Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Maricel

L'emissora municipal de Sitges va ser inaugurada el 22 d'agost de 1988. A l’any 2018 va taslladar els seus estudis del carrer Sant Honorat, al segon pis de l’Ajuntament de Sitges.

Ràdio Mollet

Emissora municipal de Mollet del Vallès. Inaugurada el 22 de gener de 1981 a Mollet del Vallès.

Ràdio Palamós

A Palamós, l’any 1954 va començar a emetre "La Voz de la Costa Brava", que formava part de la Red de Emisoras del Movimiento amb indicatiu EFE-40. Entre els professionals de l’emissora hi havia el periodista Jaume Sureda i Prat. Una curiositat és que oferia programes en diversos idiomes, al turisme del litoral gironí. El 1964 va haver de deixar la banda d’ona mitjana i va començar a emetre en freqüència modulada. L'exministre Joaquín Ruiz Giménez, que estiuejava a Calonge, va fer múltiples gestions per evitar que l'emissora de Palamós hagués de deixar l’ona mitjana, però van ser infructuoses. "La Voz de la Costa Brava" va deixar d’emetre en FM i va ser clausurada el 31 de gener del 1969. El 28 de gener de 1982, un grup d'estudiants de l'Escola Vedruna posava en antena Ràdio Estudiantil de Palamós, l'emissora de ràdio local que va passar a ser Ràdio Palamós l'any 1983 i va esdevenir emissora municipal l'any 1984.

Ràdio Parets

Emissora municipal de Parets del Vallès. Inici d'emissions l'11 de setembre de 1980. Va ser la novena emissora municipal catalana i la segona dels Vallesos (després de Ràdio Rubí). La primera veu que va sortir a l’aire va ser la de Pere Vila i Font, un dels seus promotors. L'any 1995, ja s’identificava com Ràdio Parets, RAP 107. Aquell any, el mes de setembre, per commemorar el seu quinzè aniversari i el centenari del cinema va muntar un autocine. Sota el títol de 100 cinema, Ràdio Parets va projectar el 29 de setembre de 1995 la pel·lícula “Juez Dredd”, el so de la qual es va emetre per la seva freqüència, 107.3 de la FM, perquè l'escoltessin les persones dins dels cotxes que van anar a l'autocine. A l’any 1997 RAP 107 es va adherir a COM Ràdio, sense abandonar la producció pròpia de programes. El mes de març de 2003, RAP 107 va haver de suspendre temporalment la seva emissió degut a unes interferències de l’emissora municipal Grama Ràdio, de Santa Coloma de Gramenet. Des de l'agost de 2006 l'emissora té l'adjudicació definitiva de la llicència per emetre a través del 107.2 MHz de la FM. RAP 107 està gestionada per l'Ajuntament de Parets del Vallès com un servei públic més dins de la regidoria de Comunicació. Té els seus estudis a l’avinguda Lluís Companys. (Font informació pròpia i la publicada a la Viquipèdia)

Ràdio Ponent (Pre-municipal)

Es va crear l'any 1981 a Miralcamp (el Pla d'Urgell) com una cooperativa. Va emetre en proves des del 23 de desembre de 1981. El febrer de 1982, va començar la programació regular. Tenia un abast comarcal. El 17 d'abril de 1982, va ser clausurada. L'1 de maig de 1982, va reprendre les emissions perquè va aconseguir un permís administratiu. La llicència d'emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Es va legalitzar com emissora municipal l'any 1983 i es va desplaçar a uns locals de Mollerussa. Durant uns anys, a la dècada dels noranta, va desaparèixer com emissora municipal i la seva freqüència la va utilitzar Flaix FM. L'any 2002, el grup Segre gestiona la freqüència quan l'ajuntament de Mollerussa recupera Ràdio Ponent com a emissora municipal.

