Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Cardona

Ràdio Cardona va començar a emetre en ona mitjana, oficialment, el dia 6 de juny de l’any 1954 com l’emissora número 54 de la Red de Emisoras del Movimiento (EFE-54 de la REM). El seu impulsor va ser el radioaficionat Josep Basora, qui mesos abans havia començat a transmetre música. L’any 1965 l’emissora va haver de tancar quan l’Estat va obligar a les petites emissores locals d’ona mitjana de passar a emetre en la banda d’FM o tancar. L’any 1984 es va crear Ràdio Cardona, emissora municipal. L' any 2004, els estudis de Ràdio Cardona es van traslladar a la casa del mestre de les Escoles Escassany, ubicades a la plaça de la localitat que porta el seu nom. Ràdio Cardona va deixar d’emetre l’any 2011. El juny de 2015, Xavi Pasquina va iniciar una campanya a Facebook demanant la reobertura de l’emissora. (Font: contingut propi i l’extret del reportatge “Ràdio Cardona, 50 anys amb tu” fet pel Cinema Amateur Cardoní l'any 2005.

Radio Nacional de España

L’historiador radiofònic Joan Munsó Cabús divideix la història de les emissores catalanes de RNE durant el segle XX en les següents grans etapes: “la prehistòrica -és a dir, la que va del gener del 1939 fins al juny del 1949-; la de la primera embranzida (1949-1952); la dels anys de la gran expansió (1952-1964 ); la de l'hegemonia com a primera emissora del Principat (1964-1976); la de la naixença i afermament de Ràdio 4 (1976-1981); la del canvi polític (1981-1984) i la de la dècada dels grans problemes -que començà el 30 de juny de 1984 amb el tancament de Radio 5 (la ex-Radio Peninsular)”. Radio Nacional de España va ser fundada pel militar José Millán-Astray a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola. Estava sota la direcció de la Delegación del Estado para Prensa y Propaganda. Va adoptar la paraula «nacional» que identificava el bàndol revoltat contra el Govern de la II República. El 13 de febrer de 1938, RNE es va traslladar de Salamanca a Burgos. A la tardor de 1939 és quan RNE es va traslladar a Madrid. A Barcelona, amb l'inici de la guerra civil espanyola, la Generalitat s'apropia de Unión Radio Barcelona (EAJ1) i Ràdio Associació de Catalunya (EAJ15). En començar el mes de gener de 1939, Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. RNE a Barcelona va néixer el 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al carrer d'Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals, es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Els tres primers locutors de RNE a Barcelona van ser: Gerardo Esteban, Joaquín Soler Serrano -que tenia dinou anys- i María Luisa Moreno de Elorza, que a l'abril del 1939 se'n va anar a Madrid, essent substituïda per María Dolores Martínez. L1 d’abril de 1939, Alfonso Banda va ser nomenat delegat a Catalunya del Departamento de Radiodifusión. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. Entre les primeres ofertes de I' emissora hi van figurar les transmissions d'òpera des del Teatre del Liceu i dels partits de futbol jugats als camps de les Corts i Sarrià, amb els equips del F.C. Barcelona i del R.C.E. Espanyol. Més endavant, Alfonso Banda va ser substituït pel romanista barceloní Martí de Riquer, que va passar a ser cap provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, I' organisme en què s'integrà la ràdio espanyola en desaparèixer el departament adscrit a la Subsecretaría de Prensa y Propaganda. A Barcelona, la delegació d'aquesta subsecretaria s'instal·là en el número 645 de la Gran Via, a la cantonada amb el carrer del Bruc. Va ser en els dos pisos de l'entresol d'aquesta casa on s'habilitaren els primers estudis propis de RNE a Barcelona, que es van inaugurar el 6 de juny de 1949. Quan RNE va deixar els estudis de la Rambla dels Estudis, Radio España de Barcelona els va utilitzar en la seva totalitat. Alfonso Banda es va incorporar a la direcció de Radio España de Barcelona i s'emportà al locutor Joaquín Soler Serrano. Gerardo Esteban també va deixar RNE per ingressar a Ràdio Barcelona. Els locutors d'aquella primera etapa de RNE a Barcelona als estudis del carrer Bruc van ser Juan Manuel Soriano, que havia arribat a l'emissora després d'una breu estada a Radio España, i Raimundo Bassols. Va ser una mica després, el 1945, quan s'incorporà a l'equip, procedent de Madrid, Joan Viñas Bona que retornà a Barcelona amb l'objecte d'impulsar l'organització i consolidació de l'emissora. Es va haver d'esperar fins el 1949 perquè RNE a Barcelona disposés de la seva primera emissora pròpia en ona mitjana, una RCA de 200 vats, l'antena de la qual s'instal·là al terrat del mateix edifici on eren situats els estudis. El 6 de juny de 1949, a més d’emetre butlletins informatius i diaris parlats, va començar a oferir una programació pròpia diària contínua. Va obrir aquesta programació el tema musical "Nit i dia" de Cole Porter interpretat per l'orquestra de Louis Levy, presentat per Maria Esther Jaumot i Jordi Arandes, i posat al giradisc per José María Tavera, aleshores muntador musical i guionista. Entre les veus d'aquell temps, a més de les esmentades, hi havia les de Federico Gallo, María Victoria Lucio i Eduardo Berraondo, professionals sorgits del curset que el mes de gener del 1949 havia organitzat Joan Viñas, aleshores cap de programes de RNE. El d'Emissions era Juan Manuel Soriano. Entre les primeres coses importants que es van fer als estudis de RNE de la Gran Via-Bruc cal recordar la campanya benèfica de Joan Viñas i Emili Fàbregas, el popular "senyor Dalmau" -iniciada