Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio SIEI Narcís Oller

Ràdio de l’Institut Narcís Oller de Valls feta pels alumnes del programa de Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva. Aquest projecte va començar com una prova pilot durant el curs 2019-2020 i va formar part de la matèria optativa d’informàtica de 4t de l’ESO-SIEI.

Ona Catalana

Va començar a funcionar el 27 d'abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L'any 1999, Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d'adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, l'octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farners i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d'Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999, Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l'empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l'havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. La cadena inicial d'Ona Catalana tenia dotze emissores: Ona Barcelona, Ona Girona, Ona Lleida, Ona Tarragona, Ràdio Olot, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ona Ribagorça, Ona Osona, Ona Empordà, Ona de l'Ebre i Ona Penedès. El 30 d'octubre del 2000 s'hi va sumar Ona Andorra. L'agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l'accionariat d'Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l'accionista majoritari de la societat. L'estiu de l'any 2005, Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. A l'emissora de Barcelona es va escoltar per primera vegada a Catalunya la radiofórmula Radiolé. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d'Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d'Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una ràdio fórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar les emissions el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya. El 15 d'octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.

Radio 5 Girona

El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i una part de les freqüències van ser aprofitades per a la creació de Radio 5, una cadena comercial que seguia el model de Radio Peninsular de Barcelona que també va operar com a Radio 5 des de 1981 i fins al seu tancament l’any 1984. La seva escassa rendibilitat va provocar la seva reconversió en la radiofórmula informativa Radio 5 Todo Noticias el 18 d'abril de 1994. A la temporada 2012-2013 l'emissora es va identificar com RNE Radio 5 Información. El 14 d'octubre de 2013 va començar una nova etapa de l'emissora en la que oferia continguts informatius i multitud de miniespais de temàtica diversa. Aleshores va tornar a identificar-se com Radio 5.

Ràdio Ravalnet

L’Associació per a Joves TEB (The Ecologic Boys, que era la signatura emprada en els seus grafits al carrer es va crear l’any 1992 per tal de realitzar activitats lúdiques i formatives amb els joves del Raval, amb la intenció de treure’ls de la marginació i l’exclusió. Cap a l’any 1995, el projecte es va consolidar i es va llogar un local al carrer Riereta. L'any 1998, es va instal·lar en aquell indret un dels 111 punts del projecte Òmnia dins de la xarxa de punts de la Xarxa de Telecentres de Catalunya. El projecte Òmnia volia facilitar l’accés a les noves tecnologies per evitar la fractura digital. La sala estava dotada de cinc ordinadors Pentium II, amb Windows 98, cinc ordinadors Pentium IV, amb Windows XP i Linux Ubuntu, etc. La connexió a Internet es feia amb una línia ADSL de 512 Kbps. La professora Anna Pérez, una de les impulsores, explica :”quan als anys 90 vam començar l’aventura del TEB l’equip educatiu teníem clar que l’acció educativa cap els joves del Raval s’havia de basar en l’autogestió, l’organització dels nois i noies per millorar el seu entorn i que mai, mai, els hi podíem donar l’esquena. Només si partíem de la veu dels joves i de la seva implicació podíem avançar. Des del primer moment l’equip educatiu del TEB ens vam comprometre amb la gent del Raval i teníem clar que no ens situàvem per sobre, tot al contrari, acompanyàvem i els hi donàvem tot el protagonisme. Crèiem en la seva capacitat i així els hi vam intentar transmetre, per aquest motiu els joves i les joves de seguida van tenir un paper important, tant pel que fa a la presa de decisions com en la implicació en el projecte fent de monitors o portant la ràdio”. L’activitat del TEB es va fer gran i de l’associació va sorgir la idea de treballar en xarxa i d’obrir les portes a tot el veïnat independentment de l’edat Aquí els joves tenien un paper més que important, ja que els nois i noies eren qui sovint portaven al local al veïnat i amistats i els ajudaven en l’accés a Internet. L’impuls que es va fer cap a altres entitats, perquè entressin en el món digital, va fer del TEB un referent. L' any 1998, de l’Associació de Joves del TEB, va sorgir en el mateix local del carrer Riereta el portal Ravalnet (www.raval.net), la Xarxa Comunitària del Raval a Internet. A finals de l’any 1999, dins de Ravalnet es va crear la seva ràdio per Internet. Inicialment s’identificava com Ravalnet. Els joves del TEB en aquell local del carrer Riereta van crear una revista i van començar a produir un programa, que emetia Contrabanda FM, dit “TEB Manía”. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval va començar a distribuir el programa “TEB Manía” per Internet a principis de l’any 2000. El programa se seguia emetent per Contrabanda FM. L’Associació per a Joves TEB i Ravalnet, a l’any 2000, van ocupar un nou local al carrer Salvadors. Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, incloïa els aspectes socials, culturals i formatius, i es definia com “un projecte de ràdio educativa, on s'incideix també en el treball en equip, els aspectes comunitaris i la capacitació discursiva i tecnològica”. Ravalnet, ràpidament es va relacionar amb les associacions i col·lectius del Raval i amb els col·legis i instituts de la zona. Va rebre el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i del Servei Català de Voluntariat. Ravalnet va participar en projectes europeus amb l’objectiu de demostrar que fent servir les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es pot contribuir a la integració social i a combatre l’exclusió. Destaquen EPITELIO, Netizens i el Congrés Mundial Global 2000. L’octubre de 2004 es va crear un espai multimèdia de suport a projectes de comunicació impulsats per escoles, grups, o entitats del Raval i es va posar en marxa la plataforma web Ravalmedia. Inicialment, estava dividit en tres apartats: Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval per Internet; Raktvteb, destinat a les iniciatives dels tallers de l’Associació per a Joves TEB, i un espai a disposició d’entitats o persones del barri. Cada programa de Radialnet, la Ràdio Comunitària del Raval, disposa del seu propi espai dins la plataforma web de Ravalmedia (ravalmedia.ravalnet.org) i de la Mediateca (mediateca.ravalnet.org), dins el servidor web de Ravalnet. Ravalmedia, segons el publicat al seu web és “una emissora de ràdio comunitària per Internet, que pretén recrear, dia a dia, aquell paisatge divers i multicultural que té la ciutat de Barcelona, el Districte de Ciutat Vella i el barri del Raval, en particular. És un espai on joves i adults, entitats i associacions, poden expressar, aprendre i difondre, dins el marc de l’ús de les tecnologies de l’aprenentatge, la informació i la comunicació com a eina integradora, capacitadora i generadora cultural, a través de l’elaboració de programes de ràdio en diferents formats, temàtiques i periodicitats”. El mes de novembre de l’any 2017 l’Associació per a Joves TEB va fer un canvi jurídic i va passar a denominar-se cooperativa Colectic.

