RAC 1
El 22 de maig de 1980 es constitueix novament la societat Ràdio Associació de Catalunya. El 23 de desembre de 1982, la societat cooperativa RAC obté la concessió en FM al terme municipal de Barcelona. Amb un acord del 24 de maig de 1983, el Consell Rector decideix cedir l'emissora a la Generalitat de Catalunya que va posar en marxa RAC105 el 15 de febrer de 1984.
El 28 de juliol de 1998 s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999.
Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000
El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia.
El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8.
Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934.
La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona.
La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939.
En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya.
El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit.
Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940.
L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona.
L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947.
(Informació pròpia i l'extreta de l'article de JAume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
El 28 de juliol de 1998 s'accepta l'oferta de l'empresa Radiocat XXI (Grupo Godó) per gestionar l'explotació de Ràdio Associació RAC105. La gestió de RAC105 a Barcelona va passar a ser privada i a la xarxa de freqüències que tenia va començar a emetre Catalunya Cultura el 2 de febrer de 1999.
Després es va crear una nova emissora, RAC 1 que es va inaugurar el 2 de maig del 2000
El 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l'Asociación Nacional de Radiodifusión a Barcelona, entitat que va fundar Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 14 de novembre de 1924, des de l’Hotel Colón de la Plaça de Catalunya. Va ser la primera emissora autoritzada per la Dirección General de Comunicaciones i per això va rebre l’indicatiu EAJ-1. Després va traslladar els seus estudis al carrer de Casp núm. 6 de Barcelona, a prop del Passeig de Gràcia.
El 10 de febrer de 1926 Radio Barcelona es va associar a Unión Radio que la va comprar el 1929, i va ser anomenada Unión Radio Barcelona. Una bona part dels seus fundadors es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona i van posar en marxa el gener de 1930 EAJ15 Ràdio Associació de Catalunya, que transmetia des del carrer Àngel Guimerà del barri de les Tres Torres i tenia els seus estudis a la Rambla dels Estudis 8.
Els promotors d’EAJ15 Ràdio Associació l’any 1933 van posar en marxa EAJ18 Ràdio Girona, i el 1934 EAJ42 Ràdio Lleida. A més van establir un acord de col·laboració amb EAJ33 Ràdio Tarragona, el 1934.
La Generalitat publica el 29 de juliol de 1936 el Decret d’apropiació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya, signat dos dies abans. Per una banda, s’evita que caiguin en mans de comitès, partits i sindicats durant el clima revolucionari que s’instal·la a Catalunya en els primers mesos, de manera que aquests creen les seves pròpies emissores de propaganda d’ona curta com Ràdio POUM, Ràdio PSUC, Ràdio ERC i ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona.
La programació de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya és dirigida pel Comissariat de Radiodifusió creat el 12 d’agost de 1936, depenent de la Conselleria de Cultura, amb la col·laboració del Comissariat de Propaganda. La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona Rosa Franquet estableix tres etapes en la gestió de la ràdio per la Generalitat durant la Guerra civil. Hi ha una primera d’espontaneïtat revolucionària, que s’estén fins al 18 de gener de 1937, en què la Generalitat adscriu els serveis de ràdio a Presidència i substitueix el Comissariat per una Direcció General de Radiodifusió. L’endemà, 19 de gener de 1937, es tornen les emissores als seus propietaris, tot i que es mantenen la direcció i control de manera que la programació és cada cop més semblant i quasi unificada. El propòsit, no assolit, és la creació d’un servei oficial de radiodifusió i d’una ràdio pública catalana de la Generalitat, que s’hauria de finançar amb l’impost sobre la tinença de receptors creat el mateix 8 de gener, a la manera de l’existent a la Gran Bretanya per al finançament de la BBC. Aquest és l’inici d’una segona etapa de planificació política, en què l’accés a la ràdio continua obert a les diverses organitzacions polítiques i durant la qual, el mes d’octubre, s’instaura el funcionament de la censura radiofònica, que, com en el cas de la premsa, depèn del Departament de Censura de la Conselleria de Seguretat Interior. La tercera etapa, que Franquet defineix com de centralització i control, s’inicia el 20 de gener de 1938 amb la supressió dels serveis informatius propis de les emissores i la pràctica unificació de les programacions de les dues emissores, a més del control de les emissores comarcals. En aquests mesos es reflecteix la influència creixent del Govern de la República, traslladat de València a Barcelona el setembre de 1937, així com les conseqüències dels talls d’energia elèctrica posteriors a l’ocupació de Lleida i de les centrals productores de la zona de Tremp, l’abril de 1938. L’exercici del periodisme radiofònic es manté encara sota censura fins a la supressió dels serveis informatius de les emissores i la seva substitució pels de la Direcció General de Radiodifusió. Tot l’esforç de centralització i control, focalitzat principalment en la direcció política i gestionat burocràticament, és avaluat per Franquet com a poc eficaç en altres aspectes com evitar la infiltració de l’espionatge o, fins i tot, en el terreny tècnic. La cerca de més informació fa que moltes persones sintonitzin les emissores dels rebels, com les «charlas» diàries improvisades davant dels micròfons d’Unión Radio Sevilla pel capità general de Sevilla, Gonzalo Queipo de Llano, o les emissions antirepublicanes de Radio Verdad, en castellà, i Ràdio Veritat per al públic català fetes des d’Itàlia i finançades per Francesc Cambó, des del 18 de febrer de 1937 fins al 3 de juny de 1939.