el 1948 i finalitzada el 1975-, les sessions del "Teatro Invisible" de Juan Manuel Soriano -la primera de les quals es radià el 4 de setembre de 1949 amb l'obra "En Flandes se ha puesto el sol", d'Eduard Marquina- i el programa del dissabtes "Fantasía", creat i presentat per Jorge Arandes i Federico Gallo. La gran expansió va començar el 27 d'abril de 1950, dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan va començar a funcionar a Montjuïc un nou transmissor d’ona mitjana Marconi de 5 quilovats, la qual cosa comportà una millora substancial en relació amb el RCA de 200 vats utilitzat fins aleshores. Dos anys més tard, el 25 de maig de 1952, vigília del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, n'entrà en servei, igualment a Montjuïc, un altre de la marca Thompson. Aquella data del 25 de maig de 1952 va revestir una doble importància, atès que es van inaugurar també els estudis del número 1 del Passeig de Gràcia de Barcelona, al sisè pis de l’edifici pertanyent al Banco Español de Crédito. El 24 de setembre de 1954 es va posar en marxa I' anomenat "programa local", emès des dels vells estudis de la Gran Via-Bruc a través de la petit transmissor RCA de 200 vats, que estava fora de servei des de la inauguració de l’equip Marconi de Montjuïc. El dia 18 de juliol de 1958 es va estrenar la primera emissora de freqüència modulada amb una programació pròpia en la qual va debutar la locutora Rosario Espinosa de los Monteros. En aquella programació, RNE a Barcelona va introduir la publicitat. El 20 d'agost de 1960 es va posar en marxa a l’ona mitjana Radio Europa 2, utilitzant el transmissor de RNE Marconi, de 5 quilovats, que havia quedat fora de servei l'abril d'aquell mateix any, en haver estat substituït per un equip Thompson de 25 quilovats. La idea era d’oferir una programació alternativa a la de la primera emissora. Radio Europa 2 va deixar d'existir el 1964, en produir-se la inauguració del Centre Emissor del Nordest, el 24 d'abril, i del nou canal d’FM, el 18 de juliol. El primer instal·lat a Palau-solità i Plegamans i el segon, al cim del Tibidabo de Barcelona. Fou aleshores, arran d'aquest nou canvi, quan el vell transmissor Marconi, de 5 quilovats, utilitzat per Radio Europa 2, va passar a tenir la condició de reserva del Thompson que vehiculava la programació de l'anomenada "emisora comercial de Cataluña", la futura Ràdio Peninsular de Barcelona l' 1 de gener de 1966. La primera emissora de Radio Peninsular s’havia crear a Madrid el mes d'abril del 1960. Amb l'aparició de Ràdio Peninsular de Barcelona s'afermà extraordinàriament la projecció pública de RNE a Barcelona, gràcies a l'atractiu dels seus programes capdavanters: "La nueva frontera", "Gran mercado", "Día D, Domingo", "A toda radio". Entre els presentadors hi havia: Joaquín, Soler Serrano, Fenando Rodríguez Madero, Andrés Caparrós, Antoni Serra, Juan Antonio Fernández Abajo, Luis del Olmo, etc. A partir de l'estiu del 1974 es va incrementar la producció dels espais en català: "De tot arreu", de Xavier Foz; "Lliçons de català", amb Esteve Bassols i Maria Matilde Almendros; "Imatges barcelonines", de Celestí Martí Farreras; "Novel·la", espai seriat a cura de Ricard Palmerola i Lluís Quinquer; "Curs de català parlat", elaborat per un equip de lingüistes coordinat per Rosa Victòria Gras; "Paraules de sempre",etc. El 13 de desembre de 1976,, Radio Nacional de España va inaugurar la programació de Ràdio 4 en FM, oferta íntegrament en català. Inicialment, aquesta emissora només es podia escoltar a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Molt lentament, Ràdio 4 va poder anar ampliant el seu abast. Un primer pas es va produir el juliol del 1986 va entrar en funcionament l'emissora d’FM de Rocacorba (Girona). El segon va ser la inauguració del centre emissor al Montgrós (El Garraf), el 3 de març de 1989. EI tercer, la posada en marxa, el maig de 1989, al Tibidabo d'un equip Cemtys, de 10 quilovats, triplexat, que va possibilitar I' arribada del senyal de Ràdio 4 a les comarques del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i la zona sud del Vallès Oriental. El quart, disposar d’un transmissor, de 5 quilovats, situat a Alpicat (Segrià), amb el qual s'assegurà el cobriment d'aquella comarca i el de les Garrigues, l'Urgell, la Noguera i la Segarra. Aquesta última millora s'estrenà el 8 de juny de 1989. Des d’inicis de l’any 1981 és fa servir la denominació de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya en referir-se a l’equip directiu de l’emissora o a la seva programació en ona mitjana quan s’hi connectaven totes les emissores de RNE existents a Catalunya en aquella banda. L'any 1981, Radio Peninsular de Barcelona va canviar el seu nom pel de Radio 5 fins el seu tancament definitiu el 30 de juny de 1984. Els informatius en català de Radio Exterior de España van començar el 4 de febrer de 1985. Es produïen als estudis de RNE a Barcelona, al passeig de Gràcia número 1. Una part dels continguts estava feta pel departament de programes i una altra pel d’informatius. La primera veu que va sonar a l’emissió inaugural va ser la de Joan Grau. Els estudis del passeig de Gràcia, 1, oberts el 26 de maig de 1952, es van tancar el 31 de març de 2007. Després de fer servir, provisionalment, als estudis buits d'Ona Catalana del carrer Aragó, 390 es va traslladar la seu de RNE a Barcelona a una nova seu al carrer Roc Boronat, 127 que va ser inaugurada el 23 d'abril de 2008. (Font: informació pròpia i l’extreta de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)

