, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la seva creació. El mes de gener de l’any 1996 es va posar en marxa Barcelona Ràdio, inicialment als 91.0 MHz. El 10 de febrer de 1996 va connectar per primera vegada amb la programació de COM Ràdio, per emetre el partit de futbol masculí entre el F.C. Barcelona i el Real Madrid. La seva funció principal era la de ser un repetidor de COM Ràdio, tot i que, el 13 de febrer de 1996, va estrenar dos informatius propis, fent una desconnexió de la programació de COM Ràdio: de 07:45 a 08 de matí i de 20:05 a 20:30 hores. El mes de juny de l’any 1996, degut a la semblança de la marca Barcelona Ràdio amb la de Ràdio Barcelona (EAJ-1), l'Ajuntament de Barcelona va haver de canviar el seu nom pel de Freqüència Barcelona. Un dels primers i pocs programes que va sorgir a COM Ràdio-Freqüència Barcelona va ser “L’Amparo va al mercat”, el 17 de febrer de 1997.Quan desapareix COM Ràdio, l’agost de 2012, Freqüència Barcelona va passar a oferir tota la programació de La Xarxa. Coincidint amb l'inici de l’any 2014, Freqüència Barcelona, va deixar d’estar en mans de La Xarxa de Comunicació Local i va passar a ser gestionada, per primera vegada, per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'empresa Informació i Comunicació de Barcelona, també responsable de l'explotació de Barcelona TV. Va seguir repetint la programació de La Xarxa fins el juliol de 2014, quan aquesta va tancar definitivament l’emissió en Ona Mitjana. El 25 de setembre del 2014, l’emissora municipal de Barcelona va passar a identificar-se com Barcelona FM i va començar una nova programació. Adopta els dies feiners un model “tot notícies”, amb blocs de 30 minuts i els caps de setmana ofereix una fórmula musical amb butlletins informatius cada hora. Els seus estudis estaven a la seu de Barcelona TV, al Poble Nou de Barcelona. El 31 de gener de 2017, Barcelona TV va passar a ser Betevé, va adoptar una nova imatge corporativa i va unificar tots els mitjans de comunicació audiovisuals municipals sota el mateix nom. Barcelona FM va passar a identificar-se com la ràdio de Betevé. (Informació pròpia i l’aportada per Luis Segarra de “Guía de la radio)

Ràdio Santvi

Ràdio Santvi és l'emissora municipal de Sant Vicenç de Montalt. La junta de govern de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt va decidir crear l’emissora l’any 2005. Els estudis es van començar a construir a l’edifici del Centre Cívic el Gorg, construït l’any 2003. Ràdio Santvi va entrar en funcionament el 25 d’abril de 2007. Durant molts anys va emetre una programació eminentment musical. Després d'anys d'escassa activitat, l'octubre de 2015, va obrir una nova etapa, al capdavant de la qual hi havia el comunicador i publicista Alfons Murga. Té la seu al Centre Cívic El Gorg, en ple centre de Sant Vicenç de Montalt.

