Conjunts de recursos · Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Ràdio Barcelona

L'any 1923, l'enginyer Josep Maria Guillén García, llicenciat en Ciències per la Universitat de la Sorbona de París, va viatjar a París i es va interessar per les emissions radiofòniques que es feien des de la Torre Eiffel. Des de Barcelona les podia escoltar amb les de la British Broadcasting Company. Quan va saber que els camions que circulaven per França amb uns transmissors radiofònics per donar a conèixer el nou mitjà de comunicació estaven a Perpinyà va demanar que es desplacessin a Barcelona per fer una demostració. El 23 de setembre de 1923, festivitat de La Mercè, es va transmetre per ràdio un concert fet al Teatre Grec de Montjuïc que es va poder escoltar al Palau de la Música de Barcelona. L'any 1923, Guillén amb l'impressor i aficionat a la ràdio Eduard Solà van crear la revista "Radiosola" i al mes d'octubre ja va organitzar una reunió amb diferents fabricants per crear Ràdio Barcelona. El 19 de febrer de 1924, un grup d'enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, l'entitat que va impulsar la creació de Ràdio Barcelona. El 10 d’octubre de 1924 es van fer les primeres transmissions de prova de Ràdio Barcelona des de l'Hotel Colon de la Plaça de Catalunya de Barcelona. La longitud oficial d’ona era de 325 m -923 kHz-, segons indicava la concessió de l’Estat. El 14 d’octubre de 1924, el diari "La Vanguardia" publicava “Fue una sorpresa para todos los aficionados a la radiodifusión el oir a última hora de ayer, por vez primera, la voz de la nueva estación «Radio-Barcelona» que por cuenta de la «Asociación Nacional de Radiodifusión» se ha instalado en el hotel Colón. Las pruebas que des de hace unos días efectuaban los ingenieros de «Radio-Barcelona» han tenido un feliz término, ya que la palabra transmitida se oye fuerte, clarísima y sin ningún defecto”.(La Vanguardia, 14-10-1924). El 9 de novembre a "La Vanguardia" es publica el “Aviso Oficial de Radio Barcelona” en el qual s’anunciava que a l’endemà sortiria el primer número de la revista gràfica Radio Barcelona “ que publicará el programa de los radioconciertos local y europeos”. A més, aconsellava fer les compres del material o dels equips per rebre la ràdio a les següents empreses: P. Alviñá, Anglo Española de Electricidad, Coma, Llorens y Bofill, Ltd., Compañía Nacional de Electricidad, Exclusivas Lot, J. Ganzer, Louis Gaumont, José López Aznar, Esteban Marata, Viuda y Sobrinos de R. Prado, Productos Vivomir, Radio Labor, Radio Saturno, Radioson, Suprema, S. E. del Acumulador, Tudor, Talleres Dalmau Montero, Teléfonos Bell i Harry Walker (La Vanguardia, 9-11-1924). Ràdio Barcelona es va inaugurar oficialment a les sis del vespre del 14 de novembre de 1924. Es va escollir aquell dia, perquè el 14 de novembre de 1922 la British Broadcasting Company havia iniciat les emissions diàries de ràdio des de Londres. Ràdio Barcelona tenia els estudis i transmetia des de l'Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i, per això, va rebre l'indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia. El 10 de febrer de 1926, Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. La Generalitat publica, el 29 de juliol de 1936, el Decret d'apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s'evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s'instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d'ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d'agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d'espontaneïtat revolucionària, que s'estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L'endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d'un servei oficial de radiodifusió i d'una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s'hauria de finançar amb l'impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l'existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l'inici d'una segona etapa de planificació política, en què l'accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d'octubre, s'instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s'inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d'energia elèctrica posteriors a l'ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l'abril de 1938. L'exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l'esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l'espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d'Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d'Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939. El 26 de gener de 1939, quan les tropes de Franco van entrar a la ciutat de Barcelona, Unión Radio Barcelona no emetia. A la ciutat, l'única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya. Explica, el periodista Daniel Arasa, que la bomba que va esclatar a la Gran Via a l'altura del cinema Coliseum, el mes de març de 1938, va obligar al desallotjament de l'emissora del carrer Casp. Arasa explica: "El gener de 1939, la Generalitat va ordenar el desmantellament de Ràdio Barcelona perquè els equips fossin enviats cap al nord i poder emetre des de fora i evitar així que el material caigués en mans dels franquistes. No obstant això, això no va passar perquè el material va ser desmuntat i amagat per un quintacolumnista —un espia del bàndol franquista— de la ràdio, que va omplir de pedres les caixes en què teòricament es va empaquetar els equips. Així, les emissions de Ràdio Barcelona es van reprendre el 26 de febrer de 1939, ja sota el control de Dionisio Ridruejo, el falangista que havia estat el responsable de la propaganda del bàndol franquista". Al diari "La Vanguardia" del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939, ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya) Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940. L'emissora continuava essent propietat d'Unión Radio, que el 25 de setembre de 1940 va passar a denominar-se Sociedad Española de Radiodifusión (SER). L'any 1984 el Grupo Prisa va passar a ser-ne el propietari. Cap a l'estiu de l'any 1962, Ràdio Barcelona també emetia una programació en freqüència modulada. Inicialment era Radio Barcelona Emisión en Frecuencia Modulada, més endavant va passar a ser Radio Barcelona Segundo Canal. Posteriorment, seria Ràdio Barcelona FM. El setembre de 1991, Ràdio Barcelona 2 va començar a emetre per la freqüència d'FM de Ràdio Tràfic que aquell any s'havia incorporat a Cadena Minuto, propietat del Grup Prisa. El nom de Ràdio Barcelona 2 es va fer servir de 1991 a 2001. Informació pròpia i l'extreta de l'article "La guerra civil de la ràdio" publicat per Blaca Cia al "Quadern" del diari El País, el 2 d'abril de 2015. I de l'article de Jaume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022

