Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Argentona

L’any 1982, un grup de joves va muntar una emissora a Argentona, al garatge de can Duatis. Mesos després van passar al Casal del poble. Després de dos anys, el grup de joves i l’Ajuntament d’Argentona es van posar d’acord i Ràdio Argentona, el mes de gener de 1984, va passar a ser municipal i a ocupar un espai de l’edifici de l’Ajuntament. Durant força anys la seva programació va ser feta per joves. L’any 1991, l’emissora va canviar de l’Ajuntament vell a la Casa de Cultura i va ampliar la seva programació.

El Prat Ràdio

La societat El Prat Comunicació es va constituir el 23 de maig de 2001 amb l’encàrrec de crear la ràdio municipal de la ciutat del Prat de Llobregat. En menys d’un any El Prat Ràdio era una realitat i emetia per primera vegada el 23 d’abril de 2002. Els estudis de l’emissora estaven situats al carrer Doctor Soler i Torrens.

Cerdanyola Ràdio

Cerdanyola Ràdio, emissora municipal, va començar les seves emissions l’any 1983 amb el nom d’Antena Directa i mancomunada amb Ripollet durant els seus primers anys d’existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada “Xaneta” qui va comptar amb l’ajut del grup de radioaficionats, que havien muntat Ràdio Cerdanyola un any abans, per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l’Ateneu de Cerdanyola. A principis de 1986, la Generalitat va obrir un expedient de tancament a Antena Directa. El Jutge de Primera Instància i Instrucció de Sabadell va dictar acte, amb data del 2 de setembre del 1986, per a denegar la petició del cap del gabinet de radiodifusió i TV de la Generalitat, que havia demanat anteriorment al jutge el permís d'entrada a les dependències municipals per tal de precintar els equips de l'emissora municipal. El 6 de maig de 1987, l’Ajuntament de Cerdanyola va rebre la comunicació de la Sala Segona del Contenciós-Administratiu de l’Audiència Territorial de Barcelona en el sentit de desestimar la resolució de la Generalitat per la qual volia clausurar Antena Directa. L’any 1991, l’emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio. Pel que fa a Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l’any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès Va acabar cap a l’any 1990.

Boca Ràdio

L’Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio d’Horta-Guinardó, una entitat juvenil sense ànim de lucre, havia creat Ràdio Carmel, una emissora del barri del Carmel de Barcelona que començar a emetre l’any 1992 com Taller de Ràdio Carmel. L'any 1996 estava situada al Centre Cívic del Carmel, del carrer Santuari. El 13 de desembre de l’any 1997 va passar a ser Ràdio Carmel. L'any 2001 es va traslladar al Centre Jove Boca Nord, on va inaugurar els estudis del dia 1 de desembre. El mes d’abril de 2003 va començar a distribuir continguts per Internet. A mitjans de l’any 2005, l’Associació Juvenil Amics Ràdio Horta-Guinardó va crear Boca Ràdio, també al barri del Carmel, mantenint els estudis al Centre Jove Boca Nord. Boca Ràdio va començar a emetre el 23 d’abril de 2006. Els seus estudis estan a la segona planta de l’Espai Jove Boca Nord del carrer Agudells de Barcelona. L’Associació que la impulsa considera el mitjà radiofònic com una eina social per afavorir el desenvolupament personal i col·lectiu donant veu a diferents agents que treballen per fer una societat millor. Ho fan a través de quatre àmbits: Feminisme, Interculturalitat, Joventut i Comunitat. (Informació pròpia i facilitada per Luis Segarra de “Guía de la radio”)