Ràdio Sant Boi (Pre-Municipal)

El febrer de 1979 va començar a emetre des d'un domicili particular, impulsada per un grup d'amics, amb José Luís Díaz al capdavant. Al principi les emissions eren puntuals i després van passar a ser regulars. El transmissor era autoconstruït. En aquella fase, el govern civil de Barcelona ja va voler tancar l'emissora. Després de les primeres eleccions municipals reben el suport de l'Ajuntament, el 15 de febrer de 1980, el Ple Municipal aprova els estatuts del Patronat Municipal de Ràdio Sant Boi. Va començar a emetre, com a emissora municipal, el 20 de maig de 1980, essent la primera del Baix Llobregat i la quarta de Catalunya. Pedro Morón va ser qui va presentar el programa inaugural amb la presència de l'alcalde de Sant Boi, Francesc Xavier Vila. En aquell moment ja es disposava d'un transmissor professional d'FM comprat a Itàlia. El 31 de juliol de 1980, el Govern Civil va ordenar el seu tancament. El consistori municipal, amb l'alcalde al capdavant, estava present en el moment que es va presentar l'inspector de la policia per impedir la clausura aquell dia. Després d'aquell dia, Ràdio Sant Boi va deixar d'emetre durant uns dies. El 6 d'octubre de 1990 va tornar a rebre una ordre de tancament que finalment el jutjat va anul•lar. Els primers estudis, com a emissora municipal, estaven al Palau de Marianao, que va ser la seu de Ràdio Sant Boi durant dos anys. Després van instal•lar-se provisionalment a Can Massallera (1982-1985). De 1985 a 2017, les instal•lacions de la ràdio van estar al carrer Torras i Bages. Els actuals estudis de Ràdio Sant Boi del carrer Jaume I van ser inaugurats el 12 de maig de 2017 i van permetre fer un salt qualitatiu a l’emissora per l’amplitud de les noves instal·lacions, la ubicació a peu de carrer, i les millores tècniques introduïdes. Algunes de les locutores i locutors durant la dècada de 1980 i principis de la de 1990 van ser : Maite Sadurní, Mercè Sas, Santi Torres, José Antonio Cabello, Antonio Carmona, José Luis Diaz, Pedro Morón, Javier Fuentes, Josep Pallarès, Miquel Murga i Alfons Murga. Alguns dels tècnics de so durant la mateixa època: van ser Damià Grima, Fernando Martinez i José Antonio Lozano.

Ràdio Santpedor

L'emissora municipal de Santpedor va començar a emetre el 5 d'octubre de 1980 i, de manera regular, l'abril de 1981. Va ser l'emissora degana de la ràdio pública local al Bages.

Ràdio Vitamènia

Les primeres emissions es van fer durant la Festa Major del 9 al 12 d'octubre de l'any 1981. La iniciativa va sorgir de Jordi Vilà i el seu fill, Xavier Vilà, que treballaven a Radio España de Barcelona. L'emissió es va fer des del despatx de l'alcalde. La iniciativa, amb més participants, es va repetir durant els dies de Festa Major dels anys següents, tret del 1986, fins al 1988. Com a emissora municipal de Santa Maria de Palau Tordera, Ràdio Vitamènia va començar el 23 d'abril de 1989. Des de l'any 1991 va començar a fer una programació continuada. El nom de Vitamènia al•ludeix al nom romà de la zona.

Cadena Catalana

L'any 1976, el grup d'emissores Cadena Catalana estava integrat per Ràdio Lleida, Ràdio Girona, Ràdio Reus, Ràdio Penedès, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. Aquell any Radio Reloj de Radio España de Barcelona va entrar-hi amb el programa "Cataluña bajo el sol". Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins a la temporada 1985-1986, aproximadament. Després durant poc temps va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM, Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero el 26 de novembre de 1990.