Ràdio Cunit

L’emissora municipal Ràdio Cunit va néixer el 24 de març de 2007.

Ràdio Corbera

A principis de l’any 1984 els germans Ferran Martínez i Jordi Martínez van muntar una emissora al garatge del seu domicili al carrer Sant Jordi. Temps després, l’emissora passaria a ser municipal i es va instal·lar al Passatge de la Ràdio. L’emissora municipal de Corbera de Llobregat es va inaugurar el 23 d'abril de 1984.

Onda Cero Vilanova

El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. Durant uns mesos de 1990 l’emissora es va identificar com Cadena Rato Panadés. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)

Ràdio Moià

L'emissora municipal de Moià va començar a emetre l'any 1987. Les primeres instal•lacions estaven situades al segon pis de l'antic ajuntament, a la plaça Sant Sebastià. Després els estudis van passar a Can Carner.

Ràdio Piano

Ràdio de l'Escola Serra de Marina de Santa Coloma de Gramenet que sortia per la megafonia del centre. Activa a mitjans de la dècada dels noranta.

Ràdio Raval

Emissora del barri del Raval de Barcelona que va posar en marxa l'Associació de Veïns del Raval el mes de juny de 1992. Inicialment, va començar a funcionar com l'Escola Taller Ràdio Raval que impartia cursets al jovent del barri.