Ràdio Sió

Ràdio Sió és l'emissora municipal d'Agramunt i la Ribera del Sió. L’abril de 1982 va sorgir la idea de crear l’emissora. Va ser promoguda pel Grup Escènic Agramuntí i, especialment, per Magí Guasch. Va ser el 6 de setembre de 1982 quan es va posar en marxa l’emissora, un dia abans de la Festa Major. Va funcionar només uns dies. El 5 de setembre de 1983 va retornar a les ones per uns dies amb motiu de la Festa Major. El 9 d’abril de 1984, el grup de joves del Grup Escènic van reunir-se amb les entitats i les escoles de la vila per a comunicar-los que volien crear una ràdio local per emetre cada cap de setmana. El 23 d’abril de 1984 s’acorda tirar endavant aquell nou projecte. El grup de joves es posà en contacte amb l’Ajuntament, qui va acceptar la proposta favorablement, i va decidir que l’emissora municipal es diria Ràdio Sió. Ràdio Sió va començar a emetre de manera regular el 2 de maig de 1984, amb un programa fet pels alumnes de l’Institut Ribera del Sió i el 5 de maig de 1984 es va inaugurar l’emissora que funcionava des del Casal Agramuntí. En el Ple del 25 de maig del 1984 de l’Ajuntament d’Agramunt va acordar sol•licitar a la Generalitat la legalització de Ràdio Sió. El dia 12 de setembre de 1985 es van inaugurar els segons estudis de l’emissora i el 22 de maig de 1999, els tercers.

Ràdio Arenys de Munt

L’emissora municipal d’Arenys de Munt es va inaugurar el dia 11 de novembre de 1983 fruit de la trobada de diverses persones apassionades per la ràdio i per la tècnica. L'Ajuntament va cedir un local al segon pis de l’edifici municipal de la Plaça de l'Església, que encara és la seu de l'emissora. L'any 2007 es va fer un nou salt de cara a professionalitzar el servei municipal de Ràdio. Alguns dels components de l’emissora van formar l’entitat sense ànim de lucre “Ràdio Associació Arenys de Munt” amb l'única finalitat de poder optar a la concessió municipal del servei de ràdio.

Emun FM Ràdio

Emun FM Ràdio és un consorci d'emissores municipals format l’any 2021 pels municipis d'Albesa -la Noguera-, Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins i Torrefarrera -tots del Segrià. La seu administrativa l’estudi d'Emun FM Ràdio es troba a l'Ajuntament de Torrefarrera. Totes les emissores emeten la mateixa programació feta de forma conjunta. Emun FM Ràdio va iniciar-se l’any 2005 amb el suport de quatre municipis: Almenar, Alguaire, Alfarràs i Rosselló. Poc després, Alfarràs es va despenjar mentre que Albesa, Corbins i Torrefarrera s’hi van sumar. Més tard, van marxar Corbins i Rosselló i va tornar Alfarràs. El 12 de febrer de l’any 2016 es van inaugurar els nous estudis a l’Ajuntament de Torrefarrera. Ràdio Albesa En la seva primera etapa va començar a emetre cap a finals de la dècada de 1980. Després d’estar uns anys inactiva, el març de 2008 Ràdio Albesa estava emetent en període de proves. Ràdio Albesa té la seva seu al carrer Major. Ràdio Alfarràs Va començar a emetre l’any 1985. Ràdio Alfarràs té la seva seu a l’avinguda de Catalunya. Ràdio Alguaire Durant uns anys es va identificar com Ràdio Macot. Té la seva seu a la plaça de l'Església d’Alguaire. Ràdio Corbins Va començar les seves emissions l’any 1984. Té la seva seu al carrer La Creu de Corbins.

Ràdio Cap de Creus

La història de Ràdio Cap de Creus es remunta a l’any 1983, quan José Luis Aznarez va donar els primers aparells que varen ser la base per crear una emissora a la localitat feta per joves. La segona etapa de la ràdio de Cadaqués s’enceta quan l’Ajuntament se’n fa càrrec i Ràdio Cap de Creus esdevé emissora municipal. Els estudis estaven al costat de l’Oficina de Turisme. L’any 1990 es van traslladar a la Torre des Boigs, i, posteriorment, van passar a estar al carrer Carles Rahola.