Radio Club 25

Radio Club 25 va ser l'FM de Ràdio Terrassa EAJ 25 (1933) des de l'1 d'octubre de 1979. Ràdio Terrassa EAJ 25 va començar a emetre en període de proves el 25 de desembre de 1932 i es va inaugurar el 2 d'abril de l'any 1933, quan el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar la ciutat. Va ser la primera emissora catalana d'Ona Mitjana que va emetre des de fora de la ciutat de Barcelona. El seu impulsor va ser Eudald Aymerich, un perit elèctric que va obrir a Terrassa l'establiment Ràdio Aymerich al carrer de la Font Vella i que va fundar el Ràdio Club Terrassa el 27 de novembre de 1928. Aquell ràdio club, des del desembre de 1929, feia emissions en ona curta, amb la llicència EAR 156 concedida per la Dirección General de Comunicaciones del govern estatal. Acabada la Guerra Civil Espanyola, l'emissora va canviar el seu nom pel de Radio España de Tarrasa i, al cap de pocs mesos, va passar a identificar-se com Radio Tarrasa, fins a l'any 1977, en què oficialment la ciutat i la ràdio van tornar a denominar-se Terrassa. El dia 25 de gener de 1942 es van inaugurar els estudis del carrer Sant Pere núm.38. L'any 1962, Radio Tarrasa va obtenir la concessió per emetre en FM i la primera emissió es va fer el 19 de febrer d'aquell any, repetint la programació de l'OM. L'any 1965, Radio Tarrasa es va vincular amb la Cadena SER i l'associació es va fer realitat l'1 d'octubre de 1967. El dia 23 de febrer de 1976 van coincidir dos esdeveniments: l'enterrament d'Eudald Aymerich i la inauguració dels nous estudis, al carrer Sant Pere, 38. Amb la renovació dels equips l'FM de Ràdio Terrassa va passar a identificar-se com Radio Tarrasa Segundo Canal FM i va començar a oferir una programació musical. Aquest segon canal, el juny de 1978, va començar a emetre en estereofonia. El dia 1 d'octubre de 1979, l'emissora d'FM de Ràdio Terrassa va adoptar el nom de Radio Club 25. Va ser la primera emissora exclusivament musical del país. Inicialment, feia servir l'eslògan "la emisora de la buena música". L'any 1983 es van inaugurar els estudis del carrer Gutemberg. Quan, el gener de l'any 1986, es va obrir una delegació a Sabadell l'emissora va adoptar el nom de Ràdio Terrassa-SER Vallès. En canvi, durant la dècada dels vuitanta, Ràdio Club 25 va formar part de la Cadena Catalana, que pertanyia a la família Rato i la cadena SER. Fins que, el setembre de 1991, es va integrar a la Cadena Minuto, de la SER. Ràdio Club 25 va conservar el seu nom i la major part de la seva programació pròpia, encara que emetia alguns espais de Radio Minuto. La relació va durar dos anys i després Radio Club 25 va seguir en solitari. El 1993, Ràdio Terrassa va deixar de ser emissora associada a la Cadena SER per passar a ser emissora afiliada i així recuperar les hores d'emissió local, de deu del matí a les vuit del vespre. El 28 de desembre del 2006, el grup Radio Blanca-Kiss FM va comprar les dues societats que gestionaven les dues emissores egarenques: Club de Ràdio Terrassa S.A. i Ràdio Club 25 S.A. Radio Club 25 que va deixar d'emetre el 10 de juliol de 2007. La seva freqüència va passar a oferir la programació de Kiss FM des del dia 11 de juliol. Ràdio Terrassa, en ona mitjana, va tancar el 30 de gener de l'any 2010. Segons els nous propietaris la Cadena SER havia decidit no renovar l'acord que tenien amb Ràdio Terrassa-SER Vallès en OM. Durant uns anys, en aquella freqüència, es va transmetre la programació de Kiss FM o Hit FM, del grup Radio Blanca fins al mes de setembre de 2017.

Ràdio Pirineus

Puigcerdà no va tenir una emissora pròpia fins a l'any 1962. Allà, va començar Josep Maria Teignier qui va marxar a treballar a Ràdio Olot. L'any 1983, Teignier, des de l'empresa Ràdio la Cerdanya va posar en marxa la ràdio privada Ràdio Pirineus. Va començar a emetre el 27 de novembre de 1983, des de Puigcerdà. Fins a l'any 1990 no va formar part de la Cadena 13. Des del 27 d'abril de 1998 fins a l'estiu de l'any 2005, va formar part d'Ona Catalana. Quan aquesta va ser comprada pel Grupo PRISA, l'estiu de 2005, va passar a emetre la programació d'Ona FM. Des del 5 d'octubre de 2009, va passar a ser Ràdio Pirineus-Cadena SER, emetent la seva programació i des del dia 14 d'aquell mes va començar a emetre una petita programació pròpia en desconnexió. Josep Maria Teignier i altres antics professionals de Ràdio Pirineus van col•laborar, com a voluntaris, en la creació de l'emissora municipal Ràdio Puigcerdà, inaugurada el 20 de febrer de 2015.