Iscle 359

A mitjans de juny de 2020, el radioaficionat Andreu Bassols (EA3IFH) va crear a Sant Iscle de Vallalta i, sense ànim de lucre, l'emissora Iscle 359 FM, una ràdio de baixa potència en FM, alternativa i cultural, integrada a la Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local (AMSC). La seva programació estava integrada per programes de 'producció externa culturals, d'entreteniment i musicals. A finals de gener de 2021, Iscle 359FM va començar a fer una prova pilot d'emissió en ràdio digital DAB+ (Digital Audio Broadcasting). El canal emprat era l'11A del DAB. Va ser la primera emissora catalana del tercer sector en transmetre en DAB, amb molt baixa potència i només per al nucli urbà de Sant Iscle de Vallalta. Per fer les emissions a la banda de radiodifusió digital es va fer servir el transceptor SDR HackRF, una antena dipol i el programari lliure i de codi obert Open Digital Radio Tools, per crear el múltiplex. El múltiplex tenia dos canals: Iscle359DAB en DAB, a 128 kb/s i ProvaDAB+, en DAB+, a 72kb/s. Posteriorment, va emetre en digital i en proves Iscle 359DAB i Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat. El gener de 2021 es van afegir tres serveis al múltiplex DAB de Sant Iscle. A més del senyal d'Iscle 359DAB (en simulcast amb els 92.8 d'FM i DAB+) es podien escoltar dues emissores de l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local: Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat, i AMSC+. Aquesta darrera era un fil musical en català creat expressament per la ràdio digital. També s'oferia Iscle359Hits+CAT, un fil musical de 24 hores sense interrupcions amb música catalana, alternativa i de la dècada dels vuitanta. El 13 de març de 2022 es fa públic l'anunci que Iscle 359 passa a dir-se Ona 359 FM amb la voluntat de globalitzar-se i deixar enrere el nom de la població que, segons el responsable, "no li hem resultat útils o atractius". El fil musical passa a denominar-se 359Hits+CAT. Es conserven les transmissions en FM, en una nova freqüència, i en DAB+. El mes de juny de 2022 l'emissora deixa d'emetre des de Sant Iscle de Vallalta i passa a fer-ho des de Canet de Mar.

Ona 359

A mitjans de juny de 2020, el radioaficionat Andreu Bassols (EA3IFH) va crear, a Sant Iscle de Vallalta i, sense ànim de lucre, l'emissora Iscle 359 FM, una ràdio de baixa potència en FM, alternativa i cultural, integrada a l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local (AMSC). La seva programació estava integrada per programes de producció externa: culturals, d'entreteniment i musicals. A finals de gener de 2021, Iscle 359FM va començar a fer una prova pilot d'emissió en ràdio digital DAB+ (Digital Audio Broadcasting). El canal emprat era l'11A del DAB. Va ser la primera emissora catalana del tercer sector en transmetre en DAB, amb molt baixa potència i només per al nucli urbà de Sant Iscle de Vallalta. Per fer les emissions a la banda de radiodifusió digital es va fer servir el transceptor SDR HackRF, una antena dipol i el programari lliure i de codi obert Open Digital Radio Tools, per crear el múltiplex. El múltiplex tenia dos canals: Iscle359DAB en DAB, a 128 kb/s i ProvaDAB+, en DAB+, a 72kb/s. Posteriorment, va emetre en digital en proves Iscle 359DAB i Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat. El gener de 2021, es van afegir tres serveis al múltiplex DAB de Sant Iscle. A més del senyal d'Iscle 359DAB (en simulcast amb els 92.8 d'FM i DAB+) es podien escoltar dues emissores de l'Asociación de Medios y Servicios Culturales en Radio y Televisión Local: Ràdio Mussol, emissora d'Esplugues de Llobregat, i AMSC+. Aquesta darrera era un fil musical en català creat expressament per a la ràdio digital. També s'oferia Iscle359Hits+CAT, un fil musical de 24 hores sense interrupcions amb música catalana, alternativa i de la dècada dels 80s El 13 de març de 2022 es fa públic l'anunci que Iscle 359 passa a dir-se Ona 359 FM amb la voluntat de globalitzar-se i deixar enrere el nom de la població que, segons el responsable: "no li hem resultat útils o atractius". El fil musical passa a denominar-se 359Hits+CAT. Es conserven les transmissions en FM, en una nova freqüència, i en DAB+. El mes de juny de 2022 l'emissora deixa d'emetre des de Sant Iscle de Vallalta i passa a fer-ho des de Canet de Mar. El mes d'abril de 2023 Ona 359 ja està present als assistents digitals d’Amazon. Es podia escoltar en qualsevol aparell de la familia Echo (Dot, Show, etc). A diferència de la resta d’emissores que utilitzaven TuneIn i que implicava tenir talls publicitaris, la ràdio havia desenvolupat la seva pròpia Skill d’Alexa.

Ràdio Sant Cugat

El 13 de juny de 1982 nasqué l'emissora local comercial Ràdio Sant Cugat que l'any 1986, va haver de tancar per falta de llicència. L'emissora va tornar a emetre el 30 de gener de 1989 i va adquirir titularitat municipal l'any 1992 . Un any més tard passà a formar part de l'Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'any 2009, l'ens municipal propietari va integrar la ràdio dins de Cugat.cat, el mitjà de comunicació públic multimèdia. Des del 2012 forma part de la Xarxa de Comunicació Local.