Ràdio Igualada

Radio Igualada que va ser creada per Josep Maria Prat i va començar a emetre el desembre de 1944. Estava autoritzada per la Delegación Provincial de Sindicatos y la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Uns anys després, el 22 de gener de 1950, va passar a emetre com Radio Igualada, Estación escuela número 4 del Frente de Juventudes, situada a l'avinguda Balmes, a l'edifici de l'institut García Fossas. El seu primer locutor va ser Joan Armengol i Costa. L'any 1960, Ràdio Igualada passa a pertànyer a la Cadena Azul de Radiodifusión i va passar a ser Radio Juventud de Igualada. Fins al 1964 va emetre en Ona Mitjana. Des d'aquell any va passar a fer-ho en FM, seguint la nova regulació espanyola. L'any 1974, l'emissora va obrir els estudis del carrer García Fossas. El 1975 la fusió de les cadenes CAR, REM i CES va originar Radiocadena Española. Aleshores, Ràdio Juventud de Igualada va passar a format part de RCE. El 1977 els estudis es van traslladar al carrer d'Òdena número 18. A la dècada de 1980 s'identificava com Radiocadena Igualada. El 1988 RCE es va integrar dins de Radio Nacional de España i l'emissora va passar a ser Radio 5 Igualada. La direcció de RNE, el juny de 1991 donà l'ordre que Radio 5 Igualada deixés de fer programes propis i passés a ser un repetidor de Radio 5. Tot i les protestes dels treballadors Radio 5 Igualada es va tancar finalment aquell mes, convertint-se en un repetidor de RNE. El 1992, l'Ajuntament d'Igualada, amb l'alcalde Jordi Aymamí, va aconseguir que Radio Nacional cedís els estudis del carrer d'Òdena, que encara estaven totalment equipats, a l'Ajuntament d'Igualada. El 13 de febrer de 1993 es va inaugurar Ràdio Igualada emissora municipal, fent servir una freqüència diferent de la de RNE. El 2014, l'Ajuntament d'Igualada va inaugurar els estudis de la seva emissora al carrer Lleida.

Solsona FM

L’any 2003, l’Ajuntament de Solsona va decidir crear la seva emissora municipal. Dos anys després, l’any 2005, Solsona FM va començar a emetre. Té els estudis al Casal de Cultura que està en un antic edifici claretià.

Ràdio Sant Fruitós

L’emissora municipal de Sant Fruitós de Bages es va posar en marxa el juny de l’any 1982 impulsada per dos radioaficionats i la col•laboració del regidor de cultura de l’Ajuntament. Els primers estudis van estar en un quartet de l’edifici de l’antiga escola del municipi. Durant tot el mes es va comprovar el bon funcionament tècnic i humà i l’emissora es posa en marxa d'una manera definitiva durant la Festa Major. El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 20 de gener de 1983, aprova els Estatuts de la Fundació Pública de Servei Municipal Ràdio Sant Fruitós F.M. Emissora Municipal. En el Ple celebrat el dia 7 de gener de 1991, se sol•licita a la Generalitat la concessió d'autorització per l’Emissora Municipal Ràdio Sant Fruitós de freqüència modulada. L'Ajuntament,l'any 2000, rep una llicència provisional de tipus municipal. L'any 2008, l'emissora tanca. Després de tres anys sense emissió, l’any 2011, es pren la decisió de posar en funcionament l'emissora. L'abril de 2013, l'Ajuntament signa un conveni amb l'entitat Associació Ràdio Sant Fruitós per la gestió i emissió de la programació. L'octubre de 2013, un cop superada la inspecció i obtenir l'autorització de posada en marxa per part de l'autoritat competent, s'atorga per part del Govern, la concessió definitiva a l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages per tal de realitzar el servei públic de radiodifusió dins la freqüència modulada. L’any 2015 es va crear Ona Bages – Ona Moianès, una Cooperativa formada per professionals i col•laboradors, que agrupa les ràdios locals de la Catalunya Central per potenciar la informació local. Ràdio Sant Fruitós també hi participa.

Antena Caro

L’emissora municipal de Roquetes va néixer quan un grup de quatre joves, a mitjans de 1980, van voler fer una emissora local i van aconseguir el suport de l’Ajuntament. El 29 d’abril de 1987 es va fer la inauguració oficial d’Antena Caro. Els primers estudis estaven a les golfes de l’antic edifici de l’Ajuntament. Poc temps després va fructificar un acord d’emissió conjunta entre Antena Caro i Ràdio Joventut, l’emissora municipal de Masdenverge creada l’any 1983. La segona s’encarregava de realitzar la programació matinal i Antena Caro, la programació de la tarda. L’emissió conjunta va durar un any i, posteriorment, Antena Caro va posar en marxa una programació completa les 24 hores del dia. L’any 1992, l’emissora va començar a tenir les dues primeres persones contractades. El 19 de desembre del 2003 es van inaugurar els estudis d’Antena Caro situats a l’edifici del nou Centre Cívic de la ciutat. A finals del 2008, quan es va crear l’Organisme Autònom Roquetes Comunicació, va passar a estar sota la seva gestió. El seu nom l’agafa de El Caro o Mont Caro, el massís més alt del dels Ports de Tortosa-Beseit, dins del Parc Natural dels Ports.

