Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

La Veu dels Àngels

Va funcionar des del 18 fins al 26 de setembre de 1993 amb motiu del 50è aniversari de la reposició de la nova imatge de la Mare de Déu dels Àngels al santuari dels Àngels (Sant Martí Vell).

Ràdio Nova Manresa

Emissora de la Cadena Nova a Manresa. Té el seu origen en Ràdio Catalunya, l’emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l’11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l’empresa TVC SA, impulsora d’un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a ser realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins a l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.

Ràdio Ciutat

Creada l'any 1986 per Ràdio i Televisió de Manresa.

Ràdio Bona Nova

Emissora evangèlica barcelonina promoguda per Agustí Rodés que va començar a emetre el 26 de juny de 1983.

Ràdio Sant Cugat (Tercer sector)

El 13 de juny de 1982 nasqué l'emissora Ràdio Sant Cugat que va tancar l’any 1986 per falta de llicència. L'emissora va tornar a emetre el 30 de gener de 1989 i va adquirir titularitat municipal l'any 1992. Un any més tard, passà a formar part de l'Organisme Autònom de Comunicació i Informació Ciutadana de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Radio Peninsular de Barcelona

Radio Peninsular de Barcelona es va inaugurar l'1 de gener de 1966. El desembre de 1969, les emissores de Barcelona, Madrid, València, Màlaga, Conca, Sevilla i La Línea de la Concepción de Radio Peninsular juntament amb 16 estacions de la Red de Emisoras del Movimiento i altres emissores associades van constituir la cadena radiofònica comercial Cadena Ibérica. L'any 1981 Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984.

Onda Rambla Catalunya

L’any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències de FM que van permetre el naixement d’Onda Rambla, propietat de Luís del Olmo, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. Onda Rambla va crear una cadena d’emissores a Catalunya. A Barcelona Onda Rambla va tenir els seus estudis a l’Avinguda Diagonal 441, amb Muntaner, on abans havia estat Ràdio Popular a Barcelona. Onda Rambla Barcelona es va inaugurar oficialment el 15 d’octubre de 1991. L'estiu 1991, Luis del Olmo va deixar la cadena COPE i, poc després, va passar a emetre el seu programa “Protagonistas” per Onda Cero i Onda Rambla. El 10 de desembre de 1995 va néixer Onda Rambla Catalunya, una cadena formada per Onda Rambla Barcelona, Onda Rambla Girona, Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Igualada i Onda Rambla Lleida. El seu eslògan era: “la ràdio d’aquí”. L'any 2004, Onda Cero va ser comprada per el grup Planeta. La presidència del grup Vocento proposa a Luís del Olmo crear una cadena d'àmbit estatal que inclogui les freqüències d'Onda Rambla Catalunya. D'aquesta manera, el 6 de setembre de 2004 van començar les emissions de Punto Radio. Onda Rambla, que encara tenia un contracte de vinculació amb Onda Cero, va començar a emetre la programació de Punto Radio a partir del 18 d'octubre de 2004. Quan l’any 2010, Luis del Olmo va vendre les emissores d'Onda Rambla Catalunya a l'empresa Radio Publi, propietària de Punto Radio, del Grup Vocento, totes les emissores de Catalunya van perdre la marca Onda Rambla, passant a ser Punto Radio. Tot i que mantenien la seva programació local. En el cas de Tarragona, l’emissora va passar a ser Punto Radio Tarragona i un any després, des de l’octubre de 2011, ABC Punto Radio Tarragona. A mitjans del mes de novembre de 2011 el grup Vocento, propietari de la cadena ABC Punto Radio, va decidir tancar les emissores de Tarragona, Girona i Lleida el dia 30 de novembre de 2011. A partir d'aquesta data, totes les emissores de la cadena a Catalunya es van mantenir com a repetidors de l'emissora ABC Punto Radio Barcelona, sense desconnexions. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra.