Fono Taxi

Emissora musical barcelonina impulsada pel col•lectiu de taxistes barceloní Fono Taxi l'any 1982. Va ser clausurada l'any 1986. El 21 de gener de 1986 es va fer el primer intent de clausura, però uns dos-cents taxistes ho van impedir aquell dia. Posteriorment, va tornar a emetre, des de l'any 1997, com Radio Unión Catalunya i va tancar l'any 2006, però va tornar a emetre de nou l'agost de 2009.

Radio Canal Barcelona

Radio Canal Barcelona, emissora musical del Tercer Sector, va començar a emetre l'any 1985. No té res a veure amb Radio Kanal Barcelona, que va sortir l'any 2003 quan Santa Coloma Ràdio va passar de Santa Coloma de Gramenet a la ciutat de Barcelona i va canviar de nom per aquest.

Ràdio 10

Ràdio Navarcles

L’emissora municipal de Navarcles va començar a emetre l'any 1980.

Ràdio Municipal d'Artés

L’emissora municipal d’Artés va començar a emetre el 17 d'abril de 1982.

Ràdio Callús

L’emissora municipal Ràdio Callús va començar a emetre l'any 1979.

Ràdio Sant Joan (Sant Joan de Vilatorrada)

Ràdio Sant Joan La ràdio municipal de Sant Joan de Vilatorrada va començar a operar l'any 1979, però no va ser fins a l'any 1984 que va començar a emetre regularment.

Radio Stereo

Emissora musical del Tercer Sector que transmetia des de Barcelona. El centre emissor de 2 Kw era al barri del Carmel. Activa des de finals de 1984 fins a finals de 1986, aproximadament. Oferia una programació en gran part automatitzada. El juliol de 1985, l'Àrea de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, en col•laboració amb la sala Zeleste i Radio Stereo, van organitzar la Primera Mostra de Música al Carrer. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l'any 1984, i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d'anys, aproximadament, mentre es tancancaven les emissores sense llicència que la formaven.