Ràdio Roda

Radio Roda de Ter es va inaugurar el mes de setembre de 1950 per la Festa Major de Roda de Ter. Es tractava d’una emissora parroquial, d’ona mitjana, impulsada per Acció Catòlica, que tenia les seves instal·lacions als baixos de la parròquia. L’ofici cantat de la Festa Major del poble del 1950 va ser el primer que es va transmetre. El novembre de 1950 la ràdio va ser adquirida per l’Ajuntament de Roda de Ter. En aquell moment es va crear una junta o patronat per tirar endavant l’emissora. Als volts dels anys 1952 o 1953, va arribar de Vic una ordre episcopal que va ordenar que Radio Roda de Ter deixés d’emetre des dels locals de la parròquia, perquè “no era bien visto”. L’alcalde d’aquells moments, Josep Pujols, va intervenir per tal que l’emissora es pogués ubicar a l’oficina de l’ Organización Sindical Española, a la plaça Major. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu EFE 53. L’emissora va haver de tancar l’any 1965 quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. Algunes de les persones que van formar part de l’equip d’aquella primera època de l’emissora van ser Miquel Vilar “Manolito”, Jaume Salés, Amàlia Vilaplana i Josep Rovira. Ràdio Roda, com a emissora municipal en FM, va començar a emetre l’any 1984. Miquel Vilar “Manolito” i Quico Serra van ser els seus impulsors. Els estudis es van situar al carrer Bac. A principis de la dècada de 1990 formava part de la Xarxa d'Emissores Municipals d'Osona, que estava integrada per Ràdio Taradell, Ràdio Ona, Ràdio Centelles, Ràdio Roda, Ràdio Pista, Ràdio Montesquiu, Ràdio Voltregà i Ràdio Manlleu. (Informació pròpia i l’extreta del web de Ràdio Roda)

Ràdio Delta

Ràdio Delta, l’emissora municipal de Deltebre, es va posar en marxa el 9 d’agost de l’any 1983, gràcies a l’ajut d’un radioaficionat de la localitat. Feia tres anys que l’Ajuntament volia posar-la en marxa.

Ràdio Manlleu

A principis d’agost de l’any 1951, Joan Carrera i Francesc d'Assís Pujol, veien la proliferació d'emissores de ràdio en pobles veïns de la comarca d’Osona, van posar en marxa una emissora a Manlleu. Des del carrer Fedanci número 1, en Joan Carrera va aconseguir emetre un diumenge al matí amb quinze watts de potència. L'experiència va ser un èxit i amb l'ajuda i el suport de l'Ajuntament franquista, l'emissora Radio Manlleu va tirar endavant instal·lant-se en el número 7 del carrer Enric Delaris. Aquesta emissora va funcionar des del 21 d'agost de 1951, en ona curta. Amb el motiu del primer aniversari de Radio Manlleu, el 21 d'agost de 1952, es va celebrar el primer Festival de Radio Manlleu que es va anar repetint any rere any fins al 1955. Tots es van realitzar al Teatre-Cinema Edison. Un altre grup de persones, al veure l'èxit de l'emissora, van promoure una altra amb el nom de Radio Santa Maria de Manlleu. Aquesta va ser anomenada més tard Radio Emisora Manlleuense i, més tard, Ràdio Ter, Emissora Manlleuense. Aquesta emissora transmetia en ona mitjana, que era més fàcil de rebre, fet que va obligar a Radio Manlleu a passar de l'ona curta a l’ona mitjana, en una longitud d'ona de 300 metres. Manlleu, per tamt, a l’any 1953, tenia dues emissores en ona mitjana. Ràdio Manlleu emetia diàriament de dos quarts d'una del migdia fins a les dues i de les vuit del vespre fins a les deu de la nit. L’any 1953 es va constituir un club de “Radioyentes”, que comptava amb més de 600 socis que ajudaven en el manteniment econòmic de la ràdio. L'emissora Radio Manlleu, va interrompre les seves emissions l'any 1956 quan un delegat del Govern Civil segellà l'emissora com també les altres de la comarca d’Osona. L’emissora municipal de Manlleu va començar a funcionar en proves, a la banda d’FM, el dia 8 de maig de 1983, coincidint a la diada de les eleccions municipals. Aquella primera emissió es va fer des de l’edifici Can Puget on estava l’estudi al seu primer pis. Va ser creada per una Societat Limitada formada per l’Ajuntament i una empresa privada. L'any 2004, Ràdio Manlleu va estrenar nous estudis a la tercera planta de Can Puget. El 2011 es va dissoldre la Societat Limitada i es va crear la societat pública Manlleu Mitjans de Comunicació. El novembre del 2011, l'equip de govern de l’ajuntament de Manlleu decideix tancar l'empresa Manlleu Mitjans de comunicació. La ràdio es va mantenir gràcies als col·laboradors que feien els espais radiofònics voluntàriament. D'aquesta emissora municipal van sortir professionals com Llucià Ferrer, Jordi Armenteras, Ernest Codina, Agustí Danès, entre d'altres. Informació extreta del web radiomanlleu.cat. Referències de la història de Ràdio Manlleu extretes del programa "Salvem el Coro", d’Eloi Rubio.