Ràdio Gavà

El 23 de juny del 1981, un grup de joves aficionats a la ràdio van crear Ràdio Gavà, essent els precursors de la idea els germans Pedro i Jordi Sánchez, responsables d'una botiga de complements electrònics de la ciutat. L'Ajuntament de Gavà els va cedir un espai al Museu de Gavà, des d'on es van fer les primeres emissions. Ràdio Gavà va passar a ser emissora municipal el 22 de juny de l'any 1982 i va ser la segona del Baix Llobregat, després de la de Sant Boi. Ràdio Gavà va passar a ser Ràdio Sellarés el setembre de 1993, convertint-se en emissora mancomunada de Gavà i Viladecans. En aquell moment, Viladecans no tenia emissora pròpia. La mancomunitat es va dissoldre el 2010 i Ràdio Gavà va recuperar la seva condició d'emissora municipal.

Ràdio Olot

Ràdio Olot és una emissora de ràdio privada d'àmbit local fundada el 8 de setembre de 1951. Abans, un grup de radioaficionats olotins va retransmetre el 14 de gener de 1950 les campanades de Sant Esteve i el cant dels serenos de la plaça Major d'Olot. Inicialment, era una emissora de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El 22 de setembre de 1954, Ràdio Olot EFE 41 va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM), de la qual en va ser membre fins al 1963, quan la REM va donar per acabat el contracte i se'n va fer càrrec un patronat local. El 17 de juliol de 1965 va tancar temporalment les seves emissions, en haver d'abandonar l'OM i va passar a emetre en FM com Ràdio Olot EAM 28. Les noves instal·lacions de l'emissora en FM es van inaugurar el 24 d'octubre de 1965. Quan va complir els 25 anys, el 8 de setembre de 1976, va passar a fer tota la seva programació en català. Era la primera emissora que emetia íntegrament en català després del franquisme. Tres mesos després va fer-ho la primera ràdio pública, Ràdio 4. L'any 1982, l'Ajuntament d'Olot va comprar la meitat de les accions de la societat propietària de l'emissora. L’1 de febrer de 1983 va estrenar un nou centre emissor i va començar a emetre les 24 hores del dia. Al juliol de 1985, la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El 1989, Ràdio Olot amb Ràdio Costa Brava van emetre conjuntament les seves programacions i la radiofórmula La Ràdio Sensació. Des del 27 d'abril de 1998 fins l'estiu de l'any 2005 va formar part d'Ona Catalana.

Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona)