Ràdio Silenci

Del 12 al 23 de novembre de 1952, mossèn Josep Girona va posar en marxa una emissora parroquial a la rectoria de la Garriga, aprofitant les emissions itinerants en ona mitjana que promovia l’Acció Catòlica. El gener del 1953 neix Radio la Garriga, emissora local de Falange en ona mitjana, dirigida per Jaume Viñallonga. Emet des de Can Sala els vespres feiners i les tardes dels festius. A l’estiu de 1954 encara funcionava. El 13 de març del 1960 es va inaugurar, als baixos de la Casa d’Acció Catòlica, l'Emissora Parroquial de la Garriga. Novament, el seu impulsor va ser mossèn Josep Girona. Pel que fa a l’FM, a la Garriga un col•lectiu de persones posen en marxa Ràdio Silenci, el 23 d’abril de 1983. La ràdio funciona fins al mes de desembre d’aquell any. Els seus estudis estaven a Can Sala, a la plaça del Silenci, de la qual pren el nom. El 23 de gener del 1984, la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de la Garriga va acordar reconèixer l'emissora de Ràdio Silenci com a emissora municipal. El 29 d’abril de 1984 va començar la seva segona etapa que va acabar l’any 1986, quan l’Ajuntament de la Garriga va decidir tancar-la després d'una campanya de la ràdio contra la ubicació a la Garriga d'un abocador d'escombraries. El 31 de maig del 2000, Susanna Ginesta convoca una reunió amb una vintena de persones per tornar a posar en marxa Ràdio Silenci com a emissora municipal. Del 26 al 30 de juliol del 2000, coincidint amb la Festa Major, es va emetre una programació provisional des del pati de Can Sala. El 25 d’octubre de 2000 es va constituir formalment l'associació Amics de Ràdio Silenci que el 21 de desembre es va integrar a la comissió de treball de Mitjans de Comunicació del Consell Municipal de Cultura. Del 23 al 30 de juliol, i el 3 d'agost de 2001, es va emetre una segona programació provisional per la Festa Major, des de la planta baixa del Centre Cultural Can Pibernat. De l'1 al 4 d'agost de 2002, es va fer la tercera emissió provisional per la Festa Major, també des de Can Pibernat. El 2 de març de l'any 2004, el ple municipal de la Garriga va aprovar sol•licitar a la Generalitat una freqüència de ràdio municipal per poder reprendre el projecte de Ràdio Silenci. El 18 de juliol de 2004, el regidor de Comunicació i el president d'Amics de Ràdio Silenci van signar un conveni que estableix la cessió de les instal•lacions a l'associació. Aquestes finalment es van ubicar al tercer pis de les Galeries Banys. El 30 de novembre de 2004 es va concedir la freqüència provisional d’emissora a l’Ajuntament de la Garriga i el 21 de gener de 2005 van començar les emissions en proves de Ràdio Silenci. Immediatament, es van produir interferències amb Grama Ràdio de Santa Coloma de Gramenet. L’Ajuntament demana a la Generalitat que li canviï la freqüència i Ràdio Silenci manté la programació per Internet. El 7 de juny de 2005 es va aprovar els estatuts de l'Organisme Autònom de Mitjans de Comunicació (OAMC), del qual forma part Ràdio Silenci. Del 28 al 31 de juliol de 2005, es va fer la quarta emissió provisional en FM de Ràdio Silenci per la Festa Major. El mes de maig del 2007 es reprenen les emissions de Ràdio Silenci sota la gestió de l’OAMC. El 7 de setembre Ràdio Silenci es va incorporar a la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. El setembre del 2008, Ràdio Silenci va començar la primera temporada completa de la seva història, amb una programació continuada. Però les interferències de Grama Ràdio continuaven. El 3 de desembre de 2009, Amics de Ràdio Silenci va demanar formalment a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que regularitzés les emissions de la seva emissora municipal, perquè no interferís. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar la seva emissora municipal. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l’Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, des de l’any 2005. Des d’aleshores Ràdio Silenci manté una programació regular en FM i per Internet.

Ràdio Besalú

L’emissora municipal de Besalú va començar les emissions el mes de setembre de l’any 1985, coincidint amb la Festa Major. Es van començar a fer proves mentre es muntava l’envelat i la primera emissió oficial va ser el sorteig de les llotges. Les primeres emissions es van fer des de l’antic dispensari. Allà, la ràdio s’hi va estar un any, fins que va estrenar els estudis de Can Tenas, el 10 de maig de 1987, al carrer Portalet. Inicialment, Ràdio Besalú va funcionar com una comissió de treball de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament. Als inicis, els programes només es feien en cap de setmana i a l’estiu de 1986 es va ampliar les hores d’emissió. Alguns dels seus impulsors van ser Salvador Garcia-Arbós, Joan Gratacós i Jesús Balateu. El presentador i escriptor Martí Gironell (1971) va començar la seva carrera periodística, quan tenia 14 anys, a Ràdio Besalú.