Radio Reloj de Radio España

El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. Amb l'inici de la Guerra Civil espanyola la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes l’emissora és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'any 1941, el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969, s'inicia "Radio Reloj de Radio España". L'any 1976, Radio Reloj de Radio España va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. A partir de 1978, a l'ona mitjana, el nom de Radio Reloj de Radio España va anar perdent presència de mica en mica, prevalent l'indicatiu de Cadena Catalana i, des de l'estiu de 1982, aproximadament, els de Radio España de Barcelona i Cadena Catalana. A l'FM, Radio España de Barcelona, a la temporada 1982-1983, va passar a identificar-se com Radio Reloj fins la temporada 1985-1986, aproximadament. Després, durant poc temps, va ser Cadena Catalana FM, fins que el desembre de 1987 es va convertir Ràdio Tràfic, encara dins de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores en FM -dues a Lleida, dues a Girona, i Ràdio Tràfic, a Barcelona, que va deixar de formar part de la Cadena Catalana durant el mes d'agost. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins a l'estiu de l'any 1989, durant l'etapa final de Cadena Catalana. En OM Cadena Catalana Cadena Rato va emetre fins a principis de l'any 1990. L'abril de 1990, l'ONCE va comprar la Cadena Rato que a Barcelona va continuar emetent simplement com a Cadena Rato durant uns mesos fins que a tot l'Estat la cadena va ser rebatejada com a Onda Cero, el 26 de novembre de 1990.

Radio 3

El Programa Cultural de RNE va començar a Madrid, en OM, l’octubre de 1952. Va passar a ser el Tercer Programa l’any 1953. Radio 3 va néixer el 1 de juliol de 1979 com una secció nocturna d’aquell Tercer Programa de RNE. Es tractava d’una programació pensada per a joves. L’any 1981 és quan RNE va adoptar el nom de Radio 3 per a tota la programació.

Ràdio 4

Emissora a Catalunya de Ràdio Nacional d’Espanya que va començar l’emissió , en proves, el 10 de novembre de 1976. Inicialment, s’oferia una programació musical presentada per locutors i locutores que formarien part de l’emissora, com la Roser Bassols, per tal de rebre controls d’escolta. La programació regular es va iniciar el 13 de desembre de 1976, amb Joan Albert Argerich. Inicialment, només es podia escoltar a l'àrea metropolitana de Barcelona, al Vallès i una part del Maresme. Emet tota la programació en català i és la primera ràdio pública que ho fa després del franquisme.