La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen a la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A l'àrea metropolitana de Barcelona no és fins a principis de 1983, quan Radio Miramar de Barcelona es va associar a la COPE, quan aquesta cadena hi té presència. L'1 de febrer de 1983, Luis del Olmo va començar a fer "Protagonistas" des de Ràdio Miramar per a totes les emissores de la Cadena COPE. L’estiu de 1983, l’empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d’Urgell. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació. La desvinculació d’Editorial Catalana, titular de l’emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l’octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. La temporada 1986-1987 la majoria de la programació de Ràdio Miramar es feia en connexió amb Cadena COPE, que encara no tenia emissora pròpia a Barcelona. La relació es va acabar el 31 de juliol de 1987, quan la cadena de la Conferència Episcopal Espanyola no va renovar la col·laboració en haver comprat el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. COPE FM Barcelona (Radio Popular de Barcelona) va emetre per primera vegada, amb una emissora pròpia en FM, a Barcelona, el mes de juny de 1987 fent servir la freqüència de 102 MHz de Ràdio Nova (abans Catalunya 80). Durant els mesos de juny i juliol va oferir una programació musical, en proves. La inauguració de l’emissora i de la programació es va fer l'1 d'agost de 1987. Luis del Olmo era el gestor de la nova emissora barcelonina. Inicialment, Ràdio Popular de Barcelona va tenir els seus estudis a l'Avinguda Diagonal 441 amb Muntaner, on després va estar Onda Rambla. El juny de 1990 la COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova, creada l’any 1985, i va integrar-hi gran part de les emissores que havien format la Cadena 13. La freqüència de l'antiga Ràdio Avui va passar a ser Ràdio Nova, a Barcelona, de Cadena Nova (100 MHz) Des de 1991 els estudis de COPE Barcelona van estar en un pis de l'Avinguda Diagonal, entre els carrers de Nàpols i Sicília. La COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d’accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar a l’OM des del mes de setembre d’aquell any. La Cadena 100 va començar a emetre l’1 de maig de 1992 aprofitant algunes de les emissores que emetien com Popular FM (COPE FM). A Barcelona el mes de maig de 1992 Cadena 100 va començar a emetre algunes hores per la freqüència de Radio Popular de Barcelona (COPE Barcelona) que durant la resta del dia emetia la seva programació. El juny de 1993 les freqüències de Cadena Nova a Catalunya van passar a emetre la programació de la COPE. A Barcelona, la freqüència dels 100 MHz va passar a oferir la programació de COPE Barcelona. I la freqüència inicial de Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona), als 102 MHz, va emetre la programació musical de la Cadena 100. L'11 d'octubre de 1993 es van intercanviar les dues freqüències de Barcelona: pels 100 MHz es transmet Cadena 100 i pels 102 MHz Ràdio Popular de Barcelona (COPE Barcelona). El mes de maig de l'any 2000 COPE Barcelona va traslladar els seus estudis al carrer Diputació entre Balmes i Rambla de Catalunya. A l’any 2004 la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l’empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l’emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d’octubre de 2004 per la freqüència d’ona mitjana a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins l’octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM. El 21 d’abril de 2012 va començar a emetre COPE Andorra, al Principat d’Andorra, gràcies a l’acord amb AD Ràdio, que era propietat del grup Premsa Andorrana (Premandsa), editor del “Diari d'Andorra”. Posteriorment, en el moment que s’oferia la mateixa programació per Andorra i Catalunya es va començar a fer servir la identificació COPE Catalunya i Andorra.

Radio Exterior de España

Els informatius en català de REE van començar a emetre's el 4 de febrer de 1985 i es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia, 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d'informatius. La primera veu que va sonar a l'emissió inaugural va ser la de Joan Grau.

Belgische Radio ea Televisie (BRT)

El diumenge 27 de setembre de 1987, la Belgische Radio ea Televisie (BRT) va emetre per primera vegada en català. Començava l'espai bimestral Més DX realitzat per la revista Món DX de l'Associació de Radioescoltes de Barcelona (ADXB) i presentat per Cinto Niqui i Anna Hernàndez Cortès. L'espai Més DX es va emetre l'últim diumenge de cada mes alternant amb Retalls DX, un programa produït per la revista Quaderns Tècnics i presentat per Xavier Cacho. El primer espai de Retalls DX es va emetre l'octubre de 1987 i l'últim el desembre de 1989. Més DX es va emetre fins a la primavera de 1991. Els dos espais en català de la BRT eren fets a Barcelona.