Ràdio Voltregà

A Sant Hipòlit de Voltregà, en ona mitjana, cap els anys 1957, 1958 i 1959, va funcionar l’emissora parroquial Radio San Hipólito de Voltregá (EOP 39). Dècades després, a l'FM, va començar Ràdio Voltregà, emissora municipal. L'any 1984 ja estava en funcionament. Té els seus estudis ubicats a l'Ateneu.

Ràdio Xiprers

Ràdio de l'escola pública Els Xiprers, que està situada a Barcelona, al Camí del Salze, a prop de l'estació Baixador de Vallvidrera. Va començar la seva activitat en el curs 1986-1987. Va ser la primera experiència de ràdio escolar feta a la ciutat de Barcelona Només es podia escoltar per la megafonia del centre . Un dels seus impulsors va ser el mestre Pitu Martínez, que hi treballava des de l'any 1980. A partir de la segona part de la dècada del 2000 va començar a distribuir continguts per Internet.

Top Radio España

El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l'any 1985 i, des de l'any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40 que, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca.

Ràdio Capellades

Ràdio Capellades va començar a emetre l’any 1983 des dels baixos de l’Ajuntament de la localitat. Posteriorment es va traslladar a la Casa de Cultura de Cal Ponent. El març de 1993 Ràdio Capellades amb Ràdio Nova, de Vilanova del Camí, i Montbui Ràdio, de Santa Margarida de Montbui van arribar a un acord per unificar la seva programació i augmentar-ne la qualitat. Va ser el projecte de les Emissores Municipals de l’Anoia, quan Joan Vich presidia l'EMUC. L’experiència va durar un parell d’anys.

Ràdio Terra Ferma

Emissora privada de Lleida que va començar a emetre el mes de febrer de 1984, integrada a la Cadena 13.

Ràdio Lleida (Cadena Catalana)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934, l'entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d'emissions en prova, Ràdio Lleida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal•lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.

Ona Girona

Ona Girona va començar a emetre el mes de gener de 1997, tot i que la seva programació es va posar en marxa el vespre del 22 d’abril de 1997 i l’estrena es va fer amb un programa especial durant la Diada de Sant Jordi del 23 d’abril de 1997. Tenia els seus estudis a la Gran Via Jaume I, 29 de Girona. Ona Catalana va començar a funcionar el 27 d’abril de 1998 amb cinc emissores gironines: Ona Girona, Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio Ripoll, Ràdio Costa Brava i Ràdio Olot. L’any 1999 Ona Catalana va rebre set freqüències en el concurs públic d’adjudicació de 33 freqüències convocat per la Generalitat de Catalunya a: Tarragona (Gandesa, Tortosa i Vendrell), Lleida (Pont de Suert i Viella), Girona (Figueres) i Barcelona (Vic). En aquell moment, a més, va arribar a acords amb Radio Ambiente Musical, que tenia tres freqüències a Barcelona, Reus i Girona, i amb Cadena Musical, per associar les seves emissores de Tàrrega, Cervera i Tremp. Finalment, a l’octubre de 1999, va tancar un acord amb el Grupo Zeta per integrar les tres freqüències que havia rebut a Martorell, Santa Coloma de Farnés i Cambrils i les dues que ja tenia a Andorra. El Grupo Zeta entrava en la societat propietària d’Ona Catalana, amb un 35% del capital. En total, a 1 de novembre de 1999 Ona Catalana tenia 23 emissores, entre pròpies i associades a Catalunya i Andorra. El 15 de novembre de 1999 va inaugurar la radiofórmula musical Ona Música. A Barcelona es podia escoltar per Ona Barcelona que feia servir la freqüència de l’empresa Ambiente Musical, una vegada que Catalunya Informació l’havia deixat de llogar. El primer programa no musical que es va emetre va ser Ona Sport el dia 9 de setembre de 2000, per fer la transmissió del partit de futbol masculí entre el F.C.Barcelona i el Màlaga. El dia 11 de setembre de l’any 2000 és quan es va inaugurar, oficialment, la programació generalista d’Ona Catalana. L’agost del 2002, el Grupo Zeta va sortir de l’accionariat d’Ona Catalana. En aquell moment Radio Ambiente Musical es va convertir en l’accionista majoritari de la societat. L’estiu de l’any 2005 Ona Catalana va ser comprada per Unión Radio del Grupo PRISA. En aquell moment va acabar la cadena Ona Música. La nova programació, basada en esports i entreteniment, va començar el dia de Sant Jordi de 2007 amb el nom d’Ona FM. La feien els professionals de la Cadena SER a Catalunya. La programació d’Ona FM va finalitzar el mes de juny de 2012. Algunes de les seves freqüències van passar a ser ocupades per Máxima FM i en nou freqüències es va programar una radiofórmula musical automatitzada. Ona FM va acabar el 26 de febrer de 2015. L'endemà les seves freqüències van començar a emetre la programació de la Cadena SER a Catalunya. Aprofitant aquelles freqüències i altres que tenia la cadena SER a Catalunya el 15 d’octubre de 2018 es va posar en marxa la programació en català SER Catalunya.