Amposta Ràdio

L’emissora municipal d’Amposta es va posar en marxa durant la Festa Major de l’agost de 1980 en unes golfes de l’edifici de l’Ajuntament. Inicialment era Ràdio Amposta Antena Montsià El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. El 8 de febrer de 1992 va començar a emetre Ràdio Ebre-Cadena SER des dels seus estudis a Amposta. Una part dels professionals que hi van treballar inicialment procedien d’Amposta Ràdio i això va provocar que la ràdio municipal tanqués un any i mig. Com que no satisfeia del tot la informació local que podia oferir Ràdio Ebre, a finals de 1994, l’emissora municipal va reprendre l’emissió com Amposta Ràdio en el moment que es va posar en marxa la Televisió d’Amposta, amb estudis al carrer Lleida. El dia 22 de març de 2014, en el marc de la Nit dels Mitjans de Comunicació, es va fer la inauguració oficial dels nous estudis d’Amposta Ràdio que estan situats al carrer Palau i Quer, a la Plaça del Mercat. Amposta Ràdio és una de les emissores que formen la societat Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre.

Ràdio Móra la Nova

Ràdio Móra la Nova va començar l’any 1981 com una emissora local creada per alguns joves de la localitat. Un dels seus impulsors va ser Salvador Alegria. Va passar a ser emissora municipal l’agost de l’any 1984.

Ràdio Berga (Privada)