RAC 1

El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa RAC105 el 15 de febrer de 1984. El 28 de juliol de 1998 s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000 El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de JAume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)

Radio Marca

Radio Marca, l'emissora de temàtica esportiva, originalment del Grup Recoletos i, posteriorment, integrada en Unidad Editorial (l'editora del diari El Mundo) va començar a emetre el mes de juliol de l'any 2000 només en DAB (Radiodifusió sonora digital) en rebre una de les primeres llicències concedides pel Govern espanyol el març d'aquell any. En FM, va començar a emetre a Madrid l'1 de febrer de 2001 i no va arribar a l'FM de Barcelona fins el 13 de setembre de 2004, després de tancar l'acord amb Radio Salud, per la qual cosa aquesta emissora va passar a emetre des del Garraf.

COM Ràdio

COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 per la Diputació de Barcelona, gestionada pel Consorci de Comunicació Local. El seu gestor inicial va ser el periodista Juan Manuel Domínguez. Es va comprar el centre emissor de Ràdio Sabadell en Ona Mitjana i es va desplegar una xarxa d'emissors en FM. La voluntat era donar suport a les emissores municipals catalanes oferint una programació generalista de producció pròpia. El juny de 1987, la cadena COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de Ràdio Sabadell i va passar a controlar-la. El 1994, la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. La primera emissió com Catalunya Ona Municipal es va fer per Ràdio Sabadell el dia 1 de març de 1995. Els primers estudis propis de COM Ràdio estan en un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, a prop de la plaça Tetuan. Posteriorment, va obrir els estudis en un dels edificis a la Maternitat del barri de Les Corts, a tocar del Camp Nou. El setembre de 2009, COM Ràdio va passar a fer una programació a l'OM diferent de la de l'FM i va passar a ser LatinCOM. Després de LatinCOM va passar a dir-se, per poc temps, Com Ràdio 2 i, des del 3 de setembre de 2012, va passar a anomenar-se La Xarxa, com a part del procés de fusió amb la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Finalment, el juliol de 2014 el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. La XAL va passar a ser una plataforma d'intercanvi de continguts entre emissores locals. Pel que fa a la majoria de freqüències d'FM que va fer servir COM Ràdio, després d'una reclamació de la ràdio privada es va procedir a una anul•lació de l'assignació i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va haver de convocar un nou concurs el 30 de maig de 2013.

Ràdio Gramenet

L'emissora municipal de Santa Coloma de Gramenet va començar a metre l'any 1981. Anys després, va passar a transmetre com Grama Radio. Del 2003 al 30 de juny de 2010, el Grupo Tele Taxi va gestionar-la. El 21 de novembre de 2011, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va tancar l'emissora. El Ministeri d'Indústria havia obligat a l'Ajuntament a pagar una sanció de 120.000 euros per haver ocasionat interferències a Ràdio Silenci, la ràdio municipal de La Garriga (Vallès Oriental) des de l'any 2005.

Radio Tiempo

El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d'acabar el dia 31 de desembre de 1989. L'estiu de 1991, Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. Posteriorment es va adoptar el nom de Cadena Top Radio, que va arribar a Catalunya el mes de setembre de l’any 1994.

Cadena Dial

El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l'1 de gener de 1990, Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Cadena Dial va començar les seves emissions el 3 de setembre de 1990, propietat del Grupo Prisa.

Ràdio Associació RAC 105

En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient. La gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 a les 9 del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació, als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)

