Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Antena 3 de Tarragona-Reus

Antena 3 va establir-se a Reus l'any 1983. L'emissora es va batejar primer, com Antena 3 Cataluña Sur i, després, com Antena 3 Tarragona-Reus. Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona va començar a emetre el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80, passant a denominar-la Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro, passats pocs dies, es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.

Catalunya 80

Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80, dins de la Cadena 80, amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A l'Estat, Antena 3 Radio va comprar Radio 80 l'any 1984 per crear la fórmula musical Radio 80 Serie Oro. En aquell mateix any, a Catalunya, les emissores de Catalunya 80 van quedar fora d'aquella operació. La desvinculació d'Editonal Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. Posteriorment, Ràdio Berga, Ràdio Valls, Ràdio Urgell, Ràdio Aran i Ràdio Nova van formar la cadena Ràdio Comarques Catalanes. L'any 1985, es va formar la Cadena Nova. El juny de 1990 COPE va comprar la majoria d'accions de Cadena Nova i, a partir de 1993, les restants emissores que formaven la Cadena Nova van passar a emetre amb indicatiu COPE.

Cadena 80

Cadena 80 va començar a emetre el 6 de juliol de 1981 a l'Estat espanyol. Estava formada per quasi una vintena d'emissores amb el nom de Radio 80. El seu accionista majoritari era l'Editorial Católica. L'estiu de 1983, l'empresa Editorial Catalana de Radio y TV, formada per Ràdio Sabadell i Radio 80, va formar la cadena Catalunya 80 amb emissores a Barcelona, Berga, Valls i la Seu d'Urgell. A Barcelona, Radio 80 va començar a emetre la primavera de 1983 gràcies a la llicència concedida a Editorial catalana de televisió i Ràdio, una de la trentena que el desembre de 1982 va adjudicar la Generalitat. El 1984, Cadena 80 va ser adquirida per Antena 3 Radio i va adoptar el nom de Radio 80 Serie Oro, amb una xarxa de setze emissores repartides per tot el territori espanyol, reconvertida en radiofórmula musical.

Radio Bahía

Emissora comercial del Tercer Sector creada a Roses l’octubre de l’any 1982.

Radio Tele Taxi (Tercer Sector)

Radio Tele Taxi va sorgir de l'empresa de taxis del mateix nom. Va ser una creació de Justo Molinero que inicialment volia ser un servei musical i d'avisos per als taxistes. Va començar a emetre el mes de juny de 1982. Inicialment, tenia els seus estudis al carrer San Carlos de Santa Coloma de Gramenet, tot i que el centre emissor estava al Tibidabo. A finals de 1986 va ser clausurada per no disposar de llicència administrativa. Un any i pocs mesos després de la clausura, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí, fitxa a Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i en passaria a ser el seu propietari. L'any 1991, el Govern de la Generalitat va atorgar 28 freqüències d'FM que van permetre el naixement d'Onda Rambla, Radio Tele Taxi, Ràdio Estel i les radiofórmules musicals de Flaix. El 12 d'abril de 1992, Radio Tele Taxi va passar a emetre com una emissora privada amb llicència i va fer una gran festa inaugural a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Aquelles primeres emissions es van fer des de Rubí i l'emissora s'identificava com Radio Tele Taxi y Olé. Els estudis estaven al carrer Francesc Macià, 47. Poc després, Justo Molinero va poder crear la xarxa d'emissores de Radio Tele Taxi a tot Catalunya. Els nous estudis de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet es van inaugurar l'any 1998.

Ràdio Associació de Catalunya, Societat Cooperativa

El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8. Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934. La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya. El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona. L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947. A Catalunya, la família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. En un homenatge a la locutora Rosalia Rovira, celebrat el desembre de 1976 a l'Hotel Orient, la gent allí reunida senten la necessitat de recuperar Ràdio Associació de Catalunya (1931-1939). El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. Des del 27 de setembre fins al 4 d'octubre de 1982 es realitzen un seguit de proves d'emissió des del Gran Hotel Florida del Tibidabo, des de les 7 hores fins a les 9 hores del vespre, amb l'objectiu d'accelerar la recuperació de l'emissora. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. En un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa Ràdio Associació als 105 MHz, en període de proves, el 15 de febrer de 1984. El dia 20 de febrer de 1984 va començar la seva programació regular. El 28 de juliol de 1998, s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105, a Barcelona, va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999. (Informació pròpia i l'extreta de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022.I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)