En començar el mes de gener de 1939 Unión Radio Barcelona va deixar de funcionar i a la ciutat l’única emissora que va restar activa va ser Ràdio Associació de Catalunya, que actuava com a emissora de la Generalitat de Catalunya.
El 26 de gener de 1939 quan Barcelona és ocupada per les forces franquistes Ràdio Associació de Catalunya és requisada i es converteix en Cooperativa Radio España. Aquell dia, amb l'entrada a Barcelona de les tropes comandades pel general Yagüe va néixer Radio Nacional de Eapaña a Barcelona. Fou la III Compañía de Radio y Propaganda de los Frentes, que entrà a Barcelona amb l'exèrcit vencedor, la que facilità els caps i una part del personal de la que seria la Delegación en Cataluña del Departamento de Radiodifusión, adscrita a la Dirección General de Propaganda de la Subsecretaría de Prensa y Propaganda del Ministerio de la Gobernación. RNE a Barcelona va començar a emetre pels transmissors de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). La delegació a Barcelona del Departamento de Radiodifusión s'instal·là al número 594 de la Diagonal, aleshores Avenida del Generalísimo Franco, a l’edifici que havia ocupat la Direcció General de Radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i en el qual s'emplaçà la Delegación de Seguridad del règim franquista. Des d'un reduït habitacle d'aquell edifici es va començar a radiar tres butlletins diaris de caràcter local, que s’enviaven als transmissors de Radio España 1 i Radio España 2, via telefònica, perquè fossin emesos a través de les seves antenes respectives, situades al Tibidabo i al barri de les Tres Torres de Barcelona. Aquests butlletins eren difosos també per dos potents altaveus ubicats al balcó dels fins aleshores estudis de Ràdio Associació, a la Rambla dels Estudis 8 de Barcelona. A més dels butlletins locals es radiava un “Diario hablado”, a les dues de la tarda, que també s’escoltava a tot l’Estat espanyol. Més endavant es va afegir un altre a les deu de la nit.
Al diari “La Vanguardia” del 2 de març de 1939 els indicatius EAJ1 i EAJ15 surten sota el nom de Radio Nacional en Barcelona. El mes de maig de 1939 ja surten al mateix diari com Radio España 1 (Ràdio Barcelona) i Ràdio España 2 (Ràdio Associació de Catalunya). Ràdio Barcelona el mes de gener de 1940 encara tenia aquell indicatiu. Al diari La Vanguardia torna a sortir el nom de Radio Barcelona el 10 de febrer de 1940.
L'estada de RNE al número 594 de la Diagonal fou molt curta, atès que el 28 de març de 1939, quan Ies tropes del general Franco entren a Madrid, els estudis de I' emissora ja estaven al número 8 de la Rambla dels Estudis, ocupant els locals d' EAJ 15 Ràdio Associació de Catalunya, que havia passat a denominar-se Radio España de Barcelona.
L’any 1941 el règim franquista procedeix a la liquidació de la cooperativa que es transforma en Societat Anònima i passa a dir-se Radio España Barcelona. La Sociedad Española de Radiodifusión (SER) compra les accions. El 44% les cedeix al banquer Ramon Rato; un 12% queden en mans d'una de les persones que va dissoldre la cooperativa, Gonçal Serraclara, i el 44% restant se'l queda la SER, amb Eugenio Fontan i Ramon Varela al capdavant. Ramon Rato, l'any 1941, compra Radio Toledo i després de comprar més emissores locals formarà la Rueda de Emisoras Rato, l'any 1947.
(Informació pròpia i l'extreta de l'article de JAume Guillamet "El Periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939". Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 53 . Publicitat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 2022. I de l’article ”RNE a Catalunya, síntesi històrica”, escrit per Joan Munsó Cabús i publicat al número 23 d’“Annals del periodisme català” l’any 1993)