Barri o districte

Ràdio Sant Antoni

RTV2000 Antena Joven

Cap a l'any 1979 i 1980 a l'Hospitalet de Llobregat es van posar en marxa quatre ràdios lliures i de barri: Radio Can Serra i Radio L'Hospitalet FM, Radio Estel i Antena 2000 Radio. Totes van tenir una curta durada. El nom d'Antena 2000 uns anys després es tornaria a fer servir per a un altre projecte a l'Hospitalet de Llobregat. A l'estiu de 1985, Luis Daniel Ramírez, quan va acabar d'estudiar Imatge i So a l'Instituto Oficial de Radio y Televisión, va posar en marxa Radio 2000 Hospitalet, una emissora musical del Tercer Sector que poc després va tancar. L'any 1991 va tornar a emetre amb el nom d'Antena Joven. A principis de l'any 1992 va estar un temps sense emetre per tornar-ho a fer cap al mes de maig de 1992 com RTV 2000 Antena Joven. L'any 1993 afirmava tenir una "autorització" escrita de la Generalitat per poder emetre com emissora cultural. L'any 1995, a Mollerussa, va funcionar Radio Antena Joven, una emissora del tercer sector amb una programació musical presentada en castellà, que no tenia relació amb aquesta de l'Hospitalet de Llobregat. L'agost de 1996 va passar a ser Antena 2000. El seu senyal es podia escoltar al Barcelonès i al Baix Llobregat. Va tenir els seus estudis a l'Hospitalet de Llobregat, a l'Avinguda de la Fabregada, 3 i a l'Avinguda Josep Tarradellas, 168 i, després, a Esplugues de Llobregat. Cap a l'any 2003 va formar part de la cadena espanyola Somos Radio, formada per un elevat nombre d'emissores sense llicència. El mes de gener de 2009, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat va ordenar el seu tancament i els responsables de l'emissora van presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals contra la Generalitat. L'octubre de 2009, Luis Daniel Ramírez va deixar la direcció de l'emissora per presidir l'Asociación de Damnificados por los Errores e Irregularidades de las Administraciones de Radiodifusión y Telecomunicaciones (ADEART). El 12 de febrer de 2010, la Generalitat va clausurar Antena 2000 que, en aquell moment, emetia des d'un centre emissor situat al barri barceloní del Carmel. El mes de març, els responsables de l'emissora van presentar tres denúncies contra personal de la Direcció General de Comunicació i Serveis de Difusió. Quan Antena 2000 va complir trenta-cinc anys, l'any 2020, va tornar a emetre a Barcelona. En aquell moment distribuïa els seus continguts per Internet. (Dades pròpies i aportades per Luis Segarra, de "Guía de la Radio")

Ràdio Salou

Ricard Montagut va rebre una llicència d'emissió a Salou el desembre de 1982, entre la trentena que va adjudicar la Generalitat. Finalment, l'emissora de la Cadena SER a Salou es va crear l'any 1984 dins SER-Comarques Meridionals. Més endavant, formaria part de Cadena Minuto i després va passar a ser Cadena Dial Radio Salou i Cadena Dial Costa Daurada.

Ràdio Catalunya

Emissora privada de Manresa que va començar a emetre el 4 de febrer de 1984 i va acabar abans dels tres anys, l'11 de gener de 1987. El seu principal accionista era l'empresa TVC SA, impulsora d'un projecte de televisió privada catalana i en català que no va arribar a fer-se realitat. Va formar part de Cadena 13 i quan va tancar la seva freqüència va passar a ser un repetidor de la programació íntegra de Ràdio Barça Cadena 13. A finals de 1987 va passar a emetre com Cadena 13 Manresa.

Ràdio Súria

L’emissora municipal de Súria va iniciar l’emissió el 3 de setembre de 1983.

Ràdio Zènit

A principis de la dècada de 1960 a Sant Vicenç de Castellet va funcionar Radio Castellet COPE 40, en ona mitjana, promoguda per la parròquia de la localitat. L’emissora municipal de Sant Vicenç de Castellet va començar a funcionar l’any 1983 com Ràdio Zènit, tot i que la inauguració es va fer el mes de novembre de 1985. Des de gener de 2016 es fa càrrec de l'emissora l'Associació Cultural El Breny, passant a dir-se El Breny Ràdio. El 23 de setembre del 2017 es torna a canviar de nom, pel de Castellet Ràdio. Uns mesos abans es va posar a votació pública a través de les xarxes socials l’elecció del nom que per una àmplia majoria es va triar Castellet Ràdio per sobre de: Ona Castellet, Ràdio Castellet, El Breny Ràdio, Ràdio El Breny…etc. Forma part d’Ona Bages la cadena comarcal integrada per les emissores de Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d’Oló i Santpedor, totes emeten en FM i són de titularitat municipal. Castellet Ràdio està integrada a la Xarxa de Comunicació Local.

Ona 7 Ràdio

Durant les Festes de la Llum de 1982, l'Ateneu Cultural Llamborda de Manresa va posar en marxa una emissora. Alguns dels seus impulsors van crear Ràdio Llamborda de Manresa, activa d'agost de 1982 fins a maig de 1983. Per les Festes de la Llum del 1984, l'Ajuntament de Manresa va posar en marxa la seva emissora municipal Ona 7, amb una part d'aquell equip. Ona 7 només va funcionar des del 21 de febrer de l'any 1984 fins al 22 de novembre del 1985.