Antena 3 Radio

Antena 3 Radio va ser creada l'1 de febrer de 1982 per les societats editores de La Vanguardia (51%) i ABC-Prensa Española (13%), Manuel Martín Ferrand (5%), l'agència Europa Press i el Grupo Zeta. Va ser la primera cadena privada de ràdio espanyola nascuda a la banda d'FM. Va iniciar les seves emissions el 4 de maig de 1982. A Barcelona, Antena 3 va començar a emetre els dies 1, 2 i 3 d'octubre de 1982 des del Sonimag de Barcelona. La seu barcelonina, al Passeig de Gràcia al costat de la Pedrera, va ser inaugurada oficialment el 10 de desembre de 1982. EI el mes de febrer de 1983, amb una llicència concedida al Grupo Z a Barcelona, va començar a emetre Antena 3 Segundo Canal, amb una programació fonamentalment musical. L'any 1984, Antena 3 Radio va fer-se amb Promotora de Televisión y Radio, propietària de Radio 80 i es passa a donominar Radio 80 Serie Oro des del 28 de gener de 1985 quan va començar la nova programació l'emissora de Madrid. Radio-80 Serie Oro passats pocs dies es va poder escoltar a Avila, Barcelona, La Corunya, Lleó, València, Palma de Mallorca, Segòvia, Sevilla, Toledo, Valladolid i Saragossa. L'any 1991, a través d'Onda Musical, Antena 3 radio va començar les emissions de la cadena Radiolé, la seva segona radiofórmula, a les ciutats on Antena 3 Radio disposava de dues freqüències. L'any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l'acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia M-80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d'Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 20 de maig de 1994, el Consell de Ministres va autoritzar la concentració de les seves emissores. Antena 3 va acabar el 17 de juny de 1994. Amb les emissores que sobraven d'Antena 3, el 18 de juny de l'any 1994, PRISA Radio va crear Sinfo Radio Antena 3, una radiofórmula musical.

Ràdio Clot

Emissora del Clot i Camp de l'Arpa. L'Inici de les emissions va ser l'any 1982. Els primers estudis estaven en el local d'una perruqueria. Va deixar d'emetre el 1987. Va estar impulsada per l'Associació d'Amics de la Ràdio i la TV del Clot-Camp de l'Arpa. Entre les persones promotores hi havia Pepi Rafel i Rudy van der Ploeg. El mateix col•lectiu va posar en marxa Clot TV l'any 1984, la primera televisió de barri de Barcelona.

Ràdio Iltirda 2

Emissora en FM de la Cadena Catalana-Cadena Rato a Lleida. L’FM de Ràdio Lleida va passar a identificar-se com Ràdio Iltirda 2 a l’any 1978. A l’any 1983 va adoptar el nom de Ràdio Reloj de Ràdio Iltirda 2. Quan Ràdio Lleida va passar a formar part de Cadena Catalana. Quan la Cadena SER es va fer amb la propietat de Cadena Catalana, el juliol de 1989, es va retornar a l’indicatiu Ràdio Lleida FM. El 29 de gener de 1933 l’Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. El 1934 l’entitat inaugura Ràdio Lleida EAJ42, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys 30. El concessionari d'EAJ-42 Ràdio Lleida fou el president de RAC, Jaume Rosquellas. Després de poc menys de dos mesos d’emissions en prova, Ràdio LLeida fou inaugurada el 12 de gener del 1934. El centre emissor de Ràdio Lleida quedà instal·lat als terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, a la carretera de Saragossa, i els estudis quedaren ubicats en un edifici del carrer Major. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d’Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per els seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Acabada la Guerra Civil Ràdio Lleida va deixar d’emetre durant uns anys i va retornar a les emissions l’any 1941 com Radio España de Lérida. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Lérida. A l’abril de 1945 s’identificava com Estación Radio Lérida. A l'any 1972 Radio Lérida connectava amb la Cadena SER. A l’any 1972 Rato va comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1978 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya, en mans de la família Rato i de la cadena SER. Ràdio Lleida durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989 la cadena SER va fer-se amb la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Lleida des d’aquell moment es va integrar a la Cadena SER.