Ràdio Reus FM

L'any 1924, un parell de radioaficionats de la ciutat, Balcells i Díaz, van demanar l'autorització d'instal•lació d'una emissora d'ona curta, amb indicatiu 7DB, per fer demostracions de recepció al Teatre Bartrina de Reus. La primera demostració es va fer el 29 de gener de 1924. Posteriorment, es concedí a Joan Díaz, perit industrial, l'autorització per tal d'instal•lar una l'estació d'aficionat amb indicatiu EAR 5, que operà des de l'últim pis del número 50 del Raval de Santa Anna. Joan Díaz, després, gestionà i obtingué una llicència per emetre en ona mitjana, que es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11 Ràdio Reus. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Després de la Guerra Civil Espanyola, des del 15 de març de 1939, va passar a ser Radio Reus de Falange Tradicionalista y de la JONS. El 7 de juliol de 1944, la Cadena SER va comprar-la passant a dir-se, novament, Ràdio Reus. El 1969 es va produir la separació de les emissions d'Ona Mitjana i Freqüència Modulada de Ràdio Reus.

Ràdio Lliure de Sant Adrià

Membres de les ràdios La Campana de Gràcia, El Avispero, Ràdio Llibertina i Ràdio Gavina van muntar, a la planta setena de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besós, des del 16 fins al 21 de febrer de 1981, una emissora lliure. Era una iniciativa amb motiu de la celebració de la "Setmana per una alternativa ecològica a Sant Adrià". Uns mesos després, amb motiu de la Festa Major de Sant Adrià, els veïns del barri Nord van posar en marxa, el 5 de setembre de 1981, Ràdio Lliure de Sant Adrià, des d'un local cedit per l'Ajuntament, que poc després es van haver d'abandonar. Sortia pels 105,5 MHz. El dia 1 d'octubre de 1983, set dels seus integrants van ser expulsats del col•lectiu i van crear una segona Ràdio Sant Adrià, que va començar a emetre l'1 de desembre de 1983, als 92,4 MHz.

Radio Azul

Emissora comercial del Tercer Sector creada a Rubí l'any 1981. Tenia els seus estudis al carrer Sant Sebastià. L'any 1982 conjuntament amb Radio Besós (Santa Coloma de Gramenet), Radio Llobregat (Viladecans) i Radio Music (L'Hospitalet de Llobregat) van crear la Cadena Metropolitana de Emisoras Independientes.

Ràdio Martorell

El 26 d'abril de 1981, coincidint amb la Fira de Primavera, s'iniciaven les primeres emissions de Ràdio Martorell. Les primeres instal•lacions s'ubicaven a la planta superior de Cal Nicolau, a la plaça de la Vila, 7. L'any 1996, els estudis de l'emissora es traslladaven a la tercera planta del Centre Cultural, al barri del Camí Fondo.