Ràdio Popular de Figueres

A Figueres, del 20 de març al 3 d'abril de 1960, la Junta Interparroquial d'Acció Catòlica va posar en marxa una petita emissora d'ona mitjana per recaptar fons per continuar les obres de construcció de la parròquia de la Immaculada i Sant Pau que havien començat l'any 1959 i havien quedat aturades. Donat l'èxit de la iniciativa, la Junta Interparroquial va promoure la creació d'una emissora estable. El Patronat de l'Emissora Diocesana de Ràdio a Figueres va posar en marxa Radio Popular de Figueras (EOP-82) el dia 22 de desembre de 1961. El Bisbe de la Diòcesi, José Cartañá, va fer la seva benedicció i inauguració en el local del Patronat de la Catequística de Figueres. Els estudis propis de l'emissora es van inaugurar el 28 d'abril de 1962, al carrer Sant Llàtzer. Els primers anys Radio Popular de Figueras també s'identificava com Radio Interparroquial de Figueras. Va ser la segona emissora a Catalunya de la COPE. Va iniciar el seu primer programa en català el dia 1 de novembre de 1965 amb "L'hora de Catalunya". El 27 de juny de 1967 es van inaugurar uns nous equips emissors d'ona mitjana i es va posar en marxa la transmissió en FM. L'any 1992 Ràdio Popular de Figueres FM va passar a ser Cadena 100. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, degut al Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971 la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, és quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola. A finals de juliol del 2015 la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.

Radio Red projecte Platoniq

Dins dels diversos projectes impulsats pel col•lectiu artístic Platoniq, fundat l'any 2001 i amb seu a Barcelona, es va posar en marxa, l'any 2002, Radio Red, a Internet. Una de les integrants de Platoniq era Susana Noguero. Des del 29 de setembre al 3 d'octubre de 2003, Platoniq va participar en la segona edició de l'Open Ràdio, feta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. El col•lectiu va convidar artistes, programadors i experts en l'àmbit de la ràdio comunitària i la ràdio per Internet a intercanviar idees i coneixements.

World Wide Radio

El grup Estrader-Nadal de Comunicació gestionava a Barcelona el Centre d'Estudis de Periodisme. El juliol de 1998 va començar a gestar el que seria la primera ràdio professional europea que distribuïa els seus continguts exclusivament per Internet, com a suport dels estudis presencials i a distància que oferia el Centre d’Estudis de Periodisme. World Wide Radio (WWR) va començar a funcionar el 15 de novembre de 1999. Tenia els seus estudis al carrer de Balmes de Barcelona, entre Còrsega i Diagonal. El seu director era Josep Adolf Estrader. Inicialment, comptava amb una plantilla de sis persones, entre elles el periodista Marcos Muñoz, i tenia una desena de col•laboradors. Va començar oferint una programació en català i castellà i va incorporar el francès, l'anglès i l'alemany, a partir de l'any 2000. Els seus espais, la majoria informatius i esportius, s’havien d’escoltar a la carta en Real Audio o com a fitxer MP3. La pàgina web a través de la qual s'accedia a WWR havia estat dissenyada per Magatzem d'Idees. La seva adreça era wwr.fm.