Ràdio Popular de Lleida (COPE Lleida)

Ràdio Popular de Lleida va ser inaugurada pel bisbe Aurelio del Pino el 7 de novembre de 1960. Era la número 15 de la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia i la primera que s'instal·lava a Catalunya d'aquella cadena. El transmissor era de 2 Kw de potència i emetia pels 1.097 KHz. El centre emissor estava a la Bordeta i els seus primers estudis a l'Acadèmia Mariana de Lleida. Aleshores, cada Ràdio Popular tenia la seva pròpia programació. A finals de l'any 1960, 31 emissores diocesanes formaven la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que anys més tard es va convertir en la Cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). El 1979, després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, va ser quan totes les emissores existents van quedar incloses dins de la societat Radio Popular, propietat majoritàriament de la Conferència Episcopal Espanyola.

Radio Onda 69

Emissora comercial del tercer sector que transmetia des de Badalona. Activa des de 1982 a finals de 1986. Va formar part de la Cadena 30 Radio, que es va crear cap a l’any 1984 i va estar integrada per emissores comercials i musicals sense llicència (Radio Onda 69 (Badalona), Radio Odisea (El Prat), Radio Sintonía (Pineda de Mar), Radio Music (L’Hospitalet de Llobregat) i Radio Stereo (Barcelona). La cadena va funcionar durant un parell d’anys, aproximadament en anar tancant les emissores sense llicència que la formaven.

Ràdio Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat)

L’emissora municipal de Sant Feliu de Llobregat va iniciar l’emissió el febrer de 1981.

Radio Joven

Emissora comercial del Tercer Sector creada l'any 1982 a Santa Coloma de Gramenet per Paco Pérez López i Jordi Gimfarré. Tenia els estudis al carrer Santa Eulàlia. També s'identificava en català com Ràdio Jove.

Radio Mundial 82 (Radio 3)

La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i l'11 de juliol d'aquell any. Radio 3 de RNE, durant aquells diez, va oferir una programació multilingüe dedicada a aquell esdeveniment esportiu.

Radio Besós

Emissora comercial del Tercer Sector creada el 20 de desembre de 1981 a Santa Coloma de Gramenet per l'empresari Paco Villora a l'avinguda Francesc Macià. Després va tenir els seus estudis al carrer Perú. L'any 1982, conjuntament amb Radio Azul (Rubí), Radio Llobregat (Viladecans) i Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes.

Ràdio Vallès

Emissora comercial del Tercer Sector, que estava activa a principis de 1982 a Sant Cugat del Vallès, i que va durar fins a finals de 1983. Tenia els seus estudis a la carretera de Cerdanyola, 24 de Sant Cugat del Vallès.