Radio Minuto

A Barcelona, a la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro se separa de la societat propietària de Ràdio Miramar i es queda amb Miramar FM y Olé. José María Ballvé es queda amb l’OM de Ràdio Miramar, que anys després passaria a ser propietat de la Cadena COPE. Rodríguez de Castro tanca Miramar FM y Olé i comença el projecte Radio Minuto, l'1 de maig de 1982, amb participació de la SER. Tenia els seus estudis al carrer Teodor Roviralta de Barcelona, a sota de la muntanya del Tibidabo. El 1989, SER a Catalunya va comprar la meitat de les accions de Radio Minuto i va comprar Radio Corazón, cedint a Sistema Radiofónicos la seva explotació. A finals de desembre de 1989, SER a Catalunya i Sistemas Radiofónicos es van repartir Radio Corazón i Radio Minuto. Des de l’1 de gener de 1990 Radio Corazón, propietat de la SER, va passar a ser Radio Dial entrant a formar part de la naixent Cadena Dial. Mentre que Radio Minuto, de Sistemas Radiofónicos, va passar a ser Radio Tiempo poques hores abans d’acabar el dia 31 de desembre de 1989. L’estiu de 1991 Unión Ibérica va comprar el 90% de Radio Tiempo, que va passar a dir-se Radio Top 40. A l’Estat, El Grupo 16 —editor de Diario 16 i Cambio 16— va rebre concessions d’emissores en FM, l’any 1982, a Madrid, Sevilla i València i més endavant a Alacant i Saragossa. L' any 1983, El Grupo 16 va arribar a un acord amb la Cadena SER per tal d’explotar la Cadena Minuto, coneguda en algunes etapes com Radio Minuto-Cadena 16. Les seves emissions van començar el 20 de juny de 1983. L’any 1993, Antena 3 i la Cadena SER van arribar a l’acord de fusionar les programacions de Radio 80 Serie Oro i la Cadena Minuto. Naixia, el 18 de gener de 1993, M80 Radio («M» de Minuto i «80» de Radio 80). Un any després, els grups editors TISA (diari La Vanguardia) i PRISA, accionistes principals d’Antena 3 i de la Cadena SER, van crear una nova societat anomenada Unión Radio. El 21 de novembre de 2018, M80 va ser substituïda per Los 40 Classic.

Montserrat Ràdio

A l'Abadia de Montserrat va funcionar una emissora d'ona curta, com la que podien tenir els radioaficionats de l'època, i es radiava les cerimònies litúrgiques. Va operar des de finals de la dècada dels quaranta i fins a mitjan anys seixanta. Després, al voltant de 1982, es va posar en marxa una petita emissora d'FM (107, 2 MHz) des del monestir per transmetre la seva megafonia. Montserrat Ràdio va sorgir a l'FM fruit de la col•laboració entre l'Abadia de Montserrat i el Grup Taelus. Tot i tenir la llicència des de 2008, va començar a emetre en proves el mes de juny de 2011. Es va inaugurar el 24 de desembre de 2011. Des de principis de 2018 va deixar d'emetre en FM i va seguir per Internet. El monjo responsable era el germà Anton Gordillo.

Ràdio Mataró

A Mataró a la Fira de 1951 es va posar en marxa, en període de proves, Radio Maresma de Mataró el dia 20 de maig de l'any 1951. Transmetia en ona mitjana. Els seus impulsors van ser Ernesto Jordi i José Bonany. La primera veu que va sortir per antena va ser la de José Crespo, un militant d'Acció Catòlica que feia teatre al Foment Mataroní. L'emissora, que comptava amb el suport de la delegació de l’Organización Sindical Española a Mataró, es va inaugurar oficialment el diumenge 29 de juliol de 1951. Els seus estudis estaven en un tercer pis de la Riera. Ernesto Jordà, Maria Rosa Brassé i Javier Ubach van ser alguns dels primers locutors. Quan es va crear la Red de Emisoras del Movimiento va passar a integrar-se com EFE-27. El mes de març de l’any 1964 va haver de tancar les seves emissions en ona mitjana. El projecte de Ràdio Mataró, en FM, va néixer l’any 1975 quan José María Ballvé, del grup empresarial Ràdio Miramar de Barcelona, va obtenir una llicència d’emissió. Ràdio Mataró EAM-31, va començar les emissions regulars el 15 de desembre de 1977. Un any i pocs mesos després que Radio Tele Taxi fos clausurada pel Govern Civil, el director de Ràdio Mataró, Francisco Palasí fitxa Justo Molinero per fer un gir a la seva programació i passar a ser RM Radio. El 23 de novembre de 1987, Molinero s'incorpora al projecte i el 14 de desembre comença RM Radio. Uns anys després compraria totes les accions de l'emissora i passaria a ser el seu propietari i crearia la cadena RM Radio. L'any 1991, Justo Molinero va aconseguir una llicència per a emetre en FM, la qual cosa va suposar ressorgir de Radio Tele Taxi, iniciant una nova etapa legalitzada i amb una xarxa de freqüències arreu de Catalunya.