La primera emissora que va funcionar a Berga va ser la Ràdio de Sant Francesc, una emissora creada al convent dels franciscans l’any 1950, que anys després va ser clausurada per les autoritats de l’època. El 6 de gener de 1953 es va crear Radio Berga EFE 39. Estanis Vivó, Josep Casòliva i Ramon Solà van ser alguns dels seus promotors. Les primeres emissions es van fer des de la casa de Josep Casòliva, perquè no estava preparada la instal•lació del local de la plaça de Sant Pere. Radio Berga va formar part de la Red de Emisoras del Movimiento i va haver de tancar l’any 1965 quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM. El desembre de 1982, el Consell Executiu de la Generalitat concedia 28 llicències, quatre d’elles municipals: Amposta, Berga, Rubí i Ripoll. L’Ajuntament de Berga no va posar en marxa en aquell moment cap emissora. L'any 1986 Antolí Barra, Jordi Camps, Pere Guijarro i Ramon Sala van posar en marxa Ràdio Berga, una emissora privada en freqüència modulada. Berguedana de Ràdio i Televisió i Cadena 13 s'havien posat d'acord per posar en marxa Ràdio Berga, donat que la ciutat no tenia cap emissora local. Va començar a emetre el 29 de maig de 1986, oferint tres hores de producció pròpia de dilluns a divendres i cinc hores els caps de setmana. Ràdio Berga va començar les seves emissions als antics estudis de Ràdio Catalunya de Cadena 13 a Berga, a l'edifici de l'Ateneu de la plaça de Sant Pere. Aquella emissora havia funcionat com a filial de l'emissora manresana Ràdio Catalunya. El 29 de maig del 1987, Ràdio Berga va estrenar estudis a la plaça de Sant Joan, que va ocupar fins que va deixar d'emetre l'any 2002. Aquesta ràdio comercial va estar vinculada, inicialment a Cadena 13. Als darrers anys, la cadena estava integrada per: Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Cervera-Tàrrega i Ràdio Valls, Ràdio Pirineus (Puigcerdà) i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. L’abril de 1990 la Cadena COPE, mitjançant les seves filials Ràdio Sabadell i Editorial Catalana, es va fer amb el 50% de les accions de la societat radiofònica Cadena 13 que va funcionar fins el mes de setembre de 1990. Va quedar integrada a la Cadena Nova, des de l’1 d’octubre. Ràdio Berga també va formar part de l’inici de la Cadena Nova, durant un parell d’anys. Ràdio Berga, a poc a poc, és va anar esmorteint. RKOR, a finals de 1994, va crear una petita cadena de radiofórmula musical. A ella s’hi va integrar Ràdio Berga, com RKOR Ràdio Berga. Va passar a oferir una radiofórmula. En aquell moment RKOR tenia quatre freqüències: RKOR (Granollers), RKOR Ràdio Vic, RKOR Ràdio Berga i RKOR Sant Celoni. L’estiu de 1999, el Grupo Planeta va comprar RKOR amb l’objectiu de crear una cadena de ràdio privada catalana que no es va materialitzar finalment. Ràdio Berga va ser propietat del Grupo Planeta per poc temps, continuant oferint la fórmula musical de RKOR. Des de l’11 de setembre de 2001, Ràdio Berga va passar a mans d'Ona Catalana i emetia la programació generalista d'aquesta cadena. Ona Catalana va demanar a la Generalitat traslladar la freqüència de Ràdio Berga a Manresa. Va instal•lar-hi els estudis per cobrir radiofònicament tota la Catalunya Central. L'anomenada Ona Centre, amb estudis a Manresa i Berga, va començar a funcionar el 10 d'octubre de l'any 2002. Va ser en aquell moment quan es va perdre la llicència d’emissió de Ràdio Berga, que passava a funcionar des de Manresa i, quan va desaparèixer l’emissora privada. Els quatre últims treballadors de Ràdio Berga, Fermí Riu, Anna Pons, Jaume Fíguls i Xavi Rosiñol, van impulsar una campanya per salvar-la. El 2003, l'Ajuntament de Berga va aconseguir una freqüència de ràdio municipal. El consistori va atorgar la gestió d'aquest mitjà a una empresa privada, Bífidus Produccions, creada pels treballadors esmentats. Les emissions de Ràdio Berga, emissora municipal van començar l'abril del 2006 des d’uns estudis al Passeig de la Pau, 55. El juliol del 2010, el govern municipal va incoar un expedient de rescissió del contracte a Bífidus per no complir les clàusules del contracte. Tanmateix, el va deixar caducar. En aquell moment, els gestors van argumentar que el govern tampoc complia perquè no havia contractat un director. Dos anys més tard, el 2012, l'executiu municipal no els va renovar la concessió. Amb tot, una clàusula del contracte obligava Bífidus Produccions a mantenir la ràdio fins que el consistori l'assumís. L’any 2016 Ràdio Berga només radiava un fil musical. El 24 de març de 2017, la ràdio va deixar de funcionar per una avaria tècnica. El govern municipal va decidir no reparar-la, perquè l’Associació Catalana de Ràdio havia presentat una denúncia al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, perquè l’emissora municipal Ràdio Berga era gestionada per una empresa privada. El 30 de setembre de 2017, l’avaria s’havia reparat i Ràdio Berga va reprendre la seva emissió musical. El dia 17 d'octubre de 2017, el govern municipal va recuperar la gestió del local i de l’emissora i volia posar en concurs la gestió de la programació. Finalment, els estudis del Passeig de la Pau es van tancar el mes de novembre de 2020. A l’any 2023 la radiofórmula musical de Ràdio Berga es podia seguir escoltant al portal d’Internet Aquí Berguedá, gestionat per Bífidus Produccions. (Documentació pròpia i l’extreta de “Guía de la radio”)