Ràdio Sabadell EAJ-20

El 1928, a Sabadell, es va constituir Radio Club Sabadell que seria l'embrió de la futura emissora local que es va inaugurar el 5 d'agost del 1933, durant la Festa Major. L'emissora s'establí en un pis del Cafè de Cal Jan situat a la Rambla. Dos anys després es van inaugurar uns nous estudis. El 22 de febrer de 1934, es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Mitjançant aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, la Ràdio va quedar un any sota el control de Radio Nacional d'Espanya fins que el propietari de la llicència, José Corbella, va decidir llogar-la a Juan Vidal Prat, propietari de Ràdio Badalona fins que el 1941 va transferir-la a l'empresa Emisiones Radiófonicas (ERESA). El 1950, Vidal Prat va intentar fer-se amb l'emissora original, al•legant que el contracte d'ERESA era invàlid. Finalment, un grup d'empresaris sabadellencs van constituir l'empresa Compañía de Emisiones y Publicidad i van comprar les accions necessàries per se els propietaris de Ràdio Sabadell. Posteriorment, l'emissora canviarà de propietaris, entre els quals s'inclou Caixa Sabadell. La desvinculació d'Editorial Catalana, titular de l'emissora barcelonina Catalunya 80, del grup radiofònic Radio 80 va fer que la seva emissora a Barcelona passés a ser, des de l'octubre de 1984, Ràdio Nova. Editorial Catalana va entrar en negociació amb la cadena COPE que va passar a tenir el 40% del seu capital social i el 60% restant el tenia Ràdio Sabadell. La COPE podia emetre una part de la seva programació per Ràdio Sabadell i Ràdio Nova i la resta de les emissores de Ràdio Comarques Catalanes. El mes de setembre de 1985, Ràdio Sabadell va iniciar una nova programació com Ràdio Sabadell Ràdio Comarques Catalanes, que va durar pocs anys. Aquell any, des de finals de gener, la Corporació Catalana de Ràdio i TV va començar negociacions amb Ràdio Sabadell per poder-la comprar i disposar d'una emissora d'OM per a Catalunya Ràdio. El Cap d'Any de 1985, Ràdio Sabadell va connectar amb la programació de Catalunya Ràdio i semblava que, des del gener de 1986, podria començar una nova programació. Finalment, no es va arribar a l'acord de compra. De juliol de 1986 a març de 1995, Ràdio Sabadell va oferir una programació estrictament local. Alguns estudis d'audiència van situar en uns 82.000 el nombre d'oïdors, al juny de 1992. El juny de 1987, la COPE va comprar a Caixa de Sabadell el 70% de les accions de l'emissora (CEPSA) i passa a controlar-la. El 1994 la COPE va vendre's Ràdio Sabadell a Premsa d'Osona (PROSA), empresa editora del diari El 9 Nou, que al cap d'un mes va vendre's l'emissora al Consorci de Comunicació Local (CCL) de la Diputació de Barcelona per 180 milions de pessetes. El març de 1995 va passar a ser COM Ràdio. Uns anys més tard es convertí en LatinCOM, després va passar a dir-se per poc temps Com Ràdio 2 i, des del setembre de 2012, va anomenar-se La Xarxa. Finalment, el juliol de 2014, el CCL va apagar els 882 KHz de l'ona mitjana i durant l'any 2015 es va desmantellar el centre emissor d'Els Gallecs situat al terme municipal de Mollet del Vallès. El nom de Ràdio Sabadell va reaparèixer, com a emissora municipal de la ciutat, emetent per FM l'any 2001.

Ràdio Móra d'Ebre

Ràdio Móra d'Ebre va començar al carrer Bonaire de Móra d'Ebre l'any 1946, on Joan Canalda Asens va fer les primeres emissions en ona curta. Durant la Festa Major de 1950 es va inaugurar oficialment Ràdio Móra d'Ebre, que emetia ja en ona mitjana. L'any 1954, l'emissora va entrar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento, amb l'indicatiu REM 51. El 14 d'octubre de 1964, però, va ser clausurada, perquè no s'adaptava a la nova normativa de conversió en freqüència modulada. El tancament de l'emissora va fer que les persones que s'hi dedicaven formessin l'Associació de Ràdio Móra d'Ebre i l'emissora es va tornar a posar en marxa en FM l'1 de maig del 1969, amb l'indicatiu EAM-29. L'Associació de Ràdio Móra d'Ebre va gestionar l'emissora durant catorze anys. El 30 de setembre de 1983 es va decidir arrendar l'explotació de l'emissora a la Cadena SER. A l’any 1985 SER Catalunya estava integrada per Ràdio Barcelona, Ràdio Manresa, SER Empordà, Ràdio Antena del Ter (Ripollès) -nom adoptat per Ràdio Ripoll-, Ràdio Reus, Ràdio Mora d’Ebre i Ràdio Salou. L’any 1993 SER Catalunya aplegava a Ràdio Barcelona, Ràdio Ebre , Ràdio Mora, Ràdio Girona, Ràdio Lleida, Ràdio Reus, Ràdio Manresa i Ràdio Terrassa. El dia 1 de gener de 2012 la gestió de la ràdio va retornar als seus propietaris, l’Associació local de Ràdio Móra d’Ebre. Va deixar d'estar associada a la cadena SER per formar part de la mateixa cadena en qualitat d'emissora afiliada.

Radiocadena Española Tarragona

Radiocadena Española (RCE) va sorgir de la fusió de tres cadenes de ràdio. Tres cadenes radiofòniques creades durant el franquisme Red de Emisoras del Movimiento (REM) -"Voz de"...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -"Radio Juventud de"...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES) el 1974 es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978 es va publicar un Reial decret del Ministeri de Cultura pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988, les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5.