Miramar FM y Olé

El 13 de novembre de 1933 s'inauguraven oficialment les emissions de Ràdio Badalona, creada per Joan Vidal i Prat. L'any 1941, el centre emissor s'instal•la a la Torre Mena, al barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona i es fan uns estudis a la plaça Catalunya de Barcelona canviant el seu nom pel de Radio Miramar. El 1975, el centre emissor passa al barri de les Guixeres de Badalona i el nom de l'emissora canvia i passa a anomenar-se Radio Miramar de Barcelona. L'any 1977, l'empresari radiofònic José María Ballvé passa a ser l'accionista majoritari de l'emissora quan compra les accions de Ramón Serrano Suñer. Entre la resta d'accionistes hi havia Marcelino Rodríguez de Castro i Jaime Serrano Suñer Polo. Miramar a l'FM posa en marxa Radio Miramar FM y Olé. A la primavera de 1982, Marcelino Rodríguez de Castro, creador de Radio Minuto el 1978, se separa de la societat i es queda amb Miramar FM y Olé que passaria a ser Radio Minuto. José María Ballvé es queda amb l'OM de Ràdio Miramar.

Ràdio Girona (Cadena Catalana)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya, que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933, RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona van canviar el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, també es va fer amb Radio España de Gerona. L’any 1963 va passar a formar part de la Cadena SER, tot i que era propietat de la família Rato. La família Rato va passar a ser el soci majoritari de l’accionariat de l’emissora Radio España de Barcelona l’any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L’any 1976 Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores: les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER.

Ràdio Girona 2 (Cadena Catalana)

El 29 de gener de 1933, l'Associació Nacional de Radiodifusió canvia el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya que al desembre passa de Societat Civil a Societat Cooperativa. Després d'emetre unes setmanes en proves, el 10 de desembre de 1933 RAC inaugura les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, dins del que va ser el moviment cooperativista de Ràdio Associació de Catalunya durant els anys trenta. L'emissora quedà instal•lada a l'Ateneu Gironí. El 22 de febrer de 1934 es va crear la Federació d'Emissores de Ràdio de Catalunya (Ràdio Barcelona EAJ-1, Ràdio Reus EAJ-11, Ràdio Associació de Catalunya EAJ-15, Ràdio Sabadell EAJ-20, Ràdio Terrassa EAJ-25, Ràdio Tarragona EAJ-33, Ràdio Vilanova EAJ-35, Ràdio Girona EAJ-38, Ràdio Badalona EAJ-39, Ràdio Lleida EAJ-42 i Ràdio Manresa EAJ-51). Amb aquesta Federació, les estacions radiofòniques associades podien intercanviar-se material tècnic o informacions per als seus espais de notícies o retransmetre concerts oferts des de Ràdio Barcelona, a banda de gestionar de forma unitària aspectes administratius del seu funcionament. Quan les tropes franquistes van ocupar Girona canvien el nom de l'emissora pel de Radio España de Gerona. L'any 1963, Radio Gerona va passar a formar part de la Cadena SER. La família Rato, present a la propietat de Radio España de Barcelona des de 1941 amb la SER, va passar a ser-ne el soci majoritari de l'accionariat de l'emissora l'any 1972 quan van comprar a la SER el 50% de les seves accions. L'any 1978, Radio Reloj de Radio España de Barcelona va passar a formar part de la Cadena Catalana, associada a la Cadena Rato. Va ser la primera cadena privada radiofònica creada a Catalunya. Ràdio Girona durant uns anys va passar a formar part de Cadena Catalana. El juliol de 1989, la cadena SER va adquirir la majoria del capital de Radio España de Barcelona (REBSA) i, per tant, de Cadena Catalana amb el que passava a tenir cinc noves emissores les dues de Ràdio Girona (OM i FM), les dues de Ràdio Lleida (OM i FM) i Radio Trafic, a Barcelona. Ràdio Girona des d'aquell moment es va integrar del tot a la Cadena SER. A la freqüència modulada el nom de Ràdio Girona 2 es va fer servir fins l’any 2001. Després es va adoptar el nom de Ràdio Girona FM.