Televisió Catalana – Ràdio Avui

El 23 d’abril de 1982, el diari “Avui” comunicava: “Conscients que el futur passa per un sistema integrat dels diferents mitjans de comunicació i convençuts de llurs efectes sinergètics, hem demanat la concessió de Ràdio Avui, emissora de freqüència modulada i també hem presentat una sol•licitud per a una emissora de televisió”. El 16 de desembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va adjudicar 28 emissores de ràdio de freqüència modulada. Tres de les emissores van ser per als Ajuntaments de Rubí, Ripoll i Amposta. Una llicència va ser per Ràdio Associació de Catalunya. Entre la resta de llicències hi havia les corresponents a TISA (“La Vanguardia”) -que gestionava Antena 3-, Ràdio Avui, Editorial Catalana de Ràdio i Televisió i Antonio Asensio (editor de “El Periódico”). En les seves primeres emissions en proves a l’FM es va identificar com “Televisió Catalana – Ràdio Avui”. Aquestes emissions van començar el mateix mes de desembre de 1982. El dia 26, l’emissora va retransmetre el Concert de Sant Esteve des del Palau de la Música Catalana. Tenia les seves primeres oficines al passeig de Gràcia, 21 de Barcelona. Poc després va deixar d’emetre. Mesos després d’aconseguir la llicència, l'empresa editora del diari “Avui” va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa formada pel Banc de Sabadell, el diari “Avui” i vint accionistes particulars. Ràdio Avui va reprendre l’emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català.

Top Gironès FM

Ràdio Saturn, emissora del Tercer Sector de Cassà de la Selva, va començar a emetre l’any 1982. La dirigia Joaquim Cassà, un dels regidors de l’Ajuntament. L'any 1984, Ràdio Saturn va rebre una ordre de tancament del ministeri de Telecomunicacions i l’any següent una ordre de la Generalitat en el mateix sentit. El 26 d’abril de 1985, el ple de l'Ajuntament de Cassà va aprovar la creació d'una emissora municipal recollint la proposta formulada pel director de Ràdio Saturn . Aquesta decisió provocà un cert aldarull en el ple, ja que alguns representants de l'altra emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, no hi acabaven d'estar d'acord. Ràdio Cassà havia estat creada per alguns components de Ràdio Saturn que havien deixat la ràdio, com Claudi Barnés. Ràdio Saturn va tancar el dia 1 de maig de 1985. L’emissora municipal de Cassà de la Selva, Ràdio Cassà, va començar a emetre el 19 de maig de 1985, aprofitant els equips de Ràdio Saturn. La segona emissora del Tercer Sector, Ràdio Cassà, va finalitzar les seves emissions aquell cap de setmana. L'emissora municipal Ràdio Cassà va estrenar unes noves instal•lacions a l’edifici de Can Nadal, coincidint amb la Festa Major, el dia 23 de maig de 1986. El director de l'emissora era Joaquim Cassà, que dimitiria el 30 de juliol següent, i que ja ho havia estat de Ràdio Saturn, i el cap de programes Xavier Xirgo. A l’estiu de 1986 va deixar d’emetre un mes i va reprendre les emissions el 16 de setembre de 1986. El 13 de desembre de 1987 es van inaugurar els nous estudis situats al primer pis de l'edifici de Correus i Telègrafs, situat a la plaça de la Coma. El setembre de 1993, les emissores municipals Ona 90 de Ràdio de Campllong i Ràdio Cassà (Ràdio Companyia de Cassà de la Selva) van arribar a un acord per crear conjuntament l'emissora comarcal del Gironès, Ràdio Styl Gironès. La fusió es va efectuar el 24 de setembre de 1993 i la ràdio emetia per les dues freqüències i conservava els estudis de Cassà de la Selva i Campllong. La programació era una radiofórmula musical, informatius i microespais culturals o d'interès general. Ona 90 constava com a ràdio municipal de Campllong, que va ser inaugurada l’11 de setembre de 1990. Des del seu inici oferia la radiofórmula musical “El so impacte” i a les nits connectava, via satèl•lit, amb la programació en anglès de Sky Radio i Power FM. El 5 de setembre de 1994, el projecte radiofònic Ràdio Styl Gironès va passar a identificar-se com Top Gironès FM. L'emissora, gestionada per l'Ajuntament de Cassà de la Selva, combinava la radiofórmula musical amb els espais culturals i d'informació. L’emissora municipal de Cassà de la Selva va ser de les primeres emissores de les comarques gironines a digitalitzar els seus estudis, el 1997. El nom de Top Gironès FM es va emprar fins a l’any 2007. Posteriorment, es va recuperar el nom de Ràdio Cassà.