Radio La Paloma

Inicia l'emissió l'1 d'octubre de 1981 i es clausura el 14 de novembre de 1985. Emissora comercial del barri de Sant Andreu del Palomar de la ciutat de Barcelona que va ser impulsada per Ramón Pellín. Una part dels seus equips formen part del Museu de la Ràdio Luis Del Olmo de Roda de Berà des del 20 de juliol de 2019.

Emissora de les Festes de la Llum

Durant les Festes de la Llum de 1982, l'Ateneu Cultural Llamborda de Manresa va posar en marxa una emissora. Alguns dels seus impulsors van crear Ràdio Llamborda de Manresa activa des d'agost de 1982 fins a maig de 1983. Per les Festes de la Llum del 1984, l'Ajuntament de Manresa posa en marxa la seva emissora municipal, Ona 7, amb una part d'aquell equip. Només va funcionar des del 21 de febrer de l'any 1984 fins al novembre del 1985.

Ràdio Vic

A Vic, als anys 1957, 1958 i 1959 va estar funcionant en ona mitjana la ràdio parroquial Radio Vich. A la dècada de 1960 va passar a ser una emissora privada en ona mitjana que, d’acord amb la legislació existent en el moment, va ser inclosa en la Red de Emisoras del Movimiento (REM) com EFE-55 La Voz de Ausona, Vich. A l’any 1965 va haver de tancar les emissions en ona mitjana i es va veure obligada a passar a emetre en FM. Radio Vich EAM-26, a finals de la dècada de 1960, era l’única emissora d’FM que hi havia a Osona. A les comarques veïnes del Ripollès, Cerdanya, Berguedà, Selva i Vallès Oriental no n’hi havia cap. Només hi havia Ràdio Olot EAM-28, a la Garrotxa. Des d’Osona pràcticament només es podia sintonitzar Radio Vic, ja que les emissores de Barcelona no arribaven. Radio Vich l’any 1975 va incorporar un transmissor d’1 kW de potència. La freqüència era 91.2 MHz. Va fer el següent anunci, llegit pel locutor Alex Brugera: “Miles de hogares nos reciben cada día. Nuestra voz y nuestro sonido cubren la Plana. Cruzan el Cabrerés hasta la Garrotxa. Se extienden por el Ripollés. Salvan de un salto la Selva y se abren en abanico desde el Lluçanés hasta las playas de la Costa Brava. Radio Vich, un gran recurso publicitario a su alcance.” L’any 1976 Radio Vich va incorporar el so estereofònic i va canviar a la freqüència de 90.3 MHz. Quan l’any 1978 totes les emissores de la REM van passar a formar part de Radio Cadena Española Ràdio Vic, com Ràdio Olot, se’n van mantenir al marge i va seguir com una ràdio privada independent La Cadena 13 va començar a funcionar l’any 1984 com una federació d'emissores en la qual cada una de les estacions emetia la seva pròpia programació i connectava amb Ràdio Avui Cadena 13 només unes hores al dia o amb motiu d'alguns programes especials. Ràdio Vic s’hi va integrar. A l’estiu de 1984 Cadena 13 estava integrada per: Ràdio Avui (Barcelona), Ràdio Terra Ferma (Lleida), Ràdio Catalunya (Manresa), Anoia Ràdio (Igualada), Antena Blava (Blanes), Ràdio Costa Brava (Palamós), Ràdio Pirineus (Puigcerdà), Ràdio El Masnou-Maresme (el Masnou), Ràdio Cervera (Cervera), Ràdio Vic (Vic), RKOR (Granollers) i Ràdio Mar (Tarragona). Ràdio Vic va formar part de Cadena 13 fins la seva desaparició el mes de setembre de 1990. Després Ràdio Vic va formar part de la cadena RKOR, com Ràdio Vic RKOR, cadena que era propietat del Grupo Planeta. Aleshores va passar a oferir una programació musical. Més endavant Ràdio Vic RKOR va passar a estar gestionada per Luis de Olmo, a partir de l’1 de gener de 2001. La causa va ser un intercanvi entre els dos grups, que va atorgar a Planeta el control d’una emissora a Lleida, mentre que Onda Rambla podia emetre per Ràdio Vic. Des de l’11 de gener de 2001, Ràdio Vic RKOR va passar a formar