Ràdio Marina

Entre el 1982 i el 1983, en pocs mesos, a Blanes es van posar en marxa dues ràdios privades: Radio Mediterránea i Ràdio Blanes que després passaria a ser Antena Blava. El 29 d'octubre de 1982, Radio Mediterránea va començar a emetre, creada per quatre aficionats. Tenia els seus estudis al carrer d'Andalusia del veïnat de mas Enlaire. El 24 de juliol de l'any 1985, l'emissora, que no tenia llicència d'emissió, va tancar a requeriment de la Generalitat. El mes de novembre de 1982, la Generalitat de Catalunya va atorgar una llicència provisional a Ràdio Blanes, que va fer les primeres emissions en proves el 10 de gener de 1983 i va començar-les, oficialment, el mes de juliol. Els primers estudis estaven al carrer de l'Antiga, per passar posteriorment a instal•lar-se en uns locals de Ca la Guidó l'any 1983. El 12 de desembre de 1983, Ràdio Blanes va canviar el nom per Ràdio Antena Blava, emissora que passaria a formar part de la Cadena 13. El 17 d'octubre de 1985, els responsables de Ràdio Antena Blava van rebre la llicència definitiva de la Generalitat. Després del tancament de Radio Mediterránea, a l'estiu de 1985, els seus responsables i els d'Antena Blava van arribar a un acord i van posar en marxa Ràdio Marina el 16 de setembre de 1985. Ràdio Antena Blava hi posava la infraestructura i la freqüència d'emissió i Radio Mediterránea bona part de la gestió i personal. Ràdio Marina era una emissora privada comarcal que inicialment connectava amb els informatius de la Cadena 13 i que després no va formar part de cap cadena basant la seva programació en una ràdio fórmula musical amb informatius comarcals propis.

Radio Miramar

Joan Vidal Prat era un badaloní que es va dedicar al naixent camp de l'electricitat, com el seu pare, i que va estar lligat des des l'inici a l'Asociación Nacional de Radiodifusión. L'any 1929, Vidal instal•là una emissora de radioaficionat d'ona curta amb l'indicatiu EAR 165 a Badalona. El 21 de juliol de 1933 va rebre, de part del Centro Provincial de Barcelona del Cuerpo de Telégrafos, l'autorització per emetre en ona mitjana amb l'indicatiu EAJ-39. Ràdio Badalona va ser inaugurada el 26 de novembre de 1933. L'emissora fou coneguda des del primer dia com a Ràdio Badalona, l'emissora de la costa. El 22 de febrer de 1934 es van crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. A l’any 1936, un mes després d’esclatar la Guerra Civil espanyola l'emissora va ser confiscada pel Comitè Central del sindicat de la CNT-Fai. L’emissora va passar a ser Ràdio CNT-FAI i Joan Vidal Prat va ser apartat de la direcció de la mateixa. Els estudis es van traslladar a un lloc de Badalona que també havia estat incautat. A conseqüència dels enfrontaments ocorreguts al si del bàndol republicà entre el 3 i el 8 de maig del 1937 Ràdio CNT-FAI va suspendre les seves emissions i va tancar les dependències. Acabada la Guerra Civil, Joan Vidal Prat va recuperar la direcció de l’emissora que va tornar a ser Radio Badalona “La emisora de la costa”. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i s'instal•len uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a ser Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi ha Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar. Des de l'1 de febrer de 1983, Radio Miramar de Barcelona en OM inicia una etapa de col•laboració amb la Cadena COPE. Quan Cadena Ibérica comença les emissions el 5 de setembre de 1988, Ràdio Miramar s'hi associa fins a l'agost de 1991. Poc abans, COPE, el juny de 1991, va comprar la majoria d'accions de Radio Miramar que va passar a ser COPE Miramar des del mes de setembre d'aquell any. L'any 2004, la societat Emisiones Radiofónicas Españolas, l'empresa propietària de Radio Miramar, es va dissoldre transferint l'emissora i la seva concessió a Radio Popular. El mes d'octubre de 2004, per la freqüència d'ona mitjana, a més de la programació de la Cadena COPE es va començar a emetre la de Rock & Gol, propietat també de Radio Popular. Això es va fer fins a l'octubre de 2009, quan Rock & Gol va passar a emetre a Barcelona per FM.

Radio Corazón

El 30 de gener de 1984, la societat Ondas Cataluña va inaugurar Radio Corazón a Barcelona. Ondas Cataluña va ser creada al 50 %, per Sistemas Radiofónicos, de Marcelino Rodríguez de Castro, propietari de Radio Minuto, i la Cadena SER. Radio Corazón a Barcelona era una emissora feta per dones i per a dones. Des del 15 d'octubre de 1984, a la tarda vespre, Radio Corazón cedia la seva freqüència, de dilluns a divendres, a Ràdio Pont Nou, una emissora amb programació en català adreçada als joves i, Ràdio Pont Nou la cedia a Radio Ocio, una radiofórmula musical dedicada al lleure que en algunes franges de nit connectava amb Radio Ocio de Madrid, que funcionava des del juliol de 1984. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989.