Ràdio Moscou

Ràdio Moscou és una de les poques emissores internacionals que en diverses etapes, entre 1939 i 1991, va emetre programes en català per ona curta. A finals de 1939, l'any en què va acabar la Guerra Civil Espanyola i que va començar la Segona Guerra Mundial, alguns membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya exiliats a Rússia van començar a fer un espai setmanal en català, d'una hora, per Ràdio Moscou. A causa de la confrontació entre les direccions del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el PSUC, a conseqüència d'haver-se format una comissió per depurar responsabilitats per la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil en mans de l'exèrcit franquista, els espais en català es van suprimir temporalment a començaments de 1940. Poc temps després, aquells programes setmanals en català es van reprendre. Hi ha el testimoni de Rafael Vidiella que ho confirma. Vidiella és una de les personalitats importants pel que fa a la radiodifusió internacional feta en català durant el franquisme. A més de Ràdio Moscou, va fer programes en català a Ràdio Budapest i Radio España Independiente, com veurem més endavant. Va nàixer l'any 1890 a Tortosa i va morir a Barcelona el 1982. Rafael Vidiella va ser el president del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, des de 1931; va ser fundador del Partit Socialista Unificat, el 1936; conseller de la Generalitat de Catalunya; i delegat del PSU a la Internacional Comunista, entre 1939 i 1943. Al llibre de Monserrat Roig Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució explica: "Un dia en què estàvem reunits a la Internacional Comunista (no precisa l'any, però hauria de ser entre 1941 i 1943 –nota meva) jo entre la Dolores (Ibarruri) i en José Díaz, va venir un representant de Ràdio Moscou i va dreçar-se a en Pepe Díaz tot dient-li que li mancaven hores per als seus programes, que les emissions estaven molt plenes, i li va preguntar si no li feia res suprimir l'emissió en català, ja que a Catalunya tothom sabia el castellà. En Josep, després de fer una consulta a la Dolores, va dir que no, que de cap manera, i li va preguntar que quantes hores tenia la ràdio castellana de Moscou. No recordo si el soviètic li va dir que tenia una hora o una hora i mitja, però el cas és que en José li va dir: –'Bé, doncs aleshores treu mitja hora de l'emissió en castellà, però no treguis la mitja hora de l'emissió catalana.' I després es va donar el cas que ni van treure la mitja hora castellana ni la mitja catalana i la ràdio en català va durar tota la Segona Guerra Mundial, fins i tot després, i jo mateix hi vaig col•laborar algunes vegades." A la dècada dels quaranta, per tant, Ràdio Moscou, amb algunes discontinuïtats, va ser la primera emissora internacional que va transmetre els primers programes en llengua catalana fets per comunistes catalans a l'exili, com Rafael Vidiella. Aquells espais es van interrompre novament l'any 1945 quan, acabada la Segona Guerra Mundial, el secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya, Joan Comorera, va tornar de Mèxic a França i poc després va anar a Moscou. Allà es va trobar que Dolores Ibarruri ja era membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i que considerava que a Moscou només hi havia lloc per a un partit comunista espanyol. Les noves discrepàncies entre el Partit Comunista d'Espanya i el PSUC van provocar que Dolores Ibarruri fes tancar les emissions en català. Una dada curiosa. Hi ha documentat el guió del sainet satíric "La demanà" escrit en valencià per Diego Perona, que devia ser emès per Ràdio Moscou entre el 1943 i el 1956. Diego Perona va ser locutor dels programes en castellà, amb el pseudònim Diego de la Plana. Abans de marxar a l'exili, havia estat locutor de Ràdio Castelló, actor i alcalde de Castelló. Segons la pàgina a Internet del Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'any 1950 Ràdio Moscou tornava a emetre alguns espais en català en ona curta. Sembla que, en aquell moment, el responsable dels programes era un locutor que es deia Quintana, tot i que també hi havia a la secció espanyola de l'emissora l'esmentat Diego Perona, que era catalanoparlant. Des de l'any 1962 i fins al 1977, Ràdio Moscou va mantenir els programes setmanals de trenta minuts en llengua catalana. Alguns dels locutors van ser: Hortènsia Vallejo, casada amb un voluntari romanès de les Brigades Internacionals amb qui va tenir un fill que es diu Peter Roman, el qual va esdevenir primer ministre a Romania; Maria Pala, una obrera tèxtil de Sabadell a l'exili; Conxita Brufau, una de les nenes evacuades a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil; Lluís Ardiaca, fill del dirigent comunista català Pere Ardiaca, que hi va participar durant un parell d'anys; i Josep Vilella. La publicació dels catalans a Mèxic, Xaloc, parlava d'aquells programes en un dels seus exemplars de l'any 1965. Els programes començaven amb la Sardana de les monges. Els continguts estaven relacionats amb les decisions polítiques preses pel govern de la Unió Soviètica. Als anys setanta, els espais catalans s'emetien els dimarts, dimecres i dissabte dins de la programació en castellà cap a Europa, de 20 a 21 hores, i ocupaven els darrers trenta minuts. L'any 1977, Ràdio Moscou va deixar d'emetre els programes en català. El cap de les emissions de Ràdio Moscou per a Espanya i Portugal, l'any 1989, Victor Txeretski, explicava que els espais no es van continuar emetent en jubilar-se aquell any la locutora Conxita Brufau, qui, a més, era enginyera aeronàutica. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou es va produir a finals dels anys vuitanta. El 18 d'agost de 1988, Ràdio Moscou va començar uns programes en basc. Els diaris Egin i Deia van publicar diversos articles i el govern basc va felicitar l'emissora. Ràdio Moscou va rebre unes tres-centes cartes de felicitació però, curiosament un gran nombre de cartes provenien de Catalunya i demanaven que es tornessin a fer programes en català. Ràdio Moscou va tornar a emetre espais en català el 15 de novembre de 1988. L'espai s'emetia els dies 15 i 30 de cada mes i durava mitja hora. Els programes arriben l'any que acaben les conseqüències de la Guerra Freda a les bandes d'ona curta. És l'any que cessen les interferències provocades per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques a algunes emissores internacionals occidentals. Les reformes polítiques i econòmiques de la Perestrojka, impulsades per Mikhail Gorbachev, en són la causa. Per això, en aquell moment el contingut i la forma dels programes va ser diferent dels de l'etapa dels seixanta i els setanta. Alguns universitaris catalans que estudiaven a Moscou i que ja col•laboraven a la programació en castellà van fer els primers programes en català de la nova etapa. El locutor Viktor Súkhov, que va aprendre català a l'Institut de les Llengües Estrangeres de la Universitat Estatal de Moscou, també hi participava. El febrer de 1989, l'espai mensual en català, de trenta minuts, es repetia cinc vegades al mes. Poc temps després es va passar a emetre dos espais mensuals diferents de quinze minuts. Enric Fernández, un barceloní llicenciat en traducció i interpretació, que treballava com a especialista estranger a la redacció en castellà de Ràdio Moscou, va ser l'últim presentador dels espais en català entre 1989 i 1991. Ell també va fer de corresponsal de Catalunya Ràdio a l'URSS fins al 1993. Enric Fernández deia al diari Avui, el 22 de novembre de 1989, que l'acceptació dels programes havia estat bona i que l'únic que li estranyava és que no havia rebut cartes de catalans residents fora del Principat. Aquell any es rebien unes seixanta cartes al mes. En cada espai oferia una crònica d'actualitat soviètica, centrada en temes de caràcter social i humà, un tema musical del rock o del pop que es feia a l'URSS; i algun monogràfic o alguna entrevista. L'últim presentador dels programes en català de Ràdio Moscou recorda així el seu pas per l'emissora: "Jo estava contractat com a locutor dels serveis en ona curta en espanyol. El meu cap, Victor Txeretski, sabia que jo era catalanoparlant. Com que feia temps que tenia penjat el programa en català, per manca de locutors nadius, em va proposar de reprendre els programes. Vaig notar que tindria una certa autonomia i que podria preparar jo mateix els continguts del programa, amb els condicionats d'una emissora pública d'un país socialista en plena reforma. I ho vaig trobar un desafiament interessant. Vaig intentar fer una proposta una mica diferent de la que es donava a la programació en castellà: no parlar tant de míssils, ni d'alta política i presentar un enfocament de les coses tocant més de peus a terra; més del carrer; més humà. Els programes en català van acabar quan jo vaig deixar l'emissora després del cop d'estat del 1991. Va ser una setmana força conflictiva i interessant. En aquell moment jo cavalcava entre dues feines i cada vegada treballava més per a Catalunya Ràdio. Aquella setmana va ser decisiva i vaig optar per Catalunya Ràdio, on tenia més autonomia de treball. Quan vaig marxar els programes van acabar. Però jo ja feia algun temps que m'havia adonat que els programes en català ja no tenien raó de ser. Les emissores d'ona curta estaven canviant. La seva missió havia de ser diferent." El tècnic de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya, Jaume Vernet, en aquella època destinat a l'emissora de Terol és qui va facilitar a Enric Fernández, cosí seu, les músiques que es feien servir en les emissions en català. L'última etapa dels programes en català de Ràdio Moscou va acabar pocs dies després de l'intent de cop d'estat a la Unió Soviètica, el mes d'agost de l'any 1991, quan el president Mikhail Gorbachev va estar arrestat a la seva dacha de Crimea durant setanta-dues hores. Tot i les moltes discontinuïtats, durant cinquanta anys, Ràdio Moscou va ser una de les dues emissores que va radiar més nombre d'hores en català en ona curta. L'altra va ser Radio España Independiente. (Text extret de "Crisis en el model de la radiodifusió internacional i en la programació en castellà i català vers Europa (1978-1998): cronologia dels programes internacionals en llengua catalana del segle XX". Cinto Niqui. Consultable a https://ddd.uab.cat/record/38164 )