Ràdio Falset

Ràdio Falset Independent va començar a emetre l’any 1986, impulsada per un grup de joves del poble i amb pocs mitjans tècnics. L’any 1987, el projecte esdevingué en l’emissora municipal Ràdio Falset. L'Associació Cultural per a la Creació d'Emissores de Ràdio i Televisió a Falset, des de 1989, organitza una festa anual per guardonar a les persones involucrades en la ràdio. El 27 d’abril de 2004, Ràdio Falset i l’Ajuntament del municipi van signar un conveni amb el qual la gestió de l’emissora passava a estar càrrec de l’Associació Cultural per la Creació d’Emissores de Ràdio a Falset. A més, l’Ajuntament cedia un local per a Ràdio Falset situat a la plaça de la Quartera.

Ràdio Palafolls

Ràdio Palafolls va néixer el ja llunyà 1985, gràcies a l’empenta de diferents veïns que, veient que molts municipis del Maresme jatenien la seva emissora local, van emprendre el primer projecte radiofònic a Palafolls. Els primers estudis de l’emissora estaven als afores de la localitat i pocs mesos després de l’inici d’emissions van patir un robatori que va impedir la continuïtat de la ràdio. Ràdio Palafolls va renéixer l’any 1994 en uns estudis situats a la plaça major de Palafolls, a Ca la Júlia, on hi havia també el centre cívic. En diferents anys dos llamps van obligar a parar les emissions durant mesos. Donat que l’edifici on estava la ràdio amenaçava ruïna, l’any 1998 es van tancar els estudis i l’emissora va tornar a estar aturada durant set anys. L’11 de juny del 2005, l’Ajuntament de Palafolls va tornar a posar en funcionament l’emissora municipal amb uns estudis situats al barri de Sant Lluís. El radiofonista de Radio Nacional de España Carles Mesa va començar a Ràdio Palafolls quan tenia 15 anys.

Ràdio Cassà

Ràdio Saturn, emissora del Tercer Sector de Cassà de la Selva, va començar a emetre l’any 1982. La dirigia Joaquim Cassà, un dels regidors de l’Ajuntament. L'any 1984, Ràdio Saturn va rebre una ordre de tancament del ministeri de Telecomunicacions i a l’any següent una ordre de la Generalitat en el mateix sentit. El 26 d’abril de 1985, el ple de l'Ajuntament de Cassà va aprovar la creació d'una emissora municipal recollint la proposta formulada pel director de Ràdio Saturn. Aquesta decisió provocà un cert aldarull en el ple, ja que alguns representants de l'altra emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, no hi acabaven d'estar d'acord. Ràdio Cassà havia estat creada per alguns components de Ràdio Saturn que havien deixat la ràdio, com Claudi Barnés. Ràdio Saturn va tancar el dia 1 de maig de 1985. L’emissora municipal de Cassà de la Selva, Ràdio Cassà, va començar a emetre el 19 de maig de 1985, aprofitant els equips de Ràdio Saturn. La segona emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, va finalitzar les seves emissions aquell cap de setmana. L'emissora municipal Ràdio Cassà va estrenar unes noves instal•lacions a l’edifici de Can Nadal, coincidint amb la Festa Major, el dia 23 de maig de 1986. El director de l'emissora era Joaquim Cassà -que dimitiria el 30 de juliol següent-, que ho havia estat de Ràdio Saturn, i el cap de programes Xavier Xirgo. A l’estiu de 1986 va deixar d’emetre un mes i va reprendre les emissions el 16 de setembre de 1986. El 13 de desembre de 1987 es van inaugurar els nous estudis situats al primer pis de l'edifici de Correus i Telègrafs, situat a la plaça de la Coma. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear, conjuntament, l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. Ona 90 constava com a ràdio municipal de Campllong, que va ser inaugurada l’11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical “El so impacte” i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic Ràdio Styl Gironès va passar a identificar-se com Top Gironès FM. L'emissora, gestionada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva, combinava la radiofórmula musical amb els espais culturals i d'informació. L’emissora municipal de Cassà de la Selva va ser de les primeres emissores de les comarques gironines a digitalitzar els seus estudis, el 1997. El nom de Top Gironès FM es va emprar fins a l’any 2007. Posteriorment, es va recuperar el nom de Ràdio Cassà.