Ràdio Barcelona FM

L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica el periodista Daniel Arasa que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "Al gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L’emissora seguia essent propietat d’Unión Radio que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984, el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l’any 1962 Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada que era Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s’havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l’extreta de l’article “La guerra civil de la ràdio” publicat per Blaca Cia al “Quadern” del diari El País, el 2 d’abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022

Radiocadena Compás Barcelona

Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme: Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). L'any 1983, Radiocadena española va posar en marxa a l'FM "Radiocadena Compás Deportiva". El seu lema era "Música y Deportes. La Radio de aquí" i alternava clàssics del pop amb notícies esportives. L'any 1987, l'emissora va passar a ser Radiocadena Compás i només programava música. El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.

Cadena 13 Maresme

L’any 1983, el Govern de Convergència i Unió de la Generalitat va atorgar 34 freqüències de FM. Un terç d’aquelles noves concessions va servir per formar la primera xarxa de ràdio privada que emetia tota la programació en català, la Cadena 13. Ràdio El Masnou Maresme va ser una emissora de la Cadena 13, inaugurada el mes de desembre de 1983.Tenia els estudis al carrer Barcelona, 65 del Masnou. Ràdio El Masnou Maresme, a partir de 1985, es va identificar com Antena del Maresme i va traslladar el transmissor i els estudis a Mataró. Finalment, des de l’octubre de 1987, aproximadament, es va identificar com Cadena 13 Maresme. L’any 1999, el Govern de la Generalitat va atorgar 33 freqüències d'FM. Algunes d’aquelles freqüències van permetre el naixement de la cadena generalista en llengua catalana RAC 1. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència que anys ençà havia fet servir la Cadena 13 Maresme. Ràdio Avui havia nascut com una iniciativa del diari del mateix nom. La llicència d’emissió la va rebre el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Però, un cop aconseguida, l'empresa editora va decidir arrendar-ne l'explotació a una altra empresa. Ràdio Avui Cadena 13 va fer la seva primera emissió a Barcelona el 21 de novembre de 1983. Els primers dies només oferia una programació musical. La seva primera programació va començar el 12 de desembre de 1983. Tenia els seus estudis a la Diagonal, 612 de Barcelona, a prop de la plaça Francesc Macià. Amb Ràdio Avui va sorgir la Cadena 13, la primera cadena d’emissores de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial. Com apunta la professora de la UAB Montse Bonet: “Ràdio Avui, vinculada directament a CiU, seria, a Barcelona, la veu de la Fundació Catalana de Comunicació. A Lleida, darrera la Fundació, hi havia Agustí Montal, candidat al Senat en les darreres eleccions per la coalició "Catalunya al Senat". De forma indirecta, es preveia que s'exerciria el control a Girona a través de l'emissora aconseguida pel GEiEG (Grup Esportiu i Excursionista Gironí), darrera el qual alguns càrrecs directius militaven a CiU. A Blanes, la concessió donada a Climent Folls era una iniciativa promoguda pel setmanari Recull, amb vincles clars amb CiU. Similar situació es podia trobar a Ràdio Ponent (Lleida), on la societat, una cooperativa de treballadors, estava participada per més de vint batlles de la zona propers a CDC”. La Cadena 13 funcionava com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. L'estiu de 1984, Cadena 13 estava integrada per Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Al juliol de 1985 la Cadena 13 va arribar a un acord amb Ràdio Olot perquè aquesta connectés amb la programació de la cadena. A principis de 1986 va acabar. El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986, Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. El setembre de 1987, Ràdio Avui Cadena 13 va decidir canviar novament el seu format programàtic. A partir de llavors, emetria una ràdio-fórmula amb música, informatius i algunes transmissions. Ràdio Avui va passar a ser Cadena 13 Barcelona. Els darrers anys, la cadena estava integrada per Cadena 13 Barcelona, Tarragona-Reus, Lleida, Girona-Ràdio Grup, Manresa, Mataró, Igualada, Berga, Amposta, Valls, Cervera-Tàrrega i Ràdio Puigcerdà i Ràdio Vic. A més estaven associades: Ràdio Valira (Seu d'Urgell-Andorra), Ràdio Costa Brava (Palamós) i Ràdio Marina (Blanes). Un total de 16 emissores. A l’Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80, l’any 1984, per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro el 28 de gener de 1985. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d’aquella operació i, l’any 1985, van formar part de la Cadena Nova que, quasi de manera immediata, va ser comprada per la COPE. Cadena 13, nascuda de Ràdio Avui el 1983, va quedar integrada a la COPE sis anys i mig més tard (1990) dins de Cadena Nova. Ràdio El Masnou Maresme, des de l’1 d’octubre de 1990, passava a ser Ràdio Nova Maresme. Quan l’acord de la COPE amb Ràdio Miramar es va trencar, l’estiu de 1987, aquesta va passar a associar-se, fins l’any 1991, amb Cadena Ibérica. En aquell moment, la COPE va comprar el 70% de CEPSA, propietària de Ràdio Sabadell. L’emissora d’FM Radio Nova es va convertir en Radio Popular de Barcelona. El juny de 1990, COPE va comprar la majoria d’accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE. Aleshores, Ràdio Nova Maresme va passar a ser COPE Maresme, mantenint els seus estudis a La Riera. Aquesta emissora va acabar l’any 1995. L’any 1995, la llicència de l’emissora del Masnou, traslladada a Mataró, va sortir novament a concurs i va anar a mans de l’empresa Ràdio El Masnou-Maresme SA, propietat del distribuïdor cinematogràfic Antoni Llorens. Amb la desaparició de COPE Maresme, passava a ser una radiofórmula local que es va dir en una primera fase Maresme 87.7 i, després, Ràdio Hot 70.