Onda Cero-Radio Salud

Radio Salud va ser una iniciativa empresarial de José María Ballvé (Ràdio Miramar) amb Luis del Olmo, Jorge Arandes -que havia estat destituït de tots els seus càrrecs a RTVE-, Paco Palasí i Domingo Estrada. Es va posar en funcionament el 31 d’octubre de 1983 llogant l’FM de Ràdio Sabadell, que des de 1977 havia funcionat com a Antena de Catalunya. L’any 1987 es va tancar l’acord de compra i la llicència es va traslladar a Barcelona. El 1997, Radio Salud va arribar a un acord amb Uniprex per associar-se amb Onda Cero i passar a emetre els principals programes d'aquesta cadena i reduir la seva programació pròpia. El nom de l'emissora va canviar a Radio Salud - Onda Cero. El novembre de 2001 va passar a emetre la programació d'Europa FM, amb el nom de Radio Salud - Europa FM. L’estiu de 2004 va tancar un acord amb Radio Marca i es va crear la seva emissora a Barcelona. A partir d'aquest moment, la freqüència de Barcelona va passar a emetre la programació de la cadena esportiva, conservant alguns dels programes de Radio Salud. L’any 2004, Radio Salud va obtenir una freqüència provisional, dins de l'anomenat Pla pilot, a Sant Pere de Ribes (Garraf). Durant cinc anys va emetre una programació exclusivament musical. L’any 2009, Radio Salud va cessar les seves emissions per FM i va continuar distribuint la programació musical només per internet.

Cadena Dial Barcelona

El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistemas Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.

Ràdio Valls Flaixbac

Ràdio Capital de l’Alt Camp va sorgir com a iniciativa del grup d’Electrònica de l’AAEET a Valls. Va començar a emetre l’any 1984. Inicialment no emetia cada dia. Per poder ampliar la programació va passar a ser gestionada per l’Ajuntament de Valls, passant a ser municipal el juliol de 1985. Però, la Generalitat de Catalunya, la va clausurar el mes de febrer de 1987 per emetre publicitat i per abastar un territori més enllà de Valls. El 5 de març de 1987, el ple de l’Ajuntament va aprovar una resolució demanant la reobertura de l’emissora i el 8 de març es va organitzar un festival musical en suport d’aquella petició. Poc després que Ràdio Capital de l’Alt Camp comencés a emetre es va crear Ràdio Valls per iniciativa de Ràdio Sabadell, que formava part de Ràdio Comarques Catalanes, que va crear la societat Ràdio i TV de la Catalunya Nova. Les emissions en proves de Ràdio Valls van començar el mes de desembre de 1984 i la programació regular a mitjans de febrer de 1985. Al final de la Cadena 13 Ràdio Valls també en formava part. A finals del mes de juny de 1996, Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova decideix que Ràdio Valls connecti amb Ràdio Flashback, passant a ser Ràdio Valls Flashback (des de 1999 Ràdio Valls Flaixbac). Posteriorment va passar a ser Ràdio Valls – RAC 105. L’Ajuntament va posar en marxa l’emissora municipal Ona Valls el 24 de juny de 1998, afiliada a COM Ràdio. El dia de Sant Jordi del 2012 Ona Valls va deixar d’emetre.

Ràdio Girona FM (Cadena SER)

El 29 de gener de 1933, l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d’emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L’any 1963 Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d’aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.

Radio 5 Todo Noticias

El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.