part d’Onda Rambla. Ràdio Vic va canviar la seva fórmula musical per la programació d’Onda Rambla, va passar a ser Onda Rambla Vic i emetia cada matí, des de les sis fins a la una del migdia, el programa en castellà “Protagonistas” de Luis del Olmo. Immediatament es va produir una reacció en contra i es va crear la plataforma “Ràdio Vic en Català”, impulsada per la Coordinadora d’Associacións per la Llengua. Dies després un parell de persones van ser detingudes per trencar els vidres de l’emissora. El 22 de gener de 2001 aquella plataforma es va adreçar per carta als anunciants de l’emissora, perquè retiressin la publicitat d’Onda Rambla Catalunya-Onda Cero. El 15 de febrer, en una entrevista a TV d’Osona, Luis del Olmo expressava que la pressió feta per la plataforma li havia fet perdre el 80% de la publicitat. El mes de març de 2001 el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va obrir un expedient a l’emissora, degut a que aquesta estava gestionada indirectament. El Consell de l'Audiovisual proposava dues opcions a les dues parts per donar el seu vist-i-plau: el traspàs d'una part majoritària de les accions o bé el retorn de la gestió a mans de Planeta. El mes de maig de 2001 Luis de l'Olmo passava a ser el soci majoritari dins dels propietaris. El 14 d’agost de 2001, la plataforma “Ràdio Vic en català” va presentar una denuncia davant del CAC contra Osonenca de Ràdio i TV, l’empresa propietària de Ràdio Vic, i Onda Rambla a les que acusava d’incompliment dels acords previstos en el seu contracte d’associació que el CAC havia acceptat. Específicament es denunciava l’incompliment de les franges horàries dedicades a la programació local. El mes de desembre de 2001, Onda Rambla va reestructurar la seva programació a Vic, Girona i Igualada. En el cas de Vic, “Protagonistas” va ser substituït pel programa “Vic Directe”. El 26 de gener de 2002 la plataforma “Ràdio Vic en català” va organitzar una festa en el Recinte del Sucre per celebrar que Onda Rambla Vic tornava a emetre tota la programació en català. El mes de novembre de 2002, Ona Catalana i el Grupo Planeta van arribar a un acord pel qual Ràdio Vic s’incorporava en aquella cadena en qualitat d’emissora associada. La programació, com a l’etapa Ràdio Vic RKOR va passar a ser bàsicament musical i amb connexions amb Ona Música. Ràdio Vic va abandonar els seus estudis del carrer Sant Antoni 4 i es va traslladar als d’Ona Osona, ubicats a la Rambla dels Montcada. Onda Rambla va aconseguir una freqüència pròpia a Osona, diferent de la de Ràdio Vic. L'any 2004 Luis de Olmo va participar en la fundació de la nova cadena estatal del grup Vocento: Punto Ràdio. En aquell moment la majoria d’emissores d’Onda Rambla van passar a ser emissores de Punto Radio. Aquella freqüència, a l’any 2010 va passar a ser El 9 FM. El Grupo Planeta, el desembre de 2005, va vendre Osonenca de Ràdio i Televisió, l’empresa propietària de Ràdio Vic, a al grup Osona Comarca de Mitjans de Comunicació, propietari de diversos mitjans de comunicació d'Osona i el Ripollès. El nou propietari va recuperar la marca Ràdio Vic. El mes de maig de 2006 Ràdio Vic va començar a distribuir el seu senyal per Internet. El 21 de novembre de 2012 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va acceptar l’arrendament de la llicència per a la prestació del servei de comunicació audiovisual radiofònica de la localitat de Vic, per part de la societat Osonenca de Ràdio i Televisió a favor de Totssomun. Font: informació pròpia i l’extreta de la pàgina web del radioaficionat EA3FHP i l’aportada per Luis Segarra, de “Guía de la radio”