Radio Abrera

Va començar a emetre el 29 de juny de 1985. Els primers estudis van estar a l'edifici de les escoles velles. L'any 1987 va començar a oferir una programació diària. El 29 de juny de 1993 es van inaugurar uns nous estudis en una planta de l'antic edifici de la casa de la vila.

Internacional pública

Emissores internacionals públiques que han emès programes en català en ona curta, com: Ràdio Moscou, Ràdio España Independiente, BRT de Bèlgica, etc. El cas de Radio Exterior de España es recull dins de la tipologia de “Pública estatal”.

Internacional privada

Emissores internacionals privades que han emès programes en català en ona curta, com la religiosa Ràdio Transmundial (TWR) o que els han distribuït mitjançant Internet, com World Wide Radio..

Ràdio Transmundial (TWR)

Els primers programes evangèlics internacionals en català es van emetre l'any 1958 des de Ràdio Tànger, al Marroc. Els espais s'enregistraven a Barcelona. Un dels seus impulsors va ser Agustí Rodés. Aquelles emissions eren interferides per les autoritats franquistes. La segona etapa va comprendre des de l'any 1968 fins al 9 de juliol de 1975. Per Ràdio Transmundial de Mònaco, les emissions van acabar per manca de finançament. A l'ona curta, el setembre de 1983, Ràdio Transmundial de Mònaco va reprendre la programació internacional en català. Aquesta tercera etapa es va acabar el 25 de desembre de 1989. Els espais s'emetien els dilluns, a les dues del migdia, amb el nom d'Aquell Camí Oblidat i, a la Ràdio, els produïa Panorama Evangèlic a Barcelona.

Ràdio Estel de L'Hospitalet de Llobregat

Emissora posada en marxa pel tècnic de so Francesc Casbas, a casa seva al passatge Milans de L'Hospitalet de Llobregat, l'1 d'agost de 1979. Ell mateix va muntar l'emissor. També hi van participar Damià García Priu i Narcís Enríquez. El mes de setembre, Francesc Casbas va anar a l'Ajuntament de l'Hospitalet per informar que havia muntat una emissora a casa seva i va contactar amb el periodista municipal Juan Carlos Valero qui va començar a col•laborar amb Francesc Casbas. Des de finals de setembre de 1979 -cap al dia 25- Ràdio Estel va passar a ser Ràdio L'Hospitalet FM. Després d'un període de proves, el mes de novembre de 1979, a l'Ateneu de Cultura es va presentar Ràdio L'Hospitalet FM. Casbas va anar fins a Milà i va portar desmuntat un emissor d'FM de més potència. Les hores d'emissió es van ampliar i al projecte s'hi van incorporar Mercedes Luz i Francesc Perearnau. La nit del 5 de gener de 1980, Ràdio L'Hospitalet FM va recollir i repartir joguines a uns 300 nens del barri de La Florida de famílies sense recursos econòmics. El programa especial de la Nit de Reis es va fer cara al públic al local de la bugaderia de Julián Crespo i va seguir en una habitació de casa seva, al carrer Jardín del barri de La Florida. El 16 de febrer de 1980, junt amb Ràdio Can Serra, dues emissores reconegudes en aquell moment per l'Ajuntament com a mitjans d'informació local, van ser precintades per la Policia Nacional. El ministeri de Transports i Comunicacions va obrir un expedient sancionador per emetre sense llicència. Va ser aleshores quan el ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet, presidit per l'alcalde Juan Ignacio Pujana, va declarar l'emissora de Ràdio L'Hospitalet FM com a entitat d'interès públic i va posar a la seva disposició els serveis jurídics municipals per defensar la causa oberta en contra seva. L'Ajuntament, a més, va cedir uns espais del Palauet de Can Buxeres per instal•lar els estudis. El mateix alcalde va reinaugurar les emissions el 24 de març de 1980 amb un discurs on criticava la postura del Ministeri de Cultura per atemptar contra la necessitat i el dret a la comunicació d'una comunitat. Pocs dies després, l'11 d'abril, es va produir un robatori de tots els seus equips i l'emissora va deixar de funcionar. Francesc Casbas, posteriorment, va participar en la creació de la ràdio municipal de la ciutat on va treballar com a tècnic. Anterior a l'emissora municipal de la ciutat, inaugurada el 1982.