Privada estatal

Emissores i cadenes de radiodifusió, actives o inactives, d'abast estatal, propietat d'empreses privades. Cadena SER, Cadena COPE, Cadena Rato, Antena 3 de Radio, Radio 80 Serie Oro, Onda Cero Radio, Radio Marca, etc. També s'inclouen les emissores privades locals propietat d'aquelles cadenes o que hi estan associades. Moltes de les cadenes estatals privades espanyoles fan desconnexions en OM o FM i ofereixen franges de programació en català produïdes per les seves emissores a Catalunya.

Tercer sector

En aquest apartat recollim les ràdios i projectes que distribueixen el seu contingut només per Internet i que no formen part de cap grup de comunicació que tingui emissores en FM o OM.Pel que fa a les ràdios que transmeten en FM, dins del tercer sector, cal diferenciar les emissores que, sense tenir una llicència, suposen una competència a les ràdios privades regulades de les que transmeten, també il•legalment degut a la manca de regulació, però que no tenen afany de lucre. En el primer cas hi ha les emissores classificades com “comercial”, “fórmula musical”, “esotèrica” o “llatina”. En el segon cas hi ha les tipologies: “lliure”, “escolar”, “penitenciària”, “cultural”, “religiosa”, “barri o districte”, "universitària" i “política o sindical”. També s’ha inclòs en aquesta tipologia, com “pre-municipals” algunes emissores que van tenir uns mesos d’activitat abans de ser gestionades pels ajuntaments de les seves localitats i passar a formar part de la tipologia pública local. La majoria de ràdios que distribueixen els seus continguts només per Internet també s'han posat dins d'aquest conjunt.En el cas específic de les ràdios lliures cal recordar que estan actives a l’FM de Catalunya des del 1977, abans de que les emissores municipals, quan es va crear Ràdio Maduixa de Granollers, seguida d’Ona Lliure, a Barcelona, el 1978. L'any 1980 ja hi havia emissores polítiques, com Ràdio Unitat pel Socialisme. Les primeres ràdios escolars catalanes en FM van ser: Ona Juvenil, de Torelló (1981), Ràdio Xiprers, de l'Escola Els Xipres de Barcelona (1986) -per megafonia, en aquest cas-, Ràdio Tibidabo del Centre Calassanç de Formació Professional de l'Escola Pia de Sarrià de Barcelona (1987), Ràdio Vedruna de Tona (1988), Ràdio Icària de l'Institut Icària de Barcelona (1989) i Ràdio Ràpia,de Santa Margarida i els Monjos (1990). Cal destacar la gran quantitat de ràdios escolars creades als Centres d’Educació Infantil i Primària i als Instituts d’Educació Secundària. A partir de l’any 2000, la immensa majoria d’aquestes ràdios van començar a distribuir els seus continguts únicament per Internet. XTEC Ràdio del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va començar a estendre’s en el curs 2000-2001. Al curs 2006-2007 aquest departament va lliurar 150 kits de ràdio: a 100 centres públics, 40 serveis educatius i 10 serveis territorials. Allò, juntament a la formació del professorat en la producció sonora amb programaris com l’Audacity, va provocar un notable increment en l’ús del llenguatge radiofònic a les escoles. En quatre dècades han existit centenars de ràdios del tercer sector i l’administració n’ha tancat algunes. Les emissores no comercials segueixen pendents de regularització a la banda d’FM i sembla que a les últimes dècades només ha trobat encaix en la distribució dels seus continguts per internet. Segons l’Informe sobre els mitjans del Tercer Sector de la comunicació (2008/2011(INI)), elaborat per la Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu: “els mitjans de comunicació del tercer sector de la comunicació són organitzacions sense ànim de lucre i són responsables davant la comunitat a la que tracten de servir. L’absència d’ànim de lucre vol dir que l’objectiu primordial d’aquests mitjans de comunicació és emprendre activitats d’interès públic o privat sense tractar d’obtenir beneficis comercials o monetaris”. Aquest informe afirmava també que els mitjans de comunicació audiovisuals impulsats per entitats sense ànim de lucre són un instrument fonamental per facilitar que la ciutadania pugui participar activament en la societat. D’aquesta manera, es reforça la identitat local, s’estimula el pluralisme i la diversitat cultural i lingüística i s’afavoreix la inclusió social. La Comissió de Cultura i Educació del Parlament europeu recomanava als Estats membres que “donessin reconeixement legal als mitjans del tercer sector de la comunicació com grup definit, junt als mitjans de comunicació comercials i públics, quan no existís aquest reconeixement legal, sense que això vagi en detriment dels mitjans de comunicació tradicionals”. Parlament Europeu (2008): Informe sobre los medios del tercer sector de la comunicación (TSC) [En línia]. Parlament Europeu (24 juny 2008), 2008/2011(INI). https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-6-2008-0263_ES.html

Penitenciària

Escolar

Lliure

Política o sindical

Ràdio Premià

Ràdio Premià de Mar, emissora municipal, va iniciar les seves emissions l’any 1985. El mes de novembre de 2021 a Premià de Mar es va celebrar el Premià Fòrum Mèdia. Aquella trobada de mitjans locals catalans va coincidir amb l’estrena d’uns nous i moderns estudis de producció i emissió, ubicats a l'edifici de Ca l’Escoda. El 23 d’abril de 2022 es va crear Premià Mèdia, el mitjà de comunicació públic de Premià de Mar que unia imatge, àudio i un diari digital. Era un servei públic de comunicació que sorgia de l’evolució natural de Ràdio Premià de Mar que havia donat servei al municipi durant trenta-set anys.