Ràdio Popular de Reus

Aquesta emissora va començar a emetre l'11 de desembre de 1963. Els estudis estaven, inicialment, al número 6 del carrer de Sant Pere Apòstol. El naixement d'aquesta ràdio és gràcies a dos eclesiàstics de Riudoms, els germans Mossèn Enric i Mossèn Josep Maria Domènech. Passats uns quants anys, Ràdio Popular va connectar amb la programació de la cadena COPE. La Cadena de Ondas Populares Españolas té el seu origen en la Red de Emisoras Diocesanas de la Iglesia que es va crear l'11 de novembre de 1959, després de signar-se un acord entre el govern del general Franco i l'Església catòlica espanyola. Els responsables de Secretariats diocesans de cinema, ràdio i televisió dels bisbats espanyols havien decidit en la seva primera reunió que el nom de la xarxa d'emissores seria Red de Emisoras al Servicio de Dios (RES-DEI). El nom de les emissores seria el de Radio Popular més el nom de la localitat. Es volia que en aquella xarxa s'agrupessin els centenars de petites emissores parroquials de l'Estat espanyol que emetien en ona mitjana. El desembre de 1964, a causa del Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión, que obligava a una reorganització de l'espectre de l'ona mitjana per adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu, una part d'aquelles emissores van haver de tancar. A Catalunya, van quedar en funcionament Ràdio Popular de Reus, Ràdio Popular de Lleida i Ràdio Popular de Figueres. L'any 1971, la Red de Emisoras al Servicio de Dios va passar a dir-se Radio Popular S.A (RAPOSA), que l'any 1979 va passar a ser Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE). A finals de juliol del 2015, la COPE de Figueres que emetia pels 1269 kHz, la COPE Reus que emetia pels 1143 kHz i l'antiga COPE de Vilanova que emetia pels 1485 kHz -llogada a Vocento- van tancar les seves emissions per l'ona mitjana.