Ràdio Montgrí

L’Associació d'Amics de Ràdio Montgrí va crear la primera emissora local de Torroella de Montgrí l’any 1982. Els primers estudis estaven al cor de la capella de Sant Antoni. L’any 1983 es va presentar a l’Ajuntament una proposta de municipalització de l’emissora i aquesta va passar a ser de gestió pública. Ràdio Montgrí, la veu del Baix Ter, va començar a emetre en període de proves, a principis del mes de desembre de 1983, des de la mateixa capella de Sant Antoni. Els estatuts de l'emissora municipal s’havien aprovat a la reunió feta pocs dies abans del consell municipal de cultura. El 9 de juny del 1984 es van inaugurar els estudis en un local del carrer Sant Ramon, propietat de l'Ajuntament.

Ràdio La Selva

Emissora municipal de La Selva del Camp. Els seus inicis es troben quan un grup de joves de la localitat, entre els quals hi havia Joan Milà, l’any 1983, volen crear una emissora cultural. Els primers estudis de l’emissora van estar a la casa d’Andreu Ripoll. Les emissions de Ràdio La Selva van començar el mes de febrer de 1984. La programació inicial era només musical i cultural. L’any 1985 es va començar a produir el primer programa informatiu i es va constituir l’Associació Cultural La Selva per gestionar l’emissora. Això suposa el primer pas com a ràdio municipal. És l’any 1986 quan l’ajuntament va començar a finançar la ràdio. A mitjans de la dècada del noranta, els estudis es van traslladar a l’edifici de l’Hort d’Iglesias. A finals de la dècada dels noranta va desaparèixer la programació pròpia i la freqüència de Ràdio La Selva només repetia la programació de COM Ràdio. Quan aquesta va tancar, l’any 2012, l’ajuntament de La Selva va començar a treballar en la represa d’emissions de la seva ràdio municipal i va iniciar la campanya 105.8 per atreure veïns. Després de fer uns cursos de formació entre els voluntaris per part de la regidoria de Comunicació es van poder reprendre les emissions el 27 d’octubre de 2012.

Llagostera Ràdio

La idea de crear Llagostera Ràdio va començar l’any 1983, quan un grup de persones es va reunir en un bar del poble per parlar de nous projectes que podrien dur-se a terme a la vila. Entre ells, hi havia Joan Carles Buhigas, en aquells moments Locutor de Ràdio Sant Feliu, i en Joan Gruart, exregidor de l'ajuntament de Llagostera. En aquella trobada va sortir la proposta de crear una Ràdio municipal, que l’ajuntament va acceptar. El primer local on va funcionar Llagostera Ràdio estava al carrer Àngel Guimerà, en un edifici on hi havia la policia, la llar d'avis i la llar d'infants. L’emissora es va inaugurar el diumenge 8 d'abril del 1984. L’any 1987, els estudis es van traslladar al carrer Sant Pere.

Ràdio Despí

Ràdio Despí va començar les seves emissions el 23 de juny de 1995. Va ser creada per l’Associació Juvenil d'Amics de la Ràdio i tenia els seus primers estudis en uns locals propietat de la Parròquia del Carme de Sant Joan Despí. El 14 de febrer de 1997 es va veure obligada a cloure les emissions perquè no tenia llicència. Però, amb el suport de la població i de l’Ajuntament, un parell de mesos més tard, va retornar a emetre sota la titularitat municipal. El 15 de maig de 1998 es van inaugurar uns nous estudis

Ràdio Desvern

Emissora municipal de Sant Just Desvern. És un servei creat per l'Ajuntament i aprovat per la Corporació Municipal l'any 1983. Va sorgir gràcies a la demanda d'un grup de persones de Sant Just i Esplugues, inquietes pel fenomen de la ràdio. L’emissora va començar a emetre en proves el 17 de febrer de 1984 des de les golfes de la Casa de Cultura Can Ginestar. Les emissions regulars van començar el 2 de març de 1984. Un any després de l’inici de les emissions regulars es van inaugurar uns nous estudis, situats en un annex de Can Ginestar.