Pública estatal

Totes les emissores que pertanyen a Radio Nacional de España de la Corporación de Radio y Televisión Española, que és de caràcter públic estatal, com Ràdio 4, que emet únicament en català. I les emissores que, anys ençà, formaven part de Radiocadena Española, Red de Emisoras del Movimiento (REM), Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) i Cadena de Emisoras Sindicales (CES).

Pública nacional

Totes les emissores que pertanyen a Catalunya Ràdio, dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és l'ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya. La desapareguda COM Ràdio, creada fa anys per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local i Ràdio Associació, RAC 105, quan va estar gestionada per la Generalitat durant els seus primers anys de funcionament.

Pública municipal

Són les emissores locals de titularitat municipal. Les eleccions del 3 d’abril del 1979 van portar a l’Estat espanyol la constitució dels primers ajuntaments democràtics després del franquisme. Pocs mesos després els consistoris d’Arenys de Mar i Rubí creen les dues primeres emissores municipals catalanes: Ràdio Arenys, el 8 de setembre, i Ràdio Rubí, el 20 de novembre de 1979. Després sorgeixen, l’any 1980: Ràdio Canet (9 de febrer), Ràdio Sant Boi (20 de maig) , Ràdio Esparreguera (12 de juliol), Vilassar Ràdio (23 de juny), Ràdio Camprodon (8 d’agost), Ràdio Ripoll (11 de setembre), Ràdio Parets (11 de setembre), Ràdio Sant Feliu (Baix Empordà) (novembre) i Ràdio Anglès (8 de desembre). El 4 d’octubre del 1980, Rubí va acollir la Primera Trobada d'Emissores Municipals de Catalunya. Un any després, el 1981, es va crear el Secretariat de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC), amb el suport de la Diputació de Barcelona, per coordinar les accions d’aquest moviment. El mes de setembre de 1981, dins de l’EMUC ja s’aplegaven 30 emissores. La majoria estaven al Maresme, Baix Llobregat, Bages i als Vallesos. Deu anys després, a finals del 1989, ja n’hi havia 164. Les Emissores Municipals de Catalunya van celebrar el seu desè aniversari amb un festival que es va fer el dissabte 30 de setembre de 1989, a la plaça de braus Monumental de Barcelona. Hi van participar el grup americà The B-52's, Quico Pi de la Serra, Mas Madera, Ramoncín, Huapachá Combo, etc. La ràdio pública local catalana, tot i estar emparada pels ajuntaments, va començar il·legalment. La llei vigent a la dècada dels 80 prohibia que cap persona o entitat transmetés a les bandes de radiodifusió sense el permís del Govern. Després de la primera trobada de ràdios municipals feta a Rubí i presidida pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el primer Govern de la Generalitat va publicar un decret-llei assumint la competència en la concessió d'emissores de freqüència modulada. Però encara va haver de passar una dècada fins que es va publicar la llei reguladora. Un primer pas es va produir amb l’aprovació, el 18 de desembre de 1987, de la Llei estatal d’ordenació de les telecomunicacions (LOT), que donava reconeixement a les ràdios municipals en FM. El segon es produí el 17 de març de 1989, amb l’assignació de la banda de freqüència en la qual podien operar aquestes emissores. El Govern de l'Estat espanyol havia començat a redactar l'avantprojecte de llei de regulació que havia de ser aprovat a la tardor de 1989. A causa de l'anticipació de les eleccions generals, l'aprovació de la llei va quedar ajornada. Finalment, la Llei que regula les emissores municipals a tot l’Estat espanyol va ser aprovada l'any 1991 i publicada al BOE el dia 8 d’abril (Ley 11/1991, de 8 de abril, de organización y control de las emisoras municipales de radiodifusión sonora). Un Reial decret de 1992 van acabar de regular la seva situació. Dins d’aquest col•lectiu, dedicat a la comunicació local de proximitat, l’activitat màxima es va enregistrar l’any 2009, amb 243 ràdios municipals catalanes actives. Durant quatre dècades han funcionat unes 277 emissores, per tant, a prop del 30% de municipis catalans n’havien gestionat una en algun període. Després d’EMUC, les ràdios públiques locals s’han aplegat dins de la Federació d’Organismes d’Entitats i Televisions Locals de Catalunya (1992), el Consorci de la Comunicació Local (1994) o La Federació de Ràdios Locals de Catalunya (1996). L'any 2012 el CCL es va unir a la Xarxa Audiovisual Local i es va crear la productora de continguts la Xarxa. En el cas de l’última entitat, des de l'1 de juny de 2012, va passar a denominar-se Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.