Radiocadena Española Tàrrega

Les tres cadenes radiofòniques, creades durant el franquisme, Red de Emisoras del Movimiento (REM) -“Voz de”...-, Cadena Azul de Radiodifusión (CAR) -“Radio Juventud de”...- i Cadena de Emisoras Sindicales (CES), el 1974, es van integrar en la Delegación Nacional de Prensa y Radio del Movimiento Nacional. El 4 de desembre de 1978, es va publicar un Reial Decret del Ministeri de Cultura, pel qual s'ordenava la seva incorporació a l'Ens Públic RTVE, quedant aquest estructurat en tres societats estatals: Televisió Espanyola (TVE), Radio Nacional de España (RNE) i Radiocadena Española (RCE). El 1988 les emissores de Radiocadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España i van donar lloc a Radio 5, una cadena d'àmbit de caràcter comercial, i Radio 4 de RNE, una cadena de 24 emissores d'àmbit autonòmic que va acabar el 24 de juliol de 1991. Algunes d'aquelles emissores d'FM van passar a emetre el senyal de Radio Nacional (Radio 1) i altres el de Radio 5. La història de la radiofonia targarina la va començar Jaume Calafell quan va tirar endavant una mena de corresponsalia de Radio Lérida. Va començar les emissions, sota el nom de Emisora Radiofónica Tárrega, el dia 24 de desembre de 1943, des del segon pis del bar Joventut, aleshores a la plaça del Carme. L'emissió es feia cada divendres al vespre. El 27 juliol de 1945, per un conflicte d'horaris d'emissió amb la central Radio Lérida, es van tancar aquelles emissions radiofòniques. La segona època d'aquesta corresponsalia radiofònica la va dur a terme Antoni M. Lorda, des del 24 d'octubre de 1950 fins, aproximadament, mitjans de l'any 1953. Les emissions continuaven fent-se setmanalment. Jaume Calafell, el Nadal de 1953, va tornar a emetre, en període de proves i sense programació estable, des de l'emissora privada Radio Parque de San Eloy. Aquella iniciativa va durar molt poc, perquè el Consejo Local de la FET y de las JONS va impulsar la creació d'una emissora comarcal. La Central Nacional Sindical la va autoritzar el 7 de maig de 1954. Radio Tárrega "FET núm. 35" va fer la seva primera emissió el 20 d'octubre de 1954. Les instal•lacions es trobaven a l'avinguda de Catalunya, 17, en un edifici que compartien amb la Delegación Comarcal de Sindicatos. El bisbe Tarancón i Antoni Maymó, delegat sindical, van inaugurar oficialment l'emissora el 12 de desembre de 1954. La Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega disposava d'un bon equip emissor en Ona Mitjana i per aquesta raó abastava una extensió prou àmplia i se la coneixia com "la emisora de las cinco provincias." A principis de 1963, el nou equip emissor de Sant Eloi va començar a emetre en freqüència assignada de 1570 KHz. A l'obligatori indicatiu de l'emissora, s'hi va afegir l'eslògan "La voz de Urgel y la Segarra". Per afrontar la superpoblació de centres emissors en Ona Mitjana, l'Estat espanyol va aprovar el "Plan transitorio de ondas medias" el 23 de desembre de 1964. Un decret que va obligar tots els concessionaris d'estacions a l'emissió simultània en OM i FM. Això va provocar una reducció dràstica d'emissores en Ona Mitjana. El Patronat de l'emissora va poder fer front a un pressupost que rondava les 700.000 ptes. Per la compra d'un transmissor d'FM, americà i de marca Sintronic de 250 watts. A principis de 1967, l'FM targarina ja va funcionar. Arran de l'Ordre de la Secretaría General del Movimiento de 17 de febrer de 1969 es van regular legislativament la xarxa d'estacions sindicals que, des d'aleshores, s'agruparan sota l'indicatiu "La voz de...", tot afegint el nom de la província. En aquell moment es va liquidar el Patronat local de l'Emisora Sindical EFE-35 Radio Tarrega i es va constituir una Junta rectora provincial per regir la ràdio que passava a denominar-se La Voz Sindical de Lérida-Radio Tárrega. Acabat el franquisme, a l'any 1976, l’emissora va passar a identificar-se com La Voz de Lérida -Radio Tárrega, dins de Radiocadena Española REM-CAR. El 13 de gener de 1978, l’alcalde de Tàrrega va anunciar la permanència de l'emissora dins del grup de RCE. Quan RCE REM-CAR, el desembre de 1978, va passà a formar part de l'ens públic Radio Televisión Española, l’emissora va passar a identificar-se com Radio Cadena Española-Ràdio Tàrrega. El 24 de gener de 1986 es van inaugurar uns nous estudis al carrer Santa Anna. L'1 de gener de 1989, Radio Cadena Española i Radio Nacional de España van quedar fusionades. Per aquesta raó, l'emissora de Tàrrega va passar a formar part de Radio 5 fins al 24 de juliol de l'any 1991. L'alcalde Gené va convocar, l'endemà mateix, un Ple en sessió extraordinària on s'aprovava una moció contra el tancament i es plantejava la municipalització del centre emissor. RNE ratificava que la decisió era irrevocable. Les negociacions de compra van començar el 30 de juliol de 1991, quan l'alcalde es va entrevistar amb Jordi García Candau, director de RTVE. Aquest es comprometia a no desmantellar les instal•lacions per si de cas arribés una oferta de compra, a més de cedir les freqüències als ajuntaments. Per altra banda, l'empresa privada Comunicacions Lleidatanes SA rebia llicència per emetre en FM i s'apropiava del nom històric de Ràdio Tàrrega. Pel que fa a aquesta ràdio privada, des del 1994, Ràdio Tàrrega, Ràdio Tremp i Ràdio Cervera van formar part de Cadena Musical. El 3 de desembre de 1992 es va aprovar la formalització del conveni per l'adquisició de les instal•lacions propietat de RNE-Radio 5 i, alhora, també es va sol•licitar a la Direcció General de Serveis de Telecomunicacions la concessió d'una freqüència per a la futura emissora municipal. El 23 de març de 1993, les instal•lacions de RNE a la localitat van passar a ser de titularitat municipal. El 17 d'octubre de 1993, amb l'indicatiu La veu de Tàrrega, van inaugurar-se les emissions municipals. El maig de l'any 1999, les emissores de Cadena Musical es van integrar a Ona Catalana i van desaparèixer com a tals. El 20 de setembre de 1999, l'Oficina Española de Pantentes y Marcas va retornar el nom de Ràdio Tàrrega a l'emissora municipal. Per això, l'any 2000 l'emissora municipal va recuperar el nom històric de Ràdio Tàrrega. (Informació pròpia i extreta del llibre "92.3fm. 50 anys de Ràdio Tàrrega", publicat l'any 2004 per l'Ajuntament de Tàrrega).

Ràdio Reus

L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Francesc Balcells i Joan Díaz, membres de la Secció Científica del Centre de Lectura de Reus, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Després, Joan Díaz gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-ser, novament, Ràdio Reus. Ell 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.