Ràdio Cardedeu

El 23 d’agost de 1979, a Cardedeu, es va crear l’Associació i l’Emissora Ràdio Borrego, prenent el seu nom del de les pastes típiques del poble. Era una emissora lliure associativa que retransmetia alguns dels esdeveniments culturals que tenien lloc a Cardedeu. Dos dels seus impulsors va ser Jaume Rodri i Joan Grífols. Ambdós, l’any següent, també va participar en el grup promotor de Televisió Cardedeu (RTV Cardedeu), la primera televisió local de Catalunya, que va fer la seva primera emissió el 7 de juny de 1980. Ràdio Cardedeu va néixer juntament amb la televisió local. L’Associació d'Amics de Ràdio Televisió Cardedeu és la que gestionava la televisió i la ràdio de la localitat que, tot i comptar amb el suport de l’Ajuntament, en cap moment ha estat de titularitat municipal. Els primers estudis de Televisió Cardedeu estaven en un local al soterrani del Casal del Jubilat. Posteriorment, Ràdio Televisió de Cardedeu es va traslladar a l'emplaçament actual, l'Avinguda Jaume Morató, carrer dedicat a un altre dels impulsors de la televisió a Cardedeu.

Ràdio Blanes (municipal)

Blanes va tenir una emissora, en ona mitjana, des del 20 de juliol de 1954. Inicialment s’identificava com Emisora Villa de Blanes. Tenia els estudis a les golfes del primer Casino de Blanes. Pocs anys després va passar a ser Radio Blanes i es va integrar a la Red de Emisoras del Movimiento. Va transmetre fins a principis de l’any 1963. Des del 1983 fins al 1985 va funcionar una emissora privada en FM amb el nom inicial de Ràdio Blanes que poc després va passar a dir-se Antena Blava. El març de 1991, l’Ajuntament de Blanes posava en marxa en període de proves l’emissora municipal, recuperant el nom de Ràdio Blanes. El 18 de juliol de 1991, el ple municipal ratificava la creació d’una empresa de gestió de la ràdio i de la televisió de Blanes: Mitjans de Comunicació Municipals de Blanes S.A. Els estudis estaven instal·lats a l’avinguda de la Pau i van ser inaugurats oficialment el 26 de juliol de 1991, coincidint amb la festa major. Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes, que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d’octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre. Va ser creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de de l’any 1985, l’emissora, que no tenia llicència d’emissió, va tancar per requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les oficialment el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l’Antiga per passar posteriorment a instal·lar-los en uns locals de Ca la Guidó, l’any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d’octubre de 1985 els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l’estiu de 1985, els seus responsables i els d’Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina, el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d’emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.

Ràdio Balaguer

L’emissora municipal de Balaguer es va inaugurar el 26 d’abril de 1985. Tenia els seus estudis a l’edifici de l’Ajuntament. Ràdio Balaguer fou clausurada el 26 d’agost de 1986 per funcionaris del Gabinet de Ràdio i Televisió de la Secció d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya, acompanyats de dos mossos d'esquadra. Els funcionaris portaven un acte del jutge substitut del Jutjat d'Instrucció de Balaguer per facilitar l'acompliment de la resolució de precintar els equips de l'emissora. L’alcalde de Balaguer ho va atribuir a les pressions fetes per un conjunt d'emissores privades de Lleida que s'havien pogut sentir perjudicades per l'acceptació assolida per Ràdio Balaguer. Aquesta emissora municipal havia arribat a aconseguir 2.600 signatures entre els habitants de la ciutat en suport a la seva subsistència. El 4 d’octubre de 1986, l’Assemblea de les Emissores Municipals de Catalunya es va celebrar a Balaguer i l'alcalde de la ciutat, Miquel Aguilà, anuncià la possibilitat de reobrir l'emissora municipal de Balaguer. El 7 de maig de 1987, l’Ajuntament de Balaguer va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de suspendre la resolució de la Generalitat per la qual va ser clausurada Ràdio Balaguer. Això va permetre a l’emissora tornar a funcionar.