Calafell Ràdio

L’emissora municipal de Calafell va començar a emetre el 11 de setembre de 1984.

Ràdio Ponent

Es va crear l'any 1981 a Miralcamp (el Pla d'Urgell) com una cooperativa. Va emetre en proves des del 23 de desembre de 1981. El febrer de 1982 va començar la programació regular. Tenia un abast comarcal. El 17 d'abril de 1982 va ser clausurada. I l'1 de maig de 1982 va reprendre les emissions en aconseguir un permís administratiu. Va rebre la llicència d'emissió el desembre de 1982 entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Es va legalitzar com emissora municipal l'any 1983 i es va desplaçar a uns locals de Mollerussa. Durant uns anys, a la dècada dels noranta, va desaparèixer com emissora municipal i la seva freqüència la va utilitzar Flaix FM. L'any 2002, el grup Segre gestiona la freqüència quan l'ajuntament de Mollerussa recupera Ràdio Ponent com a emissora municipal.

Onda Cero Radio

A la primavera de 1990, el Grupo ONCE va comprar Uniprex, que incloïa 63 emissores de la Cadena Rato, la majoria d'Ona Mitjana. El 26 de novembre d'aquell any va començar a emetre la cadena Onda Cero Radio i pocs mesos després va incorporar-hi les emissores de Radio Blanca. A Barcelona va començar a emetre per la freqüència d'OM de Cadena Catalana i des dels seus estudis de Les Rambles 126. En FM no ho va fer fins el 29 de setembre de 1991, quan va oferir Onda Cero Música. Amb la compra de 55 emissores de Radio Blanca Onda Cero necessitava crear un segon canal i aquest va començar a emetre, com Onda Cero Música, per a tot l'Estat espanyol, el 7 d'octubre de 1991. El mes de juny de 1995, Onda Cero Música va passar a dir-se Onda Diez, amb una oferta pensada preferentment per al públic jove. Durant un curt espai de temps, a Catalunya, RM Ràdio va connectar amb Onda 10 a les nits. Onda 10 també va fer servir una freqüència a Vilanova i la Geltrú. Onda Cero va ser propietat de l'ONCE fins al 1999, quan Admira de Telefónica Media va adquirir la cadena. A finals de 2001, Admira va vendre Onda Cero Radio (Uniprex) a Antena 3 TV que la va integrar al Grupo Antena 3. El propietari majoritari és Grupo Planeta.

Cadena SER

El 1927, Unión Radio Madrid, Radio Bilbao, Radio Sevilla, Radio Salamanca i Radio Barcelona van començar a emetre conjuntament dins d’Unión Radio, que s’havia creat a Madrid l’any 1924. Unión Radio, el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L’any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari.