Ràdio Caldes

L'estiu del 1980, els calderins Francesc Bartomeus i Jordi Fontcuberta, vinculats al món dels radioafeccionats, van impulsar la creació d'un col•lectiu per fer ràdio al poble i van demanar a l'Ajuntament que, tal com s'estava fent a altres municipis, es creés a Caldes de Montbui una ràdio municipal. El consistori va recollir la petició i va donar suport al projecte i, per iniciar els tràmits administratius, va sol•licitar la freqüència al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i va oferir un local municipal per ubicar-hi la ràdio incipient. L'emissora municipal, Ràdio Caldes, va fer les primeres emissions radiofòniques l'octubre de 1980, durant la Festa Major de Caldes de Montbui. Després va emetre un cop per setmana, els diumenges a la tarda. Des de la seva primera ubicació, a l'edifici de l'antic ajuntament, Ràdio Caldes ha passat per dues ubicacions més, un segon local municipal ubicat en un edifici adjacent a l'ajuntament i l'actual ubicació, a la segona planta del Centre Cívic i Cultural del carrer Buenos Aires. A la localitat també funciona l'Associació Calderina de Ràdio.

Ràdio Canet

L'emissora municipal de Canet de Mar va començar a emetre el 9 de febrer de 1980 des del "galliner" de Can Bartomeu Atmetller. Va ser la segona emissora municipal del Maresme, després de Ràdio Arenys, i la tercera de Catalunya. Entre els seus promotors hi havia en Joan Ramon Mainat, presentador de Cançons al vent a Ràdio 4, emissora de la qual en va ser cap de programes a la dècada dels vuitanta.

Ràdio Pineda

L’emissora municipal de Pineda de Mar es va inaugurar l’any 1981.

Ràdio Puig-reig

A Puig-reig, els anys 1957, 1958 i 1959, va funcionar Radio Puigreig, una emissora parroquial en ona mitjana. L'emissora municipal de Puig-reig va començar a emetre el dia 11 de novembre de l'any 1981, diada de Sant Martí, Patró de la població. Va sorgir com una iniciativa d'alguns veïns de la població, afeccionats al periodisme i a l'electrònica, amb Josep Genescà al capdavant, qui havia treballat a Ràdio Manresa.

Ràdio Ràpita

L'emissora municipal de Sant Carles de la Ràpita va ser creada el 16 de juliol de 1984 per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament conjuntament amb algunes persones procedents de l'antiga emissora Radio Juventud San Carlos entre d'altres.

Ràdio Salt

Va començar a emetre el 3 de març de l’any 1984.

Ràdio Valira

Va començar les seves emissions l'any 1986, a La Seu d'Urgell, amb estudis al Principat d'Andorra, on disposava d'una altra freqüència. Va formar part de l'etapa final de la Cadena 13. Quan aquesta va desaparèixer, des de l'octubre de 1990 es va unir a la Cadena Principat, formada per Ràdio Valira, Ràdio Grup de Girona, Ràdio Vic i Radio Salud de Barcelona, tot i que, cadascuna de les emissores disposava d'una total autonomia de programació. Posteriorment, Ràdio Valira va establir acords per retransmetre part de la programació de les cadenes espanyoles Punto Radio i Onda Cero Radio a Andorra.

Ràdio Cerdanyola

Ràdio Cerdanyola, emissora del Tercer Sector, va ser creada per un grup de radioaficionats, entre ells Miquel Àngel Sáez, l'any 1982. Les seves primeres instal•lacions van estar al carrer Canàries de Cerdanyola del Vallès. Es va clausurar l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència. El que seria Cerdanyola Ràdio, emissora municipal, va començar les seves emissions l'any 1983 amb el nom d'Antena Directa i, mancomunada, amb Ripollet durant els seus primers anys d'existència. Un dels seus promotors va ser el periodista Josep Maria Cortada "Xaneta" qui va comptar amb l'ajut del mateix grup de radioafcionats que havien muntat Ràdio Cerdanyola per posar-la en marxa. Les seves primeres instal•lacions van estar a l'Ateneu de Cerdanyola. L'any 1991, l'emissora municipal de Cerdanyola del Vallès va adoptar el nom de Cerdanyola Ràdio.

Ràdio Sarrià

Emissora d'FM del barri de Sarrià de Barcelona. Va fer unes primeres emissions des del 25 fins al 27 de desembre de 1981. Després va tornar a estar activa cap a l'any 1983 i es va clausurar el 31 de maig de l'any 1985, quan la Direcció General de Radiodifusió i Telecomunicació de la Generalitat de Catalunya, seguint un pla d'actuació urgent, va tancar una vintena d'emissores sense llicència. L'any 2007, quan es va obrir al públic el Centre Cívic Casa Orlandai, va crear-se una ràdio per internet amb el mateix nom.