Radio España-Catalunya

Unión Ibérica de Radio va comprar Radio España de Madrid l’any 1985 i, des de l’any 1988, va crear la Cadena Ibérica i la radiofórmula musical Top 40. L’any 1998, Radio España de la Cadena Ibérica i la Cadena Top van passar a ser Radio España i Top Radio España, respectivament, coincidint amb el canvi d’accions entre la francesa Europa 1 i la mexicana Televisa. A l’FM de Barcelona, el 3 de novembre de 1997, Top 40 va passar a ser Radio-España-Catalunya, gestionada per Sistemes Radiofònics S.A., dins de la cadena Radio España que havia estat comprada pel grup mexicà Televisa. El 23 de juliol del 2001 va acabar aquesta emissora generalista que va passar a repetir el senyal de Top Radio España, a Barcelona. Poc després, el 27 de setembre de 2001, la freqüència va ser ocupada per Onda Cero Barcelona i el 7 d'octubre de 2001 per Kiss FM de Radio Blanca. A l’Estat espanyol, la radiofórmula musical Top 40, posteriorment, seria Cadena Top Radio i, després, Top Radio España. Top Radio España va acabar el 23 de juliol de 2001. Radio España de Madrid va passar a ser es una afiliada a Onda Cero i la fórmula musical, amb una plantilla mínima, es va deslligar de Radio España i va recuperar el nom de Top Radio, a Madrid. L’any 2001, Onda Cero Radio (Uniprex) s’havia fet amb Radio España. A finals de 2001, Admira (nou nom de Telefónica Media) va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV.

Sants 3 Ràdio

Els creadors d'aquesta emissora local del barri de Sants de Barcelona van ser Oleguer Forcades, Jordi Sunyer i Jordi Rubio quan tenien 13 o 14 anys. Tots estudiaven a l'escola Proa i van fer-hi un crèdit de síntesi dedicat als audiovisuals. Sants 3 Ràdio va néixer el desembre de 1997 a la casa particular d'Oleguer Forcades. Des d'aquell pis es va transmetre durant un any. Les seves primeres emissions es realitzaven amb un emissor autoconstruït que no arribava més enllà de 250 metres. En un inici, la programació que es feia era únicament musical i d'humor. A mitjans del 1998, Sants 3 Ràdio augmenta la seva potència i adquireix un emissor de 8 watts Ariston. Aleshores entren a formar part de l'emissora nous col•laboradors i l'emissora comença a agafar un caire de barri dedicant-hi part de la seva programació. El 1999, Sants 3 Ràdio aconsegueix un local propi gràcies a la Parròquia de Sant Medir i s'instal•la en dos pisos de l'antiga rectoria que ocupa actualment. Alhora, Sants 3 Ràdio passa a formar part del Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i del Centre Social de Sants. Sants 3 Ràdio es consolida com a ràdio local de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, els seus col•laboradors ja són una trentena. L'any 2000, l'emissora es consolida i s'estableix una programació regular, s'actualitzen els estudis tècnicament, s'amplia la potència d'emissió i s'assoleix que Sants 3 Ràdio sigui l'emissora local del districte més escoltada. L'abril de 2001, el departament de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya ordena el tancament de l'emissora amb tres dies d'antelació amb una multa, en cas de no complir-se, de 100 milions de pessetes i la confiscació dels equips. El motiu és que la freqüència per on sortia l'emissora des dels inicis (88.7 MHz) es volia atorgar a una emissora comercial. L'emissora tanca i inicia un litigi legal. Els veïns de Sants recullen més de 3500 signatures i més de 230 entitats envien el seu suport a Sants 3 Ràdio. Al mes d'agost de 2001, la Generalitat decideix concedir una freqüència per nou dies, perquè Sants 3 Ràdio pogués desenvolupar la seva programació de festa major, del 18 al 26 d'agost, per la freqüència de 90.1 MHz. Una freqüència que Sants 3 Ràdio tan sols va utilitzar durant 24 hores. Va decidir ocupar la freqüència 107.3 MHz i no deixar d'emetre el dia 26 d'agost. Pocs dies després, alguns veïns de Sants i els promotors de l'emissora van boicotejar un ple municipal del districte de Sants Montjuïc per queixar-se del poc suport que rebien per part dels partits polítics. A partir d'aquell moment, el departament de Radiodifusió i Sants 3 Ràdio van iniciar converses, amb la mediació d'alguns regidors de la ciutat i, finalment, es va arribar a un acord que permetia a Sants 3 Ràdio continuar emetent. El març de 2003, la ràdio del grup TeleTaxi de Santa Coloma de Gramenet, amb una freqüència un punt per sobre de la de Sants 3 Ràdio, interfereix la seva recepció al barri. A partir del maig de 2003 va començar a emetre pels 103.2 MHz. Sants 3 Ràdio formava part de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya que, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.