Ràdio Terramar

El vilanoví Josep Maria Cucurella, que va estudiar a l'Escola de Pèrits Industrials de Vilanova i la Geltrú (actualment Escola Politècnica Superior d'Enginyeria), va obtenir una beca de l'Institut Politècnic de Grenoble, a França, on va residir des de l'any 1920 fins al 1926 i on amb altres estudiants varen fundar el Ràdio Club Dauphinois. Va tornar a Vilanova i la Geltrú amb el títol d'enginyer i amb un aparell receptor de ràdio. El 13 de novembre de 1932, durant la Fira de Vilanova, Josep Maria Cucurella va fer les primeres emissions en proves de Ràdio Vilanova, des d’un un local comercial de venda de receptors i aparells de telefonia sense fils, propietat de Joaquim Muntaner al carrer Caputxins 27 (carrer de Progrés). L'emissió inaugural la va fer la jove locutora Francesca Galceran. Les despeses eren cobertes únicament pels fundadors Cucurella i Muntaner. Posteriorment es va constituir una societat amb 7 socis que va créixer fins a aproximadament 400 socis protectors per tal de garantir el manteniment econòmic de l'emissora. La Dirección General de Telecomunicaciones de Madrid va donar l'autorització a Ràdio Vilanova EAJ 35 amb data 22 de juliol de 1933. Durant els fets del 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola, Ràdio Vilanova va ser presa per militants revolucionaris armats que durant unes hores varen fer difondre proclames polítiques i l'himne de 'La Internacional'. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (FERC) formada per: Ràdio Barcelona (EAJ – 1), Ràdio Reus (EAJ - 11), Ràdio Associació de Catalunya (EAJ - 15), Ràdio Sabadell (EAJ - 20), Ràdio Terrassa (EAJ - 25), Ràdio Tarragona (EAJ - 33), Ràdio Vilanova (EAJ – 35), Ràdio Badalona (EAJ - 39), Ràdio Girona (EAJ - 38), Ràdio Lleida (EAJ - 42) i Ràdio Manresa (EAJ - 51). Durant la Guerra Civil espanyola Ràdio Vilanova va ser confiscada pel Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el qual va mantenir com a administradors a Cucurella i a Muntaner pel sosteniment de l'emissora, però sota les ordres del POUM. Per problemes tècnics i avaries a finals de 1938 Ràdio Vilanova va deixar d'emetre. Les tropes nacionals contra la República van entrar a Vilanova i la Geltrú el 21 de gener de 1939. El mes de febrer de 1939 l'emissora va tornar a funcionar i l'agost de 1940 s'imposà l'ús exclusiu de la llengua castellana a l'emissora. Ràdio Vilanova va haver de canviar el nom a Radio España de Villanueva y Geltrú. Tot el que l'emissora volia posar en antena havia de tenir l'aprovació censora prèvia de la Falange de la qual el cap provincial era Martín de Riquer. L'emissora passà a mans de persones addictes a la Falange i Cucurella i Muntaner varen ser apartats de la seva gestió. Cucurella va ser arrestat el 24 de juliol de 1940 per "desafecte" al règim i obligat a fer treballs forçats uns quatre mesos El 7 d'octubre de 1942 el propietari Josep Maria Cucurella va vendre l'emissora a Martin Maries Magrinyà, propietari de les emissores de Tarragona i Lleida, per un total de 40.000 pessetes. Va canviar de seu i el nom va passar a ser Radio Villanueva. El 25 d'abril de 1945 es va vendre novament l'emissora a Vicenç Gibert i Subirats, empresari vilanoví. L'any 1951 va passar a mans del barceloní Rafael Tamarit i des de 1952 fins a 1954 va ser propietat de Joaquima Soler, de Reus. A l'any 1954 Radio Villanueva va ser comprada per la Rueda Rato, de Ramón de Rato Rodríguez de San Pedro i va passar a identificar-se com Radio Panadés. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. El 10 de març de 1969 s'inicia “Radio Reloj de Radio España”. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, tot i que estava en mans de la família Rato i la SER. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) amb el que passava a tenir cinc noves emissores -dues a Lleida, dues a Girona, i Radio Trafic, a Barcelona. En OM Cadena Catalana va emetre fins l’any 1990, quan l’ONCE va comprar les emissores de Cadena Rato per posar en marxa Onda Cero el mes de novembre d’aquell any. La Cadena Rato, abans Rueda de Emisoras Rato, no va funcionar a Catalunya fins l’any 1989, durant l’etapa final de Cadena Catalana. El 10 d'octubre de l'any 1973 els estudis de Radio Penadés es van traslladar a un local del carrer Calvo Sotelo (carrer Llibertat) fins a 1982. A l'any 1978 l'antena transmissora es va posar a la Masia Padruell. L'any 1978, Radio Panadés va estrenar el seu canal en freqüència modulada, Radio Terramar, que als seus anys finals va ser Radio Terramar Color. Radio Terramar Color, el mes de novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Música. Després, el 1995, Onda 10 (el nou nom d’Onda Cero Música) i el 1999 es va transformar en Onda Melodía (propietat d’Onda Cero Radio). A l’any 2000, l’emissora va ser Onda Rambla Vilanova per adoptar, des de l’octubre de 2004, el nom d’Onda Cero Vilanova. En el cas de l’ona mitjana, Radio Panadés, el novembre de 1990, va passar a ser Onda Cero Vilanova. A l’any 2000, l’emissora canvia el seu nom i la cadena pel de Punto Radio (la cadena on estava integrada Onda Rambla). Des de l’octubre de 2011, la marca va ser ABC Punto Radio Vilanova. ABC Punto Radio va acabar les seves emissions el març de 2013, quan el grup Vocento va llogar les seves freqüències a la Cadena COPE per difondre la programació de COPE Catalunya i Andorra, feta des de Barcelona. A finals del mes de juliol de 2015 la Cadena COPE va deixar d’emetre els seus programes per aquella emissor i el grup Vocento, propietari de la llicència, va tancar el centre emissor en ona mitjana a Vilanova i la Geltrú. (Informació pròpia i l’extreta de l’entrada “Ràdio Vilanova (EAJ-35)” de la Viquipèdia)

Radio 2

A Barcelona, el setembre de 1961, Radio Nacional de España a Barcelona va començar el Segundo Programa en FM. A l'Estat, RNE va posar en marxa el Segundo Programa el 22 de novembre de 1965. Posteriorment, cap a l'any 1979, l'emissora es va passar a dir Radio 2 i des del 1994 va adoptar la denominació de Radio Clásica.

La Veu de Navàs

La Veu de Navàs va iniciar les seves emissions l'any 1982.